Abril

PAC1ComportamentdUsuaris

AntoniBoletiRuiz

2015

Estudis dInformtica, Multimdia i Comunicaci. Grau de Multimdia.

Antoni Bolet i Ruiz. PAC1 - Comportament dUsuaris - Abril 2015

PAC 1 - Captols 1 i 2 Analtica Web 2.0

1- En el segon captol del llibre Avinash Kaushik fa esment de la norma del 10/90. Avinash t
una entrada al seu blog on explica aquesta regla:
http://www.kaushik.net/avinash/the-10-90-rule-for-magnificient-web-analytics-success/
Llegida la entrada del blog i els comentaris dels diferents lectors, expliqueu de manera
resumida (de 300 a 500 paraules) en que consisteix la regla. Doneu la vostra opini sobre
algun dels comentaris (adjuntant enlla al comentari).

Generalment moltes empreses fan grans inversions per a lanlisi del comportament dels
usuaris per a la seva web i decidir quines estratgies de mrqueting poden fer servir amb la
informaci recopilada. Per hi ha gran quantitat de dades per no dinformaci processable
la qual cosa fa que costi saber quins sn els hbits dels clients. La regla 10/90 que proposa
Avinash Kaushik fa referncia al fet de qu per a un millor anlisi, un 10% del pressupost
hauria dinvertir-se en eines i tecnologia danlisi web, i el 90% restant destinats a tcnics
especialistes els quals tindran la capacitat de gestionar de manera correcta la informaci i
dades recollides a travs daquestes tecnologies.
Les empreses tendeixen a invertir grans quantitats de pressupost en eines danlisi web,
per tot i recopilar moltes dades i gran quantitat dinformaci, aquesta ha de processar-se.
Per la gran complexitat de la informaci per la gran quantitat de webs fa que sigui necessari
apostar per un tractament i processament de les dades el ms acurat possible, cosa qu les
eines dedicades no realitzen. Per tant s necessari invertir en personal qualificat i
especialitzat per a aquest tractament de dades.
s per aix que Avinar Kaushik destaca la importncia de la tasca del personal especialitzat
per a lanlisi, el tractament de dades i la visualitzaci de dades, i per reafirmar aquesta
importncia proposa destinar el 90% dels recursos per als serveis daquests especialistes en
comptes dinvertir en eines especialitzades. Les dades per s soles no donen la mateixa
informaci si no s tractada per una persona qualificada, ja que aquesta li pot dotar de sentit
i significat a aquesta dada i, per tant, permetre a lempresa prendre decisions sobre com
actuar duna manera ms acurada.

Estudis dInformtica, Multimdia i Comunicaci. Grau de Multimdia.

Antoni Bolet i Ruiz. PAC1 - Comportament dUsuaris - Abril 2015
Dins dels comentaris dels seguidors del blog dAvinar Kaushik, una de les opinions a qu
magradaria fer referncia s la de Jaume Clotet (24 Gener 2008) en qu comenta que veu
que les empreses prefereixen apostar pel seu personal per al tractament de les dades que
concentrar-ho tot en un especialista, ja que veuen aquest anlisi com una tcnica de
mrqueting que far servir cada professional dInternet segons la seva funci dins lempresa.
El fet de que cada cop hi hagi ms recursos, molts dells efectius i gratuts, fa que aquestes
eines puguin estar a labast de tothom sense esforos i les empreses els hi va b i no
confien a contractar personal extra sense tenir en compte que aquesta inversi a la llarga els
hi pot reportar beneficis. Avina Kaushik est dacord referent a la percepci de Jaume Clotet
i apunta que per a obtenir el mxim rendiment de les dades obtingudes, sha de crear un
entorn especialitzat en que tothom hi tindr accs a aquestes dades i les podr utilitzar. Aix
s vlid per a empreses grans, ja que si s petita un expert pot trobar ms rpidament i
processar la informaci i dades ja que hi ha menys volum a tractar.

Estudis dInformtica, Multimdia i Comunicaci. Grau de Multimdia.

Antoni Bolet i Ruiz. PAC1 - Comportament dUsuaris - Abril 2015
2- Explica molt breument (de 300 a 500 paraules) cada una de les parts del paradigma de la
analtica web 2.0.

