Professional Documents
Culture Documents
Apartat "Municipis Emprenedors" Del Programa Marc D'esquerra Republicana Per Les Eleccions Municipals 2015
Apartat "Municipis Emprenedors" Del Programa Marc D'esquerra Republicana Per Les Eleccions Municipals 2015
MUNICIPIS EMPRENEDORS
INTRODUCCI
La crisi econmica iniciada a finals de lany 2008 ha posat al descobert problemes de fons de lactual sistema capitalista i,
en especial, de les economies occidentals, en qu les institucions financeres han trontollat. Un exemple, al nostre pas, ha
estat la desaparici de les caixes destalvi. A part, cal fer pals que el principal problema que estem patint en aquest cicle
econmic s lalt nivell datur dels darrers anys. Als Pasos Catalans, durant lany 2014, latur es va situar per sobre del 20
% (dades EPA).
Daltra banda, cal fer notori lalt grau dobertura i dinternacionalitzaci de leconomia catalana, com un dels punts forts
del nostre pas i, per tant, a lhora de planejar les poltiques pbliques sha de ser conscient daquest fet. Tamb, una de
les caracterstiques en el moment de plantejar les poltiques pbliques des dels ens locals s que han destar coordinades
amb les poltiques que fan els altres agents i, molt especialment, els plans dacci que duen a terme altres administracions
com ara la catalana i leuropea.
Pel que fa la resposta del vell continent a la crisi, la Uni Europea sha centrat en la denominada Estratgia Europa 2020,
en qu es concentren els objectius bsics per mantenir el creixement i la competitivitat europea. Els objectius plantejats
sn:
1.
Daltra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat lestratgia dinvestigaci i innovaci per a lespecialitzaci intelligent
de Catalunya, el pla RIS3CAT.
Els ens locals tenen un paper rellevant com a motor econmic i tamb en la definici del nou model econmic. I, com
sha esmentat, cal que limpuls de les poltiques es faci de manera coordinada entre les diverses administracions. Tamb
cal remarcar que, en lactual escenari de comenar a construir un nou pas, els ens locals tindran un rol molt important i,
eventualment, caldr que estiguin al costat de la Generalitat, molt especialment en poltiques de deute pblic i tresoreria,
en qu la Generalitat, en correspondncia, ha destar al costat del mn local amb un millor tracte de les transferncies
pendents.
En aquest procs davan cap a la independncia, no es pot obviar lenvestida del Govern espanyol contra lautonomia
local. Aquesta poltica sistemtica de menyspreu envers els poders locals es va posar de manifest amb laprovaci de la Llei
estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local. Amb aquesta Llei es limita de
facto la lliure actuaci dels municipis en molts aspectes. Cal remarcar que, en el seu article 25, delimita les competncies
prpies de les administracions locals. De la relaci de 15 competncies, no nhi ha cap que faci referncia a la promoci
econmica. Aquest tipus dactuacions posen de manifest la nulla sensibilitat que t el Govern del Partit Popular a lhora de
donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi. Ans al contrari, per a Esquerra s una prioritat que els municipis
del nostre pas endeguin i desenvolupin, amb carcter prioritari, poltiques de promoci econmica coordinades amb
lAdministraci de la Generalitat i el seu entorn. Noms daquesta manera aconseguirem treure el pas de la crisi i iniciar la
remuntada de leconomia mitjanant un model de desenvolupament ms slid: la millor garantia per a un nou pas.
64
PROGRAMA MARC
DEMOCRCIA ECONMICA
La democrcia econmica s el conjunt de principis i prctiques basades a estendre laplicaci de la democrcia a lmbit
econmic, defugint les visions que la volen limitar a lmbit poltic. Les empreses orientades a la democrcia econmica
que tenen la voluntat doperar en un entorn de mercat respectus amb les regles de la lliure competncia tenen com
a principis bsics la copropietat o propietat compartida del capital amb els treballadors (propietat social o collectiva) i la
democrcia com a mecanisme de legitimaci del seu funcionament i dels seus rgans de direcci. Partim de la premissa
que la democrcia econmica contribueix poderosament que la predistribuci que efectuen els mercats sigui ms
equitativa. En aquest sentit, vol ser una contribuci rellevant a lesfor per donar una resposta estructural a les injustcies
ms estructurals del sistema capitalista.
Amb una slida tradici a Catalunya, i desenvolupada en parallel amb altres prctiques com el republicanisme o el
federalisme, la democrcia econmica engloba mbits diversos com el cooperativisme, leconomia social i solidria, les
finances tiques, el consum responsable o el mercat social. Aix, per exemple, en lactual context de crisi, leconomia
cooperativa, i grcies a la triple participaci dels treballadors en la propietat, la gesti i els resultats de les empreses, sha
mostrat capa de mantenir i generar llocs de treball estables i arrelats al territori.
A banda daquests mbits, caracteritzats per la iniciativa de la societat civil, tamb des de lmbit de les poltiques
pbliques es poden desenvolupar i acompanyar els principis de la democrcia econmica mitjanant diverses accions. Les
poltiques locals dEsquerra Republicana, tant als municipis com a les institucions supramunicipals, impulsen els principis
i les prctiques de la democrcia econmica.
1.
