Esquemesdeprimriamedi 130109111927 Phpapp01

1
Recursos per al professorat
PRIMRIA
PROGRAMA DESTUDI EFICA
Esquemes de
Coneixement del medi
Els continguts imprescindibles de la Primria
resumits en 30 esquemes
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
Fitxa
1
2
3
4
5
6
7
8
9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
Fitxa 16
Fitxa 17
Fitxa 18
Fitxa 19
166113 _ 0001-0064.indd 1
Els ssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Els animals invertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Els animals vertebrats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Les plantes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
Funci de relaci: el sistema nervis . . . . . . .12
Funci de relaci: els sentits . . . . . . . . . . . . . .14
Funci de relaci: laparell locomotor. . . . . . .16
Funci de relaci: la coordinaci
interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18
Funci de nutrici. La dieta . . . . . . . . . . . . . . .20
Funci de nutrici: el procs
digestiu i la respiraci . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22
Funci de nutrici: la circulaci
i lexcreci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24
Funci de reproducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26
La matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28
Lenergia, la llum i el so . . . . . . . . . . . . . . . . . .30
Lelectricitat i el magnetisme . . . . . . . . . . . . . .32
Les forces i les mquines . . . . . . . . . . . . . . . . .34
La Terra i lunivers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36
Capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38
Fitxa 20
Fitxa 21
Fitxa 22
Fitxa 23
Fitxa 24
Fitxa 25
Fitxa 26
Fitxa 27
Fitxa 28
Fitxa 29
Geografia: paisatge, relleu i clima . . . . . . . . .40

Geografia fsica dEspanya . . . . . . . . . . . . . . .42
Geografia humana i econmica . . . . . . . . . . .44
Geografia poltica dEspanya. . . . . . . . . . . . . .46
Geografia dEuropa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48
La prehistria a la pennsula Ibrica . . . . . . .50
Ledat antiga a la pennsula Ibrica . . . . . . . .52
Ledat mitjana a la pennsula Ibrica . . . . . . .54
Ledat moderna a Espanya . . . . . . . . . . . . . . .56
Ledat contempornia a Espanya
(segle XIX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
Fitxa 30 Ledat contempornia a Espanya
(segle XX) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62
17/2/09 12:34:55
Els ssers vius
Diferents
ssers
formen
la natura
ssers vius: realitzen les funcions vitals
Nutrici, per a obtindre
Substncies.
Energia.
Relaci amb
Altres ssers vius.

El medi.
Reproducci, per a obtindre descendncia.

ssers inerts (no vius): no realitzen funcions vitals. Sn
2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
Organitzaci
interna
dels ssers
vius
Classificaci
dels ssers
vius
166113 _ 0001-0064.indd
Cllules: part ms menuda dun sser viu. Formen teixits.

Teixits: agrupaci de cllules que duen a terme la mateixa funci. Formen rgans.
rgans: grups de teixits que treballen conjuntament portant a cap la mateixa funci. Formen sistemes.
Sistemes: grups drgans que acompleixen la mateixa funci. Formen aparells.
Aparells: sistemes i rgans que realitzen la mateixa funci. Formen un organisme.
Organisme: sser viu complet format per aparells i sistemes.
Caracterstiques
Pluricellulars.
Hetertrofs (salimenten daltres ssers vius).
Es poden desplaar dun lloc a laltre.
Reaccionen davant els estmuls.
Classificaci
Vertebrats: tenen esquelet ossi.

Invertebrats: no tenen esquelet ossi.
Regne animal
Tipus
Dorigen natural (Sol).

Dorigen artificial (moble).
Segons la forma de nixer
Ovpars: naixen dous.

Vivpars: es formen dins la mare.
Segons lalimentaci
Herbvors: salimenten de plantes.

Carnvors: salimenten de carn.
Omnvors: salimenten de carn i plantes.
Segons el medi
en qu viuen
Terrestres: respiren aire.

Aqutics: prenen loxigen dissolt a laigua.
25/2/09
16:32:00
Pluricellulars.
Caracterstiques
Auttrofs (fabriquen el seu propi aliment).

No es desplacen.
Reaccionen davant alguns estmuls (llum).
Plantes amb flors
Regne de
les plantes
Gimnospermes: tenen flors, per no fruits.

Angiospermes: tenen flors i fruits.
Classificaci
Plantes sense flors
Molses.
Falgueres.
Classificaci
dels ssers
vius
Arbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.

Segons la tija
(continuaci)
Tipus
Segons les fulles
Regne dels
fongs
Caracterstiques
Arbustos: tija llenyosa menuda.

Herbes: tija fina i flexible.
Perennes: tenen fulles durant tot lany.
Caduques: perden les fulles a la tardor.
Depenen daltres ssers vius per a alimentar-se.

No es desplacen.
Els ssers vius
Altres regnes: algues i bacteris.
1
3
166113 _ 0001-0064.indd 3
17/2/09 12:34:56
Els animals invertebrats

No tenen esquelet amb columna vertebral.
Alguns protegeixen
el cos...
Caracterstiques
Amb petxina. Per exemple, la clossa.

Amb closca. Per exemple, el carranc.
Les femelles ponen ous.
Sn ovpars
Dels ous ixen larves.

Les larves es converteixen en adults.
La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial).
Esponges
Celenterats
Cucs
Sn senzills, en forma de sac i amb cos irregular sense simetria.

Viuen al mar i no poden desplaar-se. Per exemple, lesponja de bany.
Cos tou, gelatins i amb tentacles. Per exemple, corals, anemones o estreles.
Sn marins.
Cos tou i allargat, amb un eix de simetria. Per exemple, el cuc de terra.
Viuen a la terra i a laigua.
Classificaci
166113 _ 0001-0064.indd 4
Gastrpodes
Molluscs
Bivalves
Tenen tentacles amb rgans dels sentits. Per exemple, el caragol.

La majoria sn aqutics i tenen closca.
Cos tou protegit per dues petxines articulades. Per exemple, la cltxina.
La majoria sn marins.
Tenen huit o deu tentacles i un cervell molt desenvolupat. Per exemple, el polp.
Cefalpodes
Sn marins.
Es desplacen expulsant un raig daigua que els impulsa.
17/2/09 12:34:57
Crustacis: tenen deu o ms potes. Per exemple, la llagosta.

Miripodes: tenen un cos allargat i moltes potes. Per exemple, el centpeus.
Cap.
Tenen un cos dividit en
Artrpodes
Classificaci
(continuaci)
Insectes
Trax.
Abdomen.
Tenen antenes.
Tenen sis potes.
Alguns tenen ales.
Equinoderms
Cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, leri de mar.

Viuen al mar.
Els animals invertebrats
Arcnids: tenen huit potes i manquen dantenes. Per exemple, les aranyes.
2
5
166113 _ 0001-0064.indd 5
17/2/09 12:34:57
Els animals vertebrats

Tenen columna vertebral.
Cap.
Caracterstiques
Cos dividit en parts
Tronc, de qu poden eixir extremitats.

Cua.
Respiren per pulmons.
Sn vivpars.
Caracterstiques
Alimenten les cries amb llet.

Tenen la pell coberta de pl.
Es desplacen caminant, nadant o volant.
Mamfers
Marsupials. Per exemple, el cangur.

Carnvors. Per exemple, el tigre.
Classificaci
Primats. Per exemple, el gorilla.

Ratapenades. Per exemple, la ratapenada orelluda.
Classificaci
166113 _ 0001-0064.indd 6
Ungulats. Per exemple, el crvol.
Cetacis. Per exemple, la balena.

Caracterstiques
Sn ovpars.
Tenen la pell coberta descates.
La majoria sn terrestres.
Rptils
Serps. No tenen potes, repten.

Fardatxos. Tenen quatre potes curtes, repten.
Classificaci
Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, sn de mida gran, posseeixen

dents grans i viuen a laigua.
Tortugues. Tenen una closca gruixuda i moltes sn aqutiques.
17/2/09 12:34:58
Respiren per brnquies en nixer i, quan sn adults, respiren per pulmons o per la pell.
Caracterstiques
Naixen com a larves aqutiques i sofreixen la metamorfosi.

Tenen la pell nua.
Amfibis
Classificaci
Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau.

Amb cua. Per exemple, la salamandra.
Sn ovpars.
Caracterstiques
Tenen el cos cobert de plomes.

Sn terrestres.
Posseeixen ales i la majoria volen.
Ocells
Corredors. De mida gran, amb potes molt desenvolupades per a crrer. Per exemple, lestru.
Classificaci
Antids. Tenen dits units per una membrana. Per exemple, loca.
(continuaci)
Classificaci
Camallargs. De gran mida, amb potes fines i llargues. Per exemple, la cigonya.
Rapaos. Carnvors, amb bec ganxut i esmolat. Per exemple, el voltor.
Gallinacis. Cos rodanx i bec curt. Per exemple, la gallina.
Els animals vertebrats
Pardals. Mida menuda i bec curt. Per exemple, el teulad.
Respiren loxigen dissolt a laigua per brnquies.

Sn ovpars. Les seues cries sanomenen alevins.
Caracterstiques
Tenen el cos cobert descates.

Viuen a laigua.
Peixos
Posseeixen aletes i es desplacen nadant.
Classificaci
Cartilaginosos. Tenen un esquelet format de cartlag. Per exemple, el taur.

Ossis. Tenen un esquelet format per os. Per exemple, la sardina.
7
166113 _ 0001-0064.indd 7
17/2/09 12:34:58
Les plantes
No poden desplaar-se. Estan subjectes al sl per larrel.
Caracterstiques
Fabriquen el seu propi aliment amb aigua, substncies del sl, dixid de carboni i llum del sol.
Es relacionen amb el medi
Arrel
Responen als canvis.

Fan lleus moviments, per exemple, cap a la llum.
Absorbeix substncies nutritives del sl.

Subjecta la planta.
Sost les fulles.
Hi circula laliment i laigua.
Tija
Parts
Poden ser
Llenyoses. Dures i de fusta.

Herbcies. Flexibles i de color verd.
Creixen a la tija.
Fulles
Fabriquen els aliments i realitzen la respiraci.

Tenen dues parts
Respiraci
166113 _ 0001-0064.indd 8
Limbe. Part ms ampla de la fulla
Anvers. Part de davant.

