Professional Documents
Culture Documents
Bulimia Nerviosa
Bulimia Nerviosa
Bulimia Nerviosa
BULMIA NERVIOSA
I TRASTORNS AFINS
Guia Clnica
URGNCIES
ACTUACI DEL PSIQUIATRE DE GURDIA EN REBRE UNA CONSULTA PER
POSSIBLE BULIMIA NERVIOSA
Realitzar lanamnesi i lexploraci psiquitrica tenint en compte lanamnesi,
lexploraci fsica i les proves complementries sol.licitades pel metge internista del Servei
durgncies.
Realitzar el diagnstic sindrmic. En cas de diagnosticar un trastorn diferent al de
bulmia nerviosa aplicar el protocol corresponent.
En cas de confirmar diagnstic de bulmia nerviosa haur de descartar complicacions
mdiques que indiquin lingrs en sala de medicina o UCI.
CRITERIS DATENCI MDICA URGENT EN LA BULMIA NERVIOSA I TCA
AFINS.
1.- Alteracions de la concincia.
2.- Convulsions.
3.- Deshidrataci.
4.- Alteracions heptiques o renals greus.
5.- Disminuci del nivell de potassi (< 3 mEq/mol)
6.- Alteracions del nivell de sodi.
7.- Pancreatitis.
8.- Arritmia severa o trastorns de la conducci cardaques.
9.- Bradicrdia < 40.
10.- Hemoptisi greu.
11.- Hematemesi greu.
12.- Dilataci gstrica aguda.
13.- Presncia de sncopes.
14.- Alteracions en lECG.
Si no hi ha criteris datenci mdica urgent, es valoraran els criteris dingrs psiquitric
urgent:
1.- Alteracions biolgiques de risc ( Freqncia cardiaca < 45, nivells de potassi <
3.5 mEq/mol, rectorrgies).
2.- Trastorns psicopatolgics greus.
3.- Ideaci autoltica greu.
4.- Desorganitzaci conductual greu.
5.- Comportaments autolesius importants.
Si el pacient compleix criteris dingrs psiquitric es contactar amb el coordinador del
programa de bulmia nerviosa i si no s possible, amb algun altre especialista del Servei de
Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil per tal de procedir al trasllat del malalt a la Sala
dhospitalitzaci. Si no fos possible posar-se en contacte amb el Servei de Psiquiatria i
Psicologia Infantil i Juvenil, singressar el malalt a urgncies o a la Sala dadults de
Psiquiatria. El malalt quedar al crrec dels especialistes daquesta Sala fins que es pugui
traslladar. Si el pacient no compleix criteris dingrs es remetr a Psiquiatria Infantil i
Juvenil adjuntant el corresponent informe assistencial durgncies.
AVALUACI I TRACTAMENT
CONSULTES EXTERNES
PRIMERA VISITA PARES
Histria clnica
Entrevista Chips per Bulmia nerviosa.
- Entregar qestionaris de pares, si s el cas.
SEGONA VISITA PACIENT
- Entrevista pacient i full de dades TCA
- Entrega de registres alimentaris i conductes purgatives (lnia base)
- Sol.licitut dexploracions mdiques:
Electrocardiograma
Analtica: Bioqumica srica. Glucosa, Creatinina, Proteines totals,
Colesterol, Triglicrids, AST, ALT, Bilirrubina, Albmina, Amilasa, Calci,CK,
CKMB,Fe, GGT, F. Alcalines, HBDH, LDH, Lipasa, Aldolasa, Magnesi,
Fsfor, Zinc, Proteinograma, Bicarbonat i Clor.
Na+ i K+ via urgent si hi ha conductes purgatives. Si no hi ha ,
incloure-les a lanaltica srica.
Hemograma complet i VSG.
Coagulaci. Temps de Protrombina i de Cefalina.
Hormonal (nicament si hi ha amenorrea)
- Recollida dels qestionaris dels pares.
Avaluaci psicolgica general (veure annex pg. 12 ).
.
TERCERA VISITA I DECISIO DENTRADA EN TRACTAMENT (als 7 dies de la visita
amb el pacient)
- Recollida de registres alimentaris i nova entrega
- Revisi de resultats de les exploracions mdiques.
- Recollida de qestionaris del pacient.
- Inici de tractament farmacolgic.
- Decisi dentrada en tractament: tipus, condicions i modalitat.
A.-Tractament ambulatori amb incorporaci a grup teraputic de bulmia.
B.- Programa dhospital de Dia per a Buimia si no hi ha suficient contenci a nivell
ambulatori o si no es compleixen els criteris dingrs. Es decidir el tipus de
tractament segons les caracterstiques del pacient i del seu trastorn. La forma del
tractament quedar a judici del terapeuta. Les modalitats de tractament poden
incloure Fototerpia i Descondicionament.