Contribuir a les iniciatives de promoci i difusi de les empreses i organitzacions de leconomia social i solidaria.
2. Contribuir, dacord amb les capacitats i les competncies de ladministraci local, al desenvolupament dun balan
social (o sistema de balanos socials) pblicament reconegut, flexible i transparent, capa davaluar el grau de
compliment dels principis de la democrcia econmica en qualsevol organitzaci productiva, financera o de consum.
3. Cooperar amb les entitats de banca tica i cooperatives de crdit a lhora de desenvolupar les activitats financeres
de les institucions pbliques.
4. Foment del consum responsable, ents com el consum de productes i serveis de leconomia cooperativa i leconomia
social i solidaria. En aquest sentit, es treballar en lestabliment de letiqueta social o similars en lmbit de les
competncies prpies del poders locals.
5. Fomentar el consum responsable en els processos de compra pblica, com per exemple en lmbit de la compra
delectricitat o de la telefonia, aprofitant les experincies cooperatives en el sector.
6. Impulsar i normalitzar ls de clusules socials en els concursos i processos dadjudicaci de contractes pblics.
7. Incentivar la participaci dempreses de leconomia social en el subministrament de serveis pblics, com ara les
escoles bressol.
8. Impulsar noves frmules de partenariat entre lAdministraci pblica i les empreses de leconomia social per a la
gesti de serveis de responsabilitat pblica, incentivant la cooperaci i la coresponsabilitat publicoprivada.
9. Incentivar, mitjanant processos de contractaci i compra pbliques, empreses i organitzacions que es comprometin
a millorar el mercat laboral tant pel que fa a lestabilitat dels llocs de treball com pel que fa a la convergncia dels
salaris, contribuint a la dinamitzaci de leconomia local.
10. Establir mecanismes eficients de participaci en lelaboraci dels pressupostos dels ajuntaments i les entitats
supramunicipals
11. Adoptar eines que permetin augmentar el grau de transparncia tant pel que fa a lelaboraci dels pressupostos com
pel que fa a lexecuci, propiciant la motivaci en la participaci i implicaci en les decisions.
12. Promoure la internacionalitzaci de les empreses de leconomia social i solidria collaborant en lmbit local en la
identificaci dempreses susceptibles de ser incloses al programa especfic que est desenvolupant Acci, agncia per
a la competitivitat de lempresa (Generalitat de Catalunya).
13. Desenvolupar, des de les entitats supramunicipals, programes de formaci de regidors i treballadors municipals per
augmentar-los el grau de coneixement sobre les capacitats i oportunitats de les organitzacions de leconomia social
i solidria.
14. Dur a terme programes de difusi de leconomia social i solidaria per augmentar el grau de coneixement entre els
ciutadans, com tamb els beneficis que sextreuen per a les persones i per al territori.
15. Exercir de punt de informaci per als futurs emprenedors cooperatius, orientant-los en la frmula cooperativa o
redirigint-los a les entitats especialitzades.
16. Fomentar la cooperaci entre empreses del territori, afavorint la fortalesa dun entramat econmic local.
17. Fomentar que els treballadors continun lactivitat econmica duna empresa en fallida.
ADMINISTRACI EFICA
La crisi econmica i la caiguda dels ingressos municipals derivats de lactivitat immobiliria han posat les hisendes locals
en una situaci francament precria i, en alguns casos, desesperada. Per tant, un cop ms, cal reivindicar un nou model
de les finances locals que es materialitzar amb la nova Llei dhisendes locals. Tot i aix, en aquest escenari s important
mantenir lausteritat i, sobretot, una gesti efica dels recursos pblics. Uns ajuntaments sanejats ens permetran fer front
a nous projectes dinversi importants i necessaris per al desenvolupament econmic del nostre pas.
s indubtable que els ens locals, en el proper mandat, han de continuar aplicant, com la resta de sectors de lAdministraci,
mesures de racionalitzaci de la despesa pblica. Aix mateix, lEsquerra municipal ha de caracteritzar les seves
propostes per lexpressi duna veritable vocaci dausteritat, honestedat, eficincia, rigor i transparncia en la gesti
dels recursos pblics, amb un impuls decidit envers mecanismes que millorin el control democrtic dels comptes locals i,
ms concretament, promoure els portals web dinformaci accessible i dels processos dobertura de dades. Amb aquests
instruments sapropa lexecuci del pressupost a la ciutadania i aquesta pot tenir coneixement, fil per randa, de la
destinaci dels recursos pblics. Tamb, cal fer pals que les TIC sn una eina per a la modernitzaci de lAdministraci i
permeten incrementar leficincia, de manera que impliquen una millora de la qualitat en la prestaci dels serveis pblics
i un apropament a la ciutadania.
Els eixos de treball en aquest apartat sn: administraci electrnica en la societat de la informaci (smart cities), la funci
pblica com a millora de la qualitat del servei pblic, la transparncia i el control dels comptes pblics, pressupostos i
fiscalitat i els sistemes de pagament digitals.
66
Transparncia: definir el pla de transparncia municipal que ha de ser full de ruta dactuacions i objectius. Aquest
pla es pot fer genric o ms especfic, segons la dimensi del municipi. En aquest pla, cal fer especial mfasi en la
transparncia en el processos de compra pblica a travs de les TIC.
