- Ens trobarem amb les idees de la ra que estan ms enll del que podem conixer i verificar i

lhome com a animal suprasensible pot reflexionar sobre aix. Laplicaci daquestes facultats que
es concentren en la idea de la ra troba el seu camp daplicaci en la moral. Ja no ens parlava de
lmbit de la lectura fenomnica sino que ens parla de coses com la dignitat, la felicitat. Per
constatavem que la llibertat i la felicitat no poden ser les vases de la moral doncs son individuals,
es la meva llibertat la meva felicitat, sha de buscar una universalitat per ser moral.
- Si sc feli s perque abans he trobat amb mi aquesta llei, si actuo be em reconec virtus ->
noto lafalagament dall meritori.
- Mussel dir: si ets feli es portes b, en canvi Kant dir si et portes b sers feli.
- Per ser lliures i adquirir aquest valor moral duniversalitat hem de trobar que all que faci no
sigui noms bo per a mi.
- Si trobem el que marca la meva voluntat com all que podem aplicar de forma universal, lo
meritorio gusta, independent de les inclinacions i dels mecanismes de la naturalesa, es un
moviment racional ms enll dels desitjos. Aquestes inclinacions sn cegues. Hem delevarnos
a la nostra condici natural i ho hem de fer imperativament doncs la nostra naturalesa es
satisfer els nostres desitjos i aix ho he de superar.
- Kant sen adona del problema -> estem en una altra cituaci empirica -> els que acabem sent
felios acavem sent nosaltres mateixos, el jo, el subjecte empric i es troba amb aquesta
antinomia de que lacompliement del meu dest fa que la meva persona concreta obtingui
satisfacci i tornem a estar en lmbit de lempiric, ho sensible.
- La crtica al judici intenta superar aquests elements -> el que es individual i universal, all
sensible i all abstracte -> Crtica a la facultat dadjudicar. Canvia el sentit del terme esttica,
sentit trascendental -> el que ms li preocupa i li interessa s com arribem a dir que all ens
sembla be o es bell, com hi arribem i com coincidim els uns amb altres? -> Ell constata que no
tenim el concepte de bellesa* Baumgarten recordem deia que era una representaci confusa*
- Per tenim el gust, la capacitat dapreciar all que es bell, tenim un sentiment de plaer, de gust.
- El que fa es partir del sentiment de plenitud, es un plaer s un gust diferent als altres, s un
plaer sense interes
- Hi ha dos tipus de judici - >
- TEXT 159 La facultat de judicar en general s la facultat que consisteixa pensar el particular
en tant que comprs sota l'universal. Si

l'universal (la regla, el principi, la llei) s donat, la facultat de

judicar que hi subsumeix el particular s determinant (...). Si noms
el particular s donat i la facultat de judicar ha de trobar
l'universal, ella es simplement reflexiva". "Sota l'expressi de
sensus communis s'ha de comprendre la noci d'un sentit com a tots,
es a dir, d'una facultat de judicar que, en la seva reflexi, t
present el mode de representaci de tot altre home a fi de vincular,
per dir-ho aix, el seu judici a l'entera ra humana i escapar, fent
aix, a la illusi resultant de les condicions subjectives i
particulars". "Per discernir si quelcom es bell o no referim la
representaci, no pas per l'enteniment a l'objecte amb vistes al
coneixement, sin per la imaginaci (potser unida a l'enteniment) al
subjecte i al sentiment de plaer o displaer experimentat per aquest".
"El gust es la facultat de jutjar un objecte amb relaci a la lliure
legalitat de la imaginaci". "El judici del gust no s un judici del
coneixement, i per tant no s cientfic sin esttic, amb la qual cosa
vull dir que s un judici el fonament del qual noms pot ser
subjectiu". "Les idees esttiques (sn) representacions de la
imaginaci que inciten a pensar molt sense adequar-se a cap concepte
determinat, es dir, sense que cap concepte li resulti adequat, cosa
que fa que cap llenguatge el pugui expressar per complet. (...) Les

anomeno idees perqu tendeixen vers all que es troba ms enll de

l'experincia i perqu cap concepte s'hi pot adequar". "Es podria
definir el gust com la facultat de judicar all que suscita el nostre
sentiment procedent d'una representaci donada universalment i
comunicable sense la mediaci d'un concepte". "No hi pot haver cap
regla objectiva del gust que determini per un concepte el que s bell".
"Bell es all que, sense concepte, agrada universalment". (Kant,
Critica de la facultat de judicar).

