Collocaci de la placa commemorativa en homenatge als

habitants dels barris de barraques del Can Tunis i del Morrot

Dissabte 20 de juny, a les 12 hores, es posa una altra de les plaques
commemoratives en homenatge als vens dels barris de barraques de
Barcelona. Estar situada a lentrada del cementiri de Montjuc ms
prxima a la Ronda Litoral, en el lloc on estava el barri de Can Tunis.
s la setena de les plaques commemoratives que recorden els anys del
barraquisme a Barcelona.

Les barraques de Can Tunis (Jess i Maria) i del Morrot

Al llarg de la costa entre Montjuc i el riu Llobregat, des de finals del segle XIX,
es van anar construint barraques molt modestes on residien famlies de
pescadors i treballadors i que van configurar barriades com les de Can Tunis i
la Farola, prop del far. Al llarg de la carretera de Can Tunis, des del peu de
Miramar i per tot el Morrot, vial per on ja circulava un tramvia, el vessant de
Montjuc es va anar omplint de petits habitatges, amb nuclis com el que hi havia
al costat de la fbrica Rivire o el Huerto de la Paloma. Tamb es van habitar
les coves excavades a la roca, per els despreniments van provocar molts
accidents i van destruir nombroses barraques que es van enderrocar. Els seus
habitants van ser traslladats al pavell de Missions de Montjuc i altres indrets.

Tramvia davant les barraques del Morrot, c. 1949. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

Davant les mancances que tenia la poblaci de les barraques de Can Tunis, el
1904, antigues alumnes del Collegi de Jess Maria del carrer de Casp van

crear una capella en un magatzem llogat, on es feia escola dominical per als
nois, i el 1920 ja havien construt una nova capella on es formaven les noies del
barri, que tamb era conegut amb el nom de Jess i Maria o la Muntanyeta.
Les expropiacions per lexpansi del Port i de la Campsa van anar fent
desaparixer molts nuclis de barraques. Entre 1939 i 1942, unes 400 famlies
es van veure afectades, i a 89 les van traslladar a la Verneda i a altres barris
perifrics de la ciutat. Altres vens es van poder mantenir a la Muntanyeta, un
promontori situat davant del cementiri. Durant la postguerra, la poblaci va anar
augmentant amb larribada de famlies de Mrcia i Andalusia fins a constituir un
conjunt compacte de forma triangular que el 1965 formaven unes 550
barraques dobra que ocupaven unes dues hectrees dextensi.

Vista del barri de Can Tunis, entre el cementiri i el port, c. 1970, AMDSM

Tot i les dures condicions de vida i les freqents inundacions, la cohesi social
era forta. Calia disposar dun espai que permets el treball en com, i el 1962
es va crear lHogar Social de Casa Antnez, com una extensi de lacci del
Centro de Promocin Social de Nuestra Sra. de Port, des don soferia als vens
serveis dassistncia social, una escola dadults, una biblioteca, un quadre
escnic i activitats esportives i desbarjo.
Els vens van crear la Hermandad de Ahorro de Casa Antnez per promoure
lestalvi entre els residents i aconseguir la construcci dhabitatges, dignes,
moderns i de viable finanament al mateix lloc. Van organitzar una cooperativa
dhabitatges, activa entre el 1963 i el 1968, amb lobjectiu de construir unes 640
vivendes i seguir vivint al barri. Van rebre el suport de la Parrquia Mare de
Du de Port i limpuls de la revista Ideal, que seditava al barri, per el
projecte no es va arribar a edificar mai perqu lemplaament xocava amb els
plans municipals de nous vials com la Ronda Litoral.

El 1968, gran part dels residents sn traslladats al barri de Cinco Rosas (ara
Camps Blancs), de Sant Boi de Llobregat. A les barraques que sanaven
buidant, ladministraci municipal hi allotjava famlies gitanes procedents dels
pavellons de Blgica i de lEstadi, o daltres barris de barraques com el
Somorrostro i el Bogatell. El 1972 quedaven a Jess i Maria uns 4.000
habitants als quals sofereix allotjament a la Mina, acceptat per la major part de
les famlies no gitanes.
El 1974, lalcalde Enric Mas, desprs duna visita al barri, promet nous
habitatges als barraquistes, que, amb la intervenci de lassociaci de vens de
la Mare de Du de Port, refusen un primer projecte, vist com un gueto per la
poblaci de cultura gitana. Finalment, el 1979 es construeix el poblat de Can
Tunis Nou, amb un programa educatiu i de serveis socials, i la creaci del CEIP
Avillar Xavorrs, lIES Xav-Xav, i lEscola Bressol Xavorrillos, aix com un
equip datenci social. El barri va tenir un alt nivell de marginaci fins que el
2004 es van fer el reallotjament i lenderroc definitiu.
El 20 de juny del 2015 es posa una placa commemorativa en homenatge als
vens de les barraques, davant lentrada del cementiri de Montjuc, on va estar
el barri de Can Tunis.

