C1 Conversa VALENCIÀ

REA
DEXPRESSI
I INTERACCI
ORALS
TEXTS DE LES PROVES DE LA
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci
ORDENATS PER DATA D'EXAMEN
C1 (mitj)
152 texts
Trie una de les dos lectures segents
i prepares per a realitzar:
a) Una lectura en veu alta, davant dels
examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposici i una breu conversa,
amb els examinadors, sobre el tema
de la lectura.
rea d'expressi i interacci orals: texts dels exmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci
C1 (Mitj)
2015 / JUNY / LECTURA 1
Hipsters
Hotels a la carta
La seua esttica els delata. Camises de quadros, ulleres

de pasta, barbes espesses, roba vintage i tatuatges
complexos. Nascuts en els moderns barris novaiorquesos,
la cultura hipster va germinar en les grans ciutats
espanyoles com una resposta a la cultura massiva: s a dir,
revalorar msica, literatura, art i fins hobbies menyspreats
pel gust popular, No obstant aix, moltes de les seues
consignes, socretot les esttiques, s'han tornat massives.
El hipsterisme, ms que una subcultura, s una
conseqncia, o un producte, del consumisme modern. s
un grup social que creu estar en contra dels valors
dominants, per en realitat els reproduxen, sn elitistes i
consumistes. Pijos en els huitanta, indies en els noranta i
hipsters en l'actualitat, pot ser que l'nca cosa que canvien
siguenles etiquetes, encara que no la seua principal
motivaci: marcar una distncia social.
Els hipsters van nixer per a diferenciar-se dels gustos
culturals massius, encara que la seua histria, la crnica
d'una mort anunciada, podria reinventar-se a travs d'un
nou estil. La reinvenci com a supervivncia per als hipsters
encara no est definida amb una esttica ni amb un nou
codi cultural que incloga nous mites als quals adorar. Els
hipsters, amb les seues barbes interessants, els seus vinils,
les seues bicicletes vintage, la seua predilecci pels
productes ecolgics i les seues revistes de culte, generen
empatia i rebuig a parts iguals. (226)
Hotels noms per a adults, per a anar-hi, amb mascotes,

per a esportistes, ecolgics, especialitzats en famlies i
xiquets, de disseny... ara tamb hotels per hores. La
diferenciaci i l'especialitzaci en la gran oferta de l'hoteleria
s'est imposant com una necessitat a l'hora de donar valor a
un producte.
La possibilitat de poder contractar hotels per hores s.
una tendncia que est entrant amb fora, i que t com a
principal filosofia de cara al client pagar noms pel temps
que consumisca: les possibilitats de contractaci sn de 3,
6, 12, 24, 36 i 48 hores. El benefici per a l'hoteler s poder
vendre una habitaci una o dos vegades al dia per preus
modestos,
per
rendibles.
El
preu
mitj
s
d'aproximadament 35 euros per 3 hores en un hotel de
quatre estreles, i de 45 euros en un de cinc. El client., a
ms, amb esta modalitat tindr un lloc on relaxar-se i on
deixar les maletes fins a l'ltim moment.
El perfil de client a qui es dirigix s variat: l'executiu en
viatge de negocis, el turista de pas, el creuerista o b
persones que cuiden un pacient, que tenen una reuni o
visiten per hores la ciutat i necessiten un lloc on poder
descansar una estona i dutxar-se. Clar que tamb hi deu
haver parelles que ho celebraran. (221)
C1 (Mitj)
Selfie, narcisisme o comunicaci?
Art urb, molt ms que un grafit.
La moda del selfie, l'autofoto que es capta amb el telfon

mbil, la tauleta o la cmera web, s'ha convertit en un
fenomen de masses que no para de guanyar adeptes.
Milers de ciutadans s'han unit en els ltims temps a esta
moda, a la qual han sucumbit, fins i tot, el papa Francesc o
el president dels Estats Units, Barack Obama. Una autofoto
en qu Obama apareix somrient amb dos poltics ms en el
funeral de Nelson Mandela va traspassar la barrera de la
correcci. s el risc que tenen els selfies, muntats
espontniament, per inapropiats en segons quins
ambients. T igual si s un funeral o una reuni de faena. La
tendncia sembla imparable, encara que l'afany per mostrarse en les xarxes no est exempt de crtiques.
Per qu busquen les persones que es fotografien a si
mateixes? Psiclegs i socilegs analitzen esta tendncia,
que per a alguns s una nova forma de comunicaci i de
guardar la memria, mentres que uns altres hi veuen
narcisisme, falta d'autoestima, vanitat, exhibicionisme i
egocentrisme. El debat est servit.
Els selfies adquirixen notes prpies en cada pas.
Mentres els espanyols hi deixen anar el romanticisme, els
italians anteposen les amistats en el moment de capturar la
imatge. Aix s, els dos pasos semblen ms sociables que
els anglesos i els alemanys, que preferixen acaparar el
protagonisme del selfie. (227)
Actualment, el moviment Street Art, o art urb, constitux

una evoluci del grafit cap a formes ms artstiques i
expressives. Este art va arribar a les nostres ciutats cap a
finals dels huitanta i, amb els anys, s'ha anat afermant
grcies a la permissivitat de les autoritats, que va servir de
reclam perqu nombrosos artistes d'altres parts del mn
vingueren a exhibir les seues creacions en els murs o parets
dels carrers.
Encara que per a molta gent s inevitable associar l'art
urb amb el vandalisme, la veritat s que la nostra
mentalitat va canviant de parer respecte d'aix. No deixa de
ser paradoxal que hi haja molts artistes acumulant multes
per realitzar obres sense perms i que les paguen grcies a
la restauraci d'espais pblics. Per exemple, l'Ajuntament de
Buenos Aires provex els artistes de permisos perqu
puguen disposar d'espais pblics on expressar-se. No
obstant aix, s tan. gran l'auge de l'art urb que en moltes
ciutats s'est tractant de regular esta activitat. Per a
aconseguir-ho, es vol reivindicar que s creatiu i constructiu,
que requerix d'una gran destresa i que t com a objectiu que
l'espectador disfrute de faanes senceres d'edificis plenes
d'animals gegantins, de sers hbrids misteriosos amb cos
hum i cap d'au, en escenes que denuncien la societat
consumista actual. Tot un torrent de vida, de colorit, de
formes geomtriques, d'art, d'expressivitat i de creativitat.
(229)
C1 (Mitj)
2014 / NOVEMBRE / LECTURA 1
La febre del running
Malala
Per qu molta de la gent que conec matina estoicament?

es posa unes sabates ultramodemes amb cinc cambres
d'aire diferents, ix a crrer i travessa els carrers de punta a
punt? La "febre del running" est ms de moda que mai i
guanya adeptes entre totes les classes socials, i tamb
entre els dos sexes.
Per, per qu este boom? Els aficionats diuen que s una
activitat molt senzilla de practicar i barata, ja que noms
calen unes sabatillles. Es l'exercici fsic de la crisi: t'oblides
de pagar gimnasos i d'horaris, i et permet mantindre un culte
al cos de manera natural i sense molts patiments.
El que un dia comena com un exercici de superaci
personal, o com un mtode per a perdre pes, o fins i tot com
una manera de socialitzaci, es pot acabar convertint en
una obsessi en alguns casos. Els runners asseguren que
crrer enganxa tant, que no dubten a qualificar este esport
de "droga saludable".
Abans que una persona es llance a crrer, s convenient
visitar el metge per a passar una prova d'esfor i un
reconeixement exhaustiu per tal de saber si podem patir
algun risc de salut amb la prctlca del running. L'esport
millora el nostre cos, per tampoc fa miracles. (208)
Amb noms 17 anys, la jove estudiant i activista

paquistanesa MalaIa Tousafzai s la guanyadora del premi
Nobel de la Pau del 2014. Es la persona ms jove que ha
obtingut mai este guard i tot un smbol per a l'accs
universal a l'educaci. "Tot i la seua joventut, Malala s'ha
convertit en una destacada portaveu dels drets de les
xiquetes a l'educaci i ha donat exemple de com els xiquets
i els jvens tamb poden contribuir a millorar les seues
prpies situacions, a ms d'haver-ho fet sota les ms
perilloses circumstncies", assenyal el comit dels Nobel.
El 9 d'octubre del 2012, Malala va ser vctima de l'atac
d'un pistoler del rgim talib quan ella tomava d'escola en
autobs. Li va disparar al cap i la deix ferida de molta
gravetat. Encara que salv la vida, l'operaren er a extreure-li
la bala que tenia molt a prop de la medulla. No va ser fins a
mitjan gener de l'any 2013 que va rebre l'alta mdica i
pogu tornar a classe.
El motiu d'aquell atemptat va ser la notorietat
internacional que la jove activista havia obtingut, des del
2010, per escriure un blog per a la BBC en el qual
denunciava les atrocitats del rgim talib, que havia obligat
a tancar moltes escoles i havia prohibit a les xiquetes
l'accs a l'educaci. (221)
C1 (Mitj)
Ortografia
Ulleres de sol
Dies arrere una amiga que ha passat anys rebent

currculums de persones que busquen faena m'explicava
que la majoria li arriben amb faltes d'ortografia. Si una cosa
tan simple ja se li'n fot... com deuen comportar-se amb la
resta de coses? Per passa que hui en dia n'hi ha molts que
consideren que escriure b s refistolat i que el que mola s
escriure amb faltes, perqu aix demostren, per una banda,
la seua llibertat creativa i, per l'altra, que no sn borrecs que
es deixen dur per vulgars normes gramaticals. Ara en
donem les culpes a Internet, al correu electrnic i a les
xarxes socials, perqu sovint exigixen escriure amb
rapidesa i amb paraules acurtades, per no s veritat: este
problema ve de molt abans.
Farta que els seus treballadors envien als clients e-mails
amb faltes, una companyia francesa d'assegurances els va
sotmetre fa poc a un examen d'ortografia. Dos hores i mitja
va durar. La companyia s conscient que, quan un client veu
una falta en un correu, perd confiana en l'empresa. Hui,
que molt tractes amb els clients es fan per esta via, les
faltes d'ortografia desperten recel i afecten la credibilitat de
l'empresa. Un estudi fet al Regne Unit l'any 2011 ja va
demostrar que, en els webs comercials en lnia, cada falta fa
abaixar les vendes a la mitat. (224)
A mesura que s'acosta l'estiu augmenten les condicions

de lluminositat i, tamb, les molsties per als nostres ulls.
Per aix, en esta poca, s ms necessria la protecci
ocular, i sobretot contra la radiaci ultraviolada. Esta
radiaci, que forma part de la llum solar que l'ull hum no
percep, pot danyar de manera permanent la crnia i la
retina.
Les ulleres de sol protegixen doblement els nostres ulls:
contra l'enlluernament i contra els rajos ultraviolats. La
primera protecci depn exclusivament de la tonalitat dels
vidres: com ms fosc siga el vidre, menys quantitat de llum
permetr que passe fins als ulls. En canvi, la protecci
ultraviolada, no est relacionada amb el color dels vidres.
Uns vidres molt foscos sense cap protecci ultraviolada sn
especialment danyosos: com que deixen passar menys
llum, les pupilles es dilaten i aix permet que entre a l'ull
una quantitat ms elevada de radiaci. El dany de la visi
pot arribar a ser permanent.
Els esquimals, des de l'antiguitat, en feien d'os de carib
per a protegir-se de la ceguesa produda per la llum
reflectida per la neu. Tamb els jutges de l'antiga Xina
usaven ulleres de vidre fumat perqu ning poguera
endevinar la seua opini a travs de l'expressi dels ulls.
(206)
C1 (Mitj)
Dones d'empresa
Menjars congelats
Alemanya est a punt d'aprovar una quota femenina

obligatria en els rgans de direcci empresarials. La
primera potncia econmica de la Uni Europea donar llum
verda a una regulaci que fixa per a les dones un mnim del
30% dels llocs dels consells d'administraci de les grans
empreses. El projecte afectar almenys 108 grans
companyies, i ser obligatori per a totes les empreses que
cotitzen en la borsa. Tindran de termini fins a l'any 2016 per
a aplicar la norma. Si no ho aconseguixen, per les raons que
siga, els llocs reservats per a elles es quedaran vacants.
Amb esta mesura Alemanya se sumar al grup de pasos
que, com Holanda, Frana, Blgica i Itlia, han fixat ja una
quota femenina en les cpules directives de les empreses.
Actualment la mitjana de representaci femenina en els
llocs directius de les empreses europees se situa en un
16%. Per este percentatge mostra grans diferncies entre
pasos. Segons dades de 2012, a Finlndia eren el 27% i a
Malta, un 3%. Eixe any, a Espanya a penes superaven
l'11%. Unes dades molt pobres, sobretot si es t en compte
que les dones sn, des de fa anys, el 60% dels graduats
universitaris. (200)
En la societat actual s impensable prescindir dels

aliment congelats, ja que el nostre ritme de vida ens imposa
irremeiablement el seu s, amb els cosegents avantatges i
inconvenients. Un dels principals avantatges de la
congelaci s, sens dubte, la prolongaci de la vida dels
aliments, tant si sn crus com guisats. Tamb aconseguim
reduir el temps que invertim en la cuina i, a ms, ens
permeten un estalvi econmic, ja que podem adquirir els
productes de temporada a bon preu i consumir-los quan
s'han encarit, per exemple, es pot comprar el marisc de
Nadal un mes abans.
No obstant aix, no respectar unes mnimes normes, que
garantisquen totes les qualitats organolptiques ( de color,
olor i sabor ), tant a l'hora de congelar els aliments com de
descongelar-los, pot posar en perill la seguretat del seu
consum. En primer lloc, no podem guardar els aliments dins
del congelador indefinidament, ja que la seua qualitat
disminux a mesura que augmenta el temps que fa que els
tenim. Per tampoc es pot congelar qualsevol cosa: s ben
sabut que les crelles cuinades i congelades no valen res. I
un ltim pas molt important s la descongelaci, procs que
cal fer respectant unes condicions molt determinades.(204)
C1 (Mitj)
Addictes al mbil
Plantes medicinals
El telfon mbil s'ha convertit en un objecte

imprescindible, tant que, per a alguns, no tindre'l a l'abast
els aterrix. Esta por irracional d'eixir de casa sense el telfon
mbil ja t nom: es coneix com a nomofbia. Els
adolescents, sobretot de 12 a 17 anys, sn els ms
exposats a esta patologia. Les campanyes de mrqueting,
les aplicacions i els diferents elements addictius del mateix
telfon mbil van destinats a ells. A ms, tindre un model de
telfon o un altre indica l'estatus dels jvens i la seua
pertinena a un grup; poder-se relacionar a travs de les
xarxes socials tamb els fa creure que tenen ms amics, i
saber utilitzar les noves tecnologies de vegades no s ms
que una nova manera d'estar a l'ltima moda.
En la prevenci d'este problema, els pares tenen un
paper fonamental. Per a comenar, cal donar exemple: si
l'adult rep un correu o un missatge durant el sopar familiar,
ha de saber que no s un bon moment per a mirar-lo, ja que
els fills sn els principals imitadors d 'hbits. La clau s
tindre clar que hi ha situacions, moments o llocs en qu l's
del mbil ha d'estar prohibit de manera taxativa, i uns altres
en qu es pot transigir un poc ms. (213)
Segons dades de l'Organitzaci Mundial de la Salut, el

25% dels medicaments que actualment es prescriuen tenen
un origen vegetal, un altre 25% est constitut per derivats
modificats qumicament de les plantes, i el 50% restant sn
frmacs de sntesi. Per les xifres l'utilitzaci de productes
naturals augmenten cada dia ms. L'aparici d'efectes
secundaris associats a alguns frmacs de sntesi, la millora
dels preparats a base de plantes medicinals i l'augment de
l'automedicaci han sigut els factors que ms han influt en
l'auge de la fitoterpia.
De totes les plantes existents a la Terra, es calcula que
noms un 5% s'han provat teraputicament, tenint en
compte que cada planta cont centenars de principis actius i
que, evidentment, no tots han sigut assajats. L'autntic
rebost mundial de plantes medicinals es troba en les regions
de mxima biodiversitat, com ara les regions tropicals,
precisament on, en l'actualitat, hi ha ms perill d'extinci
d'espcies per la desforestaci a qu sn sotmeses
aquelles zones. Per en l'rea mediterrnia tamb tenim un
contingent gens menyspreable d'estes plantes, amb les
quals s'han solucionat amb xit els problemes de salut.
(183)
C1 (Mitj)
Els llibres alimenten
Mascotes virtuals
Qui diu que amb els llibres no es pot combatre la crisi i

evitar Que una famlia passe gana? Ara, grcies a la
iniciativa d'una llibreria, els llibres no sols alimenten l'esperit
sin que tamb poden convertir-se en aliments.
Es tracta d'una llibreria low cost que s 'ha proposat donar
un altre s als llibres. Han passat d'omplir les lleixes de la
llibreria als prestatges del rebost d'algunes cases. Tots
sabem qu s low cost, s a dir de baix cost. No sols hi
tenen llibres nous, sin que tamb n'hi ha a un euro, llibres
descatalogats, restes d'edicions i ofertes. Amb esta manera
de ser i de fer, tamb ha iniciat un projecte molt lloable i que
cal imitar. La idea s ben senzilla: intercanviar llibres per
menjar. S 'ha fet realitat grcies a donacions de particulars
que, abans de tirar-los, creuen que els llibres, una vegada
llegits, tenen segones oportunitats. l aix han aconseguit que
s'intercanviaren 1.500 ttols per aliments, sobretot per llet
sencera, sucre, arrs, llegums, conserves de peix i oli. Per
exemple, dos novetats d'autors, signades, es "pagaven" a
tres botelles d'oli. En canvi, alguns clssics valien una
llanda de tonyina o de sardines. Tots els aliments es
destinaran a nodrir el rebost de 1.400 famlies. (210)
Fa uns anys, va ser un xit entre els ms menuts el

Tamagotchi, un aparell que requeria les mateixes atencions
que una mascota. Qui s'imaginava llavors que aquell xicotet
robot seria l'avantpassat de les mascotes virtuals de qu
podem disposar en l'actualitat?
No s una frivolitat recomanar a xiquets i adults que
s'estrenen amb un gos virtual abans de tindre'n un de carn i
ossos. Es crea una obligaci i una responsabilitat cap a la
mascota virtual, ja que necessita menjar, beure i passejar.
Fins i tot, el podem acariciar mitjanant l'avanada pantalla
tctil. I el micrfon permet que parlem i interaccionem amb
el gos. Cal educar-lo i tindre'n cura igual que si fra un gos
real. I, si no l'atenem adequadament, l'animal es mor.
Alguns veterinaris i psiclegs canins ja recomanen a les
persones que, abans d'adoptar un gos, s'entrenen amb este
joc. s una manera d'aprendre a tindre gos, de saber si en
serem capaos i si serem conscients de les necessitats i
obligacions que requerix. Aix ajudaria a evitar compres
impulsives i abandonaments innecessaris d'animals. Un joc
sempre es pot guardar en un calaix i no usar-lo ms si no
ens agrada, i aix no t conseqncies greus. Provem -ho!.
(204)
C1 (Mitj)
Racons de vida
L'intercanvi de cases
El nostre pas pot presumir de tindre un tresor forestal

sense comparaci. Dels boscos depn gran part de la
nostra supervivncia i la d'un nombre incalculable
d'espcies de plantes i animals. La gesti ordenada dels
recursos, la lluita contra els incendis i el turisme controlat
sn algunes de les accions que ajudaran a conservar i
millorar la salut dels nostres boscos.
Els boscos proporcionen oxigen i retenen aigua. Per aix
les tales incontrolades d'arbres fan crixer el calfament
global. No es tracta de no tallar fusta, sin de saber qu s'ha
de talar perqu el bosc es mantinga jove. Hi ha certificats
que asseguren que un producte determinat (fusta, paper,
bolets, fruits) prov d'un bosc gestionat de manera
responsable: Espanya, amb ms de 18 milions d'hectrees
de bosc, ocupa el tercer lloc europeu quant a superfcie
boscosa desprs de Sucia i Finlndia: Per el nombre
d'hectrees certificades encara no arriba al 10 %.
No solament les tales illegals fan crixer la desforestaci.
Els incendis tamb provoquen greus danys irreversibles:
contaminen el sl, l'aigua i l'aire que respirem i causen
grans prdues econmiques. Eliminar-los del tot no s
possible, per s que ho s mitigar-los: creant tallafocs,
evitant repoblacions amb espcies inflamables i mantenintlos nets de males herbes. (208)
Deixar la casa a uns desconeguts per anar-te'n tu de

vacacions a la seua. Esta manera de viatjar t ms
seguidors cada dia, a la qual cosa sens dubte ha contribut
l'actual situaci econmica.
L'intercanvi de cases s una de les formes ms barates
de viatjar. Es tracta que dos persones o famlies de parts
diferents del mn es posen d'acord a intercanviar les seues
vivendes durant les vacacions. Acostumen a ser intercanvis
entre 2 i 4 setmanes tot i que se'n fan de menys dies i
cap de les dos parts paguen res. s a dir, vacacions amb
allotjament a cost zero. Aix s, posant la casa prpia... i
confiant que l'altre te la cuidar, igual que tu amb la seua.
Algunes agncies fa ms de 50 anys que treballen en
este sector. Per, en els darrers temps, la tendncia ha anat
en augment, en part per les facilitats actuals de
desplaament, per l'aparici de xarxes de comunicaci com
Internet o per l'increment del cost de la vida. Ara tamb hi ha
moltes agncies digitals que es dediquen a gestioner-ne les
peticions. Les persones interessades s'hi han de registrar
prviament i, a ms, sovint han de pagar una quota anual
per a publicar les seues dades i garantir-ne la seguretat.
(213)
C1 (Mitj)
Un futur incert
Repintada meditica
Ara mateix no hi ha futur ms enll del menjador, el sof i

el comandament a distncia del televisor de cals pares. Esta
s la conclusi a la qual cada vegada arriben ms jvens
espanyols a qui l'actual situaci de crisi impossibilita
emprendre la primera volada. De fet, la taxa dels jvens
entre els 16 i els 34 anys que no estan emancipats s'ha
incrementat en quatre punts entre l'any 2007 i el 2011, i ja
se situa en el 44,1%.
Un estudi recent ha constatat que la que abans era
considerada una opci vital, decidir en quin moment un jove
s'establia pel seu compte, ara s 'ha convertit en una
imposici: la de restar a casa dels pares molt ms temps del
que es voldria. La frustraci que experimenten molts dels
afectats s ms que evident, si es t en compte que, quan
se'ls pregunta quina creuen que s l'edat ideal per a deixar
la famlia, la resposta majoritria assenyala la franja d'edat
entre els 20 i els 21 anys.
L'estudi tamb subratlla que la frustraci per la
impossibilitat de tirar avant els projectes vitals s la causa
per qu molts jvens opten per emigrar a l'estranger per a
guanyar-se la vida sobretot els ms ben preparats
acadmicament. (209)
L'anlisi de l'eccehomo de Borja que ha fet l'Institut