PROGRAMA MARC
2. Participaci: les eines TIC tenen un paper fonamental en aquest mbit, i poden ajudar molt per assolir la codecisi
de la poblaci.
3. Dades obertes: molt orientada a la fiscalitzaci de la ciutadania, per tamb a fomentar activitat econmica mitjanant
lexplotaci de les dades.
4. Eficincia: canvis normatius i de processos que permetin avanar cap a una Administraci sense papers real, orientada
a la mxima agilitzaci dels trmits de ciutadans i empreses.
5. Relaci amb el ciutad: transformar en el model de relaci amb el ciutad i passar a tenir una visi integral i proactiva
de la relaci ciutad-Administraci mitjanant els mecanismes que proporcionen les TIC.
PROPOSTES:
Govern obert
1.
Aplicar les mesures adients per a la implementaci dun autntic govern obert, que inclogui la transparncia, la
collaboraci i la participaci.
2. Impulsar lobertura de dades (open data), en formats accessibles i interpretables per a les ciutadanes i ciutadans, i
per als agents socials i econmics.
Transparncia
1.
Vetllar, mitjanant mesures dinformaci i control, perqu la gesti municipal sigui transparent, eficient i efica.
2. Introduir mesures de transparncia, facilitant, amb les oportunitats que les noves tecnologies ens ofereixen,
la informaci relativa a tots els mbits de la gesti municipal, des de lexecuci dels pressupostos municipals, els
convenis, els contractes, les relacions de llocs de treball i les modificacions dels treballadors pblics, la declaraci
patrimonial dels crrecs pblics, la prestaci de serveis i els seus costos...
3. Aplicar mecanismes despecial transparncia en els criteris dadjudicaci municipals; aix s, dels ajuts, sobretot pel
que fa a lhabitatge, de les places en centres educatius i dels serveis socials bsics.
4. Implicar els servidors pblics al servei de lajuntament en la definici i implementaci de les mesures de transparncia
i participaci de la ciutadania.
5. Auditoria dels serveis pblics: en cas que les empreses prestadores de serveis pblics obtinguin beneficis
desproporcionats per la prestaci dun servei o que el servei tingui un cost excessiu per al consistori, caldr estudiar
les formes per evitar-ho, entre les quals, la municipalitzaci dels serveis pblics o la mancomunitat dels serveis amb
altres municipis.
Dades obertes
1.
Publicar el compte general al web un cop aprovat pel ple i, complementriament, proporcionar peridicament la
informaci de manera entenedora.
2. Seguir amb rigor la planificaci i lexecuci pressupostries i publicar al web totes les actuacions que generen
obligacions econmiques.
3. Publicar butlletins informatius de la situaci econmica municipal simples i entenedors. Amb aquesta finalitat,
el govern municipal adoptar mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que saugmentar la
transparncia i la qualitat de la documentaci i de la informaci econmica subministrada als crrecs electes
municipals i a la poblaci.
4. Facilitar les tasques del secretari i de linterventor municipals en el marc dun escrupols compliment de la Llei.
Participaci
1.
1.
Preveure la creaci dun consell o comit (o la denominaci que escaigui), format per ciutadanes i ciutadans, com a
rgan de seguiment i control de les activitats de transparncia i tica dabast municipal.
Administraci electrnica
Desenvolupar la implantaci de lAdministraci electrnica a fi de millorar latenci al ciutad i que aquest pugui dur
a terme la majoria de trmits amb lAdministraci electrnicament.
68
PROGRAMA MARC
Els pobles, les viles i les ciutats catalanes han de participar activament daquesta revoluci tecnolgica, ats que s una
oportunitat per millorar lAdministraci fent-la ms efica i propera a la ciutadania.
En municipis petits o mitjans, el concepte de Smart Region seria el ms adient i hi caldria la collaboraci no noms dels
municipis implicats sin dens supramunicipals o de la mateixa Generalitat.
1.
El funcionari pblic ha de ser el centre de lactivitat diria municipal i ha daportar lexperincia i els coneixements en
els diferents mbits dactuaci local.
2. Potenciar la comunicaci entre funcionaris i regidors perqu la seva visi i experincia s imprescindible per a la tasca
dels poltics municipals.
3. Repensar lorganitzaci municipal per poder donar resposta a les necessitats dels nostres conciutadans.
4. Impulsar laccs dels funcionaris a la formaci continuada, amb cursos i msters finanats parcialment pels consistoris
o les entitats supramunicipals, com a inversi en la millora del principal actiu dels ajuntaments, els seus treballadors.
5. Crear un programa a semblana de lErasmus universitari, amb intercanvis de funcionaris daltres pasos, especialment
de la Uni Europea, per aconseguir la millora en la formaci lingstica dels nostres professionals i larribada de noves
formes de gesti provinents daltres realitats locals de fora del nostre pas.
6. Mantenir i potenciar la poltica de transparncia en la contractaci, promoci i gesti dels funcionaris pblics. Per
mitj de lEAPC, adoptar criteris comuns, i tendir a la centralitzaci de processos de selecci.
7. Incorporar les tcniques davaluaci continuada dels resultats aconseguits i incorporar aquestes tcniques a la
promoci professional dels funcionaris.