Tal com Avinar Kaushik ens descriu en el seu llibre Analtica Web 2.0, cadascun dels
paradigmes danlisi ha de donar resposta a una qesti donada:
- Clickstream (seqncia de clics): respon a la pregunta: el qu o el qual?
La seqncia de clics s el que ens permet analitzar les dades (qu est recopilant,
emmagatzemant, processant i analitzant). Tenim al nostre abast eines, gratutes o de
pagament, que ens permeten analitzar-ho i obtenir-ne informaci sobre el comportament del
lloc web com les visites, visitants, temps de visita, pgines visitades, etc., i en poc temps.
- Anlisi de mltiples resultats: respon a la pregunta: el quant?
Es tracta de centrar-se en mesurar els resultats. El lloc web ha de mostrar tres tipus de
resultats sobre el comportament de lusuari o client per vincular a lempresa i fer-la ms
rendible. Aquests tipus de resultats sn lincrement dingressos, la reducci de costos i la
millora de la satisfacci i fidelitat del client.
- Experimentaci i testing: respon a la pregunta: el per qu?
Aprofitant eines dexperimentaci i testeig que tenim al nostre abast per a analitzar
lexperincia dusuari, es pot donar credibilitat i sentit a estratgies que es vulguin aplicar un
cop fet lanlisi, obviant la desvirtuaci de persones pagades per la mateixa empresa per
donar opinions favorables. Els tests sn, doncs, fonamentals per conixer realment lopini
dels clients per poder decidir ms clarament una estratgia a seguir.

Estudis dInformtica, Multimdia i Comunicaci. Grau de Multimdia.

Antoni Bolet i Ruiz. PAC1 - Comportament dUsuaris - Abril 2015
- Veu del client: respon a la pregunta: el per qu?
Mitjanant enquestes, proves dusabilitat de laboratori o remotes o tcniques de cardsorting
entre daltres, que sels fa als clients, poden obtenir-se respostes directes sobre all que es
necessita millorar i saber qu s el que falla.
- Inteligncia competitiva: respon a la pregunta: qu ms?
A travs de la web dels competidors directes es pot recollir informaci rellevant del per qu
el client actua de certa manera al web de la competncia i no al de la prpia, podent crear
estratgies per atraure ms clients i augmentar-ne la rendibilitat de lempresa. Aquest anlisi
s part fonamental del procs de lanlisi web i tenim al nostre abast diferents eines per
poder comparar rendiments entre webs de les empreses, visites, visites repetides, pgines
vistes, creixement, etc., i daquesta manera tamb comprovar en quin punt es troba
lempresa respecte els seus competidors.
- Insights: analitza el que s el ms rellevant
Sn els elements representatius de tendncies. s lanlisi bsic que es fa per obtenir
informaci rellevant que permeti comenar a treballar amb dades i en lanaltica web.

Estudis dInformtica, Multimdia i Comunicaci. Grau de Multimdia.

