Miquel Pardas. Els primers métodes de comptar i repartir sardanes Jaume Nonell i Juncosa 2p Ventura i Miquel Pardas sén els dos noms propis que apareixen de manera preeminent al parlar de la historia de la cobla i la sardana cap a mitian segle XIX, quan es van posar els fonaments d’aquesta dansa i de la ommacié musical que habitualment la interpreta. Ambdds hi van tenir un ‘202° important, transcendent tot i que no van ser pas els nics. Josep Mena Ventura Casas (1817-1875), nascut a Alcalé la Real (Jaén) i Suerenc d’adopci6, com a intérpret de tenora, compositor i impulsor de ‘@ reforma de la cobla, i Miquel Pardas Roure (1817-1872), natural de ‘ver2es perd resident a Torroella de Montgri, com el més destacat ballador 2 sardanes i autor del primer m&tode conegut de comptar i repartir eotet a Figueres el 1850. Melgrat que els noms de Ventura i Pardas se solen citar de manera paral-lela, \ importancia de l'obra del music ha eclipsat la del ballador. Les biografies i =studis sobre Pep Ventura s’han anat produint de manera regular al llarg dels anys. des de Josep Pous Pagés?, una de les primeres el 1906, fins als recents cebalis d’Anna Costal culminats amb la seva tesi doctoral del 2014. Per contre, practicament tot el coneixement que es té d’en Pardas es limita a nes dades biografiques que va publicar el 1922 Salvador Raurich4 a partir umes notes que li va facilitar Eduard Vifias Matarrodona>. 2015, Libre de la Festa Major 222 Ja en aquell moment, 1922, la figura de Pardas era forca desconeguda fins i tot pels torroellencs i pel seu propi fill Josep Pardas Roig (1856-1923). Vifias va escriure a Raurich que Miquel Pardas era de Verges “quan tothom el feia de Torroella” i que el fill no conservava res del pare “ni retrat ni res, doncs tot ana a malviatge”®, Noranta anys més tard, hem pensat que seria convenient conéixer millor la figura de Miquel Pardas i, amb aquesta finalitat, hem encetat un treball de recerca. En aquest Luere ve La Festa Major volem avancar alguns dels resultats obtinguts fins al moment, perd solament en I’apartat del métode de comptar i repartir i sense voler entrar en detalls que deixarem per al treball esmentat, ni en aspectes de la biografia fins ara no divulgats. Métode Pardas. Edicié 1850 L’autoria d'aquest petit manual per comptar i repartir és el que ha salvat Pardas de I'oblit. Tot i la seva importancia, ja el 1921-1922 va costar de trobar un exemplar. Des de |’Ateneu Montgri es va fer una crida per localitzar-ne algun: “Per a una enquesta de altissima valor, interessa recollir antecedents del creador de la sardana llarga En Miquel Pardas pare de I’actual professor de la ‘Lira’ en J. Pardas. "Faria un bell servei qui pogués proporcionar un exemplar del llibre escrit per aquell torroellenc o indicar on podria trobar-se"?. La convocatoria va tenir éxit, perd només es va poder reunir un exemplar: “a la crida que ferem a nostres llegidors per a cercar un llibre publicat pel difunt M. Pardas ha respost un molt volgut consoci el qual ens ha proporcionat un exemplar. "Des d’aquestes columnes agraim la finesa de nostre benvolgut company, el qual ha fet un senyalat servei a a cultura local. Mercés”®. Ni Raurich ni Vifias mai van fer esment de qui havia proporcionat el métode, perd ara ho sabem: “El propietari del exemplar que voste [Salvador Raurich] té es En Salvador Matas®, al qual perteneix. No crec hi hagi cap mes exemplar & Torroella, doncs férem una crida & ‘Emporion’ i sols se presenta I’aludit”™”. Raurich li va agrair que se li facilités el métode i va afirmar que:"Continuaré conservant en el meu poder "exemplar que’m varen deixar perque potser mes endavant fare treure un facsimil de la portada etz. Pero poden estar tranquils que no s'esgarriara en les meves mans. Una volta llest sera retornat”!. No sabem si aquest tinic exemplar va ser retornat i si la cdpia de la portada es va realment fer. Una reproduccié d’aquesta, perd, ha estat abastament publicada a partir dels anys 50, sobretot en els escrits de