Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 33

SECRETARI

S,I
NTERVENTORSITRESORERS
DEL

ADMI
NI
STRACI
LOCAL

I
NF
ORMEJUR
DI
CSOBREL
ESPOSSI
BL
ESCONSE
QNCI
ES
ENL

MBI
TPENALDEL

ACTUACI
DEL
SF
UNCI
ONARI
S
DURANTELPROCSCAPALAI
NDEPENDNCI
A
Ba
r
c
e
l
on
a
,
f
e
br
e
rde2
0
1
6

INFORME JURDIC
ASSUMPTE:
Lobedincia de la Constituci i lactuaci dels funcionaris davant el procs
cap a la independncia. Possibles conseqncies en lmbit penal.

1.- ANTECEDENTS
Les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 van configurar una
clara majoria parlamentria a favor de la independncia de Catalunya, i van suposar una
clara voluntat majoritria de les catalanes i els catalans diniciar de forma immediata el
procs cap a la independncia de Catalunya.
La Resoluci del Parlament de Catalunya 1/XI suposa linici del procs per a la creaci de
la Repblica de Catalunya. Aquest s un procs amb una durada mxima prevista de 18
mesos, per que atesa la reacci de lEstat Espanyol, sha de preveure ms curt.
Fins a la material constituci de la Repblica de Catalunya, segurament es produiran
situacions de xoc de normatives i dadministracions. De fet la Resoluci del Parlament de
Catalunya 1/XI, ns un clar exemple, amb conseqncies directes perqu resol que no se
supeditar, pel que fa al procs, a les decisions de les institucions de lEstat Espanyol.
Tamb indirectament, a travs del seu annex, que anuncia mesures immediates que
suposaran no aplicar a Catalunya lleis estatals i resolucions del Tribunal Constitucional.
Aquest xoc de normatives, de legalitats, pot generar inseguretat en els treballadors i
treballadores de ladministraci pblica, que els predisposin a una actuaci fins i tot
obstruccionista amb el procs, no per qestions de convenciment, sin de por i inseguretat.
Tothom preveu una reacci forta de lEstat Espanyol , en tots els mbits.
Un exemple clar el trobem en lactuaci de lAudincia Nacional davant les resolucions,
adoptades per alguns ajuntaments, de suport i dadhesi a la Resoluci del Parlament de
Catalunya 1/XI, que ha obert diligncies contra aquests ajuntaments, per suposats delictes
de rebelli i de sedici. Aquestes resolucions municipals sn una manifestaci poltica
sense cap tipus dincidncia en lmbit jurdic, que evidencien una postura favorable a la
resoluci del Parlament de Catalunya per que no t cap efecte jurdic i no suposa un
obstacle a la suspensi acordada pel Tribunal Constitucional (actualment anullaci, per
STC 259/2015, de 2 de desembre), ni suposa ignorar-la , ni tampoc suposa sser un acte
dexecuci de la resoluci suspesa. Tant sols significa manifestar una posici favorable a
lesmentada resoluci, que en cap cas implica un acte dexecuci. Aquesta conclusi, que
es desprn de la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justcia de
Catalunya, s prou clara i contundent. En idntic sentit sha pronunciat lAudincia
1

Nacional, mitjanant Resoluci de 21 de desembre de 2015, per la qual sacorda larxiu de


la denncia interposada pel Ministeri Fiscal, en relaci a lAjuntament de Premi de Dalt,
ratificat per resoluci de 8 de febrer de 2016, que desestima el recurs dapellaci presentat
pel Ministeri Fiscal; o Resoluci del Jutjat Central dInstrucci nmero 4, de la mateixa
Audincia Nacional, que acorda larxiu duna denncia similar a lAjuntament dIgualada.
Est clar doncs que lestat utilitzar tots els mecanismes possibles, tamb el de la por,
amb les seves institucions, fins i tot sabent de lescassa o nulla justificaci jurdica de la
seva actuaci: policies, fiscalia, justcia, i Tribunal Constitucional.
Davant aquesta situaci s important fer una anlisi exhaustiva de quines podrien ser les
conseqncies legals dels treballadors i treballadores de ladministraci pblica catalana
(inclosa la municipal), per aquells moments i situacions puntuals en el que es puguin trobar
amb normes o instruccions contradictries, provinent unes de normativa o autoritats
catalanes, i les altres de normativa o autoritats espanyoles.
Val a dir dentrada, que aquesta possible contradicci, cas de ser-hi, ho ser per un perode
breu.
La contradicci no es donaria en un supsit de procs pactat i consensuat. Per sembla
que aquest no ser el cas. Iniciat el procs, aquest haur de finalitzar de forma rpida,
doncs s insostenible una situaci de provisionalitat i/o transitorietat en cas de conflicte
destats (catal i espanyol) que sallargui massa en el temps. Tot i que sigui curt, de ben
segur que afectar a lactuaci de molts treballadors pblics, que tindran un paper
important per assegurar lxit del procs, encara que no determinant. La determinaci, en
el seu cas, vindr del Parlament de Catalunya i de tot el poble catal, del seu convenciment
i de la seva mobilitzaci.

2.- FONAMENTS DE DRET


Sanalitzaran tots els illcits penals que podrien tenir algun tipus dafectaci en relaci als
antecedents exposats, per veure si realment poden tenir algun tipus dincidncia en
lactuaci dels treballadors de les administracions pbliques catalanes.

A.- LA PREVARICACI
Larticle 404 del Codi Penal descriu aquest tipus delictiu:

Artculo 404
A la autoridad o funcionario pblico que, a sabiendas de su injusticia, dictare
una resolucin arbitraria en un asunto administrativo se le castigar con la
pena de inhabilitacin especial para empleo o cargo pblico y para el ejercicio
del derecho de sufragio pasivo por tiempo de nueve a quince aos.

Analitzem a partir daqu els elements caracterstics daquest tipus delictiu:


-

Que lactuaci la faci una autoritat o funcionari pblic.

Que dicti una resoluci arbitrria en un assumpte administratiu.

Que ho faci tot i saber que la resoluci s injusta.

Desenvolupem aquests elements dacord amb la jurisprudncia del Tribunal Suprem (STS
de 19 de febrer de 2006 RJ 2006\2275- i STS de 8 de juny de 2006 RJ 2006\6295-).
El fonament de dret SEGON de la STS de 19 de febrer de 2006, concreta (la negreta s
afegida):
Son tres los elementos que se requieren para la existencia de este delito
genrico de prevaricacin administrativa:
1. La cualidad de funcionario pblico o autoridad en el sujeto activo del
hecho, conforme a las definiciones que de estos conceptos nos ofrece el art.
24 CP. Se trata de un delito especial que no permite autora propiamente
dicha de personas que no renan la condicin expresamente requerida en la
norma penal, lo que no excluye que estas personas puedan ser condenadas
en calidad de partcipes (inductores, cooperadores necesarios o cmplices).
2. Que haya una resolucin injusta en asunto administrativo, en trminos del
art. 358 CP/1973 , o arbitraria, conforme nos dice el 404 CP/1995, con lo que
nos recuerda el inciso final del art. 9.3 CE que prohbe la arbitrariedad de
los poderes pblicos.
Hay que decir aqu, una vez ms, algo que esta Sala viene repitiendo
constantemente, tanto para la prevaricacin administrativa como para la
3

judicial: no basta la mera ilegalidad a este respecto; no existen estos delitos


cuando la resolucin correspondiente es slo una interpretacin errnea,
equivocada o discutible, como tantas veces ocurre en el mbito del derecho;
se precisa una discordancia tan patente y clara entre esa resolucin y el
ordenamiento jurdico que cualquiera pudiera entenderlo as por carecer de
explicacin razonable. Es decir la injusticia ha de ser tan notoria que podamos
afirmar que nos encontramos ante una resolucin arbitraria.
Tambin es muy reiterada la doctrina de esta Sala a la hora de concretar el
contenido de esa injusticia o arbitrariedad: puede radicar en la absoluta falta
de competencia del funcionario o autoridad, en la inobservancia de alguna
norma esencial del procedimiento, en la ausencia de razonamiento, o en el
propio contenido sustancial de lo resuelto.
3. El otro requisito, de carcter subjetivo, viene recogido en los trminos a
sabiendas, que es la consignacin expresa en el texto de la norma penal del
dolo como elemento del delito, que revela el propsito del legislador de exigir
el dolo directo para la comisin de este delito. Dolo es actuacin del sujeto
conociendo la concurrencia de los elementos objetivos del injusto, en este
caso, actuacin con el conocimiento del contenido injusto o arbitrario de la
resolucin administrativa.

Entrem ara a analitzar els tres requisits.

A.1.- Autoritat o funcionari pblic


Per autoritat o funcionari haurem dentendre alg que tingui competncies per dictar
resolucions dordre administratiu en lexercici de les seves funcions. Dacord amb larticle
24 del Codi Penal, ho sn, a efectes penals:

Artculo 24.
1. A los efectos penales se reputar autoridad al que por s solo o como
miembro de alguna corporacin, tribunal u rgano colegiado tenga mando o
ejerza jurisdiccin propia. En todo caso tendrn la consideracin de autoridad
los miembros del Congreso de los Diputados, del Senado, de las Asambleas
Legislativas de las Comunidades Autnomas y del Parlamento Europeo. Se
reputar tambin autoridad a los funcionarios del Ministerio Fiscal.
2. Se considerar funcionario pblico todo el que por disposicin inmediata
de la ley o por eleccin o por nombramiento de autoridad competente
participe en el ejercicio de funciones pblicas.

