Tirant lo Blanc; Joanot Martorell

INTRODUCCI
Tirant lo Blanc va ser escrita a partir de 1460 i publicada primera
vegada al 1490. s una novella cavalleresca que narra les aventures
d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant. La seva credibilitat
l'allunya de les novelles de cavalleries de l'edat Mitjana; i l'acci
variada i rica en registres, la fan una lectura agradable i divertida.
Informaci de l'autor:
El seu autor s Joanot Martorell (1414 1468). Era un cavaller que
pertanyia a una famlia valenciana. Portava una vida agitada plena
d'aventures cavalleresques d'armes, i bon coneixedor dels usos i
costums de la cavalleria; habituat al tracte cortes, interessat en els
afers militars d'Europa i amb una visi molt humana i atrevida, dels
assumptes amorosos. Les batalles i enfrontaments el van dur a
mantenir una correspondncia en defensar del que ell creia que eren
els seus drets. Aquestes lletres de batalla sn una bona mostra del
coneixement que tenia d'aquestes prctiques. Joanot Martorell, va
aprofitar la seva prpia experincia en la elaboraci de la seva obra,
com tots els bons novellistes.

Resum:
Tirant lo Blanc s una novella cavalleresca que narra les aventures
d'armes i amors del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal:
alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs.
La novella comena explicant la histria del comte Guillem de Varoic,
retirat de la vida cavalleresca i recls en una ermita, i s llavors quan
Tirant es topa amb l'ermit i rep l'ordre de cavalleria. Una vegada
Tirant torna de Londres cap a Bretanya, es informat que han posat
setge a l'illa de Rodes i de seguida marxa cap al regne de Siclia.
Tirant esdev un fams cavaller i desprs de diverses batalles al
regne de Siclia que guanya amb grans estratgies militars, l'informen
que els turcs han envat l'imperi Grec, i li preguen que el socorri. s
llavors quan coneix a la princesa Carmesina i s'enamora bojament.
Tot i que aquesta tamb esta enamorada de Tirant, el fa resistir, de
fet, Carmesina exigeix a Tirant com a princesa imperial que s, una
posici social que ell noms pot guanyar vencent els turcs. Durant
aquest temps a l'imperi Grec, Tirant t diverses batalles que
demostra la vulnerabilitat de la seua persona, i tamb demostra que
no se'n sap sortir tots sols de les relacions amb la seua amada i
necessita l'ajuda de la donzella Plaerdemavida. Tirant ha de tornar al
camp de batalla, i per aix ha d'embarcar en una galera, la qual
s'enfelloneix a causa d'una tempesta, i Tirant i Plaerdemavida,

cadascun pel seu costat, atenyen la platja i salven la seua vida.

Mentre tan Tirant es al nord d'frica, Carmesina, els quals estan casat
secretament, es fa monja per sense jurar l'allot. Un cop torna Tirant,
li agarra un mal de costat i aquest mor. La princesa desconsolada per
la mort del seu estimat mor bojament a causa d'aquesta desgrcia.

NOVELA CAVALLERESCA I MILITAR

Tirant s un cavaller valent, fort, hbil amb les armes i un gran
estratega militar, amb gran nim i amb dots de comandament
innegables. Un cavaller notable i un bon militar, que ven sempre, i
amb uns avantpassats illustres en el mn de la cavalleria; conserva,
el seu carcter de cavaller virtus, valent i admirable. En l'obra
podem observar que Joanot Martorell s mostra molt seris en les
escenes prpiament cavalleresques o militars. Aquestes escenes, per
mar i terra, de la campanya contra els turcs en defensa de
Constantinoble, s un dels dos eixos principals de l'obra juntament
amb l'erotisme. En les lletres de batalla Martorell introdueix la ironia
per tal de ridiculitzar els seus adversaris. Podem veure que en les
batalles, Tirant, no lluita mai sol contra ms d'un cavaller, i sovint,
desprs d'aquestes, les ferides el tenen malalt i abatut. Les
estratgies militars sn tamb molt abundants en l'obra i juguen un
paper molt important en la resoluci de les batalles.
NOVELA PSICOLOGICA
Tirant, encara que sigui un personatge de ficci, sens presenta ben
perfilat i ric psicolgicament. Ens captiva i se'ns fa molt proper per la
riquesa i varietat dels seus comportaments i de situacions que es
donen en la novella . Tamb trobem la realitat, ja que tots els seus
fets sn propis del comportament hum i dintre dels seus lmits
possibles.