Llufs Albert, que sempre ha manifestat que: “Dissortadament el rarissim exemplar del ‘Método’ d’en Pardas que en Viias va deixar a Salvador Raurich, pot donar-se per perdut i avui només en resta la fotografia que reproduim de la portada”™. Perd el métode no era pas ignorat per tothom com era el cas del misic i escriptor Francesc Civil: “[...] on avui es conserva i es pot consultar el susdit opuscle, la Bibl. Centr. de Barcelona”). No podem saber del cert si aquest nic exemplar que es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya és el mateix que el que li va ser facilitat a Raurich. El métode no esta catalogat al Fons Salvador Raurich com semblaria ldgic, siné al Fons Pere Corominas™*. No seria estrany que Corominas disposés d'aquest als volts de 1927, quan recopilava dades per fer la biografia de Pep Ventura, que no fos retornat a Torroella i que Raurich si que en fes una fotografia de la portada. El llibreté té unes mides reduides: 14 x 9,5 centimetres. Té 10 pagines numerades (comptant les dues que hi manquen) i les dues portades. Esta estructurat de la segiient manera: Introduccié Preliminars Primera part Regla Primera Regla Segona Regla Tercera Exemple Primer Segona part Exemple Segon Exemple Tercer Regla Quinta Exemple cuart [sic] 2015, ire de la Festa Major 23Podem observar que hi falta una Regla Quarta. Pensem que és un error d'impremta com podem veure en posteriors edicions d’aquest manual del 1850. Esta redactat en el catala de I’época, moments en qué s’escrivia majoritariament en castell&. Pardas va destinar tot el text fins a I'exemple segon per explicar com es compta una sardana i a partir de l’exemple tercer com es reparteix. No entrarem ara en el detall de com ho fa atesa la dimensié maxima que ha de tenir aquest article perqué, tal com est’ redactat el métode, és de dificil comprensié i on Pardas utilitza paraules procedents del contrapas com “trencats” eguits”, i en cap moment apareixen paraules o conceptes avui tan elementals com “curts” i “llargs”. FIGUERAS: frit, pe TAUME BOSCH, eaten Métode Miquel Par- das, editat el 1850 5 . a Figueres. Primera et portada. Biblioteca f “ ; 4 dde Catalunya. Bar- i : 7, celona,Ala primera portada s’hi llegeix: “Método per apendrer a ballar sardanas llargas per Miquel Pardas de Torroella de Montgri. Figueras. Imprenta de Jaume Bosch, Palau. 1850” Hi ha una segona portada amb el mateix contingut, perd sense la sanefa que adorna la primera i un dibuix diferent al mig de la pagina. Aquesta és la que s'ha reproduit moltes vegades. * ¥ N Buu | METODO> APENDRER 7 BALLAR SARDANAS LLARGAS. Miguel Pardas DE TORROELLA DE oe FIGUERAS: e@ ‘Iwrreyta ve JAUME BOSCH, rasav. 1850, Metode Miquel Pardas, edi- tatel 1850 a Figueres. Se- gona portada. Biblioteca de Catalunya, Barcelona. WS WinnedecestaMaige, §— TE.26 La impremta de Jaume Bosch era on s‘imprimia el diari E/ Ampurdanés, com a minim des de 1860. Bosch va morir el 8 de novembre de 1862 i establiment va passar primer a nom de la vidua i després a nom de Josep Bosch Batlle. Hem d’aclarir que Palau no és el segon cognom de Bosch com s‘ha escrit alguna vegada, sind que es tractava del carrer Palau que posteriorment va passar a dir-se la Rambla: “El dia 1 de maig de 1918 la Corporacié Municipal, per aclamacié acorda canviar el nom del carrer del Palau pel de Carles Casades de Cédol, ‘fill d'una respectable dama figuerenca’, en agraiment als valuosos donatius oferts a l'Ajuntament per subvenir les despeses de la millora de la Rambla a dita @poca. Amb la proclamacié de la Segona Reptiblica, el 14 d'abril de 1931 altra vegada I'Ajuntament disposa canviar-lo i generalitzd tot el passeig amb el nom de ‘Rambla’, i aixi van desaparéixer els de la Placeta i del Palau o Carles Casades de Codol”?5, A la pagina segiient hi ha imprés “Es propietat del autor, y se perseguira devan la lley al que reimprimesquia aquest método sense son permis”. | a sota hi ha les inicials MP fetes amb un segell i una signatura. Segell i signatu- ra suposada- ment