Antoni Bolet i Ruiz. PAC1 - Comportament dUsuaris - Abril 2015
3- Seleccioneu 3 de les 10 preguntes a fer als provedors de solucions danaltica web que
cregueu que sn ms importants (es demana raonar breument la resposta, noms de 300 a
500 paraules)
En la primera pregunta, quina s la diferncia entre leina analtica del provedor contractat i
les eines gratutes de Google o Yahoo!, gira entorn al fet de si sha de confiar en les eines
gratutes que tenim a labast en comptes de les eines de pagament tant si son les que
ofereix el provedor com si no. Generalment lempresa tendeix a desconfiar de les eines de
franc ja que considera que les seves prestacions, resultats, privacitat i suport tcnic seran
molt ms limitats que les eines de pagament, aix com que tamb tendiran a desaparixer.
Per tot aix s fals i les solucions que donen moltes daquestes eines gratutes, sovint
avalades per una gran empresa al darrera, poden estar a lalada, incls ser millors, que les
deines de pagament. Per aix, una empresa ha de considerar ls deines daquest tipus,
per a que la inversi en eines tecnolgiques ms baixa, podent centrar-se a invertir en
personal qualificat per al tractament de dades, com sha comentat anteriorment amb lopci
de seguir la regla 10/90 per a un resultat fora ptim de lanaltica web.
La segona pregunta a destacar fa referncia a la possessi de les dades i el fet de poder
exportar-les dun lloc a un altre. Aix, en la setena pregunta es pregunta quines sn les
opcions per a exportar les dades del sistema del provedor cap al de la nostra empresa. Aix
comporta una srie de preguntes que lempresa es fa abans de la contractaci, i s el fet de
saber si es poden obtenir totes les dades en brut, si es poden exportar aquestes dades
processades, amb quina facilitat pot exportar-se un alt nombre de dades que no estan en
brut cap al sistema de la nostra empresa, o finalment qu s el que ocorre quan el contracte
amb el provedor arriba a la seva fi. Aix pot resumir-se en una nica pregunta ms
important, i s saber qui posseeix realment les dades. Per aix s important que lempresa
sasseguri de tenir plenes garanties de tractament i s de les dades generades i poder-les
exportar cap els seus sistemes duna manera segura, sense prdues i si pot ser a travs
duna interfcie proporcionada pel provedor que permeti aquesta extracci de dades ms
fcilment i sense gaires despeses extres, millor.
Per ltim, la vuitena pregunta fa referncia a la capacitat dintegraci entre diverses fonts de
dades. Es pregunta quines funcions proporciona el provedor per a poder integrar dades
daltres fonts cap a leina de lempresa. Aix permetr que a lintegrar diferents fonts de
dades es pugui tenir una millor visi de conjunt. Per no s una tasca fcil ja que intervenen
varis factors per fer aquesta integraci duna forma raonable. Per aix, lempresa ha de

Estudis dInformtica, Multimdia i Comunicaci. Grau de Multimdia.

Antoni Bolet i Ruiz. PAC1 - Comportament dUsuaris - Abril 2015
valorar la facilitat dimportaci de les dades externes que ofereix el provedor contractat, i
que a ms es produeixi duna manera eficient de cara a poder usar-los posteriorment per a
segmentacions o presentaci dinformes. Per tant s recomanable i important calcular on
est el lmit del provedor en relaci als diferents tipus de dades que es desitgi integrar.

4- El quart pas del procs per a escollir al nostre aliat en lanlisi web s, tal com diu
lAvinash negociar lacord prematrimonial. Quins sn els punts importants a lhora
defectuar aquesta tasca? (de 200 a 300 paraules).
Els acords dels serveis que ha de prestar el provedor danlisi shan de negociar i
formalitzar mitjanant un contracte, com en qualsevol relaci empresarial. Abans, per,
recomana el que nanomena un acord prematrimonial, s a dir, una revisi dels contractes
de nivell de servei (SLA).
En el contracte sha de tenir en compte uns punts importants basats en la llista de Steve
Medcraft que ajudaran a comprovar el contracte de nivell de serveis o SLA:
- Disponibilitat i resposta del software: tenir en compte una garantia de temps estndard
dactivitat i disponibilitat, una ptima velocitat de servei, una resposta de servei en
concordana a lesperat segons el volum de trnsit i crrega, etc., un temps perms
dinactivitat per causes demergncia, per exemple, o indemnitzacions per incompliments
dels serveis acordats.
- Disponibilitat dels informes i les dades: terminis per reflectir en els informes les dades
recopilades i la disponibilitat dels resultats a liniciar la consulta.
- Suport tcnic i de bones prctiques: tenir recursos disponibles per part del provedor,
com el nombre de gestors o consultors assignats al projecte, resposta a sollicituds de
canvis, de personalitzaci o dincrement del volum del trnsit, o material de recolzament i
documentaci, ajuda en lnia, etc.
- Seguretat: el que t a veure amb lentorn de lallotjament fsic, protecci de dades i
servidors, laccs dels usuaris al sistema i a les dades, garanties de tenir una cpia de
seguretat de les dades i recuperaci daquestes, i poder comprovar-les, supervisar-les i
tenir-les a disposici en tot moment.
- Comunicaci: definici dels punts de contactes acordats per cada part i dates de les
notificacions (parades per manteniment o planificades, informes de situaci, etc.)