Valencia de Conservaci i Restauraci ha arribat a la
conclusi que en encara s possible recuperar l'obra original
d'Elas Garca, un pintor nascut a Requena. Ara b, el fet de
restaurar-la o no, segons la seua directora, ser una
decisi poltica que ha de prendre l'ajuntament de la
poblaci. Una empresa saragossana, a la qual una fundaci
municipal va encarregar l'informe d'una possible restauraci,
va ser la que va contactar amb l'institut valenci.
L'anlisi ha partit de micromostres de la desafortunada
repintada que una vena de la localitat va fer sobre l'obra.
Esta intervenci va fer la volta al mn l'estiu passat, desprs
de convertir-se en trending topic en Twitter i que diaris i
televisions d'arreu del mn se'n feren ress.
Es mereixia un fet com este tanta atenci dels mitjans de
comunicaci? No es tracta de cap obra d'art especialment
rellevant, per va rebre el tractament informatiu que tindria
una gran obra. I per qu? Les xarxes socials estan marcant
cada dia ms els continguts en els mitjans de comunicaci
tradicionals. All que s trending topic s audincia, cosa
que per a molts vol dir que ha de rebre un tractament ben
destacat. I moltes vegades s aix, per no sempre. (212)
C1 (Mitj)
Fans o fantics?
Sabates que t'aprimen?
Els famosos, amb les seues vides privades i els seus

escndols pblics, desperten en nosaltres la curiositat. Per,
moltes vegades, eixe inters pot convertir-se en idolatria i
fins obsessi.
Els psiclegs ja han creat el terme que descriu este
fenomen. L'anomenen la sndrome del culte als famosos,
que es definix com un tipus de relaci parasocial que pot
arribar a ser patolgica i tindre elements addictius. s a dir,
relacions unilaterals en qu noms una de les persones se
sent relacionada amb una altra, la qual, en canvi, fins i tot
ignora l'existncia de la primera.
No sempre ser fantic d'alg s una cosa negativa,
habitualment esta idolatria s un simple entreteniment que
no t res de perjudicial. Per hi ha vegades en qu la
idolatria reflectix una personalitat neurtica i insegura que
troba en el fams un model ideal amb qui identificar-se. En
els casos ms extrems, la idolatria o fanatisme es dna com
a part d'una conducta que voreja la psicopatia, i la persona
patix i viu com si fra en carn prpia les experincies del
seu dol.
Este tipus de fenmens no s nou, i generalment es
projecta cap a persones d'un estatus social superior. Abans
eren els reis i les reines. Hui, els nostres reis i reines del
rock o del cinema. (217)
Ajuden a perdre pes i a refermar els glutis. Enfortixen els

msculs de cames i abdominals. Corregixen la postura i
augmenten l'estatura. Reduxen el dolor d'esquena i lumbar.
Milloren la circulaci. Prevenen les varices. Combaten la
cellulitis... Sn alguns dels beneficis que prometen les
populars sabates que t'aprimen i que en els ltims anys han
inundat el mercat de calat esportiu. Promeses que, segons
la Comissi Federal de Comer dels EUA, no tenen cap
base cientfica i que han originat ja dos multes per publicitat
enganyosa.
Les associacions de consumidors del nostre pas ja fa
temps que llancen advertncies sobre este tipus de calat.
L'OCU insistix que els seus efectes no estan provats i cita
un estudi que demostra que no impliquen ms consum
d'energia o ms activitat muscular que les esportives
normals.
A pesar de les milionries multes imposades als EUA,
destinades a reembossar els diners dels compradors que ho
solliciten, i a pesar que els experts consideren que els
estudis que presenten les companyies no sn concloents
perqu en la majoria dels casos estan pagats per les
companyies, ni l'Institut Nacional de Consum ni les
comunitats autnomes, que sn les que a Espanya tenen
competncies per a sancionar i regular estes vendes, han
actuat fins ara. (208)
C1 (Mitj)
El gat negre
Vinyetes en 'bytes'
La histria del gat est estretament lligada a la de la

humanitat des que, l'any 3000 aC, els egipcis el
domesticaren per a controlar les plagues, sobretot la
proliferaci de ratolins en les sitges de gra. A pesar de la
seua funci prctica, el gat, per la seua bellesa i
temperament, sempre ha generat supersticions i llegendes.
Aix, els egipcis ja el van divinitzar, i, quan un gat es moria
en una casa, els habitants s'afaitaven les celles en senyal
de dol i l'animal era enterrat en lloc sagrat.
D'altra banda, durant l'edat mitjana la mitologia nrdica el
va relacionar amb Freia, la deessa de l'amor, la salut i la
medicina. Aix explica que, ms endavant, els gats es
convertiren en objectiu de les purificacions de l'Esglsia,
en considerar-los la forma metamrfica de les bruixes i la
reencarnaci mateix del diable. El gat negre, concretament,
encara fou ms perseguit que els seus congneres d'altres
colors, ja que era considerat com el missatger de les bruixes
a causa del seu color, que es relacionava amb la nit.
Ara b, tamb conv recordar que, en moltes cultures i
llocs, el gat negre continua sent smbol de bons auguris, i no
sols portador de la mala sort. (207)
Ms tard o ms prompte, tots deixarem de llegir en paper

i ho farem en una pantalla. Ho hem sentit moltes vegades.
Llibres, diaris, revistes... Per tamb tebeos. Tot deixar de
ser de paper i tinta per a passar a ser de bytes. I, com sol
passar, hi ha qui decidix avanar-se al que vindr. En l'mbit
del cmic digital, les grans editorials nord-americanes es
van tirar a la piscina fa molt poc: no fa encara un any, a
l'agost de 2011, una primera editorial comenava a editar
simultniament en paper i en la xarxa, i Marvel s'apuntava al
carro poc desprs. Per a Espanya, mesos abans, havia
nascut la primera plataforma de venda de cmics digitals.
En un pas situat en les llistes negres de pirateria de tot el
mn, una empresa d'ac s'atrevia a innovar en un mercat
relativament redut com el del cmic i en una cosa encara
ms menuda com ho sn les vinyetes en format digital.
El primer que cal oferir al lector de cmics per a
convncer-Io del salt al digital s varietat: intentar que puga
accedir fcilment a qualsevol tebeo que vullga llegir. I en el
nostre mercat continuen tenint un pes indiscutible els cmics
de superherois, de manera que s indispensable que este
gnere estiga present en l'oferta. (216)
C1 (Mitj)
Preparem-nos per al fred
Ja som 7.000 milions
Sempre ens recordem del fred quan ja ha arribat i llavors

ja s tard per a installar sistemes d'allament o de
calefacci. Enguany siguem previsors i preparem-nos per al
fred com cal.
Si no volem passar fred a casa quan arriba l'hivern, hem
de tindre-la ben allada i mantindre una temperatura
adequada i constant durant tot el dia. L'allament perseguix
un doble objectiu: que no entre el fred a casa, per que
tampoc se n'isca la calor. Si la calor s'escapa, a ms de
refredar-se la casa, malgastarem els diners invertits per a
calfar-la. Perqu a no passe, cal que revisem els punts
que poden presentar problemes d'allament, sobretot els
sistemes de tancament de portes i finestres.
El pas segent s calfar la nostra casa. La temperatura
ha d'oscillar entre els 20 i 21 graus. Encara que, de nit,
podem programar el nostre sistema de calefacci perqu es
mantinga entre els 16 i els 17 graus, i aix estalviarem
energia. Els sistemes per a calfar la llar sn molt variats.
Podem installar calderes de gas o de gasoil, bomba de
calor, terra radiant, calor blava, radiadors elctrics, etc. La
tria dependr de molts factors: disponibilitat d'espai,
subministrament de gas, obres necessries, cost de la
installaci, etc. (206)
El dia 31 d'octubre el nostre planeta va arribar als 7.000

milions d'habitants, segons els clculs del Fons de Poblaci
de les Nacions Unides, que ha elaborat un informe sobre les
possibilitats i els riscos d'esta xifra de persones, la ms alta
de la histria. Durant els ltims cinquanta anys, el mn ha
viscut el creixement de poblaci ms espectacular, i s'ha
passat de 3.000 milions de persones en 1960 als 7.000
actuals.
Fa 2.000 anys, la poblaci mundial era d'uns 300 milions
de persones, i van fer falta ms de 1.600 anys perqu la
poblaci es doblara i arribara als 600 milions. En canvi, en
les ltimes dcades hi ha hagut un creixement accelerat de
la demografia, arran de la reducci de la mortalitat en les
zones menys avanades. El creixement mxim de poblaci
es va registrar entre 1965 i 1970, per, des de llavors, s'ha
redut un 2% a conseqncia del descens de la fecunditat
en molts pasos.
Les causes d'este augment sn degudes a les millores
cientfiques, els avanos de la medicina i l'accs de la
majoria de la poblaci a la sanitat. L'esperana de vida s'ha
ampliat i ara se situa en els 70 anys, molt lluny dels 31 anys
que hi havia en 1900. (210)
C1 (Mitj)
Ensalades
Trens amb Wi-Fi
Fa temps que les ensalades s'han convertit en un dels

plats ms recurrents durant tot l'any, i ja no sn noms un
plat de l'estiu. Les noves tendncies culinries aposten per
la seua innovaci. Des del punt de vista gastronmic i de
l'equilibri nutritiu, el valor afegit de les ensalades
s'aconseguix a partir de la combinaci encertada i
equilibrada d'ingredients de naturalesa diferent. Amb
textures i colors variats.
La tendncia cap a un consum ms gran d'aliments
preparats tamb t el reflex en les ensalades. El mercat,
atent als nous costums i necessitats, n'oferix diverses
opcions. D'una banda, hi ha les compostes per una varietat
d'encisams i hortalisses fresques, netes, trossejades, sense
parts no comestibles. Sn productes llestos per a menjar i
s'han de conservar sempre en refrigeraci. D'altra banda, hi
ha les ensalades en conserva, esterilitzades i presentades
en pot de vidre o en llanda, que s'envasen en recipients i es
tanquen hermticament com a garantia de seguretat
alimentria. Els ingredients ms comuns en estes conserves
sn els psols, la carlota, els pimentons rojos, la ceba i la
tonyina, als quals de vegades s'afig dacsa, olives, esprrecs
i soja. Si els barregem amb arrs, pasta o llegums
obtindrem un plat nic i nutricionalment ben equilibrat. (206)
Renfe ha confirmat que la seua flota de trens oferir

connexi sense fil a la xarxa totalment gratuta. Es tracta
d'una nova millora en fase experimental, que encara tardar
algun temps a aplicar-se de manera definitiva, a causa del
finanament necessari per a adaptar ms de 1.200 trens.
La companyia de transport ferroviari vol portar la connexi
a Internet als seus passatgers a travs de la xarxa sense fil
Wi-Fi, un servici molt sollicitat tant pels usuaris de trens de
llarg recorregut com pels de trens de rodalia. Este futur
llanament est en fase experimental i en els prxims
mesos comenaran les proves pilot amb viatgers reals.
El fet d'incorporar la connexi a Internet des d'un tren no
s impossible, per s'han d'elaborar treballs en qu
s'estudien diversos factors, ja que esta prestaci es pot
veure condicionada per la velocitat del tren i la cobertura
que oferixen els operadors de telecomunicacions en les
zones on s'ubiquen les vies.
De moment, tots els trens que van als tallers per a
intervencions estructurals, ja ixen amb la xarxa de
comunicacions preinstallada. L'nic inconvenient s que
cada tren haur de passar revisions ms sovint per tal
d'assegurar el funcionament correcte d'esta prestaci. (199)
C1 (Mitj)
Reciclatge del envasos de vidre
Lestrs
Un gest tan senzill com el de separar els envasos de

vidre per a depositar-los en el contenidor de reciclatge
corresponent representa un benefici important per al medi
ambient. Es redux el consum d'energia, sestalvien matries
primeres i disminuxen els abocadors i la contaminaci de
l'aire. Reciclar envasos de vidre s una tasca fcil.
Simplement reservant un espai a casa per a guardar
botelles, pots i flascons (sense tapa), que desprs
introduirem en el contenidor verd, contribuirem a la cura del
nostre entorn.
Els contenidors de vidre que trobem en els nostres
carrers estan destinats a recollir noms els envasos de vidre
d's quotidi. De tota manera, cal recordar que hi ha
materials que denominem vidre per que no ho sn, com
ara la cermica, els gots, els vidres de les finestres, els plats
de vidre, etc. Tots estos materials, per la seua composici
qumica, conv que es depositen en els punts nets dels
pobles i ciutats. Aix, les copes, els gots i altres objectes de
cristalleria contenen xids metllics, i per aix necessiten
una temperatura de fusi ms alta que la del vidre.
Perqu es reciclen tots els envasos de vidre que hi ha en
el mercat, s'ha de completar un circuit en qu noms una
pea s indispensable: el consumidor conscienciat. (212)
Habitualment es considera l'estrs com un factor negatiu i

desagradable, responsable a ms, de la major part dels
problemes fsics i psicolgics que patim, per a no s del
tot cert.
Quan una persona es troba davant d'una situaci
complicada, el seu organisme es prepara per a l'acci a
travs dels seus propis recursos, que li permeten percebre
rpidament qu s el que passa i decidir quines sn les
conductes que ha de portar a terme. Aix, grcies a esta
resposta davant duna situaci d'estrs, la persona la pot
controlar ms fcilment. Esta resposta no s rona en si
mateixa, per comporta un desgast important per al nostre
organisme. Per tant, no genera cap problema si apareix
ocasionalment per, si es repetix amb massa freqncia,
intensitat o duraci, provocar que l'organisme no puga
recuperar-se i apareguen problemes associats a l'estrs.
No totes les persones perceben les mateixes situacions
com a estressants. Aix depn tant del context com de la
manera d'encarar els problemes i, per tant, dels recursos i
les habilitats de cada u. L'estil de vida s un bon modulador:
la professi, les aficions, les relacions socials, la forma de
pensar, les expectatives duna persona determinen de
manera important les demandes a qu es veur sotmesa i,
per tant, les situacions estressants que se li presentaran.
(212)
C1 (Mitj)
El mel dAlger
Turisme sostenible
El mel d'Alger prov d'Egipte i va comenar a cultivar-se

a les vores del riu Nil. Ms tard, els fenicis en van estendre
el cultiu als pasos mediterranis i, en lactualitat, s'ha
convertit en una fruita tpica de climes clids i temperats. Els
principals pasos productors sn Espanya, Itlia, Turquia,
Grcia, la Xina i el Jap.
Des del punt de vista tcnic, es coneix el mel d'Alger
com una fruita de corfa llisa, dura, amb un gruix entre 2 i 4.
centmetres i de color verd, verd clar o verd grogs. La
polpa pot ser roja, rosa o groga i, a ms, sol contindre
llavors negres i brillants, marrons o blanques.
El mel dAlger s una fruita molt verstil i combina a la
perfecci amb molts aliments. Les llavors s poden menjar.
De fet en molts pasos asitics es consumixen com a
aperitiu, tant torrades com fregides, i fins i tot, hi ha llocs on
s'utilitzen per a fer pa, s una fruita perfecta per a consumirla a l'estiu, perqu, com que t tanta quantitat d'aigua, un
93%, resulta molt hidratant. Tamb cont carotens, com el
pigment licop, substncia responsable del color rosat de
l'interior i amb un gran poder antioxidant. A ms, s baixa en
potassi i aix la convertix en un aliment molt dirtic: per
tant, s'indica en persones que patixen d'hipertensi, dcid
ric o de problemes de reny. (229)
El turisme sostenible se sol relacionar amb destinacions

paradisaques, com ara un parc natural o una platja deserta.
Per el turisme sostenible va ms enll. S'anomena
sostenible perqu complix diversos requisits. El primer s
que genera un impacte mnim sobre el medi ambient. Per a
complir este requisit, els turistes hem d'estar molt
sensibilitzats i tindre cura amb els nostres actes. Si viatgem
a la muntanya pensant en una destinaci ambiental per
l'embrutem amb les nostres deixalles, si ens emportem de
record plantes que estan protegides, si posem la msica a
tot volum, etc., deixarem de fer turisme sostenible i
passarem a fer un turisme agressiu amb el medi.
Un altre dels requisits s que ha de satisfer les
necessitats econmiques de lentorn. El turisme s una gran
font de riquesa, i en algunes zones dinterior sest
convertint, actualment, en una de les principals fonts de
treball. Allotjar-nos en una casa rural, menjar en un
restaurant tradicional, passejar a cavall o contractar un guia
per a una excursi, significa contribuir a la sostenibilitat de la
zona.
En definitiva, un turisme sostenible s el que satisf les
necessitats econmiques, socials i esttiques, i que, al
mateix temps, respecta la integritat cultural, els processos
ecolgics essencials i la diversitat biolgica. (207)
C1 (Mitj)
Farmaciola
Excursions familiars amb bicicleta
Segur que alguna vegada t'has fet un tall a la m, els teus

fills han caigut un bac en el parc o simplement has tingut
mal de cap. Per a totes estes malalties lleus, no cal anar a
un metge d'urgncies, per s important disposar de
material sanitari i medicaments que ens ajuden a alleujar el
dolor al ms prompte possible.
Segons l'ltima enquesta DADO (Detecci d'Accidents
Domstics i d'oci) feta per l'Institut Nacional de Consum, es
calcula que a Espanya cada any hi ha ms d'un mili i mig
d'accidents domstics. Aix, els bacs, els colps contra
objectes, els talls, les cremades, les intoxicacions, els
cossos estranys i l'asfixia sn, per este orde, les principals
lesions que tenen lloc a casa. En este sentit, la Creu Roja
recomana que en totes les cases i centres de treball
s'installe una farmaciola per a primers auxilis. Esta haur
d'estar en un lloc accessible, amb bona ventilaci i fora de
l'abast dels xiquets. N'hi ha prou amb una caixa hermtica,
un armari o una maleta xicoteta fcil de transportar.
El contingut de la farmaciola ha de permetre'ns fer front a
les situacions que amb ms freqncia es presenten en
l'entorn domstic, per aix la seua composici pot variar
segons les circumstncies. (209)
Una opci magnfica per a una escapada rural en famlia

sn les excursions amb bicicleta: una experincia divertida i
tamb educativa. bviament, triarem els recorreguts ms
adequats segons l'edat del xiquet. Si el nostre fill t entre 2 i
4 anys, podem fer trajectes curts, de fins a 3 km, en qu
podem ensenyar-los les tcniques bsiques d'equilibri,
pedaleig i frenada. Si tenen entre 4 i 8 anys, podem fer
excursions ms llargues que incloguen pujades lleugeres.
S'aconsella anar per camins destinats exclusivament a les
bicicletes, com ara algun tram de carril bici o de via verda
preparada. l tamb per espais compartits amb els vianants,
ja que podem aprofitar locasi per a ensenyar-los a ser
respectuosos amb els altres usuaris. Quan en tenen entre 8
i 12, podem optar per pistes de terra, camins rurals o vies
verdes sense condicionar, on podran adquirir un poc de
tcnica. I si els nostres fills han passat dels 12 anys, ja
podem atrevir-nos amb rutes ms complicades.
En conclusi, una excursi familiar amb bicicleta ens
servir per a ensenyar als menuts a dominar millor la
bicicleta, experimentar rutes desconegudes, millorar la
condici fsica i, sobretot, fomentar els valors de respecte i
convivncia amb els altres. (203)
C1 (Mitj)
Com un peix en l'aigua
La cartografia i el GPS
La nataci es considera un dels esports ms

recomanables per a activar el nostre cos, ja que la seua
prctica exercita la major part de grups musculars i s un
magnfic exercici cardiovascular. A ms, un dels grans
avantatges de la nataci s la reducci de la gravetat,
grcies a laigua. Este factor s decisiu per a aquelles
persones que no solen practicar cap activitat, ja que fer
exercici en laigua facilita el moviment.
Prendre banys en la mar t efectes ms positius encara,
perqu laigua marina cont fins a 89 elements que
beneficien el nostre organisme. Des que posem els peus en
larena de la platja, el nostre cos comena a beneficiar-se
destes propietats: la brisa actua com un esprai natural pel
seu alt contingut de iode, el qual regula les glndules
tirodals i equilibra lorganisme. I, una vegada ja dins de
laigua, els minerals, les vitamines i els antioxidants de
laigua de mar ajudaran la nostra pell a mantindres llisa i
jove.
Qu ms es pot demanar? Laigua de la mar pot ajudar a
solucionar afeccions de la pell i, a ms, si la combinem amb
el sol, potenciarem lefecte de la vitamina D. I, per si aix
encara no fra prou, el seu alt contingut de magnesi la
convertix en un element molt beneficis per a calmar els
nervis i ajudar les persones que patixen dansietat. (229)
Una expedici arqueolgica dels EUA ha realitzat, grcies

a un dispositiu GPS dltima generaci, un sorprenent
descobriment en plena selva guatemalenca. Este aparell de
localitzaci ha perms trobar una ciutat de la civilitzaci
maia que havia estat oculta durant segles davall duna
espessa capa selvtica.
Grcies a ls desta tecnologia, els cientfics han traat
un mapa tridimensional de lrea de la ciutat i la seua
pirmide. Aix, shan descobert un centenar dedificis que
han estat ocults durant huit segles. La importncia de la
troballa saccentua perqu mai abans ha sigut excavada. De
fet, la comunitat cientfica internacional no va saber de la
seua existncia fins a la dcada dels 90 del segle passat.
No obstant aix, els saquejadors s que coneixien
lemplaament, i el nom local del lloc, Holtun, que significa
cap de pedra, es deu a les grans mscares destuc de vora
tres metres dalada que sobreeixien del sl selvtic. La
troballa hauria sigut impossible sense lajuda desta
cartografia digital, a causa del creixement de la vegetaci
sobre les restes. Aix, el GPS ha perms conixer que hi
havia un observatori astronmic, un camp de joc ritual i
algunes residncies. Segons larqueloga nord-americana al
crrec de les excavacions, la ciutat va estar habitada entre
els anys 600 a.C. i 900 d.C. i va albergar una poblaci de
vora 2.000 persones. (222)
C1 (Mitj)
La grip estacional
Rescat a Xile
En l'inici de la campanya de vacunaci de la grip

estacional, les autoritats sanitries es dirigixen especialment
als collectius de risc, entre els quals hi ha les persones amb
problemes respiratoris i els adults majors de 60 anys. s
important conscienciar el collectiu de la tercera edat de la
rellevncia de previndre esta malaltia a travs de la
vacunaci, per tamb mitjanant el manteniment duns
hbits saludables que incloguen una bona hidrataci, una
alimentaci sana i una activitat fsica de carcter moderat.
La vacunaci s la mesura prioritria, tot i que la seua
efectivitat en majors de 65 anys baixa fins al 35%. A s
degut al fet que, a mesura que envellim, el nostre sistema
immunitari s'afeblix i no t tanta fora per a lluitar contra els
agents externs. Per este motiu, s important que els hbits
de prevenci se centren a reforar el sistema immunitari, i
per a aconseguir-ho s clau una bona alimentaci en la qual
no han de faltar les verdures fresques, la fruita seca, els
llegums, la mel o els productes lactis.
Una dieta saludable i la prctica duna activitat fsica
regular moderada ajudaran no nicament a previndre el
virus de la grip o a reduir-ne la virulncia, sin que tamb
contribuiran a augmentar el benestar i la qualitat de vida de
la nostra gent major. (217)
No fa encara un mes el mn sencer seguia el rescat amb

