Proposta daprofitament per a les

feixes de la masia Can Tobella,

Esparreguera.

Treball Final de Carrera

Enginyeria Tcnica agrcola
Explotacions Agropecuaries
Castelldefels, Setiembre 2009

Autora:
Soledad Lescano
Tutor:
Gil Gorchs
Altarriba

Proposta daprofitament per a les

feixes de la masia Can Tobella,
Esparreguera.

TREBALL FINAL DE CARRERA

ENGINYERIA TCNICA AGRCOLA
ESPECIALITAT, EXPLOTACIONS AGROPECUARIES

Autora:

Tutor:

Soledad Lescano

Gil Gorchs Altarriba

Resum
Aquest TFC s una proposta per desenvolupar un jard agrcola a les feixes de la masia
Can Tobella, Esparreguera. Avui la masia no es activa i un grup de joves fa servir les
seves instal.lacions pels cap de setmana. Lobjectiu es que aquest grup realitzi la
proposta per aprendre sobre el manieg de plantes, i aix aprofitar les feixes que sn
abandonades. Es va investigar quines espcies sn presents a Can Tobella i els seus
usos. A partir de les caracterstiques de la flora, es proposen les actuacions sobre les
feixes i les diferents espcies.
Finalment es planteja la metodologia, com un procs participatiu que consiteix en
xerrades i prctiques amb la gent perqu ells mateixos desnvolupin la proposta
prenent les decisions que creguin ms convenients.

Resumen
El siguiente TFC es una propuesta para desarrollar un jardn agrcola en las terrazas de
la masia Can Tobella, Esparreguera. Actualmente, la masia no est activa y un grupo de
jvenes utiliza sus instalaciones para los fines de semana. El objetivo es que este grupo
de jvenes realice la propuesta para aprender sobre el manejo de plantas y as
aprovechar las terrazas abandonadas. Primero se investig que especies hay en Can
Tobella y su posibles usos. A partir de las caractersticas de la flora se proponen las
actuaciones para los bancales i las diferentes especies. Finalmente se plantea la
metodologa como un proceso participativo que consiste en charlas y prcticas con los
participantes con tal de que sean ellos mismos los que desarrollen la propuesta
tomando las decisiones que crean ms convenientes.

Abstract
This TFC is a proposal for developing an agricultural garden on the terraces of the Can
Tobella farm house (masia) in Esparreguera. At present, the farm is not active and a
group of young people use its installations on the weekend. The aim is for this group of
young people to carry out the proposal in order to learn how to handle plants and in
this way make use of the abandoned terraces. First, it was determined what species
exist at Can Torbella and their possible uses. Proposals for uses of the terraces and the
different species are then made according to the characteristics of the flora. Finally,
the methodology is considered as a participatory process consisting of talks and
practices w ith the participants so that they are the ones who develop the proposal by
making decisions that they deem appropriate.

INDEX
Agraments ............................................................................................................3
1. Introducci .....................................................................................................4
2. Antecedents ....................................................................................................5
2.1

2.2

3.
4.

Condicionants, motivacions:................................................................................................. 5
2.1.1

La Masia, la seva historia, el seu entorn. ............................................................... 5

2.1.2

La gent: ......................................................................................................................... 6

Bases de la proposta, inspiracions....................................................................................... 7

2.2.1

Fukuoka ........................................................................................................................ 7

2.2.2

CEDISA .......................................................................................................................... 8

Objectius ...................................................................................................... 10
Can Tobella .................................................................................................. 11
4.1 Introducci:....................................................................................................................................11
4.2 Principals caracterstiques del municipi...................................................................................12
Ubicaci........................................................................................................................................12
Climatologia.................................................................................................................................13
Relleu ............................................................................................................................................14
Hidrologia.....................................................................................................................................15
Sl..................................................................................................................................................16
4.3 Installacions i superfcie aprofitable de la masia...................................................................16
4.4 Les feixes........................................................................................................................................17
4.5 Flora til.........................................................................................................................................20
4.5.1 Espcies dinters per a la proposta: criteris de selecci.........................................20
4.5.2 Descripci, curiusitats, usos (per ordre alfabtic, segon nom cientfic)................22
ARBRES .........................................................................................................................................22
ARBUSTOS....................................................................................................................................33
HERBES 1, Plantetes...................................................................................................................42
HERBES 2, Gramnies lleguminoses .......................................................................................50
SITUACIONS PARTICULARS PEL PORT.....................................................................................57

5.

Proposta dactuaci ....................................................................................... 63

5.1 Actuacions sobre les feixes. Condicionament de lespai......................................................64
5.2 Actuacions sobre les espcies....................................................................................................64
5.2.1 Criteris ................................................................................................................................64
5.2.1 Proposta (Veure Annex 1, P. 07 Proposta).................................................................65

6.
7.

Metodologia .................................................................................................. 70
Conclusions .................................................................................................. 77
1

8. Fonts consultades:......................................................................................... 78
Annexes .............................................................................................................. 81

Agraments
Als meus amics,
Cynthi i Ursula,
Alfredo i Jime,
Ana i Gema,
Vani i Will,
Maria i Pol.
A la gent de Can Tobella, molt especialement al Jordi, gran amic.
A la Sra. Rosa.
A la meva famia, sobre tot a la Nila.
A la UPC per acceptar-me com estudiant, convalidant-me totes les assignatures que
portava de la UNC (Universidad Nacional de Crdoba).
Per especialment als professors que han colaborat, amb molta pacincia, en la realitzaci
daquest TFC,
A. M. C. Verdu i Gil Gorchs Altarriba
Maite Mas i Ramon Josa.

1. Introducci
Lesperit daquest treball es tancar un cicle daprenentatge, en el que a ms a ms de fer
servir els coneixements adquirits, es pretn aprendre a presentar una idea com a Tcnic
agrcola en llengua catalana, per donar aix, el primer pas al mn professional.
El present TFC consisteix en proposar un jard agrcola per les feixes de la masia Can
Tobella, Esparreguera. Shan triat les paraules jard i agrcola pensant en passatemps i
producte. Passar el temps fent un jard es una activitat en la que es pot aprendre sobre la
natura i es

considera, millora la qualitat de vida; per altre banda aquest jard

proporcionar productes concrets que es poden aprofitar per diversos usos. A ms a ms

es generar un espai per realitzar activitats a laire lliure.
La present proposta, ha sigut inspirada en dos petits llibres, Revoluci dun bri de palla
(Fukuoka, 1975) i Chacras y chacareros (CEDISA, 1993) (explicats al punt 2); a ms a ms
de casi dos anys dobservaci de Can Tobella i el seu entorn.
Es tracta darribar a una combinaci dherbes, arbusts i arbres, adaptades al paisatge que
proporcionin ms beneficis que lactual.
Es cerca que aquest jard sigui totalment gratut i ecolgic. El terme gratut s molt clar,
zero euros de despesa per posar en marxa la proposta, aquesta idea es tradueix en intentar
fer servir el mnim d insums externs, aprofitant al mxim els recursos que hi ha a la masia.
Per ecolgic no ho es tant. Avui es fa s daquesta paraula en molts mbits i fa referncia
a molts aspectes. Quan diem ecolgic en aquest treball, fem referncia a lagricultura del
no fer que proposa el Sr. Masanobu Fukuoka, i a la idea de criar a la natura mentre ella ens
cria a nosaltres, de la visi lamista (punt 2).
Per tot aix es faran servir plantes adaptades al paisatge on es troba Can Tobella i que
tinguin s antrpic.

2. Antecedents
2.1 Condicionants, motivacions:
Es van realitzar casi dos anys dobservacions a Can Tobella, des de febrer del 2005 fins al
gener del 2007, dels que van sorgir dos aspectes molt simples e importants que van
promoure aquesta proposta.
2.1.1 La Masia, la seva historia, el seu entorn.
Can Tobella s una masia molt antiga al peu del Tossal Rod, documentada des del segle
XIII i reformada en poques posteriors. Va ser una masia molt important a la zona durant
segles, fins lany 91, quan va morir el seu propietari.
Al seu paisatge es pot apreciar, el Montserrat, el riu Llobregat i un precis bosc, on
predomina el roman, que vol recuperar-se dels importants incendis que va patir la zona
entre els anys 80 i 95.
Es va parlar amb vens d Olesa i Monistrol de Montserrat (encara que va pertnyer al
municipi dEsparreguera, tota la vita Can Tobella va tenir molt ms relaci amb aquests dos
pobles) per conixer una mica ms a fons el que significava la masia per a la zona.
Demanant informaci a Olesa vam obtenir la dada duna dona, Sra. Rosa, que havia viscut
per 50 anys a Can Tobella. Vam contactar amb ella i li vam fer una entrevista en la que ens
va dir tot el que sabia sobre Can Tobella. Per exemple, ens va comentar que els caps de
setmana es feien reunions amb calotades, fideus, paelles, depenen de lpoca, en las que
es ballaven sardanes, ens van ensenyar fotos i tot. El ms important es que ens va donar
dades sobre el maneig de Can Tobella: quins cultius es feien, en quina poca, a on, com era
el bosc abans dels incendis, quins animals es criaven.
A lany 1991 el propietari va morir i com que la seva dona t altres ocupacions, no es
dedica el camp, va quedar tot abandonat. Tot i aix, conscient de l importncia histrica de
la masia i del valor paisatgstic del seu entorn, va arribar a un acord amb grup de 17
persones de entre 25 i 35 anys per que tinguin cura del lloc.
Avui, Can Tobella forma part del PEIN (Pla dEspais dInters Natural de Catalunya) de
Montserrat. Ubicada en un entorn paisatgstic privilegiat, constitueix una construcci amb
un valor histric incalculable (a la placa del pati de la masia posa que data de lany 985);
ledifici, que sha conservat molt be, s un magnfic casal de planta basilical i coberta a dos
5

vessants,

amb

alguns

edificis

annexes

al

seu

voltant.

(http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=565).

Lentorn de Can Tobella es meravells, a ms a ms del bosc dels voltants, t una prada al
costat del riu Llobregat de casi 6 has., 2 has. de feixes orientades cap al sud, un pendent
amb oliveres cap a loest i una petita pineda que va sobreviure als incendis. Un torrent que
avui noms porta aigua quan plou, un cam fins a Monistrol, un fins lestaci de ferrocarrils
i infinitat de corriols per tot arreu. La puda, antic balneari daiges sulfatades, tamb es
molt a prop. De fet per, arribar en cotxe a Can Tobella sha de passar per la puda.
En definitiva un lloc molt particular amb valor histric i paisatgstic. Molt b conservat amb
infinitat de ancdotes que parlen de la cultura catalana. Un lloc en el que es poden tractar
infinitat de temes dinters paisatgstic, comunitats vegetals, incendis, agricultura
tradicional. Un lloc que ens porta al passat, i a ms a ms avui pertany al PEIN Montserrat.
2.1.2 La gent:
Per diferents vies un grup de persones de ciutat, en general escaladors de entre 25 i 35
anys, va conixer la situaci de la masia. Es van reunir amb la propietria, que noms pot
anar a Can Tobella cada 15 dies per realitzar feines mnimes de manteniment; i junts van
decidir que ells ferien servir els edificis annexes del voltant pels cap de setmana a canvi de
cuidar Can Tobella. Es aix com se han repartit les installacions i es van trobant de tant en
tant.
De aquest grup ning es guanya la vida treballant la terra, cadasc t la seva feina, que sn
de les ms variades. Per el que si tenen en com es que no els hi agrada viure a la ciutat i
volen aprendre a treballar la terra. Per aix han cercat tenir aquesta experincia, per
apropar-se al camp, per que no sigui una illusi; volen experimentar, per en un futur molt
proper viure al camp i si s possible algun dia viure del camp. Alguns es dediquen al seu
jard, altres intenten fer un hort (encara que continuen alimentant-se de la compra, quan
mengen alguna verdura, fruit del seu experiment, ho comenten orgullosos), altres tenen
curiositat per les plantes que creixen als voltants i els seus usos tradicionals, s a dir,
cadasc canalitza les seves inquietuds en una activitat individual.
Per altre banda, compten amb un espai en com (el celler de la casa principal) amb
perspectives de realitzar activitats en conjunt. El celler avui s com el club social daquesta
particular comunitat, la gent ho ha equipat fent un espai de treball amb eines, un de
6

msica, altre per festes i reunions, s a dir, lantic celler de la gran masia es avui un punt de
trobada de la comunitat.
De les diferents xerrades amb el grup, es pot dir que, en general, tenen les segents
inquietuds que van promoure la proposta:
Aprendre a respectar la natura; el sl, laigua, el clima, el paisatge, lentorn i

la seva flora i fauna, comprenent els seus cicles.

Treballar la terra, experimentant

el que se sent a lobtenir aliments,

productes della.
Inters per temes com,

agricultura actual (comercial, cientfica, convencional, etc.) i les seves

implicacions per a la terra a nivell global (contaminaci, tipus i quantitat
denergia que requereix, etc.) i la qualitat dels productes que resulten
daquesta.
qualitat dels aliments des de la perspectiva del seu consum.
manteniment del paisatge i el seu valor cultural, com a participant actiu que
s.
usos tradicional de les plantes.
Daquets dos aspectes neix la proposta. Per una banda, un grup de persones que volen
aprendre a treballar la terra i per altre banda, la terra abandonada. Es a les feixes de Can
Tobella on el grup pot canalitzar les seves inquietuds desenvolupant activitats collectives
sobre el treball amb la terra.
2.2 Bases de la proposta, inspiracions.
Aquesta proposta consisteix en fer servir les feixes com a lloc dexperimentaci per aquest
grup de joves. Es tracta de desenvolupar, aprenent, un jard agrcola a les feixes, aquest
procs es basa, com sha dit a la introducci, en les idees expressades als llibres Revoluci
dun bri de palla (Fukuoka, 1975) i Chacras y chacareros (CEDISA, 1993).
2.2.1 Fukuoka
El Sr. Masanobu Fukuoka va nixer al Jap lany 1913. Va estudiar Microbiologia,
especialitzant-se en malalties de plantes i animals. Desprs de treballar per al mn cientfic
7

durant un temps, va decidir provar per si mateix una altra manera de fer agricultura. La va
denominar agricultura natural, agricultura del no fer. Ell diu que lagricultura ms
natural s la recollecci i la caa per que es pot desenvolupar lagricultura natural
acompanyant els processos de la natura, en lloc dintentar millorar-los a fora de
conquerir-los.
Lagricultura natural que planteja el Sr. Fukuoka t quatre principis bsics:

No treball del sl.

No fer servir adobs, ni compost preparat.

No eliminar les males herbes, sin controlar-les.

No dependncia dels productes qumics, cultivant plantes vigoroses en un

ambient s.
Amb aquests quatre principis fa cultiu dhortalisses, fruiters i cereals, des de fa anys, amb
rendiments equiparables a lagricultura comercial davui, basada en els coneixements
cientfics.
2.2.2

CEDISA

El CEDISA, Centro de Desarrollo e Investigacin de la Selva Alta, va ser creat lany 1982, al
Per, per recolzar iniciatives locals orientades a un maneig curs dels recursos naturals,
mitjanant projectes de desenvolupament rural integral. A Chacras y chacareros, 1993, es
publiquen dos treballs realitzats a la conca del riu Mayo Central, Per.
Els autors del primer treball presentat sn Grimaldo Reginfo i Rider Panduro. En aquest es
mostra com els camperols que viuen all encara conserven la visi dels seus avantpassats:
la cultura lamista.
Al segon treball Eduardo Grillo fa un estudi sobre lexistncia duna via camperola que
condueix a lestabliment dun sistema de producci dagricultura estable per a les
condicions davui a la Selva Alta.
La cultura lamista s la del la gent que va viure all on la selva Amaznica es troba amb la
Serralada dels Andes, al Per. Es caracteritzava per ser una cultura agrocntrica, s a dir,
tots els seus costums i activitats giraven al voltant del treball amb la terra. Els camperols
davui, descendents daquella cultura, veuen a les plantes i animals com a part de la seva
famlia. Des de la seva cosmovisi, la comunitat humana s part de la natura, no es
diferncia della ni soposa. La natura cria a la comunitat humana mentre que la
8

comunitat humana cria a la natura. Hi ha una reciprocitat. Per ells cada planta, cada
animal, laigua, la terra, tenen la seva personalitat, el seu rol; observen el que els hi agrada i
procuren oferir-los-hi. Aquesta mena de criana mtua sexpressa en un sistema de
producci que harmonitza les relacions entre la natura i el sser hum, per conformar junts
el paisatge.

3. Objectius
Objectiu principal:

Proposar un jard agrcola per a les feixes de Can Tobella, un espai en el que el grup

canalitzi les seves inquietuds, sota el marc de la filosofia del Sr. Fukuoka i la visi lamista.
En particular tamb es pretn:

Generar un espai per a laprenentatge sobre el maneig de plantes, a cavall de la

jardineria i ls agrcola tradicional.

Experimentar una altra manera de fer agricultura (entenent aquesta com la manera

dobtenir productes dorigen vegetal i animal) posant a proba mtodes poc convencionals
(sembra, mtode de les bolites dargila per Masanobu Fukuoka).

Desenvolupar la proposta amb el mnim de insums externs possibles.

Des de el punt de vista personal:

v

Aprendre a presentar una idea com a tcnic agrcola en la llengua de la terra.

