105

continguts
A ms dels continguts que es detallen a continuaci, la persona que
opte al certificat de grau mitj haur de demostrar el domini dels
continguts exigits en els nivells anteriors.

Elocuci i fonologia
1. Vocals en contacte: elisions i altres fenmens de fontica
sintctica. Emmudiments.
2. Adequaci de la pronncia a la normativa sobre elocuci
estndard, evitant els casos de relaxaci fontica imprpies
dels mbits formals (*sat mil, *nyervi, *dixar, *fogir, *aulorar).
3. Geminacions, emmudiments i contactes consonntics.
Sonoritzacions, neutralitzacions, sensibilitzacions i altres
fenmens de fontica sintctica.
4. Pronunciaci de paraules evitant el desplaament accentual
impropi de l elocuci formal (diptria, atmosfera, estudia, perode).
5. Discriminaci entre sons consonntics sords i sonors (rosa/rossa;
casar/caar; posar, colze, metge/metxa).
6. Pronunciaci que evite les assimilacions, les dissimilacions i
les mettesis no recomanables en mbits formals de la llengua
(ganivet, frare, seixanta, gener, process, ametla, cridar).
7. Pronunciaci que evite la supressi o l addici de sons impropis
de l mbit formal (pacincia, vesprada, parlvem, premi).
8. Pronunciaci que evite la modificaci de consonants contrria
a les normes d elocuci formal de la llengua (distingir, trajecte,
literatura, qualsevol, qualitat).
9. Pronncia que evite la ioditzaci de la //.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

106

Normativa ortogrfica
Alfabet i grafies vocliques
Escriptura de les vocals en les paraules amb un cert grau de
dificultat ortogrfica: alternances vocliques entre veus
patrimonials i els corresponents pseudoderivats d s general
(mn/mundial, homenet/hum, corba/curvilini); ortografia voclica
contrastiva amb la d altres llenges (avorrir-se, afaitar, metre,
lnia); paraules que colloquialment es pronuncien amb vocal
diferent (cobert, obrir, poguera, seixanta, queixal), etc.
Separaci de frases i paraules
1. Escriptura de les paraules compostes o derivades juntes,
separades o amb guionet, segons les normes ortogrfiques
(benestar, mal humor, malacostumar, un no res, caf teatre,
el no-res, Sud-frica).
2. Modificacions de la forma dels pronoms febles en els canvis
de posici davant/darrere del verb.
Sllaba, diftong i hiat
1. Separaci de paraules per sllabes tenint en compte tots els
dgrafs i les geminacions (in-nocent, set-mana, cot-na).
2. Separaci d elements d una paraula composta (ben-estar,
des-aire, vos-altres).
Accentuaci grfica. Accent diacrtic. Diresi
1. Accentuaci de les paraules compostes i derivades (fisicoqumic,
tilment, sud-americ, pl-roig).
2. Escriptura de l accent obert i tancat segons la norma ortogrfica,
incloent-hi les excepcions a les regles generals i les paraules
que presenten ms dubtes ortogrfics (prstec, estmac,
refs).
3. Accentuaci de paraules d s general en la llengua formal que
solen presentar dubtes a causa de la posici de la sllaba tnica
(acne, atmosfera, ciclop, etop, diptria, miop, monlit, timp).
4. s de l accent diacrtic (mra/mora; s/os; vnen/venen),
incloent-hi els casos de flexi i derivaci (mn/mons;
sl/subsl).
5. Escriptura de la diresi, incloent-hi les excepcions i l estalvi
de la diresi.
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

107
Lapstrof, la contracci i el guionet
1. Apostrofaci de l article i les seues excepcions (la una en
punt, la ira, la eme, l11).
2. Apostrofaci de sigles i acrnims (lIVAM, la IBM).
3. Apostrofaci i contracci de l article personal el i en (Men vaig
a cal Pere; Llocnou den Fenollet).
4. Escriptura del guionet en els seus usos diversos (nord-oest,
desps-ahir, Vila-real, barba-serrat; portar-la, vestiu-les; bumbum, xino-xano), i casos en qu no s escriu el guionet
(subsecretari, infraroig, hispanoameric).
Les oclusives
1. Escriptura de les oclusives en posici final de sllaba (apte,
cabdill, cognom, dissabte, sobte, substituci; mag, zig-zag).
2. Escriptura de les oclusives en posici final de paraula, evitant
la vocal de suport (absurd, immund) i tenint en compte
terminacions com ara -etud, -itud (quietud, solitud), -leg (dileg,
psicleg) i la resta d excepcions a la regla general.
3. Escriptura d homfons i parnims diversos (quan/quant;
tan/tant; ordenant/ordenand; multiplicant/multiplicand; cub/cup).
La bilabial b i la labiodental v
1. Domini de les regles avanades de l ortografia de les grafies
b/v: usos contrastius amb altres llenges (arribar, treballar,
covard, rebentar, trobar, gravar, llavi, immbil, rebolcar, trvol);
usos excepcionals (tramvia, circumvallar); etc.
2. Escriptura d homfons, parnims i diverses paraules que es
poden confondre (abans/avan; baca/vaca; probable/provable;
abs/avs; hibernar/hivernar).
Les nasals
1. Domini de les regles avanades de l ortografia de les nasals:
n o m davant de f i r (enfadar, mfora, Enric, somriure); n i m
en posici final (tron, orangutan, betum); usos diferents dels
d altres llenges (simfonia, Alemanya, can, impremta);
escriptura dels grups mpt, mpc, mt, nt, mn (assumpte,
exempci, compte/comte/conte, condemnar); etc.
2. Escriptura d homfons i parnims diversos (amb/em, tamb/tan
b).
coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

108
Les palatals
1. Domini de les regles avanades de l ortografia de les palatals:
escriptura dels verbs acabats en -tjar i en -jar (hostatjar,
marejar); ortografia excepcional de j + e (injecci, injectable,
jeroglfic); s dels diversos valors de la grafia x, incloent-hi
els no palatals (taxa, examen) i l ortografia de la x amb so
fricatiu a l inici de paraules (Xtiva, Xbia, Xal, Xixona;
xerografia, xilfon); etc.
2. s de les grafies palatals i oclusives evitant confusions
(distingir, burgs).
Les alveolars
1. Domini de les regles avanades de l ortografia de les alveolars:
verbs acabats en -issar, -isar, -itzar (acarnissar, matisar,
polititzar); usos de la grafia tz (Natzaret); usos excepcionals
de la z (espermatozoide, trapezi); paraules en vocal + si (oasi,
tesi, crisi); arabismes (tassa, safr); flexi de les paraules
acabades en -s (pis, pisos; arcabs, arcabussos; obs,
obesos); grafies dels cultismes (decisi, terminacions -gressi,
-pressi i -missi...); compostos i derivats amb s/ss (aerosol,
pressentir, asptic, assenyalar), etc.
2. Escriptura distintiva d homfons (cessi, sessi; cent, sent;
cella, sella) i parnims amb grafies alveolars (casa, caa;
braa, brasa; cinc, zinc; abraar, abrasar; zona, sona; peces,
peses; desolar, dessolar).
Les laterals
1. Domini de les regles avanades de l ortografia de les consonants
laterals: ll en paraules comenades per al-, col-, il-, mil-, sil+ l (allegoria, collecci, illegal, millsim, sllaba) i en les
acabades en -ella, -illa (mortadella, tilla); derivaci amb ll
de paraules amb l o ll (metllic, mollcie, cristall); cultismes
amb l inicial (labial, laboral, lingista); cultismes amb ll (cllula,
calligrafia, parallelogram), etc.
2. Distinci ortogrfica de parelles de paraules com ara vila/villa.
Les rtiques
Domini de les regles avanades de l ortografia de les consonants
rtiques: les grafies r, rr en paraules compostes (mata-rates,
grecorom, trirrem, Vila-real) i darrere de prefix (artmia, autoretrat,
coreferent, prerrogativa); usos diferents dels d altres llenges
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