A.2.- Resoluci arbitrria


Aquest funcionari ha de dictar una resoluci arbitrria. Dos sn els elements fonamentals:
que dicti una resoluci, i que aquesta sigui arbitrria.

A.2.1.- Resoluci
Resoluci ho s qualsevol acte administratiu, en el sentit ampli del seu concepte, ja sigui
acte de trmit o resolutiu, dinstrucci o dordenaci: incoaci de procediments, informes,
execuci i ordenaci de trmits, actes dinstrucci, resolucions. Per tenir-ne una visi ms
mplia, larticle 50 de la Llei 26/2010, de 3 dagost, de rgim jurdic i de procediment
administratiu de les administracions pbliques de Catalunya, ens descriu les funcions de
linstructor dun expedient:
-

Identificar les persones interessades en el procediment, notificar-los la iniciaci


d'aquest i informar-los de la data en qu l'rgan competent ha rebut la
sollicitud, del termini per a resoldre expressament el procediment i notificar-ne
la resoluci, i tamb dels efectes del silenci administratiu.

Disposar l'obertura del procediment a prova i acordar la prctica de les proves


que consideri necessries, disposar-ne l'admissi o, de manera motivada, la
denegaci, i tamb la prctica de les que proposi la persona interessada.

Sollicitar els informes preceptius, i tamb els altres informes i dades


necessaris per a la resoluci del procediment, tret que la normativa aplicable
determini que un altre rgan n'ha de fer la sollicitud.

Atorgar el trmit d'audincia.

Promoure el trmit d'informaci pblica quan sigui preceptiu o quan ho


aconselli la naturalesa del procediment.

Facilitar la participaci ciutadana d'acord amb la normativa aplicable.

Formular la proposta de resoluci, si escau.

Autoritzar, limitar o denegar, en aquests darrers dos casos de manera motivada,


l'accs a l'expedient administratiu.

En cap cas sentn com a resoluci els actes de contingut poltic, que en queden exclosos.
5

Aquest concepte delimita duna forma important els subjectes daquest tipus delictiu, ja
que els funcionaris que no tinguin capacitat de dictar resolucions administratives amb
lextensi descrita, en cap cas podr efectuar una actitud que tingui cabuda en el tipus
delictiu de prevaricaci.

A.2.2.- Arbitrria
La resoluci, a ms, ha de ser arbitrria. Aquesta arbitrarietat, en lmbit penal, lhem
dentendre com a actuaci illegal, amb oberta contradicci o oposici a la norma jurdica
que aplica, sense cap tipus de justificaci que sigui raonable o possibilitat dinterpretaci
de la mateixa.
Com a caracterstiques daquesta actuaci arbitrria, dacord amb la jurisprudncia
esmentada, podrem citar:
-

Omissi de les normes essencials del procediment

No tenir el funcionari competncia objectiva exigible per dictar-la.

El fons de la resoluci contrav lordenament jurdic, alhora que suposa un


menyspreu als interessos generals tutelats en el cas concret. El contingut de la
resoluci ha de ser duna entitat que no permeti explicar-la amb una
argumentaci tcnico-jurdica mnimament raonable.

El fonament de Dret Quart de la STS de 4 de febrer de 2010 (RJ 2010\1415), s fora


aclaridor en relaci a aquest concepte darbitrarietat, ja que per tenir cabuda dins el
concepte del tipus penal, ha de tenir un plus ms enll del simple incompliment de la norma
(la negreta s afegida):

CUARTO
La accin consiste en dictar una resolucin arbitraria en un asunto
administrativo. Ello implica, sin duda, su contradiccin con el derecho, que
puede manifestarse, segn reiterada jurisprudencia, bien porque se haya
dictado sin tener la competencia legalmente exigida, bien porque no se hayan
respetado las normas esenciales de procedimiento, bien porque el fondo de
la misma contravenga lo dispuesto en la legislacin vigente o suponga una
desviacin de poder (STS nm. 727/2000, de 23 de octubre), o en palabras de
otras sentencias, puede venir determinada por diversas causas y entre ellas
se citan: la total ausencia de fundamento; si se han dictado por rganos
incompetentes; si se omiten trmites esenciales del procedimiento;
si de forma patente y clamorosa desbordan la legalidad; si existe patente y
abierta contradiccin con el ordenamiento jurdico y desprecio de los
intereses generales (STS nm. 2340/2001, de 10 de diciembre y STS nm.
76/2002, de 25 de enero ).
6

Pero no es suficiente la mera ilegalidad, la mera contradiccin con el Derecho,


pues ello supondra anular en la prctica la intervencin de control de los
Tribunales del orden Contencioso - Administrativo, ampliando desmesuradamente el mbito de actuacin del Derecho Penal, que perdera su carcter de
ltima ratio. El principio de intervencin mnima implica que la sancin
penal slo deber utilizarse para resolver conflictos cuando sea
imprescindible. Uno de los supuestos de mxima expresin aparece cuando
se trata de conductas, como las realizadas en el mbito administrativo, para
las que el ordenamiento ya tiene prevista una adecuada reaccin orientada a
mantener la legalidad y el respeto a los derechos de los ciudadanos. El
Derecho Penal solamente se ocupar de la sancin a los ataques ms graves
a la legalidad, constituidos por aquellas conductas que superan la mera
contradiccin con el Derecho para suponer un ataque consciente y grave a
los intereses que precisamente las normas infringidas pretenden proteger.

No basta, pues, con la contradiccin con el derecho. Para que una accin sea
calificada como delictiva ser preciso algo ms, que permita diferenciar las
meras ilegalidades administrativas y las conductas constitutivas de
infraccin penal. Este plus viene concretado legalmente en la exigencia de
que se trate de una resolucin injusta y arbitraria, trminos que deben
entenderse aqu como de sentido equivalente.
Respecto de esta distincin, la jurisprudencia anterior al Cdigo Penal vigente,
y tambin algunas sentencias posteriores, siguiendo las tesis objetivas, vena
poniendo el acento en la patente y fcil cognoscibilidad de la contradiccin
del acto administrativo con el derecho. Se hablaba as de una contradiccin
patente y grosera (STS de 1 de abril de 1996), o de resoluciones que
desbordan la legalidad de un modo evidente, flagrante y clamoroso (SSTS de
16 de mayo de 1992 y de 20 de abril de 1994 ) o de una desviacin o
torcimiento del derecho de tal manera grosera, clara y evidente que sea de
apreciar el plus de antijuridicidad que requiere el tipo penal (STS nm.
1095/1993, de 10 de mayo).
Otras sentencias de esta Sala, sin embargo, sin abandonar las tesis objetivas,
e interpretando la sucesiva referencia que se hace en el artculo 404 a la
resolucin como arbitraria y dictada a sabiendas de su injusticia, vienen a
resaltar como elemento decisivo de la actuacin prevaricadora el ejercicio
arbitrario del poder, proscrito por el artculo 9.3 de la Constitucin, en la
medida en que el ordenamiento lo ha puesto en manos de la autoridad o
funcionario pblico. Y as se dice que se ejerce arbitrariamente el poder
cuando la autoridad o el funcionario dictan una resolucin que no es efecto
de la Constitucin y del resto del ordenamiento jurdico sino, pura y
simplemente, producto de su voluntad, convertida irrazonablemente en
aparente fuente de normatividad. Cuando se acta as y el resultado es una
injusticia, es decir, una lesin de un derecho o del inters colectivo, se realiza
el tipo objetivo de la prevaricacin administrativa (SSTS de 23-5-1998; 4-121998 ; STS nm. 766/1999, de 18 mayo y STS nm. 2340/2001, de 10 de
diciembre, lo que tambin ocurre cuando la arbitrariedad consiste en la mera
produccin de la resolucin -por no tener su autor competencia legal para
dictarla- o en la inobservancia del procedimiento esencial a que debe
7

ajustarse su gnesis (STS nm. 727/2000, de 23 de octubre ).


Puede decirse, como se hace en otras sentencias, que tal condicin aparece
cuando la resolucin, en el aspecto en que se manifiesta su contradiccin con
el derecho, no es sostenible mediante ningn mtodo aceptable de
interpretacin de la Ley (STS nm. 1497/2002, de 23 septiembre), o cuando
falta una fundamentacin jurdica razonable distinta de la voluntad de su
autor (STS nm. 878/2002, de 17 de mayo) o cuando la resolucin adoptada
-desde el punto de vista objetivo- no resulta cubierta por ninguna
interpretacin de la Ley basada en cnones interpretativos admitidos (STS
nm. 76/2002, de 25 de enero ). Cuando as ocurre, se pone de manifiesto
que la autoridad o funcionario, a travs de la resolucin que dicta, no acta
el derecho, orientado al funcionamiento de la Administracin Pblica
conforme a las previsiones constitucionales, sino que hace efectiva su
voluntad, sin fundamento tcnico-jurdico aceptable.
Adems, es necesario que el autor acte a sabiendas de la injusticia de la
resolucin.
Ser necesario, en definitiva, en primer lugar, una resolucin dictada por
autoridad o funcionario en asunto administrativo; en segundo lugar que sea
contraria al Derecho, es decir, ilegal; en tercer lugar, que esa contradiccin
con el derecho o ilegalidad, que puede manifestarse en la falta absoluta de
competencia, en la omisin de trmites esenciales del procedimiento o en el
propio contenido sustancial de la resolucin, sea de tal entidad que no pueda
ser explicada con una argumentacin tcnico- jurdica mnimamente
razonable; en cuarto lugar, que ocasione un resultado materialmente injusto,
y en quinto lugar, que la resolucin sea dictada con la finalidad de hacer
efectiva la voluntad particular de la autoridad o funcionario, y con el
conocimiento de actuar en contra del derecho.