10

4. Can Tobella
4.1 Introducci:
Can Tobella com sha mencionat al punt 2, s una antiga masia ubicada al peu del Tossal
Rod que, segons la placa del pati, data de lany 985. Durant segles va ser molt important a
la zona. Actualment, com sha dit abans, pertany al municipi dEsparreguera per tota la
vita a tingut molt ms relaci amb els pobles d Olesa i Monistrol de Montserrat, pot ser pel
fet de trobar-se a la mateixa banda del riu Llobregat, uns dels lmits de la masia, i el que
aix implicava antigament.
Lantic cam d Olesa cap a Monistrol travessa Can Tobella avui acaba a lestaci dels
Ferrocarrils de la Generalitat, Montserrat aeri. Per aquest cam es troba lantic balneari La
Puda, que per les seves aiges sulfatades (fan pudor) i les seves installacions, ha sigut un
centre de turisme i terpies alternatives, avui abandonat. Actualment, encara es pot arribar
a Monistrol per aquest cam, per per un trencall que comena molt a prop del punt on el
Torrent de Can Tobella i el Llobregat sajunten; que va nixer de les obres dels FGC entre
els anys 65 i 75 quan van canviar del tren a vapor a lelctric (Dada obtinguda de parlar
amb la Sra. Rosa).
Abans, quan el que funcionava era el tren de vapor, hi havia un baixador (aturada del tren
sense estaci) a La Puda.
Com que vam tenir oportunitat de parlar amb la Sra. Rosa vam conixer una mica lhistoria
del ltim segle de Can Tobella. Ens va explicar que fins lany 1965 totes les feixes eren
conreades amb blat, i el que nosaltres li diem prada, era vinya i fruiters (prunes, peres,
pomes). Li vam demanar si a les feixes 3 i 4 (Annex 1, P. 05 Feixes) hi havia alguna
difer ncia, perqu observem que la vegetaci herbcia s una mica diferent (trobem les
mateixes espcies per amb diferent grandria de poblaci, (a la foto 1, Annex 1. P. 02
Emplaament, es pot apreciar que aquestes feixes tenen diferent color) i ens va dir que en
aquestes feixes es feia lhort. Rosa ens diu, com a recordant: No tenem que sortir mai,
tenem de tot: loli, el vi, les verdures, les fruites, la farina.... Tamb ens va explicar coses
sobre els animals, a Can Tobella es criaven ovelles, vedelles, conills, cabres, porcs, gallines
on avui sn els edificis annexos. I repeteix: Tenem de tot, no havia que sortir mai....

11

Entre els anys 55 i 65 es va canviar el blat per cirerers, dcada en que tamb es va
mecanitzar la producci. Les feixes van estar conreades amb cirerers fins al seu
abandonament lany 1991.
El paisatge que lenvolta, producte entre altres factors dels incendis que va patir la zona en
als anys 1980, 1985, 1986 i 1994, presenta arbusts de roman, farigola, llentiscle, bruc d
hivern, alguns roures grans (molt poquets) que no shan cremat i petitons, que han nascut
desprs dels incendis. Tamb shi troben pins, alguns sembrats al vol amb avioneta, altres,
plantats a m per gent d Olesa. La gent de Monistrol recorda la zona com un gran bosc
abans dels incendis. Avui tot forma part de l Entorn de Protecci del parc Natural de la
Muntanya de Montserrat (Resoluci MAH/344/2004).
4.2 Principals caracterstiques del municipi.
La majoria de dades que es presenten a continuaci shan obtingut del POUM (Pla dOrdenaci
Urbanstic Municipal dEsparreguera,Novembre 2004).

Ubicaci
El terme municipal d Esparreguera abasta 2742 km2 , est situat al nord del Baix Llobregat,
Catalunya, Espanya, 41 31 1 a 41 35 40 N; 1 49 43 a 1 54 44 E.

Figura 1: Mapa de situaci del terme municipal dEsparreguera (Baix Llobregat), Catalunya

(POUM, 2004).

La presncia del riu Llobregat divideix el terme en dues parts diferenciades. La poblaci, de
20.000 habitants aproximadament, est concentrada a la meitat sud del municipi. Can
12

Tobella es troba a la part septentriunal, que s la ms rellevant en quant al relleu, t 450

has. aproximadament, essent la masia ms gran del terme, documentada del segle XIII
(POUM, 2004).
Per arribar en tren sha dagafar el R5 de Ferrocarrils de la Generalitat i baixar a lestaci
Montserrat Aeri i caminar mitja horeta direcci sud per lantic cam d Olesa cap a
Monistrol. Per fer-ho en cotxe, una vegada a la carretera C55 (Carretera Abrera-Manresa)
sagafa el cam cap a La Puda que neix a lalada del kilmetre 7 (Annex 1, P.01 Situaci).
Com moltes de les antigues masies de Catalunya, si veiem Can Tobella des de dalt saprecia
la forma de fletxa que apunta cap al sud. A loest, acompanya la longitud daquesta fletxa el
riu Llobregat, al nord el Tossal Rod, a lest i sud la llera del torrent de Can Tobella (Annex
1, P. 02 Emplaament; Foto 1, vista aria).
Climatologia
La zona es caracteritza per tenir un clima mediterrani temperat molt proper al
mediterrani semi rid. Estius calorosos i a la vegada secs, factor molt important pel que fa
al risc dincendis forestals. Daltre banda, els hiverns sn temperats. Les pluges es
distribueixen irregularment al llarg de lany, concentrant-se a la primavera i sobre tot a la
tardor.
La temperatura anual mitjana s de 154 C, essent la temperatura mxima del mes ms
clid de 323 C i la temperatura mitjana de les mnimes del mes ms fred s de 25 C. La
precipitaci mitjana anual s de 6473 l/m2 (POUM, 2004).

13

Figura 2: Diagrama ombro trmic dEsparreguera. Perode 1960 1984 per les precipitacions (Estaci Meteorolgica 163
A dEsparreguera, Enric Gili i Bas) i 1997 2000 per les temperatures (Estaci Meteorolgica dels Hostalets de Pierola,
Anoia)(POUM, 2004).

Cal tenir en compte que part de la precipitaci caiguda s evapotranspirada. Hi ha una

relaci entre lincrement de la temperatura i el de levapotranspiraci, la qual saccentua
de forma molt important als mesos de juny a agost (POUM, 2004).
Com a balan, sobserva que a lestiu es produeix un dficit hdric molt important, doncs
les temperatures assolides sn elevades, mentre que la precipitaci esdev mnima,
sobretot als mesos de juliol i agost. Cal destacar que el rgim de les pluges s variable, ja
que es passa destacions humides i torrencials a altres rides amb molta sequera.
Per altre banda cal mencionar que es donen nevades puntuals i a vegades importants,
anualment o amb periudicitat superior i la presencia de zones on es crea un microclima,
degut a les caracterstiques del relleu, lorientaci, etc., en determinats indrets (POUM,
2004). Al febrer de lany 2006, a Can Tobella va haver-hi una nevada de fins a 20 cm.
dalada (observaci personal).
Relleu
La meitat septentrional del municipi es caracteritza per un relleu abrupte, format per
serrats amb uns vessants amb pendents de fins el 90 %, es el cas del Tossal Rod. Aquest
arriba a 3964 m.s.n.m, s un tur de forma aplanada a la part superior i circular vist en
planta. Est constitut per una massa de conglomerats, amb unes parets gaireb verticals
14

als seus laterals, de manera que a la seva part superiur i a la seva faldilla, la presncia
darbustos esdev molt important. En aquesta rea ls del sl s de caire forestal, amb la
presncia dalgunes masies allades, com la de Can Tobella, Ca n Estruch Vell i Ca n Estruc
Nou. Aquests relleus no permeten lestabliment de nuclis urbans (limitacions dedificaci,
de comunicaci, dabastiment de recursos, etc.) ni desenvolupar grans extensions de
conreus (dificultats de mecanitzaci, dabastiment del reg, etc.). Can Tobella es troba al
peu del Tossal Rod a 1638 m.s.n.m. (POUM, 2004).
Hidrologia
El relleu variable i pronunciat fa que shi desenvolupi una important xarxa de torrents i
rieres. A la part septentrional, on els pendents sn ms importants, els cursos daigua es
presenten ms encaixonats al relleu, presenten un pendent elevat i la seva llera es molt
estreta, de manera que en cas de pluges importants, drenen laigua rpidament cap al
Llobregat. A la part meridional, aquesta xarxa esdev amb menys pendent i presenta unes
lleres de ms amplada.
El riu Llobregat es lnic que porta aigua de forma abundant tot lany. Les rieres de
Masquefa, de Pierola, de Magarola i el torrent de Can Tobella porten aigua durant tot lany,
en forma duna capa superficial. La resta de cursos de la zona noms porten aigua quan es
produeixen precipitacions (POUM,2004).
Cal aclari r que segons la gent de la zona fa ms de deus anys el Torrent de Can Tobella
porta aigua noms quan plou. Gent de Monistrol i la Sra. Rosa diuen que fa anys, es va fer
un pou per extraure aigua per un poble, llera amunt, tallant la veta que alimentava el
Torrent de Can Tobella. Des de dalt es pot veure el dibuix que fa el canyissar seguint la llera
del torrent des de la Font del Rac fins al cam, abans darribar al Llobregat. La font de
Can Tobella, diuen els vens, fa ms de deu anys que es va secar, encara que segons
linforme del POUM s activa.

15

Sl
LICC (Instituto Cartogrfic de Catalunya) classifica els materials de la roca mare de la zona
de

Can

Tobella

com

argiles,

gresos

limolites

de

lEoc.

(vegis

http://www.icc.es/web/content/ca/index.html, consulta 10.08)

Per altre banda el POUM, 2004, classifica els sls del municipi (segons Soil taxonomy) en
quatre tipus:

Entisls: vores de rieres i rius.

Inceptisls: sls poc desenvolupats, amb horitzons edafognics dalteraci o

concentraci, per sense acumulacions o materials translocats que no siguin de

carbonats

slice.

(per

aquest

ltim

concepte

veure

http://personal.redestb.es/j.pol/sols.htm, consulta 10.08)

Mollisls: en indrets on la vegetaci s prou exuberant i ombrvola. Sls

forestals.

Alfisls: sn sls evolucionats, amb un horitz dacumulaci dargiles per

il.luvi (horitz arglic), podent trobar-se en sls forestals.

Podrem dir que a lorigen els sls de Can Tobella eren de tipus Alfisls, per actualment
degut a anys dus agrcola i processos derosi i transport, sn en realitat una barreja amb
Inceptisls.
De tots aquets aspectes resulta un sl clcic de textura franco-argilosa.
4.3 Installacions i superfcie aprofitable de la masia
Can Tobella t una gran casa, era, celler, oratori, pista de tenis, 23 casetes (edificis annexos,
Annex 1, P. 03 Edificis i Installacions), aproximadament 3 has. de feixes, incloent els
talusos, orientades cap al sud, 2,5 has. amb pendent doliveres cap loest, 0,5 has. de bosc,
lmit nord de les feixes i aproximadament 6 has. de prada al costat del riu, sent la resta
bosc (Annex 1, P. 02 Emplaament, Superfcie aprofitable). Avui, la casa est buida (els
propietaris venen a realitzar feines mnimes de manteniment), la pista de tenis, les feixes i
la prada, abandonades, els 23 edificis annexos i el celler ho fan servir el grup de joves pels
caps de setmana. Els hi agradaria viure per els edificis annexes no tenen tot aix que avui
necessita una vivenda per ser legal i tcnicament aprovada, i lera s el prking. Es planteja
16

desenvolupar la proposta a les feixes de la masia que han estat abandonades des de lany
91.
Laigua per les edificacions sobt duna veta subterrnia que s a dalt del edifici annex N
4, (Annex 1, P. 03, Edificis i Installacions), (pot ser aquesta la causa de que la font shagi
assecat). Laigua sextreu amb una bomba mixta automtica de PN 4 cv que porta laigua
des de 20 m de profunditat fins a un depsit de 3000 l arran del sl. La bomba, marca ESPA,
t un temporitzador que est programat de la segent manera: a lestiu, cada 4 hs. sactiva
durant 35, mentre que a lhivern ho fa cada 45 durant 10. (Dada obtinguda de parlar amb
la gent). Podem dir que a lestiu, moltes vegades manca laigua, mentre que a lhivern el
dipsit somple i laigua corre per on pot.
4.4 Les feixes.
Les feixes subiquen dins unrea que podrem comparar amb la figura dun rombe allargat
de nord-est a sud-oest. Per orientar-nos, fem dues lnees imaginries que creuen aquesta
rea, unint els vrtexs del rombe. Els vrtexs de la lnea ms llarga hi serien, a dalt de la
font del Rac, indret on el Torrent de Can Tobella es creua amb lantic cam d Olesa cap
Monistrol (avui acaba a laeri), i laltre, on el Torrent es creua amb lactual cam cap a
Monistrol. En aquesta rea, harmonitzant amb les corbes de nivell, es presenten les feixes
de Can Tobella. A l oest delimitades pel cam de les casetes amb lera al mig, al sud-est pel
torrent i al nord per lrea de Pineda (Annex 1, P. 02 Emplaament).
Les feixes es van numerar pensant en un recorregut pels antics corriols, avui una mica
confosos, amb lobjectiu de plantejar un passeig que ensenyi totes i cadascuna delles.
Aquest recorregut comena per la F. 1, on es troba el forn i acaba a la F.20 molt a prop de
la font Can Tobella (Annex 4, P. 04 Feixes) (Tamb veure Annex 2, Fitxes Feixes).
La superfcie total on es planteja realitzar la proposta es defineix com la superfcie de les
feixes ms la dels seus talusos, aproximadament 3 ha, essent la superfcie de les feixes al
voltant de 2 ha i la dels talusos aproximadament 1 ha. No es volia menystenir la superfcie
dels talusos per la seva mida i per les espcies que hi alberguen. Com que es una superfcie
arrodonida i molt heterognia, per obtenir la seva mida el que sha fet s; restar a lrea
total la de les feixes, per sha de tenir em compte que, al dibuix, lrea dels talusos s a
planta, s a dir que en realitat es una mica ms gran del resultat daquesta resta. Cal aclarir
17

que fa alguns mesos va aparixer una rampa que talla les feixes 16 i 14 fins arribar al
tnel de les vies del ferrocarril (Annex 1, P. O5 Zones); la primera no es veu molt afectada
per a la segona li manca el taco de la bota essent una superfcie important. Es comenta
a la comunitat que han sigut treballadors dels F. G. C. Tamb es diu que com que no es va
sollicitar el perms corresponent, en aquests moments les obres son aturades.
Avui, desprs de 18 anys dabandonament de les feixes, podrem dir que trobem una
comunitat vegetal transitria, producte de segles dagricultura i dels incendis, amb moltes
poblacions de espcies tils per lesser hum.
Tenint en compte les caracterstiques de relleu, orientaci i exposici; factors tots ells
molts importants pel que fa a les diferencies ambientals, es tradueixen en la constituci de
la flora actual; podrem dir que es generen zones diferents dins de les feixes. Ja sigui
passejant per les feixes, o veient una foto aria, hom pot veure, sentir que no totes sn
iguals.
Per aquest treball considerem les segents vuit zones dins de les feixes, (Annex 1, P. 05
Zones): (tamb es t en compte ls actual)
1-

Zona dhorts. Actualment hi ha tres persones el grup que fan hort a lespai

de les feixes.
2-

Zona ds antrpic. Es fa servir per prking la meitat de la F. 10 i la F. 6 per

barbacoes, jugar al futbol, etc.

3-

Zona de recuperaci del bosc. s a les F.14 i F.15 on la vegetaci s ha tornat

com als voltans, practicament no es percibeix que hi ha hagut agricultura.

4-

Zona ametllers. s la zona de les feixes amb major exposici solar i la menys

humida. En aquesta zona trobem trossos de sl nu, amb fora pedregositat. La

denominem Zona ametllers perqu s on proposem implantar ametllers.
5-

Zona figueres. Zona de transici fins la ms humida. Es proposa implantar les

figueres.
6-

Zona moreres. Zona de transici fins a la ms humida. Es proposa implantar

les moreres.
7-

Zona Nesprers. La zona ms humida, que menys insolaci rep i la ms

frondosa en quant a vegetaci. No hi ha cap tro de sl nu, cobertura 100 %. Es

proposa implantar nesprers i arboos.

18

8-

Zona pastura/llistonar, fonoll. Aquesta zona no es continua (F. 2, 3, 4, 5, 8 i

11) i presenta diferents orientacions, per la considerem tota una pel tipus de flora
que presenta i perqu el seu pendent s similar. En general podem dir que ms
enll dels arbres que pot presentar cadascuna, la cobertura del sl es del 100 %
amb predominana de lestrat herbaci, molta presnsia de fonoll i llist (a les F. 3 i
4, predomina el llist i hi ha poca presncia de fonoll).
A les feixes trobem un paisatge particular on cada individu viu on pot perqu no hi ha la m
de l' home per tindre cura de ells. Sembla ser que la natura sha encarregat de fer un jard
silvestre en el que es reflexen segles de participaci humana. Caminant per les feixes hom
pot trobar jardineres molt maques de roman, farigola iesparregueres, per exemple, com
si alg hagus decidit posar-les. Realitzen el passeig que es planteja en la proposta, es pot
recollectar, depenen de lpoca de lany, varies espcies amb diferents usos.

19

4.5 Flora til.

Per decidir amb quines especies desenvolupar la proposta, es va a estudiar la flora present
a les feixes, primer de tot inventariant-la i desprs cercant quins utilitats tenien per
diferents fonts (bibliografia, pagines web, entrevistes).
4.5.1 Espcies dinters per a la proposta: criteris de selecci.

Adaptades i, en lo possible, presents a Can Tobella ja sigui a la superfcie aprofitable

o als jardins.

Tinguin s antrpic (actual o passat):

Comestible.

Medicinal.

Farratger.

Aromtic.

Ornamental.

Simblic.

Valor econmic.

Beneficioses pel sistema.

Valor paisatgstic.

Per presentar les espcies seleccionades shan fet cinc grups:

Arbres.

Arbustos.

Herbes 1 (plantetes).

Herbes 2 (gramnies i lleguminoses).

Situacions particulars pel port.

Dins de cada grup shan ordenat les espcies per ordre alfabtic, segon el nom cientfic.
La majoria hi son a Can Tobella, excepte una del grup de Herbes 1 i varies del grup
Herbes 2.
Si b aquest dos grups podrien esser un, herbcies, shan dividit pel rol dels seus individus.
El grup de plantetes Herbes 1 tenen la funci en general, de plantes comestibles o
medicinals, mentre que les del grup Herbes 2 Gramnies i lleguminoses, es consideren en

20

funci daspectes com cobertura del sl, possibles farratges i millora del sl per a la
participaci de les lleguminoses.
Llistat de plantes seleccionades nom popular (algunes nom Cientfic perqu no sha trobat el nom
popular). Al Annex 1, P. 06 es presenta croquis de la flora actual per donar idea de la distribuci de
les diferents espcies presents a Can Tobella que shan seleccionat en aquest treball.
Arbres.

Arbustos.

Herbes 1 (plantetes). Herbes 2 (gramniesSituacions

i
particulars
lleguminoses).

pel port.

Lledoner

Arbo

Porradell

Traiguera

Atzavara

Xiprer

Esparreguera

Borraina

Llist

loe

Nesprer

Botja descombresd Boixac de camp

Brom

Canya

Figuera

Ginebr

Bojac

Dctil

Figuera de moro

Morera

Encens silvestre

Fonoll

Festuca ovina L.