109
(brusa, frare, escorta); r medial muda del verb prendre i derivats
(comprendre) i d altres casos (cerndre, dimarts, marbre);
cultismes (derogar), etc.
La grafia h
1. Domini de les regles avanades de l ortografia de la grafia h:
usos diferents dels d altres llenges (coet, orxata, tru,
harmonia, subhasta); la grafia h en els cultismes (hlix,
hemorrgia, hbrid, hdric), etc.
2. Distinci ortogrfica de parelles de paraules (ala hala;
aprendre aprehendre; hom om; ostatge hostatge).
Les abreviacions, les sigles i els acrnims
1. s correcte d abreviacions, smbols i sigles d s general en
els mbits pblics.
2. Escriptura de xifres, magnituds i quantitats en lletra o en
nmero segons el context.
Les majscules i les minscules
s de la minscula en dies de la setmana, mesos, estacions
de l any, gentilicis, monedes i en l article dels topnims propis
o adaptats (el Pins, la Vall dAlbaida, lHavana; per El
Escorial, Le Havre).
La puntuaci
Domini de les regles avanades d s dels signes de puntuaci:
puntuaci adequada de les oracions compostes; casos en
qu no hi ha correspondncia entre les pauses de l entonaci
i l s del signe de puntuaci; signes per a introduir incisos i
la seua gradaci; omissi de la coma entre el subjecte i el
predicat, etc.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

110

Morfologia i sintaxi
El substantiu i ladjectiu: gnere i nombre
Adequaci de la forma de substantius i adjectius a la llengua
formal i a l estndard: correcci ortogrfica en la flexi del
gnere i nombre (posts, postissa; narcs, narcisos; mul, mula;
nul, nulla); assignaci de gnere gramatical als substantius
d s general en la varietat formal de la llengua, evitant la
interferncia morfolgica (el costum, el compte, el corrent; la
calor, una dita, la icona); substantius de doble gnere amb
significat diferent que sn d s general en la varietat formal de
la llengua (canal, capital, clera, coma, fi, llum, orde, pudor,
son, vall); s dels epicens (cadernera mascle, cadernera
femella); adjectius variables i invariables, incloent-hi els que
presenten una forma nica en el singular i doble forma de plural
(feli, felios, felices), els que presenten dos formes de singular
i una de plural (alumne, alumna, alumnes), i els que contrasten
amb el castell (verd, verda; rude); noms amb doble forma de
plural (discs/discos, trists/tristos, texts/textos, desigs/desitjos,
homes/hmens); plurals grfics (els apndixs, les fals,
qualssevol); substantius i adjectius invariables en nombre
(llapis, cactus, plebs, dilluns, torcamans; issceles); els pluralia
tantum (les ulleres, els escacs, els antpodes); usos contrastius
quant al nombre amb el castell (bon dia, bon Nadal, el parafang,
amb escreix, el gratacel, els diners, les tovalles, les postres);
adjectius amb terminacions en hiat o en diftong creixent
(promiscu, promscua; ambigu, ambigua); etc.
Els articles definits
1. Les possibles solucions formals a l article neutre (el millor que
pots fer, el que dius).
2. Determinaci del substantiu (lun i laltre. Ens veurem dilluns.
Parar taula).
Els possessius
1. s de les formes tones menys habituals dels possessius en
les relacions de parentiu (mes cosines, mos pares).
2. s de les formes tones en els tractaments (ses majestats,
vostra excellncia).
3. Collocaci de les formes plenes dels possessius segons la
funci (s el teu equip. Lequip seu ha guanyat).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

111
4. Estalvi del possessiu en els usos abusius (Es menja les seues
ungles. Prenga el seu tiquet).
Els dctics
Funcions dels demostratius: determinants, pronoms o adverbis
(Eixe problema el vaig resoldre; aquell altre, no. No parleu
dall. Ac el tinc).
Els numerals
1. s coherent de les diverses formes dels numerals cardinals
i de la concordana amb el substantiu que modifiquen. El
cardinal u/un. Escriptura dels numerals en xifra o en lletres
(la pgina 5; el 2 de mar; 22,5; El pressupost s de tres
milions deuros. Ho has fet mil vegades).
2. s coherent de les diverses formes dels numerals ordinals.
Ordinals escrits amb xifres romanes (VI, sext; XI, onze). Els
cardinals usats com a ordinals i les perfrasis amb este valor.
3. Flexi de gnere dels numerals multiplicatius: s variable i
s invariable. Les perfrasis equivalents als multiplicatius
(quatre vegades ms ric).
4. s dels numerals collectius ms habituals.
Els quantitatius
1. Expressi de la quantitat mitjanant fraseologia i locucions
quantitatives genunes (Com ms treballem millor. Com a
mxim. Si ms no. A tot estirar). L expressi de la quantitat
aproximada (prop de, vora) i la quantitat comparada.
2. La concordana dels quantitatius variables i l s de la preposici
partitiva de en els quantitatius (Fa molt de fred. No tinc gens
de gana. No era gens fcil. Tinc molta gana).
3. Precisi en l s dels quantitatius bastant, prou; tan, tant (Ha
menjat bastant, per no prou. Tant de bo. Hi ha tant de treball.
s tan agradable. Est tan lluny).
4. Valoraci d altres quantitatius, com ara fora.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

112
Els indefinits
1. Valoraci i s dels indefinits: quantificadors nominals i pronoms,
amb valor universal, existencial i negatiu.
2. Precisi en l s dels indefinits i adequaci de la forma a la
funci exercida (qualsevol, qualssevol; qualsevulla,
qualssevulla; ambds; un, u; cada un, cada u, cadascun,
cadasc; algun, alg; ningun, ning; altre, un altre, laltre;
cert, un cert). Els diversos valors del quantificador nominal
tot (amb numeral, topnim, gerundi, adjectiu, adverbi). L s
de les preposicions amb els indefinits: la preposici partitiva
de (res de transcendent) i altres estructures fraseolgiques
(res a fer).
3. Solucions als usos impropis dels indefinits (Ho hem fet unes
quantes/diverses vegades. Des de fa uns quants anys. Els
altres es quedaren. Ens atengu la propietria mateix).
4. Valoraci de l s dels indefinits negatius en frases interrogatives
i condicionals.
Les preposicions
1. Precisi en l s de les preposicions tniques i tones, aix
com en l s de les locucions prepositives (llevat, malgrat,
mitjanant, tocant, com a, contra de, a fora de, a travs de,
al llarg de, arran de, dacord amb, en contra de, en virtut de,
en vista de, amb vista a, de por de, pel que fa a, referent a):
adequaci de l s de les preposicions cap i cap a, fins i fins
a, com i com a; les preposicions per i per a; preposicions que
introduxen complements verbals (CD, CI, CRV, CCLloc,
CCTemps); preposicions en i al en la construcci temporal
d infinitiu (En arribar a casa va dinar); usos diversos de les
preposicions a, de, en i amb; etc.
2. Solucions als usos impropis de les preposicions: la preposici
a davant de CD (Has vist el mestre. Crida a tots); la preposici
de davant d infinitiu amb valor condicional; alternatives als
usos no genuns (Alacant, 2 de febrer. Menjava a poc a poc);
les preposicions que expressen relacions espacials (Em trobe
sota o davall dun arbre. Viu enfront de lajuntament); etc.
3. Elisi i canvi de les preposicions tones: davant d oracions
d infinitiu i davant de la conjunci que.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