Revers. Part de darrere.
Pecol. Part que la uneix a la tija.
Les plantes respiren contnuament.

Prenen oxigen de laire i expulsen dixid de carboni.
17/2/09 12:34:59
Sn auttrofes, fabriquen el seu propi aliment.
Presa de
substncies
Nutrici
Del sl, per larrel: aigua i sals minerals que formen la saba bruta, que
es reparteix pels vasos llenyosos.
De laire, per les fulles: dixid de carboni.
T lloc a les fulles.
Etapes
Fotosntesi
Selabora laliment en combinar-se la saba bruta amb el dixid

de carboni (CO2), i aix es forma la saba elaborada.
Necessita la llum solar, que es capta a travs de la clorofilla.
Com a resultat daquest procs la planta elimina oxigen.
Hi participen dues plantes.
Ptals, que formen la corolla.
Hi intervenen les flors, que sn els rgans

reproductors de les plantes.
Spals, que formen el calze.

Pistil, que ns la part femenina.
Estams, que en sn la part masculina.
Sexual
Reproducci
En aquest acte t lloc la pollinitzaci, que s el

transport dels grans de pollen des dels estams
duna planta fins al gineceu de laltra.
Pels insectes.
Pel vent.
Els vuls es transformen en llavors que contenen lembri.
Les plantes
El pistil es transforma en el fruit, que protegeix les llavors.
Estolons: tiges que creixen horitzontalment.

Hi participa una sola planta
Asexual
Rizomes: tiges subterrnies.

Tubercles: tiges subterrnies engruixides.
Hi intervenen altres parts de la planta.

9
166113 _ 0001-0064.indd 9
17/2/09 12:35:00
10
Els ecosistemes
Components
Els ssers vius
Flora: conjunt de totes les plantes.

Fauna: conjunt de tots els animals.
El medi fsic.
Productors: els que fabriquen el seu propi aliment (plantes).
Relacions entre
els ssers vius
i el medi
Lalimentaci
(cadenes
i xarxes
alimentries)
Consumidors primaris: animals que salimenten dels productors (herbvors).

Consumidors secundaris: animals que salimenten dels consumidors primaris (depredadors).
Descomponedors: ssers vius que salimenten de les restes daltres ssers vius (fongs,
bacteris).
Parasitisme: quan un sser viu es beneficia dun altre. Per exemple, el visc.
Altres relacions
Mutualisme: quan la relaci que sestableix entre dos ssers vius s beneficiosa per als dos.
Per exemple, els ocells desparasitaris i els mamfers.
Competncia: quan dues o ms espcies necessiten els mateixos recursos, com ara aliment, refugi, llum
De laire. Per exemple, amb fums de la indstria.
Contaminaci
Del sl. Per exemple, amb plaguicides.

De laigua. Per exemple, abocaments als rius.
Problemes del
medi ambient
Calfament global com a conseqncia de laugment del dixid de carboni
efecte hivernacle.
Extinci despcies, que provoca una alteraci en la cadena alimentria.

Desforestaci, s a dir, desaparici de milions darbres.
Desertitzaci, que s la transformaci de zones frtils en zones rides.
Espais protegits: per a protegir llocs especials pel seu paisatge, vegetaci, fauna
Protecci del
medi ambient
166113 _ 0001-0064.indd 10
Espcies protegides: per a evitar lextinci despcies danimals amenaades.

Lluita contra la contaminaci: mesures per a evitar el deteriorament del medi ambient, per exemple,
reciclatge de productes, depuraci daiges
17/2/09 12:35:00
11
166113 _ 0001-0064.indd 11
17/2/09 12:35:01
Els ecosistemes
12
Funci de relaci: el sistema nervis

Rebre informaci de lexterior
La funci de relaci consisteix a
Sentits.
Planificar la resposta
Sistema nervis.
Executar la resposta
Aparell locomotor.
Coordinar els processos interns
Sistema endocr.
Dirigeix la funci de relaci.

Funcions: rebre i transmetre informaci (impulsos elctrics).
Est format per les neurones,
que sn les principals cllules
del sistema nervis.
Cos: on es troba el nucli.

Parts
Prolongacions
Ax.
Dendrites.
Funci: rep informaci, la interpreta i elabora la resposta.
Sistema
nervis
166113 _ 0001-0064.indd 12
Cervell: controla els actes voluntaris.

Sistema nervis
central
Encfal
Parts
Cerebel: coordina els moviments i mant lequilibri.

Bulb raquidi: controla les funcions bsiques involuntries.
Parts
Medulla espinal: transmet la informaci entre els nervis i el cervell.
Sistema nervis
perifric:
els nervis
Sensitius: porten informaci des dels rgans dels sentits

fins a lencfal i la medulla.
Motors: porten les ordres de lencfal i la medulla als msculs.
17/2/09 12:35:02
Moviments
de resposta
Es produeixen rpidament i involuntriament.

Responen a un estmul exterior.
Per exemple, retirar la m davant una cosa calenta.
El cervell rep i interpreta la informaci i emet lordre.

Voluntaris
Sn conscients i depenen de la nostra decisi.
Per exemple, caminar cap a un objecte.
Responen a estmuls externs o interns.
Funci de relaci: el sistema nervis
Reflexos
6
13
166113 _ 0001-0064.indd 13
17/2/09 12:35:02
14
Funci de relaci: els sentits

Formen part de la funci de relaci. Els sentits fan possible el contacte dels ssers humans
amb el mn exterior: reben informacions i estmuls de lexterior (sons, olors); transformen els estmuls
en senyals elctrics; passen aquests senyals al sistema nervis.
Funci: captar la llum per percebre els colors, les formes i la mida
de les coses, i la distncia a qu es troben.
Crnia.
Iris.
Interior
Vista
Pupilla.
Cristall
rgans: els ulls, que

tenen diverses parts
Retina.
Pestanyes.
Exterior
Parpelles.
Celles.
Els sentits
166113 _ 0001-0064.indd 14
Funcionament: la llum entra per la pupilla, travessa la crnia i arriba a la retina.

A travs del nervi ptic, senvia informaci al cervell.
Funci: captar les olors.

Olfacte
rgan: el nas, concretament la pitutria groga, que est al seu interior.

Funcionament: laroma que est en laire entra pel nas i arriba a la pitutria,
que a travs del nervi olfactiu envia la informaci al cervell.
Funci: detectar el sabor dels aliments.
Gust
rgan: la llengua, concretament les papilles gustatives, que informen dels sabors
(dol, salat, cid, amarg, umami).
Funcionament: les papilles gustatives recullen les sensacions dels sabors i envien les dades al cervell.
17/2/09 12:35:03
Funci: percebre els sons, distingir-los i saber don procedeixen.
Orella externa
Oda
rgans: les orelles, que

tenen diverses parts
Orella mitjana
Orella interna
Els sentits
Pavell auditiu.
Conducte auditiu.
Timp.
Cadena dossicles (martell, enclusa i estrep).
Caragol.
Nervi auditiu.
Funcionament: els sons entren pel conducte auditiu i arriben al timp, que vibra.
La vibraci es transmet fins al caragol, des don el nervi auditiu transmet informaci al cervell.
Funci: rebre sensacions de les coses que toquem, com la temperatura, el dolor, la pressi...
Funci de relaci: els sentits
Tacte
rgan: la pell, que t dues capes
Epidermis, la ms externa.
Dermis, a linterior, on es troben les terminacions nervioses.
Funcionament: les terminacions nervioses de la dermis capten els estmuls de lexterior i envien
informaci al cervell pels nervis tctils.
7
15
166113 _ 0001-0064.indd 15
17/2/09 12:35:03
16
Funci de relaci: laparell locomotor

Sostindre el cos.
Funcions
Protegir els rgans ms delicats. Per exemple, el cor, els pulmons

Facilitar el moviment.
Cap
Ossos
Sistema
esqueltic
(ossi)
Aparell
locomotor
Ossos de la cara: fixos i mbils. Per exemple, la mandbula.

Columna vertebral: protegeix la medulla espinal.
Tronc
Costelles: protegeixen el cor, els pulmons...

Estern, clavcules, omplats i pelvis.
Elements
166113 _ 0001-0064.indd 16
Ossos del crani: protegeixen el cervell.
Extremitats: ossos dels braos i de les cames.

Articulacions
(unions
entre ossos)
Fixes. Per exemple, les del crani.

Mbils. Per exemple, el genoll.
Semimbils. Per exemple, les de les vrtebres.
Cartlags: rgans tous i flexibles. Per exemple, les orelles.

Est format pels msculs, que sn rgans tous i elstics que poden contraures o relaxar-se
i recuperar desprs la forma i la mida originals. Suneixen als ossos mitjanant tendons.
Sistema
muscular
Facilitar el moviment de les distintes parts del cos.

Funcions
Donar forma al cos.

Protegir alguns rgans. Per exemple, labdomen.
17/2/09 12:35:04
17
166113 _ 0001-0064.indd 17
17/2/09 12:35:05
Funci de relaci: laparell locomotor

18
Funci de relaci: la coordinaci interna

No formen part del sistema locomotor.
Msculs
involuntaris
No podem controlar-los voluntriament.

Sn imprescindibles per al funcionament del nostre organisme.
Exemples: els msculs del cor (batecs) i els msculs de laparell digestiu
(moviment de laliment).
Controla funcions tan importants com el creixement o la reproducci.
Coordinaci
interna
El formen les glndules endocrines, que aboquen les seues substncies, les hormones, a la sang.
Tiroide: segrega tiroxina, per a aprofitar els nutrients.
Sistema
endocr
Pncrees: segrega insulina, que regula la quantitat de sucre

que circula per la sang.
Algunes glndules endocrines sn
166113 _ 0001-0064.indd 18
Ovaris i testicles: produeixen hormones sexuals que dirigeixen

laparici dels carcters sexuals masculins i femenins.
Hipfisi: produeix lhormona del creixement i hormones
que dirigeixen altres glndules.
17/2/09 12:35:05
19
166113 _ 0001-0064.indd 19
17/2/09 12:35:06
Funci de relaci: la coordinaci interna

20
10
Funci de nutrici. La dieta

La funci de nutrici comprn tots els processos mitjanant els quals obtenim
i aprofitem els nutrients i loxigen que necessitem per a viure.
Obtenci de nutrients
Processos
Obtenci doxigen
Aparell digestiu.
Aparell respiratori.
Repartiment pel cos i recollida de residus

Eliminaci de residus
Aparell circulatori.
Aparell excretor.
Sn els components dels aliments que necessitem per a viure.