8. Permetre que els funcionaris pblics disposin de canals directes per exposar quins aspectes cal millorar perqu la
prestaci dels serveis pblics sigui ms efectiva.
9. Integrar els servidors pblics en els rgans de participaci ciutadana perqu simpliquin en la millora i optimitzaci
de la gesti municipal.
PRESSUPOSTOS I FISCALITAT
1.
Tendir a la justcia, la simplificaci i lequitat del sistema fiscal municipal, amb la introducci de mecanismes que
reparteixin la crrega fiscal en funci de la capacitat de pagament i econmica. En aquest sentit, es preveu utilitzar
mecanismes com ara les subvencions i exempcions per a determinades situacions personals o familiars del subjecte
passiu (desnonaments o situacions de pobresa extrema). Complementriament, es promour la tarifaci social a
les taxes i preus pblics per accedir als serveis pblics. Daquesta manera, aconseguirem els objectius bsics duna
poltica fiscal socialment compromesa, financerament eficient i fiscalment responsable.
2. En el marc dels plans de participaci ciutadana, promoure la implantaci progressiva dels pressupostos participatius,
inicialment, pel que fa a les despeses, a fi que la ciutadania pugui decidir alguns aspectes dels pressupost municipal
amb lobjectiu de buscar la coresponsabilitzaci de la poblaci en la gesti pblica.
3. Evitar taxes dobertura de negoci desproporcionades, especialment per a les pimes.
4. Prioritzar, en lelaboraci pressupostria, la despesa i la inversi destinades a la promoci de lactivitat econmica
local i a serveis socials bsics com a mesures per a fomentar locupaci i la cohesi social.
5. Incorporar els criteris ambientals a les ordenances fiscals.
6. Facilitar la transmissi familiar de lactivitat empresarial.
7. Contenir la pressi fiscal dins duns lmits raonables i amb una clara vocaci dirigida a destinar els increments
dingressos fiscals a la contenci del dficit local.
70
PROGRAMA MARC
Poltica de promoci econmica aprofitant despeses existents; per tant, sense incrementar el dficit.
Es proposa com a mesura per promocionar lactivitat econmica local:
1. Canalitzar diners en un sistema de pagaments digitals, que noms permeti la retirada dels diners a condici que hagi
circulat un cert nmero de dies dins la xarxa de comeros adherits.
2. Afavorir el desenvolupament ordenat i amb sentit estratgic del sector turstic i del conjunt de les seves empreses
i activitats, per millorar-ne la contribuci a la riquesa i locupaci del territori, desenvolupant sectors clau i trets
diferenciadors del municipi, com la cultura i el patrimoni.
3. Consolidar un model de promoci turstica pblic i privat, amb capacitat de resposta, adaptaci i orientaci vers la
demanda.
4. Vetllar per la qualitat de vida dels residents, la qualitat de locupaci i la gesti dels impactes socials, culturals i
mediambientals de lactivitat turstica.
5. Fomentar el desenvolupament territorial de productes turstics diferenciats i competitius vinculats a la identitat i al
patrimoni cultural tangible i intangible del municipi.
PROPOSTES:
1.
Elaborar un projecte turstic responsable per al municipi a partir de les potencialitats naturals, culturals, patrimonials
i econmiques, dins del marc de turisme sostenible definit per lOrganitzaci Mundial del Turisme: respectus amb
el territori, promotor de desenvolupament integral i consolidador de la identitat nacional, amb tots els elements de
singularitat possibles, i dacord amb les directrius i poltiques nacionals turstiques.
2. Cercar noves oportunitats i potencialitats turstiques del municipi basades en la identitat i la creativitat de la seva
ciutadania turisme literari, histric, genealgic, paisatgstic, gastronmic...
3. Conscienciar-nos de les potencialitats i limitacions de la capacitat que tenim datreure turisme, sense complexos i
sense voler copiar altres models que no siguin coherents amb els valors del nostre municipi.
4. Entendre la promoci del municipi com una conjunci de valors econmics, socials, culturals i de lleure.
5. Impulsar la taula de turisme local, que permeti prendre decisions conjuntes en el marc de la dinamitzaci turstica i
participar dels consorcis i patronats supralocals.
6. Desenvolupar un marc de collaboraci que afavoreixi la integraci dels diversos sectors del teixit social que intervenen
en loferta turstica del municipi: potenciaci del comer urb, cultura gastronmica, etc.
7. Potenciar el desenvolupament turstic implicant el sector privat i avanar aix cap a models de gesti en qu les
decisions i el finanament siguin compartits pels diversos agents presents en el sector, tant pblics com privats.
8. Potenciar la qualitat com a concepte bsic de diferenciaci i competitivitat del municipi com a destinaci turstica.
9. Estudiar i desenvolupar lencaix del municipi dins dels grans projectes turstics impulsats per la Generalitat de
Catalunya, com ara les rutes turstiques nacionals i el Pla de Recursos Turstics Intangibles.
10. Collaborar amb la resta dadministracions en la promoci turstica del municipi com a via doptimitzaci dels recursos
que shi dediquen.
11. Afavorir la integraci dels diversos esdeveniments locals, com ara els mercats i les fires, dins loferta turstica del
municipi. Els mercats i les fires actuen sovint com a motor que atreu el turisme de proximitat i de qualitat.