A.3.- Saber que la resoluci s injusta


La resoluci arbitrria sha de dictar amb ple coneixement de la seva injustcia, amb la
finalitat de fer efectiva la voluntat particular de lautoritat o funcionari, i amb el coneixement
dactuar contra dret, tal i com es desprn de lltim pargraf del fonament de dret QUART
de la STS reproduda. s a dir, el funcionari t voluntat i conscincia del fet que la resoluci
s contrria a les normes jurdiques daplicaci i als interessos generals.

A.4.- Conclusi
Analitzats els elements bsics del delicte de prevaricaci, es fa molt difcil pensar que cap
actuaci dun treballador o treballadora de cap administraci pblica catalana relacionada
directament o indirectament amb el procs per a la constituci de la Repblica de
Catalunya pugui entendres inclosa en el tipus penal. Est clar que els treballadors de
ladministraci pblica que actun ho faran en execuci dalguna norma dictada pel
Parlament de Catalunya. La interpretaci daquesta norma, de si s aplicable directament,
o no, tot i les resolucions drgans jurisdiccionals, no pot recaure sobre els treballadors de
les administracions catalanes. Aquesta s una funci que recaur precisament en el
Parlament de Catalunya i en el Govern de Catalunya.
En conseqncia, en el cas que per part del Parlament de Catalunya o el Govern de
Catalunya, les normes i instruccions que es dictin siguin precises i concretes en relaci a
la norma a aplicar, desapareixeran els elements bsics del tipus penal descrits, bsicament
el darbitrarietat i el dintencionalitat, ja que lactuaci dels treballadors de les
administracions pbliques estar emparada per una norma, a la qual lrgan competent
per dictar-la li dna vigncia.
Aix vol dir que els treballadors pblics i treballadores pbliques de Catalunya, no poden
actuar al marge de les seves institucions ni de les seves unitats orgniques, ni tampoc
poden decidir per voluntat unilateral no aplicar la normativa de lEstat espanyol (doncs en
aquest cas sentraria en els elements propis del tipus de prevaricaci), sin que la seva
actuaci ha de fer-se a lempara de normativa clara i precisa del Parlament de Catalunya
i del Govern de Catalunya i, sota el seu aixopluc, als quals sels ha de requerir la precisi
normativa necessria per tal dassegurar la correcta actuaci dels treballadors i
treballadores de les administracions pbliques catalanes.

B.-ABANDONAMENT DE DEST I DE LOMISSI DEL DEURE


DE PERSEGUIR DELICTES
Delicte tipificat als articles 408 i 409 del Codi Penal:

Artculo 407
1. A la autoridad o funcionario pblico que abandonare su destino con el
propsito de no impedir o no perseguir cualquiera de los delitos
comprendidos en los Ttulos XXI, XXII, XXIII y XXIV se le castigar con la pena
de prisin de uno a cuatro aos e inhabilitacin absoluta para empleo o cargo
pblico por tiempo de seis a diez aos. Si hubiera realizado el abandono para
no impedir o no perseguir cualquier otro delito, se le impondr la pena de
inhabilitacin especial para empleo o cargo pblico por tiempo de uno a tres
aos.
2. Las mismas penas se impondrn, respectivamente, cuando el abandono
tenga por objeto no ejecutar las penas correspondientes a estos delitos
impuestas por la autoridad judicial competente

Artculo 408
La autoridad o funcionario que, faltando a la obligacin de su cargo, dejare
intencionadamente de promover la persecucin de los delitos de que tenga
noticia o de sus responsables, incurrir en la pena de inhabilitacin especial
para empleo o cargo pblico por tiempo de seis meses a dos aos.

Artculo 409
A las autoridades o funcionarios pblicos que promovieren, dirigieren u
organizaren el abandono colectivo y manifiestamente ilegal de un servicio
pblico, se les castigar con la pena de multa de ocho a doce meses y
suspensin de empleo o cargo pblico por tiempo de seis meses a dos aos.
Las autoridades o funcionarios pblicos que meramente tomaren parte en el
abandono colectivo o manifiestamente ilegal de un servicio pblico esencial
y con grave perjuicio de ste o de la comunidad, sern castigados con la pena
de multa de ocho a doce meses.

B.1.- Abandonament de dest


Larticle 407, referent a abandonament de dest, entenem que s una situaci difcilment
aplicable: abandonament de dest per tal de no perseguir delictes dels ttols XXI, XXII, XXIII
i XXIV del Codi Penal, referents als delictes de rebelli, sedici, i traci bsicament, i que
analitzarem ms endavant.
Aquest s un article que bsicament afecta als cossos i forces de seguretat de Catalunya,
ms en concret, a Mossos dEsquadra i Policies Locals.

10

Pel que fa a Mossos dEsquadra, estan regulats per la Llei 10/1994, d11 de juliol, de la
Policia de la Generalitat-Mossos dEsquadra.
Segons el seu article 2:

Article 2
Pertoca al Govern de la Generalitat, per mitj del president, el comandament
suprem del Cos de Mossos d'Esquadra. Aquest comandament s exercit per
la persona titular del Departament de Governaci, en els termes que estableix
l'article 16.
En el seu article 11.1.segon.c sespecifica que en llurs actuacions, els membres del Cos de
Mossos dEsquadra shan dajustar com a codi de conducta , entre daltres, a:
c) Han d'atenir-se, en llur actuaci professional, als principis de jerarquia i
de subordinaci; en cap cas, per, l'obedincia deguda no pot emparar ordres
que comportin l'execuci d'actes que constitueixin manifestament delicte o
que siguin contraris a la Constituci o a les lleis.
No existeix cap dubte pel que fa al principi de jerarquia, i per tant, a lobligaci de complir
les ordres donades pels superiors jerrquics. Sespecifica per que lobedincia deguda no
pot emparar executar ordres que comportin actes manifestament delictius o que siguin
contraris a la Constituci o a les lleis.
Aquest deure de conducta pot comportar dubtes en els membres del Cos de Mossos
dEsquadra en el cas de situaci de conflicte de normes i dinstruccions, per una banda les
donades per les autoritats catalanes, i per altra les espanyoles, amb normatives oposades.
Ja hem comentat que de produir-se aquesta situaci, ho seria per un perode curt de temps.
Per pot produir-se.
Lobedincia sentn de comandaments. En conseqncia, la nova normativa sorgida del
Parlament de Catalunya o del Govern de Catalunya ser la que legitimar les actuacions, i
per tant acatant les ordres dels respectius comandaments policials, no sactuaria en
contra del codi de conducta, ats que aquest no possibilita posar en dubte lactuaci dels
rgans amb funcions legislatives (Parlament de Catalunya) o reglamentries (Govern de
Catalunya). Aix sense perjudici que la Llei del Parlament de Catalunya s sigui contrria a
la Constituci. Per aquesta ser una qesti lenjudiciament de la qual no pertoca als
agents de la policia. Probablement ni als seus comandaments, sin que pertoca
directament al legislador i al Govern. En conseqncia, cap actuaci de cap policia en
compliment de la normativa dictada pel Parlament i el Govern de Catalunya, suposaria ni
un delicte de desobedincia ni un incompliment del codi de conducta.

11

Com veurem ms endavant, els delictes dels ttols XXI, XXII, XXIII i XXIV del Codi Penal,
referents a rebelli, sedici, traci i contra la comunitat internacional, en principi no es
podran produir en el procs cap a la constituci de la Repblica de Catalunya.
A les Policies Locals sn daplicaci idntiques reflexions.
En conseqncia, els membres dels cossos i forces de seguretat de Catalunya que actun
dacord amb les normes dictades pel Parlament de Catalunya o del Govern de Catalunya,
en cap cas estaran en el supsit del tipus penal de larticle 407 del Codi penal.
En ltima instncia, davant qualsevol dubte, seria daplicaci leximent de larticle 20.7 del
codi penal, que afecta a qui actu en compliment dun deure, en lexercici legtim dun dret,
ofici o crrec.

B.2.- Omissi del deure de perseguir delictes.


Analitzem els elements caracterstics daquest tipus delictiu:
-

No promoure de forma intencionada la persecuci dun delicte del que sen tingui
coneixement, quan es tingui lobligaci de fer-ho.

Promoure, dirigir o organitzar labandonament collectiu i manifestament illegal


dun servei pblic, o prendren part amb freu perjudici pel servei o la comunitat.

