11-04-16

9. El nacionalismes musicals
s important entendre que el romanticisme tal i com lhem concebut fins ara, des de la dicotomia de la msica
programtica i la msica pura, la primera va tenir molts adeptes, i estem en un temps de revolucions, i hi ha com
un rebuig dels canons de al msica germnica. Fan que hi hagi un grups de musics en diferents zones, que fan
musica prpiament identitria. La voluntat dels msics, de fer aflorar unes caracterstiques de poble, que no noms
estigui caracteritzada per lpera. Herder, ja en el segle XVIII, ja havia posat latenci en el saber arqueolgic
popular. Vol que sanalitzi els folcks lieder, el poble sidentifica amb aquestes caons. Mirar el passat, per sempre
amb els ulls del present. Agafar les melodies que han sentit, per posant o afegint tot all programtica, per tant
actualitzar aquest tipus de msica. recupera les canons musicals, desperta aix altre, Volkslieder, que vol dir
esperit de poble. Si hi ha una srie de revolucions, dindependncia, es despertar aquest esperit de poble. Aix
volt dir democratitzar la msica, ja des de lesfera musical instrumental.
Cada mbit tindr les seves caracterstiques. Recuperen les escales musicals dels seus pasos, juguen amb els
cromatismes, incorporen en les orquestres instruments populars, temes histrics.
Hi ha una cosa important que cal destacar, que la msica pura no noms va influenciar la msica nacional, sin que
tamb la msica nacional va influenciar a la msica pura. s un cam de doble direcci.
Rssia va ser un dels pasos que va tenir ms fora els nacionalismes. Glinka, va composar Vida del Tzar, tamb
Dargomizhski, Ruossaka, Txaikovski, La dama despases i el grup dels Cinc, que tenim Balakirev, Borodin,
Cui, Mussorgski, Rinskikorsakov. Carcter extic de la seva msica. Sobretot una altra caracterstica, s que
tots ells componen poemes simfnics, msica programtica. Aquest exotisme, resulta ser un element molt atractiu
pels pasos mediterranis. Fins aleshores desconegut, s fora rellevant remarcar els elements folkorics amb aquest
exotisme.
Plasticitat de la msica, es busca la relaci entre la msica i all plstic, hi ha la voluntat per recuperar el lligam
ntim entre les arts.
Modest Mussorgski, va compondre una obra, que es titula Quadres duna exposici.
Lany 1873, es produeix la mort dun artista i arquitecte, Victor.A. Hartmann. Aquest s un artista prestigis en la
Rssia del moment. Al cap dun any es decideix fer una retrospectiva, amb les obres tant en la pintura, com en
lmbit de larquitectura, escenografia per teatre. Un recull duns 400 dibuixos. Hi ha un crtic molt reputat en
aquest moment, Vladimir Strasov, que s un dels organitzadors, li suggeries a Mussorgski, fer-li un homenatge
musical. Que seria una maner de donar-li un valor diferent. I M, es posa a treballar amb una suite per a piano, que
sigui ntimament el passejar dels espectadors, i que inspirin la seva obra pianstica. Hi ha una selecci de deu
quadres, per tant el qu fa s fer una msica totalment programtica, per amb una escultura molt especial. I que
passa a ser un referent per musics posteriors. Qu fa?

Lestructura, ens ajuda molt com a compositor estructura les parts. Fa un gran tema que es va repetint, que s el
passejar de lespectador. Com aquest passejar malgrat ser el mateix, va adquirint altres elements. El titula
Promenade. Per tant, tenim 4 promenades que ens van conduint, s com un element conductor. Dels deu quadres
que va seleccionar per fer la suite, noms sen conserven sis.

Gnom ( semblant al de lexposici), molts dels investigadors diuen que aquest va ser un trencanous fet per
Hartmann. Daquesta imatge el que agafa M. Amb aquest comps de tres per quatre, fa pautes i moviments
grotescos.

