ARGUMENTARI

Introducci
Des del punt de vista de lANC, aquesta via pot ser la ms adequada per culminar el
procs amb xit, ats que el full de ruta que va sortir de les eleccions del 27 de setembre
ha quedat manifestament erosionat en la seva credibilitat per causa dels desacords
entre les forces poltiques i el subsegent trencament del pacte de governabilitat. Davant
daquesta situaci, creiem que per a reconduir la situaci cal posar sobre la taula la
realitzaci dun Referndum dIndependncia, la via ms democrtica, legtima i efectiva
per arribar a la proclamaci de la Repblica Catalana. Aquest sha mostrat sempre com
un punt duni de les forces sobiranistes i tamb s un missatge duna fora
incontrovertible davant de la comunitat internacional. Mostra el comproms de la
societat civil i les institucions catalanes amb la democrcia i la seva voluntat de tancar
aquest procs de la manera ms transparent, legtima i directa possible, no deixant lloc
a cap dubte sobre la voluntat de ser i de governar-se a si mateixos dels ciutadans de
Catalunya. Daltra banda, aquesta via s la manera apropiada per ampliar la base social
del procs fins a fer-lo culminar amb xit i recuperar lentesa necessria amb aquells
que, sense tenir com a objectiu poltic la independncia, no posen en dubte la condici
sobirana de la naci catalana i el dret dels catalans i catalanes a prendre decisions, les
que siguin, per si mateixos.

Proposta
Es proposa la convocatria duna consulta als socis de lANC per comprometre
lorganitzaci, de manera clara i no condicionada, amb fer possible la celebraci dun
Referndum dIndependncia, donant tota lassistncia possible a les institucions del
pas, al seu Parlament i al seu Govern, per fer possible que els catalans puguin prendre
la decisi que considerin oportuna sobre el seu futur poltic, com a poble sobir que sn.
LANC exigir al Govern i al Parlament la celebraci dun Referndum dIndependncia,
amb resposta binria i una pregunta clara, si els socis donen suport a aquesta opci. En
aquest Referndum el poble de Catalunya decidir, sobiranament, el seu futur poltic.
Dacord amb aquest plantejament, el resultat del referndum ha dimplicar la
proclamaci immediata i unilateral d'independncia en cas de victria del S. LANC es
compromet a impulsar el treball unitari i eficient de les institucions, els partits poltics i
la societat civil en lorganitzaci tcnica del Referndum.

Preguntes freqents
1. El RI s un altre 9N? Quina diferncia hi ha?
No. El 9N va ser una consulta ciutadana que va esdevenir procs participatiu en el marc
duna llei de consultes que respectava la legalitat espanyola. Aix no s un 9N. El 9N
demanvem lopini sobre un tema: la independncia. Ara estem demanant un
Referndum dIndependncia. Per tant vinculant. Demanem que la gent prengui una
decisi. Ara es tracta de DECIDIR en majscules. Al 9N rem a letapa de consultar. Ara
som a la de decidir. Hem passat de pantalla. Estem demanant un acte clar de ruptura
amb lEstat espanyol. Segons el decret de convocatria lobjectiu del primer 9N era
"conixer lopini de les persones cridades a participar sobre el futur poltic de Catalunya,

segons els termes de la pregunta recollida a larticle 3, amb la finalitat que la Generalitat
pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, poltica i institucional que
li correspon." Res a veure amb el Referndum dIndependncia. No estem proposant una
consulta o procs participatiu. Ara estem exigint convocar un Referndum que suposar
el marc jurdic per a una decisi sobirana. Demanarem que es prengui una decisi. Una
decisi vinculant, que shaur dexecutar immediatament. Si surt el S, hi haur dhaver
una proclamaci dindependncia immediata.

2. Si el RI no s pactat forarem al Govern i a les institucions a

desobeir la legalitat espanyola?
Sembla evident que la Generalitat i el Parlament han dobeir el poble de Catalunya passi
el que passi. Es tracta de posar unes regles del joc, una campanya neta i seriosa amb
arguments del S i del NO. No pot haver-hi voluntaris a les meses com el 9N, per tant,
sels ha de donar seguretat amb el control de les forces dordre pblic a les ordres de la
Generalitat. Hi ha dhaver observadors internacionals, una estructura administrativa
electoral neutral, etc. La proposta del RI s factible malgrat el govern espanyol no
laccepti si hi ha voluntat per part de les institucions de tirar-lo endavant. I aquesta
voluntat s la que hem dexigir els ciutadans. Cal fer notar que som slids pel segent
pas i que el govern ho tiri endavant i que tenim els mitjans per fer-ho. s clar que ser
una ruptura: DECIDIM SER SOBIRANS. El Referndum s fer efectiu el dret a decidir.

3. Veieu dificultats per a fer aquest Referndum? Penseu que s ms

fcil fer el Referndum que aprovar una Constituci tal com preveu
el Full de Ruta actual?
Les dificultats sn gaireb iguals i potser superiors en el cas dun referndum
constitucional. Nosaltres EXIGIM a les nostres institucions que convoquin el
Referndum dIndependncia amb totes les garanties democrtiques i que, en cas de
guanyar el S, declarin immediatament la independncia de Catalunya. Qui ha
dorganitzar-lo sn les nostres institucions. LANC i la societat civil EXIGEIX que el RI es
celebri, i si cal ajudar, per no posem les regles. Aix li toca al nostre govern i al nostre
Parlament.