El Tribunal Suprem ha analitzat aquest tipus penal recentment en la STS de 2 de juny de


2015, RJ 2015\3551, de la que sen desprenen les caracterstiques i elements bsics
daquest delicte:

Y esta sala en sentencias como la n 773/2013, de 22 de octubre ha sealado


que: "En relacin al delito del art. 408 CP, debemos recordar que se trata de
un delito de omisin pura en el que el sujeto activo (autoridad o funcionario
pblico que tenga entre sus atribuciones legales la de promover la
persecucin de los delitos y sus responsables) debe haber conocido, por
cualquier va, la perpetracin del delito, no de faltas ni de infracciones
administrativas.
Es una modalidad omisiva de prevaricacin que no se rellena, en cuanto a sus
exigencias tpicas, con la mera pasividad de un funcionario o de una autoridad
en el ejercicio de sus funciones frente a un comportamiento tenido por una
parte como antijurdica o contraria a la legalidad, sino que se requiere,
adems de la omisin del cumplimiento de una exigencia legal, que concurran
12

los dems requisitos, objetivos y subjetivos , contemplados por el tipo penal


del artculo 404 del Cdigo Penal (STS. 1559/2003 de 19.11 ). Por ello la
omisin del art. 408, como modalidad de la prevaricacin consistente en dejar
maliciosamente de promover la persecucin y castigo de los delincuentes,
debe ser tambin una forma de "torcer el derecho", aunque, en lugar de
manifestarse en una decisin, se concrete en la omisin de la obligacin de
perseguir un delito por quien viene obligado a realizarlo. En cuanto al
elemento objetivo es lgicamente una conducta omisiva por parte de la
autoridad o funcionario pblico que, faltando a los deberes impuestos por su
cargo, se abstiene voluntariamente de promover la persecucin de los delitos
de que tenga noticia o de sus responsables. La porcin del injusto abarcada
por este precepto no puede obtenerse sin la referencia interpretativa que
ofrece el vocablo "noticia" para aludir a aquellos delitos que no son
intencionadamente objeto de persecucin y que se castiga no es -no puede
serlo por razones ligadas al concepto mismo de proceso- la no persecucin
de un delito ya calificado, sino la abstencin en el deber de todo funcionario
de dar a la notitia criminis de cualquier delito el tratamiento profesional que
exige nuestro sistema procesal. Y es que tratndose de funcionarios pblicos
afectados por la obligacin de promover la persecucin de un delito, lo que
reciben aqullos son precisamente noticias de la comisin de un hecho
aparentemente delictivo , nunca un hecho subsumido en un juicio de tipicidad
definitivamente cerrado (STS. 198/2012 de 15.3 ). Por tanto, basta con que
el agente tenga indicios de que la actividad que se desarrolla ante l y en la
que no interviene, debiendo hacerlo, es indiciariamente delictiva, sin que sea
necesaria la certeza de que aquella actividad es un delito con todos sus
elementos jurdicos (STS 330/2006, 10 de marzo, 1273/2009 de 17
diciembre ). Por ello, el tipo subjetivo se integra con dos componentes: el
conocimiento de la existencia de una accin presuntamente delictiva, sea
cual fuera la forma en que esa noticia se recibe, y la intencionalidad como
configuracin especfica del dolo (STS. 17/2005 de 3.2 ).
En cuanto a la consumacin, el deber de denunciar y promover la persecucin
de los delitos, surge para los funcionarios policiales, tan pronto como tienen
noticia de su comisin, segn dispone el art. 262 LECr , por lo que el delito
se consuma en el instante mismo en que conocen el delito y no acten y es
entonces cuando se inicia la posible prescripcin del delito STS. 1547/98 de
11.12, Es por tanto, un delito de mera inactividad que no requiere un resultado
concreto posterior a la infraccin del deber de actuar.
Por ltimo, en cuanto al bien jurdico protegido se destaca en la doctrina que
es el correcto desempeo de la funcin pblica, matizndose por algn autor
que como tal desempeo se protege en tanto que por su mediacin se prestan
un servicio a la comunidad, se concreta en el servicio de Administracin de
Justicia, as como el de polica, como los intereses inmediatamente
tutelados".

13

Si es tracta duna modalitat omissiva de la prevaricaci, tot el que sha dit de la mateixa, s
aplicable aqu (actuaci arbitrria, injusta, expressa, sabent-ho). Noms per aquest fet, i
reproduint les conclusions que ja hem apuntat, aquesta ser una situaci que en cap cas
es produir complint els requisits esmentats quan hem estudiat la prevaricaci.
Tamb hem de tenir en compte que en cap cas, les actuacions de persones, autoritats i
funcionaris, en compliment de resolucions del Parlament de Catalunya o del Govern de
Catalunya, seran delictives, malgrat siguin contrries a la Constituci Espanyola.
Ja analitzarem ms endavant els delictes de sedici i de rebelli, per mai entraran en
aquest concepte les resolucions del Parlament o del Govern de Catalunya perqu, com
veurem en aquest anlisi citat, el Codi Penal Espanyol no t prevista una reacci penal
davant aquests supsits. Si no existeix delicte en les actuacions per la constituci de la
Repblica de Catalunya, no es pot donar, en cap cas el tipus delictiu de larticle 408 del
Codi penal.
En relaci a larticle 409, labandonament collectiu dels serveis ha de ser manifestament
illegal. Durant el procs per a la constituci de la Repblica de Catalunya, aquesta s una
actitud que es pot produir en supsits de vaga general per defensar les resolucions del
Parlament i el Govern de Catalunya. Si s aquest el cas, i la vaga es fa dacord amb el dret
de vaga reconegut a la Constituci, en cap cas ens trobarem davant abandonaments
manifestament illegals. En conseqncia, tampoc seria daplicaci aquest tipus penal.

14

C.- Desobedincia i denegaci dauxili


El tipus penal bsic est descrit a larticle 410 del Codi penal:

Artculo 410
1. Las autoridades o funcionarios pblicos que se negaren abiertamente a
dar el debido cumplimiento a resoluciones judiciales, decisiones u rdenes
de la autoridad superior dictadas dentro del mbito de su respectiva
competencia y revestidas de las formalidades legales, incurrirn en la pena
de multa de tres a doce meses e inhabilitacin especial para empleo o cargo
pblico por tiempo de seis meses a dos aos.
2. No obstante lo dispuesto en el apartado anterior, no incurrirn en
responsabilidad criminal las autoridades o funcionarios por no dar
cumplimiento a un mandato que constituya una infraccin manifiesta, clara y
terminante de un precepto de Ley o de cualquier otra disposicin general.
Aquest s un dels supsits que pot provocar, de ben segur, major inseguretat: Lexistncia
de resolucions judicials que puguin ser incompatibles o contrries amb les ordres donades
per una autoritat superior.
Ens podem trobar en el supsit que lautoritat judicial actu dins lmbit de la seva
competncia, revestida de les formalitats legals, i doni una ordre contradictria o contrria
a la donada per una autoritat superior, que actu tamb en lmbit de la seva competncia
i amb les formalitats legals. Es podr considerar delicte si sactua dacord amb les ordres
superiors i no sexecuta la resoluci judicial?
El delicte de desobedincia ha estat analitzat per la STS de 20 de gener de 2010 (RJ
2010\1268), en el seu fonament de dret Cinqu:
De otra parte y ya con carcter general, la reiterada jurisprudencia de esta
Sala sobre el delito de desobediencia ha destacado que este delito requiere
la existencia de una orden expresa que sea desobedecida, exigencia es
continuamente sealada por la jurisprudencia de esta Sala. As en las SSTS
285/2007 y 394/2007) , por citar dos Sentencias recientes, destacan "el
delito de desobediencia, desde el punto de la vista de la tipicidad, requiere la
concurrencia de los siguientes elementos: a) la existencia de un mandato
expreso, concreto y terminante de hacer o no hacer una especfica conducta,
emanado de la autoridad o sus agentes y que debe hallarse dentro de sus
legales competencias; b) que la orden, revestida de todas las formalidades
legales, haya sido claramente notificada al obligado a cumplirla, de manera
que ste haya podido tomar pleno conocimiento de su contenido; c) la
resistencia del requerido a cumplimentar aquello que se le ordena, lo que
equivale a la exigible concurrencia del dolo de desobedecer, que implica que
frente al mandato persistente y reiterado se alce el obligado a acatarlo y
cumplirlo en una oposicin tenaz, contumaz y rebelde.
15

Per tant, per donar-se un supsit de desobedincia, els requisits serien:


-

Existncia dun mandat exprs, concret de fer o no fer una conducta.

El mandat prov duna autoritat o els seus agents i sha de dictar en lmbit de les
seves competncies.

Lordre ha de revestir totes les formalitats legals i ha de ser clarament notificada a


lobligat a complir-la. Per tant, no es tenen en compte les possibles ordres
genriques.

Resistncia al compliment del que sha ordenat, amb clara intenci de


desobedincia.

Aquests elements no preveuen la possible concurrncia de dues ordres contradictries


que compleixin aquests requisits. La qual cosa, en principi, ens porta a la conclusi que
donat el cas, no es produiria el tipus penal. En qualsevol cas, per haver-hi contradicci, les
dues ordres o mandats han de complir amb els requisits esmentats.
Es fa difcil pensar que en el procs de constituci de la Repblica Catalunya els
treballadors i treballadores de les administracions pbliques catalanes es trobin amb
ordres daquesta magnitud i concreci contradictries, concretes i individualment
notificades. En aquest cas, la desobedincia a una autoritat judicial espanyola noms
deixaria de ser delicte si aquesta perd la seva jurisdicci a Catalunya. I aquesta s una
qesti que noms pot decidir, democrticament, el Parlament de Catalunya, en el moment
en el qual, si s el cas, es proclami Catalunya com a Estat independent.
Una altra manifestaci daquest tipus delictiu la trobem a larticle 412:

Artculo 412
1. El funcionario pblico que, requerido por autoridad competente, no prestare
el auxilio debido para la Administracin de Justicia u otro servicio pblico,
incurrir en las penas de multa de tres a doce meses, y suspensin de empleo
o cargo pblico por tiempo de seis meses a dos aos.
2. Si el requerido fuera autoridad, jefe o responsable de una fuerza pblica o
un agente de la autoridad, se impondrn las penas de multa de doce a
dieciocho meses y suspensin de empleo o cargo pblico por tiempo de dos
a tres aos.
3. La autoridad o funcionario pblico que, requerido por un particular a prestar
algn auxilio a que venga obligado por razn de su cargo para evitar un delito
contra la vida de las personas, se abstuviera de prestarlo, ser castigado con
16

la pena de multa de dieciocho a veinticuatro meses e inhabilitacin especial


para empleo o cargo pblico por tiempo de tres a seis aos.
Si se tratase de un delito contra la integridad, libertad sexual, salud o libertad
de las personas, ser castigado con la pena de multa de doce a dieciocho
meses y suspensin de empleo o cargo pblico de uno a tres aos.
En el caso de que tal requerimiento lo fuera para evitar cualquier otro delito u
otro mal, se castigar con la pena de multa de tres a doce meses y suspensin
de empleo o cargo pblico por tiempo de seis meses a dos aos.