NOVELA HUMANSTICA
s en les escenes amoroses on el cavaller s'humanitza definitivament
i se'ns fa ms atractiu per les seves debilitats i pel seu ampli registre
de situacions en les que passa; per aquesta humanitzaci arriba a la
mxima expressi en el moment de la seva mort causada per una
malaltia, i desprs d'haver fet el seu testament.
NOVELA ERTICA i AMOROSA
Aquests dos aspectes suposen una originalitat respecte a la novella
cortesana i cavalleresca, ja que no sn freqents. En les escenes
ertiques, que hi sn constants, Joanot Martorell utilitza un to burleta,
enginys i desvergonyit; juntament amb l'humor i la ironia, els quals
adquireixen un paper central. En el Tirant trobem un erotisme tant

freqent, tant ben narrat i tant prxim al lector, que s un element

impossible d'oblidar i part fonamental del seu realisme. Aquesta
sensualitat, sempre divertida i sempre atrevida, cont unes situacions
tant variades com aquella en qu Carmesina no permet a Tirant que li
besi la m per la part de fora, per li ofereix la palma. Tirant,
enamorat sobtadament i irresistiblement de Carmesina, la primera
vegada que la veu el seu amor s des del principi ben terrenal i les
seves relacions sn, la histria de la frustraci d'un desig
amorssexual insatisfet; aquests episodis amorosos de Tirant i
Carmesina sn, juntament amb els episodis militars, l'eix principal de
l'obra. Al contrari dels amors de Tirant i Carmesina, que evolucionen
ms lentament, trobem els amors ms desvergonyits, naturals i
alliberats de dues altres parelles: Estefania i Diafebus per una banda i
Hiplit i l'Emperadriu per l'altra.
NOVELA HISTORICA
En l'obra veiem en el personatge de Tirant un recull d'elements
biogrfics d'alguns personatges histricament reals, que podrien
haver inspirat a Martorell. Com tamb apareixen personatges histrics
els quals sn contemporanis a l'poca de Joanot Martorell. En la
narraci observem que Tirant contradiu la histria quan esmenta que
salva l'imperi oriental de les mans dels turcs, quan sabem que l'antiga
Bizanci, desprs Constantinoble, s actualment la ciutat d'Istanbul a
l'estat turc; per tamb apareixien algunes de les aventures basades
en fets obtinguts de la histria real.
NOVELA HUMORISTICA
La presncia del humor s principal perqu la lectura sigui atractiva i
divertida. Aquest comena a ser essencial a partir de l'estada de
Tirant a Siclia. L'humorisme sovint apareix acompanyat de
sensualitat en les escenes amoroses, com tamb el trobem en els
noms d'alguns personatges de Martorell.

Explica el tipus d'amor que la novella presenta i justifica si en

algun moment apareix reflectit el concepte d'amor Corts.
El amor que es presenta entre Tirant i Carmesina. s un amor Corts
en que la diferncia de rang entre els estimats es constata. Tot i la
insistncia de Tirant per aconseguir la seua amada, ella sempre li
dona llunyanes esperances ja que la princesa no s qualsevol, i per
tant ha de mantenir la seua virginitat com una cosa sagrada.