Artjol

Olivera

Barball

Sempreviva borda

Festuca rogenca

Vinya

Pi blanc

Llentiscle

Peric

Escaiola

Ametller

Garric

Malva major

Guixa

Magraner

Aladern

Orenga

Lot corniculat

Roure

Roman

Verdolaga

Medicago disciformis DC.L

Alzina

Esbarzer

Card mari

Alfals

Ruda

Ortiga petita

Melilot

Farigola

Trepadella
Erb
Vea
Garlanda

21

4.5.2 Descripci, curiusitats, usos (per ordre alfabtic, segon nom cientfic).
(Veure Annex 3, Fitxes plantes)

ARBRES
LLEDONER Celtis australis L.
El Lledoner es un arbre caducifoli que pot viure fins a 600 anys.
Arbre fronds i dominant descora gris que a l hivern queda completament despullat. Les
fulles sn lanceolades i les flors sn molt petites i poc vistoses. El fruit, arrodonit i petit,
passa del verd al groc i finalment es torna de color negre.
Al Bages s freqent de manera subespontnia, ja naturalitzat del tot, en zones de sl
frtil, gracies a la disseminaci dels lledons pels ocells.
A Can Tobella el trobem majorment a las pendents des d el cam fins a la feixa N 6 i la de
la F. 4 a la F.3.
Curiusitats
A Catalunya, el Lledoner a estat molt apreciat per la pagesia; es plantava per la seva fusta
flexible que es feia servir per fabricar eines agrcoles, les branques es donaven com a
farratge al bestiar. En moltes poesies i narracions es menciona el Lledoner on es percep
quina estima sentia la pagesia per aquest arbre.
La fusta del Lledoner ha estat molt utilitzada per confeccionar instruments de vent, els
pastors confeccionaven flautes ja que es creia que tenia propietats mgiques.
Usos
El seu fruit es comestible, encara que petit, molt dola.
El lledoner no va tenir moltes aplicacions medicinals, per si que es van utilitzar els fruits i
les fulles per a la disenteria i problemes menstruals.
Actualment sutilitza molt en zones urbanes per lombra, substituint els plataners (ms
sensible a malalties i causants dirritacions a les mucoses amb els pels dels seus fruits),
saprecia per el seu valor ornamental en jardins i ciutats.
XIPRER Cupressus sempervirens L.
Arbre originari de lorient de la zona mediterrnia que pot viure fins 500 anys. Les seves
fulles, en forma descames, es presenten verdes tot lany. Els fruits sn arrodonits.
22

Els xiprers viuen en llocs que serien massa rids per a determinats tipus de pins o per a les
alzines.
A Can Tobella el torbem pricipalment a lera fent de tallavent i a la F. 6.
Curiusitats
El Xiprer sempre ha tingut una significana simblica. A lestudi La simbologia del xiprer a
Catalunya, mostra la significana dhospitalitat que hi tenia per la pagesia catalana.
Sembla ser que el nmero de xiprers a lentrada duna masia donava idea del que hom
podia esperar de rebre, un xiprer a lentrada volia dir una pea de pa i un got de llet, dos
dinar o sopar i tres sopar i dormir. s un dels primers arbres sagrats dels avantpassats
catalans degut al seu aspecte majestus i pel seu origen mtic.
A lIran adoraven el Sol i el difonien cap a loest, el consideraven smbol del foc sagrat,
significant el Sol, i era plantada a lentrada de temples i palaus.
Al Tibet es molt utilitzada com a encens ja que la fusta del xiprer, aromtica i resistent, s
dolor agradable quan es crema.
Els fenicis construen les seves embarcacions amb la seva fusta i els egipcis en
confeccionaven tats. Es creu que lArca de No estava feta daquesta fusta.
Els grecs i els romans utilitzaven la fusta per confeccionar les portes dels seus temples,
tats i diversos objectes simbolitzant el dol per als difunts.
A la bruixeria simbolitza la mort. De la seva fusta sen elaboraven taules per a cerimnies
de mgia negre i altres ritus, aix que tamb es va convertir en un arbre malet.
Per als alquimistes simbolitza dimmortalitat de lnima.
Totes aquestes creences passaren al cristianisme tamb essent smbol de mort i longevitat,
per aix els cementiris nestan plens. Es diu que la creu on va morir Jesucrist, era feta amb
fusta de xiprer.
A vegades es confon amb la Savina perqu tot dos tenen fulles en forma descata. Es
interessant conixer el segent detall; la forma silvestre t les seves branques obertes,
mentre que la forma tpica (branques cap amunt) s una varietat de cultiu; a Can Tobella es
troben les dues.
Usos
El Xiprer t propietats antireumtiques, antiespasmdiques, dirtiques, circulatries i s
un gran desintoxicant.

23

Les nous del xiprer sn astringents i utilitzades com a medicina per afeccions del sistema
nervis, sistema sanguini, trastorns hormonals i bon remei contra les hemorroides. El vi fet
amb fulles de xiprer s dirtic i estomacal, indicat per a les diarrees i bo per les afeccions
del pit, la tos i lasma. Bullides amb vinagre son un bon desinfectant per a la pell.
Sutilitza en oli de massatge. Per inhalacions i cremat a lhabitaci sobt un efecte
relaxant. Tamb fa millorar els problemes respiratoris.
Ha estat molt plantat per la pagesia, per fer barreres contra el vent i per la seva fusta
(mobiliari, eines).
NESPRER DEL JAP Eriubotrya japonica (Thunb.) Lindl.
Arbre originari del Jap, es va domesticar a la Xina Oriental, es va introduir a pasos de
clima clid i temperat. Li agrada viure en llocs solejats.
s un arbre de fulles perennes peciolades i ovalades. Molt fronds en poca de
fructificaci. La seva arrel es molt ramificada, superficial amb notable fora de penetraci.
Els fruits, de forma ovalada i color gorguenc-taranjos, sn comestibles i aromtics, t de
tres a cinc llavors marr brills.
Floraci de Octubre fins mar. El fruit madura entre abril i maig essent uns dels primers.
Propagaci per llavors o per estaques.
A Can Tobella ho trobem sobre tot als jardins dels edificis annexes i un exemplar a la F. 6.
Es una de les espcies protagonistes de la proposta ja que lintroduirem a les feixes.
Curiusitats
El seu nom ve del grec eriubotrya que vol dir ram llanut i japonica fa referncia a la
seva procedncia oriental. Aquest nesprer, va ser introdut a Europa a final del segle XVIII.
Al comenament era un arbre de jard.
Usos
S utilitzen els fruits i llavors, sent molt Alimenticios, refrescants i rics amb sucres. Els fruits
son rics en Vit. A, Potacio i Calcio, poseen propietats estringant-nos i dirtiques. Les
llavors contenen un glucsid que saponifica les grasses i el colesterol.
El suc de llavors del nespra sutilitzen per a clculs biliars i dels ronyons.
En lactualitat s un important conreu fruiter a la regi mediterrnia.

24

FIGUERA Ficus carica L.

Gnere de aprox. 1000 espcies amb origen a pasos clids de tot el mn, la majoria
intertropicals. La Figuera es l nica espcie del gnere Ficus que es troba en estat silvestre
a Europa. Arbre, que en presencia de gelades o sequera es queda com un arbust, de fulles
caduques. Amb sistema radical abundant, fibrs, de desenvolupament superficial i
estendido. Creix be a sls pedregosos i rids, amb poca fondria, per els prefereix frescs,
permeables, rics i ben drenats. Per obtindre fruits de qualitat necessita sls calcaris i que
no siguin massa humits (sensible a les podridures radicals). Suporta alts nivells de salinitat.
Aprofita molt be les pluges de tardor tpiques de clima mediterrani. Creixement rpid.
Fusta frgil i poc densa, per aquesta ra i la superficialitat de les arreles es pot trencar pel
vent amb facilitat. Fa molta ombra i moltes males herbes no poden prosperar. Les seves
fulles grans i palmades, creixen als extrems de les branques. La seva floraci s escalonada.
Les figueres tenen dues collites a lany, la primera collita dona el que es diu breves, scons
petits que han aparegut a la tardor (de lany anteriur) i maduren a principis destiu. La
segona collita es la de les figues prpiament dites; aparegudes a la primavera que maduren
quan acaba lestiu . La multiplicaci vegetativa es molt fcil al punt que pot ser per estalons
de branques que pengen i arrelen al fer contacte amb el sl.
Lo mateix que el Nesprer ho trobem pricipalment als jardins i tamb un a la F. 6 i
lintroduirem a les feixes.
Curiusitats
s un dels cultius ms antics; hi ha una pintura egpcia que mostra la recollecci de figues
amb data de ms de 4.500 anys, tamb es menciona al Antic Testament com un dels signes
dabundncia de la Terra Promesa
La figuera ha estat arbre sagrat per a moltes civilitzacions a on apareix a les seves
mitologies i simbologies: els pastors portaven una figa per a prevenir atacs de bous, ja que
es creia que els fruits els amansava i allunyava. Tamb es feien servir les fulles a lmbit de
lendevinaci: sescrivia una pregunta a la fulla i si aquesta es secava molt rpid era signe
de mal presagi.
La figuera tamb s signe de generaci i fecunditat. Per aix en les cerimnies d
inauguraci de temples i ciutats tenien molt de protagonisme.
Les figues eren una bona ofrena per al Du Dionis.

25

Tamb es creia que tot el que cremava en la seva fusta es purificava i per aix es cremaven
llibres en fusta de figuera.
Amb larribada del Cristianisme la figuera va ser smbol de mala sort, ja que s en una
figuera on Judes es va penjar desprs de delatar a Jess.
Originriament era una planta monoica que va evolucionar cap dioica.
Usos
El fruit comestible, s un gran productor de ltex i s utilitzen par a combatre la tos i
malalties del pit.
Les figues seques, que contenen ms vitamines i minerals que les figues fresques, sn una
bona font en sucres i sutilitzen com a purgatives.
Els egipcis ja lutilitzaven com a laxant. Es recomanen per a les hemorrees, i estrenyiment.
Les persones diabtiques i amb accs de sucre no els conv menjar aquests fruits.
Es posen molt als horts.
MORERA BLANCA Morus Alba L.
Arbre originari dsia occidental, per introdut i cultivat des de lantiguitat en moltes
zones. De fulla caduca, tronc gruixut i molt ramificat. Les seves fulles alternes i ovalades
sn de color verd brillant.
Les seves flors, poc vistoses, apareixen a la primavera abans que lesfulles.
Desprs de la floraci sorgeixen els fruits agrupats, les mores.
A Can Tobella hi nomes un exemplar al edifici annex N 19. Tamb lintroduirem a les feixes
per en molt menys proporci que el nesprer i la figuera.
Curiusitats
La morera va tenir moltes connotacions mgiques i supersticions religioses a la pennsula
Ibrica.
Hi ha una morera a Sanguesa, Navarra, on les mares visiten la morera amb els seus nens
per curar-los de possibles pors.
Usos
Fruits comestibles rics en vitamina C.
S utilitzen les fulles, arrel, escora i fruits
Les fulles sn dirtiques i astringents.

26

L escora es estomacal, aperitiva, laxant, i elimina els parsits intestinals.

El

suc

Indicat

dels
per

seus
a

fruits

catarros,

sn
bronquitis

antiinflamatoris.
i

febre.

Amb les mores es preparen confitures i si es fermenten es fa alcohol

Les fulles sutilitzen per alimentar els cucs de seda.
De la seva escora sobtenen fibres txtils.
Cultivat com arbre per fer ombra. Hi ha per un hbrid que no fa fruit.
OLIVERA Olea europaea L.
LOlivera es un arbre perenne originari del Prxim Orient, fa ms de 5.000 anys va esser
introduda a loest de la conca mediterrnia. D arrels superficials. Tronc gruixut a la part
inferior, descora gris a verde-griscea. La seva ramificaci natural fa una capalera molt
densa. Fulles persistents, fins tres anys, simples, lanceolades. Les flors creixen a la part de
la branca de lany anteriur. Comena a florir a final de mar, per les flors de veritat surten
al maig o juny. Les olives per oli es collen a finals de la tardor, comenament d hivern. Per
consumir com a olives de taula es cullen abans quan encara son verds.
A Can Tobella es por totes les feixes amb ms concentraci a les zones 6 i 7 i a les F. 2, 5 i 8,
i a ms a ms al que diem Olivet amb pendent (Plnol 2, superfcie aprofitable).
Tamb s un dels protagonistes de la proposta, per en aquest cas es practicar la poda
per millorar lestat dels individus.
Curiusitats
Es un dels cultius ms antics de l Europa temperada i clida. Junt amb les vinyes i les
figueres han sigut molt importants a lantic testament.
Arbre sagrat per a moltes civilitzacions, sobretot Grega i Romana.
Als vencedors dels jocs olmpics rebien corones d olivera de larbre sagrat de l Acrpolis d
Atenes. A Roma es coronava amb fulles de llorer i olivera. Com un dels smbols de Zeus s
la corona dolivera els vencedors coronats simbolitzaven el poder de Zeus.
A Europa era smbol de pau i victria.
Lolivera presenta el fenmen de la veceria, alterna un any delevada producci amb un
de baixa; ja que al moment que es formen les l avors alliberen giberelines que provocarn
que els borrons florals quedin latents o siguin vegetatius.

27

Usos
s lnica espcie de la familia Oleaceae amb el fruit comestible,desprs desser tractat.
El seu oli es un dels ms valorats i recomanats. T grans quantitats de vitamina E i es
apreciat per el seu valor energtic i perqu suporta millor que altres olis les altes
temperatures.
Tamb es indicat per problemes de la pell, la circulaci, el sistema nervis, com a laxant,
per a clics heptics i nefrtics i per expulsar parsits intestinals. Prendre oli d oliva evita el
risc de contraure malalties circulatries
Tamb t grans propietats febrfugues i hipotensores.
Les fulles i lescora de aquest arbre en infusi sutilitza per a la cura de ferides, i com a
tractament de la tensi arterial alta i el nerviosisme.
A Espanya es un dels principals cultiu de sec. I la producci del seu oli es molt important.
PI BLANC Pinus halepencis Miller.
Els pins sn arbres perennes, generalment de tronc dret i elevat, amb copa irregular i
escora de color gris.
Les fulles tenen una forma acicular caracterstica i s'apleguen en grups de dos a cinc. Les
llavors, els pinyons, duren varis anys a larbre. Les pinyes maduren a finals del segon any.
Els pins sn plantes monoiques, amb inflorescncies masculines i femenines separades en
cada peu. Les femenines, desprs de pollinitzades i madurades, es lignifiquen i es
transformen en pinyes, les esquames de les quals protegeixen les llavors, anomenades
pinyons.
Floreix de mar a maig
A Can Tobella trobem els grans a la superfcie aprofitable que diem pineda i mes petitons
pels voltants, al bosc.
Curiusitats
Hi ha ms d'un centenar d'espcies de pins, distribudes per totes les latituds i altituds de
l'hemisferi nord, sis de les quals es fan espontniament als Pasos Catalans: el pi blanc, el pi
pinyer i el pinastre, propis de la terra baixa, la pinassa o pi gargall a la mitja muntanya, el pi
roig a l'estatge mont i el pi negre a l'alta muntanya. Algunes altres (pi de Canries, pi
insigne) han estat introdudes per al seu aprofitament forestal.

28

Usos
Propietats antisptiques, antiinfeccioses, antifngiques, , antiparasitries i antidiabtiques.
Els brots del pi sutilitzen per a les infeccions pulmonars, bronquials i tos.
Tamb es molt utilitzada per combatre les infeccions urinries.
En forma de crema o ungent s molt til per a malalties de la pell i diverses ferides.
Loli essencial de pi s molt utilitzat per a massatges, al bany i inhalat.
Es un antiparasitari natural.
La seva fusta, de poca qualitat per a la construcci degut a que el tronc no creix erecte, es
utilitzada com a combustible, per a la producci de cellulosa o per fer caixes de fusta.
El pi blanc s un gran productor de resina, amb el que es fabrica loli de trementina.
L escora es utilitzada com a curtidora de pells.
El pi blanc t importncia en la conservaci del sl contra la erosi.
Sutilitza com a repoblador de zones seques o degradades ja que es un arbre poc exigent,
de creixement rpid i de gran resistncia a les squies; a ms a ms de tindre una gran
capacitat de germinar desprs d un incendi. Per sha de tenir em compta que al pi es on
fan el seu niu i do salimenten les erugues de la processionria (Thaumetopea pytiocampa
Schiff.), aquest lepidpter que sha tornat una plaga en moltes zones dels pasos catalans,
provoca urticries i afeccions allrgiques a les persones i animals.
Per altre banda sha de tenir em compte lacidesa que pot generar al sl la matria
orgnica del pi, afectant el sotabosc. En molts llocs de sud Amrica sha fet servir per
aforestar, el que ha provocat leliminaci de la flora autctona.
AMETLLER Prunus dulcis Mill.
Arbre originari de Mauritnia, descora rugosa i copa poc densa.
Les fulles sn denticulades. Les flors de color blanc o rosa sobren abans que les fulles. Els
fruits sn drupes allargades i velloses.
s el primer arbre en florir, ja al mes de gener, cosa que en cas de glaada compromet la
collita. s molt resistent a la secada. Habitualment necessita de la pollinitzaci creuada
amb una altra varietat compatible. Es cultiva per tot el mediterrani, i a Catalunya el trobem
principalment a la depressi de l'Ebre.
A Can Tobella ho trobem sobre tot a la prada i algun que altre exemplar a les feixes, es
proposa implantar-ho a la zona 4.
29