Pel que fa als dos primers punts de larticle 412, serien daplicaci idntics requisits que
els analitzats per larticle 410, que per tant, es donen per reproduts. Sha pronunciat en
relaci a aquest supsit, entre daltres el Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc,
mitjanant resoluci de 31 doctubre de 2006 (ARP 2006\730), que afegeix com a requisit
que lauxili requerit (quan el requereix un particular) ho sigui per evitar un delicte:
Mas, como ya decamos en el citado auto, de fecha 18 de julio de 2005, el
delito de denegacin de auxilio exige en el plano objetivo una actuacin
omisiva, de clara y pertinaz resistencia al incumplimiento de las diligencias
solicitadas, y en el plano subjetivo, una actitud dolosa directa integrada por
el consciente y malicioso propsito de no prestar la cooperacin
jurisdiccional requerida. Seala la sentencia del Tribunal, de 16 febrero
1996 , que: El delito de denegacin de auxilio sancionado en el nmero
tercero del artculo 371 del CP se integra por la concurrencia de los
siguientes elementos: 1.) Tener el agente la condicin de funcionario
pblico, con la amplitud prevenida en el artculo 119 del CP; 2.) que un
particular le requiera para prestar algn auxilio; 3.) que el requerido est
obligado a prestarlo por razn de su cargo; 4.) que el auxilio se requiera para
evitar un delito o cualquier otro mal; 5.) que el agente se abstuviese de
prestarlo sin causa que justifique la abstencin ( Sentencias Sala 2 Tribunal
Supremo de 2 junio 1969 y 2 octubre 1989 .

La STS de 15 de mar de 1977 (RJ 1997\1728), en relaci a la denegaci dauxili, concreta


la interpretaci pel que fa a la forma del requeriment, que sha de notificar pels conductes
formals. En aquest cas, el TS interpreta que el requeriment telefnic no s vlid, i per tant,
desobeir-lo no comporta un delicte de denegaci dauxili:

TERCERO.El tipo de injusto penal de denegacin de auxilio es similar al de


desobediencia, del que slo se diferencia por la ausencia en el primero de una
relacin de dependencia jerrquica (SSTS entre otras, 22 marzo 1986 -dictada
en el conocido caso del Comisario B.- y 24 septiembre 1990), y si el segundo
tipo requiere hoy (art. 410.1 del NCP) para su existencia que las autoridades
o funcionarios pblicos se negaren abiertamente a dar el debido
cumplimiento a resoluciones judiciales, decisiones u rdenes de una
17

autoridad superior, dictadas dentro del mbito de su respectiva competencia


y revestidas de las formalidades legales ; ya con anterioridad la
jurisprudencia de esta Sala haba requerido para la existencia del tipo de
denegacin de auxilio que la abstencin se produjera sin causa legal (Por
todas, STS 2092/1994, de 28 noviembre); de manera que el thema decidendi
consiste nicamente en determinar si el funcionario poda o no exigir una
comunicacin formal y escrita para acceder al ingreso del sujeto
policialmente detenido en el Depsito Municipal.
Conviene destacar para una mejor resolucin de esta cuestin la existencia
de los siguientes datos fcticos obrantes en la narracin histrica de la
sentencia ahora sometida a recurso y completados con los obrantes en la
causa, una vez examinada sta en ejercicio de la facultad-deber establecido
en el artculo 899 de la LECrim: a) No existi comunicacin alguna del
Juzgado de Instruccin al Encargado del Depsito ni siquiera a la Guardia Civil
encargada de la detencin. Slo consta una comunicacin de aqulla (folio 5)
al Jefe de la Polica Local de Grado en la que participa al mismo la orden
judicial sin especificacin de la resolucin que acord tal medida cautelar. b)
El rgano jurisdiccional tena su residencia en la localidad y, al no ser nico
(Juzgado de Instruccin de Grado nm. 2), estaba, como consta en la misma
comunicacin, en funciones de guardia . c) No consta otra comunicacin
distinta entre el Juez de Instruccin y el acusado que la telefnica, por lo
dems no documentada en la causa bajo fe pblica judicial con arreglo a los
artculos 279 y concordantes de la Ley Orgnica del Poder Judicial.

CUARTO.Partiendo de tales antecedentes es necesario todava recordar que


seguramente en un estado de derecho ninguna de las distintas competencias
atribuidas orgnicamente a los componentes del Poder Judicial tenga un
perfil ms relevante que el asignado a los Jueces de Instruccin. Si se permite
tomar en prstamo el ttulo de una conocida obra literaria, su funcin tiene
grandeza y a la par servidumbre. Grandeza en tanto en cuanto supone la
primera lnea de garanta de los derechos fundamentales y, pari passu, la
servidumbre que deriva de la necesaria intervencin inmediata en los
supuestos de restriccin de tales derechos bsicos. As, en los ncleos
escasos de poblacin el servicio de guardia no determina -a diferencia de las
grandes ciudades- una obligacin de permanencia en la sede del rgano, pero
s con arreglo a las disposiciones orgnicas, lo que se denomina
disponibilidad, que comporta obviamente no slo la inmediata localizacin
del funcionario, sino tambin la ms rpida constitucin del mismo en la sede
en que desarrolla su funcin para el correcto y adecuado cumplimiento de la
misma .
De entrada, pues no parece adecuado que en estos casos pueda cumplirse la
funcin a travs de rdenes telefnicas. Cierto es que la coyuntura histrica
aconseja y an exige la utilizacin medial de los avances tcnicos para el
cumplimiento de los fines, pero tal punto de partida en manera alguna puede
justificar, si no se muestra patente una situacin de urgencia , el que se
prescinda del cumplimiento de los fines legales de la medida cautelar de
detencin. Cierto es que a diferencia de lo que previene para la prisin
provisional el art. 505 de la LECrim, para la detencin no se exige
18

expresamente que se libre el referido mandamiento; pero es aplicable al


supuesto la doctrina contenida en la STC 31/1996, de 27 febrero cuyo octavo
fundamento seala por va de resumen que Desde estos parmetros parece
claro que la detencin sufrida por el seor S. se alarg excesivamente. El fin
perseguido por la detencin fundada en el art. 492.3 LECrim pudo
seguramente haber sido satisfecho mediante una comparecencia ante la
autoridad judicial la misma tarde en que el interesado fue detenido. La
conducta observada por ste durante el transcurso de la detencin no
justificaba ninguna demora en su duracin. Y la detencin se llev a cabo en
una localidad donde los tiempos de desplazamiento son reducidos. No es
preciso entrar a dilucidar la influencia que pudieran haber tenido en el retraso
los honorarios del Juzgado, la conduccin del detenido al Depsito Municipal
en vez de ser llevado directamente a la sede del rgano judicial, la falta de
coordinacin de ste con el Juzgado de Guardia ese da, o cualquier otro
posible factor que pudiera guardar relacin con lo que dur efectivamente la
situacin de privacin de libertad. Ninguna de estas posibles razones, en el
presente caso, podran justificar un alargamiento, en principio, tan
desproporcionado del perodo de detencin sufrido por el demandante de
amparo, en perjuicio de su derecho fundamental a la libertad personal.

19

D.- DELICTE DE REBELLI


Aquest delicte est regulat al Ttol XXI, de delictes contra la constituci, i est definit a
larticle 472:

Artculo 472
Son reos del delito de rebelin los que se alzaren violenta y pblicamente para
cualquiera de los fines siguientes:
1. Derogar, suspender o modificar total o parcialmente la Constitucin.
2. Destituir o despojar en todo o en parte de sus prerrogativas y facultades
al Rey o Reina o al Regente o miembros de la Regencia, u obligarles a ejecutar
un acto contrario a su voluntad.
3. Impedir la libre celebracin de elecciones para cargos pblicos.
4. Disolver las Cortes Generales, el Congreso de los Diputados, el Senado o
cualquier Asamblea Legislativa de una Comunidad Autnoma, impedir que se
renan, deliberen o resuelvan, arrancarles alguna resolucin o sustraerles
alguna de sus atribuciones o competencias.
5. Declarar la independencia de una parte del territorio nacional.
6. Sustituir por otro el Gobierno de la Nacin o el Consejo de Gobierno de
una Comunidad Autnoma, o usar o ejercer por s o despojar al Gobierno o
Consejo de Gobierno de una Comunidad Autnoma, o a cualquiera de sus
miembros de sus facultades, o impedirles o coartarles su libre ejercicio, u
obligar a cualquiera de ellos a ejecutar actos contrarios a su voluntad.
7. Sustraer cualquier clase de fuerza armada a la obediencia del Gobierno.

