6 | Els determinants (I!) PUADEMLLORA Fea 1 Nom ata RECORDA * Els numerals sén paraules que expressen quanttat o ordre de maneraprecisa. is numerels poden ser cardinals 0 ordinals. ‘+ Es indefinits sén pareuies que excressen quantitats inexactes 0 identiiquen algts sguna cosa de manera imprecisa, ‘+s interrogatius i ols exclamatius sén paraules que acompanyen | determinen un substantial mateix temps que inroduedxen una pregunta o una excamacié sobre aquest Subretxa de vermell els determinants numerals | de blau, ‘ls determinants indefinits d'aquest text. 1 meu gorma ahr va jugar el sisé part {de cammpionat de basquet. Varen guaryr, per’ de poca diferéncia: només dos punts! Ara mata tenen tres equips per davant a la classiicact. etd si guanyen tots ols parts pendents, encara tenen alguna possbiltt d'acaber prmars classiicats de! seu grup, @ ciassitica els numerals antoriors eegons de quin ipus siguin. (Goes). (Gren) Copia les frases escrivint 'ordinal corresponent. + En Pau 6s ol tr alumne dela lista. b En Pau és el primer alumne dl fa lista ‘+ Elteuamic Lius iu al 68 pis, > ‘+ Ai és el meu 118 aniversar, ‘+ EnMare ha aribat en Srlloc. Encercla els determinants i escru | si s6n interrogatius o E si sén exclamatius. * Quina hora és, per favor? () © Quanta sigua du at rut (I) * Quin fred que tenct J) + Quinjorsei ot vols posar? (1) ust 05a Se en rast 2310 Els quantificadors Nom Data Els quantiicadors sén les paraules que expressen quantitat 0 ordre referits al substantiu que acomparyen. ‘+ Siexpressen quantitat 0 ordre de manera exacta s'anomenen ‘numerals. Poden ser cardinals (quantita) o ordinals (ordre). + Siexpressen quantitat de manera imprecisa s'anomenen indefinis 4. Completa la taula dels numerals fins al 10. ana RO ae aa + - : sie. : cage A 3 |—— s |—— weer — ‘ ° 5 10 2 Completa amb ols indetnts proposats — = viatgers ___ viatgers 2 setter heLadjectiu. Graus PADEMMLORA Fa 1 Non RECORDA Es adjactius son les parauios que expressen qualtats 0 estats de les persones, {dos animals 0 de les Coses. ls adjoctus estan en el mateix ganere i en el mate ‘nome que e! substantiy a que es refereixen Ladjoctiut6 tres graus: postu, comparat’ supedatiu @ Excercia ols adjectius i subrotea els substantius a qué fan referéncia, + N’Aina té una moixa blanca en Bla 6 un ca negre, * Necessit unes tsores més grans que aquestes. ‘+ Jotenc es cabells arssats; tu, en canvi tens es cabals sos, ‘+ Abans es ve un cal nogissim, pord ara fa un sol espléndi, @ copia algun adjectia dets que has encerclat que tengui els graus indicats. (oe) @ Escriu un adjectiu por a cada dibuix. Com estan? GQ Escriu tres oracions usant e! mateix adjectiu en grau positiu, comparatiu i superlatiu. 28 Ura pee 298 Semen BA6 | Les paraules homfones PLADEMLLORA Fea 8 Nom — ata RECORDA Dues paraules s6n homéfones quan sonen quel, per sigrifquen coses dferents, com ‘ara massa (en grau excess 0 pasta) | maga (tous de mara, @ suvrotxa la paraula homofona adequada per a cada imatge, (Camnreoie) (Cire) (emereire) @ Tia ta paraula adequada per completar cada oraci6. Si fa falta, consulta el diccionari. * Jane demanat el ‘al cambrer, (compte /comte) ‘+ A classe de maternatiques, avuihiom constuit un. eub/cup) “+ Miguel, d6na la____al teu germa petit en travessar el cares. (ma / ma) +L aquesta pizza és molt cruixant. (maga / massa) * Abans de pujar al caval, assogura't que Iihas poset bé la___. (calla / sella) @ Escriu una oracié amb cada una de les paraules que no has emprat a 'activitat anterior. mst 08 eS Leow 25Les