12. Crear una xarxa de camins o vies verdes i recuperar, si escau, els antics traats dels carrilets i la seva infraestructura,
aix com els camins de ronda, per donar altres possibilitats i models de desenvolupament turstic al municipi.
13. Fer servir les noves tecnologies com a eines de promoci i difusi, i facilitadores del turisme local.
14. Cal treballar el posicionament dels espais web turstics fent xarxa amb els allotjaments, aix com crear geoportals
accessibles des dels dispositius mbils, que poden oferir informaci sobre notcies, lagenda dactes del municipi, el
temps, els comeros, loferta de restauraci, etc.
15. Crear paquets turstics que incloguin allotjament, restauraci i accs gratut als equipaments culturals locals, que
continguin especialment productes km0. Difondre aquests paquets mitjanant els portals web municipals i el portal
de turisme de la Generalitat. Oferir-los a les agncies de viatge, especialment dels pasos de la UE i des les potncies
emergents.
16. Donar resposta a la problemtica dels habitatges ds turstic i garantir la convivncia daquestes activitats amb els
vens de lindret on se situen.
17. Promoure un calendari anual de grans actes comercials i culturals amb lobjectiu de donar a conixer els municipis i
que aquests esdevinguin dinmics.
18. Vetllar perqu tots els allotjaments turstics i els negocis complementaris estiguin donats dalta com a tals, per
garantir tant la qualitat del servei com la reputaci del municipi.
19. Assegurar que la part de la taxa turstica que es queda al municipi sigui destinada a la formaci de les persones que
estan al servei del turisme, amb lobjectiu de millorar la qualitat al servei.
72
PROGRAMA MARC
Eixos de treball:
1.
Potenciar i defensar el comer urb de proximitat com a mecanisme per afavorir la dinamitzaci i la vitalitat del
municipi.
2. Buscar espais de dileg i collaboraci amb les entitats de comerciants dels municipis per generar accions dactuaci
conjuntes (fires, jornades, setmanes temtiques...).
3. Garantir la definici dun model comercial estratgic per a cada municipi, que identifiqui i potenci els eixos comercials,
larticulaci de loferta municipal en el context del territori al qual pretn donar servei i labastiment de les noves rees
de creixement urb en el mateix terme municipal.
4. Assegurar que, en la definici de les trames urbanes consolidades de cada municipi, als efectes de la planificaci
dimplantaci comercial, es t prou en compte la preservaci dels eixos comercials preexistents, en adequat equilibri
amb la necessitat del provement en proximitat dels nous desenvolupaments urbanstics i la convenincia dafavorir
la diversitat de formats comercials a cada territori.
5. Impulsar laplicaci de noves formes de gesti dels centres comercials urbans, que permetin superar les limitacions
del model actual de dinamitzaci comercial i consolidin la concertaci publicoprivada, mitjanant limpuls de les
Comunitats de Cooperaci Econmica Urbana, a semblana dels BID anglosaxons, com a comunitats de gesti
comuna dactivitats econmiques mixtes.
6. Afavorir entorns comercials basats en la diversitat doferta proposant, si escau, els instruments urbanstics ms
adients en cada cas plans dusos, plans especials, etc. per evitar la configuraci de guetos o zones de comer
monotemtiques que no tinguin a veure amb el model comercial general de cada municipi.
7. Facilitar la informaci sobre els locals buits i agilitzar, en la mesura que sigui possible, les tramitacions amb altres
rees municipals.
8. Promoure activament ls de la llengua catalana en el comer urb, tant en la retolaci com en latenci al client,
difonent el missatge que lidioma s un valor afegit a la qualitat del servei.
9. Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per establir canals de comercialitzaci dels productes de la
terra i contribuir, aix, a la creaci duna marca catalana de productes de qualitat amb denominaci dorigen.
10. Garantir els instruments necessaris per crear marques de qualitat de productes catalans, sigui quin sigui el sector
productiu, i donar-los a conixer a lexterior.
11. Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competncia entre operadors comercials, com a
element de defensa dels drets de les persones consumidores.
12. Promoure la creaci dentorns urbanstics amables per al comer, amb especial atenci a les illes de vianants.
Vetllar per la protecci de les zones de conreu davant la urbanitzaci excessiva del territori. El planejament urbanstic
dels ajuntaments ha de protegir els espais agraris que, per les seves caracterstiques, permetin el desenvolupament
duna activitat econmica agrria viable i competitiva, que sn les condicions que nasseguren la continutat.
2. Acompanyar, promoure i facilitar acords entre agents pblics i privats per posar en marxa nous projectes de producci
agrria de proximitat i de temporada.
3. Crear, on sigui possible, parcs agraris que permetin donar valor a lespai agrari i al sector primari en general, espais
que sn la base pel desenvolupament de conceptes com el de productes de proximitat i de temporada.
4. Vetllar per la supervivncia de les petites explotacions familiars de carcter agrcola, ramader i pesquer.
5. Facilitar canals de distribuci, als productors del municipi i de la zona, mitjanant mercats municipals o altres canals
que es puguin impulsar, aix com emprendre accions que afavoreixin la venda directa i escurcin la cadena entre la
producci i el consumidor.