4. Podem confiar que sense acord dels partits es podr fer?

No interpellem els partits, el nostre interlocutor ara sn les institucions: Govern i
Parlament. Ens tornem a posar davant el procs. Si hi ha demanda ciutadana els partits
no shi oposaran.

5. I qu passa amb el Full de Ruta que tenien els partits per seguir
endavant? Ens carreguem el projecte de Junts pel S que va tenir tant
de suport a les urnes i que des de lANC ens vau demanar que
votssim?
Redissenyem lleugerament el Full de Ruta i exigim acabar el procs amb el Referndum.
La roda del hmster podria ser el Full de ruta segons com evolucions, no pas el
Referndum dIndependncia, que ns la sortida. El que posa en dubte la proposta de
Referndum s noms la idea que aquest procs tingui com a horitz immediat una nova
convocatria electoral. Proposar un referndum clar i inequvoc ara mateix s la millor
arma per aglutinar els partidaris del Si. Nosaltres hem centrat la pilota amb el
Referndum.

6. Per qu cal ara aquest Referndum dIndependncia?

Perqu amb el Referndum, la decisi, la pren el poble directament i de manera
innegable. No hi ha cap altra via ms legtima, clara i efectiva cap a la independncia.
Fins ara, hem provat altres camins i shan revelat impracticables per un motiu o un altre.
A ms, ens permet recuperar la iniciativa, desprs del despropsit dels pressupostos, i
possibilita lampliaci de la majoria social de ruptura a tots els partidaris del dret a
decidir. El Referndum ens permet proclamar la independncia si sobt un suport
majoritari; el Parlament de Catalunya necessita mostrar a la comunitat internacional que
la independncia s la decisi majoritria del poble de Catalunya i no hi ha millor manera
de comptar-nos definitivament que mitjanant un Referndum amb una pregunta directa
i binria sobre la Independncia.

7. El Referndum, s compatible amb el Full de ruta?

Plenament. Cal noms retornar al programa electoral de Junts pel S, o al document del
procs constituent del Consell de Transici Nacional, que el preveia, fent el Referndum
dIndependncia desprs daprovar la Llei de transici jurdica.

8. Quina diferncia hi ha amb la proposta del Full de ruta de fer un

referndum daprovaci de la Constituci que al mateix temps validi
la independncia?
Cal evitar entrar en debats de fons, on hi ha discrepncies legtimes entre les forces del
S. Per exemple: lestatus del catal (es pot dir que provisionalment les normatives
3

lingstiques sn les vigents en lactualitat), el sistema de defensa, el rgim parlamentari

i judicial definitius, etc. La Constituci definitiva sha de debatre quan ja siguem
independents, per garantir que en el debat hi participaran tamb els qui hauran defensat
prviament el No a la independncia. No podem condicionar la decisi de la
independncia a lopini sobre temes constitucionals bsics; on, lgicament, hi ha
discrepncies de fons segons les ideologies.

9. Com ha de ser un referndum sobre la independncia?

Amb una pregunta directa de S o No. Si es fa unilateralment, es far en aplicaci de la
sobirania del Parlament com el pas previ a la proclamaci de la independncia.

10. No cal que sigui pactat?

El volem pactat. Seria la millor opci. Per sabem que s molt improbable que sigui
pactat amb lEstat espanyol. Els referndums pactats, com els de Quebec i Esccia, sn
lexcepci. La majoria de referndums dindependncia que shan fet aquestes darreres
dcades shan fet unilateralment, sense pactar-los amb lestat central. s el cas de les
repbliques bltiques, dEslovnia, de Crocia, de Bsnia

11. Per qu no li diem "unilateral"?

Nosaltres preferirem fer un referndum pactat amb lEstat espanyol. El poble catal,
per, t el dret de fer un referndum sobre la independncia tant si est pactat com si
no. Si Espanya shi av, no ser unilateral. La unilateralitat no s lobjectiu, potser ser la
condici necessria.

12. Qui lhauria dorganitzar?

Sha de convocar per mandat del Parlament i lha dorganitzar el Govern de la Generalitat.

13. Hi haur observadors internacionals?

Nhi ha dhaver. s important que hi hagi observadors completament imparcials que
vetllin i certifiquin que el Referndum s legtim.

14. Quins passos previs ha de fer el Parlament?

El mandat del Parlament habilita una decisi sobirana del poble de Catalunya. Establir el
marc jurdic per a la realitzaci de la convocatria, que organitza el Govern, a banda de
determinar el dret transitori per a una proclamaci dindependncia eventual. El
Parlament ha destar preparat per aprovar la legislaci necessria per blindar la
convocatria i realitzaci del Referndum dIndependncia establir el marc jurdic en cas
de victria del S.
4

15. Hi ha legitimitat per a fer aix amb un 48% de vots per partits
independentistes el 27?
La majoria hi s i s clara. Un 48% dels que van votar ha donat suport a les forces que
duien la independncia al programa, un 39% a les contrries (per tant, representa un 55%
de S i un 45% de NO), i el restant 11% a forces favorables al dret dautodeterminaci
per no necessriament a la independncia. En qualsevol cas, consultar els ciutadans
sobre un tema de gran rellevncia poltica s sempre legtim i hauria de ser el ms
normal. El que no s legtim s furtar al poble el dret a decidir.