Curiusitats
LAmetller s molt conegut des de lantiguitat, com es demostra a les obres de Teofrasto i
Discrides amb nom d amydalos del llat amygdalus.
En llengua siri va rebre el nom ah-mygdala ( arbre hermoso). A Ldia hi ha la ciutat de
Mygdale o Mygnonia Ciutat dels ametllers.
A l Orient lametlla significa l essncia amagada en lespiritualitat de les doctrines.
En relaci amb el Cristianisme significa la puresa de la Verge Maria, dient aix que lametlla
simbolitza al propi Crist. A les tradicions esotriques medievals lametlla que envolta el cos
de la Verge Maria es l essncia de la seva virginitat.
Aquestes creences cristianes sn originaries de l sia. Els antics ritus d Atis, sostenen que
aquest era fill duna verge que el va concebre per mitj duna ametlla.
En bruixeria, els fruits de l ametller simbolitzen els testicles i eren utilitzats en rituals de
fecunditat.
Tamb es creia que menjar 5 o 6 ametlles prevenia l emborratxament.
L Ametller es va utilitzar junt amb altres arbres i plantes per fer pronosticar els canvis
meteorolgics, potser pel fet que les flors precedeixen l arribada del bon temps.
Usos
Arbre cultivat per a la producci dametlles dolces i salades.
De les ametlles s fa un suc ( amb aigua i ametlles massacrades ) per combatre la tos,
malestars, vmits.
Loli d ametlles es molt utilitzat en cosmtica i productes de bellesa, sent molt indicat per
la pell.
Externament es fa un ungent que serveix per al reuma.
Utilitzat per corregir el gust en molts medicaments.
MAGRANER Punica granatum L.
Originari del sud-oest d sia. Arbre caducifoli amb arrels de gran desenvolupament,
nodoses i superficials. Gran poder d absorci en medis salins. Suporta be la sequera.
Prefereix els sls profunds i argilosos als sorrencs. Fulles vermelloses quan son joves, verd
brillant a ladultesa i finalment grogues, poc abans de caure. Floreix de el maig a juliol. Les
flors son de color vermell escarlata. El fruit madura del setembre a l octubre, Les magranes
es recollecten als 5 o 7 mesos desprs de la floraci, tenint em compte que no maduren
30

desprs de treure-les de larbre. Els fruits ms grans es produeixen a les branques de lany
anteriur. Es propaga per llavors o per esqueixes.
Esta espcie esta per totes les feixes, sobretot a la zona 7, per noms hi ha un exemplar
dola es proposa empeltar els cids amb el dola gradualment.
Curiusitats
El magraner ha estat cultivat des de temps prehistrics.
A lOrient s smbol damor i fecunditat, consagrat a la deessa Rimmel, i a Grcia a Afrodita.
Persfone menja una magrana i aix li impedeix escapar de l'Hades per sempre. A Armnia,
Java i la Xina representa la fertilitat. Simbolitza el poder, ja que oberta t forma de corona.
Per aix els egipcis eren enterrats amb magranes i figuren en les representacions hebrees
dels seus reis.
Usos
Antigament es cultivava com arbre fruiter.
Abans dels medicaments de sntesi, larrel ha estat utilitzada per combatre els cucs de
lintest, aquesta virtut de la magrana ja era sabuda pels egipcis. Els anglesos es van adonar
que a l ndia lutilitzaven i ms tard es va generalitzar pels pasos europeus.
Amb el suc de les granades es fa un xarop que sutilitza per combatre les afeccions de la
gola. Les magranes conforten lestomac i provoquen lorina.
A les arrels conte alcaloides amb propietats tenfugues i abundants tanins, per el que es
astringent.
Avui es fa servir en la formaci de sets, com ornamental i per begudes.El suc de la magrana
s un ingredient d'alguns cctels. En jardineria sutilitza tamb en forma de bonsai.
Lescora es fa servir per curtir pells.
ROURE MARTINENEC Quercus pubescens Willd.
El Roure s un arbre autcton a la Pennsula Iberica i es troba amenaat per la prdua del
seu habitat.
Arbre darrels fortes, escora color grisosa i negre en edat adulta.
La seva copa s ampla i arrodonida.
Arbre abundant al Pre Pirineu, el Roure afavoreix al sotabosc, ajudant al desenvolupament
daltres vegetals.
El seu fruit s lagl, molt apreciat per als porcs senglars i altres animalons del bosc.
31

Aquesta espcie es troba al bosc i a les feixes, ha sigut seleccionada per la seva importncia
a nivell paisatgstic a Catalunya.
Curiusitats
El roure va tenir molt de protagonisme a la cultura cltica per la seva creena mgica de
que aquest arbre era leix de la seva cultura metafsica. Els druides escullen rouredes per
als seus boscos sagrats, no realitzen cap ritus sense utilitzar les seves fulles.
Als pobles germnics era larbre ms sagrat dedicat al du del tro Donar. Els grecs
associaven el roure al du Zeus, divinitat del cel, la pluja i el tro. El foc sagrat salimentava
amb fusta de roure i s per aix que i ha moltes tradicions lligades a la crema daquesta
fusta; s crema a festes de solsticis i conserva la sort a les cases.
A Irlanda marcaven els territoris de les corts i els reis plantaven un arbre quan eren
coronats.
Els aglans del roure es collocaven a les mans dels difunts quan aquets anaven a ser
enterrats. El tats tamb eren fets de fusta de roure.
El Roure s smbol de fertilitat, persistncia i eternitat.
Usos
Les propietats teraputiques del roure es basen en un important tan que cont lescora
anomenat cuerzitanino, amb gran virtuts astringents, antisptiques i antiinflamatries
conegudes des de lantiguitat i utilitzada com a desinfectant de ferides i diversos
problemes de la pell.
A la medicina sutilitzen les fulles, els aglans i lescora.
Infeccions bocals, problemes estomacals, hemorrgies,.
S ha utilitzat com a substitut de la quinina per a la curaci de la malria.
Els aglans han estat un substitut del caf.
La infusi de roure es molt forta per lestomac, ronyons i fetge, deixant aix que sigui
utilitzada a la medicina convencional.
S que es recomana fer-ne s de extern, en forma de compreses i banys; per a la sudoraci
dels peus, ferides dels malalts, hemorroides i irritacions de la pell i de la vagina. No s un
dels arbres ms valorats per la seva fusta, no sent bo per a la fabricaci de mobles. S
utilitza molt com a llenya per cremar i fer carb. Lescora s utilitza per curtir la pell.

32

ALZINA Quercus ilex L.

Arbre perenne i de copa espessa, escora gruixuda i rugosa, de gran alada.
Les fulles sn de color verd fosc, petites i dentades.
Les flors poden ser masculines o femenines; les masculines sn abundants i en grupets, i les
femenines sn petites i solitries.
El fruit, lagl, s un aqueni, ovalat i molt dur, i amb una cpula hemisfrica que el cont.
Arbre que formava grans boscos a la Pennsula Ibrica, propici a les zones seques. Lo
mateix que el roure sha triat aquesta espcie per el seu valor paisatgstic.
Curiusitats
L alzina t un carcter mgic a molts pobles de la pennsula ibrica, smbol de fortuna i
rituals relacionats.
A Catalunya hi havia un ritu per curar les hernies dels nens que es realitzava la nit de Sant
Joan i al voltant d una alzina, feien un forat a l alzina i passaven al nen pel furat. Desprs
es cobria el forat amb una roba del nen i argila i es tapava el furat amb espart. Si als pocs
mesos els pares del nen tornaven a larbre i aquest estava viu, el nen tamb shavia curat.
A lAntic testament es fan moltes dites de roures al poble dIsrael.
Per a molts pobles i cultures hi han mitologies sobre essers que habiten als roures.
Usos
Els seus components principals sn els tanins sent una planta astringent i cicatritzant.
Infusi/ Tisana: una culleradeta de postres per got aigua bullida durant 10 minuts.
Indicat per a diarrees. Cal prendrel amb precauci ja que pot provocar vmits.
Aconsellem el seu s extern, indicat per a les hemorroides i tot tipus de ferides. Tamb es
beneficis per les genives.
La fusta de lalzina sha emprat fora en lelaboraci del carb.

ARBUSTOS
ARBOR Arbutus unedo L.
Gnere d unes 20 espcies que es fan a les terres temperades i subtropicals d Amrica del
Nord i la regi mediterrnia. Larbo viu a mquies i alzinars poc densos. Contrades
mediterrnies poc rides. Es present a moltes comunitats vegetals, sense ser dominant. Les
formacions darbo apareixen als llocs clars i a les etapes de substituci de la vegetaci
33

climcica. Es una planta pirfila, que crema amb facilitat, per rebrota de soca, tamb molt
fcilment. La seva fusta es pesada, dura, homognia, de gra fi, molt compacta, amb albeca
blanca grogosa i durament vermell carm.
Les branques joves sn vermelloses. A la tardor o principis dhivern apareixen les flors,
blanques junt als fruits, que triguen un any en fer-se es recullen quan estan molt madurs.
s una baina groga coberta de petits tubercles vermells.
A Can Tobella en general es troba a les zones ms humides del bosc, a ms a ms de els
diferents aprofitaments es interessant per zones on sl averi incendis, ja que es un dels
primers en rebrotar.
Curiusitats
El seu nom cientfic deriva de llat arbor que vol dir arbret, i de unus edo que vol dir
noms un, per fer ladvertncia de menjar un fruit, ja que al fermentar durant la digesti
genera alcohol fa mal al cap i emborratxa.
Les fulles d arbo van ser molt utilitzades contra la pesta.
Als pobles es feien pipes de fumar amb la seva fusta.
L os i l arbo formen part de l escut de La Villa de Madrid com daten llibres del s. XIII.
Arbust cultivat a jardins com a arbre de llinatge.
Usos
Sutilitza l escora, el fruit, arrel i fulles. Propietats desintoxicant, dirtiques,
antisptiques i astringents.
Els fruits sn astringents, antisptics, depuratius, antiinflamatoris, antibacterians,
radioprotectors, antioxidants i anticancerigen.
Indicat contra arteriusclerosis, diarrees, disenteria, inflamacions, afeccions aparell urinari.
S utilitzen en confitures i fermentats, es confecciona un licor.
Si mengem moltes cireretes darbo ens donen mal de cap ja que emborratxen.
Fusta de densitat molt alta que per les seves caracterstiques es apta per ebanisteria i
marqueteria, per ser de bon treballar i admetre un bon poliment. Produeix carb vegetal.
Les fulles i lescora s utilitzen per adobar les pells.
ESPARREGUERA BOSCANA Asparagus acutifolius L.
Gnere d unes 300 espcies de regions temperades, principalment de tendncia rida.
Lesparreguera creix a alzinars poc densos, mquies i garrigues. Els seus brots, sn
34

comestibles. Arbust perenne (alguns el consideren herbcia altres liana), de la famlia de les
Lilicies. Est formada per tiges ramificades i una part subterrnia constituda per arrels i
gemes, que en conjunt formen el que es diu urpa que te una gran capacitat exploratria
del sl. Molt sensible a la asfixia de les arrels, no li agrada massa laigua. Gran resistncia a
la salinitat del sl i a laigua de reg. Es pot dir que li agrada el sl eixut, solt i suficientment
calcari. Floraci d agost a setembre. Reproducci per divisi del rizoma a la primavera o
per llavors quan hagi passat el perill de gelades.
Curiusitats
Els primers vestigis d Esprrecs han sigut trobat en forma de pintures als monuments
egipcis, amb dada 3.000 a. c. Els dibuixos els presentaven en manats de dues o tres
lligadures. El seu nom ve del grec spargao que vol dir turgent.
Usos
S utilitzen els esprrecs i l arrel seca.
Culinari; s utilitzen els asperges (turions) que es recullen a la primavera. Tamb es conreen
per ser consumits com a verdura. Tenen vitamines B1, B2 i C, fsfor i potassi.
Es dirtica. Sutilitza en retencions de lquids, edemes, hidropesia, dolors renals,
convalescncies, anmia, desmineralitzaci, insuficincia heptica i renal, artritis,
reumatisme, gota, diabetis, bronquitis, dermatosis, palpitacions.
Els preparats de l esparreguera estan contraindicats a qui pateix clculs renals, malalts de
cistitis, nefritis, inflamaci de las vies urinries, persones excitables y nervioses (reumtics,
gotosos y diabtics.
BOTJA DESCOMBRES Dorycnium pentaphyllum Scop.
Arbust petit de forma arrodonida, fortament lignificada a la base, amb branques llargues i
primes. Les fulles tenen aspecte de triangle invertit. Les seves flors sn petites i de color
blanc. Floreix dabril a juliol. El fruit s una llegum.
Creix a brolles i pastures de sls no salins o molt poc salins fins a 1600 m.s.n.m.
Curiusitats
Creix a prop del roman i la farigola, a sls profunds.
Usos
Ha sigut seleccionada per la seva capacitat de fixar N atm. per ser una lleguminosa.

35

GINEBR Juniperus communis L.

Arbust de tija llenyosa amb les fulles verdes i en forma de punxes.
Hi ha arbustos masculins, amb estams on hi ha pollen, i femenins, que sn els que donen
fruit; una baia rodona, de color vermell el primer any i negre blavs el tercer any, quan
madura.
Un mateix individu t fruits de diferents anys.
Es troba a terrenys alts i alpins, al nord d Espanya i zones muntanyoses. Floreix a la
primavera. Les baies es recullen a la tardor.
A Can Tobella ho trobem al bosc.
Curiusitats
El fum del ginebr cremat ha estat molt utilitzat per a fumigar les cases per el seu poder
desinfectant i purificant. Tamb per allunyar a les bruixes i esperits.
Als ritus cristians es cremava per purificar els temples i lliurar-los de les forces malignes.
Usos
Es ric en olis essencials, resines, pinens, sucres, protenes i cids mlic.
El ginebr t propietats anticatarrals, antisptiques, digestives, antireumtiques,
dirtiques, relaxants, sudorfiques i fortificant del sistema.
Cremat a la habitaci sutilitza com a desinfectant i per fumigar les cases.
Sutilitza en infusi, bullint els fruits, per a les infeccions urinries, artritis, problemes
digestius, dhalitosis, obesitat i diabetis.
En dosis altes pot ser txica, sobretot per a persones amb dolors renals.
Tamb sutilitza la infusi o alcohol de ginebr de forma externa i en banys, per a
problemes reumtics, psoriasis i problemes de la pell i hemorroides.
Sn emprades per cuinar i en forma de vi.
De la seva destillaci se nobt la ginebra.
ENCENS SILVESTRE Lavandula dentata L.
Planta de base llenyosa, molt aromtica.
Les tiges sn herbcies i grisoses.
Les fulles oposades, sn estretes i de color verd clar.
Les inflorescncies, a la part superiur de les tiges, tenen forma despiga.

36

Creix a Brolles i contrades mediterrnies meridionals d hivern temperat. Floreix durant tot
lestiu. A Can Tobella l trobem als jardins dels edificis annexes.
Curiusitats
Lespgol es purificador i desinfectant de lambient, per aix s associava a l idea que
allunyava els esperits i tots els mals.
Tamb hi ha la creena que cremar-lo allunya les tempestes.
A Astries, laroma de lespgol sassocia a laroma que desprenen les Xanas, fades del
folklore Asturi.
Usos
Les infusions fetes amb espgol sn molt favorables per a les malalties digestives grcies a
les seves propietats estimulants i espasmdiques. Lalcohol sutilitza de forma externa
contra el reumatisme i els dolors de les articulacions. Un dels usos ms importants s la del
seu oli essencial fet a travs de la seva destillaci sent un aroma molt utilitzat
industrialment.
BARBALL Lavandula latifolia Medik.
Gnere de 27 espcies, amb centre dorigen a la regi mediterrnia i sestn fins a lfrica
tropical i a l India.
Mata de base llenyosa, aromtica i medicinal. Les seves fulles sn lineals.
Les flors molt perfumades, sn pollinitzades per molts insectes, de color blau o violeta.
Floreix durant tot l estiu en forma d espigues.
Creix a les pastures i Brolles. A Can Tobella el trobem al bosc.
Curiusitats
Una de les plantes associades al dia de Sant Joan, per tant considerada herba mgica.
Es feia servir d amulet contra tempestes i altres.
Usos
Propietats digestives, antisptiques, sedants, antiespasmdiques i aromatitzants.
Indicat per les digestions, gasos, clics intestinals i ferides.
Tamb s utilitza per desinfectar ferides. La infusi tamb s afegeix a laigua de bany.
LLENTISCLE Pistacia lentiscus L.
Arbust de fulla perenne. La copa es ramificada i molt densa. Escora gris i llisa.
37

Flors petites de color groguenc a vermell fosc. Floreix de febrer a abril.

Fruit molt aromtic, vermell i desprs negre que madura a la tardor.
La trobem a matolls dels boscos perennifolis. s molt sensible al fred.
A Can Tobella per les feixes i el bosc.
Curiusitats
Antigament es feia vi de llentiscle, molt utilitzat per combatre diarrees i com a confortatiu.
Usos
Sutilitza larrel, les fulles, les flors i els fruits. Propietats aperitives, digestives,
hipotensores, dirtiques i astringents.
El suc resins s utilitza com analgsic, sedant, problemes gstrics i emmenagogs.
Una rama amb varies fulles per got d aigua. Es pren la meitat a l hora de dinar i l altra
meitat a l hora de sopar; per fer venir la gana; contra la diarrea, gonorrea, gota,
reumatisme, afeccions pulmonars y catarros.
Del seu suc resins sobt un verns que sutilitza en ebenisteria, en perfumeria, frmacs, i
xiclets.
Dels fruits sobt una tinta indeleble. Tamb un oli apte per al consum hum.
GARRIC Quercus coccifera L.
Arbust de fulla perenne. Fulles dures, rgides, verd fosques i brillants. Els fruits sn aglans
molt amargs que maduren el segon any. Les flors masculines de color groc sagrupen en
rams penjants. Floreix d abril a maig. La trobem en camps de mitja muntanya, en zones
seques i caloroses.
A Can Tobella per les feixes i el bosc.
Curiusitats
Era smbol de fertilitat, persistncia i de vida eterna.
Protector dels llamps. Diferents religions celebraven els seus ritus sota aquest arbret.
Antigament, sobtenia un valus colorant de color prpura.
Usos
Fulles, escora, aglans.
Astringent, febrfuga, tnica, vulneraria y antisptica.
Per tractar la enuresis nocturna dels nens. Per Angines, diarrea, hemorrgies.
Planta que s ha de prendre amb precauci.
38

Us extern: Cataplasmes daglans crus contra les inflamacions, hemorroides, sabanyons.