6. La difusi de lagricultura entre els ms petits i joves contribueix al coneixement i a lenfortiment del sector i de
lactivitat que desenvolupa. Es planteja lorganitzaci i coordinaci, mitjanant el Consell Escolar Municipal,
dactuacions conjuntes entre centres escolars (en grups o tots, dependent del municipi), per donar a conixer el
sector i lactivitat que desenvolupa, des de la perspectiva de la producci.
74
PROGRAMA MARC
Malauradament, en els darrers temps, la crisi ha generat diversos problemes que han tingut una gran afectaci sobre
les persones consumidores (preferents, desnonaments, pobresa energtica, habitatges ds turstic...) que no han trobat
estructures estables per solucionar-los. Cal que, per a aquests grans problemes, sobretot per als vinculats als serveis
bsics, hi hagi una mediaci obligatria prvia a la via judicial que intenti solucionar-los. Per dur-la a terme, caldr
desenvolupar una llei del Parlament de Catalunya que introdueixi aquest nou mecanisme en el nostre ordenament jurdic.
Eixos de treball:
1.
Potenciar les oficines municipals dinformaci al consumidor, tot ampliant els serveis a empresaris i comerciants en els
aspectes que afecten els drets de les persones consumidores.
2. Fer difusi de les juntes arbitrals de consum com a soluci de prestigi, prctica i gratuta de soluci de conflictes entre
empresaris i consumidors.
3. Promoure activament ls de la llengua catalana en el comer urb, tant en la retolaci com en latenci al client,
difonent el missatge que lidioma s un valor afegit a la qualitat del servei.
4. Promoure el consum responsable.
5. Promoure tallers i xerrades als mercats municipals posant en valor lalimentaci segura i saludable. Establir un
programa de xerrades a les escoles per educar els petits i joves i donar-los criteri perqu segueixin una alimentaci
saludable.
6. Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competncia entre operadors comercials, com a
element de defensa dels drets de les persones consumidores.
76
PROGRAMA MARC
Algunes propostes:
Emprenedoria
1.
Promoure lesperit emprenedor i la creativitat en els centres escolars i en la ciutadania en general, com a hbits i
competncies clau per a la formaci dels futurs components de la societat del coneixement.
2. Acostar la tecnologia i el coneixement a la ciutadania i les empreses del municipi per facilitar la comprensi i aplicaci
de la tecnologia a lactivitat quotidiana de persones, emprenedors i empreses.
3. Promoure lestabliment de citilabs com a nodes de foment del pensament creatiu, la innovaci social i empresarial i
lemprenedoria.
4. Establir i desenvolupar un poltica per ajudar a la creaci despais de cotreball als municipis, identificant-ne, per mitj
dun estudi, els punts forts i dbils, amb lobjectiu que els centres de cotreball tendeixin a una especialitzaci concreta.
5. Posar a disposici de possibles interessats a desenvolupar un projecte de cotreball espais municipals.
6. Promoure als mitjans de comunicaci locals els centres de cotreball.
7. Establir lnies dajuts en el marc dels centres de cotreball.
8. Promoure la cultura de lemprenedoria, de lesfor, del pensament creatiu, la innovaci i el coneixement.
9. Establir un programa de potenciaci i acompanyament per a les persones que vulguin establir-se en un espai de
cotreball, donant a conixer a la ciutadania els potencials dels espais. Lacompanyament de les persones ha de ser
suficient i qualificat; qui faci lacompanyament ha de ser un professional i cal establir un nombre mxim dusuaris
perqu siguin atesos per cada acompanyant, de manera que pugui resultar eficient.
10. Establir punts on informar i assessorar tcnicament i financerament les persones que vulguin crear petites empreses
de tipus associatiu o cooperatiu, aix com dautoocupaci.
11. Collaborar en lestabliment de canals de comunicaci entre els centres educatius, les empreses i les administracions
per ajustar loferta de formaci professional a les necessitats locals del mercat de treball. Crear els rgans consultius
i de participaci social que puguin vertebrar aquesta comunicaci.
12. Promoure, des dels ens locals, la desaparici de barreres administratives de tot tipus, la suma dimposicions tributries
en aquest mbit per a lestabliment dempreses.
13. Dur a terme una poltica de foment de lemprenedoria en les ordenances municipals.
14. Minimitzar la morositat de les corporacions locals respecte als provedors com a primera poltica de promoci
econmica.
15. Aprofitar les installacions i infraestructures municipals en hores sense s per a activitats promogudes des dels
municipis en favor de lautoocupaci de persones aturades.
Empresa i indstria
1.
2. Promoure les figures dels polgons dactivitat econmica (PAE) en el marc de la collaboraci publicoprivada.
3. Promoure les comunicacions adequades dels polgons industrials amb les grans infraestructures vials o altres mitjans
de transport (trens, ports, aeroports). En aquest sentit, esdev important la negociaci amb les operadores de vies
de pagament per no penalitzar les empreses dels municipis que tinguin les comunicacions amb la resta del pas
afectades per peatges.
4. Impulsar la concentraci empresarial dun mateix sector per promoure la creaci i la impulsi de clsters. Dacord amb
la poltica de clsters, afavorir el manteniment de sl industrial i potenciar la creaci de polgons industrials amb els
serveis necessaris per poder desenvolupar activitat productiva.