Hidrats de carboni o glcids: aporten energia.
Nutrients
Lpids: aporten energia.

Tipus
Protenes: aporten substncies per a crixer i reparar el nostre cos.

Vitamines i minerals: sn imprescindibles per al funcionament correcte de lorganisme.
Aigua: forma la major part del nostre cos i hem de compensar-ne la prdua.
Conv
saber-ne
166113 _ 0001-0064.indd 20
Conjunt daliments que menja una persona habitualment.

La dieta saludable ha de ser
Dieta
s recomanable
Completa: ens proporciona tot tipus de nutrients.

Equilibrada: aporta la quantitat necessria de cada nutrient.
Prendre aliments de tot tipus.

Reduir el consum de dolos.
Evitar els greixos dorigen animal.
Prendre abundants fruites i verdures.
Consumir aliments rics en fibra.
Prendre ms peix que carn.
17/2/09 12:35:06
10
21
166113 _ 0001-0064.indd 21
17/2/09 12:35:07
Funci de nutrici. La dieta

22
11
Funci de nutrici: el procs digestiu i la respiraci

El procs digestiu consisteix en la transformaci dels aliments per a aconseguir els nutrients que contenen.
Es porta a terme en laparell digestiu.
Aparell
digestiu
Tub digestiu:
conducte per on passen
els aliments.
Glndules annexes:
produeixen lquids que
aboquen al tub digestiu.
Boca.
Faringe.
Esfag.
Estmac.
Intest prim.
Intest gros.
Anus.
Glndules salivals: segreguen la saliva que es mescla amb laliment.
Fetge: produeix la bilis.
Pncrees: produeix els sucs pancretics.
Descomposici dels aliments per a obtindren nutrients.

Boca: esmicola i mescla laliment amb la saliva per formar el bol alimentari.
Digesti
Estmac: produeix el suc gstric que es mescla amb laliment i forma el quim.
Intest prim: produeix el suc intestinal i rep el suc pancretic i la bilis; junt amb
laliment forma el quil.
Procs
digestiu
166113 _ 0001-0064.indd 22
Faringe i esfag: condueixen el bol alimentari a lestmac.

Hi participen
Absorci
Expulsi
de residus
s el pas dels nutrients de laparell digestiu a la sang.

T lloc a lintest prim, a les vellositats intestinals.
s la formaci de les matries fecals i lexpulsi de les substncies no digerides dels aliments.
T lloc a lintest gros: es compacten les substncies no digerides, es transformen
en els excrements i sexpulsen a travs de lanus.
17/2/09 12:35:08
La respiraci consisteix en lentrada i eixida de laire del nostre cos per a lobtenci doxigen
i lexpulsi de dixid de carboni. Aquesta funci, la porta a cap laparell respiratori.
Fosses nasals: per on entra laire.
Laringe i faringe: per on passa laire abans darribar a la trquea.
rgans
de laparell
respiratori
Trquea: conducte des del qual passa laire als pulmons.

Bronquis: sn dues ramificacions de la trquea que entren en els pulmons.
Bronquols: sn uns tubs fins en qu es ramifiquen els bronquis.
Alvols pulmonars: saquets plens daire que ixen dels bronquols.
Pulmons: rgans esponjosos que es troben a la caixa torcica.
Laire entra per les fosses nasals.
Passa per la laringe, la faringe i la trquea i arriba als bronquis i bronquols.
Funci de nutrici: el procs digestiu

i la respiraci
Procs
Des dels bronquols arriba fins als alvols pulmonars.

Als alvols loxigen passa a la sang i aquesta allibera el dixid de carboni.
Laire pobre en oxigen i ric en dixid de carboni sexpulsa a lexterior.
La respiraci
Passen perqu la caixa torcica es dilata i es contrau.

Els pulmons somplin daire.
Moviments
respiratoris
Inspiraci
Es produeix lentrada daire per les vies respiratries fins als alvols
pulmonars.
Laire ix dels pulmons.
Expiraci
Laire s obligat a eixir dels pulmons i a recrrer les vies respiratries

fins a arribar a lexterior.
11
23
166113 _ 0001-0064.indd 23
17/2/09 12:35:08
24
12
Funci de nutrici: la circulaci i lexcreci

La circulaci s el trasllat de la sang per laparell circulatori per a transportar
substncies nutritives, oxigen i substncies residuals. La porta a cap laparell circulatori.
El plasma: part lquida de la sang.
Sang
Components
Glbuls rojos: transporten oxigen.

Cllules sangunies
Elements
de laparell
circulatori
Glbuls blancs: ens defenen dinfeccions.

Plaquetes: socupen de la coagulaci.
Cor: rgan que bomba la sang contnuament. T quatre cavitats: dues aurcules i dos ventricles.
Artries: duen la sang des del cor fins als rgans del cos.
Vasos sanguinis
Venes: duen la sang dels rgans del cos al cor.

Capillars sanguinis: comuniquen les artries i les venes.
La sang mai no ix de laparell circulatori.
La circulaci
166113 _ 0001-0064.indd 24
Du a cap dos circuits
Circulaci pulmonar: recorregut de la sang entre el cor i els pulmons per recollir
oxigen i alliberar dixid de carboni.
Circulaci general: recorregut de la sang per tot el cos, excepte els pulmons,
per repartir nutrients i oxigen, i recollir productes residuals.
17/2/09 12:35:09
Renyons: estan situats a banda i banda de la columna vertebral, a la zona lumbar. Produeixen lorina.
rgans
de laparell
excretor
Urters: sn dos tubs que connecten els renyons amb la bufeta.

Bufeta: s lrgan en qu sacumula lorina.
Uretra: s el conducte que va de la bufeta a lexterior.
Aparell
excretor
Lexcreci
Pell
Als renyons es filtra la sang i es produeix lorina.

Lorina ix pels urters i arriba a la bufeta, on sacumula fins que sexpulsa
per luretra.
La pell fabrica la suor a les glndules sudorpares.
La suor ix pels porus de la pell.
Funci de nutrici: la circulaci i lexcreci
Lexcreci s leliminaci de les substncies residuals que es troben a la sang. La du a terme laparell excretor.
12
25
166113 _ 0001-0064.indd 25
17/2/09 12:35:10
26
13
Funci de reproducci
La funci de reproducci permet als ssers humans tindre descendents. La reproducci humana s sexual perqu shi uneixen
les cllules sexuals de dos individus de distint sexe (mascle i femella) per formar un nou individu. Els aparells reproductors de
la dona i de lhome permeten que aix siga possible.
Ovaris: on es produeixen els vuls (cllules reproductores).
Femen
rgans genitals
interns
Trompes de Fallopi: comuniquen els ovaris amb lter.

ter: cavitat on es desenvolupa el fetus durant lembars.
Vagina: rgan que comunica lter amb lexterior.
rgans genitals externs: Vulva.
Aparell
reproductor
Testicles: s on es produeixen els espermatozoides (cllules reproductores).
rgans genitals
interns
166113 _ 0001-0064.indd 26
Conductes deferents: condueixen els espermatozoides fins a luretra.

Uretra: condueix els espermatozoides a lexterior.
Vescules seminals i prstata: fabriquen el lquid que serveix de vehicle
i daliment als espermatozoides.
Mascul
rgans genitals
externs
Penis: pel seu interior discorre luretra. Sencarrega dexpulsar

els espermatozoides.
Escrot: bossa de pell que protegeix els testicles.
17/2/09 12:35:10
Fecundaci
Perqu tinga lloc la fecundaci, lvul i lespermatozoide han de trobar-se a les trompes
de Fallopi; ac s on es forma lembri.
Lembri sadhereix a la paret de lter, on es desenvolupa.
Procs de la
reproducci
Conjunt de canvis que sofreix la mare des de la fecundaci fins al naixement del nou sser.
Embars
Etapes
Embri: durant els tres primers mesos.

Fetus: a partir del tercer mes. Ja t els rgans principals formats.
Part: naixement o eixida a lexterior del nou sser format.
Funci de reproducci
s la uni dun vul i un espermatozoide. La cllula resultant daquesta uni es coneix com a zigot.
13
27
166113 _ 0001-0064.indd 27
17/2/09 12:35:11
28
14
La matria
Tots els cossos de lunivers estan formats per matria (el Sol, les plantes, nosaltres mateixos).
La matria est composta per toms: partcules diminutes, invisibles (es poden vore a travs dun microscopi electrnic).
Substncies pures: formades per un sol tipus de matria (or, ferro).
Tipus
de matria
Mescles: formades per

diverses substncies pures.
Generals: sn comunes
a tota la matria.
Propietats
de la matria
Heterognies: sn distingibles els components de qu consten.

Per exemple, una ensalada.
Homognies: no sn distingibles els components de qu consten;
dissolucions com ara laigua del mar.
Massa: quantitat de matria que t un cos. Es mesura en kg.
Volum: espai que ocupa un cos. Es mesura en m3.
Densitat: relaci entre la massa i el volum. Sesbrina dividint
la massa entre el volum.
Caracterstiques: permeten
diferenciar unes substncies
dunes altres.
Olor.
Brillantor.
Color.
Duresa.
Malleabilitat
Estats de
la matria
166113 _ 0001-0064.indd 28
Slid: t volum constant i forma prpia.

Lquid: t volum constant, per no forma prpia.
Gass: canvia de volum i de forma.
17/2/09 12:35:11
El moviment: canvi de lloc o de posici dun cos.