Ms enll de les 7 finalitats descrites a larticle, entre les quals hi ha la de declarar la


independncia duna part del territori nacional, lelement bsics per tal que es produeixi s
que hi hagi un alament violent i pblic. Si no es donen aquests dos supsits, el de la
violncia i el de lactuaci pblica, en cap cas ens trobarem davant un delicte de rebelli.
Es descriu com un delicte plurisubjectiu, que comporta lexercici de la fora fsica com a
element essencial que acompanya al dalament i al dactuaci pblica. s per aquests
motius que ni la Resoluci 1/XI del Parlament de Catalunya, ni qui lha votat a favor, es
troben en un supsit de rebelli, ja que no es donen els elements bsics daquest tipus
penal. En conseqncia, si les normes del Parlament no ho sn, encara menys les
actuacions que es pugin fer en execuci de les mateixes.
La Sentncia del Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc de 27 de novembre de 2007
(ARP 2008\8), shi ha pronunciat en els segents termes:
Pero la rebelin es un delito contra la Constitucin, plurisubjetivo de
convergencia y de resultado cortado, que se describe tpicamente por la
accin de alzarse, violenta y pblicamente, para cualquiera de los fines que
se sealan en los siete nmeros del artculo 472 del Cdigo Penal, entre ellos,
derogar, suspender o modificar total o parcialmente la Constitucin (nm. 1)
20

y declarar la independencia de una parte del territorio nacional (nm. 5).


Siendo, tras el nuevo Cdigo Penal del ao 1995, la intercalacin de la
locucin "violenta" entre los trminos "alzaren" y "pblicamente", la
caracterstica ms significativa, por la matizacin que supone y restriccin
que conlleva, de la actual descripcin tpica. Debiendo catalogarse el
alzamiento como violento, segn generalizada opinin, cuando vaya
acompaado del ejercicio de la fuerza fsica, o, cuando el empleo de sta, de
resultar necesario de cara a la consecucin de alguno o algunos de los fines
indicados en la norma penal, constituya una seria y fundada amenaza, por
estar dispuestos los alzados a conseguir aqullos a todo trance, recurriendo
inclusive, de as resultar preciso, a la utilizacin o al uso de la misma.
En consecuencia y como ya se anticipaba, de los hechos relacionados en la
denuncia no cabe inferir indicios de un delito de proposicin o provocacin
para la rebelin. De la realidad que representa el anuncio de esa propuesta o
idea del Lehendakari de realizar una consulta popular "sobre el derecho a
decidir del pueblo vasco" y para que la sociedad vasca "tenga en sus manos
la capacidad de enviar a ETA, al Gobierno y a los partidos el mandato de abrir
un proceso de solucin del denominado conflicto vasco", no cabe deducir, ni
siquiera en trminos indiciarios, que se haya producido por parte del
Lehendakari una invitacin o incitacin en los trminos ya definidos, con el
serio y firme designio de alzarse, violenta y pblicamente, ya sea para
derogar, suspender o modificar total o parcialmente la Constitucin, ya sea
para declarar la independencia de una parte del territorio nacional.

El Tribunal Constitucional tamb sha referit al concepte de rebelli en la seva sentncia


de 16 de desembre de 1987 (STC 199/1987, RTC 1987\199), en el recurs interposat contra
la Llei Orgnica 9/1984, de mesures contra lactuaci de bandes armades i elements
terroristes i de desenvolupament de larticle 55.2 de la Constituci. Tot i que la sentncia
s anterior a la L.O. 10/1995, del Codi Penal, la definici del concepte de rebelli en el seu
fonament de dret 4 s illustrativa:

... cierto que el art. 55.2 no ha mencionado expresamente a los rebeldes, sino
slo a las bandas armadas o elementos terroristas. Sin embargo, no cabe
duda de que, como seala el Letrado del Estado, la rebelin es la ms grave
de las acciones delictivas susceptibles de ser realizadas, o intentadas, por
una banda armada. Por definicin, la rebelin se realiza por un grupo, que
tiene el propsito de uso ilegtimo de armas de guerra o explosivos, con una
finalidad de producir la destruccin o eversin del orden constitucional. A su
vez el art. 8 de la Ley Orgnica 9/1984 equipara la integracin en una
organizacin rebelde a la integracin en una banda armada, refirindose a la
utilizacin de armas de fuego, bombas, granadas, sustancias o aparatos
explosivos o medios incendiarios de cualquier clase. Por ello a tales rebeldes
en cuanto integran el concepto de banda armada del art. 55.2 de la
Constitucin, les resulta legtimamente aplicable la suspensin de derechos
a la que habilita el precepto constitucional.
21

Si la violncia s un dels fets caracterstics i essencials del delicte de rebelli, sha


de concloure que cap de les actuacions dels treballadors i treballadores de les
administracions pbliques catalanes, en execuci dordres o instruccions donades
pel Parlament o el Govern de Catalunya o pels seus comandaments, podria ser
constitutiva dun delicte de rebelli.

E.- DELICTE DE SEDICI


El delicte de sedici est regulat al Ttol XXII, de delictes contra lordre pblic. Est definit
a larticle 544:

Artculo 544
Son reos de sedicin los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelin,
se alcen pblica y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las
vas legales, la aplicacin de las Leyes o a cualquier autoridad, corporacin
oficial o funcionario pblico, el legtimo ejercicio de sus funciones o el
cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o
judiciales.

Sn requisits fonamentals daquest tipus delictiu, acompanyant a la voluntat dimpedir el


compliment de la llei o lexercici de les funcions i compliment dacords o resolucions
administratives o judicials per part dautoritats o funcionaris, el que ho facin mitjanant
alament pblic i de forma tumultuosa.
El diccionari de la Real Acadmia Espanyola descriu el tumult com a motn, confusin,
alboroto producido por una multitud, o tamb confusin agitada o desorden ruidoso. Els
conceptes de multitud i desordre esdevenen importants com a definidors de actuaci
tumultuosa.
El TSJ de Catalunya shi ha referit recentment, mitjanant resoluci de 24 de mar de 2014,
per la qual no admet a trmit la querella presentada contra el President de la Generalitat
de Catalunya per impulsar la conducta del 9N (ARP 2014\398):
De conformidad con el artculo 472 del Cdigo Penal y como delito contra
el orden constitucional se consideran reos del delito de rebelin los que se
alzaren violenta y pblicamente para cualquiera de los fines siguientes: ...
5. Declarar la independencia de una parte del territorio nacional.
Y conforme al artculo 544 del mismo cuerpo legal como delito contra el orden
pblico son reos de sedicin los que, sin estar comprendidos en el delito de
rebelin, se alcen pblica y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o
fuera de las vas legales, la aplicacin de las Leyes o a cualquier autoridad,
corporacin oficial o funcionario pblico, el legtimo ejercicio de sus
22

funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones


administrativas o judiciales.
Siendo punibles igualmente la provocacin, la conspiracin y la proposicin
para cometer los mismos delitos.
En el primer caso es presupuesto necesario del delito que con intencin de
declarar la independencia de parte del territorio nacional se produzca un
alzamiento violento y pblico, esto es, mediante una actitud activa por la
fuerza o estando dispuesto a su utilizacin y en forma pblica, patente o
exteriorizada.
En el caso de la sedicin tambin se exige el alzamiento pblico entendido
como sublevacin tumultuaria o desordenada con una determinada finalidad
mediante el empleo de la fuerza o fuera de las vas legales.
No se expresa en la querella qu actos rebeldes o sediciosos se estaran
preparando u organizando para conseguir por la fuerza la independencia de
Catalua y el concreto papel del President de la Generalitat en los mismos,
siendo del todo inadmisibles en el estricto mbito penal en el que nos
hallamos, los argumentos utilizados en el apartado dcimo, undcimo y
duodcimo del escrito de querella sobre los que vana y artificialmente
pretende construirse el imaginario delito, ya que sobre tratarse de supuestos
hipotticos, es obvio que no pueden equiparase las conductas activas con las
pasivas.

La STS de 19 doctubre de 1980 (STS 4961/1980 - ECLI:ES:TS:1980:4961), fixa les notes


caracterstiques daquest delicte:
CONSIDERANDO que el delito de sedicin forma colectiva y tumultuaria de
alzamiento, "rebelin en pequeo", segn frase decimonnica, fue conocido
en el Derecho Romano con el nombre de "Tumultus", en "Las Partidas", con el
de asonada -"ayuntamiento que hacen las gentes unas contra otras para
hacerse mal"-, y en el ttulo XI de la Nueva Recopilacin, con el de "juntas
tumultuarias", incorporndose a la legislacin codificada en el artculo 280
del Cdigo de 1822, que lo define como levantamiento, ilegal y tumultuario,
de un nmero mayor o menor de personas con el fin de entorpecer la accin
gubernamental, encontrndose tambin en el artculo 174 del Cdigo de 1870
y en los artculos 245 y siguientes del Cdigo de 1932, mientras que el vigente
le dedica los artculos 218 y siguientes incardinados en el captulo IV del ttulo
II del libro I, siendo conocida la infraccin estudiada por otras legislaciones
como vg, la inglesa que lo denomina "asamblea sediciosa", o la alemana que
lo distingue con los apelativos de "motn" y "tropel de gentes", mientras que
en otras se confunde con el delito de rebelin. Se trata de una infraccin de
actividad o de resultado cortado y tambin se le califica de delito de
tendencia, pues, por una parte, el alzamiento ha de encaminarse
necesariamente a la consecucin de alguno de los objetivos sealados en los
cinco nmeros del artculo 218 citado, y, por otra parte, el dicho alzamiento,
por s solo, consuma el delito aunque no se hayan logrado los fines
propuestos.
Procediendo a su diseccin, se observa:
23

