Download as doc, pdf, or txt
Download as doc, pdf, or txt
You are on page 1of 2

Perífrasis verbals 1

II. 4. PERÍFRASIS VERBALS

Definició: “La unió de dos verbs que formen un únic nucli; és a dir, quan un dels verbs
que conformen la perífrasi té un caràcter d'auxiliar i, per tant, apareix desproveït del
significat que té quan és usat com a verb independent. D’aquest conjunt verbal, el verb
principal ha de ser una forma impersonal: infinitiu, gerundi o participi. L'aspecte més
important és que aquestes combinacions són creacions específiques de cada idioma i,
lògicament, no es poden traslladar lliurement d'una llengua a una altra”.

1- IMMINÈNCIA.-
Per a expressar que l’acció del verb tindria lloc en un futur immediat únicament
podem emprar “anar a +infinitiu”si s’usa en context de passat: “quan heu entrat
anava a dutxar-me”
• ESTAR A PUNT DE + INFINITIU
• ANAR (A) + INFINITIU-
És correcte:
En un context general de passat i present. Exemples:
“Anava a eixir de casa quan sonà el telèfon” (passat); “vaig a explicar-vos els
pronoms febles”.
És incorrecte:
En un context general de FUTUR.
Seria incorrecte en valencià dir: “demà va anar a l’institut”; hauria de dir “demà
anirà a l’institut”.

*Atenció: No hi ha perífrasi verbal quan el verb ANAR manté el significat de


desplaçament i no actua d’auxiliar, per la qual cosa l’ús és correcte: “Vaig a menjar a
cal Toni”.

2- OBLIGACIÓ

En castellà

1. “Tengo que + infinitivo”


2. “Es preciso que”
3. “Hay que”

En valencià és INCORRECTE

1. “Tinc que + infinitiu”


2. “És precís que”
3. “Haver-hi que”

ÉS CORRECTE

Formes personals Formes impersonals


-“Haver de +infinitiu” -“Haver-se de + infinitiu”
-“Ser necessari/menester+que+subjuntiu -“Caldre+infinitiu
-“Caldre que + subjuntiu”

1 Conxa González Doménech


Perífrasis verbals 2

3- PROBABILITAT

1- Deure + infinitiu. “Deure” en present


o passat, MAI en futur o condicional.
2- Segurament/probablement + verb.
3- És probable que + verb.
4- Pot + ser (infinitiu) + que + verb
5- Potser/tal vegada + verb en passat
(no subjuntiu)
NO és correcte:
1- “Deuen + de + verb infinitiu”.
2- Usos de futur i condicional: Seran les
set hores.
3- “Igual”: No sé qui farà la melmelada,
igual et toca a tu.

2 Conxa González Doménech

You might also like