La dilataci: augment de volum i dimensions dun cos per lincrement de temperatura.
La contracci: disminuci de volum i dimensions dun cos per la minva de temperatura.
La fragmentaci: divisi dun cos en trossos.
Fusi: pas de slid a lquid. Per exemple, quan es fon
la neu.
Canvis de
la matria
Solidificaci: pas de lquid a slid. Per exemple, quan

es forma gel.
Fsics
la matria continua
sent la mateixa
Canvis destat: t
lloc quan varia la
temperatura
Vaporitzaci: pas
de lquid a gas
Ebullici: a temperatura fixa

i de forma rpida. Per
exemple, laigua bullent.
Evaporaci: a menor temperatura
i de forma lenta. Per exemple, laigua
dun toll al sol.
Condensaci: de gas a lquid. Per exemple, la condensaci

de vapor en els cristalls.
Sublimaci: pas directe de slid a gas, sense passar per lquid.
Per exemple, la naftalina.
Loxidaci: una substncia es transforma en una altra per acci de loxigen.
La combusti: una oxidaci molt rpida amb despreniment denergia.
La putrefacci: descomposici de substncies.
La matria
Qumics
la matria es transforma en
una altra: reacci qumica
14
29
166113 _ 0001-0064.indd 29
17/2/09 12:35:12
30
15
Lenergia, la llum i el so
Lenergia provoca els canvis que veiem al nostre voltant.
Fonts
denergia
Lenergia
Renovables: no sesgoten. Per exemple, la llum solar.

No renovables: sesgoten a mesura que sutilitzen. Per exemple, el carb.
Energia qumica: la que emmagatzemen els combustibles. Per exemple, el carb, el gas, els aliments
Tipus
denergia
Energia trmica o calorfica: s lenergia alliberada en forma de calor. Per exemple la que produeix una estufa.
Energia nuclear: est present en algunes substncies. Per exemple, lurani o el plutoni.
Energia mecnica: s la que tenen els cossos en moviment. Per exemple, el vent.
Energia elctrica: s la que fan servir els aparells elctrics o electrnics. Per exemple, la llavadora.
La llum s una forma denergia que ens permet vore el color i la forma dels objectes quan es troben ben illuminats.
Caracterstiques
La llum
166113 _ 0001-0064.indd 30
Comportament
dels objectes
davant la llum
Propietats
Caracterstiques
La llum es propaga en lnia recta i en totes direccions.

La llum es propaga a 300.000 km/s.
Objectes opacs: la llum no els travessa.
Objectes transparents: la llum els travessa.
Objectes translcids: deixen passar una certa quantitat de llum a travs seu.
Reflexi: s el canvi de direcci que experimenta la llum en xocar contra un objecte opac.
Refracci: s el canvi de direcci que experimenta la llum en travessar una substncia transparent.
La llum blanca est formada per llum de tots els colors.
Els colors bsics de la llum sn el roig, el verd i el blau.
17/2/09 12:35:13
El so es propaga 340 m/s en laire.

Caracterstiques
El so transporta energia.
Quan el so es reflecteix, es produeix leco.
El so
La intensitat: permet diferenciar els sons forts dels dbils.

Qualitats
El to: permet diferenciar els sons greus dels aguts.

El timbre: permet identificar la font que emet el so.
Lenergia, la llum i el so
El so s un tipus denergia mecnica.
15
31
166113 _ 0001-0064.indd 31
17/2/09 12:35:13
32
16
Lelectricitat i el magnetisme
Lelectricitat s una forma denergia que depn de la crrega elctrica dels cossos.
Poden ser
Crregues
elctriques
Corrent
elctric
Elements
dels
circuits
elctrics
Positives
Negatives
Poden ser neutres, quan tenen el mateix
nombre de crregues positives que negatives.
Els cossos
Poden estar carregats elctricament

quan tenen diferent nombre de
crregues positives i negatives.
Els cossos carregats amb crregues de distint tipus satrauen.

Els cossos carregats amb crregues del mateix tipus es repelleixen.
Consisteix en el desplaament de crregues elctriques.

Circula per circuits elctrics.
Generadors. Per exemple, una pila.
Fils de material conductor. Per exemple, fils de coure.
Receptors en qu lenergia elctrica es transforma en un altre tipus denergia. Per exemple, un motor.
Interruptors. Serveixen per a obrir o tancar un circuit.
Centrals eliques.
Producci
delectricitat
166113 _ 0001-0064.indd 32
Centrals hidroelctriques.
Centrals trmiques.
Centrals nuclears.
Centrals solars.
17/2/09 12:35:14
Poden ser: naturals (per exemple, la magnetita) o artificials.
El magnetisme
Els imants
Tenen dos pols: pol nord (N) i pol sud (S).
Si senfronten dos pols diferents: els imants satrauen.

Si senfronten dos pols iguals: els imants es repelleixen.
La Terra es comporta com un gran imant, per aix, les brixoles sempre sorienten al nord.
El magnetisme es fa servir per a produir electricitat.
Lelectricitat i el magnetisme
El magnetisme s la propietat que tenen alguns imants datraure altres imants o alguns metalls.
16
33
166113 _ 0001-0064.indd 33
17/2/09 12:35:14
34
17
Les forces i les mquines

Una fora s qualsevol causa capa de deformar un objecte o canviar el seu estat de moviment.
Per contacte: quan el cos que fa la fora i el que la rep estan junts (fora de fregament).
Formes
dactuaci
Forces
A distncia: quan el cos

que fa la fora est separat
del que la rep.
Deformaci
Fora elctrica: la que existeix entre cossos amb crrega elctrica.
Dobjectes elstics, que recuperen la forma inicial en cessar la fora.

Dobjectes no elstics, que continuen deformats quan cessa la fora.
Det un cos que estava movent-se.

Moviment
Fora magntica: la dels imants que atrauen partcules de ferro.
Posa en moviment un cos que estava quiet.
Efectes
166113 _ 0001-0064.indd 34
Fora de gravetat: la que atrau els cossos cap a la Terra.
Varia la direcci o el sentit del moviment.

Augmenta la velocitat del moviment.
Redueix la velocitat del moviment.
17/2/09 12:35:15
Una mquina s un objecte utilitzat per a aprofitar lacci duna fora per a transformar un tipus denergia en un altre.
Roda: t forma circular i gira entorn dun eix.
Segons la
quantitat de peces
Simples
Palanca: barra llarga i rgida que se situa sobre un punt de suport.

Pla inclinat: rampa per a pujar-hi o baixar-hi objectes.
Compostes: tenen moltes peces unides entre si.

Energia de les persones.
Tipus de mquines
Segons la manera
daccionar-les
Mquines
Energia de laigua.
Energia elctrica.
Energia dun combustible.
Segons lacci
que realitzen
Les forces i les mquines
Energia del vent.
Mecniques: produeixen moviment. Per exemple, un motor.

Trmiques: produeixen fred o calor. Per exemple, una planxa.
Manejar informaci: serveixen per a la comunicaci. Per exemple, un telfon.
Coberta (carcassa): part de la mquina que en protegeix linterior.

Estructura: part que en suporta el pes i dall que shi colloca damunt.
Components
Operadors: peces que formen part de la mquina.

Mecanismes: diversos operadors units que actuen de manera coordinada.
Motors: components de les mquines que produeixen moviment.
Circuits elctrics i electrnics.
17
35
166113 _ 0001-0064.indd 35
17/2/09 12:35:16
36
18
La Terra i lunivers
La seua forma s esfrica.
Caracterstiques
Gira al voltant del Sol i sobre el seu propi eix.

La seua rbita s una ellipse.
El seu eix est un poc inclinat.
Gira sobre si mateixa al voltant dun eix que passa pels pols.
La Terra
Rotaci
Tarda un dia (24 hores) a completar una volta.

Provoca la successi dels dies i les nits.
Moviments
Gira entorn del Sol.

Translaci
Tarda un any (365 dies i 6 hores) a completar una volta.

Provoca les estacions, per ra que leix de rotaci est inclinat.
Caracterstiques
Gira al voltant de la Terra.

Quan la Terra, el Sol i la Lluna salineen, produeixen eclipsis.
La Lluna
Moviment: tarda 27 dies a fer una volta a la Terra, en quatre fases
Lluna nova.
Quart creixent.
Lluna plena.
Quart minvant.
Sol: estrela groga que produeix llum i calor (necessries per a la vida a la Terra).
Planetes
Sistema solar
166113 _ 0001-0064.indd 36
Altres astres: giren

al voltant del Sol
Interiors: Mercuri, Venus, Terra, Mart.

Exteriors: Jpiter, Saturn, Ur, Nept.
Satllits: astres que giren al voltant dels planetes.

Asteroides: astres rocosos que giren al voltant del Sol.
Cometes: astres rocosos, menuts i gelats que giren al voltant del Sol, seguint ellipses molt allargades.
17/2/09 12:35:16
Formen constellacions.
Color.
Estreles
Estreles,
nebuloses
i galxies
Tenen propietats que les distingeixen
Mida.
Lluminositat.
Brillantor.
Nebuloses: nvols de gasos que reflecteixen la llum emesa per estreles prximes.
Galxies ellptiques.
Galxies: enormes agrupacions destreles, gas i pols
Galxies espirals.
Galxies irregulars.
La Terra i lunivers
Sn enormes esferes a linterior de les quals es produeix molta energia.
18
37
166113 _ 0001-0064.indd 37
17/2/09 12:35:17
38
19
Capes de la Terra
s la part slida
de la Terra
Geosfera
Una part est davall els oceans formant els fons marins.
Una part emergeix i forma els continents i les illes.
Escora: capa ms externa. Est composta per materials slids
i s ms gruixuda als continents que davall els oceans.
Capes que
la formen
Mantell: capa intermdia. La seua temperatura s ms elevada que la de lescora.

En algunes zones del mantell es troben roques foses, que reben el nom de magma.
Nucli: capa ms interna. Es compon de ferro i altres metalls. T una temperatura
molt elevada. Es divideix en dues parts: el nucli extern i el nucli intern.
s la capa daire que envolta la Terra.

Molt abundants
Nitrogen.
Oxigen.
En menor quantitat
Dixid de carboni.
Oz.
Vapor daigua.
Est formada per una mescla de gasos
Atmosfera
166113 _ 0001-0064.indd 38
s imprescindible per a la vida
Cont loxigen necessari per a la respiraci dels ssers vius.

Conserva la calor de la Terra.
Filtra els raigs solars i protegeix la Terra.
Hi tenen lloc fenmens atmosfrics
Est formada per capes
Precipitacions.
Vent.
Tempestes.
Troposfera: capa baixa on es desenvolupa la vida.

Estratosfera: shi troba la capa doz.
Altres capes ms externes.
17/2/09 12:35:18
Aiges
continentals
Hidrosfera
Els rius: cursos continus daigua.