La seva fusta, de poc valor, s utilitza com a combustible i per a la fabricaci de carb.
Escora rica en tanins i utilitzada per tenyir llanes i l' adob de pells.
Els aglans sutilitzen com aliment dels animals.
Torrades perden amargor i sn un substitut del caf.
ALADERN Rhamnus alaternus L.
L'aladern s un arbust tpic de la vegetaci mediterrnia.
Les fulles, endurides, estan disposades de forma alterna (disposici on deriven els noms
com i cientfic de l'espcie). Floreix a la primavera i fructifica a l'estiu, els fruits sn
esfrics, primer vermells i desprs negres.
s un arbust molt resistent a la secada. Encara que s molt freqent en els alzinars, mai
domina el paisatge. A Can Tobella hi es al bosc i a les feixes.
Curiusitats
Els pobles nrdics van ser els primers en descobrir les propietats teraputiques d aquesta
planta, i feien una melmelada purgativa amb els seus fruits.
Usos
Planta dirtica i favorable sobre els efectes dels canvis del metabolisme.
Lescora s laxant.
No sha dabusar ja que irrita les mucoses.
Planta utilitzada com a tint natural.
ROMAN Rosmarinus officinalis L.
Arbust perenne darrel axonomorfa, molt ramificada i aromtica. Les seves fulles allargades
sn oposades i una mica doblegades. Pot florir tot l any, per sol tenir una floraci a la
tardor i una altre a principis de la primavera. Les flors, formant poms, sn de color blau
violeta. Prefereix els sls calcaris. A Can Tobella es l espcie dominant.
Curiusitats
s considerat com a Du tutelar de la casa i saconsella cremar-ne unes branquetes quan es
canvia de vivenda. Sutilitza des de lantiguitat com a portador de bona sort i bons presagis.
Es va collocar a les tombes per protegir lesperit del difunt i perqu pogus descansa en
pau. Tamb s ha relacionat amb lamor i els enamorats es regalaven un rameta de roman.
39

Usos
El

roman

propietats

estimulants,

colagogues,

digestives,

antisptiques

antiespasmdiques i dirtiques.
En infusi i s utilitza en casos de depressi, mals de caps, mala circulaci, digestions i
incomoditats de lestmac, problemes del fetge, alteracions de la menstruaci, dolors
musculars, de circulaci i cames cansades.
s un gran tonificant del cos i la ment.
Infusi: una cullerada sopera per tassa d aigua, dos o tres cops al dia.
A la pell sutilitza molt en preparats cosmtics.
L s extern s indicat per als dolors musculars, per combatre la prdua de cabell,
desinfectant i cicatritzant de ferides i per les picadures dinsectes. L Oli fet amb la
maceraci de roman es molt bo per a massatges.
Tamb es pot fer una maceraci en vinagre per a la prdua del cabell i la caspa.
Es molt bona com a s culinari, en carns i verdures.
Tamb per a preparats en conserves, escabetxos, preparaci de les olives.
Planta molt mellfera
ESBAZER Rubus ulmifolius Schott.
Arbust de branques espinoses, cobertes de fulles palmades i una mica velloses pel baix. Les
seves flors blanques sn agrupades. El fruit s la mora.
s abundant als boscos, havent-hi diferents hbrids. A Can Tobella hi ha al bosc i a les feixes.
Curiusitats
Al Neoltic ja utilitzaven les fulles i els fruits per les hemorrgies i diarrees.
Usos
Planta alimentria, amb molta vitamina C. Els fruits es mengen madurs, confitats. Sutilitza
per a la preparaci de vins i melmelades
Grcies als tanins que cont ha estat molt utilitzada per combatre les diarrees i afeccions
digestives.
T efectes bactericides i fngics.
La infusi es recomana per la grip i la tos.
Tamb s utilitza externament per a fer gargarismes i per a les erupcions de la pell.

40

RUDA Ruta graveolens L.

Planta herbcia darrel llenyosa. La tija s molt viva i ramificada.
Les fulles sn alternes, petites i de vores dentades.
Les flors, sn de color groc verds.
Tota la planta deixa anar una olor molt forta, no gaire agradable.
Curiusitats
Va formar part de larsenal contra les bruixes.
Amulet de sort, contra els mals d ull i portadora de riquesa. s portava a sobre i es
plantava a les cases.
La ruda tenia fama dinhibidor i es cultivava als claustres dels convents. Es diu que els
monjos en prenien molta per evitar els desitjos sexuals.
Usos
Conjuntivitis, otitis i cucs intestinals.
Provocar menstruaci. Planta abortiva.
s una planta txica a altes dosis, sha de prendre amb precauci.
Loli de ruda fresca, de forma externa, (massatges)s indicat per al reuma.
Es posa a les finestres contra els mosquits.
FARIGOLA Thymus vulgaris L.
Petit subarbust llenys a la part inferiur. Les tiges sn rectes i abundoses. Les fulles, molt
petites, sn de color verd griss.
Floreix de gener al juliol, sobretot a la primavera. Les flors sn de color rosa - violaci. s
molt resistent a les gelades i la sequera. Prefereix els terrenys calcaris i els climes
temperats. Exposici de migdia i ple sol, no toleren lexcs dhumitat.
Curiusitats
Les propietats digestives i antiparasitries de la farigola sn conegudes des de l antiguitat.
Els grecs i els romans ja lutilitzaven com a medicament i com a condiment gastronmic. El
seu component principal s el timol.
A la Pennsula Ibrica, la farigola tenia aplicacions mgiques contra les tempestes i eren
protectores de la llar, es collocava una rameta de farigola en un rac de la casa.
La millor espcie s considerada la catalana.

41

Grecs i romans ja la feien servir com a condiment. rabs i druides ja coneixien llurs
propietats. Un antic du egipci l'ofer als gitanos de tot el mn, aquests trobaren en la seva
forma

de

viure,

una

de

molt

semblant

la

que

la

planta.

Usos
La farigola s molt utilitzada a la cuina.
Propietats antisptiques, balsmiques, antibacterianes, antiespasmdiques, desinfectants,
estimulants, expectorants i digestives. La infusi de farigola es fa servir per a lexpulsi de
parsits intestinals, per a les afeccions de laparell respiratori i com a relaxant del sistema
nervis.
En infusi, tintura, xarop, per les infeccions de l aparell respiratori.
En infusi, una culleradeta de postres en una tassa daigua s molt indicada per la digesti,
diarrees i problemes estomacals. Molt convenient quan estem refredats, com a relaxant
del sistema nervis i favorable per agafar el son. Tamb per infeccions urinries.
s utilitzada externament com a desinfectant, per curar ferides, infeccions fngiques,
ferides bucals i dolors reumtics. Es fa servir en banys, compreses, i gargarismes.

HERBES 1, Plantetes
PORRADELL Allium ampeloprasum L.
Gnere difs per l hemisferi boreal d aproximadament 500 espcies de les quals 100
pertanyen a Europa. s una espcie de planta cultivada que pertany al mateix gnere que l'
all i la ceba.
El porradell es cria a la zona mediterrnia a fenassars, es troba a vores de camps i camins i
cultius abandonats. Les fulles, planes, es situen a la part basal de la tija cilndrica que
enlaira la inflorescncia. Aquesta naixement, embolicat per una sola brctea apergaminada
que es cau quan s obre, en aquest moment llueix com una pilota formada per nombroses
flors blanques o rosades. Floreix entre maig i agost. Reproducci per llavors, aquestes son
negres, puntejades i de forma fusiforme.
Sn plantes prpies de climes ocenics temperats, molt resistents al fred. En climes clids
se sembra a l'estiu i es cull a l' hivern, en els altres se sembra a la tardor i es cullen a l'estiu.
Necessita molta pluja (o regadiu) per a desenvolupar-se b.

42

Curiusitats
El porradell s una de les plantes conreades des de temps ms antics.
En temps dels egipcis 100 plantes de porro equivalien a un pergam.
L'emperador rom Ner consta que era molt afeccionat a aquesta planta i tenia el malnom
de porrifagus.
El porro s un emblema del gallesos (i els celtes en general) des de temps molt antics tal
com ja va deixar escrit Shakespeare a la seva obra Enric V.
Usos
Planta d' aprofitament anual com hortalissa.
Es pot menjar crua quan la planta s tendra. Es ms habitual consumir-lo cuit ja sigui bullit
o fregit. s dingredient bsic de la sopa vichyssoise i de molts altres plats on pot substituir
l'all o la ceba si es desitja un gust ms suau.
BORRAINA Borago officinalis L.
Planta anual, de tall ramificat i amb fulles ovalades. Arrel llarga i robusta.
Fulles rugoses i amb pels. A lextrem superiur apareixen flors blaves, violetes o blanques.
Els fruits sn tetraquenis durs. s una planta mellfera que floreix a la primavera.
Curiusitats
La paraula Borratja ve de l rab bu-araq, que vol dir sudorfic, per la seva propietat de fer
suar.
Creix als horts, terrenys adobats i a lombra d algun arbre. Es una planta mellfera que
dona a la mel un gust agradable. La borratja ve ser considerada com a remei de lesterilitat
de les dones i es creia que si una dona trepitjava una fulla de borratja es quedava
embarassada. Aquesta superstici s, segurament per la facilitat que t de crixer en tot
tipus de terreny.
Usos
Ls ms popular s el comestible ja que sempre ha estat una verdura molt apreciada i amb
alts continguts de vitamina C.
Planta rica amb muclags, sals minerals, potassi, tanins, cid saliclic i saponines.
Tot i que la borratja s una planta molt espontnia que creix anualment, es pot sembrar de
mar a juny i es recollecta a la primavera.

43

En medicina sutilitzen les flors i la planta sencera com a sudorfica, dirtica, depurativa,
antiinflamatria i per als dolors reumtics i de les articulacions. Les flors de la borratja sn
ideals per les amanides destiu, sent un calmant de lestmac i de les palpitacions del cor.
Es molt bona plantada a l hort, aportant minerals i sals al sl
Infusi d una cullerada sopera per tassa daigua, 3 cops al dia en casos de:
estats febrils, dolors artrtics i reumtics, regulador de la menstruaci, erupcions de la pell,
afeccions vies respiratries, grip i trastorns nerviosos.
BOIXAC DE CAMP Calendula arvensis L.
Planta anual herbcia, d arrel fusiforme i recargolada, tija poc dreta, ramificada i peluda.
Les fulles sn alternes i la flor groc taronjs. El fruit te forma de ganxo.
Es troba en estat silvestre en planes, turons.
Nota
Aquesta varietat no te aplicacions antrpiques, es proposa anar canviant gradualment
mitjanant la sembra per la varietat officinalis, Bojac.
BOJAC Calendula officinalis L.
Molt semblant al Boxac de camp per amb les flors i les fulles ms grans.
Usos
En infusi una cullerada sopera de flors en litre d aigua. Per a s extern es pot preparar
ms concentrada.
Per menstruacions irregulars o doloroses, digestions difcils, espasmes intestinals,
problemes heptics i biliars.
Externament per cremades, ferides, berrugues, problemes fngics, llavis, picades.
Es poden fer ungents, oli macerat, tintura. Molt utilitzada en cosmtica.
s una planta molt cultivada.
FONOLL Foeniculum vulgare Mill.
El fonoll s una espcie silvestre i conreada. Herba perenne viva de fulles fines.
Floreix a l'estiu i fa una umbella de flors grogues i fruits petits i aromtics. s una planta
molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs de la terra baixa.
Curiusitats
44

El fonoll ja era utilitzat per egipcis i romans per les seves propietats dirtiques, oculars i
digestives. Tamb ha estat molt consumida com a verdura.
El fonoll es va associar al mn de la bruixeria, i els pastors lutilitzaven com a protector de
tots els mals.
Usos
Molt bona a la cuina per a preparats de sopes, verdures, amanides i peixos.
Propietats carminatives, antiespasmdiques i tonificants i dirtiques.
El fonoll s una planta molt digestiva molt utilitzada en forma d infusi, com aperitiva i
estimulant de la llet materna, sent bones per al mal de panxa, els gasos i el mal al.
Molt bona per als clics infantils.
Beneficis per l aparell respiratori, sistema nervis.
La infusi per rentar els ulls cansats i amb conjuntivitis.
S'aprofiten de plantes silvestres o se sembren per collir els fruits que tenen un gust d'ans
ja que tamb cont anetol.
SEMPREVIVA BORDA Helichrysum stoechas (L.)
La camamilla silvestre s una herba de fulles perennes, ramificada i no molt alta. Planta de
color blanc i molts caps florals. s una espcie en la que existeixen moltes varietats, aix
que es pot confondre.
Floreix a finals de primavera i durant tot l estiu.
Curiusitats
Sanomena aix, Sempreviva, perqu les seves fulles sempre estan verdes.
Hi havia el costum de cobrir els terrats de les cases amb sempreviva, es creia que allunyava
els llamps.
Carlo mango va ordenar que es plants als terrats de les cases imperials.
Usos
Des de sempre sha reconegut les virtuts de la camamilla per combatre refredats i com a
planta estomacal.
s una planta pectoral, febrfuga, antisptica i antiinflamatria
Es prepara una infusi amb una cullerada de flors per tassa daigua.
Utilitzada en infusi per allrgies respiratries, grips, refredats, bronquitis, sinusitis,
amigdalitis, gastritis, hepatitis, clics, cistitis.
45

En s extern s indicada per dermatologies; candidiasis, esquemes, vulvovaginitis, etc.

Loli essencial t propietats antisptiques, antiinflamatries i cicatritzants.
PERIC Hypericum perforatum L.
Herba perenne, amb rizoma curt i dur des de on broten les tiges.
La tija es recta, de base llenyosa i ramificada amb branques ms fines.
Les fulles sn allargades, petites, oposades i amb petits puntets transparents a la llum. Les
flors, de color groc daurat, es disposen a lextrem de les tiges.
Es troba en llocs secs i solejats, des de terrenys baixos fins les muntanyes, vores de camins,
prop de boscos, matolls.
Floreix al mes de juny, per aix se lanomena herba de Sant Joan.
Curiusitats
Planta silvestre com a tot Europa i molt utilitzada a moltes parts del mn.
Els colons la portaren a Amrica per es van adonar que els natius d all, ja utilitzaven
algunes espcies del peric de forma molt semblant.
El seu nom, Hypericon, significa que est per sobre de tot limaginable.
Anomenada herba de Sant Joan perqu floreix en el mes de juny, era molt utilitzada la nit
de Sant Joan per als ritus que es celebraven aquest dia; es feien corones amb les seves flors
que desprs es cremaven i feien de protecci. S utilitzava molt com amulet.
Usos
Propietats

cicatritzants,

antisptiques,

antiinflamatries.

Tamb

es

astringent,

antiespasmdica, dirtica i antivriques. Es un gran fortalecent del sistema nervis.

En infusi per als nervis, mal dossos i articulacions. Per a la ansietat, depressi i
menopausa. Infusi, una cullerada sopera en un got daigua dos cops al dia.
El seu oli fet en maceraci durant 40 dies, d un color vermell intens es molt utilitzat en
massatges i s molt indicat per a ferides, cremades i problemes de la pell.
En grans dosis i utilitzat externament no ens podem exposar molt al sol, ja que produeix
erupcions i taques a la pell.
Si sestan prenent antidepressius, cal fixar-se b en el prospecte, ja que no es poden
barrejar amb lherba de Sant Juan.

46

MALVA MAJOR Malva sylvestris L.

Planta herbcia perenne darrel fusiforme i una mica carnosa, de tija coberta de pls, com
la resta de la planta, que sol fer molta alada.
Les fulles, de cinc lbuls, sn de color verd fosc.
Les flors, que neixen a les axilles de les fulles, sn de color violeta a blau, amb cinc ptals.
Floreix a la primavera i lestiu. Els fruits sn una cpsula que cont diverses llavors
agrupades.
Neix espontniament arreu de boscos, camins, llocs amb deixalles; en sls rics en nitrogen.
Curiusitats
En el segle VIII la malva sutilitzava com aliment, costum portada pels rabs.
Les fulles les menjaven com a verdura els egipcis, romans, xinesos i grecs.
Els anglesos tamb lhan utilitzat molt i els nens menjaven els fruits com a caramels.
Plantaven la malva a les tombes i utilitzaven les seves fibres per fer teixits.
Sempre ha estat molt utilitzada com a medicina.
Usos
S utilitzen les flors i les fulles per a refredats, catarros, tos, inflamacions intestinals o
restrenyiment, mal de queixal, otitis, gastritis.
Sutilitza externament per les erupcions de la pell.
Tamb es prepara un xarop pels catarros.
ORENGA Origanum vulgare L.
Planta herbcia perenne, viva. Le fulles oposades, tenen les vores ovalades i senceres. Les
flors es troben a lextrem de les tiges formant poms, de color rosa lil o blavs. Floreix a l
estiu.
Curiusitats
Va ser una de les plantes utilitzades en preparats per potenciar el vigor sexual.
Molt utilitzada en composicions mgiques i remeieres.
Usos
Com a condiment culinari, s empra en estofats, escabetx, adob d olives pizzes, etc.
La infusi dorenga es prepara amb una culleradeta de la planta per tassa d aigua 2 o 3
cops al dia.
Sutilitza per trastorns digestius, gasos, espasmes, febres, ferides i bronquitis.
47

VERDOLAGA Portulaca oleracea L.

