VIURE A

BARCELONA
S GUAI*

Com fer una selfie amb la Sagrada Famlia

de manera efica i senzilla **
1. Aturat on vulguis i vigila les teves pertinences
personals per evitar prdues i/o sostraccions.
2. Activa la cmera interna de liPhone i busca el millor
angle contrapicat que no et deformi massa la cara
per que alhora deixi veure (una mica) la magnitud del
monument icnic de Barcelona a la pantalla.
3. Que es vegin com a mnim dues grues.
4. Que es vegi el pal de fer selfies.
5. Espera el moment precs en qu no hi hagi cap turista
al teu voltant. O que nhi hagi pocs.
6. Fes-la quan faci bon temps perqu les ulleres de sol
no desentonin. s igual, si total, Barcelona s ciutat
mediterrnia.
7. Si entre tot aix apareixes a la selfie dalg altre que
estigui fent el mateix que tu, molt millor.

* Molt ms que viure a qualsevol altra ciutat.

** En cas que el lector sigui resident a Barcelona, aquestes instruccions sn innecessries perqu segurament quan es trobi prop de la
Sagrada Famlia ser amb presses per picar la T-10 (o no) desprs de sorprendres que totes les estacions de Bicing dels voltants estan
buides o temporalment fora de servei.

EL MANIFEST DEL BON BARCELON

(RESIDENT A BARCELONA I, EN EL MILLOR DELS CASOS, ENTRE 18 I 25 ANYS)
Joder. s cul i fan den Messi, en Puyol, lIniesta, en Piqu, la Shakira i el Guardiola. I no sen
parli ms. Va de discoteca NOMS si entra gratis. I barreja vodka amb Fanta de llimona. Viu a
Grcia i fa birretes a la Plaa del Sol. O t algun amic que hi viu. O ho fa veure, hi passa de tant
en tant i compra una Estrella al latero. O noms hi va a emborratxar-se quan s festa major.
Escoltava Manel abans que es fessin famosos. Creua els semfors en vermell. A vegades en
mbar. En situacions excepcionals, en verd. Sap que tan net s qui neteja com qui no embruta.
No obstant, cada dia llena a terra les colilles dels drums que es fuma desprs de demanar foc
a alg del carrer. Tamb sap, que consti, que si no ets envs al groc no anirs. I recicla tant com
pot. I ho fa malament. Quan demana un kebab, que sigui sense picante o poco picante. Ha vist
el documental Ciutat Morta i est molt indignat pels fets que destapa i encara ms per la mort
de Patricia Heras. Indignat i ja est. Es caga en els guiris i la mare que els va parir. No se sent
identificat ni amb barrets de mexic, ni amb figuretes de cermica de dones ballant flamenco,
ni amb la sangra, ni amb el drac del Park Gell, ni amb el pa amb tomquet. Uns quillos li
van robar el mbil quan tenia dotze anys. Pot pixar al carrer si s ms tard de les 23:00h. No
suporta els llocs multitudinaris. Passeja tranquillament pel centre, decidit i orgulls de ser
local. Sinteressa poc o gens per la poltica. Busca racons especials, bars moderns i botigues
especials. Va anar a Mallorca de viatge de final de segon de batxillerat. I al Cosmo Caixa
dexcursi a primria. Moltes vegades. No se sap lhimne dEls Segadors. Escolta Flaixbac o
Rac105. Si la nit es tora molt pot acabar als garitus de Vila Olmpica. Passi el que passi ha de
veure el Bara-Madrid, sigui al bar o sigui a casa dalg que tingui el Plus. Compra al paqui
perqu est obert quan els altres spers ja han tancat. T una foto al mirador del Carmel quan
encara estava ple de graffitis. A lestiu no es banya a la platja, que laigua est molt bruta. T
amics que viuen en comunitats de vens amb piscina. Troba que el Primavera Sound i el Snar
sn molt cars. No puja a un taxi sota cap concepte. De petit anava a les colnies de lEstiu s
Teu, per mai es va apuntar a cap esplai. I ara tots els seus amics sn monitors desplai i tenen
lesperit solidari del voluntariat. Fa, de tant en tant, algun picnic a Ciutadella. Tamb surt a
crrer. Algun cop a la seva vida ha anat al concert de Maxima FM per La Merc. I ha patit un
coma etlic. O algun amic seu. El catal que parla s fatal. I el castell pitjor. s independentista
a tots els actes i manifestacions que se celebren a la ciutat comtal. I fins i tot va anar al tram
332 de la Via Catalana com a cas excepcional. Per no, millor no, no s independentista, perqu
s un tema que sha mediatitzat massa. Viu amb els seus pares i li donen setmanada. Es fa el
llit i para la taula. Freqenta el bar de baix de casa, que el porten uns xinesos i que t la San
Miguel a 1. Ha follat a ltic dalgun pis de lEixample. Sortir de la zona metropolitana li resulta
arriscat. T el carnet de Biblioteques de Barcelona. I el Carnet Jove. I el carnet Apolo 113. T
algun familiar que ha participat a la Cursa El Corte Ingls. T Twitter i segueix #Acampadabcn.
T ganes de marxar a viure fora una temporada. I a veure qu passa.