de Miquel Pardas, Bibliote- cade Catalunya. Barcelona. Salvador Raurich ja va descriure aquesta pagina del métode: “Lleva debajo la rdbrica del autor y hay ademas un sello o timbre, de hechura tosca, construido en corcho con las iniciales M.P. enlazadas”)*, Possiblement, Raurich encerti en les seves afirmacions perd no hem pogut, encara, disposar d’un altre exemple de la signatura de Miquel Pardas per a contrastar-la amb la del matode.Malauradament a aquest exemplar li manca una pagina. Es tracta de la que es titulava “Introduccié”. Es veu aquesta paraula i algunes altres marcades a l'inrevés a la pagina on hi ha el segell. Raurich, quan el va descriure, va reproduir tot sencer el “Preliminars” | va relacionar I'estructura del text: dues parts, cinc regles i quatre exemples. En cap cas, fa esment de la “Introduccié”. Podem especular, doncs, que quan li va arribar el métode a ell, aquesta pagina ja no hi era. Metode Pardas. Edicié 1862 Aquesta edicié ha estat ignorada durant molt temps. Creiem que la primera noticia la va donar Jordi Mestres el 20072”, Es troba al Fons Charles De Vallat conservat a la Médiathéque Centrale d'Agglomération Emile Zola, de Ja ciutat de Montpeller. Charles De Vallat (1816-1884) va ser un diplomatic francés, ministre plenipotenciari i consol a diferents ciutats del mén, entre aquestes a Barcelona, del 1860 al 1870. Destacat biblidfil, va reunir una important colleccié de Ilibres i fullets que va llegar a la seva mort a la Biblioteca de Montpelier: “Par son testament en date de 25 septembre 1883, M. Charles-Alexandre- Marie-de Vallat, ancien Ministre plénipotentiaire, Commandeur de la Légion d’Honneur, etc. a légué a la Bibliothéque de la ville de Montpellier, sa riche Collection de livres, avec la somme nécessaire pour en faire imprimer la Catalogue. M de Vallet était né 4 Montpellier les 30 janvier 1816 ; il y est mort les 7 aot 1884718, Aquest catdleg inclou 12.006 referancies en francés, castella i catala, principalment, i de tot tipus de temes: teatre, historia, dret, religié, diccionaris, costums, cant, etc. Especialment interessant és la colleccié de goigs, imatgeria catalana i gravats!®, El métode d’en Pardas esta catalogat amb el nimero 8226 en el cataleg Vallat de la Biblioteca de Catalunya i amb el ntimero V8844 en el de la Médiathéque de Montpelier. El format de la portada i el titol sén iguals que els de l'edicié del 1850 excepte la impremta que és diferent: “Método per apendrer a ballar sardanas llargas per Miquel Pardas de Torroella de Mongri [sic] Figueras. imprenta y Llibreria de Joséph Casadevall, carer [sic] de Peralada, numero 15. 1962” 2015, Libre de la Festa Major a28 Matode editat el 1862 a Figueres, Médiathéque Centrale d'Agglomération Emile Zola de Montpelier, La segona portada amplia el nom de la impremta: “Imprenta de Joseph Casadevall y Riera”. Aquest exemplar esta en perfecte estat de conservacid. Conté la pagina de la “Introduccié” perduda en el de 1850 que comenca amb: “En veurer lo gust cada dia mes pronunciat en vers lo jugueté Flubiol, Manot6, Tamboril, Chill6, Tiple, Trompon, Fiscorn, Tenor, Bellix, Figle, Cornet, etc.” En fer aquesta segona edicié, la relacié d’instruments es va revisar i, en algun cas, copiar malament. No es pot llegir bé bona part d’aquesta fraseen l'edicié de 1850 ja que, com hem dit, no esta impresa sind que és una copia a l'inrevés a la pagina anterior per la poca qualitat del paper, la tinta i el pas dels anys, perd si que podem apreciar que els instruments es descriuen amb un adjectiu i el nom en maji ‘jugueté Flabiol, manotd Tamboril., 772, 727, belix (bél-lic) Corneti, Ofligio (potser)"2°, Al métode de 1862 es van posar els adjectius en majdscula com si fossin un nom i aix’ van aparéixer el Manoté, el Chilld i el Bellix. Hem posat uns interrogants on pensem que hi hauria d’anar el tible i el tenor com veurem més endavant en analitzar el métode manuscrit. En cap cas, perd, pensem que a l'edicié de 1850 hi hagués el trombé i el fiscorn