Recerca - Call For Papers

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 10

CALL FOR PAPERS. RECERCA.

REVISTA DE PENSAMENT I
ANLISI

Debating Direct Democracy: Processes and Mechanisms of Citizen


Participation

Editors: Yanina Welp (Center for Democracy Studies Aarau, University of Zurich) and
Vicente Ordez (Universitat Jaume I de Castell)
Delivery period: until 31 January 2017
Issue published: October 2017
Languages: Spanish, English, Catalan.
Web page: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/recerca

Recerca is a 6-monthly journal published in April and October. This publication is a


double-blind peer review of the Department of Philosophy and Sociology at the
Universitat Jaume I of Castelln (Spain). Recerca intends to attract top quality scientific
articles by national and international authors from the field of Philosophy and
Sociology. This journal is indexed in: Humanities Source Publications, Fuente
Acadmica Premier, Emerging Sources Citation Index, Philosopher s Index, Erih-plus,
CIRC (categora B rea Humanidades), e-revist@s and Latindex.

Call for papers: The deep political crisis currently sweeping Europe is not only posing
challenges to contemporary politics but also to its theoretical foundations, bringing into
question the scope and limits of representation (Tormey, 2014). The notion of renewing
or revitalising democracy emerges in this context, driven by the expectation of
expanding the spheres where citizens can be actors in the definition of public affairs

(Cortina, Garca Marz and Conill, 2008). A number of experiences promoted with this
intention have arisen in different parts of the world. These include examples such as
participatory budgets, citizen audits or popular consultations (Font et al., 2014; Geissel
and Newton, 2012; Lissidini et. al., 2014).
At the national level a trend towards the introduction of legal provisions to activate
mechanisms of direct democracy, such as the referendum or popular initiative, has been
observed, especially in Latin America and Eastern European countries (Serdlt and
Welp, 2012). In terms of activity, the European Union has been the object of many
referendums associated with the integration process while the recent introduction of the
European Citizens Initiative takes an unprecedented step, albeit an indirect and
consultative one (Mndez et al., 2014). However, these processes of democratic
innovation, which either recoup already well- known but little used mechanisms or
create new institutions, are not limited to the national or supranational level but have
played a key role in local governments both in Latin America (Porto Alegre or
Montevideo are now classic examples) and in Europe (Barcelona, Bologna, Madrid,
among others). Here, new technologies have a major contribution to make in
overcoming the constraints of time and space that are frequently put forward as an
argument against these forms of participation.
In this complex process, some institutions of citizen participation have been quite easily
integrated into the political repertoire of representative democracies. Rather than a
dichotomy between the representative principle and direct democracy, it works as a
gradual incorporation of elements of citizen participation in the workings of
representative institutions (Resnick, 2007). However, in other cases these mechanisms
are the source of dispute between local and central governments, between citizens who
are calling for their regulation or who are working to put them into action and
governments that are doing their best to prevent this to happen. The spectrum of
experiences is as diverse as the outcomes.
The aim of this edition of the journal Recerca is to critically analyse the possibilities and
limits of mechanisms of citizen participation in order to gain a better view of the
tensions, contradictions, adjustments and imbalances that take place in the democratic
ecosystem (Dekker and Feensta, 2015). Under what conditions can mechanisms of

direct democracy contribute to empower citizens, enhance transparency and generate


processes that strengthen democracy? What are the dynamics produced by the new
participatory settings in which activists demanding participation come into contact with
public institutions and organs of government? How can direct participation be
reconciled with traditional politics? What are the limits of citizen participation in postindustrial societies? We hope to explore these and other related questions from a broad
political, philosophical and/or sociological perspective to arrive at a more
comprehensive vision of democracy and its future. Recerca welcome contributions from
a theoretical perspective as well as those taking an empirical approach, from both case
studies or a comparative perspective.
Yanina Welp & Vicente Ordez
References
Cortina, A., Garca Marz, D. y Conill, J. [eds.] (2008): Public Reason and Applied
Ethics: the Ways of Practical Reason in a Pluralist Society, London, Routledge.
Dekker, P., Feenstra, R. (2015): Activism and Civil Society: Broadening Participation
and Deepening Democracy, Recerca. Revista de Pensament i Anlisi, Nm. 17, pp. 713.
Font, J., Della Porta, D., and Sintomer, Y. [eds.] (2014): Participatory democracy in
Southern Europe: causes, characteristics and consequences, London, Rowman &
Littlefield International.
Geissel, B., y Newton, K. (2012): Evaluating Democratic Innovations - Curing the
Democratic Malaise?, Abingdon, Routledge.
Lissidini, A., Welp, Y., Zovatto, D. (2014): Democracias en movimiento. Mecanismos
de democracia directa y participativa en Amrica Latina, Mxico D.F., UNAM.
Mndez, F., Mndez, M. and Triga, V. (2014): Referendums and the European Union. A
Comparative Inquiry, Cambridge, Cambridge University Press.
Resnick, P. (2007): La democracia del siglo XXI, Barcelona, Anthropos.
Serdlt, U. and Welp, Y. (2012): Direct Democracy Upside Down, Taiwan Journal of
Democracy, 8 (1), pp. 69-92.
Tormey, S. (2014): The End of Representative Politics, Londres, Wiley.