Martorell tamb, ens presenta l'amor entre Tirant i Carmesina molt

passional, i a pesar de totes les traves que la Viuda Reposada i posa,
acaba sortint b.
Aquest enamorament que reflecteix Martorell s tan fort que fins
donen la seua mort pel seu estimat. A ms, podem veure en l'obra
senyals ausimarquians com per exemple el llir entre cards, que ens
presenta a la donzella com la puresa en front una societat plena de
malvats.
A ms, l'obra en presenta diverses relacions amoroses que constaten
la modernitat del llibre, com l'amor sorgit entre l'Emperadriu i Hiplit,
els matrimonis secrets i les bodes sordes, primerament entre
Diafebus i Estefania i, posteriorment entre Tirant i Carmesina.
Tamb constitueix un retaule ertic amb la prctica de fetitxisme,
adulteris, voyeurisme, etc., presentats amb total llibertat i que dna,
un cop ms la modernitat al llibre.

Els fets d'armes sn molt importants en el llibre, sn

exagerats? Com es guanyen les batalles?
A diferncia de les novelles de cavalleries, l'autor dna un mfasi
especial a la realitat racional i la versemblana, per aix les batalles
seran guanyades per la intelligncia d'un heroi, que ms que fort, s
resistent. Tirant s un personatge de carn i ossos i per aix es ferit
diverses vegades. Encara que hi ha escenes en qu Martorell ens
descriu conflictes vertaderament sanguinaris i violents, no ens deixa
de descriure batalles que es produen en aquella poca. Per aix,
podem dir que Martorell no ens exagera la realitat, simplement ens la
descriu.
Per suposat, el Tirant es caracteritza per aquesta modernitat en qu
els homes ja no guanyen per la fora sin per la intelligncia i les
estratgies. Per aix, molt sovint Tirant es fa ajudar per homes que
coneixen la terra i es deixa aconsellar.

ESDEVENIMENTS
Tirant a Anglaterra. La novella inicia amb la histria del Comte
Guillem de Varoic, retirat de la vida mundanal per ser encomanat a
Du i recls en una ermita. Tirant, cam d'Anglaterra per assistir a les
festes de noces del Rei, s'adorm damunt del cavall, el qual s'allunya
del seu grup i va a parar a l'ermita. Aqu rep consell de l'ermit i un
tractat de cavalleria. En partir Tirant per seguir el seu cam, promet a

l'ermit passar per all per explicarli com s'havien dut a terme les
festes. Dit i fet. De retorn, Tirant i els seus companys passen per
l'ermita. Diafebus, cos de Tirant, fa saber a l'ermit els fets d'armes
que s'hi ha esdevingut, proclamant a Tirant el millor cavaller de les
festes. Tamb li explica com aquest va adquirir un gran prestigi i
l'ordre decavalleria.
Tirant a Siclia i a l'illa de Rodes Tirant i el prncep Felip, en
assabentarse que els genovesos han posat setge a l'illa de Rodes,
es dirigeixen cap a l'illa per combatre'ls. Abans, per, fan una estada
a Siclia, on Felip s'enamora de Ricomana. Aquesta, sospitant de la
beneiteria del prncep, el posa a prova, per sempre est pel mig
Tirant, mirant d'esmenar les rucades de Felip. Tirant i Felip es
dirigeixen cap a l'illa de Rodes, on aconsegueixen amb xit la fugida
dels enemics. De tornada, Ricomana segueix amb el joc i, grcies a
un equvoc, finalment cedex a casarse amb Felip.
Tirant a l'Imperi Grec L'Emperador demana ajuda a Tirant per
combatre els turcs. Quan arriba, a Constantinoble el nombren Capit.
Aqu coneix a Carmesina, la filla de l'Emperador, de la qual s'enamora
bojament i la sedueix. La dida de la Princesa, la Viuda Reposada,
consumida per l'enveja, mou cel i terra perqu aquest amor no sigui
possible. Per altra banda, Plaerdemavida fa el que pot perqu els
enamorats es vegin secretament. Tirant, com a bon cavaller, ven els
turcs diverses vegades. En tornar de les batalles, Diafebus i Estefania
es casen en secret i, ms endavant, es celebren les bodes
pblicament. A ms a ms, a la cort neix un altre amor: Hiplit
s'enamora de l'Emperadriu.
Tirant, decidit i recuperat de les ferides, s'embarca per tornar al camp
de batalla, molt irat i decebut per les maleses que la Viuda Reposada
li havia explicat sobre la Princesa. Plaerdemavida, parla amb Tirant i
ho desmenteix. A causa d'una mala marea, la galera naufraga, (Tirant
i Plaerdemavida salven les seves vides)
Tirant al Nord d'frica El Cabdillo troba a Tirant desprs d'haver
naufragat i el fa captiu, per l'allibera a lavegada per la seva virtut de
cavaller. Tirant, molt agrat, l'ajuda entrant en combat contra els
enemics. LaReina, atreta per Tirant, li declara el seu amor, per Tirant
segueix fidel a l'amor de Carmesina. Estant enaquesta situaci, la
Reina vol seguir la fe de Tirant, el qual li dna el baptisme.
Seguidament, molts altres sarrans segueixen l'exemple de la Reina i,
d'aquesta manera, Tirant evangelitza gran quantitat d'infidels. Ms
endavant, Tirant i Plaerdemavida es troben i retornen a
Constantinoble
per
defensarla
dels
turcs.
Abans,
per,
Plaerdemavida i Diafebus es casen.
Tirant torna a l'Imperi Grec La Viuda Reposada, en saber que
Tirant torna, es mata per temor. Tirant aconsegueix propostes de pau

