MARINA LA BRUIXETA

Marina era la bruixeta més

capritxosa i pidolaire que un es
pot imaginar. Tot ho volia al
moment i sense esforç, i no
dubtava a cridar i queixar-se per a
aconseguir el que fos. Tant, que de
tant en tant el seu pare agitava la
vareta per a concedir-li algun dels
seus desitjos. Un dia que el seu pare
va estar tan concentrat en una de
les seves pocions que va sortir a tot
córrer i va oblidar la vareta sobre
la taula. Així que la petita bruixa
no va trigar a posar a prova la
seva màgia.

Allò era com un somni per a la Marina. La bruixeta no va

deixar d'usar la vareta màgica ni un sol moment, i davant
ella van aparèixer vestits de princesa, prínceps encantats,
follets, animals i tot tipus d'objectes màgics i meravellosos,
tants com li va donar temps a desitjar en un sol dia.

El matí següent, un murmuri de queixes i laments va

despertar a Marina. Endormiscada, va treure el cap per la
finestra, i tot just podia creure el que veia: centenars d'éssers
i criatures del bosc protestaven enfadadísims davant la seva
casa. Va caminar fins a la porta i els va preguntar què
desitjaven.

– Has segrestat al meu oncle! - cridava un follet.

– Retorna'm el meu drac- protestava un ogre.
– Aquí està la meva corona!- deia una dolça princesa.
I així, tots quants s'amuntegaven a la seva porta havien
acudit allà perquè Marina els retornés aquelles coses que
havia fet aparèixer en la seva casa el dia anterior, doncs
totes els havien desaparegut als seus propietaris. Alguns
havien sofert problemes molt grossos, i Marina es va sentir
fatal per haver causat aquell estropici.

Així, van formar una gran filera, i un a un, els va anar

retornant tot el que havia fet aparèixer el dia anterior,
demanant disculpes per no haver pensat en les
conseqüències dels seus
capritxos, i prometent la seva
ajuda per a reparar tots els
danys que hagués causat.
Quan, bé entrada la nit, li va
arribar el torn a l'últim de
la fila, Marina va descobrir
amb por que era el seu pare,
qui venia a recuperar la seva
vareta. Però ja no estava
empipat, perquè gràcies a
aquella entremaliadura,
Marina havia après que les
coses cal aconseguir-les amb
esforç, perquè mai apareixen
com per art de màgia, sinó
que sempre surten del treball
i dedicació d'algú.

Autor: Pedro Pablo Sacristán Sanz

Traducció del conte original de:
http://cuentosparadormir.com/