El barraquisme a Barcelona
A finals dels anys cinquanta del segle XX, unes 100.000 persones, un 7 per
cent de la poblaci de Barcelona, vivien en barraques a causa duna falta
dhabitatge crnica. Els ltims grans nuclis de barraques de Barcelona es van
enderrocar poc abans dels Jocs Olmpics de 1992. La ciutat girava full a un
episodi llarg i important de la seva histria que havia durat ms dun segle.

Barraques al nucli dels Canons del Carmel, anys 70. Col. Custodia Moreno

El 1949, les autoritats franquistes organitzen el Servicio de Control y Represin

del Barraquismo, que, entre altres mesures, aplica retornar els nouvinguts als
llocs dorigen: la ciutat oficial reprimeix el barraquisme per alhora el tolera,
sobretot quan el creixement econmic es reprn i es necessita m d'obra per a
la indstria, el comer o el servei domstic. A finals dels anys cinquanta sarriba
a la mxima expansi, amb unes 20.000 barraques i unes 100.000 persones.
A partir dels anys seixanta, lacci comunitria dels assistents socials va anar
acompanyada del sorgiment dun teixit associatiu i reivindicatiu, la llavor de
futurs moviments venals que van aconseguir algunes millores als barris i van
reclamar pisos.
Leradicaci dels barris de barraques va durar dcades. Sovint seliminaven per
fer-hi actuacions urbanstiques: les barraques de la Diagonal, lany 1952, per a
la celebraci del Congrs Eucarstic Internacional; les de Maricel, a Montjuc, el
1964, per fer-hi el parc datraccions; les de Can Tunis, per construir la Ronda
Litoral. El Somorrostro es va anar enderrocant per fer lloc al Passeig Martim.
Malgrat la construcci de polgons dhabitatges als anys seixanta i setanta, els
ltims nuclis no van desaparixer fins poc abans dels Jocs Olmpics del 1992.

Can Valero a Montjuc, anys 50. El barraquismo en Montjuc. Marcial Echenique.

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

La recuperaci de la memria
El rastre dels llocs on hi havia les barraques s'ha esborrat. Per la memria no
ha desaparegut en els milers de persones que van viure aquella realitat, en
alguns casos durant molts anys. Ells i els seus familiars, habitants dels nous

barris de la ciutat, sn una part important de la ciutadania de Barcelona. Alguns

han preferit oblidar uns anys difcils, per per molts aquella experincia forma
part de la seva vida i tamb de la vida de la ciutat. Creuen que sha esborrat
massa el record duna part de la histria, i que no s'ha d'oblidar el passat.
La comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de
barraques de Barcelona va proposar un seguit daccions per fer visible una
part llargament oblidada de la histria de la ciutat. La primera va ser la
recuperaci oficial del nom Platja del Somorrostro, que es va inaugurar el mar
del 2011. La segona, un conjunt delements commemoratius als indrets on
hi havia el principals barris de barraques de la ciutat. La petici ciutadana
va rebre el suport de 81 entitats venals, socials i culturals, i de ms de 800
persones dmbits professionals molt diversos. LAjuntament de Barcelona va
assumir el ferm comproms de fer-la realitat, i es va iniciar la collocaci
daquests elements commemoratius amb la placa commemorativa inaugurada
el 25 de novembre de 2014 a la platja del Somorrostro. La segona placa es
va collocar el 22 de febrer de 2015 davant ledifici Blau del Parc Frum, en el
lloc on havia existit el barri de barraques del Camp de la Bota, amb una
poblaci que va superar els 4.000 habitants. La tercera, el 22 de mar al carrer
de Carmen Amaya davant el mur del cementiri, en homenatge als vens del
barri de Rere Cementiri del Poblenou. La quarta, en homenatge als habitants
dels barris de barraques del Poble-sec, el 12 dabril de 2015 al carrer Nou de
la Rambla en el mur del CAP Les Hortes. La cinquena, a la plaa ngel
Pestaa en homenatge als vens de les barraques de Santa Engrcia i la
lluita venal del barri de la Prosperitat, el 25 dabril. La sisena sha posat el 31
de maig davant els habitatges de Raimon Casellas, en homenatge als vens
dels barris de barraques del Carmel. En prximes dates es posar la placa de
la Diagonal i la gran placa commemorativa del conjunt de tots els barris de
barraques de Montjuc. El projecte tindr continutat fins que shagin posat totes
les plaques previstes:

Les plaques commemoratives

El conjunt delements el formen:
Quatre plaques commemoratives de format gran en punts representatius
dels grans conjunts de barris de barraques de la ciutat. Al litoral, a la platja del
Somorrostro. A Montjuc, a la zona on hi havia grans barris com Can Valero i
Tres Pins. Al Carmel, al cim del tur de la Rovira, on shan rehabilitat les restes
de les barraques i on el Museu dHistria de Barcelona ha creat un espai
patrimonial per conixer el barraquisme a Barcelona. I al lloc on hi havia el barri
de la Perona, a Sant Mart de Provenals i a la Verneda.
Set plaques que recorden lemplaament de nuclis de barraques concrets i
significatius a diferents zones de la ciutat: el Camp de la Bota i el nucli de Rere
Cementiri, al litoral; el Poble-sec i Can Tunis, a Montjuc; una placa al nucli de
Raimon Casellas, per recordar les barraques del Carmel i Can Bar; les
barraques de Santa Engrcia, a la plaa ngel Pestaa del barri de la
Prosperitat, a Nou Barris, i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts.

