JESSMONCADA

Jess Moncada i Estruga va nixer a Mequinensa (Baix Cinca) l'1 de desembre de 1941 i va morir a
Barcelona el 13 de juny de 2005. De benjovevacombinarl'afeccipernarrarhistries ambel dibuixila
pintura. Va guanyar premis literaris molt aviat malgrat que, per circumstncies diverses, va comenar a
publicartard.

Va estudiar a Saragossa entre els anys 19531958. Els darrers cursos de batxillerat elsva cursar intern al
Colegio de Santo Toms de Aquino,una escolaliberal,raraavis enl'pocafranquista:era un collegilaic,
dirigitper un conegudssimpoeta aragonsila seva famlia, MiguelLabordeta.s adir,dinsdelcollegies
respiravaunallibertatquenoestrobavaencapaltrecollegidel'poca. Totiaix,maiesvaacabard'adaptar
a laciutat, en partperunaqestidellenges:Moncadamainohaviaparlatcastellforade classe,iels seus
companysse'nburlaven,dientquenomssabiaparlarchapurreao.

Va fer magisteri, al mateix temps que acabava el batxillerat, a la Escuela de Magisterio, del barri de la
Magdalena,a Saragossa, carrera que va exerciralguns anysa lasevavilanadiua.Animatpelseucompatrici
Edmon Valls, novellista, assagista i historiador, es va installar a Barcelona per tal de dedicarse a la
literaturaila pintura.Vacomenaratreballaral'editorialMontanerySimn,delcarrerArag[enl'actualitat
seu de laFundaciTpies],aldepartamentdeproducci ambunaltredestacatautor,PereCalders(quehavia
retornatde l'exili el1962).Enaquestapocadescobreix queel chapurreao que ellparlanossincatal,
una llengua amb plenescapacitatsexpressives i literries, i esdedica, ambgranesfor,aformarseipolirla
queserialasevallengualiterriaapartird'aleshores.

Esva donara conixerambelreculldenarracionsHistries de lam

esquerra
, premi Joan Santamaria (1971), i publicat el 1973. L'autor
reconeixenl'estild'aquestprimerrecull,elmestratgedePereCalders:

"Vaig estar treballant amb ell durant dotze anys, a [l'editorial]

Montaner y Simn. Per a mi, era ungranmestre.Ungranmestredes
delpuntdevistadelrigoral'horad'escriure.Ellvatenirla pacinciade
llegir les meves primeres cosesen catal. El que tamb s cert sque
vatenirla delicadesa d'animarmea seguirelmeupropicamal'horad'escriure.sadir,novaintentarmai
fer de mi un deixeble. Ell va veure de seguida que jo tenia el meu propi mn i, pertant, la mevaprpia
manera d'expressarme. Ara, el que s que s evident, perqu aix s inevitable, s que a les primeres
histries, en algunesnarracions,sclarssima lainflunciadeCalders.Apartird'
ElcafdelaGranotajoja
tincelmeupropimniselqueintentod'explicar."

TantenHistries dela m esquerra com enElcafdela granota(1985)recrea,acavallentreelrealismei

la fantasia, el passat mtic de l'antiga poblaci de Mequinensaara soterradasotalesaiges del riuEbre,
temticaquevareprendreenlessevesaltresproduccions(novellesinarracions).

A partir d'aleshores abandonar la pintura i es dedicar en exclusiva a la literatura. D'entre les seves
narracions, destaca Cam de Sirga
, que va ser molt celebrada, i va guanyar diversos premisliteraris. Les
sevesobres s'hantradut al'alemany,l'angls,el castell,eldans,l'eslovac,elfrancs,elgallec,eljapons,
elneerlands,elportugus,elromans,elsuec,elvietnamita...

Pel conjunt de laseva trajectria literriavaserdistingitamb elPremidels EscriptorsCatalans (2000) i la

CreudeSantJordi(2001).