Herba anual, molt ramosa, amb les rames extenses a ran de terra, de color vermells i molt
carnoses. Les fulles sn violcies. Les flors es visualitzen b al migdia.
Curiusitats
s una planta que des de lantiguitat sha consumit com a amanida i se li ha atribut
propietats antiescorbtiques i dirtiques.
Les seves propietats eren conegudes per Plinio, que la proposava com a amulet contra el
diable.
Molt utilitzada a Grcia, els arqueobotnics la troben a molts llocs prehistrics.
Coneguda com a Santhi o Punarva al Nord de la ndia.
Usos
La verdolaga sutilitza com a verdura o amanida. Es la millor manera de prendre-la. s un
complement diettic que sha de menjar amb moderaci
s dirtica, refrescant i dirtica
CARD MARI Silybum marianum (L.)
s una planta herbcia anual o bianual. A la base de la planta hi ha un roset de fulles
basals grans, de color verd amb taques blanques i les vores espinoses.
Les flors tenen forma de petites carxofes, molt espinoses. Les inflorescncies sn de color
porpra o rosat, amb llargs filaments.
Floreix a partir del maig i es recollecta a principis de primavera.
Creix de manera silvestre, espontniament en ambients molt diversos; a voreres de
carreteres i camins, prop de nuclis urbans, prop de murs, corrals, a prop on creixen les
ortigues.
Curiusitats
Se l anomenava planta beneda, ja que tenia molt protagonisme a la bruixeria i es portava
a sobre en forma d amulet.
Tamb se l'anomena card lleter, card gallofer, cardot, carxofa de burro, card burral,
escardot gros, card clapat, card calapats, card blanc i
escardot de Nostra Senyora.
El terme "marianum" ve de Maria. Fa referncia a la Verge Maria, ja que hi ha una llegenda
medieval sobre aquesta planta on diu que ella va utilitzar les grans fulles d'un card per tal
48

d'amagar Jess dels soldats d'Herodes. Al moment d'escapar, del seu pit van caure algunes
gotes de llet, que han perdurat per sempre en aquesta espcie per tal de recordar aquell
assenyalat dia. Aquest card va quedar benet i ple de virtuts. s per aix que en la medicina
medieval recomanaven aquesta planta a les purperes i dides, per tal d'augmentar la
secreci de llet. Per aix el seu nom en molts idiomes fa referncia a la llet i a Maria.
Popularment s coneguda com "guardiana del fetge".
Usos
La infusi de llavors del card mari han estat utilitzades per a la disppsia, els bronquis i
malalties de la sang. s una planta dirtica i digestiva.
Com a tractament de malalties del baso i el fetge, que el protegeix de l hepatitis viral i
ajuda a regenerar-lo. Card mari s indubtablement l'agent farmacolgic millor
documentat pel tractament de malalties del fetge.
s un estimulant de la llet a les mares en perode de lactncia.
Prendre mitja tassa d una decocci de la planta, 3 cops al dia durant un perode de 6
mesos.
Refora el fetge quan es consumeixen medicaments forts i per reforar l organisme d
intolerncies alimentaries.
Els fruits i les arrels contenen tamb altres substncies actives les quals podrien explicar la
seva acci reguladora sobre el sistema nervis vegetatiu, que es el que controla el to dels
vasos sanguinis, degut aix, s'utilitza en casos de mals de cap i neurlgia, esgotament,
marejos als viatges i reaccions allrgiques;"febre del fenc", urticria, asma.
S'ha utilitzat tradicionalment pel tractament d'intoxicaci per substncies hepatotxiques,
com el tetraclorur de carboni, els insecticides organofosforats i bolets del gnere Amanita.
ORTIGA PETITA Urtica urens L.
Planta herbcia, darrel llarga i rizomatosa. Les fulles sn ovals i punxegudes, de marge
dentat i recoberta de pl. Les flors sn petites i de color blanc,.Floreix a la primavera i a
lestiu.
s un gnere de plantes de la famlia de les Urticcia totes elles caracteritzades per tenir
pls que alliberen una substncia cida que fa cossor i inflamaci a la pell. Tota la planta s
de color intensament verd. s fan en terrenys molt nitrogenats com per exemple l'entrada
dels corrals, suporten molt el fred i sn molt difcils d'eliminar amb herbicides.
49

Curiusitats
La Ortiga sempre ha estat una planta excellent grcies a les seves importants i diverses
propietats. Avui dia sabem que cont secretina, un dels millors estimulants de les accions
estomacals, de les pncrees i de la bilis.
La infusi dortiga es prenia per potenciar l acci sexual i era considerada com a smbol de
luxria.
En tractar-se d'una planta cosmopolita i l'nica amb la caracterstica urticant ha generat
nombroses llegendes i costums arreu del mn.
Segons alguns no piquen si mentre es passa entre elles es recita una oraci, o b es mant
la respiraci.
Usos
La infusi d ortiga i el seu consum com a verdura, en sopa o en truita, s un excellent
nutrissional.
En infusi una cullerada sopera de la planta per got daigua, tres cops al dia.
Indicat per als problemes hormonals i afeccions ginecolgiques.
En aplicaci externa per czemes, hemorroides, varius i cremades.
Les ortigues han tingut s com a fibra txtil
Popularment les fregues amb plantes d'ortigues es consideren un remei contra lartrosi o
els dolors musculars com la torticoli.
En la medicina cientfica tamb sutilitzen els preparats d'ortiga contra l' artritis.
En agricultura ecolgica una decocci d'ortigues s'empra com adob nitrogenat i com
insecticida.

HERBES 2, Gramnies i lleguminoses

Daquest grup el que se pretn es:
arribar a una bona coberta del sl
un conjunt amb un mnim de qualitat farratgera
que no siguin massa altes per afavorir la comoditat del passeig per les feixes
bona proporci de lleguminoses per afavorir la fixaci de N2 atmosfric.

50

Si b es parla despcies concretes, es recomana fer servir les llavors despcies que es
trobem ms fcilment. Sempre tenint en compte les caracterstiques morfolgiques i
fenolgiques de les espcies.
Es pot dir que un bon pastizal te la segent composici:
Gramnies: 65 75 %.
Lleguminoses: 20 25 %.
Plantes diverses: 5 10 %.
No es pretn arribar a un bon pastizal, per si que si alguna persona del grup vol portar
un animal ho pugui deixar pastant a les feixes.
En aquests moments a les feixes hi ha moltes gramnies (llist) i altres plantes que creixen
molt alt i sn punxoses, es pretn canviar gradualment les herbes que hi ha per altres ms
aprofitables, en els sentits abans explicats.
TRAIGUERA, BLAT BORD Aegilops geniculata Roth.
Herba anual, la trobem en forma de mates denses.
La seva inflorescncia s curta. De les seves espigues surten dues llargues arestes. Floreix a
la primavera-estiu.
Es pot trobar a llocs ruderals, prats secs i vores de camins, fins a 1500 m.s.n.m
Curiusitats
Es lespcie que interrompe els intents de fer blat genticament modificat.
Usos
Ha sigut triada per la seva presencia a les feixes i el paper que desempenya a la coberta del
sl.
LLIST Brachypodium retusum (Pers.)
T les tiges folioses ramificades, amb fulles disposades a banda i banda.
Floreix dabril a juny. Herba molt comuna a les contrades mediterrnies en comunitats ms
o menys obertes, des del carrascars i les garrigues a diferents tipus de prats.
Curiusitats
En sls prims i eixuts fan una comunitat, el llistonar, en qu s l'espcie dominant. Als
Pasos Catalans el llist s com arreu, excepte cap alPirineu, on esdev ms rar.

51

Usos
S utilitzen les summitats florides. Propietats astringents. Popularment s utilitza com
antidiarreica i antiinflamatori intestinal.
Ha sigut triada per la seva presencia a les feixes i el paper que desempenya a la coberta del
sl.
BROM Bromus inermis Leysser.
Planta herbcia perenne. De fulles planes, amples i allargades. Es propaga per rizomes
formant cspeds densos.
Nota:
Aquesta espcie no es troba a Can Tobella, per proposem introduir-la a les feixes per la
seva adaptaci i el seu valor farratger.
DCTIL Dactylis glomerata L.
Planta perenne, alta amb tija i baines foliars comprimides a la seva base. Tolera la squia,
prefereix els sls calissos i amb rics en matria orgnica. Produeix emacollas de
creixement rpid. Fulles amples i plegades.
L inflorescncia s una pancula amb espigues comprimides en grups densos.
Floreix de gener a desembre. Usualment es tracta com a espcie nica del gnere Dactylis,
per est dividida en moltes subespcies regionals. s una planta molt naturalitzada a
Amrica i Australia, sent un espcie invasora en algunes zones. Tolera b lombra.
Curiusitats
Rep el seu nom del grec dactylos que vol dir dits, per laglomera ment de la seva espiga.
Usos
Es una planta utilitzada com a farratgera i a les pastures, degut a la gran dosis de glcids
que cont. La millor qualitat es quan es jove, desprs redueix la seva palatabilitat, ja que es
torna fibrosa, aspera i dura. Perdent qualitat a lespigar.
Popularment sutilitza per combatre tumors i problemes del rony.
Es creu que s estrogen.
A les ciutats la venen com a herba per gats, ja que aquests animals els agrada molt menjarne i els resulta bona per l estmac.

52

Festuca ovina L. (no sha trobat el nom popular)

Planta viva, densament cespitosa, molt curta. Es cria a sls silceos, per sadapta b als
calissos. Tolera la squia. Molt poc exigent.
Nota:
Festuca ovina no es troba a Can Tobella, per proposem introduir-la a les feixes per la seva
adaptaci, la seva fisiologia (pasto curt) i el seu valor farratger.
PL DE GUILLA, FESTUCA ROGENCA Festuca rubra L.
Herba viva o perenne de 30 a 80 cm. dalada. En general estolonfera per a vegades
cespitosa. Poc productiva per bona qualitat farratgera.
El seu nom fa referncia al color rogenc de la seva pancula espigada.
Nota:
Aquesta espcie que no es troba a Can Tobella, per proposem introduir-la a les feixes per
la seva adaptaci i el seu valor farratger.
ESCAIOLA Phalarys aquatica L. (P. Nodosa L., P. Bulbosa auct.)
Herba perenne. Adaptada al clima mediterrani destius eixuts i hiverns suaus i humits. Creix
en tofes. Desenvolupa a la seva base engrosaments (tipo tubercles) on acumula reserves
per el final de lestaci de creixement. Aquets tubercles suporten llargs i secs estius i
asseguren la supervivncia de la planta en cas de que la part vegetativa hagi mort,
rebrotant a la tardor.
Usos
Es considera una gramnia molt interessant per les praderes de saca a la pennsula, encara
que presenti dificultat per el seu establiment que es molt lent.
Nota:
A Can Tobella no hi es. Es proposa la seva introducci.
GUIXA Lathyrus sativus L.
Herba anual, molt robusta i trepadora.
Les fulles estan dividides en dos folols.
Les flors sn de color rosa o blavenca. Floreix de mar a agost.
53

La trobem als marges dels camins i matolls.

Curisitats
En altre temps eren utilizades per a lalimentaci humana, per poden produir la malaltia
del latirisme.
Nota:
Shan trobat a les feixes individus del gnere Lathyrus sp., per no sha arribat fins
lespcie. Es proposa multiplicar la guixa per la seva adaptabilitat, el seu valor farratger i la
seva capacitat de fixar N atmosfric.
CORONA DE REI, LOT CORNICULAT Lotus corniculatus L.
Herba perenne. Arrel pivotant i profunda amb una corona superiur amb moltes arrels
secundaries. Alada de 50 a 80 cm. Molt exigent en llum i poc competitiva, pel que es fa
dificults el seu establiment, per una vegada aconseguit t bona persistncia; de totes les
partences es la de ms llarga duraci (fins 15 anys). Poc exigent i aguanta b la sequera.
Curiusitats
El seu cultiu es va comenar a Anglaterra al voltant de lany 1680, per la seva introducci
al continent va ser a mitjans del segle XIX, a Espanya probablement va arribar a mitjans del
segle XX.
Nota:
A Can Tobella no hi es. Es proposa la seva introducci per la seva adaptaci, el seu valor
farratger i la capacitat de fixar N atmosfric.
Medicago disciformis DC.
Planta anual o bianual. Flors grogues i en rams. Floreix a la primavera, des dAbril fins al
Juny. s exigent en cal i fsfor.
Curiusitats
Connotacions mgiques i mstiques.
Era considerada planta de lesperit, de l' nima i la vida.
Els druides veneraven el trvol i es signe de bona sort i bons auguris.

54

Usos
Espcie molt comuna com a farratge sent molt apreciada per als ramats i amb valors
nutritius semblants als de lalfac. Es conrea b en terrenys pobres, poc profunds o mal
drenats.
La triem perqu a ms a ms de ser una lleguminosa, pot fer el paper de gespa, cobertura
del sl no massa alta, en un principi es volia propagar espcies del gnere Trifolium, per
necessiten ms humitat.
ALFALS, USERDA Medicago sativa L.
Planta herbcia molt viva. Fulles trifoliades.
Les flors, de color blau violeta, sagrupen en rams.
Els fruits sn llegums que senrotllen i presenten forma de cargol.
Curiusitats
En molts pasos l alfals es menja tendre en substituci dels espinacs.
Des de sempre sha utilitzat a les pastures.
El nom de la planta prov de lrab, anomenat alfasasat.
Usos
Es cultiva a gran escala, ja que es fa servir molt per farratge.
Tamb es posa en talusos per evitar la erosi i a ms a ms per la fixaci de N2 atmosfric.
Suc premsat, llavors germinades, cpsules i preparats.
S aconsella no prendre ms de 50 grams de llavors al dia.
Els brots tendres sutilitzen en amanides.
Per la seva acci rimeniralitzant ( cont ferro, fsfor, zinc, coure, seleni i slice) s molt
utilitzada a la menopausa, anmies, osteoporosis, avitaminosis i hemorrgies.
Es recomana el seu us en hipercolesterol i arteriusclerosis.
Augmenta la producci de llet materna.
T un efecte antiregeneratiu i augmenta la resistncia a malalties.
Nota: En general les plantes del gnere Medicago, sn mellferes.
MELILOT Melilotus officinalis (L.)
Planta herbcia darrel axonomorfa. Les fulles tenen un pecol molt llarg, trifoliades i la
resta dentades.
55

Les flors formen espigues piramidals, amb una cua molt llarga i de color groc daurat. Floreix
a la primavera i part de lestiu
Els fruits sn llegums ovoides i dintre contenen les llavors.
Planta molt comuna que es troba a les vores de prats i camins.
Herba present a les feixes. Pertany a la famlia de les Lleguminoses. Floreix dabril a
setembre. Flors grogues. Ens interessa per el fet de que es una lleguminosa i pel seu s
medicinal, per tamb pot ser txica.
Curiusitats
A lantiga Grcia el melilot ja era conegut i utilitzat.
Tota la planta desprn un fort aroma a cumarina ( vainilla).
Usos
S utilitzen les fulles i les summitats florides.
Infusi d una cullerada de postres per got d aigua dos cops al dia. Per a la retenci de
lquids, per promoure el drenatge limftic i teixits de les parets venoses, ronquera,
catarros, amgdales, fragilitat capillar, hematomes, varius, hemorroides i articulacions,.
Bona per la vista.
s utilitzada en medicina per al tractament de trombosis.
Planta utilitzada per fer tabac de pipa.
Amb el melilot fermentat es fa mata rates.
Es molt cultivat com a herba farratgera.
TREPADELLA Onobrychis viciiefolia Scop.
Planta perenne viva. De port erecte, alada de 10 fins a 80 cm.. Arrel actinomorfa llarga i
gruesa. Sadapta els climes freds, sls secs i calcreos.
Curiusitats
El nom daquest gnere prov del grec onos, asno i brykein, devoren. Es considera un
de les millors plantes partences per es molt preciosa i aromtica, incls es cultiva per
jardineria.
Usos
Cultivada a gran escala com farratgera.

56

Nota
No es troba a les feixes. Es proposa introduir-la per el seu valor farratger i la seva capacitat
de fixar N atm. A ms a ms no te molta alada, aspecte que considerem cmode per al
jard.
ERB Vicia ervilia (L) Willd.
Herba anual. Flors blanquinoses amb estries violcies, floreix dAbril fins Juny.
VEA Vicia Sativa L.
Planta herbcia anual o bianual, trepadora. Fulles amb molts folols, les superiurs sn molt
ramificades.
Flors purpries o ms o menys violcies. Floreix dAbril al Juliol.
Respecte als sls es molt verstil.
Usos
Les llavors de Vicia sativa L. s utilitzen en medicina ja que la farina que es fa amb les seves
llavors s emollient i resolutiva.
Plantes molt importants per al farratge d animals.
Molt visitada per les abelles.
GARLANDA Vicia villosa Roth.
Herba anual que floreix del Mar fons a lAgost. Presenta moltes varietats.
Nota
A les feixes shan trobat plantes del gnere Vicia, per no sha arribat fins lespcie.
Proposem multiplicar aquestes tres per la seva adaptabilitat i el seu valor farratger.

SITUACIONS PARTICULARS PEL PORT

ATZAVARA Agave americana L.
Planta crassa, originria de Mxic, de fulles carnoses, gruixudes i de color verd cendra amb
el contorn espins i acabades en punta. Creixen des del sl mateix i formen una roseta.
Flors de color groc verds agrupades al tall.
Floreix entre juny i agost.
Viu en llocs clids i solejats.
57

Curiusitats
La Pita noms floreix una vegada al llarg del seu cicle vital i, quan ho fa, creix del seu centre
una llarga tija de fins a vuit metres coronada per una pancula de grans flors grogues. La
planta mor desprs de la floraci. El seu cicle vital sol durar uns 25 anys. Al mediterrani no
fa llavors, es multiplica per innumerables fillols que creixen al peu de la planta mare, a
vegades incls a metres daquesta. Als 3 5 anys cada fillols tornar a emitir nous fillols,
formant aix colnies impenetrables.
Usos
Fulles i arrels es recullen a la primavera i les arrels a la tardor.
Les fulles sn depuratives de la sang, dirtiques i escorbtiques.
Larrel s depurativa i antisifilica.
Es fa servir per trastorns intestinals i fetge.
Exterior: irritacions dels ulls. El suc frec es resolutiu i s utilitza per tractar ferides i
irritacions de la pell.
Les dones embarassades no poden prendre aquesta planta.
Amb el suc fermentat de les fulles d una varietat d aquesta planta s elabora pulque o
mescalque destillat es fa una beguda similar al tequila, per no tan bona, aquest es fa
amb Agave pulque.
Es fa servir per evitar lerosi i com cerco (ja que es un tancament molt econmic i eficient,
encara que cal mantenir lo, per es eficient contra persones i animals), molt bo per les
vies del tren, en comparaci del alambre.
Las seves grans fulles serveixen per canalitzar laigua, per cobrir sostres de palla.
En alguns pasos asitics sutilitza per rentar, incls amb aigua salada ja que les seves fulles
contenen saponina.
Sense punxes i barrejat amb altres plantes ho fan servir per farratge.
Sutilitza per obtenir fibres para fabricar fils i cordes.
LOE Aloe vera L.
Planta crassa perenne. Es molt semblant a l estructura del A. Maculata. Les seves fulles
surten de la tija arran del sl en rosetes, per son ms allargades, verd clar, molt carnoses i
sense taques. Floreix de mar a lagost. Les flors son grogues.
Els agrada els sls rocosos i suporten b les sequeres.
58

Curiusitats
A l edat Mitja l Atzavara va tenir molta importncia i va ser com comercialitzat entre els
Galnic. Es troben documents del S. XVI que citen que el produen a gran escala a les Indies
Occidentals.
Els mags rabs van aportar a la Pennsula Ibrica locions d loe com a remei contra la
prdua de cabell.
A l Edat Mitja, lencens d loe atreia les influncies de Jpiter i eren favorables per
realitzar operacions mgiques i d alqumia.
Usos
El suc de lAtzavara ha estat utilitzat com a purgant i com a tnic estomacal i aperitiu.
Tamb va ser molt utilitzat per prevenir als animals domstics de picades de puces i altres
insectes, i per allunyar de les plantes alguns insectes.
Es confeccionen cremes per la pell. s molt utilitzat per a cremades i ferides grcies al seu
principi actiu; l alona.
CANYA Arundo donax L.
Planta herbcia molt gran de la famlia de les gramnies, amb talls o tiges llenyosos bastant
gruixuts. Les tiges de lany conserven les seves fulles durant lhivern. Les fulles del canys
sn amples, aspres i de color verd blavs.
Les flors sn grans i peludes, apareixen al segon any de vida del tall, disposades en
panotxes molt ramoses i difuses.
Creix a llocs humits.
Curiusitats
Antigament s utilitzaven les canyes per escriure, per aix es creu que se li atribuen
propietats mgiques relacionades amb l escriptura ila paraula.
Usos
L arrel anomenada arrel de canys s utilitzava antigament com a dirtica i estimulant de
la llet materna, eren creences ja que no s ha demostrat els seus efectes.
Molta presencia al mediterrani. De rpid creixement, sutilitza; per estabilitzar talusos en la
canalitzaci daigua, per la solides i flexibilitat de la seva fusta sutilitza per mobles, als
horts i instruments de vent.