113
Els relatius, els interrogatius i els exclamatius
1. Precisi en l s formal dels pronoms relatius (que, qu, qui, el
qual, quan, com, on): construccions de relatiu amb preposici i
sense; usos adequats de la combinaci preposici + article + que
(Ho he llegit en el diari de hui i en el que vaig comprar ahir);
limitaci de l s d alguns relatius (qui en oracions explicatives
sense preposici, el qual en oracions especificatives sense
preposici, qu i qui darrere de preposici tnica); la repetici de
l antecedent; les construccions de relatiu possessiu (El gos la
corretja del qual s roja s meu); les construccions de relatiu quan
l antecedent s tota una oraci anterior (No menjava mai fruita,
la qual cosa no el beneficiava); qui i que en les oracions substantives.
2. Classificaci de les oracions subordinades de relatiu: substantives
(Els qui firmen vindran. Va fer el que havia dit); adverbials (He
tornat don mhavies enviat) i adjectives (Les taronges que he
comprat estan bones); adjectives especificatives i explicatives
(Els mestres que treballen en el segon pis no assistiran a la
reuni. Els mestres, que treballen en el segon pis, no assistiran
a la reuni).
3. s de construccions sinttiques formals, en lloc de les construccions
analtiques informals que amplien els usos del relatiu que.
4. Precisi en l s dels exclamatius: funcions de quin, quant, que
i com; la construcci quin + substantiu + ms + adjectiu; oracions
amb el relatiu que que completen les oracions exclamatives
(Que b que ho fas!).
Les conjuncions
1. Precisi en l s de les conjuncions i de les locucions conjuntives,
i presentaci d alternatives als usos que sn impropis de la
llengua formal: distinci entre per qu, perqu i per a qu (Per
qu no has vingut? Perqu estava malalt. Els motius per qu
ho he fet. No arrib a entendre el perqu. Per a qu vols el
got?); caiguda de la preposici davant de la conjunci que
(Estic content que vingues); usos formals de les conjuncions
causals i consecutives (Ha susps, doncs perqu no havia
estudiat); la conjunci adversativa sin i la condicional si + no
(No has de parlar amb este advocat sin amb laltre); les
locucions conjuntives condicionals (De no ser Si no fra pare
ho comprendria. Tho dir sempre i quan sempre que et
comprometes a callar. Amb tal que Amb la condici que parles
estic content. Com Si no aproves, no vindrs de viatge); els
adverbis connectius i la connexi textual; etc.
coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

114
2. Connectivitat oracional per mitj de les diverses classes de
paraules que l exercixen: conjuncions, locucions conjuntives
i adverbis connectius.
Els adverbis
1. Precisi en l s dels adverbis i de les locucions adverbials, i
presentaci d alternatives als usos que sn impropis de la llengua
formal: adverbis i locucions adverbials de manera (la coordinaci
dels adverbis acabats en -ment: Ho va fer rpidament i eficament.
La magnitud sha determinat tericament i experimental); adverbis
i locucions adverbials de lloc (precisi en l s de baix, davall i
sota; el triple grau dels adverbis demostratius; l expressi de la
posici i del moviment; solucions als usos no genuns o poc
formals); adverbis i locucions adverbials de temps (l expressi
de la dixi temporal); adverbis i locucions adverbials de quantitat
(precisi en l s de noms, no ms, sols, solament, a soles);
adverbis i locucions modals, d afirmaci i de negaci (mode
verbal exigit per l adverbi potser; l adverbi no amb paraules
negatives); adverbis textuals (connectors distributius i lgics
d addici, de contrast, de reformulaci, de conseqncia, etc.).
2. s dels adverbis enlloc, fora, dempeus, corrents, adesiara,
tothora, manco, enjorn o dhora, sota, lendem.
3. s de les locucions adverbials prpies i generals de la llengua
formal.
4. Valoraci de les funcions dels adverbis: adverbis de predicat,
adverbis oracionals i adverbis textuals. Valoraci de la forma
dels adverbis: adverbis en -ment, adjectius habilitats com a
adverbis, locucions adverbials (paronmia i lexicalitzaci de
les locucions adverbials: aleshores, a les hores; alhora, a
lhora; enlaire, en laire; potser, pot ser; sobretot, sobre tot;
enlloc, en lloc; noms, no ms).
Els pronoms personals: tnics i febles
1. Expressi adequada de la dixi social i les formes de cortesia:
el pronom vs.
2. s restringit dels pronoms personals forts de tercera persona
ell, ella, ells, elles amb les entitats inanimades (Cal llegir eixos
llibres perqu ells els llibres sn la clau. Sobre els temes
actuals, ja veurem qui socupa dells se nocupa. T pacincia
i confia en ella hi confia. He comprat tres productes nous i
podem recrrer a ells als quals podem recrrer).
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

115
3. s dels pronoms febles en funci de complement del nom (Valora
el preu del pis; en valora el preu); de subjecte (Davions? Narriben
cada dia); de complement circumstancial (Parla malament; hi
parla. Va a peu; hi va); de complement de rgim verbal (Parlaven
de msica; en parlaven. Es dedicava a passejar; shi dedicava).
4. Combinacions binries de pronoms febles, adequant-los a la
funci sintctica, a la morfologia i a l ortografia gramaticals
(Agarreu-los-els. Se la compra. Agarrals-la. Me la regalars?
Me lhan deixada. Se vos escapa. Li la deixar. Deixa-lin).
5. Precisi en l s dels pronoms febles quant a la forma i a la
funci: s de la forma plena del pronom se davant dels verbs
comenats per [s] (Se situaren al meu costat. Dem se celebra
el triomf); s dels pronoms en i hi quan sn gramaticalment
necessaris (No es va presentar a lexamen, i ara es sen
penedix. En vols ms. No hi havia ning); adequaci de l s
dels pronoms que fan funci de CD i de CI (No li el vaig
conixer); s de les combinacions genunes de CI + CD (Sho
Li ho vaig regalar ahir); usos pleonstics admesos i no admesos
(Nhi ha Hi ha molta aigua. A la teua germana li parlaran clar);
usos lexicalitzats dels pronoms febles en i hi, sense valor
sintctic (Men vaig al futbol. Vine-ten a ma casa. Hi ha una
porta oberta. Quasi no shi veu. En tinc prou amb una salutaci);
concordana del participi de les formes compostes del verb
amb els pronoms acusatius de tercera persona; etc.

