El Sistema Financer Andorrà

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 10

Histria del sistema financer

andorr (1930-2015)

HGIA / Lyce Comte de Foix

Yvan Lara

De BACASA als cinc bancs actuals

La Caixa
BBVA
BNP
Banc Sabadell

1934/35
Caixa de pensions
per a la vellesa i d'estalvis

Set. 1930: concessi exclusiva


BACASA (Banc Agrcol i Comercial d'Andorra)
1936
Oficina de
canvi de moneda

1938
Comptoir andorran de change

1949
Crdit Andorr

1953
Crdit Comercial d'Escaldes
1956
Banca Reig

1957
Banca Mora

1958
Banca Coma SL

1957
Banca Cassany

1957
Banc Immobiliari
i Mercantil d'Andorra
1960
Sobanca
1968: fallida

1970
Banc Internacional SA

Sobanca

1974
BIBM
(Banc Internacional
- Banca Mora)
XXXX
Caixabank

Crdit Andorr

1994: canvi d'accionariat


BPA
(Banca Privada d'Andorra)
20XX
Morabanc

2002
Andbanc
(Grup Agrcol Reig)

2000
Banc Sabadell d'Andorra

Uns noms molt significatius...

1930s

Banc Agrcol i
Comercial d'Andorra
Caixa de pensions
per la vellesa i d'estalvis

1970
2002

Banc Internacional

Andbank

Constants del sistema financer andorr


Un oligopoli 100% privat, tancat a l'exterior
Un sector clarament orientat a l'exterior
Un sistema bancari sense un paper impulsor de
l'activitat econmica interior
Un sector poc regulat

Constants del sistema financer andorr


Un oligopoli 100% privat, tancat a l'exterior
Creaci de nous bancs nicament per concessi
Concessions molt limitades
1968, any clau:
Sobanca no es liquida amb bancs exteriors sin amb bancs andorrans
A canvi de l'assumpci dels actius i passius de Sobanca per part dels bancs andorrans, es
tanca l'obertura bancria d'And.
Tancament a l'obertura de bancs, no a l'arribada de capitals (La Caixa a Crdit And., BBVA a BIBM,
BNP i Caixa Cat. a BPA, Banc Sabadell a BSA)
Mai hi ha hagut cap banc pblic a Andorra (tot i que durant la GCE es va emetre moneda andorrana)
Actualment: 5 bancs (oligopoli) i noms un inversor estranger (Banc Sabadell)

Constants del sistema financer andorr


Un sector clarament orientat a l'exterior
Centrat en la captaci d'estalvi procedent de l'exterior (sobretot Esp. i Fr.)
Factors d'atracci de l'estalvi exterior:
Gran competitivitat fiscal d'Andorra (no fiscalitat a les operacions financeres)
Condici de refugi: secret bancari
Llibertat total de circulaci de divises
Manca de / baixa regulaci - manca de reguladors (l'INAF es crea el 1989)
A ms, l'estalvi captat a dins s superior a les necessitats de finanament interiors i,
per tant, es colloca al mercat internacional (via corresponsals a l'exterior)


NB: la inversi forana s'invertia a l'inici, principalment, en immobiliari i terrenys)

Constants del sistema financer andorr


Un sistema bancari que no fa el paper
d'impulsor de l'economia interior

Fragment de la tesina de Susagna Arasanz (1986):


"L'nica funci del sistema bancari s el de conductor /
mediador de recursos d'uns pasos envers els altres. I s
en aix que s'ha especialitzat, ja que cobreix els mnims
necessaris per a l'economia andorrana."
El sector concedeix molt poca importncia a la funci de
prestadora per cobrir les necessitats d'inversi interiors
Predominen les operacions a curt i mitj termini
(bsicament al comer, a la construcci i a l'adquisici
de terrenys)

Constants del sistema financer andorr


Un sistema poc regulat
Manca d'autoritat reguladora / rgan de control (l'Institut
Nacional Andorr de Finances no es crea fins el 1989 i no
assumeix les funcions actuals fins a la Constituci)
Manca de normativa especfica de l'activitat bancria
Tan sols, doncs, autoregulaci:
1960: Convenci de Bancs i Banquers
Desprs, Associaci de Bancs Andorrans (ABA), amb
personalitat jurdica a partir del 1993
Per tant, nica regulaci entre el 1930 i el 1993 +

Cita objectius
de BACASA

Cita actual

You might also like