per part dels turcs. L'Emperador, molt agrat, li dna la m de la seva

filla Carmesina, per per desventura, Tirant emmalalteix i mor.
L'Emperador, en veure tantes lamentacions i, molt afectat per la mort
de Tirant, tamb mor. Acte seguit, Carmesina, sense poder aguantar
tant de dolor causat per la prdua del seu pare i del seu estimat,
tamb mor. L'Emperadriu es casa amb Hiplit i aquest, convertit en
Emperador, fa enterrar els cossos dels enamorats dignament.

TEMPS I ESPAI
L'espai on transcorren els esdeveniments sn l'illa d'Anglaterra, l'illa
de Rodes, Siclia, l'Imperi Grec i el nord d'frica. Tamb cal esmentar
el mar Mediterrani en general per on navega, naufraga... El temps
recau en el perode histric de les guerres entre grecs i turcs,
recuperar Constantinoble (que va caure en mans dels turcs el 1453).
S. XV.

PERSONATGES PRINCIPALS
Tirant s un cavaller valent, fort, hbil amb les armes, un gran
estratega militar, amb gran nim i amb dots de comandament, a ms
de ser un cortes educat i gentil. Tirant se'ns presenta complex i ric
psicolgicament i se'ns fa molt proper per la riquesa i varietat dels
seus comportaments, alhora molt humans, en consonncia amb la
varietat de situacions que es donen a la novella.
Carmesina s un personatge encisador, malgrat que, possiblement
s el de menys complexitat psicolgica de tota la novella, moguda
nicament per la idea de preservar la seva virginitat. Una actitud
simple i unidireccional plenament justificada a la novella. En primer
lloc, perqu s justament aquest fet el que mant la tensi dels
episodis amorosos. I en segon lloc perqu Carmesina, de fet, exigeix
de Tirant com a princesa imperial que s una posici social que ell
noms pot guanyar vencent els turcs.
Diafebus cos de Tirant, s com el narrador de l'histria, i s el que
conta les gestes del seu cos, a qui es plenament fidel. Es casa amb la
filla del duc de Macednia, Estefania .
Guillem de Varoic s un valent i honrat cavaller que es va retirar de
les armes per ferse ermit, fent creure a la seva dona que ha mort.
Aix coneix a Tirant, tot escoltant la histria que li conta Diafebus de
quan Tirant es armat cavaller.
Hiplit s l'escuder i nebot de Tirant, i es casa amb l'Emperatriu, pel
que hereda l'imperi de Bizanci. Quan ella mor, es casa amb la filla del
Rei d'Anglaterra, amb qui te cinc fills.