Els verbs
1. s dels valors bsics dels temps d indicatiu i de subjuntiu:
propietat en l s dels temps verbals, tant de les oracions
principals com de les oracions subordinades que en depenen,
tant en els verbs que remeten al temps de l enunciaci com
en els que ho fan als temps de l enunciat; propietat en l s
bsic dels verbs segons el rgim sintctic (verbs transitius i
intransitius, verbs pronominals i no pronominals).
2. s de l imperatiu dels verbs propi de la varietat formal de la
llengua, incloent-hi els verbs irregulars: les formes de 2a
persona i 1a persona del plural; les ordes referides a la 3a
persona singular i plural; les ordes negatives.
3. s adequat de les formes no personals del verb, d acord amb
els usos formals de la llengua: restricci de la substantivitzaci
dels infinitius; evitaci de l s agramatical de l infinitiu amb
valor imperatiu (No fumar No fumeu); usos del gerundi admesos
coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

116
i usos no admesos (Va comenar parlant de loratge. Va caure
un bac trencant-se i es va trencar la cama).
4. s de la morfologia verbal adequada als contextos formals:
verbs irregulars poc usuals per propis de la llengua formal
general (complaure, cruixir, escopir, fondre, imprimir, jaure,
lluir, moldre, morir, oir, romandre, rostir); doble conjugaci
dels verbs que admeten el model pur i incoatiu (llig, llegix);
valoraci i reconeixement del polimorfisme verbal i de
l adequaci o no de cada forma a la normativa gramatical
(canto = cante, per *Hui ell passege); dobles formes verbals
alternatives (passat simple i passat perifrstic, vas/vares,
cpia/cpiga); adopci de la conjugaci de cada verb, evitant
els canvis de paradigma impropis de la llengua formal (garantir,
telefonar, trair, rebre, percebre, florir), incloent-hi els verbs
acabats en les terminacions -metre, -crrer, -fondre, -batre,
-rompre, -cloure; davant de doble forma amb velar i sense
en els verbs de la 2a i 3a conjugaci, preferncia per les
formes verbals sense velaritzar, que sn les prpies de les
varietats formals del valenci i de l estndard, en el present
d indicatiu, el present de subjuntiu i l imperatiu (dorm, perd,
sent, cull, dorma, perda, apareixeu); formes irregulars dels
participis (confs, detingut, distret, excls) i dels gerundis
(bevent, traient/traent, estenent).
5. s de les perfrasis verbals de probabilitat i d imminncia.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

117

Lxic i semntica
1. El vocabulari formal general de:
Els esports: els llocs i els equipaments. El turisme. Els mitjans
de comunicaci. La publicitat. Els successos. Les arts: el cine,
el teatre, les arts plstiques, etc. El medi ambient. La cincia
i la tecnologia. La societat i el govern. Els problemes socials.
2. Expressions idiomtiques i enunciats fraseolgics d s freqent:
frases fetes, locucions i refranys.
3. Precisi lxica. Interferncies lxiques. Distinci entre barbarismes, neologismes i vulgarismes.
4. Paraules patrimonials i cultismes.
5. Polismia. Sinonmia i geosinnims. Falsos sinnims.
6. Creaci lxica: derivaci, composici i metaforitzaci.
7. Reculls lxics (diccionaris, vocabularis, nomencltors, ndexs
temtics).
8. Reformulacions i nominalitzacions (en discurs acadmic i
periodstic).
9. Mecanismes lxics de cohesi textual: de referncia i de
sentit.
10. Denotaci i connotaci. Usos lxics figurats: comparaci,
metfora, metonmia, sincdoque...
11. Onomatopeies.
12. Registres i varietats lingstiques: histrica, geogrfica, social
i funcional.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

119

estructura de la prova
rea i subrea

Tipus de prova

1a. Comprensi oral

No hi ha prova especfica.

1b. Comprensi lectora

Llegir un text i respondre diverses qestions

de dos o ms opcions (mnim 10 preguntes):
textuals, de contingut, de derivaci, de sntesi
o de sinonmia.

2. rea d estructures lingstiques

Contestar un qestionari de 60 tems tipus

test, amb tres alternatives, de les quals
noms una s correcta.
a) Lxic i semntica (15 qestions).

Valor (%)

10%

30%

b) Morfologia i sintaxi (30 qestions).

c) Normativa ortogrfica (15 qestions).

3. rea d expressi escrita

Redactar un text formal d un mnim de 200

paraules.

30%

Fer un dictat d unes 100 paraules.

4. rea d expressi i interacci oral

Llegir en veu alta un text, fer una exposici

oral sobre la lectura i interactuar amb una
altra persona.

30%

La prova t una duraci de 2:45 hores.

Per a superar l'examen cal obtindre un mnim del 60% sobre la puntuaci total. Cada prova est dividida en quatre
rees, i cada una t carcter eliminatori. En les rees de comprensi, estructures lingstiques i expressi escrita,
s'exigix una puntuaci mnima del 40% en dos rees qualssevol i del 30% en l'altra. En l'rea d'expressi i interacci
oral la puntuaci mnima s del 60%.
Per a poder examinar-se en la segona fase, cal obtindre una puntuaci, en la mitjana ponderada de les dos rees
que formen la primera fase, d'un mnim del 40%, i que no siga inferior al 30% en cap d'estes dos rees.
Com que la prova est dividida en quatre rees, la puntuaci final s'haur de calcular amb la mitjana ponderada de
totes les rees.
coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

121

prova i criteris de correcci

rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per
a cada enunciat.
ELS ORGENS DE LA CERVESA
Les diferents fonts d informaci no es posen d acord sobre quin ha sigut
el verdader origen de la cervesa. Els arquelegs han determinat que
ja es coneixia fa 6.000 anys. Com molts altres descobriments, la primera
cervesa va ser fabricada de manera accidental i casual. A Sumer, quan
intentaven fer pa i els grans de blat germinaven, el resultat era que el
que havia de ser pa s havia dividit en una mescla amb una part slida
i una altra de lquida. A partir de la part lquida d esta mescla, que
descobriren que tenia un sabor agradable, es van comenar a elaborar
les primeres cerveses. Per altres fonts indiquen que la cervesa t el
seu origen en la necessitat de guardar el gra dels primers agricultors,
els quals es van adonar que la combinaci de diferents tipus de cereals
mlts, posats en un recipient i exposats a una temperatura ambient,
produa una beguda alcohlica. Per a millorar el gust del producte
resultant dels grans fermentats, senzillament hi van afegir aigua.
Ms tard, els egipcis van difondre molt esta beguda. A Egipte va ser
considerada com una beguda dels dus, i es deia que la cervesa va
ser un dels presents amb qu la deessa Isis volgu ajudar la humanitat.
Els egipcis van introduir nous ingredients per a millorar-ne el color i
l aroma; de manera que van descobrir primerament la malta, i desprs
hi afegiren safr i mel. Tamb a Roma, el nom llat reflectia la relaci
de la cervesa amb els dus: en honor a la seua deessa de l agricultura,
Ceres, la cervesa va rebre el nom de cerevisia, del qual prov la paraula
que designa en valenci esta beguda. Ara b, el poble rom no tenia
molt bona consideraci per la gent que bevia cervesa, ja que era la
beguda dels ms pobres, que no es podien permetre el vi. Per contra,
entre els pobles del nord d Europa la cervesa tenia un gran prestigi i
servia per a celebrar les festes familiars, les festes religioses i, sobretot,
les victries sobre els enemics.
coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

122
D altra banda, ja en l antiguitat es podien diferenciar dos tipus de cerveses
segons el color: la clara i la fosca, depenent del cereal utilitzat. La
primera tenia un sabor fluix i dol, mentres que l altra tenia una textura
i un sabor ms forts. Per aquelles cerveses distaven molt de les actuals:
en les cerveses antigues el sabor era ms dol, eren ms espesses i
nutritives, no feien bromera i tenien impureses, per la qual cosa es
bevien amb una canya especialment dissenyada amb un filtre. Al llarg
del temps, per a millorar el gust i el que es denomina el cos de la
cervesa, a la composici inicial es van anar introduint diferents plantes
aromtiques i altres ingredients. En el segle XIII se n hi va introduir un
que s el que ms ha contribut al sabor de la cervesa actual: el llpol,
una planta que, a banda del sabor i l aroma que dna a la beguda, hi
aporta propietats antisptiques i estabilitat.
Tot i que la majoria de la gent segurament atribuiria la cervesa ms
antiga d Europa a algun pas del nord, no s aix: les restes ms antigues
d esta beguda en territori europeu s han localitzat a Aitona (Catalunya),
les quals han sigut datades en un perode de temps situat entre els
anys 1100 i 1000 aC, quasi 500 anys abans de les primeres restes
trobades a Alemanya. D altra banda, la primera fbrica de qu es t
notcia a Espanya es va installar en el segle XVI, a iniciativa de l emperador
Carles I, al monestir extremeny de Yuste.