xit dels 33 miners xilens atrapats vius en una mina a 800
quilmetres al nord de Santiago de Xile. Arrere quedaven 71
dies d'angoixa i por per a estos treballadors i les seues
famlies, en els quals es va generar una gran mobilitzaci
meditica. De fet, el rescat va ser vist en directe per ms de
mil milions de persones de tot el mn, tot un rcord
d'audincia comparable als grans esdeveniments esportius.
Ens arribaren a informar del maquillatge que es posaria la
dona d'un dels miners o dels problemes sentimentals que
tenia un altre, i es va descriure amb el detallisme digne
d'una revista especialitzada la tecnologia que va permetre
rescatar-los. Naturalment, el fet que els mitjans de
comunicaci shagen ocupat del cas s en si mateix positiu,
encara que a penes shaja aprofitat per a informar sobre les
dures condicions laborals en les mines xilenes.
Esta gran repercussi meditica ha propiciat que la
indstria del cine i la televisi s'haja afanyat a prolongar el
reality show amb diverses produccions en preparaci. La
primera s una srie televisiva que va comenar el rodatge
en la mateixa mina quan encara no s'havia produt el rescat.
l Hollywood tamb projecta traslladar a la gran pantalla este
drama amb final feli. (221)
C1 (Mitj)
Ipad: utilitat o capritx?
Beneficis de tocar un instrument
El nou dispositiu llanat per Apple pot ser una porta

d'entrada a la tecnologia per a moltes persones.
Els experts no es posen d'acord sobre l'iPad. Els ms
optimistes veuen en este aparell el futur de la informtica,
mentres que per a uns altres noms s un capritx pervers
(amb preus que van dels 479 als 779 euros) que el temps
s'encarregar de posar en el seu lloc, ja que proposa un
mn totalment controlat per Apple els seus interessos
empresarials. No obstant aix. cada vegada resulta ms clar
que este hbrid entre un telfon i un ordinador pot ser el
complement ideal per a traslladar l'oci digital al sof, o per a
mostrar a les persones majors les bondats de la xarxa.
Els apstols del programari lliure veuen en liPad una
cosa semblant a El xou de Truman, pellcula en qu la vida
s un immens escenari on tot est previst i controlat per un
grup de tcnics i guionistes televisius. Adduxen que un
aparell en qu la persona que l'utilitza no pot decidir quins
programes usa o on compra la msica, les pellcules o les
lectures, no s una bona premissa per al futur, per ms que
l'experincia d'usuari siga tan fantstica que no li deixe
veure l'autntica realitat. (221)
L'atapet calendari d'activitats extraescolars est liderat

per la prctica esportiva, el coneixement. d'idiomes i
informtica. A una distncia considerable trobem la msica.
El futbol, el bsquet, la nataci... Lexercici fsic regna en
les activitats extraescolars. La formaci musical,
curiosament, ha sigut fins fa no massa la nota discordant.
Amb la pintura, el teatre o el ballet, s una alternativa
aparentment minoritria, a pesar de la seua bona i
merescuda fama. Nombrosos estudis certifiquen que
laprenentatge musical potencia una llarga llista de
capacitats entre els estudiants. La prctica habitual amb un
instrument millora la destresa manual i visual. La memria,
la creativitat i les habilitats de llenguatge tamb es reforcen.
Per aix cada vegada ms especialistes recomanen una
formaci musical per a millorar les habilitats lectores i
descriptura, sobretot en xiquets amb dislxia. I els qui
toquen un instrument musical treballen ms la intelligncia
espacial, que s la capacitat per a percebre el mn de
manera detallada i formar imatges mentals dels objectes.
Esta s una capacitat molt til, per exemple, per a orientarse, solucionar problemes matemtics complexos i fins i tot
per a gestos aparentment senzills, com ara embolicar
lesmorzar diari. (191)
C1 (Mitj)
Quan se'n van els turistes
Els boscos anglesos, en venda
En l'mbit de l'activitat turstica, l'any s'organitza en

temporades. Cada temporada es definix segons l'increment
o disminuci desta activitat. s a partir d'esta premissa que
es fixen uns preus diferents per a cada una. De totes
maneres, el calendari, el preu i els horaris, els establixen els
diferents sectors: transports, agncies, allotjaments,
restaurants, museus...
Normalment la temporada baixa comena a finals
d'octubre i s'allarga fins al mes de mar. Per tant, este mes
de novembre s el moment en qu comena la temporada
baixa i sn molts els hotels que tanquen. D'esta manera, les
ciutats es queden amb menys places hoteleres que a l'estiu,
encara que n'hi ha prou per a poder afrontar l'arribada
puntual dels turistes durant l'hivern. Per exemple, Benidorm
es quedar amb el 83% de les places hoteleres, ja que 29
hotels tancaren les portes fins a la prxima primavera.
Viatjar en estes dates de l'any s molt ms barat, i tamb
s molt ms fcil trobar allotjament en qualsevol part del
mn, ja que la gent treballa i no es pot permetre en estes
dates el luxe d'anar-se'n de viatge. Per este motiu, si eres
de les poques persones afortunades que poden viatjar en
esta poca de l'any, a ms de felicitar-te per l'estalvi que
aconseguirs, hem de dir-te que tu pots decidir en quin hotel
vols allotjar-te, i regatejar per a aconseguir uns preus
realment increbles. (231)
El llegendari bosc de Shewood on s'amagava lheroic

Robin Hood podria ser una de les vctimes del pla
d'austeritat del govern britnic. La ministra de Medi Ambient
ultima un pla per a vendre una bona part de la massa
forestal del pas, que actualment pertany a l'Estat. Si
s'aprova este projecte, molts arbres centenaris es podran
talar perqu les empreses privades hi puguen construir
camps de golf, parcs temtics o complexos vacacionals.
La venda afectar la mitat de les 748.000 hectrees de
boscos tutelades per l'Estat. Les organitzacions
conservacionistes volen garanties que el paisatge forestal
no es veur perjudicat i esperen que els boscos de ms
valor s'escapen de la privatitzaci. Els sindicats ja han
anunciat que s'oposaran a la venda, perqu una vegada
realitzada s'imposaran restriccions i el pblic no hi tindr el
mateix accs que en l'actualitat.
Les lleis sobre la gesti dels boscos britnics es
remunten a una llei de 1215, per algunes de les normatives
sn fins i tot anteriors a esta data. Ja en 1992 el Govern
britnic va estudiar la possibilitat de privatitzar una part dels
boscos, per es va fer arrere al veure la gran oposici que
generava. Ara el govern actual, embarcat en una retallada
del gasto pblic sense precedents, reprn el projecte. (211)
C1 (Mitj)
Internet s'obri a la publicitat
Camins per a la fauna
s prou sabut que la publicitat s la base econmica de la

majoria dels mitjans de comunicaci. Ho s de forma
prcticament absoluta en la rdio i en la televisi, per
tamb s molt important en els mitjans escrits.
Per aix les alteracions o canvis de repartiment del pasts
publicitari tenen repercussions directes en el sector de la
comunicaci. I el fet s que este repartiment est canviant
de manera accelerada, sobretot a causa de la crisi
econmica. Tots el estudis sobre el volum de la inversi
publicitria reflectixen reduccions globals entre el 8 i el 10%
en l'ltim any i els pronstics sn que la reducci
augmentar l'any vinent en tots els sectors (televisi, rdio,
premsa, etc.). En tots excepte en un, Internet, en el qual la
publicitat ha augmentat ms del 25% i ja supera la inversi
que es fa en la rdio. Per, a ms, ho fa amb plantejaments
innovadors que trauen profit de les possibilitats de la xarxa.
De fet tots els informes actuals sobre mrqueting
assenyalen que les empreses ja s'han adonat que la xarxa
s un mitj molt valus per a guanyar clients i ampliar
mercat. Les principals companyies que s'anuncien en
mitjans digitals, segons dades de l'any 2009, sn les de
transports, viatges i turisme, telecomunicacions i automoci.
(214)
Infraestructures com les autopistes o les vies frries sn

una trampa mortal per als conductors i els animals que
s'atrevixen a travessar-les, per el seu perill es pot reduir.
Entre les mesures proposades s'inclouen des de
viaductes (ponts elevats fonamentats sobre puntals que
permeten respectar la vall que tenen baix) fins a falsos
tnels (estructures amb forma de tnel cobertes per
vegetaci en la part superior, per on pot passar la fauna) o
ecoductes (grans passos superiors sobre carreteres o
autopistes, preparats amb vegetaci, que permeten
connectar els dos hbitats adjacents a la via). Algunes obres
ms senzilles sn, per exemple, passos subterranis o
tanques amb comportes especfiques per a animals.
L'objectiu s crear passos amb vegetaci o amb materials
naturals perqu resulten familiars als animals i s'atrevisquen
a passar-hi; afegir en els drenatges plataformes laterals que
es mantinguen seques en cas d'avingudes; i evitar la
presncia de materials com l'acer i altres metalls que els
espantarien. La installaci de tanques perimetrals que
impedisquen l'accs dels animals a l'interior de la carretera
o l'autopista i que, en canvi, els condusquen fins al pas
especfic per a la fauna, s un altre dels projectes en qu es
treballa. (196)
C1 (Mitj)
Perms de conducci de ciclomotors
Tecnologia televisiva
A quina edat un adolescent s prou madur per a conduir

un ciclomotor? Els experts en seguretat viria, els alcaldes,
els collegis i les associacions de vctimes d'accidents
aposten pels 15 o els 16 anys, mentres que la indstria del
motor exigix una nova moratria perqu els jvens puguen
continuar conduint este tipus de vehicle des dels 14. Des de
la Direcci General de Trnsit s'ha proposat elevar als 16
anys l'edat mnima, en lnia amb la Uni Europea, perqu el
model d'aprenentatge siga el segent: l's de la bicicleta en
els primers anys, de la motocicleta a partir dels 16 i del
cotxe als 18. Noms Frana i Itlia permeten als jvens de
14 anys conduir vehicles de motor de dos rodes.
El propsit de Trnsit, no obstant aix, s'ha anat
postergant per les peticions dels fabricants, que opinen que
el canvi afectar encara ms un mercat en declivi des de fa
anys. Per la moratria finalitza al setembre i, per aix, han
augmentat les pressions. La Direcci General de Trnsit, en
canvi, considera que elevar-ne l'edat no sols evitar vctimes
mortals en ciclomotor (53 adolescents de 14 anys en sis
anys), sin que tamb contribuir a millorar la seguretat
viria en el seu conjunt, com opinen des dels ajuntaments
fins a les associacions de vctimes. (217)
Crisi i innovaci no s'entenen. La indstria enginya nous

productes, cada vegada ms cars i sofisticats, i nosaltres no
s que no els vulIguem, s que no ens els podem permetre.
Este estiu ens inundaran amb televisors 3D, i una cadena ja
es prepara per a oferir-nos el mundial en tres dimensions.
Encara no hem digerit l'entrada de la TDT i la desconnexi
analgica, encara molts de nosaltres tenim televisors de
pantalla catdica - dels de tota la vida -, i si no tens un Full
HD no eres ning. Les infraestructures van lentes, i la
tecnologia de hui, dem ser obsoleta.
Jo no m'imagine mirant la televisi amb unes ulleres
especials: s incmode i antinatural. Per, tranquils, que
ms prompte o ms tard arribaran els televisors 3D sense
ulleres.
Ara mateix, si vos ho podeu permetre, ja podeu canviar el
vostre televisor LCD o plasma, el que vau comprar encara
no fa ni cinc anys, per un televisor LED, s a dir, extraprim,
amb marcs mnims, gran velocitat de processament, altssim
contrast i connectivitat a Internet, i que, a ms, inclou un
parell d'ulleres amb bateria recarregable. (189)
C1 (Mitj)
Peretes de baix consum
La migdiada
Ning dubta de les seues bondats: les peretes de baix

consum sn bones per al medi ambient i per a les
butxaques. Els seus avantatges respecte de les tradicionals
sn tan rellevants que en els prxims anys substituiran per
llei les que ms energia consumixen, i per aix el mercat
s'ha omplit d'una variada gamma de models. Per esta
multiplicaci de l'oferta pot generar confusi en el
consumidor, que moltes vegades no entn la diferncia
entre una pereta compacta fluorescent o una de cremador
halogen. La determinaci dels watts s un altre dels
inconvenients amb qu es troben els ciutadans, que no
saben quants n'han de tindre per a aconseguir la mateixa
lluminositat que amb les bombetes d'incandescncia de tota
la vida. Solucionar estes qestions, i altres com ara dotar
estos objectes de la mxima duraci possible, contribuir a
una adequada selecci de les peretes.
L's de peretes de baix consum ser creixent en els
prxims anys per dos motius bsics: estos models
necessiten menys energia i duren ms que les
convencionals, de manera que el medi ambient i l'economia
dels ciutadans ho agraxen. Guiades per estos beneficis, les
institucions han marcat un calendari progressiu d'eliminaci
dels principals models de ms consum, que es va iniciar al
setembre de 2009 i que culminar al setembre de 2016.
(217)
Augmenta el rendiment laboral, aclarix la ment i allibera

estrs, sempre que no s'allargue ms enll de la mitja hora.
La combinaci de sobretaula, sof i somnolncia convertix
la migdiada en una conseqncia ms que inevitable,
irresistible. Batejada per alguns com el "ioga ibric", la sesta
vespertina ala passions.
La veritat s que el ritme de vida actual no collabora
precisament a promoure-la. I s una llstima, perqu els
cientfics han certificat que, lluny de reduir la productivitat,
augmenta el rendiment laboral i beneficia el benestar de qui
la practica.
Aix s, els seus avantatges estan condicionats a la dosi:
perqu el descans siga saludable i efectiu, els experts en
salut recomanen que el temps dedicat a dormir durant la
migdiada no excedisca els 30 minuts. Sobrepassar este lmit
pot desencadenar l'efecte contrari al desitjat, i fins i tot
ocasionar conseqncies poc saludables per a l'organisme.
Dormir la migdiada en la quantitat, la qualitat i la forma
adequada contribux a augmentar el rendiment laboral, a
descarregar l'ansietat i a desbloquejar la ment. En els ms
menuts s un hbit encara ms valus: afavorix la capacitat
d'aprenentatge i redux la hiperactivitat i l'ansietat dels
xiquets. (193)
C1 (Mitj)
Sorolla
Condemna per un missatge de mbil
Els catorze panells que el pintor valenci Joaquim Sorolla

(1863-1923) va fer expressament per a la Hispanic Society
de Nova York ja tornen a estar en el seu lloc. Un equip
d'experts ha restaurat les peces, que han recuperat la
lluminositat original. Durant tres anys, les obres s'han
exposat en set museus de l'estat, amb ms de dos milions
de visitants. Mentrestant, la Hispanic Society ho ha aprofitat
per a remodelar les seues galeries interiors.
Els catorze immensos murals que conformaven
l'exposici van eixir cap a Valncia en avi el 30 de
setembre de 2007. Era la primera vegada que abandonaven
Nova York des que Sorolla els va pintar per encrrec del
fundador de la Hispanic Society, un apassionat de l'art. El
mecenes li va encarregar uns murals fets a mida per a
decorar una de les sales del museu que reflectiren la
diversitat espanyola. Sorolla, un perfeccionista incansable,
va recrrer entre 1912 i 1919 un per un els catorze
escenaris elegits per a impregnar-se de la manera de fer i
de ser de cada territori. Una visi regionalista d'Espanya
centrada en estereotips folklrics, per amb una tcnica
molt treballada i un tractament de la llum exquisit, que situen
el pintor valenci entre els millors representants de
l'impressionisme. (192)
L'Audincia Provincial de Mrcia ha confirmat la

condemna de multa de deu dies, amb una quota diria de
cinc euros, imposada per un jutjat d'instrucci a una dona
que va enviar un missatge a travs del mbil a un amic a qui
va amenaar de muntar-li un escndol en una cadena de
televisi.
La sentncia desestima el recurs presentat per la
denunciada, que va allegar que la frase del missatge no era
realment amenaant, perqu no era una afirmaci sin una
pregunta acabada amb interrogaci. El text, segons
transcriu la sentncia, era: "qui s ms mentider i
pocavergonya'? Perqu el dia que m'embarguen per culpa
teua anir a la televisi a explicar la poca vergonya que tens
i el que has fet amb mi" .
Per al tribunal, el fet que la frase acabara amb un signe
d'interrogaci "no altera ni modifica el sentit del missatge
enviat per la denunciada, que clarament es referix al
denunciant com a pocavergonya i mentider, i no
precisament en un clima de broma i de divertiment, sin de
menyspreu i d'insult a la persona. Certament els usos
socials han d'influir en la interpretaci i aplicaci del dret,
per aix no significa assumir que l'ordenament jurdic penal
deixe d'aplicar-se davant d'un comportament com l'insult
que en un mbit normalitzat de relaci social mereix el
rebuig". (220)
C1 (Mitj)
Paquets de tabac illustrats
Tecnologia txtil
El Consell de Ministres ha aprovat un nou reial decret que

obliga a incorporar a l'etiquetatge dels paquets de tabac
advertiments sanitaris en forma de fotografies o
illustracions impactants que alerten grficament dels riscos
i les malalties que provoca el tabac. La norma modifica un
decret anterior que ja regulava l'etiquetatge dels productes
de tabac i les mesures relatives a la composici i
denominaci d'este tipus de productes.
Les imatges seleccionades s'han extret del catleg que la
Uni Europea va elaborar en 2005. En concret, es tracta de
fotos molt explcites que informen visualment que el consum
de tabac provoca cncer mortal de pulm envelliment
prematur, cardiopaties i malalties cerebrovasculars. Alguns
dels missatges que es poden llegir sn: "fumar pot ser
causa d'una mort lenta i dolorosa", acompanyat de la
fotografia d'una gola afectada; "fumar obstrux les artries
amb una operaci a cor obert; "fumar provoca l'envelliment
de la pell", acompanyat d'un esquelet, o "fumar provoca
cncer mortal de pulm", amb un pulm sa i un d'afectat.
(166)
La revoluci tecnolgica tamb arriba a la roba perqu els

usuaris de l'era digital puguen continuar "connectats" encara
que estiguen lluny del seu equip informtic.
En els ltims anys, la tecnologia s'ha introdut en el sector
txtil per a millorar els teixits i fer-los ms funcionals. Aix, ja
es poden trobar peces de roba que controlen la
temperatura, banyadors que reduxen la resistncia a l'aigua
i camisetes que incorporen sistemes de detecci de senyals
Wi-Fi.
Una altra tendncia d'este tipus de tecnologia s la
integraci de bateries, panells solars i microxips en la roba,
per a afegir autonomia energtica a altres aparells d's
personal. Una famosa universitat estrangera ha creat unes
plaques solars que es poden installar en una corbata o en
un vestit. L'enginy est dotat de diverses plaques
fotovoltaiques que arriben als 3,6 volts a plena crrega en
qualsevol aparell. Amb esta energia es pot carregar un
telfon mbil o un reproductor d'MP3. De moment no s'ha
superat la fase de proves, per prompte ser possible trobar
en el mercat diferents peces de roba amb carregadors
solars. (180)
C1 (Mitj)
Lxit de lesfor
Lxit ha de mesurar-se no per la posici a la qual una
persona ha arribat, sin pel seu esfor per a triomfar. Esta
cita dun fams esclau, educador i lder del moviment per a
lequiparaci de drets de la comunitat negra als Estats Units,
servix per a recuperar la idea dall que sha denominat
cultura de lesfor. Un concepte molt de moda darrerament,
que sempre trobem associat a leducaci, per que podem
aplicar a altres mbits.
Ser perseverant en la busca dun objectiu o de fer realitat
un projecte, s all que fa avanar la vida de les persones,
per tamb el recorregut de les empreses. Este
inconformisme amb el que es t, la gratificaci personal de
la faena ben feta, s all que porta al reconeixement de
lentorn. s llavors quan saprecia el carcter excepcional,
indit i nou de la tasca realitzada.
Motivaci i actitud positiva sn dos ingredients bsics a
lhora daconseguir un objectiu. Aix ho explica el prestigis
psicleg Luis Rojas Marcos. I s que, com indica el
professor, tirar la tovalla i tancar-se en la negativitat de
lentorn s la pitjor de les decisions. (188)
Bistronmics
Plats enginyosos, productes de qualitat, cuiners jvens i
qualificats, locals menuts i preus honestos. Esta frmula tan
apetitosa sest fent un lloc a les grans ciutats. Ja s ms
que una moda.
La quadratura del cercle: menjar b sense que les postres
de la factura ofeguen el client; acudir a un restaurant sense
que a ning se li entravesse el plat sabent que ha darribar
lhora de passar per caixa. Aix estan aconseguint els
bistronmics, un fenomen en el mn de la restauraci que t
tots els ingredients per a deixar de ser una moda i quedarse per sempre en el panorama culinari actual.
Bistronmic definix un moviment que ja sha convertit en
moda i t oportunitats de fer-se un lloc permanent, ja siga
per la crisi econmica, que expulsa el comensal dels grans
restaurants, o perqu hi havia un buit per omplir entre els
restaurants de moltes forquetes i els establiments en qu es
menjava b, sense ms ni ms. Els bistronmics afigen el
punt dinformalitat i de qualitat que faltava en aquell espai.
Per atenci, que siguen econmics no vol dir que no hi
haja torcaboques de fil, o que la coberteria i la vaixella tinga
res a envejar a les daltres restaurants amb molt ms de
pedigr. (210)
C1 (Mitj)
Els optimistes superen millor la crisi
Tecnologia nmada
Per al com dels mortals el ms important del mn s un

mateix. Per, des que naixem fins que morim, lingredient
fonamental que modela i alimenta el nostre nivell de
satisfacci sn els llaos afectius que, per a b o per a mal,
creem amb els altres, de manera que es pot afirmar que les
relacions afectives sn la principal font de felicitat o de
patiment.
Quins sn els millors materials per a construir relacions
satisfactries? En primer lloc, cal tindre una autoestima
positiva, capa destimular les emocions agradables i la
confiana en un mateix. En segon lloc, destaca la
importncia dun temperament raonablement optimista, una
disposici que sol coexistir amb altres atributs del carcter
favorables per a la convivncia, com lextraversi i la
tendncia a la comunicaci. Finalment, el tercer gran pilar
s gaudir duna bona capacitat per a adaptar-se als canvis
que imposa la vida.
Les persones que expliquen els fets amb un estil
optimista tendixen a disfrutar dunes relacions ms estables
que les que ho fan de manera pessimista. Aix significa que
lestil optimista d'enjudiciar els conflictes minimitza limpacte
dels contratemps i busca el costat positiu de les crisis. En
definitiva, anima a trobar una soluci al problema. (201)
Recorda quan la msica que escoltava comenava a

alentir-se perqu les piles sacabaven? Quan els mbils i els
porttils eren autntiques rajoles? Aquell temps ja s
histria. Hui el mn sencer cap en aparells minsculs en
qualsevol butxaca. Benvinguts a la revoluci nmada.
Mon pare mhavia dit que el walkman era liPod dels seus
dies. Em va explicar que era molt gran, per no em vaig
imaginar que ho fra tant. Tenia les mides dun llibre menut.
De manera que el walkman i la casset sn, en comparaci
de liPod i lmp3, tot un desgavell, encara que alg shaja
prestat a reivindicar la cinta en els ltims temps.
Els nous invents han revolucionat el mn i en particular
el mn del melman, tant pel seu continent com pel seu
contingut: poder acumular tantes canons en tan poc
despai significa poder donar a la teua vida, en cada
moment, la banda sonora que requerix. Que alg necessita
tornar a escoltar aquella can que fa una dcada el va fer
sentir la persona ms feli? Girem la rodeta i ac la tenim.
Que necessita animar-se o, per contra, t la necessitat de
relaxar-se momentniament? Aix mateix, es gira una
miqueta la roda i arriba la soluci. (205)
C1 (Mitj)
Adolescents i delictes
Un sabor nou
Pareix impossible que un adolescent puga cometre