paraules derivades PLADEMILLORA Fitxa 3 Ro RECORDA Les paraules derivades sin aquelles que shan format a parte d'una altraparauia que es au primitva. Aix, Centista 6s una parauia dervada de la primitive dt. Relaciona cada paraula derivada amb la seva primitive. @ Ecscriu ta paraula que correspon en cada cas | quo deriva de la pareula destacada. * Persona que prepara el menjerala cuina, =m + Botiga on van tot pus de ean, > + Persona que et cla carta que than enviat. ‘+ Maquina que servex per rentar la ra ‘+ Lioc on la gent quarda el cotxe i atros vehicles, Forma paraules derivades seguint els models for > over sal > saber el sou mb pata + sopa Bea 28 Uae a est Sti 8a Laccentuacié PLADEMILLOFYA, Fea 2 Oa RECORDA La silaba que sona més fortad'una paraula 6s la siaba tBnica, Les ates sabes sén atones, En algunes paraule, la siiaba tonica os marca posant un signe anomenet accent grafic sobre la seva vocal. En cata, Faccentgréfc pot ser agut () 0 greu (). Encorcia a siMaba tonica de les paraules segtents. @ Escri cada parauia al seu loc, tenint en compte que cada casella $s una silaba | que la casella ombrojada correspon ala siMlaba tonica. copia ies paraules d’aquesta pagina que duen al tipus accent grafic indicat ey (ere ee 24 irae actin te e/aeons 2 Laccentuacié Nom ata * La siblaba que sone més forta en una paraula és la siblaba tanica, * En algunes, la sft-laba tonica 6s marcada amb un signe anonenat ‘accent grafic. En catala,'accent grafic pot ser agut(°) 0 greu (*). 4. Subratla la sillaba tonica d aquestes paraules. + casa + rosella + alos ‘harmonica + formiga © arbre * llengol_ «+ tombola. = * —bagul © afiis 2. Escriu el nom de cada dibuix. ve ® S hh I Ciassifica es paraules anteriors segons la seve vocal tania. 3. Completa la regia amb les paraules grou o agut | escriu un exemple de cada cas. + Lavocal a duu sempre accent. Exemple: “Les vocals i, u duen sempre accent Bxemples: + Les vocals e, oduen accent quan s6n obertes. Exemples: | duen accent ______ quan sén tancades. Exemples: i nt test rtL’accent a les paraules agudes PLADEMILLOFRA. Fitxa 2 i RECORDA Les paraules que tenen com a siaba tonica la aera siMaba s'anomanen paraules aguides. Les paraules aqudes dun aocent grafic en als casos seghients * Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s. * Quan acabon en -on 0 en in orca i escriu es sis paraules representades, OPOTSlE[N|T[AlelPlA wltlalalr}ols[n[ols efsfulwfe[epolali fe Plaltii[wisfals[ala rlalo|mle[alt|e [elm t[v[elHofelalelol yr fofofe|rle[sfulo vfo[s|wlefuli [wlefr Encerca la siMaba tdnica de les sis paraules anteriors i respon. + Qua posicié ocupa a staba tonica? ‘+ Per tant, com sén les sis paraules anteiors? @ Accentua ies paraules agudes que faci falta. + Avuina Laura monja ensalada, deus i salmo pee dinar + is campions de la marato escolar varen ser an Ruben len Francesc. * Avui de mat he vist os salts de trampoli que fein par a televsi, + Dema celebrare la mova fasta diverse,5 Laccent en les paraules agudes ew ge Les paraules que tenen com a sft-laba tonicaI'tima siMeba ‘’anomenen paraules agudes. Les paraules agudes duen accent grafic en els casos seglients; * Quan acaben en vocal o en vocal sequida de-s. * Quan ecaben en-en oi 4. Pinta les etiquetes que contenguin una paraula aguda | classificales. ==) [i] [eae] [=a] [om : = - carat] [maison] [perin] [coms ra ee vent] mis] [pe ceba cami Wantia garrot ferro | SS = ees Tabada noc — 7 Feabadn ena ‘Acabada en -en, in a 2. Escriu els seus noms, Totes les paraules s6n agudes amb accent,