Professional Documents
Culture Documents
Guia Lingüistica Catalana UOC
Guia Lingüistica Catalana UOC
Guia Lingüistica Catalana UOC
ndex
ndex
Presentaci ............................................................................................
13
Llengua ...................................................................................................
15
1. Ortografia ...................................................................................
15
15
16
17
18
19
19
20
21
21
22
22
1.3.9. El guionet...................................................................
23
23
24
24
24
25
28
2. Morfologia i sintaxi....................................................................
30
30
30
31
32
33
33
36
37
38
38
2.3.2. Personals....................................................................
39
42
2.4. Verbs...................................................................................
43
43
ndex
44
44
45
47
48
48
49
50
52
53
55
2.6. Preposicions........................................................................
56
64
3. Lxic ...........................................................................................
67
67
69
69
72
73
74
76
Convencions formals...........................................................................
81
1. Abreviacions ...............................................................................
81
1.1. Abreviatures.........................................................................
81
82
82
82
1.3.2. Apostrofaci...............................................................
84
2. Majscules i minscules.............................................................
86
3. Numerals ....................................................................................
97
97
98
4. Enumeracions.............................................................................
99
5. Tipus de lletra.............................................................................
101
101
101
102
103
104
110
110
110
115
ndex
118
121
121
123
3. Glossari .......................................................................................
126
126
131
137
137
137
140
140
140
144
146
Annexos ..................................................................................................
149
149
2. Manlleus .....................................................................................
168
3. Topnims ...................................................................................
174
174
181
184
186
Bibliografia ...........................................................................................
191
Presentaci
La guia que us presentem a continuaci s fruit de les necessitats lingstiques que han sorgit a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) des que es
va crear i que el Servei Lingstic ha estat lencarregat de satisfer adequadament. Aquesta versi s una actualitzaci i ampliaci de la que es va editar
lany 1998.
Duna banda, aquesta guia s un recordatori dalgunes qestions de llengua
que, si b es podrien resoldre consultant gramtiques i diccionaris, recollides
en un volum i relacionades amb la documentaci de la Universitat donen
una visi global del ventall de dubtes que poden aparixer i, al mateix
temps, fan que la guia es converteixi en un mdul especial i singular. Daltra
banda, s una orientaci en els casos vacillants, normatius o no resolts per la
normativa, que sovint es presenten a lhora de fer les revisions i les traduccions dels textos de la Universitat: documents acadmics i administratius,
espais web, articles dopini, materials docents, missatges de correu electrnic, etc.
A lhora daplicar els criteris dels diferents apartats de la guia, sempre tenim
en compte que els textos tenen un autor que hi ha posat una intenci i que
qualsevol tractament lingstic posterior ha dintentar aportar la mxima
homogenetat al document final mirant de no desviar-se del sentit del text
original.
En general, el recull dexemples que hi hem incorporat s extret de textos
que shan revisat al Servei Lingstic i respon a la intenci dajudar a unificar
cada un dels textos tenint cura a no fer ms correccions de les necessries.
Continguts
A manera de prolegmens i abans dentrar en els temes prpiament lingstics, a lapartat Els professionals de la llengua descrivim els requisits que
ens ajuden a seleccionar els collaboradors que sajusten millor a les caracterstiques de cada text i a lapartat Consideracions prvies fem unes reflexions orientades a assolir coherncia en la presentaci dels materials docents, com ara el tractament dels estudiants o ls dun llenguatge no
discriminatori.
Hem classificat els apartats en els mbits ms tradicionals de Llengua i Convencions formals perqu ajuden a identificar rpidament els dos grans blocs
que shan de tenir en compte a lhora de preparar un text per a fer-lo pblic.
Presentaci
A lapartat Edici de materials didctics hem recollit elements que intervenen en la preparaci editorial dels materials didctics que la UOC edita per al
seguiment de les assignatures i que cal descriure amb criteris editorials unificats i homogenis, com ara els glossaris o les referncies bibliogrfiques.
