Professional Documents
Culture Documents
Informe Jurídic Conseqüències en L'àmbit Penal de L'actuació de Funcionaris en El Procés Cap A La Independènci
Informe Jurídic Conseqüències en L'àmbit Penal de L'actuació de Funcionaris en El Procés Cap A La Independènci
S,I
NTERVENTORSITRESORERS
DEL
ADMI
NI
STRACI
LOCAL
I
NF
ORMEJUR
DI
CSOBREL
ESPOSSI
BL
ESCONSE
QNCI
ES
ENL
MBI
TPENALDEL
ACTUACI
DEL
SF
UNCI
ONARI
S
DURANTELPROCSCAPALAI
NDEPENDNCI
A
Ba
r
c
e
l
on
a
,
f
e
br
e
rde2
0
1
6
INFORME JURDIC
ASSUMPTE:
Lobedincia de la Constituci i lactuaci dels funcionaris davant el procs
cap a la independncia. Possibles conseqncies en lmbit penal.
1.- ANTECEDENTS
Les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 van configurar una
clara majoria parlamentria a favor de la independncia de Catalunya, i van suposar una
clara voluntat majoritria de les catalanes i els catalans diniciar de forma immediata el
procs cap a la independncia de Catalunya.
La Resoluci del Parlament de Catalunya 1/XI suposa linici del procs per a la creaci de
la Repblica de Catalunya. Aquest s un procs amb una durada mxima prevista de 18
mesos, per que atesa la reacci de lEstat Espanyol, sha de preveure ms curt.
Fins a la material constituci de la Repblica de Catalunya, segurament es produiran
situacions de xoc de normatives i dadministracions. De fet la Resoluci del Parlament de
Catalunya 1/XI, ns un clar exemple, amb conseqncies directes perqu resol que no se
supeditar, pel que fa al procs, a les decisions de les institucions de lEstat Espanyol.
Tamb indirectament, a travs del seu annex, que anuncia mesures immediates que
suposaran no aplicar a Catalunya lleis estatals i resolucions del Tribunal Constitucional.
Aquest xoc de normatives, de legalitats, pot generar inseguretat en els treballadors i
treballadores de ladministraci pblica, que els predisposin a una actuaci fins i tot
obstruccionista amb el procs, no per qestions de convenciment, sin de por i inseguretat.
Tothom preveu una reacci forta de lEstat Espanyol , en tots els mbits.
Un exemple clar el trobem en lactuaci de lAudincia Nacional davant les resolucions,
adoptades per alguns ajuntaments, de suport i dadhesi a la Resoluci del Parlament de
Catalunya 1/XI, que ha obert diligncies contra aquests ajuntaments, per suposats delictes
de rebelli i de sedici. Aquestes resolucions municipals sn una manifestaci poltica
sense cap tipus dincidncia en lmbit jurdic, que evidencien una postura favorable a la
resoluci del Parlament de Catalunya per que no t cap efecte jurdic i no suposa un
obstacle a la suspensi acordada pel Tribunal Constitucional (actualment anullaci, per
STC 259/2015, de 2 de desembre), ni suposa ignorar-la , ni tampoc suposa sser un acte
dexecuci de la resoluci suspesa. Tant sols significa manifestar una posici favorable a
lesmentada resoluci, que en cap cas implica un acte dexecuci. Aquesta conclusi, que
es desprn de la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya, s prou clara i contundent. En idntic sentit sha pronunciat lAudincia
1
A.- LA PREVARICACI
Larticle 404 del Codi Penal descriu aquest tipus delictiu:
Artculo 404
A la autoridad o funcionario pblico que, a sabiendas de su injusticia, dictare
una resolucin arbitraria en un asunto administrativo se le castigar con la
pena de inhabilitacin especial para empleo o cargo pblico y para el ejercicio
del derecho de sufragio pasivo por tiempo de nueve a quince aos.