tal com apareixen ja a la de 1862, simplement perqué aquestes paraules no hi cabrien escrites a la linia. Cap d'aquests dos instruments sén citats dins els de la cobla d’en Miquel Gich que va actuar al Casino de Matar6, uns dies abans de fer-ho al teatre del Liceu el 25 de febrer de 1850: “L...] tiples, tenor, fruviol, taborete, figle y cornetin"21. Si fiscorn i trombé sén citats al métode Pardas 1862, indicaria que ja s6n d’us habitual de les cobles tal com ha analitzat I'Anna Costal en la seva tesi. A part d’aixd, hi ha diferéncies de com s'expliquen els repartiments, perd sn més de forma que no pas de fons, amb dues excepcions prou importants: 1. Pel que fa al que es toca a les tirades que en diem contrapunts, a I'edicié de 1850 diu “se toca la segona repetida”, mentre que a I'edicié 1864 diu “térmase 4 tocar la segona sens repetir”. L'explicacié que dona Liuls Albert: “Amb el perfeccionament de la cobla, els compositors van comencar a escriure per als llargs motius musicals de setze compassos, ajustats a la coreografia. Per tant, ja no hauria estat necessari repetir-los. Els musics, per, per rutina ho van continuar fent. En conseqiiéncia, els dansaires van incorporar a la sardana la repeticié dels llargs"22, 2. Ala contraportada del Métode 1862 hi ha una interessant novetat: “Avis 4 los aprenéns: Aquest Método no solament serveix per apendrer 4 ballar las SARDANAS LLARGAS 4 los Ampurdanesos, si que també per los Selvatans, la diferencia consisteix, que axis com los Ampurdanesos al comensar las sardanas, contrapunts y finals de ellas lo ban 4 comensar y buscar 4 la esquerra, los Salvetans deurdn comensar y ferlas venir la dreta.” Pensem que aquesta cita és la primera on es fa esment de l'estil selvata de repartir les sardanes. No va ser fins uns anys més tard que es va editar un 2015, Libre de la Festa Major 2930 métode dedicat exclusivament a aquest estil: La sardana selvatana, de R. G. [Ramon Gres] el 1880. De 1850 a 1864, doncs, el métode va incorporar poques variacions perd ben significatives de com anava evolucionant la sardana i la cobla des dels models antics cap a la sardana de 10 tirades i la cobla d’11 instruments com ho coneixem ara. Metode. Edicié 1867 Es tracta d’una edicié del métode Pardas feta a Olot el 1867 tot | que nia la portada ni a |’interior s‘esmenta el nom de I’autor. Comparant el contingut dels dos métodes, es detecta clarament que |’edicié olotina és una copia de ledicié de Figueres 1850. Aquest exemplar es conserva a la Biblioteca Nacional de Espafia i esta catalo- gat en el Legado Barbieri procedent de la biblioteca de Asenjo Barbieri?3, Ala portada hi llegim: Metodo per apendrer a ballar sardanas llargas. Essent la mes gran dificultat de la sardana el oido que déu posar Io ballador 4 la orquesta y la atencié en contar los compassos que esta té, dividirém este llibret en las parts que creguem mes convenients per fer menos engorrés y mes facil los seu estudi. Es propietat Olot Estampa y Llibrerfa Olotense, carrer de San Esteve n® 29 1867" Aquest llarg aclariment ens ve a dir que la primera dificultat en la qual es trobava el ballador de sardanes de l’@poca era conéixer quants compassos tenia cada tirada de curts i de llargs, paraules que encara no s'utilitzaven en aquests primers métodes, siné que es deia primera part i segona part, En aquesta edicié s‘omet la “Introduccié” i se simplifica els “Preliminars”. Utilitza algunes paraules diferents perd, en esséncia, el contingut és el mateix que el Matode 1850. Alfinal, perd, hi trobem un afegité: “EstUdiis bé per los balladors este llibret; y sabudas las reglas fixas que ell indica, resultaré de la sardana una unitat agradabble, al ballador y alespectador, y s’evitara la desigualtat que frecuentment se sol véure, tirant uns 4 la dreta y altres 4 la esquerra y moltes vegades tenint que par’ per haber perdut lo conte dels compassos, sense el cual s’ fa impossible la avinenca entre los balladors.” De fet, reitera el que ja avancava la portada. La primera