Aquesta obra de Mussorgski, va ser festejada per a molts compositors, i el compositor que lha portat a la seva
culminaci va ser Ravel. Aquest sap captar molt b latmosfera de Mussorgski. No noms fa un anlisis de la
compositor, sin que es fixa amb les sensacions de lexposici.
El vell castell, allusi a la edat mitjana. que s tpicament nacionalista. El cant del trobador, s
representat com una melodia melanclica. En ladaptaci de Ravel, li dna un carcter molt modern amb
la incorporaci del saxo.
Nens jugant a les Tullaries, Msica a les Tulleries E. Manet ( 1862). No es conserva. El que va fer Ravel,
utilitza els instruments de vent fusta.
Bydlo, no s de Hartmann, sin de Van Gogh. Vol dir bestiar en polons, i el dibuix eren dos bous que
arrossegaven dues rodes molt grans. Connotaci del arrossegar dels bous. Incorpora les tubes, els
contrabaixos. I juga amb el piano i el forte.
Ball dels pollets a les seves closques. El qu fa, s agafar el ritme de dos per quadre, i el registre dels
violins, per representar els pollets.
Samuel Goldenberg i Schmuyle, eren dos jueus polonesos, un de ric i un de pobre. Aquesta injustcia
social. Utilitza intervals, i lescala frgida. I la trompeta de manera estrident i amb staccato.
El mercat de Limoges, en el dibuix i apareixerien dues dones discutint en el mercat de Limoges.
Catacumba del sepulcre rom, aquest si que s de Hartmann, podem apreciar al mateix H, que est
parlant amb un amic seu. Exploren les catacumbes de paris. La pea es divideix en dues seccions, una
secci modesta, amb acords suaus , i una secci fantasmagrica. El tema del passejant amb tremolor La cabana sobre potes gallina, la bruixa Baba Yaga. En la cultura russa tenien molta por de la Baba Yaga.
El que va fer Hartmann s representar la cabana de la msica. un szcherso, que t una estructura A-B-A.
Gran porta de Kiev, un dibuix arquitectnic que va fer Hartmanm, que volia commemorar Alexandre II.
Aqu M, acaba la suite, amb un tema solemne un rondo, i acaba amb un repicar de campanes, amb un caire
religis.

Un suite de caracterstiques nacionalistes, la recuperaci delements folkorics.

Audici: Mikhail Pletroev
(https://www.youtube.com/watch?v=BMg_A8eYweY&index=36&list=PLWAli1fFuS9CPXLGtMs71nMgV6IDGYs3 )
Promenade I 0.15- 1.29
Gnom 1.30- 3.30 Canvis de dinmica.
Promenade II 3.31- 4.45
El vell castell 4.46- 8-39
Promenade III 8.40Versi orquestrada per Ravel
(https://www.youtube.com/watch?v=DXy50exHjes&index=38&list=PLWAli1fFuS9CPXLGtMs71nMgV6IDGY-s3 )

Promenade t una forma de pregunta resposta.