Desenvolupem aquests elements dacord amb la jurisprudncia del Tribunal Suprem (STS
de 19 de febrer de 2006 RJ 2006\2275- i STS de 8 de juny de 2006 RJ 2006\6295-).
El fonament de dret SEGON de la STS de 19 de febrer de 2006, concreta (la negreta s
afegida):
Son tres los elementos que se requieren para la existencia de este delito
genrico de prevaricacin administrativa:
1. La cualidad de funcionario pblico o autoridad en el sujeto activo del
hecho, conforme a las definiciones que de estos conceptos nos ofrece el art.
24 CP. Se trata de un delito especial que no permite autora propiamente
dicha de personas que no renan la condicin expresamente requerida en la
norma penal, lo que no excluye que estas personas puedan ser condenadas
en calidad de partcipes (inductores, cooperadores necesarios o cmplices).
2. Que haya una resolucin injusta en asunto administrativo, en trminos del
art. 358 CP/1973 , o arbitraria, conforme nos dice el 404 CP/1995, con lo que
nos recuerda el inciso final del art. 9.3 CE que prohbe la arbitrariedad de
los poderes pblicos.
Hay que decir aqu, una vez ms, algo que esta Sala viene repitiendo
constantemente, tanto para la prevaricacin administrativa como para la
3
Artculo 24.
1. A los efectos penales se reputar autoridad al que por s solo o como
miembro de alguna corporacin, tribunal u rgano colegiado tenga mando o
ejerza jurisdiccin propia. En todo caso tendrn la consideracin de autoridad
los miembros del Congreso de los Diputados, del Senado, de las Asambleas
Legislativas de las Comunidades Autnomas y del Parlamento Europeo. Se
reputar tambin autoridad a los funcionarios del Ministerio Fiscal.
2. Se considerar funcionario pblico todo el que por disposicin inmediata
de la ley o por eleccin o por nombramiento de autoridad competente
participe en el ejercicio de funciones pblicas.
A.2.1.- Resoluci
Resoluci ho s qualsevol acte administratiu, en el sentit ampli del seu concepte, ja sigui
acte de trmit o resolutiu, dinstrucci o dordenaci: incoaci de procediments, informes,
execuci i ordenaci de trmits, actes dinstrucci, resolucions. Per tenir-ne una visi ms
mplia, larticle 50 de la Llei 26/2010, de 3 dagost, de rgim jurdic i de procediment
administratiu de les administracions pbliques de Catalunya, ens descriu les funcions de
linstructor dun expedient:
-
En cap cas sentn com a resoluci els actes de contingut poltic, que en queden exclosos.
5
Aquest concepte delimita duna forma important els subjectes daquest tipus delictiu, ja
que els funcionaris que no tinguin capacitat de dictar resolucions administratives amb
lextensi descrita, en cap cas podr efectuar una actitud que tingui cabuda en el tipus
delictiu de prevaricaci.
A.2.2.- Arbitrria
La resoluci, a ms, ha de ser arbitrria. Aquesta arbitrarietat, en lmbit penal, lhem
dentendre com a actuaci illegal, amb oberta contradicci o oposici a la norma jurdica
que aplica, sense cap tipus de justificaci que sigui raonable o possibilitat dinterpretaci
de la mateixa.
Com a caracterstiques daquesta actuaci arbitrria, dacord amb la jurisprudncia
esmentada, podrem citar:
-
CUARTO
La accin consiste en dictar una resolucin arbitraria en un asunto
administrativo. Ello implica, sin duda, su contradiccin con el derecho, que
puede manifestarse, segn reiterada jurisprudencia, bien porque se haya
dictado sin tener la competencia legalmente exigida, bien porque no se hayan
respetado las normas esenciales de procedimiento, bien porque el fondo de
la misma contravenga lo dispuesto en la legislacin vigente o suponga una
desviacin de poder (STS nm. 727/2000, de 23 de octubre), o en palabras de
otras sentencias, puede venir determinada por diversas causas y entre ellas
se citan: la total ausencia de fundamento; si se han dictado por rganos
incompetentes; si se omiten trmites esenciales del procedimiento;
si de forma patente y clamorosa desbordan la legalidad; si existe patente y
abierta contradiccin con el ordenamiento jurdico y desprecio de los
intereses generales (STS nm. 2340/2001, de 10 de diciembre y STS nm.
