Retore 21 El verb (II) Nom Data Les formes verbals tenen nombre i persona, excepte lintinitiu, el gerundi | el participi, que sén formes no personals. Els verbs situen I’accié en un temps concret: en el passat, en el present en el futur. Els modes verbals reflecteixen lactitud del parlant davant acid, Els modes verbals sén tres: Indicatlu, subjuntlu i imperatlu. A. Lig! text | ordena les vinyetes. LUmaceident desaformnat aaticer a enara lac Joan rete, Un cates os va kotarumsstop, re ebsecraaas de ehalahtaca, Afortunad praruna fnacleta 11a setmana passa a tocar de gndavalva forcaurs a tava, Avacsta. reps jo tha trancatam hvac, Dacia anc sctmanes, h The gram el ypaner pod comenc smemt chna el casera h passé res pen I Ara subratila els verbs en forma personal que trobes en al text. Usa el morat per als verbs en passat, el rolg per al present | el verd per al futur. 2. Completa les oraclons amt una forma personal del verb entre paréntesis. * Esuna llastima que Joan no lcWENER] aquest paratge. * Quan (ObERI, (pown-we] la sale + issn la porta del tot, par favor. * Josep —___irwpre] son, perqué no —__ pou. I Ara classifica els verbs que has escrit segons el mode al qual pertanyen. f Ind leatlu subjuntlu ImperatluRetorg 22 Lids de biv Nom Data * S'eacriu b en els casos segiients: —Davantr ili després de m. — Quan altres paraules de la tamfia porten p. * S'escriu ven els casos seglients: —Darrere n. —En las formes del pretérit impertet d'indicatiu dels verbs acabats en -ar. — Quan altres paraules de la tamnilia porten wu. 1. Completa aquestes paraules amb 6 0 v. * can_ar * plo_ia * prepara__a * acti__itat © em ui * possi__e + em_utxecar + __rossa 2, Busca en la sopa de lletres sis paraules que tinguen 00 v. eK EmMoOoxs 48 Zz-m scapRetere 23 Les paraules homénimes Nom Data Algunes paraules, com maga | massa, es pronuncien igual, encara que s'escriuen de manera diferent. Les paraules que es pronuncien igual, s'escriguen o no de manera diferent, sén paraules homénimes. 1. Relaciona cada oracié amb el significat de la paraula homdnima cestacada. Méhe demanat un suc de llima. * * Forma del verb tfimar. Lima bé el clau perqué no punxe. + Corrent d'aigua. El pare és optimista i rlu de tot. + Forma del verb niure. Mare se n‘ha anat al rlu a nadar. © Fruita tropical. Subtatlla e's dos homeénims que hl ha en cada oraclé |, després, completa ¢! quatre ana el que es demana. 1 Mon pare téel desig de ter la volta al mén en veler. 2) Sobre la taula tens el sobre amb els diners. fi Homonims. Classe de paraula Significat Homon ims Classe de paraula Blgnificat 3. Esbrina a quina paraula correspon cada parell de definicions | escrlu una oracié amb cada significat. (Forme del verb soler (aswen Lastre rei | Caste ret) (Forma del verb fer) (Forma del verb fer \}———> (Deixalles, resius J (Recipient tancat Forma del verb poder)Raters 24 Redactar normes de seguretat Nom Data 1. Observa els senyals segilents | respon. @ © Quin és objectiu d’aquests senyals? + Aqui van dirigits? MI Esorlu la prohibiclé que Indica cada senyal. * Norma 12>. * Norma 20> + Norma 32>. + Norma 4. 2. Esorlu un text en qué expiiques les normes de seguretat que han de segulr els usuaris dunes escales mecaniques. NORMES DE SEGURETAT DE LES ESCALES MECANIQUESRatorg 25 EI verb (III) Nom Data Els temps verbals s6n conjunts de formes que situen l'accié en el mateix temps i en el mateix mode. Els temps verbals es poder classificar, segons diversos criteris, en simples, compostos 0 perifrasties; pretérits, presents o futurs; | perfets o Inperfets. 1, Subratila les formes verbals que trobes en el text, segulnt el codl. Toig P formes simples verd P formes compostes lau PB formes peritrastiques cr ~\ De viatge als Etats Units “stm passat vam anar als eat lacasta stats Umts d'Amenca, ¥am wastar ues quanta cratats d om ava Nasa Yorkea Sladelpina, A a vhauna ayyadat sanjay anne alms pais, 1 hagacrem amar aos Angeles per exemple, houfem water [Staples 5 Lakers, amy pasa hirem una sescarad amb [nestitut a Ba Jerwantut Cena gus X ona entraram al pa els Lakers m{hauna entusaamatl ell mfayradda tant satis sgygar quae] 2. Ratlla les formes que no pertanyen al tenips indicat en cada grup. compost he parlat * haviem dit + toravem * vam observar + hauré acabat { tutur | revisara * hauremtemat * aniria * exposdreu * seré [ impenet | pariava * presenta * escoltaveu © vaigpatir * tinguera | 3. Analitza els verbs que aparelxen en el didleg, seguint el model. —Xiques, sou les millors. Per aixé estic segura que Buanyareu el partit. — Si, tens rad! Guanyarem el partit i dedicarem la victoria a tots els nostres aticionats. * Sow: segona persona cet plural cel present a’indicatiu del verb sere.