Gnom 2.39- `5.40
Fagots i contrafagots que creen latmosfera.
Promenade II 5.43- 6.32
El vell castell 6.33El saxofon
( BR Klassik)
Anem a veure lescola Txeca, tenim dos representants eslaus, Smetana i Dvarak. El primer fa un conjunt de
poemes simfnics, Me Vlast, descriu la plasticitat. Els paisatges que li pertanyen, els boscos, el curs del riu, etc. El
qu fa Dvorak, el que fa s recorre el poble amb les danses eslaves. Simfonia n 9, el nou mn. Tenim que tamb
dins dels Pasos Nrdics, a Edward Grieg, que va tenir una gran importncia, va fundar una acadmia a Noruega.
Altres representants serien Sibelius u Nilsen. A Anglaterra tamb hi va haver un brot important de nacionalisme,
hi ha un compositor que sha de destacar que E. Elgar, tamb tenim altres compositors com Delius, o Benjamin
Britten. Que sn representatius daquests nacionalistes.
Edward Elgar. Concert per a celo i orquestra en mi menor, op. 95 de 1918. Jaquellin Du Pre.
( https://www.youtube.com/watch?v=OH0jUQTCCQI )
Va ser tamb un music, molt important per tirar una musica anglesa sense mirar al continent. Voler acostar la
msica al poble.
Hi ha un element destacat en el marc espanyol, el naixement de la Zarzuela. Es crea un gnere, que per la
impossibilitat dels costos, es va reduint per donar fruit el genero Chico
Emilio Arrieta, amb la seva obra Marina, o Joaquim Romulado, Los diamantes de la Corona, o Toms Breton, o
Barberillo de Lavapies.
Genero Chico, Federico Chueca, Revoltosa, Gigantes y cabezudos, Albinez.
A Catalunya, el nacionalista va tenir la seva prpia escola musical, tota la meitat del segle XIX, mirava molt primer
cap a Itali, desprs cap a Alemanya, i un dels artistes s admirats va ser Wagner. Una iniciativa molt catalana, en
un context que lindustria era ms rellevant, el naixement dels cors, el cant coral. Les flors de maig, sn un exemple
daquesta nacionalisme. no noms amb la iniciativa coral, sin amb lincitava de crear una opera. Tenim una
iniciativa de lopera dEnric Morera. Que vol torbar els inicis de la Catalunya perduda. Va haver poemes musicats,
de Jacint Verdaguer. Funden lorfe catal. Que eren els oposats dels Claver.
Compositors per a piano, Joan Baptista Pujol. La suite espanyola. Tenim Enric Granados, laltre nom de la
pianstica de Catalunya, goyescas de 1916.
Parallelament a la creaci dels cors, aquesta creaci de musica de piano, tamb hem de destacar una important
tasca musicolgica dins del modernisme. Felip Pedrell, musicleg i compositor, que creu que les obres teriques
dels musiclegs, es recupera la musica religiosa, i es pot crear una musica catalana que mira al passat.
10. Post- romanticismes
Un dels centres ms importants dels post-romanticismes, s la Viena finisecular. Estan totalment gestats a partir de
Viena. A partir de dos moviments que sn molt significatius daquesta decadncia, que portar a la primera guerra
mundial. Aquestes dos moviments, sn la sezession a Viena i lexpressionisme viens. Tenim que fisn aleshores
simposava lacademicisme pictric, per tant temes histrics del passat, amb una tcnica molt romntica. Am b

aquest orientalisme, a partir de les exposicions universals larribada dart de cultura oriental. Per hi ha un grup
dartistes vienesos creen la sezession, amb Klim com a capdavanter. Joseph Maria Olbrich, crea un edifici per
aquests artistes, que volen tenir un lloc on reunir-se. Es va crear el 1898. No noms s important per les arts
plstiques sin que tamb per la msica. aquests elements naturals, Klim va crixer en un ambient dorfebres.
s a dir a cada temps el seu art, i a cada art la seva llibertat. aleshores, aquest grup, va crear un instrument que era
una revista, El retorn de la primavera, Ver Sacrum. Una caracterstica bsica de la sezession, s lobra dart total.
La importncia amb Wagner amb el drama musical. La lectura que en fan de lobra art total. s que tores les
manifestacions artstiques, tant les superior com les inferiors, shan de lligar, tot ha de ser una sola cosa. La uni de
totes les arts, i evidentment la musica va ser molt important.. els artistes aniran quotidianament aniran a concert i
intentaran crear aquestes obres dart total.
Linterior, el primer que es troba s una escultura gegant de L. V. Beethoven, una escultura de Max Klinger. Estava
al mig de la sala. A les parets, hi havia tot de pintura de Gustav Klim, que representaven la novena simfonia de
Beethoven. Ell creien que era el paradigma de lobra dart total, no noms el qu representava sin com Beethoven
ho havia estructurat. Llavors, el qu fa Klim representa com lheroi romntic lluita. Hi ha la redempci de la
humanitat.
La part final, la incorporaci de la veu amb la msica, aquest cor que acompanya labraada de lhome i la dona.
lamor s lnic que uneix. Per tant, lamor, vol dir el lligam, s uni de la diferncia. I un ha dentendre que aquesta
diferencia enriqueix a lamor. Aix ser el que inspirar els post-romanticismes.