Viuda Reposada, una dida severa, que es transforma, sobtadament

enamorada de Tirant, fins a extrems grotescos, com en l'escena en
qu es despulla i suplica les carcies del cavaller.
Plaerdemavida, possiblement el personatge ms simptic i
entremaliat de la narraci. Aquesta donzella, imprescindible en els
amors de Tirant i Carmesina, graciosa, sovint desvergonyida i sempre
intencionada en els afers ertics, s l'nica que no viu aventures
sexuals. Sembla com si el seu erotisme es satisfs amb una mena de
contemplaci fsica i mental de les aventures dels altres.
L'Emperadriu portes enfora mant una imatge dignitat, honestedat i
noblesa, i portes endins es lliura amb una alegria juvenil a l'adulteri
amb el jove Hiplit, en una relaci de marcades connotacions
incestuoses.

TEMPS I NARRADOR
El llibre est narrat en tercera persona del singular, i el narrador s
omniscient, per en alguns casos el mateix Tirant parla en primera
persona del singular o d'altres personatges conten la histria des de
dins, subdesenvolupats diverses historietes dintre de l'argument
principal.

OPINI:
La importncia del Tirant en la cultura literria dels Pasos Catalans s
un fet que ens ha ens hauria d'omplir d'orgull, ja que fins i tot Miguel
de Cervantes el cita com el millor llibre del mn.
s un llibre que hem de tenir present el gran valor histric, social,
psicolgic i humorstic que cont. El Tirant s una novella que t'ajuda
a endinsarte en una poca desconeguda que sovint ens la expliquen
d'una manera fosca i plena de corrupci i injustcies.
s una novella de la qu pots descobrir els valors de les persones de
fa cinc segles, i que encara que ens sembli que en cinc segles han
canviat molt les coses, pots comprovar que les coses no han canviat
tant: la gent igualment s mata, la gent encara creu que la seua
religi s la millor i que les altres sn simplement sectes, els reis i
reines encara ens ensenyen les seues virtuts i ens amaguen els seus
vicis, com el cas de l'Emperadriu,
encara hi ha gent que no es pot casar amb qui estima, encara hi ha
gent que s'odia, que s'enamora... en definitiva que en cinc segles
passen moltes coses, per no canvien tantes.

El que ms m'ha agradat del llibre ha estat els passatges amorosos i

les escenes ertiques, ja que la resta d'escenes blliques no m'han
agradat.

Inventa un final diferent per a la novella:

Un bon dia l'Emperador s'ala i creu que la missi de Tirant ja no ser
alliberar l'imperi Grec dels turcs, sin de trobar la pau entre tots els
pobles. L'Emperador com que no vol perdre l'orgull davant dels turcs,
li mana a Tirant fer aquesta missi si realment vol casarse amb
Carmesina. I llavors Tirant, busca el dileg amb el turcs per trobar una
pau on no hi hagin venjances ni deutes entre nacions. Tirant es
resigna a fer de cavaller i lluitar per la guerra, per tal de poder
aconseguir el seu amor. Musulmans i cristians parlen i arriben a la
conclusi que per tenir religions diferent igualment es poden
entendre. Troben el cam de la pau al mn buscant la pau i el dileg
entre les religions. Accepten que no importa en quin Du es creu o si
no es vol creure en cap, i signen un document ms sagrat que cap
altra religi que diu que no hi haur mai ms cap guerra al mn.
Tirant i Carmesina es casen oficialment i esdevenen reis de l'imperi
Grec amb el pacte de que mai ms hi hauran estats ni pasos
opressors ni oprimits. Tirant i Carmesina tindran una filla que li es dir
Pauenelmn, i Diafebus i Estefania tindran un nen que es dir
Llibertatitolerncia. Tots dos es casaran assegurant la continutat de
la pau al mn.

Descriu la relaci amorosa que mantenen l'Emperadriu i

Hiplit.
La relaci entre Hiplit i l'Emperadriu s inslita, ja que l'Emperadriu
assegura que Hiplit podria ser el seu net, per tot i aix, degut al
desig d'Hiplit i ella que no es nega en absolut, tots dos mantenen
una relaci adulterada per tant de satisfer els seus desitjs.
Hiplit hem de suposar que s un miny fora trempat i bell, i
l'Emperadriu una dona vella per fogosa que troba en Hiplit el que
l'Emperador no li pot donar i no es pot resistir a les vacillacions que
Hiplit li fa ardidament en confessarli el seu amor.