VIURE A BARCELONA S
DE PUTA MARE PERQU

Anlisi de la ironia de viure a Barcelona. Magrada viure a Barcelona? s el primer

que em qestiono. I aix madono de com de difcil s posicionar-me davant daquesta
pregunta. Em ve al cap la metfora que viure a Barcelona s igual com aquell xins
fent-se una selfie davant la Sagrada Famlia. Encara que porta el pal de fer selfies,
no troba la manera daconseguir que aparegui el monument sencer, ni que la cara li
quedi menys deformada. I somriu cofoi. Per uns instants ha oblidat la resta del mn i
res ms importa. Indesxifrable, pattic, potic, genu, intrigant. Suposo que aquesta
comparaci resumeix malament qu s viure a Barcelona, per poden trobar-shi
idees interessants al darrere.
Penso en aix de pattic. I recordo que fa poques setmanes jo em trobava en la
mateixa situaci que lhipottic xins, quan ensenyava la ciutat a una amiga italiana.
Ja adverteixo que jo mateix ser vctima de la meva ironia. Formo part del blanc que
tinc al punt de mira. I arribo a la conclusi que crec que magrada viure a Barcelona. I
de la mateixa manera que magradaria viure a Sant Joan de les Abadesses, a Buenos
Aires, a Haparanda o a Nova York. Qu vol dir aquesta exclusivitat? s que viure a
Barcelona s guai. Daqu es carreguen tantssim dironia el ttol i lasterisc, que no
poden ser gaire ms pretensiosos.
Amb El Manifest Del Bon Barcelon parteixo de la base que tot lector sap que
no existeix ni podr existir mai tal figura. I, lgicament, ning esperar trobar-hi
pedagogia, tica ni bondat, i molt menys caracterstiques que hagi de tenir hom
per esdevenir un bon ciutad de la capital. Des de legocentrisme ms pur i, si sem
permet, ms irnic, mhe pres com a barcelon exemplar.
Si el propi comportament dels barcelonins s contradictori, cal reflectir-ho al
manifest. Ple denunciats que neguen els seus anteriors i sn menystinguts pels que
els precedeixen. El meu nivell estilstic s, com diria Wayne Booth, generalment
descendent. Amb paraulotes, castellanismes, afirmacions poc clares i incongrncies.
No pot ser duna altra manera: he de demostrar que sc de Barcelona. I encara no
tinc clar si realment magrada. No emcrec gran part de les coses que sentencio i
realment sc partidari de la majoria de coses que sembla que critiqui.
Les imatges sexpliquen per si soles. La seva disposici premeditada condueix el lector
a prendre perspectiva i maduresa sobre el discurs quan, per exemple, la ganyota de
lHereu rient complementa les imatges de Can Vies destrut i una furgoneta de TV3
en flames. Per qualsevol discurs slid o crtic no t cabuda a Barcelona. Perqu
s de puta mare. I no s per res en concret, s per tot. Hi ha poques coses ms
irniques que una ciutat venent-se (no noms als turistes sin tamb als seus propis
habitants) sense saber qu vendre exactament.
I s evident que Barcelona s molt ms que la Sagrada Famlia, una cerveseta a
qualsevol terrassa o una ciutat que inspira. Per a vegades veure una punta de gla
ja s suficient per entendre que existeix un iceberg.
Ignasi vila Padr, mar de 2015