C.- Ingrs hospitalari si el pacient compleix algun dels criteris dingrs (veure pg.
8).
Sigui quin sigui el tipus de tractament, el pacient seguir el programa establert tant a
ambulatori com a Hospital de Dia com a lingrs hospitalari. Si cal procedir a
lingrs hospitalari, al rebre lalta de sala, seguir el programa dhospital de Dia.
La modalitat de tractament es decidir dacord amb les caracterstiques personals
i del quadre.
Els procediments teraputics en tots els casos seran mixtes cognitiu-conductuals i
farmacolgics. El tractament farmacolgic sinstaurar en el moment de decidir el
programa teraputic del pacient
TRACTAMENT FARMACOLGIC
1era. elecci. Fluoxetina 20 mg/dia. Pauta ascendent fins a dosi diria de 60 mg/dia
als 10 dies diniciat el tractament (control a larribar als 40 mg/dia). Si existeixen
efectes secundaris o indesitjables prou importants com per a fer suspendre la
medicaci,sinstaurar un altre tractament farmacolgic dacord amb el metge de
lequip que tracti el pacient.
2ona. elecci. Un altre ISRS, a criteri del psiquiatre encarregat, fins a dosis plenes
o afegir Topiramat a lISRS escollit fins a dosi plena.
AVALUACI I TRACTAMENT
HOSPITAL DE DIA
Avaluaci psicolgica (inici i final del tractament a H. de Dia)
Qestionaris dexploraci establerts en cada moment a Hospital de Dia,
ms lavaluaci inicial si no sha fet o han passat ms de dos mesos
Tractament
Dirigit a tots aquells pacients als que no s aplicable el tractament ambulatori i que
no
compleixen criteris dingrs hospitalari.
Segons les caracterstiques individuals de cada pacient es pot optar per un
tractament
a Hospial de Dia en temps complet o en temps parcial. Com a
norma general, en una primera fase shaur de seguir un rgim a temps complet.
Tot i que el pacient segueixi el programa dHospital de Dia, tindr una visita de
tractament setmanal amb el seu terapeuta.
Sessions dassessorament familiar en grup i individuals amb els pares del malalt amb
freqncia i periodicitat variables dacord a les caracterstiques del cas.
TRACTAMENT A TEMPS COMPLET
OBJECTIUS ESPECFICS
OBJECTIUS DE LINGRS
- Controlar i tractar les alteracions biolgiques que hi pugui haver.
- Controlar els afartaments.
- Controlar les conductes compensatries inadequades.
Objectiu 5:
Modificaci de les creences errnies, distorsions cognitives,
pensaments automtics inadequats en relaci a alimentaci, pes, capacitat de control,
Procediment: Model terpia cognitiva
Explicar funcionament psicolgic: relaci entre pensaments, emocions i conductes
Utilitzaci de registres entre sessions i anlisi dels mateixos a la sessi teraputica
(veure model registres de grup d Imatge Corporal)
Objectiu 6: Disminuir les alteracions de la imatge corporal
Procediment: seguir esquema del grup d Imatge corporal de l Hospital de dia
Informaci sobre que es la imatge corporal, els seus components, gnesi, factors
influents i mantenidors
Modificar component perceptiu: exercicis per a corregir la distorsi cognitiva (o
prendre concincia de la mateixa).
Modificar component emocional: ansietat envers imatge corporal. Seguir el model
de fbia: desensibilitzaci sistemtica o exposici (imaginada o en viu, gradual o
no)
Modificar el component cognitiu: pensaments automtics, tpics errors cognitius, s
dels contraarguments. Seguir model cognitiu.
Modificar el component conductual: eliminar conductes d evitaci (cos i situacions
socials), mitjanant exposici gradual i eliminar conductes de comprovaci i
ritualistes, amb prevenci de resposta
Fomentar activitats relacionades amb el cos que fomentin emocions positives
Prevenci de recaigudes: analisi de situacions de risc i entrenament en tcniques
cognitives per preparar-se per les mateixes
Objectiu 7: Increment de l autoestima
Procediment: seguir esquema del grup d autoestima de l Hospital de Dia
model d intervenci cognitiu-conductual
Objectiu 8: Millora de lestat dnim
Procediment: Seguir el model d intervenci cognitiva-conductual prpia de les alteracions
de lestat dnim, si no ha millorat amb la consecuci de control.
Objectiu 9: Millora de les habilitats i relacions socials (en el cas de que hagi problemes)
Procediment: seguir esquema grup d habilitats socials de l Hospital de Dia.
model cognitiu-conductual .
entrenament en assertivitat.
entrenament resoluci de problemes
implicaci dels pares en algunes sessions conjuntes i/o assessorament als
pares (si hi ha conflictes importants de relaci)