delictes tan greus com alguns que coneixem a travs dels
mitjans de comunicaci. Com a resposta trobem discussions
sobre la convenincia o no de rebaixar ledat penal, per hi
ha altres aspectes que caldria plantejar. En molts
adolescents sobserven comportaments nous que es
traduxen en actituds que mostren poca sensibilitat i
disminuci de la capacitat democionar-se, aix com falta
dempatia, s a dir, de la capacitat de posar-se en el lloc
dels altres i, per tant, de sentir compassi. I com a
conseqncia de tot aix apareix una falta total de respecte
per les persones, que pot resultar molt ofensiva o dolorosa.
En estos grups dadolescents tamb sobserva menys
capacitat per a relacionar-se de manera positiva, i dificultats
per a expressar els sentiments i per a participar i conviure a
partir dunes normes collectives.
Sha de dir que, per a entendre molts dels comportaments
adolescents actuals, caldria analitzar a fons lactuaci de les
famlies i, alhora, el paper de la televisi i dinternet i les
seues xarxes en la seua formaci o deformaci, sense
oblidar que els valors socials dominants, mercantilistes i
consumistes, afavorixen la formaci dun tipus de persona
adolescent egoista i hedonista, que no fa grans distincions
morals entre el b i el mal. El problema s de tots i cal
comenar ja a resoldrel. (224)
Els sers humans distingim quatre sabors: dol, salat,

amarg i cid. Per nhi ha un altre, lumami, que ja sha
definit com el quint sabor. No es pot classificar en cap dels
quatre sabors tradicionals, ja que s difcil descriurel: s
ms intens, complet i fort. Este nou sabor es troba de
manera natural en aliments com ara el formatge , el pernil,
les tomaques, els bolets, les algues o la verdura.
El nom, en japons, significa sabors i el seu
descobridor va ser un professor de la Universitat de Tquio,
que, atret pel sabor de les algues marines, en 1908 va
aconseguir allar-ne la molcula responsable i va demostrar
que el seu sabor es devia a un aminocid, el glutamat
monosdic. Este element sha utilitzat histricament en
nombroses cultures per a augmentar la palatabilitat dels
aliments: a sia, amb la salsa de soja i les salses de peix; a
Itlia, amb el formatge parmes i les anxoves; i en la nostra
cuina, amb el pernil.
Encara que una persona pot arribar a percebre centenars
de sabors distints, tots sn en realitat combinacions dels
cinc sabors bsics, de la mateixa manera que els colors que
veiem no sn sin combinacions dels tres colors primaris.
Cada un dels sabors bsics respon a un determinat tipus de
substncia qumica, com hem vist en el cas de lumami.
(224)
C1 (Mitj)
El cinema que quasi es pot tocar
La publicitat enganyosa
Desprs del pas del cinema mut al sonor, i del blanc i

negre al color, el mn del celluloide viu la tercera gran
revoluci: la que permet que lespectador veja all que
apareix en la gran pantalla com si fra real.
Curiosament el cinema existix grcies a una imperfecci
del cos hum: la persistncia de la visi, que fa que la
nostra memria immediata retinga les imatges en el moment
de percebre-les, i aix sencadenen i ens creen la illusi del
moviment. Pel projector passen 24 fotogrames cada segon,
de manera que el canvi es fa amb tanta rapidesa que no
podem detectar el pas entre lun i laltre. El cinema en tres
dimensions, en canvi, trau partit dun atribut de la nostra
visi, la seua capacitat estereoscpica. Quan mirem alguna
cosa, el nostre cervell capta dos imatges (una a travs de
cada ull) que compartixen un mateix punt de vista per que
sn lleument diferents en angle, i sencarrega dunir-les per
a formar-ne una altra que s la que ens transmet la
impressi duna tercera dimensi. Desta manera, el cinema
en 3D vol que lespectador perceba la pellcula tal com veu
el mn real i, per aix, molts el consideren com una
verdadera revoluci, la tercera en el terreny flmic. (211)
La publicitat enganyosa s aquella que de qualsevol

forma, incloent-hi la presentaci, indux o pot induir a error
els seus destinataris, i afectar desta manera el seu
comportament econmic, o perjudicar o ser capa de
perjudicar un competidor (Llei General de Publicitat). Ens
indux a error quan, de la interpretaci o captaci global
daquella publicitat, ens fem una idea o expectativa que no
es correspon amb la realitat de loferta. En la consideraci
duna publicitat enganyosa el que t importncia s all que
entenem, no all que sens diu literalment, tenint en compte
que la forma com sens transmet un missatge expressions,
imatges, composici grfica, informaci omesa o oculta s
el que pot generar en nosaltres una determinada
interpretaci o idea.
Entre els diferents supsits dillicitud publicitria, la
publicitat enganyosa s la ms freqent quant a nombre de
denncies presentades, tant per persones consumidores o
associacions de consumidors com per empreses
competidores, ja siga en lmbit judicial o en ladministratiu.
Per tamb s on ms clarament es vulnera el dret a la
informaci, ja que lengany es produx per una informaci
presentada de tal manera que no transmet amb veracitat la
realitat de loferta i el producte. (197)
C1 (Mitj)
Les xarxes socials
Entrevista de treball
Mai abans s'havia fet tan evident que el mn s un

mocador. El gran xit de les xarxes socials acosta tots els
habitants del planeta a travs d'un aparador universal. Esta
personalitzaci de la xarxa hauria de representar la gran
festa de la comunicaci en el segle XXI, per el ser hum s
contradictori i, a vegades, perills. Cada mocador s un
mn.
Per a accedir a un lloc de treball, actualment les

empreses consideren necessari fer una entrevista als
candidats, per a conixer-los en persona, comprovar la
veracitat de les dades del currculum i obtindre altra
informaci important. Aix, les preguntes d'una entrevista
laboral solen estar relacionades amb la faena que es far i,
en alguns casos, poden ser incls personals.
En estos enormes i moderns clubs d'amics es poden

intercanviar comentaris, fotos i vdeos, a ms de xatejar,
jugar en lnia, obrir frums i publicar enllaos. Les xarxes
socials sn el gran pati virtual i, ms enll de les finalitats
per a les quals es van crear, desemboquen en una infinitat
d'usos, que van des de la intenci honesta fins a la
perniciosa. Internet ha provocat una revoluci en els
costums que contrasta amb la idea de la societat
fragmentada. Hui en dia molta gent s incapa de comenar
el mat sense obrir la finestra del Web 2.0 i saludar des
d'alguna xarxa social el seu grup d'amics electrnics.
Per, ltimament, s'ha posat de moda fer preguntes

sorprenents a l'entrevistat. Per tant, s'ha d'estar preparat per
a les preguntes tpiques de qualsevol entrevista, com "On ha
treballat abans?" o "Quines aficions t?". Per tamb per a
saber reaccionar davant d'altres preguntes, de l'estil de
"Qu faria amb 100 arbres de Nadal al juliol?" o "Si fra un
cereal, de quin tipus seria?". Si s'arriba a este punt, no s'han
de perdre els nervis i cal pensar que el nostre entrevistador
vol avaluar la nostra capacitat per al raonament deductiu i la
serenitat. Per aix, dedique un minut a pensar en la
pregunta: guardar silenci durant l'entrevista no s negatiu.
Desprs , explique el procs de resoluci del problema que
li plantegen.
Abans, tindre amics significava tocar un timbre, jugar al

carrer, compartir taula en un bar, anar al cinema, ballar de
nit. Ara no hi ha res ms fraternal que afegir un amic a
Tuenti, exhibir-te en YouTube, penjar una can en
MySpace, explicar el que fas en Twitter o publicar una foto
en Facebook. (226)
En sntesi, es tracta d'explicar la nostra manera de raonar

i, sobretot, de mantindre la calma i mostrar confiana. (200)
C1 (Mitj)
La primavera la sang altera
El GPS i la NASA
Els metges reconeixen que les variacions de pressi

atmosfrica, els canvis de llum i les pujades i baixades de
les temperatures sn responsables d'un mal que no arriba a
considerar-se malaltia, per que canvia el ritme biolgic dels
sers humans i, a vegades, provoca la consulta de
lespecialista.
Molts afectats patixen irritabilitat, cansament i apatia, aix
com tamb dolors musculars, marejos, molsties
estomacals, canvis dhumor i dificultats per a concentrar-se.
A ms, l'astnia tamb pot produir una disminuci superior
al 50% en la capacitat per a fer les tasques habituals.
Els facultatius recomanen estar atents als smptomes,
perqu un gran nombre de malalties compartixen el
cansament, des de lanmia fins als tumors, i alguns
medicaments poden provocar efectes semblants, com ara
els antihistamnics, que ingerixen els allrgics, o els
relaxants musculars.
Els laboratoris informen dels beneficis de les vitamines i
dels complexos energtics, encara que els metges de
famlia assenyalen que, de la mateixa manera que no es
coneixen amb certesa les causes de la malaltia, tampoc es
pot recomanar cap medicament o complex vitamnic efica.
(176)
El GPS, un aparell que permet localitzar amb precisi un

objecte en qualsevol lloc del planeta, ha sigut elegit com
l'avan ms important aconseguit per la NASA en les
observacions de la Terra. El segon lloc l'ocupa el sistema
per a diagnosticar la reducci de la capa doz, i el tercer,
els avanos en els pronstics meteorolgics aconseguits
amb la informaci dels satllits, que ara permeten
determinar l'estat de l'oratge en qualsevol lloc del mn amb
una setmana d'anticipaci.
Per la localitzaci precisa dun objecte no s noms el
gran mrit del GPS, que sha fet realment popular i, a poc a
poc, sha convertit en un integrant habitual de l'equip de
l'autombil i en una funci ms dels programes de telefonia
mbil, sin que tamb t beneficis addicionals per a la
cincia perqu pot ubicar els moviments de les plaques
tectniques, registrar laugment dels nivells marins i,
sobretot, fer que la navegaci aria siga molt ms segura.
Els experts havien considerat com a guanyador segur el
GPS, per no van preveure que el nou coneixement adquirit
per la NASA respecte a la capa doz superaria altres
avanos ms espectaculars, per exemple els sistemes de
detecci del calfament de la Terra, del desplaament de les
masses de gel polars o de laugment del nivell mar. (215)
C1 (Mitj)
Anar a l'ltima
Hospitalitzaci domiciliaria
Cada vegada ms els hbits de la moda influixen en les

compres que fem els consumidors, i s que la moda complix
a la perfecci les exigncies de la societat de consum, en
qu l'objectiu principal s alimentar lnsia de distingir-se i
de destacar sobre la massa, eixir-sen per a ser admirat i
envejat. Lxit consistix a posseir coses en exclusiva o a
anticipar-se a la moda per a situar-se dins del cercle
delegits que la dicten. Seguir la moda quan ja est
implantada s per a les masses.
Daltra banda, una estratgia que genera tamb el
consum deste tipus de productes s presentar novetats
contnuament. Esta tctica respon a un procs psicolgic en
que el ser hum considera que la novetat s el resultat de
lacumulaci duna srie dexperimentacions i, per tant, un
smbol de progrs. Aix, la moda sentn com un sistema
peridic dintroducci de canvis destil de vida dels individus.
Encara que ha sigut un mecanisme actiu en les distintes
poques que ha viscut la humanitat, troba lapogeu en
lactualitat i els mitjans de comunicaci moderns.
La moda arriba a constituir un ecosistema en qu fan vida
activa els ciutadans de la societat de consum. s al mateix
temps un sistema ms de distinci social i destratificaci.
Anar a la moda constitux quasi un mandat de compliment
obligatori. (221)
Els programes datenci extrahospitalria oferixen una

soluci de vigilncia activa a determinats malalts amb
problemes de mobilitat i dificultats per a accedir als centres
sanitaris.
Ja no cal patir els inconvenients danar cada dia a
lhospital, perqu s l'hospital el que va a casa. No en tots
els casos, per s en el de les persones majors que viuen
soles, que patixen determinades patologies i que tenen
dificultats per a desplaar-se als centres sanitaris. A mesura
que augmenta lesperana de vida de la societat actual,
creix la demanda dhospitalitzaci domiciliria com una
alternativa als servicis de salut tradicionals, com tamb ho
sn lhospital de dia, lhospital de setmana, la cirurgia
ambulatria o la unitat mdica destada curta.
Lobjectiu destos programes dassistncia mdica s
ajudar els malalts que, per una ra o una altra, tenen
problemes de mobilitat, sense posar en perill la seua vida i
la seua seguretat, i amb un model multidisciplinari que
pretn oferir-los no sols les cures mdiques necessries,
sin tamb una millor qualitat de vida. Es tracta, en
definitiva, duna estratgia datenci extrahospitalria en la
qual t cabuda una gran diversitat dactivitats: foment i
protecci de la salut, atenci primria, prevenci clnica,
rehabilitaci i hospitalitzaci domiciliria amb s dequips
especialitzats. (204)
C1 (Mitj)
Vida real o ficci
Energies alternatives
Els programes de telerealitat sn un gnere televisiu en el

qual participen persones que viuen histries reals. Es parla
de diversos tipus de telerealitat: un correspondria a
lobservador passiu, en qu la cmera grava diverses
persones que conten el que els passa pel cap davant de les
preguntes dun presentador; un altre seria la cmera
amagada que observa persones que ignoren que sn
filmades, i que sol utilitzar-se en programes cmics; el tercer
s el concurs de telerealitat, en el qual un grup de persones,
en un ambient concret, competix per un premi mentres les
cmeres les vigilen de manera contnua.
Este tipus de programes t lorigen en la coneguda
cmera indiscreta dels anys 50 del segle passat, i, ms tard,
es va usar en programes amb una cmera que seguia
persones en la vida diria. Per la gran transformaci tingu
lloc a partir del final dels anys 90, quan es va difondre un
concurs en qu un grup de persones es tancava en una
casa i havien dintentar no ser eliminats pels companys o pel
pblic.
Actualment, este format presenta algunes variants.
Tenim, per exemple, la de supervivncia en llocs poc
corrents per a un ciutad mitj o la dacadmia artstica, per
a cantants o per a models. (209)
A partir de la segona mitat del segle XX, la humanitat va

comenar a prendre conscincia dels problemes ambientals,
econmics i de sostenibilitat que provocava basar el consum
energtic mundial en lexplotaci de combustibles fssils. La
realitat s que el progrs industrial i tecnolgic va fomentar
lexplotaci creixent destos combustibles, sobretot dels
hidrocarburs, fet que provoca lesgotament prematur dels
jaciments i lincrement de la contaminaci ambiental.
Actualment, sabusa de la utilitzaci de lenergia fssil, no
renovable, per damunt de lenergia renovable, i aix es
tradux en lexplotaci irracional de recursos esgotables com
ara el petroli, el gas o el carb mineral. A ms, esta energia
provoca lemissi de gasos contaminants i residuals i, en
definitiva, influx en el desajust de lecosistema global. s
per aix que apareix la necessitat de buscar energies
alternatives, entre les quals hi ha lelica, produda pel
moviment del vent i captada per mitj daerogeneradors; la
solar, que utilitza les radiacions solars; la mareomotriu,
procedent de les marees; la que sextrau de determinats
vegetals, els biocombustibles; la que aprofita els residus
orgnics, s a dir, la biomassa; o lenergia hidroelctrica,
procedent de salts daigua. (188)
C1 (Mitj)
L'estrs: la malaltia del futur
L'Educaci Infantil
El terme estrs s'ha popularitzat sense que la majoria de

les persones tinguen cIar en que consistix, de manera que
se'n poden trobar multitud de definicions. Normalment
s'aborda l'estrs com la resposta de l'organisme davant de
qualsevol agressi, per mitj de la qual este es prepara per
a fer front a les possibles demandes que es generen a
conseqncia de la nova situaci. Per tant, estar estressat
no s ron en si mateix; al contrari, facilita disposar de
recursos per a enfrontar-se a situacions que se suposen
excepcionals. Per, si estes es repetixen amb excessiva
freqncia, intensitat o duraci, poden provocar l'aparici de
trastorns psicofisiolgics.
Per a moltes persones, les pressions econmiques, la
sobrecrrega de treball i lambient competitiu sn
circumstncies que es perceben inconscientment com a
amenaces. A pot conduir a reaccionar a la defensiva,
tornant-se irritables i patint conseqncies nocives com ara
hpertensi arterial, gastritis i lceres en lestmac i intest,
trastorns del son, esgotament, alteracions de la gana de
menjar, etc.
Segons revela una investigaci, els xiquets entre 3 i 5

anys que van a escola abans de comenar l'Educaci
Primria obtenen millors qualificacions a llarg termini i es
relacionen millor que els que no ho fan. D'acord amb
lestudi, els que van comenar abans a estudiar van obtindre
qualificacions un 27% ms altes en Matemtiques als 10
anys i van rendir ms en altres assignatures.
La investigaci assegura que lInfantil permet als xiquets
ms desfavorits estar millor preparats acadmicament i
socialment, i que lescolaritzaci preco maximitza els xits
en educaci en qualsevol estat; per aix, considera que esta
etapa ha de ser una part essencial de lestructura educativa
de tota societat avanada. En el nostre cas, I'entrada en
vigor de la LOE ha fet de lEducaci Infantil una etapa nica
organitzada en dos cicles (de 0 a 3 i de 3 a 5 anys), el
segon dels quals s gratut.
En canvi, als Estats Units, laccs a lescola abans dels 5
anys no esta garantit. Hi ha qui no sho pot permetre, per
tamb hi ha altres persones que no escolaritzen els fills
perqu no ho consideren una prioritat. (196)
Quant al tractament, la millor terpia s la prevenci, i per

a aix s positiu tindre sempre a disposici una vlvula
d'escapament. (188)
C1 (Mitj)
Cuinar al microones
El reciclatge
Lestil de vida de milers de persones ha canviat

radicalment des que es va introduir a les nostres cuines el
forn microones, fins a lextrem que a molts ens sembla ja
impensable no disposar deste aparell a casa. Les bondats
del microones es basen, fonamentalment, en la rapidesa per
a calfar els aliments i en la comoditat i la senzillesa del seu
s, la qual cosa ha perms que este electrodomstic shaja
adaptat perfectament a la manera de vida actual, poc
donada a ostentacions culinries i ms orientada a recalfar i
descongelar aliments ja preparats. Per el forn microones
oferix moltes ms possibilitats que el calfament dels
aliments, i es pot utilitzar, fins i tot, per a elaborar sofregits i
salses.
El risc principal deIs microones no es troba en la
naturalesa de les ones electromagntiques, sin en la seua
eficcia i potncia superiors per a calfar els aliments, ja que
aix pot provocar sobrecalfaments en els plats i cremades
diverses. Per a dissipar tot ressentiment, lOrganitzaci
Mundial de la Salut (OMS) va assegurar l'any 1992 que no
hi ha cap prova cientfica que avale que la salut deIs
consumidors daliments preparats als forns microones
crrega cap risc, sempre que se seguisquen les instruccions
del fabricant. (206)
Cada dia generem ms residus. A pesar que els donem

este nom, la major part sn recursos molt valuosos que
conv tindre en compte. s important prioritzar el consum
deIs materials totalment reciclables, generar pocs residus, i
tamb llanar-los de manera que es puguen recuperar.
Fins fa ben poc posvem tot el fem en un poal noms, i el
tirvem en un nic contenidor. Ara, en canvi, cal guardar i
tirar per separat el vidre, el paper, la matria orgnica, els
envasos, les piles..., avisar perqu vinguen a buscar els
trastos vells, i, quan comprem, vigilar que els productes i els
envasos siguen ecolgics, i anar amb carret o cabs per a
estalviar bosses de plstic. El fet s que hi ha residus per tot
arreu.
Els residus es poden tractar de diverses maneres, per
totes tenen un cost ambiental i econmic. Per tant, que se
n'hauria de fer? Es diu, i les lleis ja ho promouen, que el que
s'ha de fer s: primer, reduir la quantitat de residus i la seua
preciositat; segon, recuperar-los per a reutilitzar-los o
reciclar el que es puga; i, tercer, fer un tractament adequat
de la resta. (194)
C1 (Mitj)
La tinta i el paper electrnics
El vegetarianisme
Primer va ser la tinta xinesa; desprs, la invisible. I quan

pareixia que, en qesti descriptura, ja estava tot inventat,
ha aparegut una nova frmula que podria significar una
revoluci en el mn editorial. s la tinta electrnica i, junt
amb el paper electrnic, promet substituir prompte les
estilogrfiques o el clari. I s que... qui no ha imaginat
alguna vegada tindre un llibre en blanc que es puga
"recarregar" una i mil vegades amb el text que vullguem en
cada moment?
Ara fa deu anys, uns quants cientfics comenaren a
treballar en un projecte futurista: el paper electrnic. La idea
era substituir el paper per unes ultramodernes pantalles
flexibles i porttils. La pantalla t un grossor d'uns tres
millmetres i es pot enrotllar, doblegar i, incls, portar a la
butxaca. La qualitat de la imatge s superior a la duna
pantalla de vidre lquid i quant a la capacitat
d'emmagatzematge, pot contindre ms informaci que el
disc dur del nostre ordinador.
Les aplicacions sn innombrables: pissarres escolars,
cartells publicitaris, peridics, etc. La novetat del paper
electrnic s que podem accedir a la mateixa informaci que
tenim en un ordinador, per amb ms manejabilitat i
resistncia. (196)
El vegetarianisme s el rgim alimentari que t com a

principi labstenci de menjar carn i peix, i es basa en el
consum de cereals, llegums, bolets, fruites i vegetals. La
persona que practica este tipus de dieta s coneguda com a
vegetariana.
N'hi ha diferents tipus i graus: les persones que no
admeten cap ingesta de productes derivats deIs animals
( com els ous o els lactis) sn anomenades vegetarianes
estrictes, i aquelles que s que poden ingerir estos productes
es coneixen com a ovolactovegetarianes.
Els motius que els vegetarians adduxen per a justificar la
seua dieta varien. Alguns ho fan per consideracions de
salut; uns altres, per raons tiques, com la defensa deIs
drets deIs animals, per exemple.
N'hi ha tamb que ho sn per motius ecolgics, als quals
els preocupa l'estat actual del medi ambient en el mn.
Consideren que, com que els recursos naturals sn limitats,
se nestalvien si la persona salimenta directament deIs
vegetals, en lloc dutilitzar-los com a menjar per als animals.
Alguns altres tamb presenten motius religiosos, ja que
algunes religions, com ara Ihinduisme o el budisme,
promouen el vegetarianisme. (187)
C1 (Mitj)
La grip: el virus recurrent
Els canvis dhumor
Amb el canvi estacional i I'arribada del fred, la idea de

passar uns quants dies al llit, cuidats i atesos per un familiar
que no deixa de servir-nos sucs de taronja i caldos
vitaminats, sembla una opci desitjable. No obstant aix, el
seu atractiu desapareix quan, per obra i grcia de la grip, a
esta situaci cal afegir febra alta, mal de gola, mucositat i un
malestar general al cos que, la majoria de vegades, impedix
que lafectat vaja al treball i es faa crrec de les seues
tasques quotidianes. Hivern rere hivern, amenaa ser ms
agressiva que la versi anterior.
Quan sacosta el final de lestiu, els dies es fan ms curts

i disminuxen tant les temperatures com lenergia. Si t
malhumor, depressi o problemes per a conciliar el son i
concentrar-se, no salarme. Tot esta relacionat amb
larribada de la tardor i la disminuci del nombre dhores de
llum. Ho ha demostrat un grup de cientfics de la Universitat
de Toronto (Canad), grcies a lajuda duna prova dimatge
que mostra que la circulaci deIs nivells de serotonina
descendix amb la caiguda de les fulles i, amb aix, el nostre
estat dnim.
Davant del temor que el virus travesse les portes de

cases, centres escolars i llocs de treball la vacuna s la
mesura ms efica per a previndre esta malaltia.
La serotonina s un neurotransmissor del sistema nervis

central que exercix un paper molt important en lestat
dnim, lansietat, el son, el dolor, la conducta alimentria i el
comportament sexual.
La vacuna contra la grip comuna esta elaborada amb

virus inactivats o morts, i sinjecta, generalment, al bra. T
una eficcia del 90% i oferix protecci entre sis i nou mesos
als vacunats. Per este motiu, el perode ideal per a vacunarse s entre els mesos de setembre i octubre. (180)
Els exmens neurolgics han corroborat que els nivells

de circulaci de la serotonina varien segons l'estaci de
l'any, i que sn proporcionalment inversos a lestat dnim
deIs pacients. A pot oferir una possible explicaci a
laugment depisodis depressius a la tardor i a lhivern en les
persones ms vulnerables genticament. (172)
C1 (Mitj)
La infidelitat
Un videojoc per a la classe dhistria
La infidelitat apareix quan es trax la persona amb qui es

mant una relaci, siga del tipus que siga, i soriginen
contactes de tipus sexual o afectius amb un altre individu.
En definitiva, no s ms que una traci a una promesa feta
a la parella, una promesa dexclusivitat. Esta situaci genera
un conflicte en laltra part perqu s una experincia
dolorosa i, fins i tot, humiliant, que ataca lautoestima i
provoca . impotncia i rancor. I s que amb la infidelitat es
destruxen els valors en qu es fonamenta una relaci de
parella, com sn la confiana, la sinceritat i el respecte.
Les causes que provoquen una infidelitat sn diverses.
Els traumes dinfantesa sn els que ms poden influir, tant
el fet de provindre duna famlia disfuncional, com la
inseguretat o la sobreprotecci que sha pogut patir per part
deIs pares. Per altra banda, la soledat, la desesperana o
una depressi poden provocar inestabilitat en la parella, aix
com la monotonia o una vida sexual deficient. La busca
dexperincies noves o la falta damor formen part tamb de
les causes ms freqents. (183)
Es pot aprendre jugant a un videojoc? La saga

