Formes de la Narraci Serial

Pau Cruanyes Garrell, Ignasi vila Padr

Projecte de Creaci
Bastards s una srie de ficci que narra la histria dels fills bastards del Rei Sagramor que acaba de morir.
Sir Sagramor, conegut tamb com limpetus o el mort jove, s el rei de Constantinoble i forma part de
la taula rodona dArtur. Conegut com un cavaller perdedor, que mai guanya cap batalla, epilptic i propens a
entrar en ira, inspira la creaci de la trama de Bastards. Com que aquest no t cap hereu legtim, abans de
morir redacta cinc cartes pels seus fills bastards on els explica que lltim supervivent que es presenti a la
cort amb el document ser coronat com a rei. No s ms que un pla resultant de la seva follia, per acabar amb
el seu regnat, i fer explotar el mn que lenvolta i lenerva. Cadascun dels cinc fills t la seva prpia vida i no
sap res sobre lexistncia del seu pare ni dels seus germans. A partir daqu, els camins dels bastards prenen
una nova direcci i siniciar una carrera per arribar vius al castell.
La srie consta de dues temporades d11 captols cada una. Aquests episodis sestrenen de setmanalment i
duren entre 40 i 50 minuts. La srie no est plantejada per cap mitj en concret, doncs la seva naturalesa no
ha de canviar, ja sigui emesa per televisi, a travs dinternet o per qualsevol altre format. Bastards va
orientada a tots els pblics tot i que, segurament, atraur als sectors ms joves de laudincia.
Els episodis sn heterogenis, no segueixen cap estructura estricta. Lnica constant que hi ha s que cada
episodi t un personatge protagonista i es centra en la seva aventura. Per tant es pot entendre Bastards com
una srie coral. Inspirant-se en lobra de Chrtien de Troyes, juga molt amb lalternana de personatges i
introdueix fins a 7 lnies narratives a lhistria.
A ms, es pot reconixer en tots ells una connexi: la repetici descenes de captols anteriors o posteriors,
narrant parallelament els fets des de punts de vista diferents. Per entendrens, de forma tarantiniana. Per
exemple, a un episodi un personatge topa amb alg a un mercat, i a un altre episodi es veu el contrapl des de
la visi daquest altre.

INICI

REGNAT

CRISI

MORT

Bastards

INICI

REGNAT

Bastards es desmarca de la narrativa artrica sense deixar de ser-hi fidel. s aix com comena pel final del
cicle, i narra el buit entre lapocalipsi dun regnat la mort del Rei Sagramor i linici del segent la
coronaci del nou hereu. Pel que fa a les seves arrels a la matria de Bretanya, els cinc protagonistes neixen
duna infidelitat i sn marcats per lerror, igual que el Rei Artur. Bastards treu cinc personatges dels seus
hbits natural, i els atribueix una identitat cavalleresca, fent-los actuar com a tals sense que ho siguin.
Daquesta forma sexpandeixen les fronteres dels rols de personatges a lunivers artric.
Parlant amb termes de serialitat, el format de Bastards utilitza els segents recursos:

La cicatriu que tots els fills bastards de Sagramor tenen al clatell funciona com una metfora de la ferida
que arrosseguen del passat, i a la vegada s un smbol que els uneix. Evidentment, resulta per lespectador
un element visual reconeixible i, sempre que apareix, lassocia directament al passat del rei i la identitat
dels protagonistes. Com que els personatges no li donen cap importncia, la ferida noms esdev un
record pel pblic.

Com que la srie est molt fragmentada, la informaci encara es dosifica ms. Samaga amb mentides i
fora de camps, es trasgiversa amb tracions entre els personatges, i es revela a partir de flashbacks i secrets
sobre el passat de Sagramor.

Lespectador ignora fets durant gran part de la temporada, i quan es destapa la veritat, es resol la trama que
shavia estat aplaant fins llavors.
El funcionament de la srie s molt semblant al duna partida descacs, on cada fitxa juga amb les seves
condicions i lmits, i lobjectiu principal s fer-se amb el rei. Per aix hi haur referncies al mn dels escacs
al llarg de tota la srie. Sense anar ms enll, els episodis V, VIII, IX, X i XI tenen noms de jugades i
posicions descacs, que guarden relaci amb el seu contingut.
A continuaci sexplica lavanament dels episodis de la primera temporada, aprofitant que sn
protagonitzats pels personatges, aquests tamb es perfilen i contextualitzen.
1