a) que se requiere un alzamiento, esto es, un levantamiento, sublevacin o


insurreccin dirigidos contra el orden jurdico establecido, contra el normal
funcionamiento de determinadas instituciones o contra autoridades,
funcionarios, Corporaciones pblicas, clases del Estado, particulares o clases
de personas;
b) que ese alzamiento, ha de ser pblico, esto es, abierto, exteriorizado,
perceptible, patente y manifiesto, y tumultuario, lo que equivale a gregario,
amorfo, catico, anrquico, inorgnico y desordenado o en tropel, aunque
nada impedira, segn opinin unnime, que de ser organizado y ordenado
tambin se aplicar el precepto analizado;
c) que el mentado alzamiento se encamine a la consecucin de los fines
indicados, por la fuerza, esto es, de modo violento, violencia, bien absoluta,
bien compulsiva y tanto recayente sobre las personas como sobre las cosas,
o fuera de las vas legales, es decir, de modo ilcito, ilegtimo o ilegal y no a
travs de recursos o procedimientos de reclamacin o de disconformidad que
la ley arbitre o prescriba;
d) en cuanto al sujeto activo, el nmero de personas que ha de participar ha
de ser necesariamente plural, pues de otra suerte se confundira
frecuentemente la infraccin estudiada con el atentado, la resistencia o la
desobediencia; por ello, la sentencia, de este Tribunal, de 2 de julio de 1934 ,
exige que, el nmero de partcipes no sea inferior a treinta, y la doctrina ms
caracterizada, partiendo de que "tumulto" es desorden y confusin producido
por un conjunto de personas, sostiene que habrn de ser varias y en nmero
suficiente para la consecucin del fin propuesto, pudindose agregar que los
trminos legales "alzaren" y "tumultuariamente", evocan y sugieren la
participacin indispensable de un nmero considerable de personas, aunque
no es preciso que constituyan multitud o muchedumbre;
e) en lo que respecta al sujeto pasivo, ste es variadsimo, desde el poder
legislativo hasta las corporaciones pblicas, pasando por la autoridad, sus
agentes, los funcionarios pblicos, el Estado, la Provincia, el Municipio, los
particulares, las clases del Estado y las clases sociales;
f) la finalidad poltica o social no siempre se exige vanse nmeros primero,
segundo y tercero, del artculo 218, que no la requieren, y los nmeros cuarto
y quinto del citado precepto que s la exigen-;
g) toda la doctrina est de acuerdo en que, en este delito, no cabe tentativa ejecucin parcial- -ni frustracin -ejecucin total sin resultado-, lo que es
plausible, pues el legislador criminaliza y reputa perfecto al mero alzamiento,
sin que sea preciso, para la consumacin del delito, la obtencin de los fines
apetecidos, con lo cual, los comportamientos de preparacin no constituyen
conato, y los de iniciacin del "iter criminis" propiamente dicho, ya pertenecen
a la esfera de lo consumado; y
h) por el contrario, y aunque alguna opinin disuene, la proposicin,
conspiracin y provocacin para delinquir, que el Cdigo Penal castiga, con
carcter general, en todos los delitos artculos 3 y 52 -, son actos
incompatibles con el delito de sedicin, pues son caractersticas de su fase
de preparacin, indispensables generalmente para recorrer nuevas etapas o
fases del delito, como lo demuestran los Cdigos espaoles de 1848 y 1932,
los cuales, no castigando la conspiracin y la proposicin n todo caso, las
24

repriman en los delitos de rebelin y de sedicin -vase vg. el artculo 249


del ltimo Cdigo citado -d, mientras que, a la provocacin, la pona el
mentado Cdigo de 1932, en el artculo 559 y en todo caso, esto es, fuere cual
fuere el delito provocado.
En conseqncia, daquesta sentncia sen dedueix que les notes caracterstiques daquest
delicte sn:
1. s necessari que hi hagi un alament, una revolta dirigits contra lordre pblic
establert
2. Lalament o revolta ha de ser pblic, obert, exterioritzat.
3. Lalament sencamina a aconseguir unes finalitats per la fora, de manera violenta,
ja sigui absoluta o compulsiva, sobre les persones o sobre les coses, i fora de les
vies legals.
4. El nmero de persones que hi participa ha de ser necessriament plural. En altre
cas seria un altre delicte (com el datemptat, desobedincia, ...).
Sha de tenir present que les caracterstiques bsiques de lactual delicte de sedici
coincideixen amb les de larticle 218 de lanterior Codi Penal que analitzada lesmentada
sentncia:

Artculo 218
Son reos de sedicin los que se alzan pblicamente y tumultuariamente para
conseguir por la fuerza o fuera de las vas legales cualquiera de los fines
siguientes:
1. Impedir la promulgacin o ejecucin de las leyes o la libre celebracin de
elecciones para cargos pblicos.
2. Impedir a cualquier autoridad, corporacin oficial o funcionario pblico el
libre ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus providencias
administrativas o judiciales.
3. Ejercer algn acto de odio o venganza en la persona, familia o bienes de
alguna autoridad o de sus agentes.
4. Ejercer, con un objeto poltico o social, algn acto de odio o venganza
contra los particulares o cualquiera clase del Estado.
5. Despojar, con un objeto poltico o social, de todos o de parte de sus bienes
propios a alguna clase de persona, al municipio, a la provincia o al Estado, o
daar o destruir dichos bienes.
En conseqncia, sha de produir una revolta tumulturia, pblica i oberta,
desordenada, utilitzant la fora o fora de les vies legals.

25

s difcil dintuir cap acte de cap treballador o treballadora duna administraci pblica
catalana, que durant el procs per a la constituci de la Repblica de Catalunya, i en s de
les seves atribucions, efectu una actuaci amb aquestes caracterstiques. Tampoc
sentendria com inclosa en aquest tipus delictiu cap conducta en compliment
dinstruccions o ordres donades pels superiors jerrquics, pel Parlament o pel Govern de
Catalunya.

F.- DELICTES DE TRACI I CONTRA LA PAU O LA INDEPENDNCIA DE


LESTAT
Regulats al Ttol XXIII del Codi Penal, sota el ttol dels delictes de traci i contra la pau o
la independncia de lEstat i relatius a la Defensa Nacional.
El delicte de traci entenem que en cap cas ser aplicable a lactuaci de cap treballadora
o treballador de les administracions pbliques catalanes relacionades en el procs de
construcci de la Repblica de Catalunya ja que es fonamenta en situacions de guerra amb
potncies estrangeres: la inducci a una potncia estrangera a declarar la guerra a
Espanya, facilitar lentrada de lenemic a Espanya, passar a les files enemigues,
subministrar armes a potncies enemigues, i situacions similars. Cap daquests supsits
s assimilable al procs de construcci de la Repblica de Catalunya, que ni es fa per les
armes, ni amb aliana amb cap potncia estrangera, sin de forma democrtica i pacfica.
En conseqncia, aquest s un delicte que no requereix dun major estudi per la seva no
aplicaci al supsit destudi.
Els delictes contra la pau o la independncia de lestat, descrits als article 589 i segents
del Codi Penal, es troben en una situaci similar a la descrita pels delictes de traci. Es
fonamenta en lexecuci o publicaci dordres o disposicions de governs estrangers que
atemptin a la independncia o seguretat de lEstat, actes que provoquin la declaraci de
guerra o vexacions i represlies a espanyols, actuacions en temps de guerra, o relacions
amb governs estrangers per finalitats similars.

26

G.- EXECUCI DE RESOLUCIONS DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL


Finalment, tamb hem de tenir present la Llei orgnica 15/2015, de 16 doctubre, de
reforma de la Llei orgnica 2/1979, de 3 doctubre, del Tribunal Constitucional, per a
lexecuci de les resolucions del Tribunal Constitucional com a garantia de lEstat de dret.
Larticle 92.4 LOTC, en el seu nou redactat, regula el supsit en el qual quan el TC constata
que una resoluci dictada en lexercici de la seva jurisdicci sest incomplint, dofici o a
instncia dalguna de les parts del procs, ha de requerir a institucions, autoritats, empleats
pblics o particulars a qui correspongui portar a terme el seu compliment, que linformin
en aquest sentit. Rebut aquest informe pot exercir mesures dexecuci forosa com:
-

La multa coercitiva dentre 3.000 i 30.000


La suspensi de funcions dautoritats o empleats pblics, pel temps necessari per
assegurar lobservana des seus pronunciaments.
Lexecuci substitutria.
Deduir testimoni de particulars per exigir responsabilitat penal.