Civilization, lltima entrega de la qual rep el nom de
Civilization Revolution, sha convertit en un clssic deIs jocs
destratgia amb contingut histric. Es tracta d 'un deIs
populars jocs en qu lusuari decidix que succex en la vida
deIs personatges que hi apareixen i es caracteritza per la
fidel ambientaci de les ciutats i situacions que recrea.
Els seus promotors insistixen en el fet que, per b que
incorpora un rigor histric que afavorix alguns valors
didctics, el ms important s la diversi. Aix, no s'aprn
histria en sentit estricte, per s que desperta linters
sobre determinades rees. De totes maneres, alguns
experts shi mostren escptics, entre altres motius perqu el
professorat no coneix prou b el llenguatge deIs videojocs.
Per estos videojocs poden fer que els ms jvens
perden la por a la histria. Quan el jugador participa com a
protagonista, s ell mateix qui descobrix i construx les
civilitzacions, i aix Iobliga a prendre decisions i el
familiaritza amb el sistema poltic i econmic de cada poca.
(179)
C1 (Mitj)
El canvi climtic
Els organismes transgnics
Actualment, la concentraci atmosfrica de gasos

defecte hivernacle ha augmentat i, per tant, ho ha fet tamb
la capacitat de retenci de la calor. Aix ha modificat el
balan energtic global i ha produt un augment de la
temperatura mitjana del planeta. Este procs s el que rep
el nom de canvi climtic. En els ltims anys, molts estudis
cientfics han coincidit a assenyalar la relaci entre
laugment de la concentraci de gasos amb efecte
hivernacle en latmosfera i laugment de les temperatures.
Les causes del canvi climtic cal estudiar-les amb
deteniment, ja que lemissi a latmosfera de gasos que
tenen efecte hivernacle ha existit sempre. Per exemple, a
travs de les erupcions volcniques o de les tempestes
darena, que tamb augmenten la retenci de radiacions
infraroges. De qualsevol manera, estes fonts sn puntuals i
de poca duraci, i les partcules i els gasos que emeten
poden ser absorbits pels ecosistemes del planeta.
Daltra banda, cal destacar que, des del comenament de
la Revoluci Industrial, la humanitat no ha deixat demetre
gasos defecte hivernacle, especialment dixid de carboni.
Aix demostra que la humanitat. ha tingut prou temps per a
posar remei a este problema. (194)
Els organismes genticament modificats sn sers vius als

quals sels ha introdut, per mitj de tcniques artificials, un
gen duna espcie diferent que no arribarien mai a tindre de
manera natural. La tecnologia amb que es fa la
transferncia de gens s molt imprecisa i requerix la
utilitzaci daltres gens a ms del que es vol transferir.
Amb la modificaci gentica es vol passar una
determinada caracterstica dun ser viu a un altre que no la
possex. Esta possibilitat de lenginyeria gentica sha difs,
aplicada a lalimentaci, com la gran possibilitat dobtindre
ms i millors aliments i resoldre el problema de la fam al
mn.
Tot i aix, hi ha un rebuig generalitzat deIs transgnics en
la societat civil. Els motius del rebuig sn diversos i es
troben estretament vinculats entre si. Per aix, s molt
important tindre en compte esta varietat de motius i no caure
en la simplificaci que el rebuig es dna per la por dall que
s nou. (162)
C1 (Mitj)
Comer just
L' energia ecolgica a casa
El comer just s un moviment internacional que, des de

fa ms de trenta anys, planteja un repte difcil: lluitar per
aconseguir ms justcia i la igualtat de condicions en el
terreny del comer mundial. I s que, tot i que les relacions
econmiques amb el mal anomenat Tercer Mn ja no
seguixen les rgides pautes despoliaci de lpoca colonial,
la seua realitat esta molt lluny de ser un idllic intercanvi
igualitari. Aix, amb el lema comer, no ajuda es van
portar a terme els primers projectes que pretenien establir
noves bases, equitatives i solidries, en les relacions
comercials entre els pasos del nord i del sud.
Estos projectes es basen en una srie de criteris
dintercanvis econmics amb els productors del sud, els ms
importants dels quals sn els segents: respectar el medi
ambient en els processos de cultiu i producci; crear
cooperatives o alternatives de treball associat, que
asseguren unes condicions dignes de treball per al xicotet
productor; establir relacions directes entre productors i
compradors, per a evitar els intermediaris; garantir un preu
de compra just per al productor, i invertir part deIs beneficis
en programes de desenrotllament comunitari. (191)
Diverses tecnologies ajuden el consumidor a installar a

sa casa, de vegades amb lajuda duna subvenci, un
modern sistema ecolgic que permet estalviar electricitat,
calefacci i aigua calenta. A ms, les exigncies de la
normativa mediambiental augmenten, per la qual cosa les
vivendes estan condemnades a ser cada dia ms
ecolgiques. Aix, la legislaci establix actualment diversos
requisits de reducci energtica i dinstallaci de sistemes
renovables, com ara panells fotovoltaics. En altres pasos
fins i tot han proposat que en 2016 els nous habitatges
siguen denergia zero, s a dir, capaos de cobrir totes les
necessitats energtiques grcies a materials i fonts
renovables installades als edificis.
Les tecnologies en lactualitat oferixen diferents
possibilitats Duna banda es poden installar sistemes actius
per a aconseguir energia renovable, com ara panells solars
miniaerogeneradors, biocombustibles o biomassa. I dun
altra banda les tcniques passives, com ara lallament
trmic i laprofitament de la calor del sol o la generada pels
ocupants de la casa, poden reduir el consum elctric en
climatitzaci dun 70% a un 90%. (171)
C1 (Mitj)
La vacuna contra el papilloma
Boscos
La primera vacuna que es comercialitza contra el virus del

papilloma hum arriba a les farmcies. El frmac es pot
trobar amb el nom de Gardasil, i sha demostrat efectiu per a
previndre el cncer de coll d'ter. Sanitat, per, recorda que
sha, establit que el producte se subvencionar i
sincorporar a partir del prxim 1 de gener al calendari de
vacunaci de les xiques entre 11 i 14 anys. Les dones que
es queden fora deste calendari, amb una edat entre 15 i 26
anys, tamb podran vacunar-se sempre que ho determine el
metge.
El 30% de la superfcie de la Terra esta coberta per

boscos. La FAO advertix, a travs dun estudi recent, que el
planeta perd cada any 7,3 milions dhectrees de boscos,
una superfcie similar a la de Castella la Manxa.
La primera vacuna de prevenci del cncer de coll dter i

daltres malalties genitals, causades pel virus del papilloma
hum (VPH), ja es troba a les farmcies. El preu s de
464,58 euros per les tres dosis necessries, que shauran
dadministrar en un termini entre sis mesos i un any. La
vacuna protegix contra quatre classes del virus dos
causants del cncer de coll dter i dos ms que provoquen
malalties genitals com ara les berrugues.
La situaci a la pennsula Ibrica no s gens

engrescadora, perqu s una de les zones dEuropa ms
afectades per la desertitzaci. A linici del segle XX, ja
havien desaparegut grans extensions de boscos autctons.
A ms, els continus incendis forestals, la desaparici deIs
usos tradicionals, les plantacions darbres extics, la forta
pressi urbanstica, les grans obres pbliques o ls de
prctiques dexplotaci forestals abusives, estan motivant la
desaparici de boscos vells i madurs, amb la prdua de
biodiversitat que aix comporta. (172)
Noms estes quatre soques del papilloma causen entre

el 70% i el 75% de les infeccions que degeneren en cncer
de coll dter, de manera que les dones que no shagen
infectat mai amb este virus i que es vacunen estaran
immunitzades contra la majoria de les infeccions genitals
que causa el VPH. (221)
El primer punt negre es troba a Amrica del Sud, on

trobem el 23% de la superfcie forestal del planeta: all la
prdua neta anual arriba a 4,7 milions dhectrees. frica s
laltre punt negre desta catstrofe ecolgica: en este
continent es perden 4 milions dhectrees netes cada any.
C1 (Mitj)
El preu de la gasolina i del gasoil
s perills fer-se prcings?
La diferncia de preu entre la gasolina i el gasoil sha

acurtat del 16% al 4,3% en quatre anys. El gasoil sha apujat
un 51% des de 2003. Aix no ha fet canviar lhbit de
comprar i els consumidors encara preferixen el disel.
La reducci desta diferncia sembla que no ha tingut a
efecte cap canvi de comportament deIs consumidors Els
carburants sapugen, per no tots sencarixen de la mateixa
manera. La conseqncia deste creixement irregular s que
el preu del gasoil dautomoci, tradicionalment molt ms
baix que el de la gasolina de 95 octans, s'hi acosta cada
vegada ms.
EIs experts diuen que fins als 30.000 quilmetres anuals
no samortitza la diferncia de sobrecost que t un vehicle
disel respecte a un de gasolina. La reducci desta
diferncia, per, pareix que no ha provocat cap canvi de
comportament en els consumidors, perqu grcies a la
tecnologia, el motor disel s comparable al de gasolina en
prestacions, velocitat i soroll. Aix, i la cultura de I'estalvi,
sn les causes que la gent no pense en els quilmetres que
ha de fer.
I s que lencariment deIs carburants, amb impostos ha
sigut espectacular; la causa: el petroli Brent a 88,69 dlars
el barril, vora el triple de fa quatre anys. (209)
A les persones sempre ens ha agradat guarnir-nos, i els

prcings no sn una moda recent ni original dEuropa. En
totes les cultures en que sha practicat esta tcnica per a
embellir els cossos humans, shan utilitzat tamb tota classe
de recursos i tractaments per a evitar el perill d'infecci,
Nosaltres, que no tenim ms tradici que foradar les orelles
de les xiquetes acabades de nixer per a posar-los
arracades, desconeixem en gran manera qu sha de fer per
a evitar infeccions.
En primer lIoc, abans de fer-se un prcing, s'ha destar
preparat, perqu s dolors. El dolor s intens, per noms
dura uns segons. De fet, hi ha gent que sol anar tan
predisposada a sentir-lo que, quan arriba el moment
assegura que no fa tant de mal com shavia imaginat.
Per altra banda, fer-se un prcing no ha de suposar
problema, ja que les tcniques actuals sn altament fiables.
El perill comena quan sacudix a una persona que no s un
professional amb experincia o quan el client no seguix les
normes dhigiene i de prevenci. Tamb pot donar-se el cas
que alguna allrgia provoque algun malestar. Si s aix,
s'ha d'acudir rpidament a buscar assistncia mdica. (199)
C1 (Mitj)
L's dinternet millora la sociabilitat
Drogues de disseny sense risc?
EIs usuaris d'Internet sn ms actius, tenen ms amics,

estan ms implicats en la vida poltica i patixen menys
depressions, segons conclou linforme duna investigaci
que sha dut a terme al llarg de set anys.
Lobjecte danlisi deste estudi ha sigut la incidncia
dInternet en tots els mbits de la vida social, empresarial i
administrativa.
El socileg Manuel Castells va assegurar que el projecte
ha verificat el que ja se sabia, que les noves tecnologies no
tanquen la gent a casa, sin que activen la sociabilitat. I s
que, desprs danalitzar les dades de lexhaustiu estudi
realitzat per 40 investigadors per mitj de 15.390 entrevistes
presencials i 40.400 per Internet, Castells va remarcar que
la xarxa s l'element clau per a lautonomia personal,
poltica, econmica i professional.
A ms, Castells va afirmar que Internet pot combatre el
gran problema educatiu del futur, laband escolar, utilitzant
les noves tecnologies amb la implicaci i el suport del
professorat. El socileg va reivindicar ls dInternet en els
centres educatius com a recurs habitual dalumnes i de
professors. (174)
El primer que hem de tindre en compte s que, en el

consum de qualsevol droga, sempre hi ha risc i, per tant, cal
ser conscients tamb del perill de les drogues de disseny.
En concret, pel que fa a les pastilles estimulants que
sagrupen amb el nom dxtasi, un deIs riscos s que no
podem saber qu contenen exactament.
Per una altra banda, els estimulants artificials intenten
imitar les substncies estimulants naturals que fabrica el
cos. La diferncia esta en el fet que les conseqncies sn
imprevisibles, perqu cada ser hum reacciona de manera
distinta davant de la introducci duna substncia artificial.
Una altra diferncia important s que, mentres que els
efectes deIs estimulants naturals tenen una durada curta,
els deIs estimulants continguts en les drogues de disseny es
poden prolongar durant hores. Fet que impedix que el nostre
cos controle lesfor que realitza.
Hi ha casos de xics i xiques que han mort desprs de
prendre per primera vegada una pastilla. Per qu? Perqu,
a ms de les palpitacions, sufocacions i nusees, augmenta
la temperatura interna del cos, fins a fer impossible el
funcionament de les cllules. No n'hi ha prou amb beure
aigua, perqu el que hem fet s destruir la capacitat de
regular la temperatura interna. La mort, aleshores, s
sobtada i immediata. (217)
C1 (Mitj)

Turistes cada vegada ms aventurers
Davant de turistes cada vegada ms exigents i
aventurers, que no vacillen a recrrer Afganistan, lIraq,
Egipte, Colmbia, el Iemen i altres racons calents del
planeta, algunes agncies de viatges es doten cada vegada
de ms dispositius per a enfrontar-se a les crisis, com per
exemple els missatges d'alerta per SMS.
En una crisi, el primer enemic s el temps. Per aix el
nou sistema permetr als majoristes de viatges tindre la
informaci immediata en els seus telfons mbils i aix
podran contactar immediatament amb una plataforma
dauxili, explica el president duna associaci doperadors
turstics.
EIs turistes sn, en definitiva, els primers afectats per les
crisis, ja que lEstat, garant de la seua seguretat, no els
coneix. I s que, a diferncia deIs expatriats, no estan
registrats en el seu consolat als pasos que visiten.
El problema s que, a pesar de les catstrofes, cada
vegada hi ha ms persones que volen passar les vacacions
a l'altre costat del mn. Per a previndre riscos, els operadors
turstics seguixen ara atentament les fitxes de consells als
viatgers, difoses per algun govern, que desaconsellen
alguns pasos o zones en funci del risc datemptats. (191)

L'abandonament d'animals extics creix un 50% en 3
anys
La recollida de rptils i amfibis extics abandonats ha
augmentat un 50% entre 2003 i 2006. De fet, els experts
coincidixen que labandonament deste tipus despcies
creix de manera parallela a la moda de tindre a casa
animals extics. El cas del caiman caat recentment en un
llac s un exemple deste nou problema ambiental.
EIs centres de recuperaci danimals van recollir, durant
els onze primers mesos de l'any passat, 1.515 rptils i
amfibis extics, 1.362 deIs quals eren tortugues extiques.
El problema ms greu sn les tortugues de Florida, per
tamb s'han capturat moltes iguanes, fardatxos, serps de tot
tipus i caimans, detalla un tcnic dun centre de
recuperaci.
No hi ha dades sobre altres espcies, per els experts
reconeixen que el problema deu ser molt similar per a aus
( com ara lloros), mamfers (hmsters o erions) i, fins i tot,
insectes o arcnids.
Les vendes en els centres especialitzats i les visites als
veterinaris sn dos clars indicadors del volum danimals
extics a les llars i, en el pitjor deIs casos, expliquen
l'abandonament deIs animals que els seus propietaris
consideren problemtics, b per ser massa grans o violents
o b perqu patixen qualsevol tipus de malaltia. (199)
C1 (Mitj)
AD Tramuntana
Seixanta anys aportant esperana
El Tramuntana s un vehicle de dos places amb una

estampa espectacular, quasi de blid de Frmula 1 i
reminiscncies esttiques d'avi de combat.
Lempresa que el dissenya i el construx, AD Tramuntana,
calcula que comenar a vendrel ben prompte.
Cada Tramuntana s un cotxe nic, perqu des del
principi es construx dacord amb els desitjos especfics del
client. Lespai interior de conducci es fa a mida, i la
selecci de materials i Iequipament pot ser distinta per a
cada unitat. Finalment, en compte de portar un nmero de
srie, cada cotxe es diferencia amb un gravat dun vers
potic en el xasss. Com que gran part del procs de
fabricaci s artesanal, el ritme de producci s lent: AD
Tramuntana noms t previst fabricar 12 cotxes cada any.
T un motor amb una potncia de 550 o 720 cv.
Aconseguix 355 km/h de velocitat mxima i pot accelerar
fins a 100 km/h en noms 3,7 segons.
Lesquelet est fabricat en fibra de carboni amb zones de
deformaci programada. La carrosseria tamb est
fabricada en fibra de carboni, encara que t certs detalls
fabricats en altres materials, com ara la fusta, lacer
inoxidable o el titani. (196)
La concessi del Premi Prncep dAstries de la

Concrdia i el prxim seixanta aniversari de lentitat han fet
centrar latenci en la UNICEF, una de les organitzacions
ms ben valorades per les campanyes a favor de la infncia
i la independncia poltica.
Durant estos seixanta anys dexistncia, la UNICEF sha
guanyat el respecte de governs i dinstitucions per haver-se
mantingut allunyada de conflictes poltics que li podrien
entorpir la tasca. Este reconeixement a la seua faena li ha
fet merixer nombrosos premis internacionals, entre els
quals destaca el Nobel de la Pau l'any 1965.
Per a este nou segle, la UNICEF sha marcat cinc grans
reptes en qu se centren tots els esforos: educaci,
dedicaci a la primera infncia, lluita contra la mort infantil
(malnutrici, vacunaci, etc.), lluita contra la sida i protecci
de xiquets i xiquetes contra l'explotaci o qualsevol altra
forma de violncia.
La UNICEF disposa d'un pressupost de ms de 3.000
milions deuros anuals procedents de governs i
dorganitzacions governamentals (63%), dorganitzacions no
governamentals i del sector privat (33%) i daltres
aportacions particulars en forma de productes UNICEF
(4%), associats i donacions. (185)
C1 (Mitj)
EIs extraterrestres i el canvi climtic
El bronzejat pot ser addictiu
Lexministre de Defensa canadenc va instar els governs

de tot el mn a desclassificar i usar la tecnologia aliengena
secreta, obtinguda en presumptes accidents dovnis, a fi de
detindre el canvi climtic. M'agradaria veure quina
tecnologia extraterrestre hi podria haver per a eliminar la
crema de combustibles fssils... aix podria ser una manera
de salvar el nostre planeta, va declarar Hellyer, de 83 anys,
al diari Ottawa Citizen.
Les naus extraterrestres deuen haver viatjat llargues
distncies per a arribar a la Terra, per la qual cosa han
destar equipades amb avanats sistemes de propulsi o
han dutilitzar combustibles excepcionals. Estes tecnologies
aliengenes podrien oferir a la humanitat alternatives als
combustibles fssils, va dir al peridic.
s imperiosament necessari persuadir els governs
perqu desclassifiquen el que saben. Sospite que alguns en
saben prou, i que eixe coneixement seria suficient per a
salvar el nostre planeta si saplica rpid, va dir.
Hellyer va ser ministre de Defensa en 1963 i va
supervisar la controvertida unificaci de lexercit canadenc.
Tamb va dir, al setembre de 2005, que una vegada havia
vist un ovni. (180)
Tal com succex en el cas del consum d'alcohol, de tabac

i de drogues, voler tindre sempre un bronzejat perfecte es
pot deure a una addicci, segons ha revelat una nova
investigaci.
A pesar de les advertncies sobre com pot ser de
perjudicial prendre molt de sol o assistir a sessions de
bronzejat, les persones continuen desitjant veures morenes
i rebutgen el canvi dhbits, encara que a incremente el
risc de patir cncer de pell.
Encara que els dermatlegs sospitaven que algunes
persones necessitaven veures bronzejades per a sentir-se
b, una nova investigaci realitzada suggerix que podrien
ser addictes a la llum ultraviolada. El nostre estudi proposa
descobrir si certs individus exhibien conductes addictives
respecte del bronzejat, va assenyalar la doctora Robin
Homung, de la Universitat de Washington.
Investigacions prvies van demostrar que la llum
ultraviolada del sol pot provocar Iemissi d'endorfines,
components cerebrals que estan associats al plaer o a la
sensaci de benestar. Homung va consultar 385 estudiants
universitaris deIs dos sexes i ms del 76% de les estudiants
va dir que tractaven de fer-se morenes deliberadament,
enfront del 59% deIs xics. (183)
C1 (Mitj)
I de propina, Iassetjament
Saturn, un mn de meravelles
Les dones treballadores, a ms a ms de patir diferents