Als annexos hi hem incorporat un recull breu dErrors i dubtes ms freqents i llistes de Manlleus i de Topnims.
Ms informaci lingstica
El Servei Lingstic t un espai web al portal de la UOC en qu es poden
consultar ms criteris lingstics i alguns dels apartats daquesta guia; el trobareu a ladrea segent:
http://www.uoc.edu/serveilinguistic
A qui va adreada
Aquesta guia sadrea especialment als professionals de la correcci i de la traducci que tractin documents de la Universitat Oberta de Catalunya i, ms
generalment, a tots els professionals de la llengua i a tothom qui hi estigui
interessat. Els convidem a tots a repassar, ampliar, contrastar i consolidar els
coneixements de llengua.
Qui hi ha participat
En lelaboraci daquesta guia hi han participat Pilar Gispert-Sach Viader,
Mriam Salvatierra Mallarach, Llusa Vallmanya Cucurull i Merc Vzquez
Garca com a tcniques lingistes.
Cal agrair laportaci prvia de material bsic dantics membres del Servei
Lingstic que ja no en formen part (Cristina Abadal Berini, Josep Llad Soler
i Ester Pedreo Puerta); els treballs de terminologia de les collaboradores
Marta Gusp Saiz i Anna Rius Fernndez; lassessorament en temes lingstics
de Josep Ruaix i Vinyet i en temes toponmics de Josep Torras i Rodergas i
Aitor Carrera i Baiget, i les indicacions posteriors dAlbert Servitje i Riera.
Presentaci
Coneixements de llenges.
Cursos de traducci.
Experincia editorial.
Tot aix sha de fonamentar en una bona base prctica de la llengua, s a dir,
que abans de tot el que sha dit es necessita una llengua oral correcta, amb
pronunciaci catalana (l velar i no bleda, dental o plana; distinci de sordes i
sonores, de ll i i, de vocal neutra en les variants dialectals en qu es fa i
a, de vocals obertes i tancades, etc.), s correcte i no solament coneixement teric dels pronoms en i hi, lxic i estructura de la frase nets
destrangerismes i dartificiositat (s a dir, amb les freqncies ds i els registres ben aplicats), etc. Si una persona parla correctament, s ms segur que
tindr sentit de la llengua, cosa imprescindible per a resoldre tants i tants
casos que surten quan es corregeix i es tradueix.
10
Evitar faltes bsiques de correcci de tota mena (ortogrfiques, lxiques, sintctiques, morfolgiques), que indiquen que no hi ha prou coneixement de la normativa.
Perfrasis verbals dimminncia, probabilitat, etc.
Anem
Ja us haureu
11
Lxic usat errniament, com confondre sentir i escoltar, senyalar i assenyalar, gaire i massa, res i gens, pega i entrebanc, creure i pensar, pretendre i voler, etc.
Rgim de verbs equivocat.
necessitar de per necessitar
parlar-ho per parlar-ne
Reiteracions innecessries.
Organitzat conjuntament amb...
...Aix mateix, tamb hi assistiran...
Etc.
12
13
Consideracions prvies
Abans dentrar en matria, hi ha unes consideracions prvies, no estrictament lingstiques, que conv tenir en compte ats el carcter heterogeni
dels textos que es tracten a la Universitat i la necessitat de vehicular-los amb
una llengua unificada i respectuosa:
Consideracions prvies
14
Ortografia
15
Ortografia
Llengua
1. Ortografia
Lectura complementria
Pompeu Fabra (1993).
Gramtica catalana (16a. ed.,
pg. 164, apndix VI).
Barcelona: Teide.
Els grups ss, rr, tx, ll se separen: as-sem-ble-a, car-re-te-ra, es-motxar, xit-xa-rel-lo.
Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, ex-, sub-, trans- i altres
elements (ad- davant h, nos- i vos- + altres) es mantenen ntegres:
an-ur, des-ho-nest, in-e-fi-ca, trans-at-ln-tic, nos-al-tres.
Lectura complementria
per no
e | dici
ges | ti
per no
gesti |
No shan de confondre els prefixos catalans (que shan de mantenir ntegres) amb els antics prefixos llatins o grups de lletres coincidents amb
prefixos per que no ho sn, com ho prova el fet que sense el suposat
prefix els mots que queden no conserven la idea que hi correspondria.
in | expert
per no
in | audit
des | envolupar
per no
des | ertar
mal | avingut
per no
mal | aguanyat
sots | arrendar
per no
sots | obrar
Sha de tenir en compte que en altres llenges (occit, basc, castell, francs,
angls, alemany, etc.) la separaci de sllabes segueix les seves prpies regles i,
per tant, sha daplicar la normativa corresponent a cada cas.
Lectura complementria
Josep M. Mestres i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed., pg. 149-161).
Barcelona: Eumo Editorial.
16
Ortografia
Els numerals compostos, per a separar desenes dunitats i unitats de centenes: vint-i-nou, seixanta-dos, trenta-tresena, quatre-cents, set-centes.
Els mots compostos que comencen amb el nom dun punt cardinal: sudamericana, nord-oest, nord-afric, Sud-frica.
Els compostos la primera part dels quals porta accent: m-llarg, pl-curt,
Lectura complementria
Documents de la Secci Filolgica, III (1996, pg. 22-37).
Barcelona: Institut dEstudis
Catalans (Biblioteca
Filolgica, XXX).
La regla DUC
La regla DUC (sigla de
desenes-unitats-centenes) s
un mtode que serveix per a
escriure correctament una
quantitat amb lletres. Ens
ajuda a recordar que cal fer
servir el guionet per a unir,
duna banda, les desenes i
les unitats i, duna altra,
les unitats i les centenes. Per
exemple: tres milions cinc-cents
vint-i-vuit mil nou-cents onze.
pl-ras, ms-dient.
Els compostos la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comena en r, s o x i els que presentarien dificultat de lectura si anessin
junts: busca-raons (per buscausuaris), cara-rod (per carapigat), comptarevolucions (per comptavoltes), para-xocs (per parallamps), poca-solta (per
pocavergonya), pit-roig, Mont-real, costa-riqueny, penya-segat. No sinclouen
aqu els compostos a la manera culta (forma prefixada acabada en -o o -i)
amb sentit unitari, que van junts: galloromnic, grecorom, indoxins.
Sescriuen junts:
Tots els derivats formats amb prefixos, tnics o tons, llevat del prefix nodel subapartat anterior: arximilionari, coautor, coreligionari, exrector, precristi,
plusvlua, pseudoprofeta, sotsdirector, vicerector.
No supressi de la vocal e
Segons lInstitut dEstudis
Catalans, no sha de suprimir
la vocal e en els compostos i
derivats de mots que etimolgicament presenten una s
inicial seguida de consonant
(aeroespacial, autoescola, infraestructura, teleespectador, teleesqu, etc., per estratosfera,
aerosttica, etc.). El corrector
ortogrfic de lordinador els
marca com a incorrectes perqu s anterior a aquesta
norma.
17
En el cas dels compostos formats per dos adjectius (o ms), quan el primer
element no s independent suneix al segon sense guionet: labiodental, morfosintctic, tecnocientfic, socioeconmic. En canvi, si tots dos elements sn
independents, cada un conserva la seva accentuaci grfica i suneixen mitjanant un guionet: terico-prctica, tcnico-administrativa, sintctico-semntica, articulatrio-perceptiva. Cal no confondre, per, aquest tipus de mots amb
Ortografia
veni marc, grup pilot, taula braser, caf concert, casa caserna, gos policia, home
granota (en plural decrets llei, dinars conferncia, camions cisterna, contractes
programa, convenis marc, grups pilot, taules braser, cafs concert, cases caserna, gossos policia, homes granota).