76/2002, de 25 de enero ).
6
No basta, pues, con la contradiccin con el derecho. Para que una accin sea
calificada como delictiva ser preciso algo ms, que permita diferenciar las
meras ilegalidades administrativas y las conductas constitutivas de
infraccin penal. Este plus viene concretado legalmente en la exigencia de
que se trate de una resolucin injusta y arbitraria, trminos que deben
entenderse aqu como de sentido equivalente.
Respecto de esta distincin, la jurisprudencia anterior al Cdigo Penal vigente,
y tambin algunas sentencias posteriores, siguiendo las tesis objetivas, vena
poniendo el acento en la patente y fcil cognoscibilidad de la contradiccin
del acto administrativo con el derecho. Se hablaba as de una contradiccin
patente y grosera (STS de 1 de abril de 1996), o de resoluciones que
desbordan la legalidad de un modo evidente, flagrante y clamoroso (SSTS de
16 de mayo de 1992 y de 20 de abril de 1994 ) o de una desviacin o
torcimiento del derecho de tal manera grosera, clara y evidente que sea de
apreciar el plus de antijuridicidad que requiere el tipo penal (STS nm.
1095/1993, de 10 de mayo).
Otras sentencias de esta Sala, sin embargo, sin abandonar las tesis objetivas,
e interpretando la sucesiva referencia que se hace en el artculo 404 a la
resolucin como arbitraria y dictada a sabiendas de su injusticia, vienen a
resaltar como elemento decisivo de la actuacin prevaricadora el ejercicio
arbitrario del poder, proscrito por el artculo 9.3 de la Constitucin, en la
medida en que el ordenamiento lo ha puesto en manos de la autoridad o
funcionario pblico. Y as se dice que se ejerce arbitrariamente el poder
cuando la autoridad o el funcionario dictan una resolucin que no es efecto
de la Constitucin y del resto del ordenamiento jurdico sino, pura y
simplemente, producto de su voluntad, convertida irrazonablemente en
aparente fuente de normatividad. Cuando se acta as y el resultado es una
injusticia, es decir, una lesin de un derecho o del inters colectivo, se realiza
el tipo objetivo de la prevaricacin administrativa (SSTS de 23-5-1998; 4-121998 ; STS nm. 766/1999, de 18 mayo y STS nm. 2340/2001, de 10 de
diciembre, lo que tambin ocurre cuando la arbitrariedad consiste en la mera
produccin de la resolucin -por no tener su autor competencia legal para
dictarla- o en la inobservancia del procedimiento esencial a que debe
7
A.4.- Conclusi
Analitzats els elements bsics del delicte de prevaricaci, es fa molt difcil pensar que cap
actuaci dun treballador o treballadora de cap administraci pblica catalana relacionada
directament o indirectament amb el procs per a la constituci de la Repblica de
Catalunya pugui entendres inclosa en el tipus penal. Est clar que els treballadors de
ladministraci pblica que actun ho faran en execuci dalguna norma dictada pel
Parlament de Catalunya. La interpretaci daquesta norma, de si s aplicable directament,
o no, tot i les resolucions drgans jurisdiccionals, no pot recaure sobre els treballadors de
les administracions catalanes. Aquesta s una funci que recaur precisament en el
Parlament de Catalunya i en el Govern de Catalunya.