formes de discriminaci laboral - menys salari, faenes de
nivell inferior i ms temporalitat, suporten lassetjament
sexual per part deIs companys de faena o deIs caps. Un
estudi de linstitut de la Dona acredita que 1.310.000
treballadores - un 14,9% de la poblaci activa femenina han patit alguna classe d'assetjament sexual: acudits o
comentaris de contingut sexual, gestos o mirades
insinuants, abraades o besades no desitjades, topaments,
pessics, actes sexuals sota pressi d'acomiadament, etc, en
un entorn intimidador, hostil, humiliant i ofensiu.
Per tant, estem davant dun problema social greu, perqu
atempta contra la dignitat de les persones, i que
malauradament no s percebut com a tal per la gran majoria
de la societat, que tendix a minimitzar-lo i a amagar-lo. Aix
provoca que un gran nombre de dones afronte esta situaci
en solitari, sense ajuda de ning, per no perdre el lloc de
treball.
Les causes radiquen en el masclisme: tractar la dona com
un ser inferior, des de labs de poder o el xantatge. (177)
La sonda nord-americana Cassini va arribar el dia 1 de

juliol de 2004 a lrbita de Saturn, desprs d'haver fet un
llarg viatge interplanetari iniciat un lluny octubre de 1997.
En este moment, en el qual la Cassini quedava
enganxada a la gravetat de Saturn, es posava un final
feli a una travessia que ja per si sola representava la
culminaci dun repte. Per, al mateix temps, no era ms
que el punt de partida de tota una srie dexploracions al
voltant del gran planeta deIs anells i, sobretot, de les seues
llunes, tan nombroses com desconegudes encara.
Saturn s alguna cosa ms que un planeta gass i amb
un gran anell que esta envoltat per desenes de satllits, de
dimensions variables. Es pot dir que s un sistema solar per
si sol, amb Saturn actuant de sol central i les llunes en el
paper de planetes. Un cas semblant al de Jpiter.
La tasca de la Cassini no ha fet res ms que comenar,
perqu encara t faena per a un parell d'anys, per de
moment el seu llegat ja s espectacular. Tres grans fronts
acaparen latenci deIs instruments de la nau: per un costat,
el mateix planeta i els seus anells; per un altre, el satllit
principal, Tit, i, finalment, la resta de les llunes de
dimensions mitjanes. (220)
C1 (Mitj)
Popeye s un bluf
Desertitzaci i desertificaci
En la dcada de 1890, un investigador nord-americ va

disseccionar una fulla despinac per analitzar-ne les
propietats qumiques. Conta la llegenda que la seua
secretria, en el moment de passar les dades en net, va
cometre un xicotet error tipogrfic: en lloc descriure 3,0 mg
de ferro hi va posar 30 mg. Este simple desplaament de la
coma - potser a causa del mateix cientfic, que no
remarcaria b que es tractava de 3,0 i no de 30, perqu
donava per fet que era evident - va crear un deIs mites ms
grans de la nostra histria recent, la creena que els
espinacs contenen molt de ferro. Als Estats Units el consum
desta verdura va crixer a partir daquell moment un 30%, i
aix va fer que dos dibuixants crearen el fams i irreductible
Popeye, sempre armat deIs energtics i prodigiosos pots
despinacs.
No cal dir que encara hui en dia hi ha molta gent que creu
que els espinacs sn particularment nutritius. EIs errors
arrelen com el gram en la contextura mental deIs pobles.
Grcies a una falsedat de calibre monumental, el mn
sencer ha engolit espinacs. Ara se sap que els 3,0 mg de
ferro que cont de mitjana lespinac no sn massa
assimilables pel nostre cos. (209)
No s el mateix desertitzaci i desertificaci, encara que

els resultats siguen semblants. Desertitzaci s el procs
natural de transformaci dun ecosistema en desert.
Desertificaci s la degradaci en les zones rides,
semirides o seques per I' acci humana.
Conseqncies: un poc ms del 35% de la superfcie del
planeta est en procs de transformaci en desert, quasi mil
milions de sers humans afectats per la falta daigua,
escassesa daliments i clima rigors.
Agents? Entre els naturals, es poden mencionar un clima
advers, que erosiona els sls amb pluges torrencials, o el
canvi climtic que, per al sl mediterrani, se xifra en un
increment de la temperatura entre 1 i 3C. Entre els
antrpics, un pasturatge no controlat, una sobreexplotaci
del sl o un s inadequat de les tcniques de reg. I la
desforestaci, amb la tala abusiva de boscos, que redux la
capa vegetal necessria perqu el sl s'enfronte a I'erosi.
L'Agenda 21 va assumir el problema i propos diverses
solucions, entre les quals destaquen la catalogaci de zones
dacci prioritria, ls de millors tcniques de pasturatge i
agrcoles, noves poltiques en ls de laigua i reforestaci
urgent. (189)
C1 (Mitj)
Tecnologia que acosta?
Salvar la tortuga mediterrnia a la costa de Castell
La bretxa digital no s solament entre rics i pobres, tamb

dividix jvens i majors, hmens i dones.
Un deIs temes de qu es parlar ms durant la Cimera
Mundial sobre la Societat de la Informaci que t lloc a
Tunis, entre el 16 i el 18 de novembre, s el de lanomenada
bretxa digital.
Mentres que en alguns llocs del mn es planeja la
installaci massiva deIs Wi-Fi (les connexions sense fil en
Internet), i es debat sobre el poder deIs blogs, en altres
pasos del planeta tot just es t accs a una computadora.
No hi ha dubte que Internet i els avanos tecnolgics com
les cameres digitals, el correu electrnic i el telfon cellular
han ajudat a acostar milions de persones.
Al mateix temps, a mesura que apareixen noves
tecnologies, sembla aprofundir-se ms i ms labisme que
separa els qui tenen accs a estos progressos tcnics deIs
qui no hi tenen accs. Sn per ventura les noves
tecnologies recursos que acosten el mn o, al contrari,
creen una divisi encara major entre rics i pobres? (178)
Les captures illegals, la destrucci de lhbitat i els

incendis forestals han provocat que la tortuga mediterrnia
estiga en greu perill d'extinci.
Al centre Mas de les Tortugues a la Plana Alta de
Castell, dedicat a la protecci deste amfibi, shan proposat
recuperar esta espcie amenaada amb la finalitat de
reintroduir-Ia en el seu hbitat natural i evitar-ne aix la
desaparici. El centre va ser inaugurat a loctubre de 2004
arran dun projecte promogut per la Generalitat.
Tpica de la costa mediterrnia europea, tot i que amb
poblacions molt disperses, esta tortuga - que fa uns 20
centmetres de llargria - t la capacitat de crrer (s a dir,
s ms rpida que altres) i denfilar-se als arbres, si ho
necessita. Acostuma a viure en prats, conreus, garrigues,
pinedes o alzinars. Salimenta principalment de fulles i de
fruits sucosos, encara que pot fer-ho fins i tot de caragols i
insectes.
Al centre, obert a tothom i situat dins de Ientorn del
paratge natural del Desert de les Palmes, es mostren totes
les curiositats dun amfibi salvatge que durant anys sha
venut com a animal de companyia. (186)
C1 (Mitj)
EII navega, ella navega
Quan el petroli s'acabe
Si b la bretxa digital per gnere es tanca a poc a poc, un

estudi suggerix que hmens i dones prenen rumbs molt
diferents a lhora de navegar per la xarxa de xarxes.
Segons linforme, elaborat pel Projecte Pew sobre la vida
nord-americana i Internet, els hmens utilitzen Internet per a
provar coses noves, mentres que les dones l'usen per a
mantindres en contacte.
Una vegada se superen els interessos comuns, els
hmens tendixen a ser atrets per les coses ms actives,
mentres que les dones valoren les relacions i les connexions
humanes, segons explica lautora de linforme que recull
els hbits de 6.000 nord-americans.
Aix, els hmens tendixen a involucrar-se en activitats de
risc, com ara sales de xat, subhastes i compra daccions en
la borsa per Internet. Les dones, en canvi, utilitzen la major
part del temps per a escriure missatges de correu electrnic
als seus familiars i amics en qu compartixen histries i
resolen problemes.
Cosa ben diferent fan els representants masculins, que
utilitzen el correu electrnic per a comunicar-se amb
organitzacions i escriuen missatges curts i al punt. (183)
Com la mort, ning no sap quan tindr lloc, per del que
s que podem estar segurs s que ocorrer: un dia haurem
de viure sense petroli. La producci de petroli prompte pot
arribar al seu punt mxim. El ms possible s que a aquells
que ronden els quaranta anys els toque viure-ho. I des de
molt abans que ocrrega, haurem daprendre a utilitzar
altres fonts denergia. I de les decisions que prenguem en
els prxims anys dependr que els nostres fills ens
benesquen o malesquen per les opcions energtiques que
els deixem.
s cIar que sempre existir petroli en algun lloc de la
Terra, per el que prompte pot ocrrer s que ser molt
costs extraurel, ja perqu siga tcnicament molt difcil o
perqu, en comparar-lo amb altres combustibles, siga molt
costs o molt contaminant.
Lany 1998, dos cientfics americans concloen que el
mn no esta quedant-se sense petroli, almenys no per ara.
El que la nostra societat enfrontar, i molt prompte, s la fi
del petroli barat i abundant del qual depenen totes les
nacions industrialitzades (178)
C1 (Mitj)
Ortografia i respecte
Per qu sillumina el cel?
La televisi andalusa ha prohibit reproduir SMS

(missatges de mbil) amb faltes dortografia; Hi ha qui
objectar que s una mesura excessivament dura, noms
pendent de laparena externa. Per cal tindre en compte
que la forma predetermina el fons. Vivim acceleradament i
aix sembla autoritzar-nos a passar per alt les coses que no
sn imprescindibles per a funcionar en la vida diria. s a
dir: ortografia, educaci, urbanitat, escoltar quan ens parlen i
llegir llibres. Per resulta que totes estes mincies formen el
teixit social en qu ens movem i ens donen entitat de sers
humans complets.
Totes i cadascuna de les mincies emanen de certs
valors que semblen irrenunciables. Per exemple, el
respecte. Si ens hi fixem, les normes deducaci sempre
busquen no irrompre en els drets deIs altres; la urbanitat
esta lligada a fer millor la vida comuna; escoltar ens porta a
valorar el contertuli; i la lectura i lortografia a donar un lloc
preeminent a la cultura, al saber i a la superaci de les
nostres barreres mentals. Menysprear estos detalls s com
fomentar el vandalisme, l'estupidesa, l'abs, l'egoisme i el
caos. (185)
El 1891 la ciutat dHaro de la Rioja va poder presumir de

ser la primera a tenir illuminaci elctrica als carrers. Dall
va sorgir la dita del viatger que sapropa a la destinaci i
advertix ja hem arribat a Haro, que sen veu la llum.
Encara que lancdota resulte divertida, el fet s que,
transcorregut ms dun segle des de llavors, lavs ha pres
un caire de crua realitat: els llums potents de les ciutats
oculten el cel o, el que s el mateix, la contaminaci
lluminosa s cada vegada ms forta, i la gran majoria deIs
ciutadans no som conscients que estem sotmesos a esta
classe de polluci. Amb la contaminaci acstica passava
una cosa semblant, per els seus perjudicis, menys subtils,
van ser rpidament percebuts quan se'n va comenar a
parlar. Lexcs de llum no molesta duna forma tan
immediata com el de soroll, per s evident que resulta un
malbaratament energtic i econmic, ja que s'utilitza la
major part de la llum per a illuminar el que no cal; tamb
soculta el firmament als hmens i dones que hi viuen
submergits, i s un perjudici mediambiental perqu la fauna
nocturna es desplaa. (195)
C1 (Mitj)
El 97% dels adolescents no valora la utilitat dall que

compra
El primer banc de cllules mare funciona al Regne

Unit
Comprar per comprar, o comprar sense saber que

s'adquirix o adquirir un producte sense que realment siga
necessari. Esta s, a grans trets, l'actitud que tenen molts
jvens valencians d'entre 12 i 18 a l'hora d'entrar en una
botiga a comprar. Un estudi fet pblic revela un elevat grau
de compra compulsiva entre este collectiu, que a la vegada
t un gran desconeixement sobre quins sn els seus drets
com a consumidors i en quins organismes poden
defendre'ls.
Fa ms d'un any que el Regne Unit pos en marxa el

primer banc de cllules mare del mn, cosa que va situar
este pas en l'avantguarda d'una de les rees ms
controvertides de la investigaci cientfica moderna.
El perfil del jove consumidor valenci s fruit d'unes

enquestes fetes a 600 adolescents, el 97,5% deIs quals ha
afirmat que no t en compte la necessitat o la utilitat deIs
articles que compra, mentres que un 32% reconeix que, una
volta adquirit el producte, comprova que no el necessita.
Lestudi semmarca en una campanya que t com a objectiu
inculcar als jvens un consum responsable. La campanya
difon un conjunt de recomanacions que tenen en com fer
entendre als adolescents que abans de comprar s'han
d'informar i deixar-se assessorar, tant pels professionals
com per la famlia.
Entre altres dades, l'enquesta revela que noms tres de
cada deu jvens tenen en compte el preu abans de fer la
compra, mentres que un 25% valora el disseny, les
caracterstiques i lesttica. (208)
El banc, que es posa en funcionament grcies a

l'avanada legislaci del Regne Unit, a ms a ms de
cllules embrionries, en cont de provinents d'adults i de
fetus. Per sn les que deriven d'embrions les ms
valorades pels cientfics, ja que sn ms verstils i es poden
convertir en qualsevol teixit o rgan del cos hum.
Fins ara, l'obtenci de cllules mare havia resultat molt
problemtica, ja que lextracci era extremadament
complicada, i pocs experiments havien acabat amb xit. Per
aix, amb la creaci desta mena de bancs es pretn
solucionar el problema i facilitar la consecuci destes
cllules.
El debat tic al voltant de les clIules embrionries se
centra sobretot en les seues dos fonts d'obtenci a travs
d'embrions sobrants deIs programes de fertilitzaci in vitro i
per clonaci teraputica. (170)
C1 (Mitj)

El 60% de les empreses familiars es dissol per
disputes entre parents
Quasi dos teros de les empreses familiars fracassen a
partir de la tercera generaci a causa de conflictes i
dificultats entre els membres i no per problemes financers,
de gesti o d'estratgia. Esta conclusi, en qu coincidixen
la majoria d'experts demostra que preparar la successi s
la primera prioritat de l'empresa familiar, segons explica el
director de l'Institut de l'Empresa Familiar (lEF), Fernando
Casado.
Noms entre el 5% i el 10% de les companyies arriba a la
tercera generaci, s a dir, a la dels nts del fundador. Es
calcula que, en l'actualitat, la durada mitjana d'una empresa
s d'uns 10 anys. Les companyies que aconseguixen
sobreviure ms enll de la tercera generaci delimiten i
regulen l'accs de parents als crrecs de responsabilitat a
travs de protocols o contracten assessors o gestors
externs per compartir o portar el pes de la direcci de
l'empresa. segons els experts.
Les empreses que han superat el relleu generacional, s
a dir, que han passat del fundador a tindre ms dun
propietari, com ara germans, cosins i d'altres, tenen unes
caracterstiques comunes i han dedicat temps i esforos a
planificar la successi, que consideren una activitat
estratgica. (192)

Consum de drogues i conducci de vehicles
En un nombre molt elevat d'accidents de trnsit est
present com a element determinant el consum d'alcohol i
altres drogues. Per a dir-ho amb xifres: a Europa moren
cada any prop de 57.000 persones involucrades en
accidents de trnsit on lalcohol es presenta com a element
determinant.
Malgrat totes les campanyes de sensibilitzaci efectuades
encara hi ha un problema important de conscienciaci de
molts ciutadans respecte a estes situacions de risc.
L'alcohol, com les altres drogues depressores del sistema
nervis - com ara el cnnabis, els opiacis (herona, morfina),
l'xtasi lquid o els tranquillitzants (ansioltics, hipntics) -.
disminux la capacitat de reacci de l'individu, la capacitat
de concentraci i els reflexos. Aix es tradux en situacions
de risc durant la conducci, tant per al conductor i els
ocupants del vehicle, com per a la resta de vehicles i
persones que circulen pels voltants.
Les substncies estimulants (les amfetamines, la cocana
o l'xtasi) tamb comporten un risc important a la conducci.
El consum destes substncies pot produir una falsa
sensaci de control, de disminuci de la fatiga i de la son:
per s una percepci equivocada que provoca
descoordinaci, reflexos minimitzats i problemes visuals i
auditius, tot aix accentuat si es barregen amb altres tipus
de substncies. (207)
C1 (Mitj)
Beure, tan nociu com fumar
Lautomedicaci no sempre soluciona el dolor crnic
Un grup internacional de cientfics ha advertit que l'alcohol

causa, al mn, quasi el mateix nombre de morts i de
discapacitats que fumar o tindre la pressi sangunia alta.
Els experts assenyalen, en lestudi publicat en la revista
The Lancet, que lalcohol s un factor determinant en 60
malalties de distint tipus. Van trobar que el 4% de les
malalties que afecten majorment la poblaci mundial sn
causades per l'alcohol, comparades amb el 4,1 % que sn
provocades pel tabac i el 4,4% que es produxen per la
pressi sangunia alta. L'informe se centra en malalties com
ara el cncer de boca, fetge i pit, els problemes cardacs i la
cirrosi, en les quals l'alcohol pot jugar un paper
desencadenant. Tamb destaca el paper de l'alcohol en
accidents
automobilstics,
ofegaments,
caigudes
i
enverinaments. L'alcohol tamb pot induir a violncia i
assassinats.
Es creu que si es restringira la disponibilitat de begudes
alcohliques en llocs nocturns i botigues, i tamb, que se
n'augmentara el preu, el fet podria afectar positivament la
disminuci de la taxa de danys provocats per l'alcohol. (179)
L'automedicaci i l's de frmacs sense indicaci del metge

sn prctiques cada vegada ms esteses i tamb ms
denunciades per les autoritats sanitries. Les conseqncies
poden ser contraproduents i no sempre alleugerixen els
problemes de salut. Un estudi recent revela que la majoria dels
medicaments consumits contnuament per la gent major no
sn efectius per a palliar el dolor crnic.
L'artrosi, per exemple, s una de les principals patologies
que produx dolor crnic. Per combatre'l, moltes persones
s'automediquen freqentment amb els antiinflamatoris ms
corrents sense saber que no solucionen el problema perqu
no sn els ms adequats.
Esta s la principal conclusi que s'extrau de l'ltim estudi
realitzat per la Societat Espanyola del Dolor. L'estudi reconeix
que l's abusiu de certs medicaments no t conseqncies
positives i si que en t de negatives, ja que, segons va explicar
Clemente Muriel, director de la Ctedra del Dolor de la
Universitat de Salamanca, l'artrosi no s una malaltia
inflamatria, sin degenerativa i, per tant, el tractament
recomanable sn els analgsics purs com el paracetamol.
L'automedicaci es demostra poc efectiva i, a ms, pot
afectar altres patologies del pacient, com ara la hipertensi, el
colesterol o la diabetis. Per este motiu, l'estudi recomana que
siguen els metges habituals els qui prescriguen la medicaci
correcta. (211)
C1 (Mitj)

Contra el trnsit, carrers buits
Els semfors podrien ser una espcie en extinci a
Exhibition Road, Londres.
L'experincia es dur a terme al barri londinenc de
Kensington i formar part d'una mesura psicolgica per a
millorar el trnsit.
Este nou concepte de planificaci urbanstica anima els
conductors i els vianants a mesclar-se en un espai obert.
Segons els organitzadors, la proposta pretn, per un
costat, que els conductors siguen ms considerats amb els
vianants. L'enfocament t a veure amb la psicologia
conductiva i la manera en qu els conductors responen al
que els rodeja. Per un altre costat, la teoria es basa en una
idea ben democrtica: tots els usuaris del carrer sn iguals.
Aix, les tradicionals marques vials i barreres utilitzades
per a separar el carrer de la vorera seran eliminades, i la
qesti de prioritat quedar oberta a negociaci.
Com a conseqncia d'este caos deliberat, els
conductors hauran de reduir la velocitat i establir contacte
visual amb els vianants, perqu no estar tan clar qui t dret
prioritari en la calada. A pesar de la regla de les noregles, la proposta per a Exhibition Road podria imposar
als conductors un lmit mxim de velocitat de 32 quilmetres
per hora. (195)