Assenyala la diferncia de relacions entre Tirant i Carmesina i

Diafebus i Estefania:
El primer impediment que trobem en la relaci entre Tirant i
Carmesina s la diferncia de rang, mentre que en la relaci de
Diafebus i Estefania no s existent. Les dues parelles es casen

secretament i Plaerdemavida jugar un paper determinat en els

amors de les dues parelles joves, com sempre Plaerdemavida s
l'alcavota de la novella.
Carmesina no li posa les coses fcils a Tirant, a ms, la Viuda
Reposada intenta fer fracassar aquesta relaci, per tot i aix la
relaci triomfa.
Tant Carmesina com Estefania han de patir la dura separaci dels
seus amants per que van a combatre.

1 Per qu Tirant i els altres es dirigeixen cap a Anglaterra?

Per a celebrar les festes de noces del rei i la reina, i per a rebre l'ordre
de cavalleria.
2 Per qu Tirant es desvia del cam- d'anada a Anglaterra?

Per que s'adorm sobre el cavall.

3 Durant el cam-, a qui es troba?
A un ermit el qual havia sigut cavaller.
4 Com s'anomena el llibre que l'ermit dna a Tirant?
L'arbre de batalles.
5 Quin es l'objecte que Tirant demana a Agns?
Un precis fermall que ella portava penjat al coll.
6 Quina condici posa Agns a Tirant per a aconseguir el
penjoll?
Que l'agafi ell mateix.
7 Quines qualitats Ricomana no vol que tingui Felip?
Que no vol que sigui ni grosser ni avar.
8 Quin paper t Tirant dins de la relaci entre Ricomana i
Felip?
Tirant aconsegueix que Ricomana s'acabi enamorant de Felip i es
casin.
9 Per qu Diafebus acaba sent Duc?
Per que es casa amb Estefania.
10 Quan Tirant s'enamora de Carmesina?
Quan la veu per primera vegada.
11 Com Tirant li declara el seu amor a Carmesina?
Li dona un mirall, i li diu que la imatge que i vegi es la dona a qui
estima, i que li pot donar la mort o la vida.
12 Com reacciona Carmesina als jocs de Plaerdemavida?
No hi vol accedir, i es mant sempre amb una actitud recta.
13 Amb qui mant una relaci amorosa l'Emperadriu?
Amb Hiplit.
14 Perqu la Viuda Reposada intenta trencar qualsevol
relaci entre Tirant i Carmesina?
Per que ha estat enamorada de Tirant des del primer moment en que
el va veure.
15 Perqu la Viuda Reposada s'acaba sucidant?
Per que sap Tirant torna a l'Imperi Grec i l'acusar de la gran mentida
que li va fer creure abans de marxar.
16 Qui est enamorat d'Agns?
El senyor de les Vilesermes
17 On apareix Plaerdemavida desprs del naufragi?
En una platja
18 Com Tirant es trenca per primera vegada la cama?
Escapantse de l'habitaci de Carmesina, desprs de que
Plaerdemavida el poss al seu costat i Carmesina el descobr-s.
19 On naufrag la galera a on viatjava Tirant?
A les costes d'frica.
20 De qu es mor Tirant?
D'una pulmonia.
21 En quin moment es mor Tirant?

En el cam- de tornada cap a Constantinoble, desprs d'una

batalla.
22 Com Carmesina descobreix la mort de Tirant?
En veure que tothom plorava, pregunta que passa i li diuen que Tirant
s'ha mort.
23 Perqu es mor l'Emperador?
Per que veu la gran tristesa de la seva filla Carmesina desprs de la
mort del seu estimat Tirant.
24 A on sn enterrats Tirant i Carmesina? Perqu?
Sn enterrats a Bretanya. Per que s on es troba la fam-lia de
Tirant.
25 Perqu Tirant lo Blanc es diu aix-?
Per que el pare de Tirant era de Marca de Tir nia, i la seva mare va
ser filla del duc de Bretanya i s'anomenava Blanca.