Els llacs: extensions daigua envoltades de terra.
Les glaceres: massa daigua congelada en moviment lent.
Aiges subterrnies: filtracions de les aiges superficials.
Suposen el 94 % de laigua de la Terra.
Nhi ha
dos grups
Oceans i mars
Laigua est
en continu
moviment
Ones: ondulacions de la superfcie del mar causades

pel vent.
Corrents: moviments de grans masses daigua
que flueixen en determinada direcci.
Marees: pujades i baixades del nivell del mar produdes
per latracci de la Lluna i el Sol.
Cicle de laigua: comprn els canvis destat i de posici que experimenta laigua a la Terra.
Capes de la Terra
s el conjunt de les aiges del planeta (en els tres estats). Ocupa les parts de la superfcie terrestre.
19
39
166113 _ 0001-0064.indd 39
17/2/09 12:35:18
40
20
Geografia: paisatge, relleu i clima

La geografia se centra en la descripci de la Terra en el seu aspecte fsic i com a lloc habitat per les persones i els altres ssers vius.
s laspecte que t una zona de la superfcie de la Terra. Est determinat per les formes del relleu i el clima.
Paisatge
Causes naturals
Els passos duna estaci a laltra.

Lacci del vent i la pluja.
Les catstrofes naturals.
Acci dels ssers humans
La construcci de carreteres, ponts i altres obres pbliques.

Les urbanitzacions.
Els camps de cultiu.
Pot modificar-se per
Est constitut per les distintes elevacions i depressions existents en la superfcie de la Terra.
Laltitud s laltura dun punt de la superfcie de la Terra respecte al nivell del mar.
Relleu
166113 _ 0001-0064.indd 40
Relleu terrestre
Muntanyes i serres: conjunt de muntanyes.

Serralades i sistemes muntanyosos: conjunt de serres.
Planes: superfcies de terreny pla.
Altiplans: superfcies quasi planes i altes.
Valls: planes entre muntanyes per on discorre un riu.
Depressions: extensions ms baixes que les terres del voltant.
Relleu costaner
Cap: ixent de terra que penetra en el mar.

Golf: entrant de mar en la terra.
Pennsula: porci de terra envoltada daigua per totes bandes menys per una.
Illa: porci de terra envoltada daigua per tots costats.
Arxiplag: conjunt dilles.
Penya-segat: costa muntanyosa i alta que cau al mar verticalment.
Platja: zona de costa plana formada per arena o pedres.
Ria: entrada de laigua del mar en la desembocadura dun riu.
Mareny: terreny pantans que es forma a la desembocadura dun riu.
Delta: terreny de forma triangular que es forma a la desembocadura dels rius
per lacumulaci de terra.
Hi ha grans diferncies
entre les zones dinterior
i les zones costaneres.
17/2/09 12:35:19
El clima s el conjunt de caracterstiques de latmosfera en un lloc durant un llarg perode de temps.

Les temperatures: quantitat de calor que t laire.
El clima est configurat per
Les precipitacions: quantitat de pluja, grans o neu que cau en un lloc.

Els vents: desplaaments de laire que influeixen en les pluges i en les temperatures.
Latitud: situaci dun lloc en relaci amb lequador.
Altitud: altura dun lloc respecte al nivell del mar.
Factors geogrfics
Disposici de les muntanyes.

Proximitat del mar.
Clima
Equatorial: es dna entorn de lequador.

Clids
Tropical: es dna entorn dels trpics.
Geografia: paisatge, relleu i clima
Desrtic: es dna en zones allades.
Tipus de clima
Ocenic o atlntic: es dna en zones dEuropa i lAmrica del Nord.

Temperats
Mediterrani: es dna sobretot en zones limtrofes del mar Mediterrani.

Continental: es dna a lrea central dEuropa.
Freds
Polar: es dna als cercles polars.

De muntanya: es dna en zones daltitud elevada.
20
41
166113 _ 0001-0064.indd 41
17/2/09 12:35:19
42
21
Geografia fsica dEspanya

Submeseta Nord: extensa i elevada.
La Meseta
la serra de Gredos.
Sistema Central: divideix la Meseta en dues. El formen:
la serra de Guadarrama.
la serra dAylln.
Submeseta Sud: shi eleven els monts de Toledo (serres de poca altitud).
Monts de Lle: al nord-oest; formats per muntanyes descassa altitud.
Muntanyes que envolten
la Meseta
Serralada Cantbrica: al nord; parallela a la costa cantbrica (Picos de Europa).

Serralada Ibrica: a lest; formada per serres poc elevades (Picos de Urbin).
Sierra Morena: al sud; formada per muntanyes poc elevades.
Masss Galaic: al nord-oest; format per serres poc elevades.
Relleu
166113 _ 0001-0064.indd 42
Pirineus: muntanyes elevades que formen la frontera entre Espanya i Frana (Aneto).
Muntanyes exteriors a la Meseta
Serralades Btiques
Serralada Subbtica: a linterior.

Serralada Penibtica: prxima a la costa andalusa (Mulhacn).
Serralada Litoral Catalana: al nord-est; serralades paralleles a la costa mediterrnia.

Muntanyes Basques: al nord; entre la serralada Cantbrica i els Pirineus.
Depressions
Relleu de les illes
Depressi de lEbre: recorreguda pel riu Ebre; est envoltada pels Pirineus, la serralada Ibrica
i el Sistema Mediterrani Catal.
Depressi del Guadalquivir: recorreguda pel riu Guadalquivir; est envoltada per Sierra Morena
i les serralades Btiques.
Illes Balears: situades al mar Mediterrani; sn poc muntanyoses, excepte Mallorca.
Illes Canries: situades a loce Atlntic; sn dorigen volcnic i bastant muntanyoses.
17/2/09 12:35:20
Atlntica
Costes
Costa gallega: des de la punta de La Estaca de Bares fins a la desembocadura del riu Mio. s una costa alta,
rocosa i retallada.
Costa andalusa: des de Portugal fins a lestret de Gibraltar. s una costa baixa i arenosa amb platges mplies.
Costa canria: costes altes i escarpades a les illes de loest i costes baixes a les illes de lest.
Cantbrica: des de la frontera amb Frana fins a la punta de La Estaca de Bares. s una costa alta i rocosa.
Mediterrnia: des de lestret de Gibraltar fins al lmit de Girona amb Frana. s una costa llarga, formada per platges
baixes i arenoses que alternen amb zones de costa escarpada.
Vessant cantbric: rius curts, de rgim regular i gran cabal. Per exemple, Bidasoa, Navia, Naln, Nerbion, Besaya, Eo.
Rius
Vessant atlntic: rius cabalosos i de rgim regular
Vessant mediterrani: excepte lEbre, sn rius curts, de cabal escs i rgim irregular.
Per exemple, Tria, Xquer, Segura, Llobregat.
Ocenic
o atlntic
Geografia fsica dEspanya
Rius gallecs: Mio, Sil.

Rius de la Meseta: Duero, Tajo, Guadiana.
Rius andalusos: Guadalquivir.
Es dna a les comunitats del nord de la Pennsula.

Temperatures suaus tot lany i precipitacions abundants.
Continentalitzat
o dinterior
Es dna a la Meseta, a la depressi de lEbre i en part de linterior dAndalusia.

Temperatures extremes, amb estius calorosos i hiverns freds. Precipitacions escasses.
Mediterrani
Tpic
Clima
21
Subtropical
De muntanya
Es dna a les zones prximes al mar Mediterrani.

Temperatures suaus a lhivern i caloroses a lestiu. Precipitacions escasses.
Es dna a les illes Canries.

Temperatures suaus tot lany i precipitacions escasses.
Es dna a les zones dalta muntanya.
Temperatures molt baixes a lhivern i fresques a lestiu. Precipitacions abundants i, a lhivern, en forma de neu.
43
166113 _ 0001-0064.indd 43
17/2/09 12:35:21
44
22
Geografia humana i econmica

Poblaci absoluta: s el nombre dhabitants dun territori.
Densitat de poblaci: s la relaci que hi ha entre la poblaci dun lloc i la superfcie del territori en qu viu.
Sobt dividint la poblaci absoluta dun lloc entre la superfcie del territori en qu viu.
Cens: serveix per a conixer el nombre dhabitants dun pas. Selabora cada deu anys i shi recullen dades
com ledat, el sexe, el lloc de naixement, etc.
Padr: permet conixer el nombre dhabitants que hi ha en un municipi. Selabora cada any.
Conceptes
de poblaci
Natalitat: s el nombre de naixements que es produeixen en un lloc en un perode de temps.

Mortalitat: s el nombre de defuncions que sesdevenen en un lloc en un perode de temps.
Esperana de vida: s el temps mitj estimat de vida que t un individu en nixer.
Emigraci: s leixida de persones des dun lloc per establir-se en un altre.
Immigraci: s lestabliment de persones en un lloc diferent del lloc de qu procedeixen.
Creixement natural: s la diferncia entre els habitants que naixen i els que moren en un lloc durant un any.
Creixement migratori: s la diferncia entre els immigrants que arriben i els emigrants que sen van dun lloc durant
un any.
Poblaci absoluta: un poc ms de 46 milions dhabitants.
Densitat de poblaci: 91 habitants/km2.
La poblaci
a Espanya
166113 _ 0001-0064.indd 44
Esperana de vida: 83,7 anys en dones i 77,2 anys en homes.

La poblaci creix com a conseqncia del creixement natural positiu i de la immigraci.
La poblaci es distribueix de forma desigual arreu del territori; la major part es concentra a les ciutats
i a la costa, mentre que les zones rurals de linterior estan despoblades.
La poblaci envelleix cada vegada ms, s a dir, augmenta el nombre de persones majors.
Hi ha ms dones que homes.
17/2/09 12:35:21
Geografia humana i econmica
Treball: s qualsevol activitat humana que es porta a terme a canvi duna quantitat de diners.
Salari: sn els diners que es perceben pel treball que es porta a cap.
Treball
Poblaci activa: s el conjunt de persones que treballa barata diners, o que est en edat i condici de treballar.
Treballador per compte daltri: s la persona que est contractada per una altra persona o entitat i rep un salari mensual.
Treballador per compte propi: s la persona que treballa de forma independent i que rep una quantitat de diners
per cada treball que porta a efecte.
Sector primari:
activitats que obtenen
recursos de la natura.
Economia
22
Sector secundari:
activitats que transformen
les matries primeres en
productes elaborats.
Agricultura
De sec.
De regadiu.
Ramaderia
Intensiva.
Extensiva.
Pesca
Daltura.
Litoral.
Mineria
Explotaci a cel obert.