ELCAFDELAGRANOTA

L'origenmequinensdeMoncada scabdalperentendreelconjuntdelasevaobra.Laconstruccidelpant
deRibaroja sepultsota lesaigesl'antiqussimaviladeMequinensaitotaunaformadevida lligadaalriui
a les mines. Cal dir que aquesta vila, encavalcada entre l'Ebre i el Segre, tenia un carcter diferent dels
pobles profundament ruralsdels voltants, ats que eltrficfluvial,il'arribadade miners,llaters,burgesosi
menestrals van canviar la fesomia cultural del poble. Als seus cafs, punt de trobada d'una poca sense
televisi, s'hi podia sentir detot iparlardetot.Moncada gaudia seient iescoltantleshistries, ancdotesi
discussions dels seus conciutadans. Malauradament tot qued sota les aiges, i aquesta experincia vital,
traumtica,marcarl'autorpersempre.

D'aquesta manera, Moncada reconstrueix Mequinensa en les seves narracions, una barreja de records i
fantasia, d'histria i ficci que converteix el pobleenunamena de realitatmgica.Destriar larealitat del
somni ja no ser necessari per al lector, perqu amb aquesta construcci literria Mequinensa passa a
convertirse en qualsevol poble, adquirint aix una dimensi universal que transcendeix el pur localisme,
immortalitzantlagrcies ala literatura.Elmarc geogrfic ser unescenariiun personatgems,permaila
finalitat,onesdesenvoluparanelstemesuniversalsqueinteressavenal'autor.

Un punt de partida possible s un caf on l'autor, que fa de mer cronista, anota les explicacions de vell
Cristfol. El recull de narracions d'
El caf de la Granota no van serescritesambunaidea d'unitat. Toti
aix,hihamoltselementsquelidonencohesiihomogenetat:

Escenarigeogrfic
:
l'accitl'epicentreenlavilaielshabitantsdeMequinensa,
Escenaritemporal
: apareixen algunes dates ales narracions,quetransiten entreelsanys50i60.A
mshisural'ambientderepressiiopressipolticapropid'aquellsanys.
L'humorila ironia
:sovintl'humorenaquestes narracions estmotivatperunfetinslit,quefora
demanerasubtillalgicad'unarealitatquotidiana(LaplagadelaRibera).
Mort i rituals funerari
s
:elsenterraments illurreligiositaten ocasionsreben un tractehumorstic i
descregut que els treu transcendncia i els aporta quotidianitat (Absoltes i sepeli de Nicolau
Vilaplana).Enaltresocasionseltractefregalamgia,ambelementsextraordinarisisorprenents.
Crtica social ipoltica
: algunsdels contesillustren satricamentles actitudsmoralment criticables
d'alguns personatges, permetent entreveure al lector les simpaties personals de l'autor. Sovint els
personatges humilshisntractats,dintredelacrtica,ambtendresa,mentrequeelsmsbenestantso
poderososrebensarcasmeoironiacorrosiva.
Estil
:Destaca l'agilitatilaconcisiexpositiva,aixcomunritmerpid, gairebvertigins.Moncada
s'esforairepassaelsseustextosperqunohisobricapparaula.
Llenguatge
: Sovint l'autorespresentacomun cronistaqueanotatanfidelmentcompotallqueli
expliquen. Per tant, s lgica l'aparici d'occidentalismes, formes locals, lxic relacionat amb la
navegaci fluvial...Destacatambdoncs,l'oralitat,ambfreqentsintervencionsdelvellCristfol,la
veudelpoble:Undialleig,xiquet,d'aquellsquet'esmolenelsnervis.
Estructura
:Esdivideixenendosgransgrups.

SOLILOQUIS (un nic

directamentlahistria)

personatge

LaplagadelaRibera(epistolar)
SenyoraMort...(epistolar)
Elsdelfins(pur)
Paraulesdesd'unoliver(interlocutormut)
L'assassinatdeRogerAckroyd(interlocutormut)

narra CRNIQUES (un personatge narra i un altre

reculllahistria)
Unbarrildesabmoll
Absoltesisepeli...
Informeprovisional...
Futbolderibera
Unenigmaisettricornis
Amargareflexisobreunmanatdecebes
Amorfatalendecbitsup

ElscontesPreludidetraspsiGuardeuvosdesomiargenivesesdentegadestantpertemacom
perestructuraiestilquedarienexclososd'aquestaagrupacidual.