`

TENDeNCIES
EL MUNDO CATALUNYA

SUPLEMENT DE CULTURA

Reines del far west,

el misteri i el terror
>LLIBRES. Parenta del pulp
americ, la literatura popular
dels bolsilibros va fer milions de
lectors en un pas sense llibreries
ni biblioteques. Menyspreada per
la cultura oficial, el pas del temps
lest convertint en objecte de
culte. La biblioteca la Bbila de
LHospitalet en t una collecci
nica. / Pgines 6 i 7

ANY XI. / NM. 528

DIJOUS 18 DE FEBRER DE 2016

www.elmundo.es

TENDNCIES

RAFAEL VALLBONA

Els dijous anvem al mercadillo a buscar novelles de quiosc. Remenvem les capses on
samuntegaven els petits llibres de portades cridaneres i fiem festa en descobrir ttols com Los
que no estn o Odisea de un pistolero, firmats
per autors que imaginvem de pasos llunyans
com Silver Kane o Clark Carrados, que relataven aventures fascinants que descobrien el mn
a aquella colla de nens de poble.
Durant la setmana devorvem els llibres, ens
els canvivem i, quan els tenem llegits i no tenem ni cinc per comprar-ne ms, explicvem
histries que inventvem. Aix van nixer vocacions literries.
En Francesc Caudet t 76 anys, va amb un
bast que sel deixa per tot, gasta un sentit de
lhumor excellent i una profunda veu dautoritat. Haver escrit quasi 1.300 novelles atorga
un ascendent aix, s clar. Ell era en Frank Caudett de ttols com El callejn de la impaciencia
o Por motivos personales que jo havia llegit. Al
cap i a la fi ell tamb va ser un nen de barri: Vaig
nixer lany 1939 al Gtic en una famlia humil. Crec que la vocaci descriure la duia a dins.
Els estmuls perque la passi aflors em van
venir de llegir Dumas, Tolstoi o Verne per, sobretot, de llegir novelles populars. En els primers temps, Josep Mallorqu i Guillermo Lpez Kipkiss van ser els meus models. Eren gent
amb una cultura inmensa i els seus relats tenen
molta volada. Els llibres den Mallorqu eren
un pou dhistria. Ells em van convertir en escriptor de novelles populars, i nestic molt orgulls. Continua parlat dautors que admira: Peter Debry, Keith Luger, Ralph Barby... noms que,
avui, gaireb no diuen res a cap lector, per
que en van tenir milions quan en aquest pas
no hi havia ni llibreries, ni biblioteques.
Com Curtis Garland (Barcelona 1929-2013).
La seva filla Merc Gallardo recorda la vocaci del seu pare: Ell havia fet de crtic de cinema i de guionista, per el que li agradava
ms era escriure novelles populars, i va comenar ja de molt jove. Escriure novelles de

EL MUNDO. DIJOUS 18 DE FEBRER DE 2016

LLIBRES

Frank Caudett va escriure quasi 1.300 llibres.

Avui, sn a la biblioteca la Bbila de LHospitalet,
que t la collecci ms important de
bolsilibros dEspanya. Ms de 4.000 ttols
amb alguna delicatessen pulp del segle XIX.

Quan els herois eren

a les novelles de duro

vellistes populars rem terapeutes, diu Caudet. Aconseguem que qualsevol que agafs
una de les nostres novelles sevads durant
un parell dhores i arribs a creures que era
un agent de lFBI. Lloable funci la daquesta literatura ara gaireb en vies dextinci. Les
sries de TV fan avui aquesta funci? No, no,
sn una altra cosa, una altra manera darribar
a la gent, responen a lensems en Francesc i la
Merc. A ms, nosaltres havem de passar censura. Quantes sries la passarien avui?, es pregunta en Caudet.
Amb ms de 2.000 ttols publicats, Joan Gallardo (Curtis Garland, Donald Curtis, Addison
Starr o Glen Forrester) ha estat lautor de novella popular ms prolfic. Era tan bo, que
els editors sel disputaven des de ben jove,
diu en Caudet del seu amic Gallardo, amb qui