- Podem determinar el concepte duniversal? Si noms el particular es donat i hem de trobar

luniversal, ella, la facultat de judicar es reflexiu -> no tenim el concepte com el judici
determinatiu i hem de continuar amb el concepte. No tenim el concepte del que s bell, del que
es sublim, s un judici reflexiu i subjectiu.
- El judici del gust no es un judici del coneixement, s per tant subjectiu. Tenim el sentiment, ho
podem comunicar, aix es dona a tothom hi ha coincidencia per no sabem perqu, doncs no
tenim el concepte i no el podem explicar -> obtenim plaer pel reconeixement duna forma i com
no tenim el concepte de pk all es bell reflexionem sobre aquella forma i tot sser huma pot fer
aix. Diu que lexperiencia de la bellesa seria un sentiment de plaer que neix de la reflexi sobre
la forma de les coses. El que tenim es aix novell sobre la que tenim i sobre la que reflexionem.
s universal perqu s purament formal.
- No podem dir per a que serveix la bellesa, seguiriem vivint, no es una necessitat prctica, la
causa no es mai important, la relaci causa efecte en la esttica no es important, en les ciencies
s es fonamental per en art es un mbit contemplatiu ali al qu epodria tenir un efecte prctic.
All que ens agrada no s perqu tingui un efecte prctic. Si per que t una finalitat interna
que esta organitzat aix, dins lobra tot es causa i finalitat, t una articulaci orgnica, complexa,
com si hi hagues una finalitat en ella mateixa per no sabem quina s.
- TEXT 160 Un producte organitzat es un producte en que recprocament tot

es mitj i finalitat". "La finalitat de la forma en l'aparena es la

bellesa". "Bellesa es forma de la finalitat d'un objecte en tant que
es percebuda sense la representaci d'una finalitat". "La finalitat de
la forma d'aquest producte (de belles arts) ha de semblar tan lliure
de tota coacci en forma de regles arbitrries com un producte de la
naturalesa pura". "L'art es lliure (freie), mentre que l'ofici es
mercenari. L'art no pot realitzar la seva finalitat ms que com a joc,
es adir, com una activitat agradable en si mateixa. Mentre que
l'ofici s un treball, es a dir, una activitat desagradable que noms
ens pot atreure pels seus efectes (p. ex., el sou)". (Kant, Critica de
la facultat de judicar).
La bellesa s una forma que sembla que t la seva finalitat per no sabem quina s i si la diem o
la sabem ens deixa de semblar bell, si trobem la finalitat desapareix lexperiencia esttica, si dius
aquest quadre minteresa perque far negoci amb ell, si hi ha una finalitat externa en lobra,
aquesta deixa de ser bella, deixa de tenir un valor des del punt de vista esttica.
La finalitat interna de la forma ha de semblar tant lliure de tota coaccio de normes arbitraries com
un producte d ela naturalesa pura, lart s liure, no s com un ofici per sbreviure, lart no pot
realitzar la seva finalitat ms enll del joc, per una facultat per ella mateixa.
TEXT 162 "La natura era bella quan ella presentava l'aparena de l'art; i
l'art noms pot dir-se bell quan som conscients que es tracta d'art i,
tanmateix, se'ns apareix com a natura". "La finalitat en els productes
de les belles arts, encara que sigui intencional, no ho ha de semblar
(...) No han daparixer traces que indiquin que l'artista tenia la
regla sota els ulls i que aquesta ha imposat unes cadenes a les
facultats de la seva nima" (Kant).

- Si es nota massa lintenci malament, no han dapareixer traces ni cadenes que el porten en una
-