Els sumeris comenaren a elaborar cervesa

mesclant un element slid i un altre de lquid que
extreien del blat germinat que usaven per a fer pa.

Al principi, perqu el sabor fra ms agradable,

s afegia aigua a la beguda elaborada amb cereals
mlts fermentats.

Les impureses de les cerveses antigues les feien

menys dolces que les actuals.

La cervesa no tenia massa prestigi en lantiga Roma

perqu...
a) era la beguda dels qui no es podien comprar vi.
b) deien que havia sigut un regal de la deessa Isis al poble
d Egipte.
c) els pobles del nord d Europa, enemics dels romans, en
bevien per a celebrar les victries.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

123
5 Les cerveses antigues diferien de les actuals perqu...
a) no n hi havia de tants tipus diferents com en l actualitat, i
les cerveses fosques tenien un sabor ms fluix.
b) encara que la gent ja coneixia les canyes de cervesa,
antigament s utilitzava un filtre.
c) tenien impureses, i eren ms espesses i ms dolces que
les actuals.
6 A Europa, les restes ms antigues de cervesa...
a) tenen ms de 3.000 anys i s han trobat a Catalunya.
b) sn les d Aitona, que estan datades entre els segles X i XI.
c) les va importar l emperador Carles I des d Alemanya, per
tal de posar en marxa la seua fbrica de Yuste.
7

Entre els ingredients que, al llarg del temps, shan introdut

en lelaboraci de la cervesa hi ha hagut...
a) diverses plantes aromtiques, pa, aigua i mel.
b) blat, aigua, safr, mel, bromera i llpol.
c) aigua, safr, mel i una planta anomenada llpol.

Quina locuci conjuntiva pot substituir tot i que (Tot

i que la majoria de la gent segurament atribuiria..., 4t
pargraf)?
a) ats que
b) malgrat que
c) posat que

Quin pargraf presenta dos punts de vista diferents i

oposats sobre un mateix aspecte?
a) El primer pargraf.
b) El segon pargraf.
c) El quart pargraf.

10

Quin resum sintetitza millor el contingut del text?

a) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en el lquid procedent dels grans de blat
germinats usats en l elaboraci del pa, mentres que unes
altres fonts el veuen en la fermentaci del gra
emmagatzemat pels primers agricultors. Mentres que a
Egipte es considerava d origen div i se n va millorar el
color i l aroma, a Roma no tenia massa prestigi perqu era
la beguda dels ms pobres. En canvi, en els pobles del
nord d Europa era la beguda de les celebracions.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

124
Quant a l elaboraci, des de l antiguitat es coneixen dos
tipus de cervesa, la clara i la fosca. L evoluci posterior
ha afegit diversos ingredients, entre els quals cal destacar
el llpol, que han anat millorant-ne el color, el sabor i la
textura, fins a arribar a la cervesa actual.
A Europa, les restes ms antigues daten entre el 1100
i el 1000 aC i s han trobat en unes excavacions a
Catalunya.
b) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en la mescla resultant de la fermentaci
del blat per a fer pa, i unes altres, en el resultat dels
cereals germinats que guardaven els primers agricultors.
A Egipte i a Roma es considerava d origen div, per
mentres que els egipcis la valoraren positivament, entre
els pobles del nord d Europa i els romans no tingu
massa prestigi perqu era la beguda dels ms pobres.
En l antiguitat ja es coneixien els dos tipus de cervesa
actuals, la clara i la fosca, ms dolces, fluides i nutritives
que les actuals. Posteriorment s hi introduren diferents
ingredients, com per exemple el llpol, que han anat
millorant-ne el sabor i la textura. A Europa, les restes
ms antigues es trobaren entre l any 1100 i el 1000 aC
a Catalunya.
c) El descobriment de la cervesa va ser casual. Unes fonts
el situen a Sumer en el lquid resultant de la germinaci
de grans de blat per a fer pa i, unes altres, en la
fermentaci del gra emmagatzemat pels primers
agricultors. En l antic Egipte i a Roma, aix com en els
pobles del nord d Europa, el seu origen s atribua als
dus i, per tant, el seu consum tenia una bona
consideraci.
En l antiguitat ja es diferenciaven la cervesa clara, amb
un sabor fluix i dol, i la fosca, ms espessa, nutritiva i
amb impureses. Amb el pas del temps, la cervesa an
millorant amb la introducci del llpol i altres plantes
aromtiques i ingredients.
A Europa, les primeres restes de la cervesa es trobaren
a Catalunya, i foren datades entre el 1100 i el 1000 aC,
mentres que les que ms tard es trobaren a Alemanya
es dataren 500 anys desprs.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

125
Criteris de correcci de lrea de comprensi (10%)
Les respostes errnies descompten de les encertades. Cada
resposta correcta es valora amb un punt. En les preguntes
amb tres opcions de resposta (a, b, c), noms n'hi ha una de
correcta, i cada error descompta 0,4 punts; en el cas de les
preguntes amb noms dos opcions (V/F), cada error descompta
0,7 punts. Les preguntes no contestades no descompten.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

127

rea destructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar
la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.

Lxic i semntica
11 Qu significa l'expressi "lligar-se b les espardenyes"?
a) Preparar-se per a una situaci difcil.
b) Despreocupar-se.
c) Comprometre's amb alg.
12 Qu significa l'expressi "cames ajudeu-me"?
a) Anar relaxadament.
b) Ajudar-se d'unes crosses per a caminar.
c) Fugir corrents.
13 Volem fer un __________ per la Mediterrnia, i ja hem
reservat __________ exterior del barco.
a) creuer / una cabina
b) crucer / una cambra
c) creuer / un camarot
14 Qu s un cadafal?
a) Una mesura antiga.
b) Un frau fiscal.
c) Una plataforma elevada.
15 __________ va estar pendent de les persones ms majors
durant __________.
a) La safata / l'aterratge
b) L'hostessa / l'aterratge
c) L'asafata / l'aterrissatge
16 Des __________, el president observava les reaccions de
l'entrenador __________.
a) del palco / en el banquet
b) de la llotja / en la banqueta
c) de la grada / en el banquillo
17 Qu significa l'expressi "a tort i a dret"?
a) De manera indirecta.
b) Pertot arreu.
c) Sense reflexionar.
coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