Formes de la Narraci Serial

Pau Cruanyes Garrell, Ignasi vila Padr

EPISODI I: GANEL
Ganel s, a La Chanson de Roland, el noble que traeix a Carlemany per que alhora s presentat com
elegant, valent i bona persona. Presentaci de Ganel, el cavaller. Emprn una aventura desconeguda i en un
moment concret sobserva que al clatell t una cicatriu. Representa la idea de cavaller errant, road movie,
viatger amb passat misteris i amb dest poc clar. Durant el captol comparteix cam amb diferents
personatges, passa per un monestir a confessar-se, segueix sol.
FINAL: De nit, estirat a un prat, parla amb les estrelles dirigint-se la seva difunta mare i sexplica per primer
cop que ha rebut una carta del Rei Sagramor i sexplica que haur de ser lnic supervivent, per no se sap
quants altres hereus hi ha.
EPISODI II: GEOFFREY
Geoffrey de Monmouth s el monjo bret que va escriure Historia Regum Britaniae, obra fundacional.
Presentaci de Geoffrey, un monjo que viu al monestir i resulta ser qui fa la confessi de Ganel. Amb una
conversa amb el pare superior del monestir, sentn que tamb ha rebut la carta. Dubte moral perqu marxar
seria una mostra de feblesa i manca de fe. La negativa que li dna el pare superior s lobstacle que el ret.
Es veu que els seus companys li fan el buit. En una escena banyant-se es veu que t la mateixa cicatriu
FINAL: Geoffrey decideix fugir a mitjanit amb un cavall, i de cam a un poble avana un carro dun
mercader.
EPISODI III: BRADAN
Presentaci de Bradan, el mercader. No se sabr si s hereu o no. En irlands antic, Bradan s un nom
mascul que significa salm. Ven peix al mercat del poble on viu. Rep una amenaa de mort duns
individus amb qui est endeutat, es mostra la seva vida precria. A ms, en una escena es veu com alg li
roba el peix de la seva parada. A la nit, de tornada a casa amb el carro, lavana Geoffrey.
FINAL: A casa seva, preocupat i deprimit per lamenaa rebuda, contemplant una soga.
EPISODI IV: ANGUS
Angus prov de lirlands antic Oengus, i s un nom mascul que sassocia a la idea de lnica opci,
lescollit. No cal dir que aquest s qui heredar el tro de Sagramor.
Presentaci dAngus. Viu amb la seva dona i els seus tres fills en la pobresa. Sevidencia quan es veu obligat
a robar peix a la parada de Bradan. Rep la carta del missatger reial de Sagramor, personatge que apareixer
ms endavant diversos cops. Decideix emprendre laventura, marxa del poble i passa nit a un hostal. All ha
de compartir habitaci amb Geoffrey. Geoffrey veu la carta i la reconeix. Durant lepisodi hi ha dubte de com
actuar al respecte.
FINAL: Sexpliquen les seves realitats, que sn germans i que tenen un mateix objectiu. Est clar que no tots
dos poden ser lhereu final.
EPISODI V: ZWISCHENZUG
Zwischenzug s un terme en alemany que designa una jugada inesperada que es produeix enmig de la
seqncia de jugades previstes i que altera la partida. Aquest episodi un flashback del passat del Rei
Sagramor que serveix de recapitulaci dels fets i explicaci de la veritable histria dels bastards, les cartes i
les cicatrius.
Es demostra la seva personalitat desequilibrada. T lloc una conversa amb el missatger reial. Tamb apareix
Margot, com alcavota que proporciona al rei una prostituta. A travs daquell cas sens explica com el rei t
els fills bastards, i com tracta les dones amb qui t relacions. Espera que neixin les criatures per fer-los un tall
al clatell = la cicatriu.
FINAL: Es veu que quan la prostituta t el fill, Sargemor, tossut, la obliga a posar-li el nom dAngus. Resulta
que aquesta era la mare dAngus.
EPISODI VI: MARGOT
Pren el nom de la figura de Margot La Remendona, protagonista de la novella francesa filosfico-ertica
duna prostituta.
2