direcci, ha de semblar que lobra es porta a si mateixa,

Hi ha un acord entre el que s lobjecte format daquella manera i el subjecte que lest
contemplant, hi ha un acord entre subjecte i objecte. En el moment en el que fem el judici.
El lliure joc de les facultats que permet tot aquest proces, tot aquest acord el qual reconeixem una
bellesa que no t perqu ser una bellesa adherida a un objecte, a un referent sino que pot ser una
bellesa lliure, introdueix el concepte la idea del formlisme i de lart abstracte, poden haver-hi
tamb formes de bellesa lliures, un arabesc. La bellesa lliure es un joc de sensacions i la reconeix
per prefereix alguna cosa ms determinada pel seu caire racionalista.
Quan ens sembla b, ens estimula la nostra reflexi i fa que ho comuinquem i ho compartim. El
fet s que la cosa no cont la bellesa sino el fenmen, la sensaci que marriba de la cosa
sacomoda en la meva manera de percebre. El que ens arriba s el fenmen, la sensaci, el joc de
colors, per all important que entre la cosa i la nostra manera de captar-ho hi ha una
acomodaci i aix s ho important i el que es pot expressar i comunicar -> Aqu interv el sentit
com que ens guia en la nostra percepci i la nostra reflexi de tal manera que el que judiquem i
diem t en compte la manera en que tots els homes es representen les coses, les judica i les
comunica. Basicament el sentit com es la capacitat de comunicar al judici duna manera que t
en compte com laltre es representa les coses i tamb les comunuca. El sentit com judica i fa
unitaria aquesta experiencia, la fa compartida, fa possible que hi hagi un encaix entre el que jo
dic i el que un altre experimenta i el que jo dic i ha fet lartista.
El sentit com es la capacitat de comunicaci universal de lestat de lesperit, del que estem
experimentant, sentint, judicant tenint en compte que lartista ha fet aix a partir de les propies
facultats. Remet a un horitz antropologic -> lesttica de Kant s una antropologia, ens est
parlant de la naturalesa humana, ens parla del que podem fer, el que podem i no comunicar, fer
comunicable universalment el nostre sentiment sense tenir en compte ni tenir el concepte. El que
estableix que aix sigui un apriori, que hi hagi una comunicabilitat universal s el conjunt de
facultats de lsser hum com animal racional que tendeix a anar ms enll del que es sensible,
que t un substrat suprasensible, va ms enll de la pura realitat de les sensacions i que contrueix
una repreesentaci, en fa un judici i la comunica.
- En lestetica la facultat fonamental s la imaginaci TEXT 159 "Sota l'expressi de
sensus communis s'ha de comprendre la noci d'un sentit com a tots,
es a dir, d'una facultat de judicar que, en la seva reflexi, t
present el mode de representaci de tot altre home a fi de vincular,
per dir-ho aix, el seu judici a l'entera ra humana i escapar, fent
aix, a la illusi resultant de les condicions subjectives i
particulars".
Per saber si all es bell no ens quiem per lenteniment de cara a coneixer lobjecte doncs en
estetica no hi ha un judici del coneixement sino que per la imaginaci del subjecte i el plaer o
desplaer que ens proporciona. TEXT 159 "Per discernir si quelcom es bell o no referim la
representaci, no pas per l'enteniment a l'objecte amb vistes al
coneixement, sin per la imaginaci (potser unida a l'enteniment) al
subjecte i al sentiment de plaer o displaer experimentat per aquest".
Estem en una relaci entre subjectes, intersubjectiva i la facultat fonamental s la imaginaci la
qual unida al sentit com permet comunicarla de manera que pugui ser entesa i compartida.
IDEA ESTTICA s el terme que utilitza Kant i fa referencia -> TEXT 159 "Les idees
esttiques (sn) representacions de la
imaginaci que inciten a pensar molt sense adequar-se a cap concepte
determinat, es dir, sense que cap concepte li resulti adequat, cosa

que fa que cap llenguatge el pugui expressar per complet. (...)

- Quan Kant parla didees s que sempre falta alguna cosa -> en el cas de la idea esttica falta el
-

concepte. TEXT 159 Les anomeno idees perqu tendeixen vers all que es troba ms enll de
l'experincia i perqu cap concepte s'hi pot adequar".
Com treballa aleshores la imaginaci? -> La imaginaci treballa duna manera analgica i
simblica, manifesten un moment analgic doncs no poden transformar un objecte en un
concepte aleshores fan analogies entre objectes, entre operacions de representacions dimatges,
analogies en els procesos que fan els homes a partir de que tots tenim la mateixa naturalesa
humana per aquesta s sempre singular.
Quan exhibim la idea estetica i laltre la comparteix estem posant dacord totes les nostres
facultats i aquest s lltim fi de la naturalesa. Cada facultat anima altres facultats i arribem a la
plenitud daltres facultats igual que ho es lestica -> que tamb ens presenta una analogia i aqu
com passava a la tica apareix un antinomi que s el que ja hem explicat que s duna banda no
tenim el concepte i daltra banda ha dhaver-hi alguna cosa equivalent al concepte doncs si no no
podriem explicar res -> aquest substrat s la idea esttica i aleshores trobem en el suprasensible
el punt duni de totes les nostres facultats i posant en com totes les nostres facultats i es
manifesta la nostra dimensi suprasensible i les sensacions i les emocions queden relegades.
En el geni es manifesta la plenitud de lesser huma, en el geni no trobem tampoc el concepte per
si hi trobem les idees esttiques, hi trobem tamb models exemplars que ens serveixen en esttica
com les regles categories ens servien en la ciencia.
El geni s original, el geni no segueix les regles TEXT 163
"El geni es un talent encarregat de produir quelcom per al qual
no hi ha cap regla; no s un tracta d'una habilitat que es pugui
aprendre mitjanant regles, la qual cosa vol dir que la seva primera
qualitat ha de ser l'originalitat". (El geni es el) "talent o do
natural que proporciona les regles a l'art"; "els seus productes han
de ser tamb models, es a dir, exemplars, i encara que no hagin estat
engendrat per la imitaci, s'han d'erigir en mesura o regla de judici
per als altres". "Com que el talent, ents com una facultat productiva
innata de l'artista, pertany a la natura, ho podem dir tamb d'aquesta
manera: el geni es la disposici innata (ingenium) a travs de la qual
la natura proporciona les regles a l'art". "Com que, sense una regla
prvia, un producte mai podr esdevenir art, la naturalesa ha de
proporcionar aquesta regla a l'art a travs del subjecte". "Per jutjar
els objectes bells com a tals cal el gust; per, per a les belles
arts, es a dir, per la producci d'objectes, cal el geni". "Pot
definir-se el geni com la facultat prpia de les idees esttiques. I
aquesta es la ra per l qual la naturalesa (del subjecte) i no pas una
finalitat determinada, proporciona la seva regla a l'art" (Kant)
Aix es veur amb all sublim (dem ho veiem)