En conseqncia, en el cas que per part del Parlament de Catalunya o el Govern de
Catalunya, les normes i instruccions que es dictin siguin precises i concretes en relaci a
la norma a aplicar, desapareixeran els elements bsics del tipus penal descrits, bsicament
el darbitrarietat i el dintencionalitat, ja que lactuaci dels treballadors de les
administracions pbliques estar emparada per una norma, a la qual lrgan competent
per dictar-la li dna vigncia.
Aix vol dir que els treballadors pblics i treballadores pbliques de Catalunya, no poden
actuar al marge de les seves institucions ni de les seves unitats orgniques, ni tampoc
poden decidir per voluntat unilateral no aplicar la normativa de lEstat espanyol (doncs en
aquest cas sentraria en els elements propis del tipus de prevaricaci), sin que la seva
actuaci ha de fer-se a lempara de normativa clara i precisa del Parlament de Catalunya
i del Govern de Catalunya i, sota el seu aixopluc, als quals sels ha de requerir la precisi
normativa necessria per tal dassegurar la correcta actuaci dels treballadors i
treballadores de les administracions pbliques catalanes.
Artculo 407
1. A la autoridad o funcionario pblico que abandonare su destino con el
propsito de no impedir o no perseguir cualquiera de los delitos
comprendidos en los Ttulos XXI, XXII, XXIII y XXIV se le castigar con la pena
de prisin de uno a cuatro aos e inhabilitacin absoluta para empleo o cargo
pblico por tiempo de seis a diez aos. Si hubiera realizado el abandono para
no impedir o no perseguir cualquier otro delito, se le impondr la pena de
inhabilitacin especial para empleo o cargo pblico por tiempo de uno a tres
aos.
2. Las mismas penas se impondrn, respectivamente, cuando el abandono
tenga por objeto no ejecutar las penas correspondientes a estos delitos
impuestas por la autoridad judicial competente
Artculo 408
La autoridad o funcionario que, faltando a la obligacin de su cargo, dejare
intencionadamente de promover la persecucin de los delitos de que tenga
noticia o de sus responsables, incurrir en la pena de inhabilitacin especial
para empleo o cargo pblico por tiempo de seis meses a dos aos.
Artculo 409
A las autoridades o funcionarios pblicos que promovieren, dirigieren u
organizaren el abandono colectivo y manifiestamente ilegal de un servicio
pblico, se les castigar con la pena de multa de ocho a doce meses y
suspensin de empleo o cargo pblico por tiempo de seis meses a dos aos.
Las autoridades o funcionarios pblicos que meramente tomaren parte en el
abandono colectivo o manifiestamente ilegal de un servicio pblico esencial
y con grave perjuicio de ste o de la comunidad, sern castigados con la pena
de multa de ocho a doce meses.
10
Pel que fa a Mossos dEsquadra, estan regulats per la Llei 10/1994, d11 de juliol, de la
Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra.
Segons el seu article 2:
Article 2
Pertoca al Govern de la Generalitat, per mitj del president, el comandament
suprem del Cos de Mossos d'Esquadra. Aquest comandament s exercit per
la persona titular del Departament de Governaci, en els termes que estableix
l'article 16.
En el seu article 11.1.segon.c sespecifica que en llurs actuacions, els membres del Cos de
Mossos dEsquadra shan dajustar com a codi de conducta , entre daltres, a:
c) Han d'atenir-se, en llur actuaci professional, als principis de jerarquia i
de subordinaci; en cap cas, per, l'obedincia deguda no pot emparar ordres
que comportin l'execuci d'actes que constitueixin manifestament delicte o
que siguin contraris a la Constituci o a les lleis.
No existeix cap dubte pel que fa al principi de jerarquia, i per tant, a lobligaci de complir
les ordres donades pels superiors jerrquics. Sespecifica per que lobedincia deguda no
pot emparar executar ordres que comportin actes manifestament delictius o que siguin
contraris a la Constituci o a les lleis.