Una campanya alerta de l'augment dels preus als
locals de zones turstiques
Prendre un caf o una cervesa en una terrassa d'una
ciutat comena a ser un luxe. Els preus de les consumicions
ms comunes poden arribar a oscillar entre els quatre i els
nou euros.
Les zones turstiques sn les que es veuen ms
afectades per este fenomen, i aix fa que molts turistes
s'allunyen de les zones ms emblemtiques de les ciutats
per prendre alguna consumici. Els empresaris es defenen
dient que hi ha llibertat per a fixar els preus i que en ltim
terme s el consumidor qui ha de decidir. Tamb la Uni
Europea ha iniciat una campanya per a solucionar els
dubtes dels consumidors que viatgen a un altre pas.
Comprar a Europa s la guia que durant esta setmana es
repartir a les terminals d'alguns dels nostres aeroports. La
guia cont informaci sobre els drets dels consumidors en
14 dels 25 estats membres de la UE, i tamb informacions
com, per exemple, la garantia mnima en estos pasos, el
tipus de moneda, els perodes de rebaixes, els horaris dels
establiments comercials, l'equivalncia de les talles de roba
i de sabates o la manera de posar-se en contacte amb els
centres europeus del consumidor de cada pas. (199)
C1 (Mitj)
En un futur prxim podria haver-hi escassetat en les

fonts tradicionals de subministrament d'energia
Els defensors dels animals demanen que es tanquen

els zoos
L'Agncia Internacional d'Energia (AIE) diu que la

demanda d'energia en el mn augmentar quasi un 60% per
al 2030, en relaci als parmetres de 2002, i que la majoria
del subministrament encara dependr de les reserves
d'hidrocarburs. L'Agncia recorda que el 90% del transport,
a ms de l'accs a la fabricaci d'aliments, de medicaments,
de productes qumics i tota la base de la vida moderna,
depn del petroli.
Sn com presons. No tenen cap carcter pedaggic per

als xiquets i, a ms, els animals no hi poden dur a terme cap
dels seus comportaments naturals. Estes sn algunes de les
raons que dna Animanaturalis, una associaci de defensa
dels drets dels animals, per a demanar el tancament dels
parcs zoolgics.
Experts de la indstria petroliera, per, estimen que les

reserves actuals noms serviran per a cobrir les necessitats
dels prxims 40 anys.
Els ms pessimistes pronostiquen una caiguda en la
producci en els prxims 15 anys, mentres que els ms
optimistes creuen que els problemes arribaran desprs que
transcrreguen uns 100 anys. Creuen, de totes maneres,
que la gran pujada dels preus pot estimular el
desenvolupament de fonts alternatives de generaci
d'energia.
Quant al gas, una de les fonts ms freqents per a
reemplaar el petroli, els estudis alerten que no perdurar
de manera indefinida. (163)
Segons esta associaci, cal conscienciar la gent que

cada vegada que paguen una entrada en un zoo, un animal
s privat de llibertat en el seu hbitat natural. Els zoolgics
no complixen cap funci pedaggica, com errniament es fa
creure als pares que porten els fills a un zoo. En realitat no
s'aprn res del comportament dels animals en captivitat, ja
que no poden desenvolupar cap dels seus comportaments
naturals en els espais en qu sn confinats.
Esquivel, portaveu d'Animanaturalis, afirma que els
animals en captivitat contrauen una malaltia anomenada
zoonosi, els smptomes de la qual sn comportaments
repetitius com ara fer voltes al voltant de la gbia, balancejar
constantment el cap, rascar-se, i tamb provoquen falta de
gana o vmits.
Davant d'esta situaci, Animanaturalis proposa que se
suprimisquen els zoos i que es creen santuaris, que
complisquen una funci diferent, per rescatar els animals
maltractats en circs o en espectacles en general. (205)
C1 (Mitj)
Clssics animats en perill d'extinci
Rebaixes al cel
L'nec Donald acaba de fer setanta anys. l la seua

jubilaci es preveu imminent. Els nous herois infantils,
encapalats per l'entranyable Shrek, amenacen la
supervivncia d'un personatge que ha protagonitzat 150
curtmetratges i cinc pellcules i que ha donat alguns dels
xits ms sonats a la totpoderosa Disney. La dura
competncia amb altres fenmens animats, i sobretot la
dictadura de les noves tecnologies, han acabat retirant a un
segon pla els manufacturats personatges de la Disney. La
competncia ha arribat fins i tot de la mateixa companyia,
per m de l'entranyable peix pallasso Nemo. Per ,si hi ha
algun hereu amb possibilitats d'acceptar el repte de
convertir-se en heroi animat per excellncia, este s Shrek.
Hi ha moltes teories sobre l'xit d'esta pellcula generada
ntegrament per ordinador: una nova concepci de
l'animaci?, l'aposta per un pblic no sols infantil?, fugir del
classicisme de la princesa guapa i el prncep valent? Molts
sn els qui asseguren que l'originalitat est en el to
desmitificador de la pellcula, convertida ja en un autntic
fenomen de masses. (173)
Noves companyies, noves poltiques i estratgies

comercials han possibilitat que els preus dels bitllets d'avi
deixen de ser prohibitius. Viatjar a una capital europea per
30 o 40 euros s relativament fcil. Noms cal connectar-se
a internet, navegar un poc i tindre una targeta de crdit. Les
companyies de baix cost han fomentat una nova forma de
viatjar i han emps ms gent a agafar lavi: turistes que es
plantegen lescapada de cap de setmana ni que siga per
menjar-se una pizza a Roma, turistes que allarguen la seua
estada a la segona residncia, o gent que simplement viu
lluny de casa i a qui els preus faciliten que puga tornar-hi
ms sovint, a ms dels trasllats per motius de negoci. Un
nou escenari que ha fomentat les rebaixes al cel, i unes
tarifes que es regixen per la llei de l'oferta i la demanda:
com ms prompte es fa la reserva, ms fcil s trobar un
bon preu. Aix s, no trobareu menjar a bord de l'avi, un
codi de reserva substitux el bitllet i, si reserveu mitjanant
agncia o b per telfon, s'encarir el preu. s la filosofia
destes companyies: suprimir extres i oferir preus ms
competitius. (199)
C1 (Mitj)
Material de rebuig
Dieta mediterrnia en crisi
Els nostres pares i iaios es preocupaven al fer les seues

compres per adquirir objectes en qu la llarga duraci era
un atribut essencial. Tanta que molts d'eixos articles
(rellotges, estilogrfiques, botes... ) eren utilitzats per ms
d'una generaci i s'arribava a sentir per estos un afecte
especial. Res d'aix t sentit hui. En la fase superior del
consumisme que viu Occident, el cicle de vida til de
nombrosos. productes s'ha redut al mnim i la qualitat ja no
s'associa a la duraci. Els objectes se substituxen per uns
altres a tal velocitat que a penes ha donat temps a dominarne el maneig o a acostumar-se a usar-los. Molts gremis
dedicats a la reparaci d'eixos bns tenen els dies
comptats, mentres que els centres de reciclatge no donen
l'abast per a salvar el que es puga de tant d'objecte mort
que encara gaudix de bona salut.
Quines raons hi ha per a esta acceleraci en la
substituci de tants bns de consum? No se'n pot parlar
d'una, sin de diverses, que actuen en un altre sector. La
novetat, per primera vegada en la histria, s que ho fan de
manera conjunta per a aconseguir la ms rpida substituci
d'articles que mai s'ha conegut. (203)
Les estadstiques ens inviten a corregir el rumb de

l'alimentaci. En a penes deu anys, el qu, el com i el quan
mengem han patit canvis drstics i d'efectes devastadors
per a la nostra qualitat de vida.
Alguns anuncien a so de bombo i platerets que hui es
menja millor que abans, afirmaci que no deixa de
sorprendre si escodrinyem un poc en la realitat.
No ens enganyem, d'illusions no es viu. l per molt que
plantem cara i pregonem als quatre vents que al nostre pas
es menja millor que en cap altre lloc del mn, la majoria es
pren el desdejuni en deu minuts molt de pressa, amb un
caf amb llet i un croissant. Pitjor encara: es tendix a
prescindir de fruites, verdures, peixos i vi negre,
beneficiosos per a la salut si se saben combinar i distribuir
en un mnim de tres menjars per dia i acompanyats
d'exercici.
A pesar dels beneficis de la dieta mediterrnia, s evident
que ens hem tornat rars. O no resulta estrambtic que
hgem substitut els sucs de fruites acabats d'esprmer per
refrescos? Jo opte per buscar un poc de temps per a cuinar.
l quan no en tinc, al costat de casa hi ha un restaurant
casol on un encisam t gust d'encisam, i una tomaca, de
tomaca. (218)
C1 (Mitj)
Brigada antidivorci
Gent guapa
Per cada dos parelles que es casen n'hi ha una que

trenca. En les grans ciutats hi ha ms ruptures, que bodes.
Per alguns intenten salvar el matrimoni, demanen ajuda i
paguen per ella. Els terapeutes de parella sn professionals
en ala.
Marta. arquitecta de 34 anys, i Joan, notari de 33, van
tindre, durant tres mesos diverses notes apegades en la
nevera amb missatges com: "Crits no", "No ens hem
d'insultar" o "No utilitzarem la famlia com a arma llancvola
contra l'altre". I desprs de les prohibicions, una obligaci:
"Parlarem un mnim de mitja hora dos vegades a la setmana
sobre la nostra relaci". Estes notes els recordaven per
escrit els deures que els havia imposat el seu terapeuta de
parella.
"Fa un parell de dcades era quasi impensable acudir a
una consulta d'este tipus, i encara menys contar-ho. Per
ara les coses han canviat molt. Ja no est mal vist anar a la
consulta del terapeuta", comenta el president de l'Associaci
de Terpia de Parella. (167)
s la bellesa un passaport? Tenen els guapos ms

possibilitats d'xit en la vida?
Que la sort de la lletja, la guapa la desitja pocs ho
subscriuen ara per ara. A tots ens agrada pensar - i dir- que
la bellesa fsica no s el ms important, i que un altre tipus
de qualitats (intelligncia, sensibilitat, sentit de l'humor... )
sn les que han de prevaldre a l'hora de valorar una
persona. Per els fets canten. Ens agrade o no, la bellesa
ve b. Un bon nombre d'investigacions realitzades des dels
anys setanta han revelat que als guapos se'ls tracta millor,
se'ls pressuposen qualitats com ara intelligncia o simpatia,
se'ls presta ajuda ms fcilment o se'ls jutja de forma ms
benvola quan transgredixen les normes i incls quan
cometen delictes. Pareix com si alguna cosa ens impulsara
a traure el millor de nosaltres mateixos quan tenim davant
una persona atractiva. (150)
C1 (Mitj)
Donants en vida
Els nous i increbles reality shows
No cal morir-se per a ser donant. Medulla, vuls, semen i

incls renyons o part del fetge es poden donar en vida. Es
un gest altruista realitzat per persones annimes per a
salvar o crear una vida.
El gnere dels concursos en viu es multiplica per totes les

cadenes dels EUA en les seues formes ms inslites. Esta
moda tamb ha arribat a Europa per encara ens queda
molt per vore.
Des de 1992, el nostre pas t la major taxa de donaci

d'rgans del mn, una taxa que en l'any 2001 va arribar a 33
donacions per mili d'habitants. El trasplantament renal s
el que ha aconseguit major volum des que es va fer el
primer, fa ms de 35 anys. El ms habitual s que el reny
vinga d'un donant mort, per en un 1% dels trasplantaments
el reny s d'una persona viva. Generalment, es tracta de
familiars directes o indirectes dels malalts. La legislaci
espanyola estipula, els principis que han de regir la donaci
d'rgans en vida: voluntarietat, altruisme, gratutat i
anonimat, i impedix la compensaci econmica per la cessi
d'rgans. Els continus avanos cientfics permeten que
siguen cada vegada ms els rgans que poden ser donats
en vida. (168)
Cinc hmens obesos i sense gens de sentit del ridcul qui en necessita per a eixir en televisi? - es comporten amb
modals primitius per a aconseguir vncer els seus
contrincants: guanya qui devore ms quilos de turmes en
menys temps. Este concurs l'emet la cadena Fox.
S'anomena Glutton Bowl ('La competici dels fartons'). EIs
participants - tots obesos, tots bruts - arriben a la final
desprs de contar la seua vida. Per a guanyar han de
menjar ms llengua de vaca crua, mantega o maionesa que
els seus contrincants. Es un dels realities de segona
generaci, una nova frmula que consistix, bsicament, a
mesclar concurs amb tortura. Un altre exemple d'aix s
Fear Factor, de la NBC, on l'audincia va coneixent a poc a
poc els individus per les proves que superen, entre elles,
tancar-se en un tat ple de rates. (187)
C1 (Mitj)
El plaer del tren
L'escassetat d'aigua
Un dels xicotets plaers que tenim hui en dia s el tren.

Trens d'amor, de llauradors, de xiquets, d'olors de
carbonissa i de pa de poble. Trens de tertlies
improvisades, de passatgers imprevisibles, de paneres de
vimen i gallines de corral. Trens que van deixar de circular
per les nostres vies per que encara ens porten, des dels
camins de la memria, a una estaci perduda, en el silenci
dels records, en mitat d'un paratge de fruiters i tbia
primavera. En eixos trens comencem a aprendre la no
sempre fcil assignatura del plaer de viatjar. Viatjar hui s'ha
convertit en una carrera de festins. Eixir i arribar. En estos
dos trajectes s'imposa una exigncia: arribar com ms
prompte millor. Per a qu? Viatjar s crixer, per qu fer-ho
d'una tirada, rebutjant la glorificaci de la calma, l'harmonia
de l'assossec, el comps del plaer?
A la gent li agrada observar les eixides dels trens i
intentar saber qu porta cada un dels passatgers a l'hora de
pujar en eixa collecci de seients amb memria. Vore les
descendides a peu d'escala; contemplar l'arribada dels
trens, les cares de cansament, o les alegries dels
retrobaments. En definitiva, la gent sempre acaba tornant al
tren. (201)
Lescassetat d'aigua afectar ms de la mitat del mn

en trenta anys.
El planeta est en un encreuament: de les mesures que
es prenguen ara dependr el seu futur. A pesar que el
creixement de la poblaci mundial en els prxims trenta
anys no ser tan dramtic com es pensava, la pressi sobre
el medi natural continuar sent enorme. Esta s una de les
primeres conclusions de l'Informe sobre les perspectives del
medi ambient mundial 2002, elaborat pel Programa de
Nacions per al Medi Ambient (PNUMA), presentat pel seu
director executiu, Klaus Topfer. No obstant, les demandes a
qu se sotmetr el medi ambient aniran en ascens. En este
sentit, la primera part de l'informe de l'ONU analitza el que
ha suposat per al medi natural l'activitat humana en els
ltims 30 anys: ms de 2.000 milions d'hectrees de terra
estan degradades, la mitat dels rius del mn estan
seriosament contaminats i s'han perdut 16 milions
d'hectrees de boscs a l'any.
En este sentit, Topfer va insistir que "s necessari i urgent
integrar medi ambient i desenrotllament", perqu els efectes
de la pobresa tamb destruxen lentorn. (186)
C1 (Mitj)
La corbata fa falta
Escoles de conducci
Encara que parega un innocent accessori sotms als

vaivens de la moda, la corbata s un poders smbol al
servici de la cultura de l'empresa que conv tindre molt en
compte. No s gens estrany que, en un pas on si portes
corbata et parlen de vost i si no en portes et parlen de tu,
este trosset de tela conferisca respectabilitat i credibilitat,
siga immutable i paternalista i, com explica Ana Martnez
Barreiro, autora de Mirar i fer-se mirar, integrada en la resta
del vestit mascul "exercix una funci de comunicaci, ja que
transmet els conceptes de treball, orde, productivitat...".
La corbata "expressa cultura corporativa"; per tant, a
banda de fer-nos ms de fiar als ulls dels nostres clients, diu
a iguals i superiors en l'empresa que juguem en el seu
mateix equip, o que aspirem a pertnyer a ell. Segons els
experts, conv que un es vista com el que vol arribar a ser.
Portar corbata no garantix l'xit per, hui per hui, ho tindr
ms difcil si no en porta. l si tot a no el consola prou,
pense que incls Einstein portava ,corbata, encara que fra
per a subjectar-se els pantalons. (196)
Aprendre a reaccionar amb rapidesa i eficcia davant

d'una situaci lmit provocada per la conducci. Este s,
resumit en una frase, el principal objectiu i la ra de ser de
les escoles de conducci. No estem parlant, per tant, de les
autoescoles, centres a qu acudim prviament per a
l'obtenci del perms de conduir.
L'escola de conducci pretn ser una continuaci, un
afegit ms especialitzat, de les nocions bsiques rebudes
per cada conductor en l'autoescola, per a aprendre en esta
el que all no s'ensenya No hi ha dubte que, com ms
formaci reba un conductor, millor sabr reaccionar en
situacions lmit i ms segures seran les nostres carreteres.
Cada escola de conducci t un mtode de funcionament
i basa els seus cursos en diferents nivells, per hi ha unes
pautes bsiques que tots ells solen seguir sense excepci.
L'habitualment reduda duraci dels cursets no s
impediment perqu lalumne reba dades i consignes molt
interessants sobre els secrets de la conducci ms
avanada. A banda de la diversi que puga suposar, no s'ha
d'oblidar que tot a es realitza amb un fi molt important: la
seguretat personal i de la famlia. (191)
C1 (Mitj)

Un comit vigilar que
medicaments s'entenguen b

els
prospectes
dels
Sap vost si la paraula posologia equival a dosificaci?

Coneix qu s un inhibidor selectiu de la MAO i quines
interaccions pot ocasionar amb altres frmacs? Prendre'l
tres vegades al dia s el mateix que cada huit hores? Si diu
que ha de conservar-se en un lloc fresc vol dir que s'ha de
ficar en la nevera? Per qu s'ha de seguir estrictament un
tractament amb antibitics?
Estes sn algunes de les moltes preguntes que poden
vindre-li al cap mentres llig el prospecte dels medicaments
d's com. Diferents treballs d'investigaci han posat de
manifest que fins i tot els consumidors amb un nivell de
formaci elevat sn incapaos de comprendre del tot certs
conceptes que, suposadament, haurien d'ajudar el pacient.
Per solucionar este problema, s'ha constitut recentment un
comit de lectura, l'objectiu primordial del qual s que els
prospectes dels medicaments siguen accessibles a la
poblaci en general. El comit estudiar tots els prospectes i
elaborar normes per a millorar-los. (160)
Qui s vost?
Embarcats com estem en la caa de fantasmes,
lobsessi per la seguretat est impulsant el desenrotllament
de tcniques en estat embrionari com la biometria. De
moment, diferents empreses desenrotllen projectes de
transformaci d'informaci corporal (empremta digital, iris,
cara, veu o m) en claus digitals una cosa que tericament
s infallible per a reconixer que una persona s qui diu
ser. Les agncies governamentals i companyies privades ja
fa temps que utilitzen estos mtodes, que en un futur prxim
s'aplicaran als documents d'identificaci estatals, a la banca,
als aeroports o a l'entrada a organismes oficials. Els que
donen suport a esta tecnologia adduxen que, a diferncia
de les targetes o les contrasenyes, esta informaci no es pot
oblidar, perdre ni robar, perqu residix en el mateix individu.
Entre els detractors, n'hi ha que desconfien que estes dades
es troben en les mans de companyies privades i, fins i tot,
desconfien del fet que siga un mtode infallible. (156)
C1 (Mitj)

Un mosquit transgnic obri una nova via per a vncer
la malria
Cientfics dels EUA i d'Alemanya han fet un avan clau
contra la malria al construir un mosquit transgnic que s
quasi incapa de transmetre el parsit causant de la
malaltia. El parsit de la malria infecta cada any entre 400 i
500 milions de persones i causa, com a mnim, entre 0,7 i
2,7 milions de morts. s una malaltia, tamb anomenada
paludisme, molt complicada, ja que en el cicle de
desenrotllament i transmissi, que dura unes tres setmanes,
intervenen tres organismes: el parsit causant de la malaltia,
l'hum que la patix i el mosquit que actua com a vector de
transmissi al picar les vctimes. Per a lluitar contra esta
malaltia no hi ha vacunes eficaces i els parsits produxen
rpidament resistncies contra els medicaments. Marcel
Jacobs i els seus collaboradors han construt una estirp de
mosquits modificats genticament que, desprs de
subministrar-los sang de ratol amb malria, mostren una
reducci important (fins a un 80%) de parsits en les seues
glndules salivars, i sn prcticament incapaos de passar
la malaltia a un altre ratol. (175)

El secret de les herbes
La medicina natural o alternativa s'obri cam de nou, ja
siga perqu hui dia n'hi ha que desconfien de la medicina
tradicional, ja siga perqu es viu una poca d'autntic fervor
per la naturalesa. Estem redescobrint els mltiples poders
curadors que la naturalesa ens posa a labast, sense
adulteraci de cap tipus: una verdadera font de salut. La
medicina popular, basada en una experincia millenria, fa
servir les plantes de manera diversa (infusions, compreses,
cataplasmes, banys, inhalacions...) per a combatre moltes
molsties i malalties. Tamb la medicina erudita utilitza
preparats que s'elaboren amb extractes vegetals.
No s difcil conixer el nostre mn de les plantes. Si ens
hi esforcem una miqueta, i recorrem els camps i els boscos
amb els ulls ben oberts, trobarem un insospitat valor curador
en herbes, que potser fins ara hem mirat amb indiferncia, o
noms amb el gust d'admirar la seua senzilla bellesa. (148)
C1 (Mitj)
2002 / MAR / LECTURA 1
2002 / MAR / LECTURA 2
Rastrejadors de la moda
Mares de recanvi
Si no sap qu regalar a la seua millor amiga, a sa mare o

a la seua germana, i a elles els encanta anar de compres, li
proposem un regal bo i original: un servici de shopper, s a
dir, les persones que acompanyen de compres, estudien
laspecte, la forma de vida i l'ajuden a traure partit de la
seua imatge. Per a aix noms ha de dir-los el que vol
gastar-se. Ells s'encarregaran de la resta.
Les presses i, sobretot, la falta de temps sn les
principals raons per qu una persona es decidix a contractar
estos servicis. All ms habitual s que el client tinga un
pressupost alt. Les quatre hores de compres, que inclouen
acompanyar i assessorar el client, costen 210 euros. I si el
que busca s un canvi de look total - vestuari, maquillatge,
perruqueria -, el preu arriba als 1.202 euros. (147)
La incorporaci de la dona al mercat laboral fa que, en

molts casos, la criana dels xiquets recaiga en la sofrida
iaia.
Este fenomen de iaies cuidadores s prou habitual en
l'Europa meridional, i l'ajuda que elles proporcionen s
major en el cas de mares jvens o que no tenen parella. En
gran manera, estes dones han compensat lescassetat
d'ajudes socials per a mares en dificultats.
L'educaci que poden proporcionar les iaies no s del tot
completa. "Un dels desavantatges d'este tipus de criana s
que, pel fet que elles ja han cuidat els seus fills, solen ser
ms indulgents i permissives amb els nts", assevera Mara
Cuadrado, psicloga infantil: Per aix, cal procurar evitar
esta situaci, que pot arribar a admetre tot tipus d'accions
inadequades o capritxos. A ms, s ms difcil que el xiquet
trobe tota la gamma de comportaments que contribuxen al
seu desenrotllament afectiu i moral. Encara que les iaies
siguen jvens i actives, no poden comprendre aspectes de
la vida moderna, accelerada i canviant. (169)
C1 (Mitj)
Cincia o cincia-ficci?
Ampliaci de la Uni Europea
En 1968 els directors de la pellcula 2001 una odissea de

l'espai, vaticinaren que durant el tercer millenni l'home
contactaria amb extraterrestres i viatjaria a Saturn. Quins
aspectes de la cincia-ficci sn ja cincia? I qu continua
sent pura ficci? Quant ha progressat la humanitat?
Com que no t una altra civilitzaci amb la qual compararse, la humanitat pot comprovar el seu progrs usant els
seus propis somnis sobre ella mateixa. l per a aix l'any
2001 resulta perfecte: els somnis sobre esta data estan
fixats en 2001 una odissea de l'espai, la pellcula que es va
fer un any abans que l'home posara els peus sobre la Lluna,
en 1969.
Est la realitat a l'altura de la ficci? Experts de moltes
rees li peguen voltes en llibres i en Internet, quasi sempre
coincidint amb la sorpresa general per la clarividncia que
denoten la pellcula i la novella que es va publicar
posteriorment. (153)
480 milions d'habitants dins d'un mercat nic, una

comunitat establida en els mateixos principis democrtics, i
una extensi per damunt de quatre milions de quilmetres
quadrats - un ter ms de l'actual- L'Europa ampliada, lliure
d'irresolubles conflictes ideolgics, que es dibuixa en els
comenaments del nou segle eixamplar la influncia i el
poder poltic del vell continent en el mn.
No obstant, persistixen incerteses sobre lxit final del
procs. Del costat dels pasos candidats, encara falta saber
si seran capaos d'adaptar les seues economies a un
mercat de lliure competncia molt exigent. Quant a la Uni
Europea, en plena conversi cap a la moneda nica, si
podr dominar les turbulncies socials derivades de la seua
ampliaci. l, sobretot, si s capa d'adaptar les seues
institucions i canalitzar el futur sense collapsar el seu
funcionament. (134)
C1 (Mitj)
Pares
Com est de salut?
Ens trobem davant de la generaci de pares amb ms

recursos. Tenen pocs fills i depositen en ells tot tipus
d'illusions. Els xiquets estan programats amb mltiples
activitats, per no els queda temps per a estar amb els seus
pares tranquillament. La criana pareix una carrera
d'obstacles.
s difcil saber si ho estan fent b o malament. Hui en dia
els xiquets tenen de tot i continuen demanant ms.
Convertir-se en pare pot ser una de les majors illusions,
per tamb la responsabilitat ms gran que es puga assumir
en la vida. En realitat ms que viure es desviuen per ells. No
s estrany que tinguen xit iniciatives com la d'una escola
infantil que va ser pionera a installar cmeres perqu els
pares pogueren, a travs d'Internet i marcant una clau
secreta, observar els xiquets a l'hora del pati.
A qu respon esta necessitat de controlar els fills? Molts
sn els pares que se senten atrapats entre un ritme de vida
molt accelerat i unes exigncies socials de les quals pocs
poden escapar. (173)
La pregunta s interessant perqu dna la idea que a