Explotaci subterrnia.
Indstries
Bsiques.
De bns dequip.
De bns de consum.
Construcci
Serveis Pblics
Sector terciari:
activitats que consisteixen a
prestar serveis a les persones.
Comer
Interior.
Exterior.
Turisme
Transport
Terrestre.
Martim.
Aeri.
45
166113 _ 0001-0064.indd 45
17/2/09 12:35:22
46
23
Geografia poltica dEspanya

Comunitat autnoma: territori constitut per una o diverses provncies.
Estat espanyol: territori constitut per 17 comunitats autnomes i dues ciutats autnomes.
Galcia (Santiago de Compostella): la Corunya, Ourense, Lugo, Pontevedra.
Principat dAstries (Oviedo): Astries.
Cantbria (Santander): Cantbria.
Costaneres
Pas Basc (Vitria-Gasteiz): Biscaia, Guipscoa, laba.

Catalunya (Barcelona): Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona.
Comunitat Valenciana (Valncia): Castell, Valncia, Alacant.
Regi de Mrcia (Mrcia): Mrcia.
Andalusia (Sevilla): Huelva, Sevilla, Cadis, Crdova, Mlaga, Jan, Granada, Almeria.
Organitzaci
territorial
dEspanya
166113 _ 0001-0064.indd 46
Castella i Lle (Valladolid): Lle, Palncia, Burgos, Sria, Segvia, vila, Salamanca,
Zamora, Valladolid.
Les comunitats
autnomes
dEspanya
La Rioja (Logronyo): la Rioja.

Comunitat Foral de Navarra (Pamplona/Irua): Navarra.
Interiors
Arag (Saragossa): Osca, Saragossa, Terol.

Comunitat de Madrid (Madrid): Madrid.
Castella-la Manxa (Toledo): Guadalajara, Conca, Albacete, Ciudad Real, Toledo.
Extremadura (Mrida): Cceres, Badajoz.
Insulars
Illes Balears (Palma de Mallorca)

Canries (Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canria): Santa Cruz
de Tenerife, Las Palmas.
Ciutats
autnomes
Ceuta.
Melilla.
17/2/09 12:35:23
Constituci
Lleis ms importants
Forma de govern
Poder legislatiu:
Corts Generals
Organitzaci
poltica
dEspanya
Geografia poltica dEspanya
Poder executiu:
govern
Poder judicial:
tribunals
de justcia
Llei ms important dEspanya, aprovada en 1978.

Recull els drets i deures de tots els ciutadans espanyols.
Estatut dAutonomia: llei ms important en cada comunitat autnoma desprs

de la Constituci.
Monarquia parlamentria.
El cap de lestat s el rei.
Funci
Elabora i aprova les lleis.

Controla el govern.
Organitzaci
Congrs dels Diputats, format per 350 diputats, elegits cada quatre anys.
Senat, format pels senadors, elegits cada quatre anys.
Funci
Pren decisions en assumptes que afecten tota la naci.

Dirigeix les relacions internacionals.
Organitzaci
President del govern, elegit pel Congrs dels Diputats.

Ministres, nomenats pel rei a proposta del president del govern.
Funci
Fa complir les lleis.

Jutja els acusats de cometre un delicte.
Organitzaci
Jutges.
Magistrats.
El mxim rgan s el Tribunal Suprem.
El Tribunal Constitucional determina si les noves lleis estan dacord
amb la Constituci.
23
47
166113 _ 0001-0064.indd 47
17/2/09 12:35:23
48
24
Geografia dEuropa
Plana Central
Sistemes
muntanyosos
Relleu
Relleu costaner
Rius
Al centre i loest del continent.

Hi ha massissos descassa altitud en algunes zones. Per exemple, el Masss Central francs.
Al sud, voregen el mar Mediterrani i tenen muntanyes elevades. Per exemple, els Alps.
Al nord, tenen muntanyes ms baixes. Per exemple, les muntanyes Escandinaves.
Pennsules. Per exemple, Escandinava, Jutlndia, Ibrica, Itlica i Balcnica.
Golfs. Per exemple, de Biscaia, Gnova, Finlndia i Btnia.
Caps. Per exemple, Finisterre, Nord, Matapan.
Estrets. Per exemple, de Gibraltar, Bsfor, la Mnega.
Illes. Per exemple, Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, Malta, Xipre.
Vessant rtic: rius cabalosos, per gelats durant lhivern. Per exemple, Dvina Septentrional i Petxora.
Vessant atlntic: rius molt cabalosos. Per exemple, Dvina Occidental, Vstula, Oder, Elba, Rin, Sena, Loira, Tajo.
Vessant mediterrani: rius irregulars i de cabal escs. Per exemple, Ebre, Roine, Po.
Vessant del mar Caspi: rius llargs. Per exemple, Volga, Ural.
Vessant del mar Negre: rius molt llargs. Per exemple, Don, Dniper, Dnister, Danubi.
Llacs: sn molt nombrosos arreu del continent. Per exemple, Ldoga i Onega.
Climes
166113 _ 0001-0064.indd 48
Mediterrani
Propi del sud dEuropa.

Hiverns suaus i estius calorosos.
Precipitacions escasses i irregulars.
Continental
Propi del centre i lest dEuropa.

Hiverns freds i estius calorosos.
Precipitacions escasses. A lhivern tamb en forma de neu.
Ocenic
o atlntic
Propi de loest dEuropa.

Hiverns i estius suaus.
Precipitacions abundants tot lany.
17/2/09 12:35:24
Propi de lextrem nord dEuropa.

Polar
Temperatures molt baixes tot lany.

Precipitacions escasses.
Climes
(continuaci)
Propi dels cims dels grans sistemes muntanyosos.

De muntanya
Hiverns molt freds i estius suaus.

Precipitacions en forma de neu abundants.
Propi de les illes Canries.
Subtropical
Temperatures suaus tot lany.

Precipitacions escasses.
Creixement estancat de la poblaci, a causa de la baixa natalitat.
Poblaci
Poblaci envellida.
rees ms poblades
Grans ciutats.
Zones industrials del centre i oest dEuropa.
rees menys poblades
Regions de climes freds.

Altes muntanyes.
Densitat de poblaci (73,5 hab./km2)
Continent molt urbanitzat: grans ciutats, com Pars, Londres, Moscou, Berln
Organitzaci integrada per 27 pasos europeus democrtics.
Geografia dEuropa
Poltics
Aspectes
Econmics
Uni
Europea
(UE)
24
Lliure circulaci dels ciutadans comunitaris entre els pasos de la UE.

Votar i ser candidats en les eleccions municipals i europees.
Poltiques comunes en pesca, agricultura, indstria
Moneda comuna en la majoria dels pasos de la UE: euro.
Consell de la Uni Europea: pren les decisions ms importants.

Parlament Europeu: aprova les lleis i els pressupostos, i controla les institucions de la UE.
Institucions
Comissi Europea: s el govern de la UE.

Tribunal de Justcia: socupa del compliment de la legislaci comunitria.
Tribunal de Comptes: controla les despeses de les institucions.
49
166113 _ 0001-0064.indd 49
17/2/09 12:35:25
50
25
La prehistria a la pennsula Ibrica

Prehistria: va comenar amb laparici de lsser hum, fa aproximadament un mili danys.
Perodes de
la histria
dEspanya
Edat antiga: va comenar amb la invenci de lescriptura, fa uns 3.000 anys.

Edat mitjana: va comenar amb larribada dels pobles germans, en lany 409.
Edat moderna: va comenar amb el descobriment dAmrica, en lany 1492.
Edat contempornia: va comenar amb la guerra de la Independncia, en lany 1808.
Va comenar fa aproximadament un mili danys.
Els ssers humans eren nmades: anaven dun lloc a un altre a la recerca daliment.
Vivien de la caa, la pesca i la recollecci de fruits silvestres.
Paleoltic
Fabricaven utensilis de pedra i os.

Habitaven a laire lliure, en coves o cabanes.
Sorganitzaven en tribus.
Descobriren el foc i aprengueren a usar-lo.
Realitzaren pintures rupestres.

Va comenar fa uns 7.000 anys.
Prehistria
166113 _ 0001-0064.indd 50
Els ssers humans es van fer sedentaris i van construir poblats.

Neoltic
Cultivaven plantes i domesticaven animals.

Fabricaven ferramentes amb pedra polida.
Van aprendre a fabricar teixits i objectes de cermica.
Van realitzar pintures esquemtiques.
Va comenar fa uns 6.000 anys.
Edat dels
metalls
Els poblats es van transformar en ciutats i els seus habitants sorganitzaren entorn dun cap.
Van comenar a treballar el coure, el bronze i el ferro.
Van inventar la roda i la vela.
Construren monuments megaltics.
17/2/09 12:35:25
25
51
166113 _ 0001-0064.indd 51
17/2/09 12:35:26
La prehistria a la pennsula Ibrica

52
26
Ledat antiga a la pennsula Ibrica

poca de la histria que comena amb laparici de lescriptura i acaba, a la pennsula Ibrica, amb la fundaci
del regne visigot al segle V dC.
Habitaven al sud i lest de la Pennsula.
Sorganitzaven en tribus governades per un rei.
Ibers
Vivien en poblats elevats i emmurallats.