Una cosa que passs a

Arizona, si anava firmada per
un tal Gonzlez, no es venia

quiosc era un passi similar a la que tenem

per llegir-les els lectors que remenvem cada
dijous a la parada.
Avui a la plaa de la Bbila de LHospitalet
de Llobregat hi ha mercadillo, per no hi veig cap
parada de novelles de quiosc. Tot i aix aqu
hi ha la collecci ms important de novella
popular, de duro, de quiosc o bolsilibro (pel nom
que li va posar Bruguera) del pas: s a la biblioteca la Bbila, a laltra banda de la plaa.
Fa cinc anys que en Francesc conforma aquesta
collecci amb la complicitat den Jordi Canal, el
director del centre. Per aix hem quedat aqu,
ara, que ja s que els Garland, Kane o Luger es
deien en realitat Joan Gallardo, Paco Gonzlez
Ledesma o Miguel Oliveros Tovar. En Gonzlez Ledesma deia que molts dells eren gent represaliada pel franquisme i per aix havien de
fer servir pseudnim. Tant el pare de la Merc
com jo hem escrit i publicat a manta i mai no havem patit represlies, assegura en Caudet.
Ell mateix ha escrit fent servir mitja dotzena
de noms. El director de la biblioteca puntualitza amb encert: De la mateixa manera que als
Estats Units hi havia hagut la cacera de bruixes i molts autors van haver de publicar amb
pseudnim, aqu molts es posaven el pseudnim
per una qesti comercial. Una cosa que passs
a Arizona, si anava firmada per un tal Gonzlez, no es venia. En aquella poca els no-

JORDI SOTERAS

Un tresor popular a LHospitalet

R. V.

La biblioteca la Bbila, de
LHospitalet de Llobregat, est
especialitzada en gneres literaris populars. s coneguda
per la collecci de novella
negra i per la intensa activitat
que sobre aquest gnere impulsa el seu equip dirigit per
en Jordi Canal, reconeguda
autoritat en la matria. Con-

juntament amb en Francesc

Caudet, que viu a la ciutat,
des de 2010 est compilant
novelles de quiosc, bolsilibros o literatura popular, com
prefereix dir-ne en Canal:
No hi ha cap ms biblioteca
pblica a Catalunya que tingui una collecci daquesta
mena. Fins i tot la Biblioteca
de Catalunya pot ser que no

en trobi tantes a les seves lleixes. s una collecci patrimonial de la biblioteca, exclosa de prstec per a la disposici destudiosos. s duna
importncia cabdal: en un
moment en qu no hi havia
cap mena doci tret del futbol,
i que gaireb no hi havia biblioteques ni llibreries, no es
pot entendre la histria de la

lectura daquest pas sense la

literatura popular.
La collecci t ara ja uns
4.000 ttols. Tot va comenar
quan la dona den Caudet,
tamb bibliotecria, va anar
a la Bbila a buscar uns volums i va descobrir una biografia del seu marit. En saber
en Canal que lescriptor vivia
a LHospitalet, no va dubtar ni

EL MUNDO. DIJOUS 18 DE FEBRER DE 2016

Francesc Caudett a la
Biblioteca de la Bbila
de lHospitalet, a la
secci especialitzada
de movelles de duro. A
dalt, dos dels seus
llibres, que signava
sota el pseudnim de
Frank Caudett.

un instant a voler-lo conixer.

En Caudet havia comenat a
recopilar novelles anys abans,
va proposar a en Canal ubicar la collecci a la Bbila, i no
hi ha mes que no la faci crixer; ell o algun dels collaboradors espontanis que li porten
rareses o exemplars en ms
bon estat. Hi ha coses molt
ben triades, autntiques delicatessen, diu el director de
la biblioteca. En tinc una del
segle XIX, un autntic pulp,
presumeix en Caudet.

TENDNCIES

va arribar a publicar un parell de llibres conjunts.