Aquest deure de conducta pot comportar dubtes en els membres del Cos de Mossos
dEsquadra en el cas de situaci de conflicte de normes i dinstruccions, per una banda les
donades per les autoritats catalanes, i per altra les espanyoles, amb normatives oposades.
Ja hem comentat que de produir-se aquesta situaci, ho seria per un perode curt de temps.
Per pot produir-se.
Lobedincia sentn de comandaments. En conseqncia, la nova normativa sorgida del
Parlament de Catalunya o del Govern de Catalunya ser la que legitimar les actuacions, i
per tant acatant les ordres dels respectius comandaments policials, no sactuaria en
contra del codi de conducta, ats que aquest no possibilita posar en dubte lactuaci dels
rgans amb funcions legislatives (Parlament de Catalunya) o reglamentries (Govern de
Catalunya). Aix sense perjudici que la Llei del Parlament de Catalunya s sigui contrria a
la Constituci. Per aquesta ser una qesti lenjudiciament de la qual no pertoca als
agents de la policia. Probablement ni als seus comandaments, sin que pertoca
directament al legislador i al Govern. En conseqncia, cap actuaci de cap policia en
compliment de la normativa dictada pel Parlament i el Govern de Catalunya, suposaria ni
un delicte de desobedincia ni un incompliment del codi de conducta.
11
Com veurem ms endavant, els delictes dels ttols XXI, XXII, XXIII i XXIV del Codi Penal,
referents a rebelli, sedici, traci i contra la comunitat internacional, en principi no es
podran produir en el procs cap a la constituci de la Repblica de Catalunya.
A les Policies Locals sn daplicaci idntiques reflexions.
En conseqncia, els membres dels cossos i forces de seguretat de Catalunya que actun
dacord amb les normes dictades pel Parlament de Catalunya o del Govern de Catalunya,
en cap cas estaran en el supsit del tipus penal de larticle 407 del Codi penal.
En ltima instncia, davant qualsevol dubte, seria daplicaci leximent de larticle 20.7 del
codi penal, que afecta a qui actu en compliment dun deure, en lexercici legtim dun dret,
ofici o crrec.
No promoure de forma intencionada la persecuci dun delicte del que sen tingui
coneixement, quan es tingui lobligaci de fer-ho.
13
Si es tracta duna modalitat omissiva de la prevaricaci, tot el que sha dit de la mateixa, s
aplicable aqu (actuaci arbitrria, injusta, expressa, sabent-ho). Noms per aquest fet, i
reproduint les conclusions que ja hem apuntat, aquesta ser una situaci que en cap cas
es produir complint els requisits esmentats quan hem estudiat la prevaricaci.
Tamb hem de tenir en compte que en cap cas, les actuacions de persones, autoritats i
funcionaris, en compliment de resolucions del Parlament de Catalunya o del Govern de
Catalunya, seran delictives, malgrat siguin contrries a la Constituci Espanyola.
Ja analitzarem ms endavant els delictes de sedici i de rebelli, per mai entraran en
aquest concepte les resolucions del Parlament o del Govern de Catalunya perqu, com
veurem en aquest anlisi citat, el Codi Penal Espanyol no t prevista una reacci penal
davant aquests supsits. Si no existeix delicte en les actuacions per la constituci de la
Repblica de Catalunya, no es pot donar, en cap cas el tipus delictiu de larticle 408 del
Codi penal.
En relaci a larticle 409, labandonament collectiu dels serveis ha de ser manifestament
illegal. Durant el procs per a la constituci de la Repblica de Catalunya, aquesta s una
actitud que es pot produir en supsits de vaga general per defensar les resolucions del
Parlament i el Govern de Catalunya. Si s aquest el cas, i la vaga es fa dacord amb el dret
de vaga reconegut a la Constituci, en cap cas ens trobarem davant abandonaments
manifestament illegals. En conseqncia, tampoc seria daplicaci aquest tipus penal.