16. No hi hauria perill de convertir el Referndum dIndependncia

en un altre 9N?
El 9N es va convocar com un procs participatiu no vinculant, que volia cenyir-se a la
legalitat espanyola amb una llei catalana de consultes. De totes maneres va ser
impugnat i susps pel Tribunal Constitucional, i ara, els qui el van promoure sn
processats per haver desobet el TC. Perqu no sigui un nou 9N, cal un marc legal
diferent, que sigui vinculant, que es faci efectiu el resultat i que shagi detallat com es
far efectiu, de manera rigorosa i amb garanties.

17. Qu passa si lEstat espanyol vol evitar el Referndum fent s de

la fora?
LEstat espanyol evitar fer s de la fora perqu si ho fessin seria una imatge
internacionalment demolidora. Aquell dia ja haurem guanyat.

18. I podran els funcionaris participar en lorganitzaci?

Correspon al Govern trobar els mecanismes adequats per a la realitzaci material del
Referndum dIndependncia. La responsabilitat dels funcionaris en aquest cas queda
coberta per les decisions preses dacord amb la voluntat de la majoria del Parlament.

19. I si el Govern espanyol vol dissoldre el Parlament o suspendre

lautonomia?
Provocaria una imatge internacionalment demolidora per a lEstat espanyol. Aquell dia
ja haurem guanyat. Per si de cas, sactivaria lAssemblea de Crrecs Electes.

20. Com sestableix un topall de validesa? Quin resultat seria vlid

per a atribuir la victria o derrota al s o al no?
Un 50%+1? Un 50% + 1 s el referent en tots els referndums.

21. I en participaci? Si no sarriba al 50% de participaci del cens,

es pot donar per vlid?
Com ms gent hi participi, millor, naturalment. Per no hi ha qurums de participaci
mnima. El codi de bones prctiques en referndums de Vencia els prohibeix
explcitament, amb largument que els contraris a la qesti sotmesa a pregunta poden
utilitzar aquest mecanisme per fer guanyar la seva opci illegtimament. Estem en un
rgim on el vot no s obligatori i labstenci s una prctica important. El Referndum
sobre lEstatut dAutonomia del 2006 noms va tenir una participaci del 48%. Aix no li
va treure cap validesa legal.

22. Quin cens shauria de fer servir?

Correspon al Govern proporcionar la logstica del Referndum dIndependncia. Hi ha
diversos mecanismes que poden ser utilitzats, com per exemple lIdescat. Exemples
dalternatives per si fan falta: es pot utilitzar el cens electoral, tots els partits en tenen
una cpia que fan servir per fer els mailings electorals; es pot fer servir el registre de
poblaci de lIdescat, fet a partir del padr continu; es pot fer un cens propi com es va
fer a Esccia, on durant mesos la gent sinscrivia per a poder votar al referndum.
Alternatives nhi ha. Aquest no s el problema.

23. Arribem tard per a guanyar ara el Referndum dIndependncia?

Encara s ms difcil guanyar unes eleccions constituents amb les forces poltiques
que encara no shan posicionat sobre la independncia generant indeterminaci en el
resultat, o debatre una Constituci sense ser independents. No tenim la certesa de
guanyar el Referndum, per allargar la decisi sobre la independncia desgasta la
societat. Estem convenuts que el guanyarem perqu en aquest cas haurem exercit la
sobirania i haurem pres la decisi.

24. Quan es podria organitzar el Referndum?

Cal un temps de preparaci i cal tenir llesta la Llei de transitorietat jurdica per fer el
Referndum informat i rigors. Si ara es decids aquesta opci, caldria que fos dins del
termini de 18 mesos, comproms adquirit pels partits el 27S.

25. Quin ser el paper de lAssemblea?

L'ANC ha de mobilitzar la gent per participar-hi, ajudar a fer la campanya informativa,
demanar el vot pel S, i explicar-ho als mitjans nacionals i internacionals (molt
importants a lhora d'aconseguir el reconeixement).

26. La comunitat internacional reconeixer els resultats si lEstat

espanyol diu que s illegal?
La comunitat internacional pot reconixer els resultats si el Parlament de Catalunya
canvia el marc legal i dna el mandat al Govern de convocar-lo i si les conseqncies de
la votaci sn explicades clarament, perqu la gent se senti interpellada a participar-hi.
Efectivitat + legitimitat.

27. I si els partits no es posen dacord?

El Referndum s el que pot facilitar lacord entre els partits; en la resposta binria tots
hi poden estar dacord. Si els partits no es posen dacord, lANC insistir fins al final. Ara
ens ho juguem tot.