Guió per fer amb titelles Adaptació : Àngela Isern-Eduard Connolly

Glosses finals: Conxa Forteza

Entreacte

Narrador: Avui, com és 23 d'Abril us contaré la llegenda de Sant Jordi, que

és el patró dels catalans i dels britànics. Voleu sentir-la?

Idó bé, si manteniu silenci i escoltau molt atents vos la contaré…

Primer Acte

(S'obr el teló i apaReix un bosc amb un Drac que camina. La veu del narrador
s'escolta de fons)

Narrador: Diu la llegenda que fa molt molt de temps, en l'època medieval, els
habitants d'un poble estaven molt espantats perquè un horrible monstre, un
Drac feroç i terrible, vivia molt a una cova molt a prop, i aquest Drac era
molt dolent molt dolent...

Aquest Drac tenia espantada a tota la població perquè es menjava a tots els
animals...

Drac: Hum quina fam que tenc !!! A veure que hi puc menjar en aquest poble !!

(ApaReix un porc i se'l menja, apaReix una vaca i se la menja, apaReix un porc
i se'l menja, apaReixen animal diversos i se'ls menja a tots fent molts renous
i comentaris... ApaReixen aranyes i formigues i les hi menja a totes i tots )

2
Drac: Hum quin berenar més bo !!!

(Es Drac surt d'escena i es tanca el teló)

Segon acte

(A l'interior d’un castell estan el Rei i la Reina i reben a un conseller)

Conseller: Benvolgut i estimat monarca venc a xerrar amb vostè d'un

problema molt gros molt gros

Rei: Bon dia conseller... Què ha passat?

Conseller: Mirau bon Rei, meravellós Rei, magnífic Rei

Rei: Deixa de fer-me la pilota i em dius que passa!!

Conseller: Sí ho gran Rei, ara vos ho dic... Mirau majestat, el poble està molt
espantat!! Hi ha un Drac en la cova del bosc que es menja el ramat !!

Rei: Que em dius conseller !!

Reina: Ohhhhhhhhh quin horror !!! quina por !!!

Rei: Bé, idó si només en menja el ramat, els animals, li podeu deixar a la porta
de la seva cova animals cada dia i així ens deixarà en pau

Conseller: Benvolgut Rei, el problema es que menja tant i tant que ja no hi

queden animals per donar-li !!! i el poble comença apassar fam !! De què viuran
si no hi ha animals per menjar!!! i el Drac diu que ara es menjarà a les
persones quan no quedin més animals...

3
Reina: Ohhhhhhhhh quin horror !!! Quina por !!!

Rei: Bé.. Deixau que m’ho pensi... Humm... Què he de fer... Aiii mare de déu, no
se que puc fer

(El Rei es mou molt agitat... I de sobte s'atura i xerra)

Rei: ja ho tenc, ja se que farem conseller !! li donarem al Drac un habitant del

poble cada dia Així el tindrem tranquil i no es menjarà als animals.

Conseller: molt bé molt bé majestat quina idea tan bona !! ara mateix vaig al
poble i demanaré voluntaris

(Surt i torna al cap d'un moment)

Conseller: Majestat

Rei: Què què !

Conseller: Que no hi ha voluntaris !!

Rei: Ahhh quina colla de covards !!! bé dona igual, ja se que farem, que per
això jo som un Rei molt intel·ligent, sortejarem entre tots els habitants del
poble a quin s'ha de menjar el Drac !!!

Conseller: Molt bé majestat, és vostè tant intel·ligent !!!

Rei: au au au parteix parteix, fas el sorteig amb tota la gent del poble i torna
a dir-me qui ha sortit triat !!

(Rei i Reina donant voltes i molt nirviosos, torna el conseller)

Conseller: Majestat

Rei: Què què¡!

Conseller: No se com s'ho he de dir...

Rei: xerra !!!

4
Conseller: Ja tenim qui ha sortit al sorteig perquè se'l mengi el Drac !!

Rei qui ha sortit ??

Conseller: La seva filla la princesa !!

Reina: Ohhhhhhhhh quin horror !!! quina por !!!

(Cau desmaiada i el Rei comença a queixar-se)

Rei: la meva filla no !! Pobreta !! La meva filla noooooo!

(Al cap d'una estona de lamentacions)

Rei: Sortiu de la cambra Reial ! I que vengui la meva filla, la princesa

Margalida!

(Hi surten tots i queda només el Rei i apareix la princesa)

Princesa: Pare, m'heu cridat ??

Rei: Aii, sí filla meva, he estat jo... Veuràs, saps lo del Drac dolentot que es
menja de tot?

Princesa: Sí pare.

Rei: saps que hem fet un sorteig per sabera quí es menjaria el Drac demà

Princesa: sí pare

Rei: Idó, demà el pròxim berenar del Drac seràs tu filla meva

Princesa: Aiiiii

(La princesa es desmaia el Rei s'apropa a ella i es lamenten)

Rei: No et preocupis filla meva, cercaré una solució

Cau el teló

5
Tercer Acte
(Apareix Sant Jordi i el seu cavall caminant)

Cavall: I a on dius que hem d'anar ara ??