14
Artculo 410
1. Las autoridades o funcionarios pblicos que se negaren abiertamente a
dar el debido cumplimiento a resoluciones judiciales, decisiones u rdenes
de la autoridad superior dictadas dentro del mbito de su respectiva
competencia y revestidas de las formalidades legales, incurrirn en la pena
de multa de tres a doce meses e inhabilitacin especial para empleo o cargo
pblico por tiempo de seis meses a dos aos.
2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, no incurrirn en
responsabilidad criminal las autoridades o funcionarios por no dar
cumplimiento a un mandato que constituya una infraccin manifiesta, clara y
terminante de un precepto de Ley o de cualquier otra disposicin general.
Aquest s un dels supsits que pot provocar, de ben segur, major inseguretat: Lexistncia
de resolucions judicials que puguin ser incompatibles o contrries amb les ordres donades
per una autoritat superior.
Ens podem trobar en el supsit que lautoritat judicial actu dins lmbit de la seva
competncia, revestida de les formalitats legals, i doni una ordre contradictria o contrria
a la donada per una autoritat superior, que actu tamb en lmbit de la seva competncia
i amb les formalitats legals. Es podr considerar delicte si sactua dacord amb les ordres
superiors i no sexecuta la resoluci judicial?
El delicte de desobedincia ha estat analitzat per la STS de 20 de gener de 2010 (RJ
2010\1268), en el seu fonament de dret Cinqu:
De otra parte y ya con carcter general, la reiterada jurisprudencia de esta
Sala sobre el delito de desobediencia ha destacado que este delito requiere
la existencia de una orden expresa que sea desobedecida, exigencia es
continuamente sealada por la jurisprudencia de esta Sala. As en las SSTS
285/2007 y 394/2007) , por citar dos Sentencias recientes, destacan "el
delito de desobediencia, desde el punto de la vista de la tipicidad, requiere la
concurrencia de los siguientes elementos: a) la existencia de un mandato
expreso, concreto y terminante de hacer o no hacer una especfica conducta,
emanado de la autoridad o sus agentes y que debe hallarse dentro de sus
legales competencias; b) que la orden, revestida de todas las formalidades
legales, haya sido claramente notificada al obligado a cumplirla, de manera
que ste haya podido tomar pleno conocimiento de su contenido; c) la
resistencia del requerido a cumplimentar aquello que se le ordena, lo que
equivale a la exigible concurrencia del dolo de desobedecer, que implica que
frente al mandato persistente y reiterado se alce el obligado a acatarlo y
cumplirlo en una oposicin tenaz, contumaz y rebelde.
15
El mandat prov duna autoritat o els seus agents i sha de dictar en lmbit de les
seves competncies.
Artculo 412
1. El funcionario pblico que, requerido por autoridad competente, no prestare
el auxilio debido para la Administracin de Justicia u otro servicio pblico,
incurrir en las penas de multa de tres a doce meses, y suspensin de empleo
o cargo pblico por tiempo de seis meses a dos aos.
2. Si el requerido fuera autoridad, jefe o responsable de una fuerza pblica o
un agente de la autoridad, se impondrn las penas de multa de doce a
dieciocho meses y suspensin de empleo o cargo pblico por tiempo de dos
a tres aos.