59

FIGUERA DE MORO Opuntia mxima Miller.

Planta herbcia molt ramificada.
Les tiges sn llargues i amples iels fruits de color groc a violeta vermells.
Les flors grogues floreixen a l estiu. Creix a llocs secs i solejats. Planta conreada.
Curiusitats
Els hidrats de carboni continguts als cactus i altres plantes del desert sabsorbeixen
lentament, sense produir un rpid increment de sucre a la sang i sense forar les pncrees.
Usos
S utilitzen les flors, els fruits i les fulles.
Propietats dirtiques, antiespasmdiques y emollients. Els fruits sn nutritius,
astringents, antidiarreics y vitamnics.
Les flors sutilitzen en bronquitis, refredats i inflamacions de l aparell respiratori,
inflamacions de l estmac, diarrees, cistitis,
L s extern s indicat per les afeccions de la pell;, irritacions cutnies, cremades, acne,
ferides, psoriasis. Tamb per als ossos i msculs.
Els fruits sn comestibles i rics en minerals i vitamines. Al ser astringents es recomana el
seu s en casos de diarrea, sense abusar per no provocar una obstrucci.
Utilitzada per donar de menjar als porcs.
A zones d Amrica del sud sha creat la varietat sense punxes per al cultiu.
ARITJOL Smilax aspera L.
L' artjol s una planta liana molt comuna a tots els pasos catalans. s verda tot l'any i
s'enfila en altres plantes grcies a circells que li surten de dos en dos. No t gaire densitat
de fulles.
T les fulles coricies i lluents. Al marge i a l'anvers normalment hi t petites espines.
Floreix a la tardor, les flors sn de color crema. T plantes amb flors masculines i plantes
amb flors femenines.
El fruit s una baia petita, bastant esfrica de color vermells que es presenta en forma de
rams, surten al setembre, octubre.
Es localitza sempre a la terra baixa en molts tipus de boscos, garrigues i bardisses.
Curiusitats

60

Es van posar de moda els aritjols de Amrica i es van consumir en gran quantitat amb l
intent de curar la sfilis, aquesta planta no cura la sfilis per s que purifica la sang.L aritjol
de la pennsula ibrica no cont els mateixos principis que la americana.
Usos
Els fruits es poden menjar i es fan begudes dolces.
El rizoma s sudorfic i dirtic.
VINYA Vitis vinifera L.
La Vinya s una planta arbustiva i trepadora de fulla caduca que pot viure fins a 100 anys.
Les seves fulles sn lleugerament palmades, per com que s un cultiu molt antic,
actualment hi ha infinitat de varietats cadascuna amb les seves particularitats (ms o
menys lobulades, de diferents mides, etc.)
El fruit, el ram, madura des de finals d agost fins al novembre.
El ram s blanc, negre o rosat segons la varietat.
Curiusitats
A banda de la seva importncia pel vi, el ram apareix a nombroses obres artstiques. s
l'atribut del du Vacus en l'antiga mitologia clssica. Per als grecs i romans la vinya
simbolitzava la bona vida i la fertilitat.
Quan Ulisses passava de la nimfa Calypso, es posava a beure vi de lOlimp. En una de les
trobades, va caure presoner dels Gegants i aquests el varen assassinar. El cos fou
abandonat i qui se'l va trobar pogu comprovar que del seu cor havia brollat una ramera.
El primer cep que donaria de veure vi a la resta del mn.
Steinner, que admet l'existncia de l'Atlntida, parla de l'aparici del vi poc desprs del seu
esfondrament.
A principis del s. XX, certs pagesos del pas Valenci van tenir un gran excedent de fruits de
ram, i pensaren en prendre'l per cap d'any. La tradici s'estengu per tot Espanya,
instituint el costum de prendre un gra de ram per cada campanada o toc de rellotge de les
dotze de la nit, per tal de desitjar sort cara l'any vinent.
Junt a la olivera i la figuera es un dels cultius ms antics i representants de la cultura
mediterrnia.

61

Usos
Amb les seves grans fulles semboliquen els formatges i aliments.
El fruit es menja fresc, sec en suc o fermentat per fer vi.
De la llavor premsada sobt l oli de llavors de ram.

62

5. Proposta dactuaci
Com es va expressar al punt 3) es proposa desenvolupar un jard agrcola a les feixes de
Can Tobella amb el fi, entre altres, que els participants sapropen al maneig de plantes
entre la jardineria i ls agrcola tradicional.
P. Font Quer defineix jard com: Terreno donde se cultivan plantas deleitosas por sus
flores, matices o fragancia, y que suele adornase adems con rboles o arbustos de
sombra, fuentes, estatuas, etc. (Diccionario de Botnica, 1975). Entenem aquesta idea
com un lloc en el que hi ha espcies ornamentals i a ms a ms sha fet un disseny de
lespai on es troben.
Per aquest particular jard es t en compte el carcter ornamental de les espcies per li
donem ms importncia a altres utilitats: comestible, medicinal, etc (punt 4.4.1), es per
aix que el vam denominar jard agrcola. Per altre banda el disseny de lespai ser
enfocat a plantejar un recorregut per les feixes que sigui un agradable passeig, tenint en
compte els corriols que ja hi sn, per apreciar les diferents espcies i tamb poder
recollectar el que ens brinden. El disseny en ell nostre cas consisteix noms en condicionar
lespai.
Quan sutilitzen els termes agrcola tradicional en aquesta proposta, es fa referncia als
sistemas ds de la terra que han sigut desenvolupats localment per anys dobservaci i
experimentaci. En general sn sistemes ms o menys tancats, que presenten molta
diversitat i es valoren les espcies per el seu s ms que per el seu valor econmic.
Per altre banda al llibre La vegetaci dels pasos catalans (Folch i Guillem R., 1981) es
parla del segent concepte: Les espcies romanents capaces dexplorar eficament el
medi i suportar les interaccions entre elles, constituren una COMUNITAT VEGETAL; es
treballar sota el marc daquest concepte amb l intenci de crear un sistema autosuficient;
pel que shan triat espcies que actualment formen part del paisatge on sactua, pensant
que ja hi son adaptades.
En aquests moments a les feixes de Can Tobella hi ha una comunitat vegetal transitria
conformada per una combinaci dherbes, arbres i arbusts de la que el passejant ja pot
treure un benefici , ja pot recollectar productes aprofitables. Amb lactuaci proposada, es
cerca generar una combinaci una mica diferent per tal de que sigui ms beneficiosa, i dic
una mica diferent perqu, en la mida del possible, es respectar lestructura vegetal actual.

63

5.1 Actuacions sobre les feixes. Condicionament de lespai.

Lactuaci de lespai fsic es limitar a condicionar els corriols i les feixes amb l intenci
que el recorregut sigui un passeig agradable i accessible, respectant els corriols
existents.
Neteja.
A les feixes hi ha punts on fa temps es van llanar escombraries, es proposa fer una neteja
daquests punts (Annex 1, P. 05 Feixes).
Millora de corriols.
Com que els corriols de les feixes porten anys dabandonament (els mateixos que les
feixes) cal fer millores per que siguin ms accessibles i confortables al transitar-los
Es proposen dues accions:

Poda de les plantes als indrets on interrompen el pas.

Fer escales als corriols en que el pendent es massa pronunciat.

5.2 Actuacions sobre les espcies.

5.2.1 Criteris
Observaci i aprofitament:
Espcies presents a les feixes. Es considera la seva grandria de poblaci adient per la
proposta. Interessa el seu coneixement pels usos, valor paisatgstic, simblic i poder aix
aprofitar-les.
Control:
Espcies presents a las feixes que es considera cal controlar la seva grandria de poblaci,
ja sigui perqu pot reproduir-se molt fcilment o perqu la considerem incmoda per
usos antrpics al jard, per la seva fisiologia o la seva ubicaci.
Millora:
Espcies presents a les feixes. Es considera la seva grandria de poblaci adient. Es proposa
feines de poda per rejoveniment i millor aprofitament.
Reproducci:
64

Espcies a introduir, no hi sn a les feixes, pot ser o dos individus, per si les trobem, la
majoria, als jardins dels edificis annexos o al bosc.
Especies a potenciar, hi sn a les feixes per volem pujar la seva grandria de poblaci.
5.2.1 Proposta (Veure Annex 1, P. 07 Proposta)
En el present punt sexpliquen a quines espcies aplicar els diferents criteris dactuaci
plantejats al punt anterior. Com que l intenci daquesta proposta es que el grup de joves
aprendre sobre el maneig de plantes a cavall de ls agrcola tradicional i la jardineria,
sindiquen amb quines prctiques aplicar els criteris.
Observaci i aprofitament:
Per aquest grup despcies saconsella, familiaritzar-se de mica en mica amb elles
mitjanant lobservaci i lestudi amb la bibliografia que es compte, amb els objectius de
conixer la seva fisiologia, reproducci i el seu aprofitament.
Aplicar aquest criteri per les segents espcies (totes presents a Can Tobella):
Arbres: lledoner, xiprer, pi blanc, roure martinenc, alzina.
Arbustos: socarrell, ginebr, llentiscle, garric, aladern, roman.
Herbes, plantetes: boixac de camp, fonoll, peric, malva, verdolaga, card mari, ortiga
petita.
Herbes, gramnies i lleguminoses: blat bord, llist, dctil, Lathyrus sp. Vicia sp.
Especials pel port: figuera de moro, artjol.
En realitat, aplicar aquest criteri a totes les espcies seleccionades presents a Can Tobella,
per les que mencionem en aquest punt vol dir que no es proposa ningun altre prctica
per elles.

65

Control:
Com es va explicar al punt 5.2.1) aquest criteri saplicar a espcies que hi son tils per cal
controla-les per a la seva fisiologia o mecanisme de reproducci. Al nostre cas hi sn
lesbarzer, la pita i la canya. Al Annex 1, P. 06, Flora actual es pot veure la ubicaci. Es
recomana:

Esbarzer: per aquesta espcie es proposa la prctica de la poda per controla-la, ja

que t punxes molt agressives i a ms a ms es reprodueix vegetativament molt fcil; per

tamb per aprofitar-la millor. De moment no es considera que la seva grandria de
poblaci sigui un problema, per si pels aspectes abans explicats pot sser-hi. Es recomana
fer poda per mantenir els corriols (en relaci al punt 5.1) Millora de corriols, i utilitzar les
resqucies per tancar els horts, ja que els vens moltes vegades tenen problemes amb
animals.

Pita: Cal controlar-la pels mateixos motius que lesbarzer (punxes i fcil

reproducci). Es pretn reemplaar els individus daquesta espcie per altres de Atzavara.
La pita s una planta plurianual que floreix una vegada (als 20 25 anys) i mor, deixant al
llarg de la seva vida una gran quantitat de fillols. Es proposa realitzar separaci de fillols,
treurels de mica en mica i, el mateix que amb lesbarzer, es poden aprofitar per fer
tanques (es important assecar-les al sol per assegurar-se que no tornin a arrelar) o
experimentar els usos que es practiquen en altres llocs del mn (per exemple Mxic).

Canya: Aquesta espcie t un carcter molt invasor es reprodueix per estolons. Es

recomana aprofitar-la mitjanant la poda per sostenir les tomaqueres o fer sostres pels
jardins a lestiu, per exemple. A les feixes hi ha dos punts amb canya (Annex 1, P. 06, Flora
actual) es en aquests punts que es proposa controlar. Laltre lloc on creix es a tota la llera
del torrent, per aquest indret es proposa noms observaci iaprofitament.
Millora:
Es proposa aplicar aquest criteri a les Oliveres mitjanant la poda. Es proposen dos tipus de
poda; de manteniment, a la capalera ja que la llum i laire afavoreixen la fructificaci i de
rejoveniment, ja que sn oliveres molt velles i abandonades de fa ms de quinze anys.
66

Multiplicaci i reproducci: (Plnol 7, Proposta)

Fins ara totes les actuacions proposades sn, podrem dir, passives; en el sentit que no
canvien gaire el paisatge a les feixes. Aquest s el principal criteri dactuaci, ja que es molt
actiu en quan als efectes del paisatge i a ms a ms sobre la participaci de la gent. La seva
realitzaci engloba molts conceptes sobre botnica, fisiologia vegetal i prctiques culturals.
Ser lactuaci a la que ms temps se li dedicar.
Multiplicaci:

Introducci despcies per estaques: Nesprers, Moreres, Figueres i Ametllers.

Posar-los-hi als indrets on hi sn els vells fruiters, secs actualment. Per ubicar els nous
arbres es t en compte les diferents zones explicades al punt 4.3) Les Feixes.
Es proposa posar:
- 42 Nesprers a la zona 2, degut a que s la ms humida de totes ja que s la que menys
insolaci rep i perqu abans de lexistncia de les feixes hi havia una fondalada abancalada,
s a dir corria laigua. Avui aquets dos aspectes es tradueixen en que s la zona ms
frondosa de totes.
De tots els arbres proposats per reproduir, el nesprer s el que ms humitat requereix.
- 4 Moreres a la zona 3.
- 46 Figueres, a la zona 4.
Les zones 3 i 4 sn les de transici entre la menys humida i la que ms. Dels dos arbres
proposats per aquestes zones de transici la figuera s la que ms aguanta la sequera i a
ms a ms el consum del seu fruit sacostuma al Mediterrani. Per lorientaci suposem la
zona 4 ms seca que la 3.
- 55 ametllers, a la zona 5, la que ms insolaci rep i a ms a ms es una divisria daigua, o
sigui la ms seca. L ametller aguanta molt b la sequera i tamb sha tingut en compte la
seva particular floraci.
De tots es faran estaques, una vegada hagin arrelat es trasplantaran a les feixes als indrets
dels fruiters vells secs (Annex 1, P. 07 Proposta).
67

Introducci despcies per esqueixos: Arbo, Gal.landa, Espgol.

Arbo, es proposa ficar 20 a la zona 2. Fer esqueixos, una vegada hagin arrelat, trasplantarlos a les feixes. Sha observat que al bosc larbo creix als indrets ms humits.
Gal.landa i espgol ficar-les a les zones on hi ha farigola (Annex 1, P. 07, Proposta), es
proposen 10 de cadascuna per zona de farigola. Reproduir per esqueixos, 45 de cadascuna,
una vegada arrelades trasplantar a les feixes. Els individus del gnere Lavandula tenen
necessitats molts semblants a la Farigola, a ms a ms de fer una combinaci de colors
molt maca.

Introducci despcies per separaci de fillols: Atzavara.

Atzavara es posaran a les zones on actualment hi ha la pita (en general talusos de la zona
2, (Annex 1, P. 06 Flora actual). Les dues espcies estan adaptades a condicions similars. Es
per aix que es proposa implantar fillols datzavara gradualment mentre es treuen els de
pita, el seu numero dependr de la quantitat de fillols de les plantes mares. Si sobserva
que aquesta prctica resulta beneficiosa aplicar-la a la Superfcie aprofitable, Olivet amb
pendent (Annex 1, P. 02 Emplaament).

Introducci despcies per empelt: Magraner i Vinya

Magraner, a les feixes hi un peu de dol. Es proposa empeltar la varietat dol de mica en
mica, als peus cids.
Vinya, a les feixes shan observat varis individus de varietat americana (Annex 1, P. 06 Flora
actual), i als jardins hi ha ceps de varietats europees de ram de taula. Es proposa empeltar
gradualment les varietats europees als peus de les americanes de les feixes. Realitzar
aquesta prctica per evitar el risc de filloxera (aquesta plaga entra pels arrels de les
varietats europees i per les fulles de les varietats americanes, la prctica de barrejar les
varietats dels dos continents va ser la soluci per aquesta plaga tan devastadora a Europa a
finals del segle 19).

68

Reproducci:
Es proposa la reproducci per llavors per a les segents espcies:
Nesprer, ametller, arbo, esparreguera, ruda, farigola, porradell, borratja, boixac de jard,
sempreviva borda, orenga, brom, Festuca ovina L., festuca rogenca, escaiola, guixa, Lotus
corniculatus L., Medicago disciformis L., alfals, melilot, trepadella, erb, vea, garlanda.
Realitzar la sembra al vol per totes les feixes, dues anuals a finals destiu i a finals dhivern
per aprofitar les pluges de tardor i primavera respectivament.

69

6. Metodologia
L implantaci daquest jard a les feixes de Can Tobella es fa amb el fi de que el grup de
joves pugui apropar-se al treball amb la terra. Per aix les feines necessries per a realitzarlo es plantegen com activitats collectives per satisfer les seves inquietuds, mitjanant un
proces participatiu.
Les activitats-feines serien el com de les actuacions exposades al punt 5), es plantegenen
relaci a la idea exposada al punt 2.1.2) La gent. Com sha intentat expressar al llarg del
treball, sn els joves mateixos que volem aprendre sobre el maneig de plantes a cavall de
ls agrcola tradicional i la jardineria, per aix proposem aprofitar lespai de les feixes
abandonat. s a dir aquesta proposta i el seu abast s el comenament dun cam pel que
ells mateixos volen transitar.
Tenint en compte tot el que es planteja, aquesta proposta constitueix una intervenci
participativa. El tcnic planteja les actuacions per ser la gent que prendr les decisions
per portar-les endavant. Es fa una proposta dactuaci per el desenvolupament de la
mateixa es realitzar amb la participaci de la gent. Sexpliquen conceptualment les
actuacions proposades i quines opcions hi ha per realitzar-les, deixant la decisi final per
ells (dies en que es realitzaran, eines, diferents opcions per resoldre una situaci, etc.).
Daquesta forma la gent sapropiar de la proposta, la far seva.
Es proposa fer el planteig de les actuacions en sis caps de setmana de la segent manera:
Els divendres a la tarda realitzar xerrades explicatives sobre cada actuaci.
Entre els dissabtes i diumenges prctiques relacionades amb el tema exposat.
Per altre banda com que uns dels objectius secundaris s fer servir el mnim d insums
externs possibles, les activitats sintentaran realitzar amb els recursos que t a labast la
comunitat i lambient.