128
18 Qu significa l'expressi "ser flors i violes"?
a) Ser el protagonista d'un esdeveniment.
b) Ser cosa fcil i agradable.
c) Ser la musa de la primavera.
19 __________ de neu atemor els esquiadors.
a) L'allut
b) L'avalanxa
c) L'allau
20 Quina s la paraula que no t el mateix significat que les
altres dos?
a) despullar
b) esplugar
c) desvestir
21 Qu s un rampell?
a) Un desig sobtat i passatger.
b) Les pedres o blocs que formen el lmit de la vorera del
carrer.
c) Una llum viva que noms dura un instant.
22 He arreplegat un __________ de la ciutat en __________
de l'hotel.
a) plnol / el mostrador
b) planell / el taulell
c) plan / l'aparador
23 Ha d'abandonar __________ perqu li ha arribat una orde
de __________.
a) la vivenda / desnonament
b) l'habitatge / deshauci
c) la casa / deshauciament
24 La destrucci de la capa __________ sembla un fet
innegable.
a) d'ozonus
b) d'ozon
c) d'oz
25 Qu significa el verb "baratar"?
a) espatlar
b) canviar
c) baixar el preu
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

129

Morfologia i sintaxi
26 __________-vos prompte el caf perqu, __________, es
refredar.
a) Beveu / si no
b) Begueu / si no
c) Beveu / sin
27 Li ha __________ molt que ella no arribara __________
acordada.
a) dolgut / a l'hora
b) dolt / alhora
c) dolgut / aleshores
28 __________ vullga alguna cosa __________ ha de
demanar-la.
a) Qui / noms
b) El qui / no ms
c) El que / no ms
29 __________ amb la bicicleta este cap de setmana.
a) Potser isca
b) Pot ser que isca
c) Pot ser eixir
30 No __________ mai de tirar el fem al contenidor!
a) s'en recorda
b) se'n recorda
c) es recorda
31 El director va donar un regal a __________ dels assistents
a la reuni.
a) cadasc
b) cada un
c) cada u
32 __________ dimarts va a classe d'itali, per __________
dimarts passat no hi va anar.
a) El /
b) El / el
c) Els / el

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

130
33 Les pacients han de prendre les pastillles a les deu; no
__________ repartisques encara.
a) els les
b) se les
c) les les
34 __________ va ploure tant, __________ desbordaments
de rius i moltes carreteres tallades.
a) Posat que / va haver
b) Com que / hi va haver
c) Donat que / hagueren
35 Els desperfectes de l'accident han sigut pocs i la
companyia asseguradora __________.
a) s'hi far crrec
b) es far crrec d'ells
c) se'n far crrec
36 A la mare, li dir que no vindrs, per __________
comentar dem.
a) li ho
b) s'ho
c) li'l
37 El presumpte atracador, __________ estaven interrogant,
s'afonava a poc a poc.
a) al qui
b) al que
c) al qual
38 El corredor __________ Marta preguntava s el que ha
arribat primer a la meta.
a) per qui
b) que
c) pel que
39 Els vicis __________ s'ha proposat lluitar sn la peresa
i el tabac.
a) contra els quals
b) contra els que
c) contra qu

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

131
40 La situaci creada __________ la crisi ha fet augmentar
la desocupaci.
a) arrel de
b) a rel de
c) arran de
41 Construiran __________ per als jubilats.
a) una llar nova
b) un llar nou
c) un allar nou
42 S'ha comprat tres llibres; dos __________ sn per a
regalar.
a) dels mateixos
b) ne
c) dels quals
43 L'any que ve __________ a viure a la platja.
a) anem a traslladar-nos
b) ens traslladarem
c) vam traslladar-nos
44 __________ acabar els estudis et __________ un lloc de
treball.
a) En / garanteisen
b) A l' / garantitzen
c) En / garantixen
45 Se n'ha anat a viure a l'estranger, per ens visitar per
__________.
a) Tot Sants
b) Tots Sants
c) Tots els Sants
46 L'any passat __________ Pasqua __________ els cirerers.
a) per / floriren
b) en / floreixeren
c) a / floresqueren
47 El granger ha __________ en una cistella els ous que han
__________ les gallines.
a) posat / post
b) posat / posat
c) ficat / pongut
coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

132
48 Este armari sempre ha __________ b, per __________
que ha plogut tant fa olor de florit.
a) olut / desde
b) olt / des de
c) olgut / des
49 __________ s que va vindre _________ va poder.
a) La veritat / tan rpid com
b) Lo cert / com ms rpid
c) All cert / el ms rpid que
50 Pren-te el desdejuni, perqu __________ agarrar l'autobs
de les 8:00 h.
a) deus d'
b) has d'
c) tens que
51 La mquina __________ per a poder obrir la carretera al
trnsit.
a) llevaneus feia tots els possibles
b) llevaneu feia tots els possibles
c) llevaneus feia tot el possible
52 __________ els vostres pares i __________-los.
a) Complaeu / obeu
b) Complagueu / obeu
c) Complagau / obeiu
53 Va estudiar __________ sis mesos a Oxford, __________
li va permetre perfeccionar l'angls.
a) per / el qual
b) durant / i aix
c) / el que
54 Ens presentar __________ seu amic dissabte __________
la nit.
a) el / en
b) el / a
c) al / per

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

133
55 Era tan tmid i tenia __________ pudor que ni tan sols
dirigia __________ salut als companys.
a) tanta / el
b) tant de / el
c) tant / la

Normativa ortogrfica
56 s un __________ tirar tants __________ pel carrer.
a) disbarat / coets
b) disparat / cohets
c) disbarat / cuets
57 s una persona __________ disposta que sempre est
__________ per a fer un favor.
a) tant / a punt
b) tan / a punt
c) tan / apunt
58 Ja ha fet la reserva del viatge a __________.
a) Natzaret i Betlem
b) Nazaret i Betlem
c) Nasaret i Betln
59 La __________ econmica perdurar durant un temps.
a) recesi
b) rescessi
c) recessi
60 La pellcula es va estrenar en __________ XI Festival de
Cine __________ Huelva.
a) el / de
b) el / d'
c) l' / de
61 En la __________ de l'estudi hi havia un globus
__________.
a) penombra / terraqui
b) penombra / terraqi
c) penumbra / terraqi

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

134
62 Quina s la frase que est ben escrita?
a) L'avi, que procedix de los Angeles, aterrar a les 22:30
hores a l'aeroport de La Havana.
b) L'avi, que procedix de Los Angeles, aterrar a les 22:30
hores a l'aeroport de l'Havana.
c) L'avi, que procedeix d'Els ngels, aterrar a les 22:30
hores al aeroport de La Habana.
63 Quina paraula est ben separada sillbicament?
a) su/ba/li/men/ta/ci/
b) en/tre/creu/ar
c) des/a/ten/dre
64 El bileg __________ tenia la pell molt __________.
a) molecular / plida
b) mollecular / pllida
c) molecular / pllida
65 Era una __________.
a) escaramusa innocent
b) escaramussa innocent
c) escaramusa ignoscent
66 Les declaracions del ministre han provocat una
__________.
a) crisi governamental
b) crisis guvernamental
c) crisi gubernamental
67 La senyora que duia un gos lligat amb __________ va
comenar a __________.
a) correja / esternudar
b) correja / estarnudar
c) corretja / esternudar
68 L'__________ s una __________ que s'ha de valorar molt.
a) honestedat / virtut
b) honestitat / virtut
c) honestedat / virtud