3. La autoridad o funcionario pblico que, requerido por un particular a prestar
algn auxilio a que venga obligado por razn de su cargo para evitar un delito
contra la vida de las personas, se abstuviera de prestarlo, ser castigado con
16
Pel que fa als dos primers punts de larticle 412, serien daplicaci idntics requisits que
els analitzats per larticle 410, que per tant, es donen per reproduts. Sha pronunciat en
relaci a aquest supsit, entre daltres el Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc,
mitjanant resoluci de 31 doctubre de 2006 (ARP 2006\730), que afegeix com a requisit
que lauxili requerit (quan el requereix un particular) ho sigui per evitar un delicte:
Mas, como ya decamos en el citado auto, de fecha 18 de julio de 2005, el
delito de denegacin de auxilio exige en el plano objetivo una actuacin
omisiva, de clara y pertinaz resistencia al incumplimiento de las diligencias
solicitadas, y en el plano subjetivo, una actitud dolosa directa integrada por
el consciente y malicioso propsito de no prestar la cooperacin
jurisdiccional requerida. Seala la sentencia del Tribunal, de 16 febrero
1996 , que: El delito de denegacin de auxilio sancionado en el nmero
tercero del artculo 371 del CP se integra por la concurrencia de los
siguientes elementos: 1.) Tener el agente la condicin de funcionario
pblico, con la amplitud prevenida en el artculo 119 del CP; 2.) que un
particular le requiera para prestar algn auxilio; 3.) que el requerido est
obligado a prestarlo por razn de su cargo; 4.) que el auxilio se requiera para
evitar un delito o cualquier otro mal; 5.) que el agente se abstuviese de
prestarlo sin causa que justifique la abstencin ( Sentencias Sala 2 Tribunal
Supremo de 2 junio 1969 y 2 octubre 1989 .
19
Artculo 472
Son reos del delito de rebelin los que se alzaren violenta y pblicamente para
cualquiera de los fines siguientes:
1. Derogar, suspender o modificar total o parcialmente la Constitucin.
2. Destituir o despojar en todo o en parte de sus prerrogativas y facultades
al Rey o Reina o al Regente o miembros de la Regencia, u obligarles a ejecutar
un acto contrario a su voluntad.
3. Impedir la libre celebracin de elecciones para cargos pblicos.
4. Disolver las Cortes Generales, el Congreso de los Diputados, el Senado o
cualquier Asamblea Legislativa de una Comunidad Autnoma, impedir que se
renan, deliberen o resuelvan, arrancarles alguna resolucin o sustraerles
alguna de sus atribuciones o competencias.
5. Declarar la independencia de una parte del territorio nacional.
6. Sustituir por otro el Gobierno de la Nacin o el Consejo de Gobierno de
una Comunidad Autnoma, o usar o ejercer por s o despojar al Gobierno o
Consejo de Gobierno de una Comunidad Autnoma, o a cualquiera de sus
miembros de sus facultades, o impedirles o coartarles su libre ejercicio, u
obligar a cualquiera de ellos a ejecutar actos contrarios a su voluntad.
7. Sustraer cualquier clase de fuerza armada a la obediencia del Gobierno.
... cierto que el art. 55.2 no ha mencionado expresamente a los rebeldes, sino
slo a las bandas armadas o elementos terroristas. Sin embargo, no cabe
duda de que, como seala el Letrado del Estado, la rebelin es la ms grave
de las acciones delictivas susceptibles de ser realizadas, o intentadas, por
una banda armada. Por definicin, la rebelin se realiza por un grupo, que
tiene el propsito de uso ilegtimo de armas de guerra o explosivos, con una
finalidad de producir la destruccin o eversin del orden constitucional. A su
vez el art. 8 de la Ley Orgnica 9/1984 equipara la integracin en una
organizacin rebelde a la integracin en una banda armada, refirindose a la
utilizacin de armas de fuego, bombas, granadas, sustancias o aparatos
explosivos o medios incendiarios de cualquier clase. Por ello a tales rebeldes
en cuanto integran el concepto de banda armada del art. 55.2 de la
Constitucin, les resulta legtimamente aplicable la suspensin de derechos
a la que habilita el precepto constitucional.
21
Artculo 544
Son reos de sedicin los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelin,
se alcen pblica y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las
vas legales, la aplicacin de las Leyes o a cualquier autoridad, corporacin
oficial o funcionario pblico, el legtimo ejercicio de sus funciones o el
cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o
judiciales.
Artculo 218
Son reos de sedicin los que se alzan pblicamente y tumultuariamente para
conseguir por la fuerza o fuera de las vas legales cualquiera de los fines
siguientes:
1. Impedir la promulgacin o ejecucin de las leyes o la libre celebracin de
elecciones para cargos pblicos.