70

Xerrades i activitats: a desenvolupar en sis caps de setmana consecutius, amb el

comenament de la tardor.
1) Cap de setmana.
Xerrada:
Socialitzaci de la proposta: Temps estimat, 3 hs. Lloc, celler.
- Explicar la proposta al grup.
- Parlar una mica sobre quines espcies coneixen.
- Veure, inventariar el material que es t a labast; eines, bibliografia. Molts
dels joves participants compten amb llibres relacionats (Discrides renovat de
plantes medicinals, Flora de mediterrani, i molt ms).
- Introduir sobre lactivitat segent.
Activitat:
Concientitzaci de lentorn: Dissabte mat. Temps estimat, 3 hs. Lloc, feixes.
- Recorregut per les feixes, parlant de les plantes que hi ha, lorientaci, les
corbes de nivell, fent reconixer les diferents zones.
- Recollecci de deixalles. Aprofitar el recorregut per desenvolupar el punt
5.1) Neteja de les feixes. Per aquesta activitat es proposa fer servir unes
bosses arpilleres que hi ha al celler, utilitzar guants i que cadasc quan torni a
Barcelona porti una bossa al container.
2) Cap de setmana.
Xerrada: Temps estimat, 3 hs. Lloc, celler
Observaci i aprofitament:
Es tracta de desenvolupar aquest criteri dactuaci sobre les especies, amb l intenci de
que el participant prengui consciencia de les especies que pot aprofitar que ja hi ha a Can
Tobella. Es proposa que cada visitant tri una o dues espcies, realitzi una petita
investigaci i la presente als altres.
Activitat:
Recollida de roman: Dissabte al mat. Duraci 3 hs. Lloc feixes.
El roman s la espcie ms abundant a la zona, el seu s es molt conegut i fcil el seu
tractament post-recollida. Fer un recorregut de dos hores per les feixes recollectant
roman, es necessitaran bosses, tisores i/o navalles (algo per guardar el recollectat i algo
per tallar).
71

3) Cap de setmana.
Xerrada: Temps estimat, 3 hs. Lloc, celler
Poda: (millora dolivera) (control desbarzer i canya)
Desenvolupar els criteris Control i Millora, explicant en que consisteix la prctica de la
poda.
Es pot dir que a la natura existeix la poda, quan el vent trenca una branca, l hivern mateix
es com que neteja moltes de les plantes cada any. La prctica de podar es tallar, en
general, branques ( pot ser arrells, gemes, etc.) per un fi determinat; per donar-li una
determinada forma a la planta, per sanitat, controlar el creixement, estimular el vigor,
rejovenir-la, maximitzar la producci. Es molt important comprendre el motiu de la poda
per saber quins talls realitzar, quan i com.
Al nostre cas la poda de esbarzer es per controlar la poblaci i per millorar laprofitament,
el de la canya per controlar el creixement de la poblaci i la lolivera per rejoveniment i
major producci.
Esbarzer, per limitar el seu creixement, podar a finals de tardor les branques invasores.
Realitzar una segona poda a la primavera els nous brots quan encara hi sn tiernets. Per
afavorir la producci de fruits tallar les branques velles a lhivern. Es necessiten tisores,
matxet i guants.
Canya, per limitar el creixement de la poblaci, tallar a la primavera els brots nous; per
aprofitament de la canya, tallar tiges del segon any al final de lhivern. Tindre molta cura
amb les restes, ja que si hi ha rizomes poden arrelar molt facilment.
Olivera, laprofitament principal de lolivera sn els seus fruits. Es proposa realitzar poda
per les segents raons:
- per mantenir la altura del arbre i facilitar la recollecci.
- per donar ms aire i llum a la copa, aix com donar-li forma lobulada, el que
es tradueix en una millor nutrici i pollinitzaci, donant aix ms fruits.
- Per rejoveniment, tallar branques velles i brots advenitcis (chupones).
Realitzar aquesta prctica a finals dhivern, quan la probabilitat de gelades s baixa i a ms
a ms no ha comenat el moviment de svia.
Activitat:
Poda desbarzer: Dissabte mat. Lloc, feixes. Duraci 3 hs. al mat, 3 hs. a la tarde.

72

Podar els esbarzers als punts on interromp el pas dels corriols. Fer servir guants, tisores i
matxets. Temps estimat, dedicar tot un dia ja que sha danar amb molta cura per les seves
punxes. Lloc, les feixes, punts on hi ha esbarzer (Annex 1, P. 06 Flora actual). Es recomana
fer servir les restes per tancar els horts.
4)

Cap de setmana.

Xerrada:
Es desenvolupar el criteri Reproducci en 3 xerrades, la primera consistir en:
- Tipus de Reproducci, vegetativa (asexual) o per llavor (sexual).
- Propagaci per estaques i esqueixos.
Estaques: Rama o palo varde sin races que se planta para que se haga rbol (P. Font
Quer, 1975). Com es va explicar al punt 5) es vol fer estaques de nesprer, figuera, mora i
ametller.
- Qu s un estaca?
- Tipus destaca?
- Que sha de tenir en compte? (planta mare, longitud, dimetre, cuidats, etc.)
Es recomana fer estaques llenyoses de tiges joves i llargues, totalment madurs, son els que
triguen ms en arrelar per hi sn robustos i no sassequen amb facilitat. Tallar a lhivern
abans que comenci la primavera, que s quan larbre t la mnima activitat metablica. Si
son arbres caducifolis (Ametller, Figuera i Mora blanc) el millor es just desprs de la
caiguda de les fulles o just abans de que apareixien les gemes.
El trasplantament es far a principis de la primavera de lany segent, si es que han arrelat,
sin sesperar fins laltre primavera.
En aquest procs el que es pretn es que la branca tallada canvi la funcionalitat de les
seves cllules de transportadores a absorbidores. Es recomana fer el tall al punt duni
amb la branca de lany anterior i deixar un tal (tros de la branca de lany anterior) perqu
cont nivells alts dauxina (hormona darrelament). Posar-les en terra de compost, que mai
lis manqui laigua es a dir tractar-les molt be!
Es considerar un percentatge darrelament del 50 %.
Esqueixos: solo se diferencien de las estaques por su menor consistencia (P. Font Quer,
1975). Com es va exposar al punt 5) es faran esqueixos de arbo, gal.landa i espgol.
Arbo, tallar tiges semi madures a lestiu.

73

Gal.landa i Espgol, esqueixos semi des de principis destiu fins la tardor; esqueixos de tija
adulta, des de finals de tardor fins a finals dhivern. Tallar just per sota del nus; fer un tall
en cruz, per afavorir larrelament.
Activitat:
Esqueixos de gal.landa i barball: dissabte al mat. Lloc bosc, jardins i edifici annex N 4.
Tallar els esqueixos de les plantes mares, al bosc els de espgol (barball) i als jardins els de
gal.landa. Posar-les en recipients de iogurt amb substrat de compost i sorra, al edifici annex
N 4 perqu t installat el reg per goteig amb temporitzador.
Durant la prctica parlar sobre:

5)

On fer els talls.

En quina part.

Quan.

Si no es planta al moment, diferents maneres de conservaci.

Cap de setmana.

Xerrada: es continua explicant els tipus de propagaci.

Separaci de fillols:
Aquesta prctica consisteix en treure els fillols, que fan moltes de les plantes crasses, per
fer de nous en el cas de latzavara i controlar la poblaci en el de la pita.
En el cas de latzavara el millor moment es a la primavera, quan inicia lpoca de
creixement, els fillols aniran al edifici annex N 4. Posar-les-hi en ampolles de 8 lts daigua,
en terra de compost barrejada amb sorra.
En el cas de la pita deixar-les en un lloc molt be identificat amb les arrels cap a dalt perqu
el sol les assequi, una vegada estan seques cremar o be fer servir per tancar els horts.
Empelt:
Aquesta prctica consisteix en l uni de dos fragments vegetals per formar un nou
individuo. Un proporcionar la part de les arrels, patr; i laltre la part area, empelt. Es
tracta de que els cmbiums de les dues parts entren en contacte ntim, sha de tenir cura
de l uni. El tipus d empelt que es proposa s in situ, es a dir sobre el patr arrelat al lloc
definitiu. El sistema dempelt es proposa tractar-lo a la xerrada segon el cultiu i les
condicions (per vinya a nivell del sl o aeri, per magraner tenir en compte que els patron
son vells).

74

Activitat:
Separaci de fillols datzavara: dissabte mat. Lloc feixes. Duraci 3 hs.
Treure els fillols de latzavara i deixar-les assecar al sol. Tenir molta cura de les punxes.
Identificaci de plantes mares i patrons per lempelt: dissabte a la tarda. Lloc feixes i
jardins. Als jardins hi sn les plantes mares de vinya. A les feixes els peus dels patrons.
Per magraners, identificaci de lnic peu dol que hi ha a les feixes, dada Sra. Rosa.
6) Cap de setmana.
Xerrada: Temps estimat, 3 hs. Lloc, celler. Reproducci X.3.
Reproducci per llavors:
- Explicar en general en que consisteix la germinaci i que sha de tenir en
compte amb la sembra.
- Recollecci de llavors.
- Mtode de les bolites dargila.
Mtode de les bolites dargila, per Masanobu Fukuoka:
Consisteix en barrejar de 1 part de llavors (de tot tipus, arbres, arbustos i herbes), 3 parts
de compost, 5 parts dargila (vermella o gris), 2 parts daigua.
Posar en un recipient les llavors, barrejar amb el compost. Desprs afegir largila, barrejar
una altra vegada, finalment laigua i tornar a barrejar.
Una vegada que sobt una massa homognia fer moviments circulars, el resultat hi seran
bolites dargila que a dins portaran llavors (per fer els moviments circulars es poden fer
servir les mans o be una cimentera, depenent de la quantitat).
Una llavor per germinar necessita, contacte amb el sl, humitat i temperatura. Amb aquest
mtode es sortegen les obstacles que les llavors senfronten al moment de germinar. La
bolita dargila protegeix la llavor del risc de ser menjada per animals i a ms a ms per les
seves propietats (sinfla al contacte amb la aigua) assegura el contacte de la llavor amb el
substrat i la hidrataci, ja que largila es bona emmagatzemadora daigua amb la capacitat
de alliberar-la de mica en mica. Per altra banda est protegida de les inclemncies del
temps.
Es proposa realitzar aquest tipus de sembra amb els segents objectius:
- Experimentar aquest tipus de sembra, ja que es un mtode que no es fa
servir molt i en la teoria sembla ser molt eficient.

75

- Fer una cobertura del sl amb plantes que siguin herbcies farratgeres, amb
un minim de qualitat; bones per la terra com es el cas de les lleguminoses que
tenen capacitat de fixar el nitrogen atmosfric, i en lo possible de no masa
alada, i que presentin flors vistoses.
- Fer la sembra darbres i arbusts per veure si germinen i a on, si funciona hi
far la funci de planter, podent aprofitar els planters que, si creixen amb xit,
hi seran molt rstics i es podran posar all on interessi.
Barreja de llavors proposada
Arbres: Ametller i nesprer, molta de la bibliografia consultada recomana la propagaci per
llavors. Es proposa apuntar observacions tals com, on han germinat, quant temps han triat.
Arbustos: Arbo, farigola, ruda, sempreviva borda, esprrec, orenga.
Herbes: Borratja, porradell, alfals, melilot.
Totes les mencionades fins ara son espcies presents a Can Tobella.
Es proposa afegir llavors de gramnies i lleguminoses que no hi ha a Can Tobella, per
considerem val la pena la despesa per implantar una pastura amb un mnim de qualitat i a
ms a ms adaptada. Es proposen les segents espcies: Gramnies; Brom, Festuca ovina,
festuca rogenca, escaiola. Lleguminoses; Guixa, Lotus corniculatus L., trepadella, erb, vea,
garlanda. Per obtenir les llavors es pot demanar a algun ve o comprar. Com sha expressat
al punt 4.2.2 aquestes son espcies recomanades, si saconsegui llavors daltres que
compleixin els mateix requisits (adaptabilitat i valor farratger, a ms a ms el mnim
dalada utilitzar-les.
Es realitzar aquesta prctica a finals dhivern i finals destiu quan les herbes de cada
estaci respectivament acaben el seu cicle, abans que les espcies de primavera i tardor
germinin, l'intenci es aprofitar les primeres pluges de la primavera i la tardor
respectivament, sespera que la germinaci de les espcies sembrades sigui abans que la
de les que hi son a les feixes actualment.
Substrat
Als edificis annexes N 4, 12, 20 i 21 hi ha composteres en funcionament, agafar compost
madur.
Al pendent del cam a la F.10 on es el parking el sl es argilenc de color vemells, fer servir
dquest tro per la barretja.

76

7. Conclusions
El desenvolupament de la proposta es possible perqu hi s lespai i la gent disposada.
Amb la metodolgia proposada, procs participatiu, la gent est aprenent, no noms
conceptes, sin tamb a resoldre situacions, a prendre dicisions relacionades amb aquests
conceptes apresos, que portaran al participant a un coneixement ms ntim del seu
entorn.
Sexperimentar el mtode de sembra de les bolites dargila que, si b shan conegut molt
exemples no es una prctica usual.
Per altra banda totes o casi totes les actuacions es proposen realitzar amb els recursos de
lentorn i la gent, es necessitarn molt poquets insums externs.
Des del punt de vista personal podria escriure, practicament la mateixa quantitat de fulles
que aquest treball sobre tot el que vaig aprendre, en molts sentits; si tinguessi que
desenvolupar de nou la proposta ho faria tot diferent, per es diu que quan algo costa es
quan realment sest aprenent.
Com organizar-me per desevolupar una idea, com expresar-la, com fer servir lordinador i
bviament sobre la llengua.
Aquest tipus de proposta magrada molt perqu per una banda s harmmique amb les
condicions del medi on es desenvolupa i per altre banda t valor social.

77

8. Fonts consultades:
Bibliografia (per ordre alfabtic)

Balasch E. i Ruiz Y. Diccionario de Plantas Curativas de la Pennsula Ibrica. Ed. Servilibro,

2001.

Barranco D., Fernandez-Escobar R., Rallo L. El cultivo del olivo. Ed. MUNID-PRENSA, 1998.

Bolos O. i Vigo J. Flora. Manual dels Pasos Catalans. Ed. Prtic Natura, 2005.

Del Pozo M. La Alfalfa, su cultivo y aprovechamiento. Ed. MUNDI-PRENSA, 1992.

Descombes Lutz C. A. Estudi per a lassessorament agroecolgic d una explotaci

agropecuria a la Catalunya central. Projecte final de carrera, Universitat de Lleida, 2003.

Dossiers del Gremi dHerbolaris, Apicultors i Alimentaci Diettica i Biolgica de Catalunya,

1997, Barcelona.

Duthil J. Produccin de forrajes. Ed. MUNDI-PRENSA, 1989.

Flores Dominguez A. La Higuera. Ed. MUNDI-PRENSA, 1990.

Folch i Guillem R. La vegetaci dels pasos catalans. Ed. KETRES, 1981.

Font Quer P. Diccionario de Botnica . Ed. Labor S. A., 1975.

Font Quer P. Plantas Medicinales. El Discrides renovado. Ed. Pennsula, 1999.

Fukuoka M.,1978. La revolucin de una brizna de paja. Ed. Instituo de Permacultura

Montsant, 2008.

Garner R. J. Manual del injertador. Ed. MUNDI-PRENSA, 1987.

Guerrero Garca A. Nueva olivicultura. Ed. MUNDI-PRENSA, 2003.

Hartmann H. T., Kester D. E. Propagacin de plantas. Ed. Continental, 1967.

Jauzein P. i Montegut J. Gramines. SECN , 1983.

Johns P.Gua completa de la poda. Ed. Blume, 1991.

Martnez Iniesta C., Agricultura Tradicional y Etnobotnica en el Hondo de la Morena

(Albacete); article consultat a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1300303 (03.09).

Melgarejo Moreno P. i Martinez Valero R. El granado. Ed. MUNDI-PRENSA, 1992.

Mor E., Cristbal R., Fanlo M., Melero R. Guia de produccin de plantes aromtiques i

medicinals. Ed. C.T.F.C. 2007.

Muslera Pardo E. i Ratera Garcia C.Praderas y Forrajes.Ed. MUNDI-PRENSA, 1991.

Navarro J. Gua de las frutas cultivadas. Ed. MUNDI-PRENSA, 2001.

78

Remmer Gaston G. A., Agricultura Tradicional y Agricultura Ecolgica: Vecinos distantes;

consultat al (03.09) a:
http://www.pronaf.gov.br/dater/arquivos/agricultura_tradicional_y_agricultura_ecologica_gaston.pdf

Remon Eraso J. Las plantas de nuestros prados. Ed. MUNDI-PRENSA, 1991.

Rengifo G., Panduro R., Grillo E. Chacras y chacareros.CEDISA, 1993.

Reynier A. Manual de viticultura. Ed. MUNDI-PRENSA, 2002.

Rodrguez Mostacero C. Histria gentica del Nesprer, Advocat, Mango, i Canya de sucre.

TFC.

Romo A. M. Frutos silvestres de la pennsula Ibrica. Ed. Planeta, 1996.

Sanchez-Monge E. Flora agrcola. Ministerio de Ag. P. y Alim. ,1991.

VV.AA. 1000Plantas medicinales, aromticas y culinarias. Ed. Servilibro, 2004.

79

Pgines Web (per dada de consulta)

http://herbarivirtual.uib.es/ (consulta permanent, des de 07.08 fins 09.09)
www.Viquipdia.org (consulta permanent per termes i dubtes, 09.08 09.09)
http://ichn.iec.cat/bages/planes/Imatges%20grans/Allium%20ampeloprasum.htm
(01.09)
http://www.floragavarres.net/allium-ampeloprasum-l-subsp-ampeloprasum (01.09)
http://crisbotanica.wordpress.com/2008/07/04/allium-ampeloprasum/ (01.09)
http://www.afalgaida.org/Flora/AlliumAmpeloprasum.htm (01.09)
http://amicsarbres.blogspot.com/2005/12/el-lledoner.html (02.09)
http://www.cfnavarra.es/agricultura/informacion_agraria/MapaCultivos/htm/ass_TABr.htm
(02.09)

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=565 (03.09)
http://www.mtplantas.com/plantas/E18028.htm (04.09)
http://www.unavarra.es/servicio/herbario/pratenses/htm/Onob_vici_p.htm (09.09)

80

Annexes

81