A Yo, Curtis Garland (Morsa 2009), Gallardo
va explicar la seva vida descriptor a preu fet,
la passi literria que corria per la seva sang i
la pulsi per lescriptura com un torrent. En
Joan no tenia cap sistema de treball, jo tampoc. Per ell era un home duna cultura acollonant i duna memria immensa, diu Caudet
den Gallardo/Garland, que era
deu anys ms gran. El meu pare
era complidor, sobretot. Els terminis shavien de respectar, diu la
Merc Gallardo. Escrivia per la
nit. En el silenci de la foscor el
soroll de la mquina descriure
sens ficava al cap. Anava prenent
notes i pensant, per arribava un
moment en qu li quedava poc
temps; llavors es tancava tota la
nit i en sortia quan la tenia acabada. Portaven una novella per setmana a leditorial.
En Francesc tampoc s un
metdic, que digussim: Lnic
que mimposo s tenir el ttol. Fins
que no tinc el ttol no comeno.
Ara mateix, que publico amb Latinoamericana de ediciones, estic
escrivint un relat del far west que
es dir Kioba rider. Tota la vida he
viscut daix, vull dir la falta de
disciplina noms s aparent.
Eren catics, per sempre lliuraven al punt. Es dna el cas del
Peter Debry, que va seures al costat del linotipista a les set de la tarda amb una ampolla de conyac,
i es va aixecar a les vuit del mat
de lendem havent-li dictat tota
una novella del Pirata negro, recorda en Francesc Caudet. Val a
dir que la llargada dun original
de novella de quiosc oscillava
entre els 80 i els 95 folis.
Caudet es va convertir en Caudett el 1965. Editorial Rollan li
va publicar Enigma, primera novella de la srie FBI, i a partir
daqu sense parar fins ara. Dos
anys desprs va fitxar per Bruguera, amb qui va publicar uns
400 ttols: Aquesta feina mai no
lhan pagada b, tret dels anys daurats de Bruguera. Recordo un dia que vam cobrar una bona
suma i faltaven minuts perqu tanquessin els
bancs. En Gallardo em va clavar una empenta
i vaig sortir corrents de leditorial amb el xec a
les mans abans no tanqus loficina. Potser
diem 270.000 pessetes cadasc, que llavors (finals dels 70) era molt. Per les editorials no
sempre eren respectuoses amb els drets dautor.
Fins el 1966 rarament en pagaven. Els escriptors
cobraven un tan per obra i aire: Les novelles de
terror i de cincia ficci es pagaven millor, fins
a 80.000 pessetes. Les del far west eren les pitjor
pagades. En mig hi havia les policaques i les
damor, puntualitza.
I ara? Pasqual Ulpiano (Alberto Valle) s un
dels pocs joves que es dedica a la novella popular. El seu personatge Palop, un agent amb un
passat fosc, s un homenatge al quiosc des del
propi gnere. Publica a Editorial Base. Segells
petits com Dlorean o Darklan publiquen colleccions de novelles de Curtis Garland, ben editades, remarca la seva filla. Alberto Lpez Aroca s un altre editor que compila novelles del
gnere. I lany 2013 Akal va publicar 4 volums
recopilatoris de novelles policaques de quiosc
a crrec del traspassat Moncho Alpuente i de
Lus Conde. Ara b, mentre el quiosc esllangueix, a internet hi ha pgines de tot tipus.
Daqu un temps seran vintage i tothom shi
abocar, vaticina la Merc Gallardo, qui diu que
a la xarxa ja sestan subhastant llibres del seu
pare per un dineral.

ELS 5 MAGNIFCS
DE FRANK CAUDETT
CURTIS GARLAND
El pseudnim ms popular de Joan
Gallardo (Barcelona 1929-2013).
Desprs descriure crtica
cinematogrfica i guions, va debutar
amb La muerte elige, i va arribar a ser el
ms prolfic i respectat dels autors de
novelles de quiosc. El mateix Juan Carlos
Onetti va reconixer la qualitat de la
seva narrativa popular. Les seves
memries Yo, Curtis Garland (2009) sn
el testimoni impagable duna generaci
descriptors irrepetibles. Tamb va
escriure divulgaci, infantil i teatre.
PETER DERBY
Pedro Vctor Debrigode (Barcelona
1914-La Orotava 1982). De famlia
benestant va estudiar dret, per la
guerra li va impedir acabar-ne, veient-se
allistat al bndol nacional sense volerho. La desgrcia de latzar el va portar a
la pres franquista incertament acusat.
All va comenar a escriure el 1945. La
seva extensa producci abasta ms de
1.000 ttols de tots els gneres. Les
seves obres ms celebrades van ser les
policaques que es van publicar dins la
collecci Servicio Secreto.
KEITH LUGER
Era Miguel Oliveros Tovar, mort a Valncia
el 1985 i autor dunes 500 novelles,
majoritriament del far west, per les que
circulava un sentit de lhumor (negre) a
prova de tot, segons els crtics. Va
escriure guions cinematogrfics (Chinos
y minifaldas, Los amores de Don Juan, El
juez de la soga), i el seu relat Muy alto,
muy rubio, muy muerto, va ser portat al
teatre als escenaris de Madrid per Maria
Asquerino y Juanjo Menndez el 1964. En
Frank Caudett li professa gran admiraci.
SILVER KANE
Pseudnim de Francesc Gonzlez
Ledesma (Barcelona 1927-2015), el ms
fams dels autors de novelles de duro. Va
ser reconegut com a escriptor en guanyar
el premi Planeta el 1984 amb Crnica
sentimental en rojo, quan ja havia
publicat moltes novelles amb pseudnim.
A partir de llavors, el comissari Mndez va
passar a formar part de limaginari de
lemergent literatura negra espanyola, es
va traduir i va obtenir reconeixement.
Expediente Barcelona va ser editat a
Frana per Gallimard.
MARK HALLORAN
Era en realitat lescriptor i tcnic
editorial Jordi Gubern (Barcelona 19241996). Va escriure novelles populars
des dels anys 40, moltes delles per a la
collecci Servicio Secreto. En Frank
Caudett en destaca dell el personatge
Mike Palabras a Ediciones Cliper,
precursor del western humanista,
segons Rom Gubern, cos seu. Tamb va
utilitzar el pseudnim Bruno Shalter.
Posteriorment va dirigir diverses
publicacions a lEditorial Bruguera (Gran
Pulgarcito, Lily, Sper DDT).