Lectura complementria
Els signes de puntuaci (1995).
Bellaterra: Universitat
Autnoma de Barcelona,
Gabinet de Llengua
Catalana.
18
Ortografia
En aquest apartat sofereix un seguit de casos en qu ls dels signes de puntuaci es considera conflictiu.
1.3.1. La coma
La coma indica una pausa menor. Es posa en els casos segents:
Per a separar elements (mots, frases, etc.) duna enumeraci, fora que hi
hagi les conjuncions i, o o ni.
Sha de menester un PC, una impressora, un mdem i un vdeo.
Les aules no disposen dordinadors, projectors ni pantalles.
Maria, vine.
Hola, Joan. Benvingut al Campus.
Sempre que calgui desfer alguna ambigitat o facilitar la lectura del text.
Finanaran els projectes les rees dEcologia i Medi Ambient, Economia i Finances, i
Logstica. [Sense lltima coma no queda ben delimitat el nom de cada rea.]
Lectura complementria
Sobre els pleonasmes
amb pronoms febles que
demanen coma i els que no
en demanen, vegeu Josep
Ruaix, Observacions crtiques
i prctiques sobre el catal
davui / 1, pg. 66-68.
19
Ortografia
No es posa coma entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora que hi hagi un incs.
1.3.3. El punt
El punt indica una pausa major. Es posa en els casos segents:
Al final duna frase amb sentit complet, tret que formi part dun rtol o
indicador.
Us demanem que no fumeu
El punt volat
Com el seu propi nom indica,
el punt volat de la ela geminada ha de ser volat, s a dir, ha
de quedar situat a mitja alada
de les lletres que lemmarquen. Per tant, cal prmer la
tecla que hi correspon, situada
a la part superior esquerra del
teclat, i no la tecla del punt
baix, situada a la part inferior
dreta. Aix, doncs, sha
descriure collecci i no
col.lecci.
20
Per a separar el nmero dordre del ttol de lapartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt sha dometre en les referncies internes.
2.1. La societat i les noves tecnologies [per: Vegeu lapartat 2.1 del mdul.]
No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre ni desprs dels
signes dexclamaci i interrogaci.
Lany 2000 s lltim del segle XX.
Consulteu la pgina 1253 de la nova Gramtica descriptiva.
Hola a tothom!
Ortografia
21
Ortografia
Per a indicar que una frase s inacabada perqu es vol donar a entendre
alguna cosa, per reticncia, etc.
Ells molt dir, per a lhora de fer...
Lectura complementria
Els signes dinterrogaci i
dadmiraci. Documents de
la Secci Filolgica, III (1996,
pg. 91-94). Barcelona:
Institut dEstudis Catalans
(Biblioteca Filolgica,
XXX).
22
Ortografia
En cas de diverses frases interrogatives seguides, comencen amb minscula quan se separen amb coma o punt i coma i amb majscula quan
segueixen un signe de puntuaci amb la funci de punt.
Contesta les preguntes segents: qu s la religi?, qu caracteritza les religions?,
quines coneixes?, quina predomina a lEstat espanyol?, per qu?
Contesta les preguntes segents: Qu s la religi? Qu caracteritza les religions?
Quines coneixes? Quina predomina a lEstat espanyol? Per qu?
No sha de posar punt desprs dun signe dinterrogaci ni sha de deixar espai entre la paraula i el signe dinterrogaci.
* s un castellanisme
accentuar aquest quantitatiu
ton.
Per a indicar les intervencions dels interlocutors en els dilegs i fer les acotacions del narrador.
Ep! li va dir. Oi que s?