5. Generar sl industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures datracci de noves inversions.
6. Incentivar i facilitar la incorporaci de les empreses a les noves tecnologies.
7. Establir i mantenir una comunicaci directa amb les principals indstries i empreses ubicades al municipi, a fi de
detectar possibles empreses en crisi.
8. Establir negociacions amb les patronals empresarials i els sindicats per oferir meses de dileg per implantar noves
empreses als municipis amb ofertes de sl industrial, amb incentius per a la industrialitzaci de zones despecial
inters.
Treball
1.
Promoure el treball social amb baixa qualificaci/especialitzaci de persones sense treball, respectant el principi de
no-substituci de llocs de treball efectius, atenent necessitats socials bsiques que qui les demana no pot retribuir
(persones dependents, collectius exclosos o en risc).
2. Detecci del nombre de famlies de lmbit local de qu es tracti que es troben per sota del llindar de la pobresa perqu
78
PROGRAMA MARC
formin part dun collectiu datenci prioritria que permeti la plena escolaritzaci, lalimentaci normal, lhabitatge i
lacompanyament necessari per a la inserci sociolaboral que calgui.
3. Vetllar per la formaci i la inserci laboral de les persones desocupades, amb especial atenci als collectius amb risc
dexclusi social, i tamb dels que tenen una integraci ms difcil al mercat laboral: joves, dones i ms grans de 45
anys.
4. Establir una borsa de treball municipal de fcil accs operativa telemticament a qu puguin accedir ocupadors
i demandants docupaci, en coordinaci amb les empreses del municipi i la resta de la comarca, per conixer les
necessitats del teixit empresarial.
5. Crear el club de la feina, un espai fsic assistit per un tcnic competent i destinat als demandants docupaci, amb
els recursos necessaris per facilitar que tothom pugui assolir i escollir adequadament el lloc de treball: ordinador,
impressora, correu electrnic, models de currculums, publicacions especialitzades ofertes/demandes, informaci
de cursos de formaci ocupacional, accs a pgines web docupaci, etc.
6. Treballar per la recollocaci de persones que perdin la feina per processos de tancament o deslocalitzaci dempreses.
En aquest mateix sentit, en les possibles negociacions de noves implantacions o trasllats dempreses, es vetllar
perqu les plusvlues derivades de la possible requalificaci de terrenys industrials no siguin mai un incentiu al
tancament o la deslocalitzaci de la mateixa empresa.
7. Promoure el coneixement i la relaci entre les empreses del mateix municipi i les dels municipis vens, com a via per
generar sinergies i projectes conjunts.
8. Crear un espai de Noves Experincies Empresarials, en qu les empreses que simplanten al municipis puguin donar
a conixer a la resta dempreses ja existents i a la ciutadania en general.
9. Promoure el voluntariat entre sniors prejubilats i jubilats, amb bagatge professional, per fer tutories per a persones
emprenedores i recercadores de treball.
10. Adaptar la formaci que sofereixi des del municipi amb les competncies necessries per cobrir les vacants de les
empreses locals.
11. Potenciar la creaci dempreses cooperatives i amb finalitats socials.
12. Promoure la contractaci responsable, tant a lajuntament (fomentant la participaci en concursos pblics dempreses
vinculades a centres especials de treball), com al teixit empresarial i comercial dels municipis, amb possibles
bonificacions fiscals.
13. Establir ajudes a la contractaci, afavorint les empreses que facin contractacions a collectius amb especial dificultat
daccs al mn laboral.
aplicable, a accedir a qualsevol tipus de prestaci o subsidi per desocupaci, en no haver pogut generar prou cotitzacions.
Per tant, s molt important la funci i el contingut que es doni als Observatoris dOcupaci de Catalunya. No es tracta
de simples organismes burocrtics. En aquest sentit, es proposa la creaci i potenciaci, principalment per mitj dels
ens supralocals, com ara els consells comarcals, dels observatoris socioeconmics, a fi que proporcionin la informaci
necessria a les taules per a locupaci, en el marc del Pla estadstic de Catalunya.
Eixos de treball:
1.
Fomentar la cooperaci publicoprivada entre les administracions pbliques i els agents privats implicats, com a criteri
general per garantir la viabilitat dels projectes de dinamitzaci econmica i docupaci.
2. Treballar conjuntament amb els ens locals vens i els ens supralocals a lhora de planificar i dur a terme actuacions al
municipi, per garantir la millor eficincia possible dels recursos pblics que es destinen a promoci econmica. Per
aix, cal tenir en compte els fluxos de dinamisme econmic que emanen de les rees urbanes del pas.
3. Conixer les competncies de les persones aturades amb lobjectiu de millorar la seva ocupabilitat i procurar lencaix
amb les necessitats de les empreses.
4. Detectar les necessitats formatives de les persones i les empreses per millorar locupabilitat en el nostre territori
elaborant programes conjunts.