La majoria eren agricultors, ramaders i artesans.
Comerciaven amb els fenicis i els grecs, i utilitzaven la seua prpia moneda.
Habitaven a la Meseta i a la costa atlntica de la Pennsula.
Celtes
Pobles
preromans
(des de lany
1000 aC,
aproximadament,
fins a lany
218 aC)
166113 _ 0001-0064.indd 52
Sorganitzaven en tribus.
La majoria es dedicava a la ramaderia.
Eren orfebres experts.
Regne que va existir a la vall del Guadalquivir.
Tartessos
Eren orfebres experts, perqu el seu territori era ric en metalls (or, plata i coure).
Comerciaren amb els fenicis, de primer, i amb els grecs, desprs.
Fenicis
Pobles
colonitzadors
Grecs
Procedien dsia.
Fundaren colnies a la costa andalusa de la Pennsula, com Gadir.
Procedien de Grcia.
Fundaren colnies a la costa mediterrnia, com Emprion.
Procedien del nord dfrica.
Cartaginesos
Fundaren colnies a les illes Balears i a lest de la Pennsula,

com Cartago Nova.
Van lluitar contra els romans pel control de la Pennsula, per van ser derrotats.
17/2/09 12:35:27
Els romans van desembarcar a Empries (218 aC) i van vncer els cartaginesos.
Conquista
Resistncia forta dels pobles del nord, de loest i de linterior peninsular.

Va acabar en lany 19 aC.
Organitzaci
Societat
Hispnia es divideix en provncies, amb un governador al capdavant de cada una.

Implantaci de les lleis romanes.
Persones lliures: grans diferncies econmiques entre elles.
Esclaus: eren propietat duna altra persona.
s el procs dadopci dels costums romans.
Hispnia
romana
El llat.
El cristianisme.
Les ciutats.
Ledat antiga a la pennsula Ibrica
Romanitzaci
Llegat rom
Les calades.
Obres pbliques.
Les construccions
Edificis per a loci.

Monuments commemoratius.
Escultures.
Lart
Mosaics.
Pintures.
26
53
166113 _ 0001-0064.indd 53
17/2/09 12:35:27
54
27
Ledat mitjana a la pennsula Ibrica

Regne
visigot
Els visigots van fundar un regne amb capital a Toledo que va durar des de lany 409 fins a lany 711.
Van mantindre la divisi romana de la Pennsula en provncies, que van ser anomenades ducats.
Van adoptar el llat, les lleis romanes i el catolicisme.
Conquista
musulmana
Un exrcit musulm va derrotar els visigots i va conquistar la major part de la Pennsula.

Van anomenar el territori conquerit al-ndalus.
Emirat (fins a lany 756).
Emirat independent (fins a lany 929): al-ndalus sindependitza del califa de Damasc.
Califat (fins a lany 1031): Abderraman III es va proclamar califa de Crdova.
Evoluci
Regnes de taifes (fins a lany 1212)
Al-ndalus
Estaven enfrontats els uns amb els altres.

Els almorvits i els almohades van arribar des dfrica per reunificar-los.
Regne de Granada (fins a 1492): els Reis Catlics el van conquerir.
166113 _ 0001-0064.indd 54
Els musulmans governaven al-ndalus i eren propietaris de les millors terres.

Societat
Els mossrabs andalusins eren els cristians que van conservar la seua religi.
Els mulads andalusins eren els cristians que es van convertir a lislam.
Els jueus eren una minoria en aquest territori.
Art
i cultura
Construcci dedificis amb materials pobres, per amb una decoraci rica.
Al-ndalus va ser un important centre cultural.
17/2/09 12:35:28
Ledat mitjana a la pennsula Ibrica
A la zona
cantbrica
Els cristians del nord peninsular ofereixen forta resistncia

als musulmans i sorganitzen entorn de Pelagi.
Pelagi va vncer els musulmans en la batalla de Covadonga (722):
sorgeix el regne dAstries.
Del regne dAstries van sorgir ms tard el regne de Lle (910)
i el regne de Castella (951).
Als Pirineus
El regne de Navarra.
Els comtats catalans.
Els comtats aragonesos, que ms tard van donar lloc al regne dArag.
Formaci
(segles VIII al X)
Avan cristi
(segles XI al XV)
Regnes
cristians
27
El regne de Portugal es va independitzar del regne de Lle.

Els comtats catalans i el regne dArag es van unir per crear la corona dArag (1137).
Els cristians van vncer els musulmans en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).
Els regnes de Lle i de Castella es van unir formant la corona de Castella (1230).
Els Reis
Catlics
Van unir les corones de Castella i dArag (1479).

Van conquerir el regne de Granada (1492).
Privilegiats
Els cavallers o nobles sencarregaven de defendre la poblaci.

El clericat es dedicava a loraci i la cultura.
No privilegiats
Els camperols, el grup ms nombrs, vivien en llogarets.

Els artesans vivien a les ciutats.
Els comerciants vivien a les ciutats.
Estil romnic
(segles XI al XIII)
Edificis amb murs molt grossos.

Poques finestres i xicotetes: linterior s fosc.
Arcs de mitja circumferncia.
Estil gtic
(segles XIII al XV)
Edificis amb murs esvelts.

Grans finestres decorades amb vidrieres.
Arcs apuntats.
Societat
Art
i cultura
Creaci de les universitats, com la de Palncia i la de Salamanca.

55
166113 _ 0001-0064.indd 55
17/2/09 12:35:28
56
28
Ledat moderna a Espanya

Governen conjuntament les corones dArag i de Castella, per cada una t les seues lleis i institucions.
Reis
Catlics
Amplien els seus territoris
Conquereixen el regne de Granada (1492).

Conclouen la conquesta de Canries.
Incorporen a la corona dArag el regne de Npols.
Conquereixen petits territoris al nord dfrica.
La corona dArag sannexiona el regne de Navarra (1512).
Financen lexpedici de Cristfor Colom (1492), que acaba amb el descobriment dAmrica.
Espanya es va convertir en un gran

imperi amb territoris arreu del mn
Organitzaci
de limperi
166113 _ 0001-0064.indd 56
Rei: dirigeix el govern, declara la guerra i la pau, organitza les institucions, estableix impostos.
Cada territori va mantindre les seues prpies lleis i les seues institucions.
Revolta de les Comunitats de Castella (1520).
Segle XVI
Carles I
Felip II
Espanya.
Pasos Baixos.
Gran part dItlia.
Territoris al centre dEuropa.
Colnies americanes.
Possessions a lfrica i sia.
Portugal (des de 1580 fins a 1640).
Problemes
interns
Revoltes dels camperols i dels artesans de Valncia i Balears.

Empobriment de la poblaci per
Les grans despeses per a pagar les guerres.

Laugment dels preus.
La disminuci dor i plata americans.
Enfrontament amb Frana, que pretenia lhegemonia a Europa.

Enfrontament amb els turcs, que volien controlar el comer al Mediterrani.
Problemes
externs
Enfrontament de Carles I amb els luterans, que no acceptaven lautoritat del Papa.
Enfrontament amb
els Pasos Baixos
Es van revoltar contra el domini espanyol en 1566.

Les provncies del nord es van declarar independents, per el rei no ho accept.
Anglaterra va fer costat als rebels revoltats: va vncer lArmada Invencible espanyola
en 1588.
17/2/09 12:35:29
Limperi espanyol es fragment
Independncia de Portugal (1640).

Independncia dels Pasos Baixos (1648).
Prdua de territoris al centre dEuropa (1648).
Organitzaci de limperi: els reis van deixar el govern a mans dels favorits.
Segle XVII
Felip III
Felip IV
Carles II
Revoltes de 1640
Problemes interns
Empobriment de la poblaci.
Problemes successoris desprs de la mort de Carles II, fet que don lloc a la guerra de Successi.
Problemes exteriors: continuar lenfrontament amb els Pasos Baixos; desprs de la treva dels Dotze Anys (1609-1621)
es va reprendre la guerra, que va acabar amb la independncia dels Pasos Baixos en 1648.
Guerra de Successi
(1700-1713)
Guerra Civil
Segle XVIII
Felip V
Ferran VI
Carles III
Carles IV
28
18
Castella fu costat a Felip dAnjou, que ser el vencedor i regnar

amb el nom de Felip V, fet que representa linici de la dinastia dels Borb.
Arag va fer costat al candidat alemany.
Guerra
internacional
Ttulo moderna
Ledat
ficha
a Espanya
Catalunya.
Portugal: es va independitzar dEspanya.
Itlia.
Frana va donar suport a Felip dAnjou.

ustria va fer costat al candidat alemany.
Organitzaci
de limperi
Establiment de la monarquia absoluta.

Els decrets de Nova Planta aboleixen els furs i les institucions
de Catalunya, Arag, Valncia i Mallorca.
Semprenen
reformes
Administratives: aparici dels secretaris destat.

Econmiques: creaci de les manufactures reials i les companyies comercials.
Obres pbliques: construcci de carreteres i canals.
Problemes
principals
Enfrontament amb Gran Bretanya i Portugal, que volien participar

en el comer de les colnies americanes.
Empobriment de la poblaci per laugment de les despeses de les guerres
i per laugment dels impostos.
Protestes populars, com el mot dAranjuez (1808).
57
166113 _ 0001-0064.indd
57
25/2/09
16:32:35
Ledat moderna a Espanya (continuaci)
58
Privilegiats:
noblesa i clergat
Grans diferncies econmiques.

Propietaris de grans extensions de terra.
Ocupen els crrecs poltics.
No paguen impostos.
No privilegiats: poble pla

(camperols
i burgesia)
Grans diferncies econmiques.

No poden accedir al govern.
Paguen impostos.
Sorganitza en
Societat
s poc tolerant
Expulsi dels jueus (1492).

Expulsi dels moriscos (1609).
El perode que va des de la meitat del segle XVI fins al final del segle XVII es coneix com a Segle dOr
per labundncia i ptima qualitat de les obres dart i de la literatura.
Arquitectura
Art
Escultura
Art
i cultura
28
166113 _ 0001-0064.indd 58
Pintura
Literatura
Estil herreri (segle XVI): auster i amb poca decoraci.

