L’apostrofació i la contracció 1

I. 2. L’APOSTROFACIÓ

EL (L’)
S’apostrofa No s’apostrofa
Davant vocal o hac muda Davant de i, u consonàntiques
Davant les xifres que comencen per vocal: Davant essa líquida. El stop
l’11, l’1... *(1)
Davant hac aspirada

LA (L’)
S’apostrofa No s’apostrofa
Davant vocal o hac muda Davant i, u àtones
Davant les xifres que comencen per vocal: Davant el nom de les lletres
l’11ª classificada...
En casos de confusió: la ira (lira), la Haia
(Laia)
Per convenció: la una (hora), la host
Davant paraules que comencen pel prefix
a- amb valor negatiu, si pot originar
confusió per homofonia: la asexualitat, la
anormalitat, la asincronia....
Davant i, u consonàntiques
Davant h aspirada

DE (D’)
S’apostrofa No s’apostrofa
Davant vocal o hac muda Davant de i, u consonàntica

SIGLES
S’apostrofa
• Quan es pronuncien com un mot
s’apostrofen o no d’acord amb les
regles generals d’apostrofació.
Exemples: l’IVAM, l’ONU,
la UNESCO, l’ESO, l’URSS, el
SALT, …
No s’apostrofa
• Les sigles que es pronuncien lletra
per lletra i que, al pronunciar-les,
comencen per un so consonàntic.
Exemples: el DNI, la CNT,
l’IPC, l’FM, el PC, l’IBM, l’
UGT, l’EMT, l’AVL, L’ONG,
l’LSD.
*(2)

*(1) Segons la Gramàtica de l’AVL, editada el 2006, “davant de préstecs no adaptats

començats per “s” seguida de consonant no pot apostrofar-se considerant la essa líquida
com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclusivament
l’article “el”, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introduïx
davant de la “s” una vocal eufònica (que resulta innecessària, però en el cas de l’article
“la” i la preposició “de”, exemple: el speaker o l’speaker, la schola cantorum, una sessió
de striptease).

*(2) Segons l’AVL.

Conxa Gonzàlez Doménech

 L’apostrofació i la contracció 2

CONTRACCIONS

A + El, els Al, als

De + El, els Del, dels
Per + El, els Pel, pels
Ca + El, els Cal, cals

REMARQUES

Per tradició, l’article forma part de molts topònims, tant de comarques com de noms de
pobles o ciutats. En aquests cas, dins d’un context, van en minúscula i, fins i tot, poden
formar contraccions.

En l’expressió temporal dels anys, és recomanable precedir la xifra de l’article EL i no

de la preposició EN o A. També podem usar l’expressió “l’any” seguida de la xifra.

Els dies de la setmana s’introduïxen amb l’article, excepte quan ens referim a un dia de
la setmana immediatament posterior o anterior al dia en què parlem i no va precedit
d’un adjectiu com pròxim o passat. “Dimecres aniré a València”, però “el dimecres 14
de març aniré a València”

Cal suprimir l’article davant dels infinitius amb valor verbal, és a dir, quan no tenen
valor de substantiu. Ex: “Fumar” tant fa mal, però el berenar és un dels meus àpats
preferit.

És incorrecte EL davant la conjunció QUE,. Ex: Que acceptes el treball, no canvia les
coses.

No farem contracció si acompanyen una paraula començada per vocal. Ex: Puge a
l’arbre.

Conxa Gonzàlez Doménech