Text 1

Les dietes, millor personalitzades

El model actual de lesttica femenina que trobem a les revistes s aix, un model: bsicament
una noia jove, alta i prima. A partir daqu una multitud de dones en volen prendre model i fan
mans i mnigues per assemblar-shi.
Ets jove i alta, o no ho ets, i canviar aix s impossible. Ser prima o no ser-ho, o millor dit, estar
prima o no estar-ho s una altra cosa i, instintivament, tenim per cert que aix depn de
nosaltres. Aquesta falsa creena propicia laparici de quantitats ingents dnimes caritatives
que ens aporten solucions en forma de dietes mgiques.
Evidentment que hi ha dietes serioses basades en una alimentaci sana i equilibrada, dirigides
per bons professionals; per aquestes no fan miracles. Normalment ens sentim atrets per all
que sembla ms fcil, les promeses dobtenir una figura esvelta sense esfor, sense passar gana i
amb poc temps, sn molt temptadores; i encara que en el fons sospitem que no pot ser gaire bo,
ens deixem portar i ho provem, no fos cas Potser la dieta de la carxofa, potser la de lentrep,
potser les dissociades, potser les proteiques. Quina puc provar, ara que ve el bon temps?
El millor, en cas que realment ens convingui fer dieta, s posar-nos en mans de professionals
que ens naconsellin una de personalitzada que no pugui perjudicar el nostre organisme. Hem de
descartar totes aquelles dietes que ens han dit, sabem o coneixem perqu alg les ha fet i li han
funcionat. No tothom t el mateix metabolisme ni les mateixes necessitats i el que funciona b
en una persona pot ser perjudicial per laltra. A ms, hem de tenir en compte que una dieta pot
semblar que va b, en principi, per, si desprs fa lefecte rebot guanyarem ms quilos dels que
haguem perdut i la propera vegada en voldrem perdre encara ms En definitiva: un peix que
es mossega la cua.

Merc
Blog
disponible
en
http://blogs.cpnl.cat/aula-virtual-osona/category/cursos/nivell-desuficiencia-cursos/treballem-amb-textos/textos-argumentatius/

Text 2
Salvem la universitat catalana!

Hem de salvar la universitat catalana. Per qu? De qui? La primera pregunta es respon sola i si
alg no ho vegi aix seria absurd que comencs un seguit dallegats per a explicar-ho. Magrada
molt una frase que diu un personatge de Murakami: Si no ho entens sense que tho expliqui,
vol dir que no ho entendrs per ms que tho expliqui. Que hi hagi gent que pugui pensar que
un pas pot viure amb una universitat malalta s el primer smptoma que aquell pas est malalt.
Ras i curt.
Em voldria centrar en la segona qesti: de qui hem de salvar la universitat catalana? Respondre
aquesta qesti requeriria una anlisi profunda que ni jo sol no sabria fer ni aquest s el mitj on
fer-ho. Per tant, em limitar a aportar algunes reflexions que centrar en tres focus: els dirigents
poltics dEspanya i de Catalunya; els dirigents universitaris; i la poblaci, la universitria i la
que no ho s.
En primer lloc, hem de salvar la universitat de tants i tants poltics espanyols i catalans, de tots
aquells que no entenen la transcendncia de lensenyament superior dun pas. Em refereixo a
tots aquells que han portat la malaltia a la universitat, potser perqu molts daquells poltics (poc
preparats, duna mediocritat abassegadora, que arriben al poder, no pels seus coneixements, sin
per ascensos i fellonies internes dels partits) ja sn ells mateixos un bacil verins per a la nostra
societat. s evident que la primera responsabilitat s de lestat espanyol, per la deixadesa de les
poltiques educatives, per aquest canvi constant de plans docents segons el govern que arriba al
poder, per la perfdia que va significar lliurar-nos al pla Bolonya sense cap debat previ Per
no podem oblidar que els governs catalans tampoc no han fet res per a palliar la situaci, que
ells tamb van encaminar-nos per inrcia, sense discussions i sense pressupost al pla Bolonya
(oi, ex-conseller Huguet?) i que, aquests darrers anys, les universitats catalanes han entrat en
una deriva dendeutament econmic i dempobriment intellectual molt preocupant davant la
passivitat de la Generalitat.
En segon lloc, salvem la universitat dels rectors i degans. Segur que hi ha excepcions, per la
seva actitud sassembla massa a la manera conservacionista i autoprotectora que despleguen els
poltics de la vella escola, els de la casta. Hi ha un perfil de mandatari universitari que es
parapeta en els crrecs i que, en comptes de mirar pel b de tota la comunitat universitria, la
del present i la que ha de venir, noms busca el manteniment de lordenament establert, encara
que shagi demostrat pens. Sn aquells rectors i degans que fan pintar les parets de les
universitats de blanc, que esborren els grafits amb precipitaci perqu no volen que el conflicte
es representi en les facultats i campus que dirigeixen amb m de ferro. Sn aquells que, quan es
manifesten els nostres alumnes, en comptes de posar-se al seu costat si reivindiquen coses
justes, envien missatges preventius que ens recorden els pitjors tics de lautoritarisme. (No parlo
doda, el deg de la Facultat de Lletres de la UAB ho va fer no fa gaire.) Sn aquells que posen
en qesti la representativitat dels estudiants, a travs dels seus sindicats, per que no diuen que
ells ocupen els seus crrecs a travs duna malversaci democrtica: all no saplica la mxima
duna persona igual a un vot; all impera la norma del vot ponderat, els vots dels professors
funcionaris valen molt ms que els de les persones de qualsevol altre estament. (Lactual rector
de la UAB no va ser el ms votat, per ocupa el crrec perqu una majoria de la casta de
professors fixos el va protegir amb les seves paperetes.)

[...]
En tercer i ltim lloc, tamb hem de salvar les universitats catalanes dels professors que no
entenen que sn que som uns privilegiats (no em refereixo, s clar, a aquesta massa ingent de
professors precaris, un altre smptoma que explica la gravetat de la situaci), aquells que tenen
un bon sou, fan classes dos dies la setmana i a sobre es pensen que ja fan massa. S, aquells
professors que no han ents els canvis copernicans que porten les noves tecnologies i continuen
treballant com si Gutenberg hagus inventat la impremta abans-dahir. Hem de salvar-nos
daquells professors que, en comptes dentusiasmar-se amb la possibilitat de treballar amb la
joventut no fan ms que queixar-se de com arriben els alumnes a les facultats, de la seva poca
preparaci, que si no saben escriure, que si no llegeixen i tota la salmdia duns amargats que,
en molts casos, fa molt temps que no publiquen res, que han oblidat que els nostres sous
impliquen dedicaci exclusiva al coneixement, aix s, a la recerca i a la divulgaci. I ho hem
de fer en els temps que corren, els ciberntics, i no quan Scrates construa el seu pensament a
lAtenes clssica.
[...]
Ben mirat, potser noms hem de salvar la universitat catalana duna sola cosa: daquesta ablia
generalitzada que sha installat en la nostra societat segons la qual sembla que Catalunya pugui
viure amb unes facultats pobres i malaltes. I aix noms ho aconseguirem si reconquerim la
universitat, tots junts, primer a les aules i, immediatament desprs, als passadissos, als campus,
al carrer

Secci Opini de Vilaweb