Formes de la Narraci Serial

Pau Cruanyes Garrell, Ignasi vila Padr

Presentaci de Margot com a propietria de lhostal. s la que a lepisodi IV rep a Angus. Durant lepisodi es
veu com combina la vida de lhostal amb el tracte amb la cort, serveix per introduir lespai del castell
aleshores.
FINAL: Una nit hi ha molt moviment a lhostal i es veu com Caissa, una prostituta, juga una partida descacs
amb Angus. Mentrestant, Geoffrey va a la seva i es veu com parla amb unvindividu que porta una espasa
molt particular.
EPISODI VII: CAISSA
Presentaci de Caissa, la prostituta de lhostal. Caissa s, a la mitologia grega, una drada mtica de Trcia
benerada com la musa dels escacs i fa referncia a la bona sort del jugador.
A mig episodi es veu la partida descacs amb Angus. Lendem, coneix Bradan (no sha suicidat), que t una
actitud molt diferent de la que sha conegut a lepisodi III, ara segur de si mateix, emprenedor i pretensis.
FINAL: Caissa i Bradan sen van al llit i lespectador veu les dues cicatrius al clatell. Descobreix dos hereus
ms.
EPISODI VIII: BLITZ
Es reprn la vida de Bradan en el moment que contemplava la soga. Resulta que el missatger reial va arribar
a casa seva i li va donar la carta del Rei Sagramor. s com si aquesta fos la seva nova ra per viure. Es veu
tamb com arriba a lhostal i coneix Caissa.
Canvi de protagonista de lepisodi, passem a la visi de Ganel, que a lhostal veu la carta de Bradan i irromp
a la cambra mentre estan tenint relacions i el mata de manera rpida i escandalosa. Quan una partida descacs
s molt rpida sanomena blitz. No se sap qu passa amb Caissa, per es deixa entendre que tamb mor.
FINAL: De matinada, abandona lhostal destrossat, i topa pel cam amb Geoffrey i lAngus.
EPISODI IX: BLUNDER
Geoffrey i Angus, innocents, li expliquen a Ganel la seva situaci, i ell finalment tamb. Tenim tres germans
amb un nic dest. Un trio amb una situaci incmoda de difcil resoluci. FINAL: A la nit, Ganel apareix
mort amb lespasa particular que el Geoffrey veu al captol VI. No se sap ben b com, per sha acabat la
partida del cavaller. Blunder significa una jugada descacs molt dolenta que fa perdre la partida.
EPISODI X: BARDO
Un bardo s, en una partida descacs, una posici extremadament complexa amb molt risc per ambds
jugadors.
Davant la mort de Ganel, els dos germans que queden adopten una actitud de protecci i amistat i decideixen
seguir junts. A mig episodi hi ha un flashback revelador que recupera la mare dAngus. Sexplica com el fill
bastard que van tenir va morir poc desprs de nixer i la mare va robar un altre recent nascut i li va donar la
mateixa identitat. Per tant, lAngus no t la cicatriu ni la sang del rei, per ning ho sap. Apareix la figura del
marit de la dona, que es diu Ector, igual que el pare adoptiu dArtur.
Aquest captol sembla aclarir que lhereu hauria de ser Geoffrey perqu s lnic que t sang de Sagemor.
EPISODI XI: ZEITNOT
Lepisodi final sanomena Zeitnot, com quan a un jugador descacs li queda molt poc temps per resoldre la
partida. La parella arribant al castell. Angus comena a desconfiar de Geoffrey i es genera tensi entre la
parella. De nit, Geoffrey lintenta assassinar, i ell, sota lintent de defensar-se, el mata.
FINAL: Angus ha arribat al castell i apareix amb tot de criats banyant-lo. Desquenes, veiem que no t cap
cicatriu! Sest a punt de coronar alg errniament. // Apareix Caissa viva entre la destrossa de lhostal.
Troba la seva carta a les mans de Margot, morta tamb. Aquesta escena s la llavor de la segona temporada.
Si aquesta temporada parla de la transici cap una nova coronaci, la segona declarar impossible mantenir
aquest cicle. Ja que el regnat comena amb un Angus que ni tan sols t sang de la dinastia. Apareixeran nous
personatges que conduiran els fets cap a la desintegraci total del regnat, com un membre de la cort que s
lnic que coneix el significat de la cicatriu, o la prostituta Caissa, que reapareix paradoxalment com a
possible hereva del tro enfront del rei fals.
3

Formes de la Narraci Serial

Pau Cruanyes Garrell, Ignasi vila Padr

Esquema sobre lencreuament descenes tarantini entre episodis:

TARANTINADES

tir i
nes ffrey
a
o
ix
o
ga
gus
lm
an
ate
a a a Ge
a ju b An
l m Brad
e
v
s
e
l
s
p
i
m
a
ad
s
ne
ue
ey
Ca acs a
cen a,
Ga onfes
s
offr e nit q
c
e
e
s

c
x
e
G
e l aiss l
d
es
pei
C
sd
ta
cam
bar
pr adan- lhos
o
r
s
t
e
e
r
a
a
D
t
d
c
B
l
e
sa
ha l mer
sex el as
a
gus
n
a
An radan
G
aB
p
l
e
a
r
t
t
s
rg o
lho
Ma us a
g
An

IX

VI

II

X
XI

I
VII

III

EPISODIS

VII

gus
i An mort
y
l
e
offr
ane
Ge en G
se
b
t
tro
gus
An omen
i
y
e
m
r
off
un
Ge aren
p
e
s

IV

Ganel
Geoffrey
Bradan
Angus

Rei Sagramor
(flashback)
Margot
Caissa

Taula de la dosificaci dinformaci que coneix lespectador al llarg de la temporada:

contingut carta

cicatriu

nombre bastards

Sagramor ha mort
i convoca els seus
fills bastards

es veu a Ganel

Ganel

es veu a Geoffrey

+ Geoffrey

II

mort Ganel

identitat Angus

sembla que es vol

sucidar

III

+ Angus

IV

vida Bradan

es llegeix
literalment la carta

sexplica que tots

els bastards la
tenen

sexplica que hi ha
altres fills

es veu a Caissa i
Bradan

+ Caissa + Bradan

es dna a
entendre que s fill
de Sagramor

VI

VII

sentn perqu no
sha sucidat

VIII

apareix mort

IX

- Angus

XI

canvi dactitud
sobtat

es confirma que
Angus no la t

es descobreix que
s un fill robat
sentn que ha
estat Geoffrey