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

135
69 s un __________ en Informtica.
a) enginyer titolat
b) enginyer titulat
c) inginyer titolat
70 Es casaren primer pel __________ i, desprs, pel catlic.
a) ritus ortodoxe
b) rite ortodox
c) ritu ortodox

Criteris de correcci de lrea destructures lingstiques (30%)

Les respostes errnies descompten de les encertades. Cada
pregunta d'esta rea presenta tres opcions de resposta (a, b,
c), i noms n'hi ha una de correcta. Cada resposta correcta es
valora amb un punt. Cada error descompta 0,4 punts. Les
preguntes no contestades no descompten.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

136

rea dexpressi escrita

Dictat
La travessa s un vell cam rom // que puja des del poble fins
a la coronaci del coll; // s aquell un pintoresc indret, // per
resulta un poc trist i solitari. // Per aquell cam de ferradura s per
on pujava, // una vesprada de tardor, un homenet anims, esvelt,
// amb una bufanda al coll perqu feia fred. // Tenia una quarantena
d anys i devia el malnom al seu nas prominent, // que li donava
molta personalitat. // Bon home tamb ho era, de veritat; // per
tenia molt arrelats dos vicis: // el primer, una desgavellada passi
per la cacera; // l altre, que bevia vi immoderadament, sobretot
els dissabtes...
Redacci
Trie una de les dos propostes segents (mnim de 200 paraules).
a) Escriga una carta a l alcalde de la seua localitat amb una
proposta de mesures per a fer una ciutat ecolgicament ms
sostenible.
b) Escriga un article d opini en qu expose i argumente la seua
opini sobre la necessitat de disposar de bones installacions
per a practicar esports.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

137
Criteris de correcci de lrea d'expressi escrita (30%)
Esta rea constar d'un exercici en qu caldr escriure un
text a partir d'un tema proposat (80 punts) i d'un dictat (20
punts).
1. Redacci (mnim: 200 paraules) (80 punts)
Les redaccions han de ser prpies, complir les propietats
mnimes d'adequaci i coherncia, i han de redactar-se en el
moment de la prova. L'escrit ha de quedar complet i arredonit.
Quan una redacci infringisca de manera greu algun dels
requisits anteriors, per exemple, quan no tracte en absolut d'un
dels dos temes proposats o quan l'examinand actue
fraudulentament, tindran una puntuaci global, en els dos
apartats de la redacci (propietats textuals i correcci), de 0
punts.
En arribar a les 200 paraules, s'han de senyalar amb una doble
barra (//). Es corregir i avaluar el text sencer. Les paraules
unides per apstrofs o guionets compten com una nica paraula.
Les redaccions que no arriben a 150 paraules tindran una
puntuaci global, en els dos apartats de la redacci (propietats
textuals i correcci), de 0 punts.
Propietats textuals: adequaci, coherncia, cohesi, extensi
i presentaci (20 punts)
(5+5+5+5)
Adequaci (fins a 5 punts)
El text aconseguix el propsit comunicatiu, s'ajusta a la finalitat
i a la situaci comunicativa, es respecta el grau de formalitat
de la situaci i es tria la varietat lingstica i el registre que
exigix el context.
Coherncia (fins a 5 punts)
La informaci expressada s'ajusta quant a quantitat, qualitat i
rellevncia al que demana el text. A ms, les idees s'exposen
d'una manera clara i ordenada, i responen a una estructura
entenedora de la qual es poden extraure fcilment unes idees
principals i unes altres de secundries.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

138
Cohesi gramatical (fins a 5 punts)
El text cont els elements lingstics apropiats i est ben articulat:
fa un bon s de la connexi textual, del manteniment de les
referncies (connectors i marcadors discursius, signes de
puntuaci, temps verbals, pronoms, articles, demostratius,
possessius, etc.), dels procediments de condensaci i d'ampliaci
de la informaci (nominalitzacions, reformulacions, incisos, etc.)
i, si cal, dels procediments de modalitzaci, d'impersonalitzaci
i de citaci.
Cohesi lxica (fins a 5 punts)
El lxic triat s l'apropiat per a la bona construcci del text; la
selecci de les paraules s'ha fet amb criteris de precisi, varietat
i eliminaci de repeticions innecessries, i, a ms, ha utilitzat
mecanismes de referncia, com ara la sinonmia, l'antonmia
o les relacions entre els termes d'un mateix camp semntic,
per a fer ms ric el significat del text.
Extensi i presentaci (fins a -10 punts)
Els punts es descompten del total de l'apartat: (5+5+5+5) -10.
Si les redaccions tenen entre 150 i 200 paraules, es descompten
fins a 10 punts del total de l'apartat, de la segent manera: si
t entre 150 i 154 paraules, -10 punts; entre 155 i 159 paraules,
-9 punts, entre 160 i 164 paraules, -8 punts, entre 165 i 169
paraules, -7 punts, entre 170 i 174 paraules, -6 punts, entre
175 i 179 paraules, -5 punts, entre 180 i 184 paraules, -4 punts,
entre 185 i 189 paraules, -3 punts, entre 190 i 194 paraules,
-2 punts, entre 195 i 199 paraules, -1 punt.
La presentaci poc adequada, per falta de claredat i netedat,
descompta fins a 5 punts del total de l'apartat.
No es pot descomptar ms de 10 punts per extensi i
presentaci. La puntuaci total de l'apartat de propietats textuals
no pot ser negativa; si els punts negatius foren ms que els
positius, la puntuaci de l'apartat seria 0.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

139
Correcci: morfologia i sintaxi, lxic i normativa ortogrfica
(60 punts)
Es corregix el text sencer. Es descompten 3 punts per cada
error. Es compta un error per paraula. Cada error d'accent o
diresi descompta 1,5 punts. Si un mateix error es repetix en
la mateixa paraula, cada repetici descompta 1 punt, llevat
dels errors d'accentuaci repetits en la mateixa paraula, en
qu es descomptaran 0,5 punts per cada error. Les paraules
inintelligibles es compten com un error.
Es considera error la no-aplicaci dels coneixements exigits
en el programa de continguts del nivell:
Morfologia i sintaxi
Flexi nominal i adjectival; articles; demostratius; possessius;
quantificadors: numerals, indefinits i quantitatius; pronoms
personals forts i pronoms febles; relatius; interrogatius i
exclamatius; preposicions; adverbis; conjuncions; interjeccions;
flexi verbal i perfrasis.
Lxic
Lxic i fraseologia. Interferncies lingstiques (barbarismes).
Normativa ortogrfica
Ajuntar mots quan s'han de separar o viceversa. Separaci
de paraules. Separaci sillbica a final de lnia. Guionet.
Apostrofaci i contracci. Consonantisme i vocalisme.
Accentuaci i diresi.
2. Dictat (de 100 paraules aproximadament) (20 punts)
Correcci
Es descompten 2 punts per cada error de qualsevol tipus
excepte de puntuaci. Es compta un error per paraula. Els
errors repetits no descompten:
Paraules no escrites o canviades. Grafies ambiges. Separaci
de paraules. Separaci sillbica a final de lnia. Guionet.
Consonantisme i vocalisme. Apostrofaci i contracci.
Accentuaci i diresi.
Puntuaci
Es descompta 1 punt en els errors greus respecte a la
gramtica normativa, com ara: separar amb coma el subjecte
i el verb, separar amb coma el verb dels complements directe
o indirecte, utilitzar ms de tres punts suspensius, no posar
comes en les enumeracions simples, posar un punt desprs
del signe d'interrogaci o exclamaci, no posar punt al final
de pargraf... Els errors repetits no descompten.
coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