80
PROGRAMA MARC
Per les TIC tamb sn la principal palanca de canvi que permet la innovaci necessria a tots els mbits sectorials i, per
tant, fa que siguin un element transversal imprescindible en la nostra societat. En aquest enfocament, podrem parlar de:
Talent digital: com a motor de canvi del model productiu i palanca de creixement econmic sostenible i de creaci de
valor afegit, caldria articular una iniciativa coordinada en els mbits municipal i nacional per desenvolupar el talent
digital. Es basaria, entre altres eixos, en la introducci de solucions educatives transformadores a les escoles i en la
creaci duna xarxa de centres municipals fab-lab. Lobjectiu a mig termini s dincrementar drsticament les vocacions
cientificotecnolgiques al nostre pas, al mateix temps que es desenvolupa la creativitat, la comunicaci, lautonomia, etc.
i evitem lescletxa digital.
Ecosistema TIC:
1.
Treballar en poltiques que permetin el foment i el desenvolupament de la indstria TIC com a generadora docupaci
de futur.
2. Fomentar les poltiques formatives i de reciclatge que permetin una sortida laboral TIC a professionals daltres sectors.
3. Definir lnies de treballs especfiques que garanteixin la socialitzaci del coneixement i que evitin lescletxa social
vinculada a les TIC.
4. Treballar conjuntament amb la indstria laccs a fons de finanament europeus per fomentar la competitivitat del
sector.
Treballar en poltiques de modernitzaci del petit comer i de la petita i mitjana empresa daltres sectors per fomentarne la competitivitat mitjanant les TIC.
2. Fer s de les TIC per a poltiques socials que evitin lallament de les persones i el seu sentit de pertinena i la seva
atenci social.
3. Aplicar les TIC per al foment de la cultura local mitjanant la instrumentalitzaci de les xarxes socials i altres eines
socialitzadores.
4. Fomentar la collaboraci ciutadana mitjanant lobertura de nous canals moderns que permetin detectar i solucionar
de forma rpida problemtiques que esdevenen a lespai pblic.
Altres
1.
Mobile World Congress: tot i ser un esdeveniment especfic de Barcelona, limpacte que t va molt ms enll. Cal
treballar en poltiques que permetin el foment i el desenvolupament de la indstria TIC com a generadora docupaci
de futur, i el MWC nha de ser un pilar fonamental.
2. Les TIC tamb sn una bona eina davaluaci de poltiques pbliques de forma transversal. Caldria introduir la cultura
del seguiment i lavaluaci dels objectius establerts.
82
PROGRAMA MARC
84
PROGRAMA MARC
86
PROGRAMA MARC
88
PROGRAMA MARC
PROPOSTA
La migraci va comenar el 2013 i va afectar 140 usuaris; ha estat acompanyada per formaci feta des de la Diputaci de
Barcelona per reforar i ajudar els usuaris en la migraci.
Sha escollit LibreOffice perqu s una suite de productivitat de qualitat professional integral.
Hi ha una gran base dusuaris de LibreOffice satisfets a tot el mn i est disponible en ms de 30 idiomes i per a tots els
principals sistemes operatius, incloent-hi Microsoft Windows,
Mac OS X i GNU / Linux.
La fundaci The Document Foundation dna garantia de continutat, rebent el suport
dempreses com Google, Red Hot... http://es.libreoffice.org/
RESULTAT
Sha comprovat la compatibilitat de la suite amb la resta de programari positivament
(noms hi ha hagut problemes amb A3 Nmines).
Shan detectat problemes amb el gestor de bases de dades i continuarem utilitzant MS ACCES (8 usuaris).
Alguns usuaris (5 de 140) han manifestat algun inconvenient al canvi per desconeixement de leina.
Sest confeccionant una normativa ds pel que fa a lintercanvi de fitxers entre els usuaris de la corporaci i tercers.
En general, la migraci, la valorem com a molt satisfactria.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Sara Marc, Rgim Intern i Atenci a la Ciutadania de lAjuntament de Caldes de Montbui.
90
PROGRAMA MARC
92
PROGRAMA MARC
PROPOSTA
Contractar 20 joves a mitja jornada durant els mesos de juliol i agost per dur a terme tasques de manteniment despais i
equipaments pblics, sota la supervisi dun tutor/monitor, i compatibilitzant aquesta primera etapa dinserci laboral amb
el temps de lleure propi de les vacances estivals.
RESULTAT
Desprs duna campanya informativa als centres educatius sobre el projecte i els treballs que calia fer, els joves interessats
a treballar quatre hores al dia, en lpoca de vacances escolars, que complexen els requisits sinscriuen al punt dinformaci
juvenil. En lexperincia 2014 van sollicitar poder participar el triple de les places pressupostades i, dacord amb les bases,
sescolliren els 20 joves en un sorteig pblic. Els joves van iniciar el treball participant en un curs sobre formaci de
riscos laborals, i van aprendre a fer tasques relacionades amb el manteniment despais verds i equipaments municipals
(jardineria, pintura, neteja...). s un projecte molt ben valorat pels joves i pel conjunt de la societat. A ms del component
dinserci laboral, t un component cvic relacionat amb la cura de lespai pblic, ja que posa de manifest davant el collectiu
de joves lesfor i el cost que representa mantenir-lo i rehabilitar-lo.
CONTACTE PER A MS INFORMACI
Joan Rabasseda, alcalde dArenys de Munt
94
PROGRAMA MARC