Posteriorment shi afegiran ms plaques per recordar les barraques de

lHospital de Sant Pau i altres punts.
El recorregut pel conjunt de plaques configurar una ruta per la histria del
barraquisme, per conixer una part del passat recent de la ciutat que havia
estat massa temps ignorat, i homenatjar els que van viure a les barraques i van
ajudar amb el seu esfor a fer gran Barcelona.

Altres iniciatives sobre la histria del barraquisme

Lespai patrimonial del Tur de la Rovira (MUHBA) on la rehabilitaci de la
bateria antiaria de la Guerra Civil i la consolidaci de les restes del barri de
barraques que shi van construir a partir dels anys quaranta permeten
aprofundir en el coneixement del barraquisme a Barcelona. El Museu dHistria
de Barcelona ha publicat la guia urbana Barraques/BCN, amb un plnol de la
situaci dalguns dels principals nuclis de barraques que van existir a la ciutat.
El 2008, el MUHBA va presentar lexposici Barraques. La ciutat informal,
resultat de cinc anys de recerca del grup Pas a Pas, i el 2011 es va presentar el
llibre Barraques. La Barcelona informal del segle XX, editat per Merc Tatjer
i Cristina Larrea i publicat per lICUB i lAjuntament de Barcelona, que aporta
molta informaci sobre un tema que shavia tractat poc. Lany 2012 es va
publicar Barraquisme: la ciutat (im)possible, obra de Xavi Camino, scar
Casasayas, Pilar Daz, Maximiliano Daz, Cristina Larrea, Flora Muoz i Merc
Tatjer, publicat per la Generalitat de Catalunya.
Llibres publicats en els darrers anys recullen el testimoni fotogrfic o personal
de la vida als barris de barraques. En les dcades precedents, pocs autors
havien aprofundit en lestudi sistemtic del barraquisme a Barcelona. Els llibres
de Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, i els de Francesc Candel sn els
ms significatius, juntament amb els publicats per assistents socials com Rosa
Domnech o Carme Garriga. El treball documental de fotgrafs i cineastes va
ajudar a fer visible una realitat que no es volia veure.

Barri del Somorrostro, c. 1950. Xavier Vallory March

Lany 2003 es va presentar lexposici Somorrostro al Museu dHistria de

Catalunya. La revista Carrer, de la FAVB, va publicar el dossier Memria del
barraquisme, en el nmero 106. I a TV3, amb el reportatge del programa 30
Minuts Barraques. Laltra ciutat i el documental Barraques. La ciutat
oblidada, ems al programa Sense ficci es va plantejar la necessitat de
recordar una part esborrada de la histria collectiva, a partir de la qual van
sorgir moviments venals que han contribut a configurar la ciutat actual. Al final
del documental una de les protagonistes, Julia Aceituno, va fer la seva petici
perqu hi hagus un record pblic dels anys del barraquisme:
Julia Aceituno: No quieren recordar que aqu estuvo el Somorrostro. Pues
estuvo. Y estuvo muchos aos, de sufrimiento, de penuria...
Jos Aceituno: No, no hay ni un letrero que ponga Somorrostro
Julia Aceituno: Nosotros sufrimos mucho, pero al final hemos tenido la
recompensa. Pero lo nico que echo en falta es que hay carteles que pone:
Avenida Icaria, Bogatell Y el Somorrostro, dnde lo han dejado? Porque
all estuvo el Somorrostro. Quieran o no quieran, estuvo all el Somorrostro.
Yo creo que los que hemos vivido all nos merecamos por lo menos que
en las placas el Ayuntamiento hubiera puesto Somorrostro. Yo voy a
escribir una carta al Ayuntamiento y se lo voy a solicitar, que pongan que
all estuvo el Somorrostro. Porque es como un homenaje para todos los
que vivimos all. No ya por nosotros, sino por todos. Porque nos lo
merecemos, creo yo.
Aquesta demanda s la que ara es comena a fer realitat.

Comissi ciutadana per a la recuperaci de la memria dels barris de

barraques de Barcelona, formada per Merc Tatjer, Alonso Carnicer, Sara
Grimal, Jordi Gir, Custodia Moreno, Oriol Granados, Rafel Usero,
Francesc Bans i Jos Molina, amb lassessorament de Jaume Fabre i del
Grup Pas a Pas.

Barcelona, 20 de juny de 2015

Enllaos:
Documental Barraques, la ciutat oblidada:
http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=28317&catid=1270
Exposici Barraques. La ciutat informal:
http://www.barraques.cat/ca/
Comunitat Memria dels barris de barraques de Barcelona:
https://www.facebook.com/MemoriaDelsBarrisDeBarraques