ms de la salut real que puga o no tindre, tamb es
considera important saber com creu un que est. A les
rees rurals, la proporci d'adults que consideren que la
salut s bastant bona s sensiblement major que a la ciutat.
D'entrada molts pensaran que a s previsible. Ens han
explicat tantes vegades que les ciutats sn un niu de
polluci i de brutedat, plenes de gent embogida per l'estrs,
que pareix lgic considerar-les menys saludables que el
camp, on tot s tranquillitat, verdor i colibrs voltejant.
Per per contrapartida est demostrat que hi ha ms
malalts cardiovasculars a les zones rurals. Com s'entn
a? La gent de les zones rurals t la sensaci que la gent
s'ajuda (sentiment de comunitat), i aix li produx un
benestar que l'ajuda a creure que la salut que es t s major
que la real. Les depressions i l'autoestima escassa van
sovint lligades a la soledat i a la falta d'un grup social ben
travat. (173)
C1 (Mitj)
Enamorar-se a poc a poc
L'alternativa s llogar
Daulat i Veena es van casar sense estar enamorats. Com

s costum al seu pas, l'ndia, les seues famlies van arreglar
el matrimoni i van triar per a Daulat l'esposa idnia, "Em van
presentar una dona de 20 anys, em va agradar el seu fsic,
per la qual cosa vam parlar a soles durant 15 minuts per a
donar la resposta definitiva i pensar si era bona per a mi,
Vaig pensar: a poc a poc m'agradar". Aix s com, fa 30
anys, Veena va entrar en la seua vida. Ella tamb va
acceptar Daulat desprs d'intercanviar unes paraules en
eixa primera i ltima trobada prvia al matrimoni. Van parlar
dels seus estudis acadmics, dels ingressos econmics d'ell
i dels coneixements culinaris d'ella. "En 15 minuts pots
saber si l'altra persona s sincera i et conv", diu Veena, per
a qu el seu matrimoni ha sigut positiu. "L'amor s
important", afirma Daulat, "per ve de manera natural amb
la convivncia". Ell percep molta artificialitat en els
matrimonis per amor. "Volen impressionar-se mtuament.
Els matrimonis arreglats sn ms sincers. No hi ha res a
ocultar" . (183)
A Europa s'estn la idea que la possessi material no

encaixa amb els signes de la realitat canviant. La moda de
llogar en compte de comprar s'ha ests des dels vestits de
boda fins a les cadenes de msica, des dels mobles o les
joies fins als animals domstics. Llogar permet obtindre
l'experincia d'un article i no quedar lligat a ell. Val ms
llogar un cotxe mitjanant un leasing que adquirir-lo, perqu
el que importa no s tant la satisfacci de tindre'l de
propietat com la de fruir-lo.
Els supermercats de lloguer, segons informava la revista
L'Express fa unes setmanes, s'estenen a Frana per totes
parts, i una cadena d'este sector, Kiloutou, n'obri ms de15
per any. Electrolux, per la seua banda, acaba de realitzar un
assaig sobre 7.000 famlies, prop d'Estocolm, a traves del
qual els usuaris de les seues llavadores paguen a fi mes
segons les vegades que les han usades. (147)
C1 (Mitj)
Colp de tim
Cases de Babel
De fiscal a ballarina. D'executiu a pintor. No sn bots

de l'atzar, sin decisions de gent valenta que ha donat
un gir de 180 graus a la seua vida professional.
Buscaven la felicitat i l'han trobada.
El treball s, junt amb la salut, la famlia i els amics, un
dels pilars essencials de la vida. No sols ens proporciona
ingressos, sin que a ms pot convertir-se en una font
d'alegria i satisfacci. O d'angoixa i avorriment. Al treball
dediquem una part molt important del nostre temps. No
obstant, noms un 11% dels enquestats, segons el CIS,
est plenament satisfet amb la seua vida laboral. Per a la
immensa majoria (89%), el ms essencial a l'hora de buscar
ocupaci s que "siga estable i segura".
Les rutines i les obligacions no ens deixen ni tan sols
albirar la possibilitat de donar un gir radical en la trajectria
professional. La inrcia, les obligacions familiars, la illusi
de la seguretat i la precarietat de l'ocupaci sn entrebancs
en el cam del canvi. La tendncia s buscar un curro ms
que un treball. La possibilitat de canvi professional s'obri
cam molt a poc a poc. Majoritriament, la tendncia s
loposada. (195)
Cada vegada hi ha ms famlies en qu parlar diversos

idiomes s un fet normal. Amb l'increment de les parelles
mixtes i la mobilitat laboral, les famlies trilinges ja no sn
una raresa. No obstant, el trilingisme no s'aconseguix
sense esfor per part de pares i educadors. Segons els
experts, el model ideal s una famlia en qu cada un dels
pares parla una llengua i prov d'una cultura distinta. Si els
pares seguixen la regla d'or: "una persona, un idioma", este
ser l'ambient ms favorable perqu el seu fill arribe a parlar
distints idiomes com a propis.
Teresa Fleta, doctora lingstica sobre Teoria i Adquisici
del Llenguatge, afirma que els xiquets sn els millors
candidats per a deprendre altres idiomes perqu es
relacionen b i perqu sn capaos d'usar la segona llengua
encara que no la dominen i, a ms, no tenen sentit del
ridcul. (146)
C1 (Mitj)
Contradiccions
Relacions per lnternet
La humanitat ha entrat en l'any 2000 amb 1.200 milions

de persones que passen fam i 1.200 milions de persones
amb excs de pes. s a dir que prcticament la mitat dels
6.000 milions d'habitants de la Terra tenen problemes
d'alimentaci. Esta curiosa contradicci servix enguany a un
dels ms prestigiosos centres internacionals d'estudi del
medi ambient, per a donar un exemple dels problemes que
afecten la humanitat i el conjunt del planeta. Es va presentar
a Washington la nova edici de l'anuari sobre lestat del
mn, un llibre de 276 pgines plenes de problemes
ambientals i propostes de soluci, A ms de denunciar les
accions poltiques i econmiques que fan possibles els
problemes de subministrament d'aliment, el llibre mostra els
creixents problemes nutricionals de les societats
industrialitzades. En el cas dels Estats Units, el 55% de la
poblaci t problemes d'obesitat. En l'apartat ms
transcendental i globalitzador, el primer problema de la
humanitat s la seua incorrecta organitzaci poltica i
econmica, cada vegada ms distanciada de "les
necessitats reals del planeta". (172)
Internet, un ordinador i un interlocutor s tot el que fa falta

per a mantindre una relaci personal. Una opci divertida
que no ha de substituir les de carn i os.
Un ordinador i alg amb qui xarrar. Teclejant unes
quantes paraules, parlant de temes trivials i fent nous amics,
que potser es convertiran en enamorats. A s el nou futur
o el nou present. En molts casos es compartixen fotos o es
produxen cites a cegues.
Algunes d'estes relacions ixen b i altres no. Antany
s'estilaven les relacions epistolars. A tenia una certa
mgia, reconixer la lletra de la persona amada i somiar-la.
El xat s una espcie de frum on moltes persones parlen i
es relacionen. Si es vol intimar amb alg en concret, se'n fa
un de privat en el qual noms es parla amb eixa persona.T
de positiu que es poden dir coses que costa expressar cara
a cara, que s relativament fcil oferir a l'interlocutor el teu
millor jo, perqu noms mostres el que desitges, i a ms no
hi ha convivncia, cosa que facilita molt les relacions. Per,
per altra banda, un ordinador no podr proporcionar mai
calor humana. (196)
C1 (Mitj)
Adolescents als huit anys
Condemnes
Sn l'ltim gran fenomen sociolgic. Pegue una mirada al

seu voltant perqu podria tindre'n un ben prop. En realitat
n'hi ha prou amb seguir la seua evident pista per la casa per
a detectar-lo: muntons de caixes de vdeos, l'embolcall
oblidat d'alguna llepolia, alguna camiseta fashion, o unes
esportives Nike miniaturitzades, CD recopilatoris amb els
xits del moment...
La
generaci
anterior
comenava
la
seua
preadolescncia ms tard i de la forma ms innocent. Ja
comenaven a perfilar-se les primeres tendncies
consumistes, encara que no havien fet efecte els gustos
tecnolgics.
Sn marquistes i conscients de la moda, amb accs a un
increble poder econmic, sobre ells recau el pes dun
mercat que es xifra en bilions de pessetes. l no passen dels
13 anys! Sn els poderosos preadolescents, o segons
l'apellatiu que els han penjat els espavilats estrategs
mercantils anglosaxons, els xiquets de lera de la informaci,
amb els seus propis televisors en l'habitaci, vdeos,
ordinadors i consoles, lnternet i telfons mbils. Ho fan tot
abans i ms rpidament. (170)
El Congrs de l'Estat de Florida, als Estats Units, va

aprovar una llei que permetr triar entre la cadira elctrica i
la injecci letal com a mtodes per a aplicar la pena de mort.
Fins ara este castic noms podia ser aplicat amb la cadira
elctrica. El Congrs, que s'havia reunit en sessi especial a
petici del governador, va aprovar una altra llei que limitar
a 5 anys la duraci dels procediments d'apellaci dels
presos condemnats a mort, segons va anunciar el portaveu
del Congrs. L'objectiu del governador s "eliminar les
dilacions intils en els processos d'apellaci" . Segons la
decisi dels legisladors, la injecci letal ser a partir d'ara el
mtode principal d'execuci a l'Estat de Florida, encara que
els presos que ho desitgen podran demanar la cadira
elctrica com a sistema per a rebre el castic de la pena
capital. L'aprovaci d'esta llei permetr reprendre les
execucions a Florida, que havien sigut suspeses els ltims
mesos per la presentaci d'un recurs davant de la Cort
Suprema dels Estats Units que qestionava la
constitucionalitat de la cadira elctrica desprs de l'aplicaci
de tres execucions que van provocar una forta controvrsia.
(192)
C1 (Mitj)
Patinets per a salvar-nos dels embossos
Diners amb cor
Els motors elctrics i les talles d'adult oferixen

solucions reals per a trajectes urbans curts
Va ser el producte estrela en l'ltima campanya
nadalenca, per la majoria dels patinets que s'han venut a
Espanya des de l'estiu passat sn per a jugar. En altres
llocs del mn, en canvi, s constant la desfilada d'executius
ben vestits que utilitzen el patinet per a anar al treball.
Segons estudis realitzats sobre desplaaments urbans, la
bicicleta s el mitj de transport ms rpid per a trajectes de
menys de 3 km. En cas d'anar ms lluny la soluci ms
rpida s combinar la bicicleta amb els mitjans de transport
pblics. Per a no s sempre possible ja que en moltes
ciutats hi ha restriccions per a carregar la bici en el metro i
l'autobs. Este problema queda solucionat amb el nou
patinet, perqu es pot plegar i portar amb absoluta
comoditat en lautobs, el metro o el taxi.
Concebuts i dissenyats per a recrrer distncies curtes,
els patinets elctrics tenen una autonomia de 60 minuts i
poden arribar a una velocitat mxima de 25 km/h. (182)
Qu fa amb els meus diners el banc? Com es fabrica esta

camisa? En quina empresa puc invertir que coincidisca amb
la meua visi del mn? Desprs del comer just arriba ara a
Espanya la banca i els fonts d'inversi tics. El seu lema:
amb els diners, el ciutad pot decidir ms coses de les que
pensa.
Quan anem al banc a depositar els nostres diners estem
acostumats a fer tres preguntes: 1. A quina rendibilitat em
donar, quant em produir? 2. s una inversi segura, em
garantixen el cent per cent del capital? 3. Puc traure els
meus dners quan vullga? Per, quanta gent pregunta una
cosa tan bsica com qu fan amb els diners, en qu els
nvertixen? Es pot donar la paradoxa d'un ecologista que
passa la vida criticant l'energia nuclear i, no obstant aix, b
els seus estalvis est finanant empreses que invertixen en
centrals nuclears i incls en fbriques d'armament.
D'eixa llacuna va brollar fa una dcada a Europa un
corrent fort anomenat banca tica o solidria, que ara arriba
amb ganes a Espanya. (180)
C1 (Mitj)
A qu dedica el temps lliure ...
Les pors del vianant
La majoria dels espanyols dedica ms hores a treballar

que a realitzar activitats d'oci. A ms, no sol fer grans
viatges, preferix quedar-se en la seua ciutat sense que aix
li supose molt de gasto. Estar amb la famlia o amb els
amics, rendir culte al cos o proporcionar-se algun
homenatge gastronmic sn algunes de les prioritats de
l'espanyol quan la seua ajustada agenda li permet tindre un
poc de temps lliure.
Totes estes dades sn el resultat d'un minucis estudi
realitzat pel Centre de Direcci Turstica ESADE (Escola
Superior d'Administraci i Direcci d'Empreses) sobre com
utilitzen el seu temps lliure els europeus. Els resultats sn
cridaners: mentre que per a altres pasos europeus l'oci i els
viatges constituxen dos fonts importants d'inversi, els
espanyols estem ms aferrats al treball que a loci. Potser
som fidels seguidors dels consells de Benjamn Franklin, i
ens hem mentalitzat que "el temps s or" i que "sempre has
de mantindre't ocupat en alguna cosa til i suprimir totes les
accions innecessries", o potser no tenim tantes possibilitats
econmiques com la resta dels pasos europeus per a
dedicar-nos a viatjar. (187)
A pesar que vianants i conductors intercanvien els seus

rols sovint, la convivncia entre els uns i els altres encara
deixa molt a desitjar. Aix ho demostra un estudi sociolgic
realitzat per a l'Institut Mapfre de Seguretat Viria en qu,
entre altres coses, s'afirma que "el pblic urb est
acovardit pel trnsit i considera la ciutat hostil i incmoda".
Segons l'informe, la majoria dels vianants t la sensaci
que els automobilistes incomplixen contnuament les
normes de circulaci (la mitat dels enquestats es reconeixen
com a vianants infractors). Per exemple, el 72% dels
enquestats denuncia que s molt corrent que hi haja cotxes
aparcats en doble o triple fila. I encara pitjor: 6 de cada 10
ciutadans asseguren que, a l'hora de creuar el carrer, els
vehicles paren "poques vegades" en els passos zebra. No
s estrany que quasi un ter dels vianants espanyols
considere molt probable que alguna vegada puga ser
atropellat per un vehicle. (153)
C1 (Mitj)
Una gbia de fum
Cursets de seducci
Els fumadors se senten acorralats per les lleis i assetjats

pels seus semblants. I demanen un respir sense adonar-se
que seguir respirant s, precisament, el que ells mateixos es
juguen amb un compliment digne de millor causa. Fumar
resulta un plaer molt car i existixen mtodes eficaos perqu
els qui se senten atrapats en esta gbia de fum, de lmits
difusos per consistents, puguen donar ales a la seua
voluntat per a escapar d'ella.
Bienvenida Prez, de 43 anys, l'espanyola d'origen humil

que es va casar amb un diputat conservador britnic i amb
un comte, i que va ser amant d'un ministre de defensa que
es va vore obligat a dimitir com a conseqncia de la
relaci, i que tamb va ser durant algun temps habitual de
les tertlies del cor en les televisions espanyoles, ha obert la
seua prpia pgina web per a dones dedicades a la
seducci.
Podr fer ms exercici, no es cansar tant, la seua pell

estar ms jove i les seues dents ms blanques, dormir
millor, tossir menys, evitar que els seus fills siguen
fumadors passius o fumadors actius en el futur i s'estalviar
a l'anyms de 200.000 pessetes si consumix ros i unes
73.000 si preferix negre. Uns dotze milions d'espanyols sn
fumadors habituals, aproximadament el 35 per cent de la
poblaci general, i cada vegada ms cau un ruixat de dades
i un allau d'advertiments que aclaparen els uns i els altres.
L'estadstica s freda i distant, resulta cansada, per no
hem d'oblidar que sorgix de les realitats. (180)
Segons afirma, la pgina rep entre 6.000 i 9.000 visitants

diaris. Per, a ms :a ms, mostrant una vegada ms el
seu talent financer, oferix un curs d'estratgies per a tindre
romanos amb els rics. El curs individual dura dos dies de
teoria i un tercer dia de prctiques en un elegant restaurant
de Londres.
El preu s de 5.000 lliures (1.415.000 pessetes), encara
que hi ha cita prvia, gratis i sense comproms, per a
analitzar les pretensions concretes de la sollicitant. Entre
les matries impartides n'hi ha de tan interessants com la
localitzaci dels rics: esbrinar on s'amaguen, estratgies de
matrimoni o acords prenupcials, entre altres. (182)
C1 (Mitj)
Futur i educaci
Embrions humans
Ordinadors, Internet, llibres electrnics, codis de barres,

programes interactius educatius, pissarres de quars lquid...,
cincia ficci. El que si que sn dades reals s que
actualment el 75% dels espanyols no van al teatre mai, el
92% no han assistit mai a un concert de msica clssica i la
mitat no lligen llibres mai. l nosaltres, encabotats a
informatitzar a tort i a dret.
El professor s'esfora per convncer els seus xicots que
les muntanyes tenen tres dimensions, que conduir un cotxe
no s jugar al Ralli-3000 de la consola; que no cal alimentar
els dinosaures perqu ja no existixen. En canvi, s que cal
cuidar els linxs i els ssos, i el que es veu al cel a la nit, ms
enll dels fanals, sn estreles i planetes.
s molt important que els xavals comprenguen que el
llenguatge usat en els jocs installats als seus ordinadors no
s precisament el ms idoni per a crear un mnim clima de
convivncia. Tamb caldr estudiar alguns temes en dess
que conv recuperar com: per favor, bon dia, com ests?
(178)
El Govern federaldels Estats Units finanar experiments

on s'utilitzen cllules d'embrions humans; una prctica que
fins ara ha estat prohibida en les institucions pbliques nordamericanes. L'anunci, efectuat davant de la Comissi
Nacional de Biotica, ha suscitat immediates protestes,
perqu implica una potencial producci d'embrions humans
per a fins exclusivament cientfics; per, al mateix temps, ha
sigut aplaudit per un gran sector d'investigadors, que el
consideren una fita importantssima en la medicina, que pot
obtindre aix avanos espectaculars.
La controvrsia se centra sobretot en els mtodes
d'obtenci dels embrions. Quant a aix, la Comissi de
Biotica encara haur de determinar si s acceptable usar
tcniques de clonatge com a pas inicial del procs, o
permetre que les parelles puguen vendre lliurement els seus
embrions. (123)
C1 (Mitj)
Turistes i viatgers.
A costa un reny
Viatjar t un prestigi desproporcionat, sempre l'ha tingut, i

aix fa que la majoria de la gent viatge no per plaer, sin
perqu, al costat d'un bon cotxe i d'un bronzejat de rajos
UVA, el fet de viatjar representa l'evidncia que una persona
ha arribat al nivell econmic i cultural que tots desitgem.
Per viatjar no ha suposat sempre el mateix, hi ha hagut
poques en qu el viatge estava associat al mite. Aquells
viatgers d'abans recorrien terres ignotes buscant alguna
veritat fonamental que enriquira el seu esperit. Ara, en
canvi, el viatger s'ha convertit en un simple turista, una
persona que viatja per prestigi, i que sol tornar a casa ms
cansada que quan se'n va anar i arrossegant una targeta de
crdit esgotada per l'esfor. (128)
L'escassesa relativa en la donaci de vsceres i les

inacabables llistes d'espera de malalts que fan cua per a
rebre un rgan, han donat lloc al fet que en algunes rees
geogrfiques deprimides s'hagen introdut tctiques
comercials adreades a augmentar la provisi de
determinats rgans, com s el cas de renyons, procedents
de donants vius. En el trfic d'rgans estan involucrats
agents de negocis, cirurgians i clniques privades que tenen
l'enriquiment personal com a nic objectiu.
La compravenda de renyons s una prctica habitual a
l'ndia, Egipte, Iraq, la Xina i alguns alguns pasos sudamericans, com Mxic i Per; fins al punt que, segons els
especialistes, si el ritme d'extraccions es mant, per a l'any
2000 la majoria de persones pobres d'estos pasos noms
tindran un reny. (127)
C1 (Mitj)

C1 Conversa VALENCIÀ

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

C1 Conversa VALENCIÀ

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

REA

ORDENATS PER DATA D'EXAMEN

2015 / JUNY / LECTURA 1

2015 / JUNY / LECTURA 2

La seua esttica els delata. Camises de quadros, ulleres

Hotels noms per a adults, per a anar-hi, amb mascotes,

2015 / JUNY / LECTURA 3

2015 / JUNY / LECTURA 4

Selfie, narcisisme o comunicaci?

Art urb, molt ms que un grafit.

La moda del selfie, l'autofoto que es capta amb el telfon

Actualment, el moviment Street Art, o art urb, constitux

2014 / NOVEMBRE / LECTURA 1

2014 / NOVEMBRE / LECTURA 2

La febre del running

Per qu molta de la gent que conec matina estoicament?

Amb noms 17 anys, la jove estudiant i activista

2014 / JUNY / LECTURA 1

2014 / JUNY / LECTURA 2

Dies arrere una amiga que ha passat anys rebent

A mesura que s'acosta l'estiu augmenten les condicions

2014 / JUNY / LECTURA 3

2014 / JUNY / LECTURA 4

Alemanya est a punt d'aprovar una quota femenina

En la societat actual s impensable prescindir dels

2013 / NOVEMBRE / LECTURA 1

2013 / NOVEMBRE / LECTURA 2

El telfon mbil s'ha convertit en un objecte

Segons dades de l'Organitzaci Mundial de la Salut, el

2013 / JUNY / LECTURA 1

2013 / JUNY / LECTURA 2

Els llibres alimenten

Qui diu que amb els llibres no es pot combatre la crisi i

Fa uns anys, va ser un xit entre els ms menuts el

2013 / JUNY / LECTURA 3

2013 / JUNY / LECTURA 4

El nostre pas pot presumir de tindre un tresor forestal

Deixar la casa a uns desconeguts per anar-te'n tu de

2012 / NOVEMBRE / LECTURA 1

2012 / NOVEMBRE / LECTURA 2

Ara mateix no hi ha futur ms enll del menjador, el sof i

L'anlisi de l'eccehomo de Borja que ha fet l'Institut

2012 / JUNY / LECTURA 1

2012 / JUNY / LECTURA 2

Sabates que t'aprimen?

Els famosos, amb les seues vides privades i els seus

Ajuden a perdre pes i a refermar els glutis. Enfortixen els

2012 / JUNY / LECTURA 3

2012 / JUNY / LECTURA 4

La histria del gat est estretament lligada a la de la

Ms tard o ms prompte, tots deixarem de llegir en paper

2011 / NOVEMBRE / LECTURA 1

2011 / NOVEMBRE / LECTURA 2

Preparem-nos per al fred

Ja som 7.000 milions

Sempre ens recordem del fred quan ja ha arribat i llavors

El dia 31 d'octubre el nostre planeta va arribar als 7.000

2011 / NOVEMBRE / LECTURA 3

2011 / NOVEMBRE / LECTURA 4

Trens amb Wi-Fi

Fa temps que les ensalades s'han convertit en un dels

Renfe ha confirmat que la seua flota de trens oferir

2011 / JUNY / LECTURA 1

2011 / JUNY / LECTURA 2