dificultat est& a saber comptar els compassos de cada tirada. De les complicacions en el repartir i dels acabaments ja ni en parla, METODO PER APENDRER A BALLAR SARDANAS LLARGAS. wT Essent la mes gran dificultat de la sardana el oido que déu posar lo hallador 4 la orquesta y la atencié en contar Jos compassos que esta té, dividirém este libret en Jas parts que creguem mes convenients per’ fer. menos engorrés y mes facil lo seu estudi. Gor PROPIETAT [dItima consulta: gener 2015], + Salvador Raurich Ferriol (Londres, 1869 - Barcelona, 1945). Als 10 anys va anar a residir a Begur. Compositor, escriptor i critic musical. També va estudiar astronomia escrivint diversos treballs sobre aquest tema. Va ser el promotor de la restauracié del contrapas als anys 1922-23. = Eduard Vifias Matarrodona (Torroella de Montgri, 1884-1951). Ebenista. Gran impulsor de la vida cultural torroellenca. President de 'Ateneu Montgri als anys 1914 i 1927. Va escriure nombrosos articles a Emporion ia altres publicacions, divulgant la historia i costums de Torroella. © Biblioteca de Catalunya. Fons Salvador Raurich, M446 Correspondéncia rebuda, Vifias, Eduard b-. 7 Emporion, 29 d'octubre de 1921, vol. 157, p. 5. Emporion, 20 de novembre de 1921, vol 158, p. 7. Es podria referir a Salvador Matas Badés (Torroella de Montgri, 1848 - 1930). Botiguer, tenia un establiment amb articles de tota mena a un extrem de la placa de la Vila. ® Biblioteca de Catalunya, Fons Salvador Raurich. M4446 Correspondéncia rebuda, Vifas, Eduard D-1. = Biblioteca de Catalunya. Fons Salvador Raurich. Cartes enviades F-1. Sense destinatari ni data Presumptament de Raurich a Viias. = ALBERT, Lluis (1974), “Miquel Pardas, autor del primer ‘Metodo per apendrer a ballar sardanas liargas” a Liibre de la Festa Major. Torrelia de Montgrt IVIL, Francesc (1970). El fet musical a Jes comarques gironines en el lapse de temps 1800- 1936, Girona: Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Catalufia y Baleares. % Pere Coromines Montanya (1870-1939). Escriptor, politic, advocat | economista. Entre altres ‘bres, va escriure una biografia de Pep Ventura, Vida d’en Pep de la Tenora (Pep Ventura). Barcelona: Biblioteca Folklérica Barcino, nim. 8. 1953. Coromines es va documentar als volts de 1927, perd el treball no es va poder editar fins al 1953. %2 BERNILS MACH, Josep M. (1990). “La Rambla de Figueres” a Annals de Institut o’Estudis Empordanesos, vol. 23. 3 RAURICH, Salvador. “Sobre la invencién de la sardana larga” a Las Noticias, 25 d’octubre de 1922. 2 MESTRES, Jordi (2007). Bibliografia sardanista 1850-2007. Santa Coloma de Famers: GISC ~ Grup d'informadors Sardanistes de Catalunya, colleccié MOS, volum XXVI. * Catalogues des ouvrages Iégués par M. Charles de Vallat. Bibliotheque de la Ville de Montpellier, 1891, p. 1. + VILA, Pau. “Un fons catalé a la biblioteca de Montpeller. Una coleccié inconeguda dimatgeria popular El fons Vallat” a Butllet/ del Centre Excursionista de Catalunya, ndm. 499. Desembre 1936. = Ofcleide, ofialis,figle, baix de metall, instrument usat en aquests primers temps de la cobla. iario de Barcelona, 19 de febrer de 1850. ALBERT, Lluis (2007). “El ‘Metodo pera apendrer a ballar sardanas llargas’ de Miquel Pardas” @ Libre de la Festa Major. Torroelia de Montgr. = Francisco de Asis Asenjo Barbieri (Madrid, 1823-1894). Compositor i musicdleg que va estacar, especialment, en la composicié de sarsueles. Va recopilar material musical antic que a Ia Seva mort va deixar a Ia Biblioteca Nacional de Espafia. > ALBERT, Lluis (1974). “Miquel Pardas, autor del primer *Metodo per apender a ballar sardanas llargas™ a Llibre de la Festa Major. Toroella de Montari 25 RADRESSA, Joan (2006). “Aportacions al coneixement de la msica a Torroella (1700-1850)" a Libre de la Festa Major. Torroella de Montgr: 2006. © ALBERT, Lluis (2007). “El ‘Metodo pera apendrer a ballar sardanas llargas’ de Miquel Pardas” a Libre de la Festa Major. Torroelia de Monta. 2015, Libre de la Festa Major 35