LLAMADA A APORTACIONES. RECERCA. REVISTA DE


PENSAMENT I ANLISI

La democracia directa a debate: procesos y mecanismos de


participacin ciudadana
Editores: Yanina Welp (Center for Democracy Studies Aarau, University of Zurich) Y
Vicente Ordez (Universitat Jaume I de Castell)
Perodo de envo: hasta el 31 de enero 2017
Publicacin del nmero: Octubre 2017
Idiomas: Espaol, Ingls, Cataln
Pgina web: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/recerca

Recerca es una revista semestral que se publica durante los meses de abril y octubre. Es
una publicacin basada en la revisin ciega por pares del Departamento de Filosofa y
Sociologa de la Universitat Jaume I de Castell. Recerca pretende atraer artculos de
primera calidad cientfica de investigadores/as nacionales e internacionales del campo
de la filosofa y de la sociologa crtica. La revista est indexada en: Humanities Source
Publications, Fuente Acadmica Premier, Emerging Sources Citation Index,
Philosopher s Index, Erih-plus, CIRC (categora B rea Humanidades), e-revist@s y
Latindex.
Llamada a aportaciones: La profunda crisis poltica que atraviesa Europa est
provocando no slo el cuestionamiento de la poltica contempornea, sino tambin el de
sus mismas bases tericas, poniendo en tela de juicio los alcances y lmites de la
representacin (Tormey, 2014). La idea de renovar o revitalizar la democracia surgen en
este contexto, nutrindose de la expectativa de ampliar los espacios de intervencin de
la ciudadana en la definicin de los asuntos pblicos (Cortina, Garca Marz and

Conill, 2008). Numerosas son las experiencias

por ejemplo, presupuestos

participativos, auditoras ciudadanas o consultas populares que se han desarrollado con


esta intencin en distintos lugares del mundo (Font et al., 2014; Geissel and Newton,
2012; Lissidini et. al., 2014).
A nivel de los gobiernos centrales, en las ltimas dcadas se ha observado una tendencia
a regular mecanismos de democracia directa, como el referndum o la iniciativa
popular, especialmente en Amrica Latina y los pases de Europa del Este (Serdlt and
Welp, 2012). La Unin Europea, por su parte, ha sido la regin del mundo que con
mayor frecuencia ha activado estos mecanismos, asociados al proceso de integracin,
mientras recientemente se ha introducido la Iniciativa Ciudadana Europea, como una
experiencia indita aunque con carcter indirecto y consultivo (Mndez et al., 2014).
Pero estos procesos de innovacin democrtica, que recuperan mecanismos ya
conocidos aunque poco utilizados o producen nuevas instituciones, no slo no se
circunscriben al nivel nacional o supranacional sino que han tenido como especial
protagonista al gobierno local, tanto en Amrica Latina (Porto Alegre o Montevideo,
como ejemplos ya clsicos) como en Europa (Barcelona, Bolonia, Madrid, entre otras).
Aqu las nuevas tecnologas estn haciendo una contribucin relevante permitiendo
superar las trabas del tiempo y el espacio, a menudo sostenidas como argumento contra
estas formas de participacin.
En este proceso heterogneo, algunos mecanismos de participacin ciudadana han sido
integrados en el repertorio poltico de las democracias representativas con cierta
naturalidad. No se trata tanto de una dicotoma entre el principio representativo y la
democracia directa cuanto de la progresiva incorporacin de elementos de participacin
ciudadana en el funcionamiento de las instituciones representativas (Resnick, 2007). Sin
embargo, en otros casos estos mecanismos son objeto de disputa entre gobiernos locales
y centrales, entre una ciudadana que reclama su regulacin o trabaja para activarlos y
unos gobiernos que se resisten a permitirlos. El espectro de experiencias es mltiple
como lo son tambin sus resultados.
En este nmero de la revista Recerca queremos analizar crticamente las posibilidades y
lmites de los mecanismos de participacin ciudadana con el objetivo de tener una mejor
perspectiva de las tensiones, contradicciones, ajustes y desajustes que tienen lugar en el

