Gramàtica catalana.

Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999

TEMA 1. GRAFIES I SONS

El nostre alfabet es compon de 26 lletres:

a (a) j (jota) s (essa)
b (be (alta)) k (ca) t (te)
c (ce) l (ela) u (u)
d (de) m (ema) v (ve (baixa))
e (e) n (ena) w (ve doble)
f (efa) o (o) x (ics o xeix)
g (ge) p (pe) y (i grega)
h (hac) q (cu) z (zeta)
i (i llatina) r (erra)

Ací no hi figuren ni les lletres modificades (ç, à, é, è, í , ï, ò, ó, ú, ü) ni

els dígrafs.
Dígrafs: conjunt de dues grafies que, bé representen un sol so, bé
representen un so geminat.
Dígrafs monofònics: gu, qu, ll, tx, ix*, tg, tj, rr, ig, ss, tz, ny, ch.
*ix serà dígraf si la i es muda, així doncs, a les zones de
l’occidental on la pronuncien no el podrem considerar com a
tal.
Dígrafs geminats: l·l, tl, tll, mm, tm, nn, tn.

A un fonema poden correspondre una o més grafies i una grafia pot

representar més d’un so.
No hi ha cap llengua viva en què la correspondència fonema-grafia siga
exacta i unívoca.

Les grafies k i w sols es troben en paraules de procedència estrangera.

El mateix ocorre amb la grafia y (excepte quan forma part del dígraf ny).
El dígraf ch s’utilitza sols en alguns cognoms, i la h és sempre muda en
aquesta posició.

ALTERNANCES GRÀFIQUES

Algunes grafies es troben en distribució complementària.

El fonema [k] es representa amb les següents grafies:
C: ca, co, cu (roca, conill, curiós)
QU: que, qui (roques, quitrà)
Si al grup qu- pronunciem la u, es tractarà de dues lletres representant
dos fonemes successius.
Cal recordar que davant de e, i utilitzarem una dièresi.
QU: qua, quo (quatre, quocient)
QÜ: qüe, qüi (qüestió, obliqüitat)

1
 Gramàtica catalana.
Joan Baptista Martí i Escobar. Faura. País Valencià 1999
Les grafies C/Ç quan representen el fonema [s] es distribueixen de la
següent manera:
Ç: ça, ço, çu (plaça, cançó, convençut)
C: ce, ci (ceba, civada)

El fonema [j] es representa:

J: ja, jo, ju (roja, jove, jueu)
G: ge, gi (general, gitano)

El fonema [g]:
G: ga, go, gu (cigarret, gota, agulla)
GU: gue, gui (figuera, àguila)
Quan en l’aplec gu- fem sonar la u, davant de e, i, hem d’escriure una
dièresi:
GU: gua, guo (guant, aiguós)
GÜ: güe, güi (següent, pingüí)