140

rea dexpressi i interacci oral (30%)

En esta rea els examinands han de llegir en veu alta un text
proposat. Desprs, faran una exposici i mantindran una
conversa breu amb els examinadors sobre el tema del text
que s'ha llegit.
Lexaminand triar una de les dos lectures que li presentaran i
la llegir en veu alta. Desprs far una breu exposici sobre el
text o el seu tema, que pot haver preparat prviament, i acabar
la intervenci mantenint una conversa amb els examinadors, en
la qual li faran preguntes sobre el tema de la lectura.
LECTURA, EXPOSICI ORAL I CONVERSA
EL GPS I LA NASA
El GPS, un aparell que permet localitzar amb precisi un
objecte en qualsevol lloc del planeta, ha sigut elegit com
l avan ms important aconseguit per la NASA en les
observacions de la Terra. El segon lloc l ocupa el sistema
per a diagnosticar la reducci de la capa d oz, i el tercer,
els avanos en els pronstics meteorolgics aconseguits
amb la informaci dels satllits, que ara permeten
determinar l estat de l oratge en qualsevol lloc del mn
amb una setmana d anticipaci.
Per la localitzaci precisa d un objecte no s noms el
gran mrit del GPS, que s ha fet realment popular i, a poc
a poc, s ha convertit en un integrant habitual de l equip de
l autombil i en una funci ms dels programes de telefonia
mbil, sin que tamb t beneficis addicionals per a la
cincia, perqu pot ubicar els moviments de les plaques
tectniques, registrar l augment dels nivells marins i,
sobretot, fer que la navegaci aria siga molt ms segura.
Els experts havien considerat com a guanyador segur el
GPS, per no van preveure que el nou coneixement adquirit
per la NASA respecte a la capa d oz superaria altres
avanos ms espectaculars, per exemple els sistemes de
detecci del calfament de la Terra, del desplaament de
les masses de gel polars o de l augment del nivell mar.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

141
En la conversa, els examinadors poden formular-li preguntes
com les segents:
Preguntes per a la interacci
T alguna experincia en l s del GPS? Creu que s un
aparell til?
s una tecnologia assequible per a totes les butxaques?
Fins a quin punt el GPS s fiable?
El GPS est destinat a convertir-se en un altre dels aparells
imprescindibles de la vida moderna? En este sentit, s
comparable amb altres aparells ja existents?
A ms de l ajuda en la conducci, coneix altres aplicacions
del GPS?
Hi ha algun avan tecnolgic que li agradaria arribar a
conixer en un futur?

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

142
Criteris de correcci de lrea d'expressi oral (30%)
Lectura
Llig amb fludesa i de manera expressiva i amb el
ritme i la velocitat adequats, amb una bona entonaci
i una pronunciaci d acord amb l elocuci estndard.
Els errors que pot cometre sn allats o poc significatius
(desplaament de l accent en paraules com ara
*periode per perode...; pronunciaci incorrecta d alguna
paraula d origen estranger: *betxamel per beixamel...;
alguna sonoritzaci inadequada; etc.).

En conjunt, segmenta b, per en algun pargraf

l entonaci s vacillant i fa pauses indegudes. Comet
alguns errors puntuals significatius de pronunciaci
(obertura de les vocals; canvi de sons: *afeitar per
afaitar, *distinguir per distingir...; supressi o afegiment
de sons: *juar per jugar, *llunt per lluny...; etc.).

No segmenta b i fa una entonaci defectuosa que

afecta la comprensi de la lectura. Comet errors de
pronunciaci greus o sistemtics: llig moltes grafies que
no apareixen en el text, sovint desfigura sons, afig,
omet o canvia mots, etc.

1-0

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

143
Intervenci oral: competncies pragmtiques
S expressa de manera fluida, amb un orde lgic i amb un
discurs cohesionat i adequat, encara que la intervenci
no siga massa llarga. La intenci i el contingut del missatge
sn clars. Els recursos lingstics sn variats i adequats.
Participa en la conversa amb espontanetat i sense esfor.
Usa la llengua per a expressar opinions i sentiments i, fins
i tot, funcions complexes com ara l humor i la ironia. El
discurs s adequa, quant al grau de formalitat, a la situaci
comunicativa.

6-5

S expressa de manera prou clara, tot i que les intervencions

poden ser desordenades, poc cohesionades o un poc
breus, o que no completen algunes de les idees iniciades.
Els recursos lingstics sn suficients.
Participa en la conversa de manera suficient i efectiva,
encara que pot fer la impressi que ha de limitar el que
vol dir i ha de modificar el discurs, de vegades amb un
cert esfor. No acaba d ajustar el discurs al grau de
formalitat de la situaci comunicativa.
Els recursos lingstics sn molt limitats i no s capa de
construir un discurs coherent i amb sentit. Les vacillacions
i les interrupcions sn contnues.

4-3

2-1-0

No t recursos per a interactuar ni per a dir el que vol ni

per a modificar el discurs. El grau de formalitat no s adapta
a les circumstncies.

coneixements orals

grau elemental

grau mitj

grau superior

noves JQCV
PROVES

144
Intervenci oral: competncies lingstiques
Fonologia i elocuci. Mostra una pronunciaci i una
entonaci clares i naturals, i aplica els criteris d elocuci
estndard. Pot tindre algun error puntual i poc significatiu
(*esprit per esperit, *proiecte per projecte...).
Lxic i semntica. Utilitza un vocabulari ampli i precs sobre
temes generals. El lxic s ajusta a la normativa i evita els
barbarismes. Ocasionalment, quan el discurs s espontani
i relaxat, pot usar alguns barbarismes o colloquialismes
allats habituals de la llengua informal (*pues, *menos, *casi...).

6-5

Morfologia i sintaxi. T un bon domini de les regles de la

morfologia i de la sintaxi necessries per a comunicar-se,
ajustat a la correcci gramatical. Ocasionalment, quan el
discurs s espontani i relaxat, pot presentar formes prpies
de la morfologia i la sintaxi colloquials (s incorrecte de
formes verbals: *tingam, *admitixen...; omissi de pronoms;
s vacillant del lo neutre; preposici a davant del CD; etc.).
Fonologia i elocuci. La pronncia i l entonaci sn
acceptables, per b que presenta alguns errors propis de la
parla colloquial informal o poc genuna (caiguda vacillant
o sistemtica de la d intervoclica, palatalitzaci de la l inicial,
obertura de les vocals, etc.).
Lxic i semntica. Presenta alguns buits lxics que provoquen
algunes vacillacions, per que no obstaculitzen la comunicaci.
Usa alguns barbarismes i colloquialismes, encara que de
vegades n s conscient i intenta corregir-los.

4-3

Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi no s ajusten,

en alguns aspectes, als usos del registre formal. Presenta
alguns errors puntuals greus o algun de sistemtic (s
incorrecte de pronoms febles: *dna-li-lo...; de perfrasis
verbals: *tinc que...; s sistemtic del lo neutre; etc.).
Fonologia i elocuci. La pronncia s defectuosa i presenta
molts errors i vacillacions. Desfigura la fontica genuna.
Lxic i semntica. El vocabulari s pobre i insuficient.
Abunden els barbarismes i els colloquialismes i no hi ha cap
indici d acostament a la llengua formal.
Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi sn clarament
defectuoses i insuficients, amb molts errors greus de tot tipus.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

2-1-0