ecosistema democrtico (Dekker and Feensta, 2015): bajo qu condiciones pueden


esos mecanismos contribuir a un mayor empoderamiento ciudadano, implementar
herramientas de transparencia y generar procesos de fortalecimiento de la democracia?
Qu dinmicas generan actores polticos altamente participativos que demandan la
implantacin de mecanismos de democracia directa cuando entran en contacto con
instituciones pblicas y rganos de gobierno? Cmo conciliar la participacin directa
con las formas polticas tradicionales ? Cules son los lmites de la participacin
ciudadana en las sociedades postindustriales? Nuestra intencin es estudiar estas y otras
cuestiones relacionadas desde una amplia perspectiva poltica, filosfica y/o sociolgica
con el fin de lograr una imagen ms precisa y completa de la democracia en su propio
devenir. Son bienvenidas tanto las contribuciones tericas como empricas, centradas en
casos o en perspectiva comparada.
Yanina Welp & Vicente Ordez
Bibliografa
Cortina, A., Garca Marz, D. y Conill, J. [eds.] (2008): Public Reason and Applied
Ethics: the Ways of Practical Reason in a Pluralist Society, London, Routledge.
Dekker, P., Feenstra, R. (2015): Activism and Civil Society: Broadening Participation
and Deepening Democracy, Recerca. Revista de Pensament i Anlisi, Nm. 17, pp. 713.
Font, J., Della Porta, D., and Sintomer, Y. [eds.] (2014): Participatory democracy in
Southern Europe: causes, characteristics and consequences, London, Rowman &
Littlefield International.
Geissel, B., y Newton, K. (2012): Evaluating Democratic Innovations - Curing the
Democratic Malaise?, Abingdon, Routledge.
Lissidini, A., Welp, Y., Zovatto, D. (2014): Democracias en movimiento. Mecanismos
de democracia directa y participativa en Amrica Latina, Mxico D.F., UNAM.
Mndez, F., Mndez, M. and Triga, V. (2014): Referendums and the European Union. A
Comparative Inquiry, Cambridge, Cambridge University Press.
Resnick, P. (2007): La democracia del siglo XXI, Barcelona, Anthropos.
Serdlt, U. and Welp, Y. (2012): Direct Democracy Upside Down, Taiwan Journal of
Democracy, 8 (1), pp. 69-92.
Tormey, S. (2014): The End of Representative Politics, Londres, Wiley.

CRIDA A CONTRIBUCIONS. RECERCA. REVISTA DE


PENSAMENT I ANLISI

La democrcia directa a debat: processos i mecanismes de participaci


ciutadana
Editors: Yanina Welp (Center for Democracy Studies Aarau, University of Zurich) Y
Vicente Ordez (Universitat Jaume I de Castell)
Perode denviaments: fins el 31 de gener 2017
Publicaci del nmero: Octubre 2017
Idiomes: Espanyol, Angls, Catal
Pgina web: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/recerca
Recerca s una revista semestral que es publica durant els mesos dabril i octubre. s
una publicaci basada en la revisi cega per pars del Departament de Filosofia i
Sociologia de la Universitat Jaume I de Castell. Recerca pretn atraure articles de
primera qualitat cientfica dinvestigadors/es nacionals e internacionals del camp de la
filosofia i la sociologia crtica. La revista est indexada en: Humanities Source
Publications, Fuente Acadmica Premier, Emerging Sources Citation Index,
Philosopher s Index, Erih-plus, CIRC (categora B rea Humanidades), e-revist@s i
Latindex.
Crida a contribucions: La profunda crisi poltica que travessa Europa est provocant
no noms el qestionament de la poltica contempornia, sin tamb el de les seves
mateixes bases teriques, posant en dubte l'abast i lmits de la representaci (Tormey,
2014). La idea de renovar o revitalitzar la democrcia sorgeix en aquest context,
nodrint-se de l'expectativa d'ampliar els espais d'intervenci de la ciutadania en la
definici dels assumptes pblics (Cortina, Garca Marz and Conill, 2008). Nombroses
sn les experincies per exemple, pressupostos participatius, auditories ciutadanes o