El pressupsit essencial daquestes actuacions, s lincompliment duna resoluci dictada


en lexercici de la jurisdicci del TC, i que es tracti duna instituci, autoritat o empleat
pblic a qui correspongui el compliment de la resoluci.
A ms, sha de tractar duna actuaci concreta que suposi un incompliment. Aquesta
actuaci ha de tenir efectes reals dincompliment, com a actitud clarament obstructiva.
Per a lefectivitat daquesta actuaci sha de tenir present que es requereix la prvia
notificaci individualitzada i pels conductes legals a la persona en concret. En aquest sentit
sha incorporat un nou pargraf a larticle 87 que preveu que el TC podr acordar la
notificaci personal de les seves resolucions a qualsevol autoritat o empleat pblic.
Per la seves caracterstiques, aquesta actuaci del TC, anir destinada a les mximes
autoritats del Govern i del Parlament de Catalunya, i sense una incidncia previsible sobre
les treballadores i treballadors de les administracions pbliques catalanes

27

3.- CONCLUSIONS
La conclusi bsica que es desprn de linforme, s que lactuaci dels treballadors i les
treballadores de les administracions pbliques catalanes en el procs de constituci de la
Repblica de Catalunya, que sexecutin dacord amb les ordres dels seus comandaments i
del Govern i del Parlament de Catalunya, en cap cas suposar la comissi dun delicte,
sempre que es compleixin els requisits descrits en aquest informe.
No obstant, la seguretat de tots els treballadors i treballadores de les administracions
pbliques de Catalunya requerir que el Parlament i el Govern de Catalunya legislin i donin
instruccions de forma clara, difana i concisa, ja sigui en aplicaci i execuci de la
Resoluci 1/XI del Parlament de Catalunya, ja sigui en tota la normativa posterior i acords
de govern que ens condueixen a la constituci de la Repblica de Catalunya.
Ara b, lafirmaci contundent que es desprn daquesta conclusi, no vol dir que per part
dels rgans corresponents no sincon diligncies prvies penals. s ms, segurament, com
a mitj de pressi i intentant generar dubtes i por entre els diferents actors de la societat
catalana favorables a la construcci dun nou Estat independent, siniciaran algunes
diligncies penals, i sinvestigaran (els inculpats de lanterior normativa) a funcionaris i
autoritats. Per tenir la qualitat dinvestigat no equival a haver coms un delicte, sin al fet
que un Jutge dInstrucci investigui uns fets que per si poden existir indicis de delicte. Per
aquest motiu s del tot necessari que funcionaris i autoritats coneguin amb profunditat els
elements dels delictes que sels poden imputar, per tal que actun amb tota llibertat i en
conscincia i no atemorits davant una estratgia destat.
Un exemple daquesta actuaci atemoridora el podem trobar en la Resoluci de lAudincia
Nacional de 8 de febrer de 2016 ja comentada, quan de forma contradictria en
largumentaci de la prpia resoluci, afirma que desprs de lanullaci de la Resoluci del
Parlament de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, el trasllat dacords als
ciutadans per tal que adoptin postures contrries a la sentncia, podrien tenir rellevncia
penal, concretant que ho seria en relaci als delictes de sedici o provocaci per a la
mateixa, prevaricaci, desobedincia, usurpaci datribucions o s indegut de fins pblics.
Entenem que, dacord amb el ja hem argumentat en aquest informe, les actuacions que
sefectun per la major part de funcionaris i autoritats, no contindran els elements
especfics dels esmentats delictes.

28

Resum executiu dels diferents tipus penals analitzats


1.- Prevaricaci
En el cas que per part del Parlament de Catalunya o el Govern de Catalunya, les normes i
instruccions siguin precises i concretes en relaci a la norma a aplicar, desapareixeran els
elements bsics del tipus penal de prevaricaci, bsicament el darbitrarietat i el
dintencionalitat, ja que lactuaci dels treballadors de les administracions pbliques estar
emparada per una norma, a la qual lrgan competent per dictar-la li dna vigncia.
Aix vol dir que els treballadors pblics i treballadores pbliques de Catalunya, no poden
actuar al marge de les seves institucions ni de les seves unitats orgniques, ni tampoc
poden decidir per voluntat unilateral no aplicar la normativa de lEstat espanyol (doncs en
aquest cas sentraria en els elements propis del tipus de prevaricaci), sin que la seva
actuaci ha de fer-se a lempara de normativa clara i precisa del Parlament de Catalunya i
del Govern de Catalunya i, sota el seu aixopluc, als quals sels ha de requerir la precisi
normativa necessria per tal dassegurar la correcta actuaci dels treballadors i
treballadores de les administracions pbliques catalanes.

2.- Abandonament de dest


Els membres dels cossos i forces de seguretat de Catalunya que actun dacord amb les
normes dictades pel Parlament de Catalunya o del Govern de Catalunya, en cap cas estaran
en el supsit del tipus penal de larticle 407 del Codi penal.
En ltima instncia, davant qualsevol dubte, seria daplicaci leximent de larticle 20.7 del
codi penal, que afecta a qui actu en compliment dun deure, en lexercici legtim dun dret,
ofici o crrec.

3.- Omissi del deure de perseguir delictes


Es tracta duna modalitat omissiva de la prevaricaci, i per tant se li apliquen idntiques
conclusions. Noms per aquest fet, i reproduint les conclusions que ja hem apuntat,
aquesta ser una situaci que en cap cas es produir complint els requisits esmentats
quan hem estudiat la prevaricaci.
Tamb hem de tenir en compte que en cap cas, les actuacions de persones, autoritats i
funcionaris, en compliment de resolucions del Parlament de Catalunya o del Govern de
Catalunya, seran delictives, malgrat siguin contrries a la Constituci Espanyola.
29

4.- Desobedincia i denegaci dauxili


Per donar-se un supsit de desobedincia, els requisits serien:
-

Existncia dun mandat exprs, concret de fer o no fer una conducta.

El mandat prov duna autoritat o els seus agents i sha de dictar en lmbit de les
seves competncies.

Lordre ha de revestir totes les formalitats legals i ha de ser clarament notificada a


lobligat a complir-la. Per tant, no es tenen en compte les possibles ordres
genriques.

Resistncia al compliment del que sha ordenat, amb clara intenci de


desobedincia.

Aquests elements no preveuen la possible concurrncia de dues ordres contradictries que


compleixin aquests requisits. La qual cosa, en principi, ens porta a la conclusi que donat
el cas, no es produiria el tipus penal. En qualsevol cas, per haver-hi contradicci, les dues
ordres o mandats han de complir amb els requisits esmentats.
Es fa difcil pensar que en el procs de constituci de la Repblica Catalunya els
treballadors i treballadores de les administracions pbliques catalanes es trobin amb
ordres daquesta magnitud i concreci contradictries, concretes i individualment
notificades. En aquest cas, la desobedincia a una autoritat judicial espanyola noms
deixaria de ser delicte si aquesta perd la seva jurisdicci a Catalunya. I aquesta s una
qesti que noms pot decidir, democrticament, el Parlament de Catalunya, en el moment
en el qual, si s el cas, es proclami Catalunya com a Estat independent.

5.- Delicte de rebelli


Si la violncia s un dels fets caracterstics i essencials del delicte de rebelli, sha de
concloure que cap de les actuacions dels treballadors i treballadores de les
administracions pbliques catalanes, en execuci dordres o instruccions donades pel
Parlament o el Govern de Catalunya o pels seus comandaments, podria ser constitutiva
dun delicte de rebelli.

30

6.- Delicte de sedici


Les notes caracterstiques daquest delicte sn:
1. s necessari que hi hagi un alament, una revolta dirigits contra lordre pblic
establert
2. Lalament o revolta ha de ser pblic, obert, exterioritzat.
3. Lalament sencamina a aconseguir unes finalitats per la fora, de manera violenta,
ja sigui absoluta o compulsiva, sobre les persones o sobre les coses, i fora de les
vies legals.
4. El nmero de persones que hi participa ha de ser necessriament plural. En altre
cas seria un altre delicte (com el datemptat, desobedincia, ...
En conseqncia, sha de produir una revolta tumulturia, pblica i oberta, desordenada,
utilitzant la fora o fora de les vies legals.
s difcil dintuir cap acte de cap treballador o treballadora duna administraci pblica
catalana, que durant el procs per a la constituci de la Repblica de Catalunya, i en s de
les seves atribucions, efectu una actuaci amb aquestes caracterstiques. Tampoc
sentendria com inclosa en aquest tipus delictiu cap conducta en compliment
dinstruccions o ordres donades pels superiors jerrquics, pel Parlament o pel Govern de
Catalunya.

7.- Delictes de traci i contra la pau o la independncia de lEstat


Aquests delictes es produeixen en situaci de guerra, o en ocasi de propiciar-la, amb la
participaci de potncies estrangeres enemigues. En conseqncia, es tracta de tipus
penals que no es produiran en el procs de construcci de la Repblica de Catalunya.

31

8.- Execuci de resolucions del Tribunal Constitucional


Quan el TC constati que una resoluci dictada en lexercici de la seva jurisdicci sest
incomplint, dofici o a instncia dalguna de les parts del procs, ha de requerir a
institucions, autoritats, empleats pblics o particulars a qui correspongui portar a terme el
seu compliment, que linformin en aquest sentit. Rebut aquest informe pot exercir mesures
dexecuci forosa com:
-

La multa coercitiva dentre 3.000 i 30.000


La suspensi de funcions dautoritats o empleats pblics, pel temps necessari per
assegurar lobservana des seus pronunciaments.
Lexecuci substitutria.
Deduir testimoni de particulars per exigir responsabilitat penal.

El pressupsit essencial daquestes actuacions, s lincompliment duna resoluci dictada


en lexercici de la jurisdicci del TC, i que es tracti duna instituci, autoritat o empleat
pblic a qui correspongui el compliment de la resoluci.
Per a lefectivitat daquesta actuaci sha de tenir present que es requereix la prvia
notificaci individualitzada i pels conductes legals a la persona en concret. En aquest sentit
sha incorporat un nou pargraf a larticle 87 que preveu que el TC podr acordar la
notificaci personal de les seves resolucions a qualsevol autoritat o empleat pblic.
Per la seves caracterstiques, aquesta actuaci del TC, anir destinada a les mximes
autoritats del Govern i del Parlament de Catalunya, i sense una incidncia previsible sobre
les treballadores i treballadors de les administracions pbliques catalanes

32

You might also like