Sant Jordi: A un poblet d'aquí a proq

Cavall: Ahhhh i... Per què ?

Sant Jordi: perquè hi ha un Drac molt dolent molt dolen en una cova i que es
menja el ramat i ara persones

Cavall: i per què hem d'anar nosaltres dos !!

San Jordi: perquè feim feina d'això!! matant monstres, bruixes, Dracs, i
gegants dolents, d'això vivim !!!

Cavall: I això no serà perillós ??

Sant Jordi: Segurament molt perillós !!

Cavall: (Tremolant) Aiii quina por !!!

Sant Jordi: Calla cavall que ja ens apropem al poble

(De sobta apareix un lladre amb un garrot molt gros)

Lladre: La borsa o la vida !!

Sant Jordi: ni una cosa ni l’altra

Cavall: Jo em vaig corrent per si de cas !! (se'n va)

Lladre: No et facis el pinxo

San Jordi: Saps quí som?

Lladre: No ni m'importa

6
Sant Jordi: Jo som Sant Jordi el cavaller

Lladre: A jo com si ets Sant Jordi el porquer!

(Es barallen i guanya Sant Jordi el lladre fuig escapat. Torna el cavall)

Cavall: Què ha passat Jordiet ?

Sant Jordi: Res cavall meu, res... mira que pots arribar a ser covard...

Cavall: No som covard Jordiet, som prudent...

San Jordi: Ala ! Anem a la cova del Drac

Cavall: Bé si no queda més remei...

Cau el teló

7
Quart Acte
(Cova des Drac entra la princesa)

Princesa: aiii quina por... avui serviré de berenar a un Drac

(El Drac la persegueix per a atrapar-la i la Princesa corr)

Drac: ha ha ha, He aquí el meu berenar!

Princesa: Ai, ai, quina por!

(Entra el Drac. La princesa intenta fugir i el Drac la persegueix. Quan està a

punt de menjar-se-la entra Sant Jordi muntat a cavall i es baralla amb el
Drac)

Drac: Quina fam que tinc!

Princesa : Ai, ai, quina por!

(Apareix Sant Jordi)

Sant Jordi: Ja estic aquí, princesa benvolguda, Per a salvar-te de la bèstia

malvada!

Drac: I qui ets tu?

SANT Jordi: Som Sant Jordi !!

Que amb la meva espasa i el meu escut,

De l'Orient llunyà he vingut

Drac: Buff, quina por em dónes!

8
Sant Jordi: Ah si ? Animal maligne,

Prepara't per a morir

Que pels teus crims t'has fet digne

que et clavi el meu bisturí.

En guàrdia!, lleig Drac!

Drac: No et tinc por cavaller

(Sant Jordi i el Drac lluiten. Sant Jordi mata el Drac, i de la ferida surt una
rosa)

Princesa: Mirau cavaller de la sang del Drac surt una rosa !!!!

(Sant Jordi li dóna la flor a la princesa)

Sant Jordi: Té princesa per tu

(Apareix el Rei)

Rei: Oh cavaller, gran cavaller ! Has estat tan valent que et donc la mà de la
meva filla!!

San Jordi: Gràcies Rei però he de marxar i continuar el meu camí matant
Dracs, què és la meva feina

Rei i princesa: gràcies cavaller mai t'oblidarem, adeuuu !

(Sant Jordi parteix i el Rei i la princesa li diuen adéu)

Cau el teló

9
NARRADOR:

Trobadors, i joglars,

explicaven la mort del Drac desalmat

Per la terra es va estendre el gran succés

I s'ha recordat fins als nostres temps.

Un munt de llibres es van escriure explicant el relat i com signe d'amor des de llavors a
les dones una rosa a i un llibre s'han regalat.

I aquí s'acaba aquesta història.

Guardar-la tots en la memòria.

Perquè Sant Jordi, que l'escut amb la creu vermella empunya, és el patró de Rússia
d’Anglaterra i Catalunya!

Versió mallorquina de na Conxa Forteza:

Trobadors i joglars per tot el món escamparen la
mort del drac maleït. El mesquí s’hauria empenedit
d’enfrontar-se a tal guerrer. La feta va ésser tan
celebrada que s’ha convertit en tradició. Una rosa
vermella com la sang del drac vessada i com a ofrena
pagana tal dia com avui a les dones se regala. Els
cavallers de Sant Jordi a Sant Francesc de Ciutat
s’aplegaven i la gesta celebraven entre cants i
libacions.
No acaba aquí la història qui l'estoja a sa memòria la
fa viure eternament. Sant Jordi sant i guerrer amb la
seva antiga avior empara països molt llunyans,
Anglaterra i Rússia i als nostres germans catalans.

10
FI

11