consultes populars que s'han desenvolupat amb aquesta intenci en diferents llocs del
mn (Font et al., 2014; Geissel and Newton, 2012; Lissidini et. al., 2014).
A nivell dels governs centrals, en les ltimes dcades s'ha observat una tendncia a
regular mecanismes de democrcia directa, com el referndum o la iniciativa popular,
especialment a Amrica Llatina i els pasos d'Europa de l'Est (Serdlt and Welp, 2012).
La Uni Europea, per la seva banda, ha estat la regi del mn que ms sovint ha activat
aquests mecanismes, associats al procs d'integraci, mentre recentment s'ha introdut la
Iniciativa Ciutadana Europea com una experincia indita encara que amb carcter
indirecte i consultiu (Mndez et al., 2014). Per aquests processos d'innovaci
democrtica, que recuperen mecanismes ja coneguts encara que poc utilitzats o
produeixen noves institucions, no noms no es circumscriuen al nivell nacional o
supranacional sin que han tingut com a especial protagonista al govern local, tant a
Amrica Llatina (Porto Alegre o Montevideo, com a exemples ja clssics) com a Europa
(Barcelona, Bolonya, Madrid, entre d'altres). Aqu les noves tecnologies estan fent una
contribuci rellevant, permetent superar les traves del temps i l'espai, sovint sostingudes
com a argument contra aquestes formes de participaci.
En aquest procs heterogeni, alguns mecanismes de participaci ciutadana han estat
integrats en el repertori poltic de les democrcies representatives amb certa naturalitat.
No es tracta tant d'una dicotomia entre el principi representatiu i la democrcia directa
com de la progressiva incorporaci d'elements de participaci ciutadana en el
funcionament de les institucions representatives (Resnick, 2007). No obstant aix, en
altres casos aquests mecanismes sn objecte de disputa entre governs locals i centrals,
entre una ciutadania que reclama la seva regulaci o treballa per activar-los i uns
governs que es resisteixen a permetre'ls. L'espectre d'experincies s mltiple com ho
sn tamb els seus resultats.
En aquest nmero de la revista Recerca volem analitzar crticament les possibilitats i
lmits dels mecanismes de participaci ciutadana amb l'objectiu de tenir una millor
perspectiva de les tensions, contradiccions, ajustos i desajustos que tenen lloc en
l'ecosistema democrtic (Dekker and Feensta, 2015): sota quines condicions poden
aquests mecanismes contribuir a un major empoderament ciutad, implementar eines de
transparncia i generar processos d'enfortiment de la democrcia? Quines dinmiques

generen actors poltics altament participatius que demanen la implantaci de


mecanismes de democrcia directa quan entren en contacte amb institucions pbliques i
rgans de govern? Com conciliar la participaci directa amb les formes poltiques
tradicionals? Quins sn els lmits de la participaci ciutadana en les societats
postindustrials? La nostra intenci s estudiar aquestes i altres qestions relacionades
des d'una mplia perspectiva poltica, filosfica i / o sociolgica per tal d'aconseguir una
imatge ms precisa i completa de la democrcia en el seu propi esdevenir. Sn
benvingudes tant les contribucions teriques com empriques, centrades en casos o en
perspectiva comparada.
Yanina Welp & Vicente Ordez
Bibliografia
Cortina, A., Garca Marz, D. y Conill, J. [eds.] (2008): Public Reason and Applied
Ethics: the Ways of Practical Reason in a Pluralist Society, London, Routledge.
Dekker, P., Feenstra, R. (2015): Activism and Civil Society: Broadening Participation
and Deepening Democracy, Recerca. Revista de Pensament i Anlisi, Nm. 17, pp. 713.
Font, J., Della Porta, D., and Sintomer, Y. [eds.] (2014): Participatory democracy in
Southern Europe: causes, characteristics and consequences, London, Rowman &
Littlefield International.
Geissel, B., y Newton, K. (2012): Evaluating Democratic Innovations - Curing the
Democratic Malaise?, Abingdon, Routledge.
Lissidini, A., Welp, Y., Zovatto, D. (2014): Democracias en movimiento. Mecanismos
de democracia directa y participativa en Amrica Latina, Mxico D.F., UNAM.
Mndez, F., Mndez, M. and Triga, V. (2014): Referendums and the European Union. A
Comparative Inquiry, Cambridge, Cambridge University Press.
Resnick, P. (2007): La democracia del siglo XXI, Barcelona, Anthropos.
Serdlt, U. and Welp, Y. (2012): Direct Democracy Upside Down, Taiwan Journal of
Democracy, 8 (1), pp. 69-92.
Tormey, S. (2014): The End of Representative Politics, Londres, Wiley.

You might also like