2. Impedir a cualquier autoridad, corporacin oficial o funcionario pblico el
libre ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus providencias
administrativas o judiciales.
3. Ejercer algn acto de odio o venganza en la persona, familia o bienes de
alguna autoridad o de sus agentes.
4. Ejercer, con un objeto poltico o social, algn acto de odio o venganza
contra los particulares o cualquiera clase del Estado.
5. Despojar, con un objeto poltico o social, de todos o de parte de sus bienes
propios a alguna clase de persona, al municipio, a la provincia o al Estado, o
daar o destruir dichos bienes.
En conseqncia, sha de produir una revolta tumulturia, pblica i oberta,
desordenada, utilitzant la fora o fora de les vies legals.
25
s difcil dintuir cap acte de cap treballador o treballadora duna administraci pblica
catalana, que durant el procs per a la constituci de la Repblica de Catalunya, i en s de
les seves atribucions, efectu una actuaci amb aquestes caracterstiques. Tampoc
sentendria com inclosa en aquest tipus delictiu cap conducta en compliment
dinstruccions o ordres donades pels superiors jerrquics, pel Parlament o pel Govern de
Catalunya.
26
27
3.- CONCLUSIONS
La conclusi bsica que es desprn de linforme, s que lactuaci dels treballadors i les
treballadores de les administracions pbliques catalanes en el procs de constituci de la
Repblica de Catalunya, que sexecutin dacord amb les ordres dels seus comandaments i
del Govern i del Parlament de Catalunya, en cap cas suposar la comissi dun delicte,
sempre que es compleixin els requisits descrits en aquest informe.
No obstant, la seguretat de tots els treballadors i treballadores de les administracions
pbliques de Catalunya requerir que el Parlament i el Govern de Catalunya legislin i donin
instruccions de forma clara, difana i concisa, ja sigui en aplicaci i execuci de la
Resoluci 1/XI del Parlament de Catalunya, ja sigui en tota la normativa posterior i acords
de govern que ens condueixen a la constituci de la Repblica de Catalunya.
Ara b, lafirmaci contundent que es desprn daquesta conclusi, no vol dir que per part
dels rgans corresponents no sincon diligncies prvies penals. s ms, segurament, com
a mitj de pressi i intentant generar dubtes i por entre els diferents actors de la societat
catalana favorables a la construcci dun nou Estat independent, siniciaran algunes
diligncies penals, i sinvestigaran (els inculpats de lanterior normativa) a funcionaris i
autoritats. Per tenir la qualitat dinvestigat no equival a haver coms un delicte, sin al fet
que un Jutge dInstrucci investigui uns fets que per si poden existir indicis de delicte. Per
aquest motiu s del tot necessari que funcionaris i autoritats coneguin amb profunditat els
elements dels delictes que sels poden imputar, per tal que actun amb tota llibertat i en
conscincia i no atemorits davant una estratgia destat.
Un exemple daquesta actuaci atemoridora el podem trobar en la Resoluci de lAudincia
Nacional de 8 de febrer de 2016 ja comentada, quan de forma contradictria en
largumentaci de la prpia resoluci, afirma que desprs de lanullaci de la Resoluci del
Parlament de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, el trasllat dacords als
ciutadans per tal que adoptin postures contrries a la sentncia, podrien tenir rellevncia
penal, concretant que ho seria en relaci als delictes de sedici o provocaci per a la
mateixa, prevaricaci, desobedincia, usurpaci datribucions o s indegut de fins pblics.
Entenem que, dacord amb el ja hem argumentat en aquest informe, les actuacions que
sefectun per la major part de funcionaris i autoritats, no contindran els elements
especfics dels esmentats delictes.
28
El mandat prov duna autoritat o els seus agents i sha de dictar en lmbit de les
seves competncies.
30
31
32