Per exemple, el monestir dEl Escorial.
Estil barroc (segle XVII): amb abundants lnies corbes i amb decoraci
recarregada. Per exemple, la catedral de Mrcia.
Estil neoclssic (segle XVIII): imita les construccions romanes.
Per exemple, el Museu del Prado.
Es realitzen retaules i figures religioses en fusta policromada,
com les obres de Salzillo, Alonso Cano i Gregorio Montas.
Segle XVI: va destacar El Greco, que va pintar figures estilitzades.
Segle XVII: va destacar Velzquez, que va ser pintor de la cort.
Segle XVIII: va destacar Goya.
Segle XVI: destaquen escriptors religiosos, com Sant Joan de la Creu i Santa Teresa de Jess;
i poetes, com Garcilaso de la Vega.
Segle XVII: sorgeixen grans escriptors, com Cervantes, Quevedo, Gngora, Lope de Vega
i Caldern de la Barca.
Segle XVIII: van destacar els illustrats, com Gaspar Melchor de Jovellanos.
Cincia: al segle XVIII es van crear moltes institucions cientfiques: acadmies, societats econmiques,
museus, observatoris, jardins botnics Per exemple, el Museu del Prado.
17/2/09 12:35:31
28
59
166113 _ 0001-0064.indd 59
17/2/09 12:35:32
Ledat moderna a Espanya (continuaci)

60
29
Ledat contempornia a Espanya (segle xix)

Els francesos envaeixen Espanya en 1808: la poblaci va expressar el seu malestar
en el mot dAranjuez (1808) i Carles IV va abdicar en el seu fill, Ferran VII.
Guerra de la
Independncia
(1808-1814)
Napole va expulsar el rei Ferran VII i va nomenar rei dEspanya

el seu germ, Josep Bonaparte.
Els absolutistes.
Els patriotes
Els liberals.
Durant la guerra, la poblaci
Els afrancesats.
es va dividir en dos bndols
En 1814, els espanyols van vncer els francesos i Ferran VII
va tornar a Espanya.
Ferran VII
(1808-1833)
Constituci de
Cadis
(1812-1814)
En 1810, es van reunir les Corts de Cadis i, desprs de llargues

converses, van aprovar en 1812 una constituci.
Aquesta constituci limitava el poder reial i establia drets
per als ciutadans.
Va instaurar a Espanya la monarquia absoluta i va perseguir els liberals.

Retorn de
Ferran VII
Va suprimir la Constituci de 1812.

Les colnies americanes van iniciar el seu procs dindependncia.
En 1833, Isabel II va succeir son pare, Ferran VII.
Isabel II
(1833-1868)
166113 _ 0001-0064.indd 60
Successi de continus canvis de govern i pronunciaments militars.

Enfrontament dels dos grups de liberals
Moderats.
Progressistes.
En 1868, esclata una revoluci: Isabel II va ser destronada i va abandonar Espanya.
17/2/09 12:35:32
Ledat contempornia a Espanya (segle xix) 2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
En 1869, accs al tron dun monarca estranger: Amadeu de Savoia.
Final
del segle XIX
En 1873, instauraci de la Primera Repblica a Espanya.

En 1874, restauraci de la monarquia dels Borb i proclamaci del rei Alfons XII.
En 1898, independncia de les dues ltimes colnies: les Filipines i Cuba.
Classes altes: aristcrates i burgesos.
La societat
sorganitza en classes
Classes mitjanes: petits comerciants, propietaris de terres

i alguns professionals.
Classes populars: camperols, obrers i criats.
Societat
i economia
Es produeixen grans transformacions

econmiques durant la revoluci
industrial
Art
Art i cultura
Es van transformar els transports: ferrocarril i vaixell de vapor.

Les grans fbriques van substituir els tallers.
Van aparixer noves mquines i tcniques de producci:
telers mecnics i alts forns.
Arquitectura: va excellir Antoni Gaud, que va dur a terme

construccions en estil modernista.
Pintura: van destacar Joaquim Sorolla i Daro Regoyos, que van
portar a cap les seues obres en estil impressionista.
Literatura: van destacar, entre altres literats, els poetes Gustavo Adolfo Bcquer,
Jos de Espronceda i Rosala de Castro; i el novellista Benito Prez Galds.
29
61
166113 _ 0001-0064.indd 61
17/2/09 12:35:33
62
30
Ledat contempornia a Espanya (segle xx)

Dictadura
de Primo
de Rivera
(1923-1930)
En 1923, durant el regnat dAlfons XIII, el general Primo de Rivera va promoure un

colp destat i va instaurar una dictadura a Espanya.
Primo de Rivera va assumir tots els poders, va suprimir la Constituci i va prohibir
els partits poltics: el rei va perdre quasi tota la seua importncia.
En 1930, Primo de Rivera va dimitir.
En 1931, proclamaci de la Segona Repblica, desprs del resultat de les eleccions municipals.
Elaboraci duna nova constituci, en qu es va recollir
entre altres drets, el de vot de les dones.
Segona
Repblica
Reformes
(1931-1936)
Repartiment de terres entre els camperols.

Construcci descoles pbliques.
Augment dels salaris.
Aprovaci dels estatuts dautonomia de Catalunya i el Pas Basc.

Problemes
Guerra Civil
(1936-1939)
Dos
bndols
Enfrontaments entre partidaris i contraris a les reformes.

El 18 de juliol de 1936, el general Franco va promoure un colp destat.
Bndol republic: va donar suport a la repblica.

Bndol revoltat o nacional: va donar suport al colp destat.
Al llarg de vora tres anys, el bndol nacional va anar ocupant quasi tot el territori espanyol.
En 1939, Franco va ocupar Barcelona i Madrid: la guerra havia acabat.
No hi havia cap constituci.
Dictadura
(1939-1975)
166113 _ 0001-0064.indd 62
Caracterstiques
Tots els poders de lestat es concentraven en mans de Franco.

Hi havia un nic partit poltic i un sindicat.
17/2/09 12:35:33
Ledat contempornia a Espanya (segle xx)
Repressi molt dura.

Fins a 1950
Dictadura
(1939-1975)
(continuaci)
Espanya va quedar allada internacionalment.

Empobriment de la poblaci i escassetat daliments.
Evoluci
Leconomia va millorar.
A partir de 1950
Es van normalitzar les relacions internacionals.

Persistia labsncia de democrcia.
La dictadura va acabar en 1975, amb la mort de Franco.

En 1975 va ser proclamat rei dEspanya Joan Carles I.
Legalitzaci dels partits poltics i els sindicats.
Celebraci de les primeres eleccions democrtiques (1977).
Transici
(1975-1982)
Aprovaci de lactual Constituci (1978).

Govern
dAdolfo Surez
Problemes econmics.
Hi hagu greus problemes
Vagues.
Atemptats terroristes.
En 1981, hi ha un intent de colp destat, desprs de la dimissi de Surez

i durant la presa de possessi de Calvo Sotelo.
Felipe Gonzlez
(PSOE)
(1982-1996)
Democrcia
(1982-fins als
nostres dies)
30
Jos Mara Aznar (PP)

(1996-2004)
Jos Luis Rodrguez
Zapatero (PSOE)
(2004-fins als
nostres dies)
Va dur a terme reformes socials, poltiques, econmiques i culturals.

Van ser aprovats tots els estatuts dautonomia i lestat espanyol va quedar
organitzat en dsset comunitats autnomes i dues ciutats autnomes.
Espanya va ingressar en la Comunitat Econmica Europea (1986).
Saconsegueix lestabilitat econmica dEspanya.
Leuro substitueix la pesseta (2002).
En 2004, un grup islamista perpetra un greu atemptat terrorista
a Madrid, que va matar vora 200 persones i hi hagu molts ferits.
63
166113 _ 0001-0064.indd 63
17/2/09 12:35:34
64
Esquemes de Coneixement del medi s una obra collectiva
concebuda, creada i realitzada en el Departament
de Primria de Santillana Educacin, S. L./Edicions
Voramar, S. A., sota la direcci dEnric Juan Redal,
Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua realitzaci han intervingut:
Text
Mara C. Elordi Zamanillo
Edici
Mar Garca
Correcci
Antoni Soriano i Neus Vicens
Disseny grfic
Paco Snchez
2009 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 166113
Depsit legal:
166113 _ 0001-0064.indd
64
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
25/2/09
16:32:38

Esquemesdeprimriamedi 130109111927 Phpapp01

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Esquemesdeprimriamedi 130109111927 Phpapp01

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1

Recursos per al professorat

PROGRAMA DESTUDI EFICA

Els ssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Geografia: paisatge, relleu i clima . . . . . . . . .40

Els ssers vius

ssers vius: realitzen les funcions vitals

Nutrici, per a obtindre

Altres ssers vius.

Reproducci, per a obtindre descendncia.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Cllules: part ms menuda dun sser viu. Formen teixits.

Vertebrats: tenen esquelet ossi.

Dorigen natural (Sol).

Segons la forma de nixer

Ovpars: naixen dous.

Herbvors: salimenten de plantes.

Terrestres: respiren aire.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Auttrofs (fabriquen el seu propi aliment).

Gimnospermes: tenen flors, per no fruits.

Arbres: tija llenyosa, gruixuda i dura.

Segons les fulles

Arbustos: tija llenyosa menuda.

Depenen daltres ssers vius per a alimentar-se.

Els ssers vius

Altres regnes: algues i bacteris.

Els animals invertebrats

Amb petxina. Per exemple, la clossa.

Dels ous ixen larves.

La majoria presenten simetria (dues meitats iguals o simetria radial).

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Sn senzills, en forma de sac i amb cos irregular sense simetria.

Tenen tentacles amb rgans dels sentits. Per exemple, el caragol.

Crustacis: tenen deu o ms potes. Per exemple, la llagosta.

Cos cobert de plaques dures i pues. Per exemple, leri de mar.

Els animals invertebrats

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Els animals vertebrats

Cos dividit en parts

Tronc, de qu poden eixir extremitats.

Alimenten les cries amb llet.

Marsupials. Per exemple, el cangur.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Primats. Per exemple, el gorilla.

Ungulats. Per exemple, el crvol.

Cetacis. Per exemple, la balena.

Serps. No tenen potes, repten.

Cocodrils. Tenen quatre potes curtes, sn de mida gran, posseeixen

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Naixen com a larves aqutiques i sofreixen la metamorfosi.

Sense cua. Per exemple, la granota o el gripau.

Tenen el cos cobert de plomes.

Els animals vertebrats

Pardals. Mida menuda i bec curt. Per exemple, el teulad.

Respiren loxigen dissolt a laigua per brnquies.

Tenen el cos cobert descates.

Posseeixen aletes i es desplacen nadant.

Cartilaginosos. Tenen un esquelet format de cartlag. Per exemple, el taur.

Es relacionen amb el medi

Responen als canvis.

Absorbeix substncies nutritives del sl.

2009 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.