Per a indicar els diferents elements duna enumeraci (en aquests casos
tamb sutilitza el gui mitj). Cal deixar un espai en blanc entre el gui i el
mot que el segueix.
igual
ms
menys
guionet
gui
23
Ortografia
1.3.9. El guionet
A ms de final de ratlla, quan sha de partir un mot, el guionet (o gui curt) es
posa en els casos segents:
Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposici i, de vegades, alguna conjunci.
Un s semblant es fa amb
la barra inclinada. Per exemple: 16/06/04 per Diputaci
de Barcelona / Generalitat de
Catalunya.
Tibidabo-II
Castella - la Manxa
Sha de tenir en compte que, quan cada element consta dun sol mot, no
cal deixar-hi cap espai, mentre que, quan uneix elements formats per ms
dun mot, sha de deixar un espai davant i darrere el guionet.
Barra inclinada
i no
24
Ortografia
Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripci o
una citaci somet alguna expressi o fragment.
Segons larticle 26 del ttol IV de la Llei 7/1983, de 18 dabril, de poltica lingstica a Catalunya, all on aix ho exigeixi la situaci sociolingstica, el Consell
Executiu [...] ha de crear o subvencionar centres especialment dedicats, en tot o
en part, a fomentar el coneixement, ls i la divulgaci de la llengua catalana.
Ladverbi sic
* s redundant ls de les
cometes dobles i la cursiva en
una citaci.
25
Ortografia
Lectures recomanades
Per a lescriptura de noms
grecs i llatins, vegeu el llibre
de Joan Alberich;
Montserrat Ros (1993). La
transcripci dels noms propis
grecs i llatins. Barcelona:
Enciclopdia Catalana.
Per als topnims, vegeu la
Gran enciclopdia catalana.
26
Ortografia
Alguns monosllabs i alguns altres mots que segons les normes tampoc
no shaurien daccentuar porten accent diacrtic, s a dir, per a distingirlos daltres mots. Els ms usuals sn els segents:
Verbs
Substantius
Altres
b/bns (propietats)
b (contrari de malament)
ms (de quantitat)
cc (com coca)
cm (menjadora)
s (afirmaci)
Du (i adu, pregadu)
jc (dajocar)
t (de tenir)
Ls (poblaci)
vs (danar)
mu (miol)
vu (passat de veure)
* En plural no saccentuen:
mons, rodamons.
mn (i rodamn)*
mra (fruita)
nt/a (i rent/a, besnt/a)
s/ssa (animal)
pl (i repl, contrapl)
rssa (bstia vella)
rs (pregria)
sc (plec)
sgle (sgol)
su (greix)
sl (terra, i entresl, subsl)
tt (broc gros)
s (dusar)
Alguns mots tenen dues possibilitats daccentuaci.* A la primera columna dels que es recullen aqu hi ha la forma que figura com a entrada principal en el DIEC, que no sempre coincideix amb altres diccionaris ni amb
lopini dalguns gramtics:
antlop
antilop
diedre
dedre
dmino
domin
icosaedre
icosedre
imbcil
imbecil
perit
prit
poliedre
poledre
reporter
reprter
saxfon
saxofon
xilfon
xilofon
xofer
xfer
27
Ortografia
mots
generals
alfil
amit
beisbol
cautx
celtiber
centigram
ciclop
Cister
criquet
elit
filantrop
fluor
futbol
handbol
handicap
hectogram
hoquei
iber
interval
levogir
linier
milligram
misantrop
obo
oval
pelic
pivot
policrom
poliglot
quefir
radar
sahrau
soviet
taig
timp
tiquet
tuareg
urd
xandall
xasss
zenit
antropnims
Adam
Artur
Ausis
Bors
Elisabet
Guifr
Raimon
Mots plans
topnims
Biarritz
Carpats (els)
Munic
Port Sad (el)
Tibet (el)
Zuric
mots
generals
acne
aerstat
almorvit
alvol
anemone
anglfob
apoplexia
stur
atmosfera
ugur
auriga
bantu
biosfera
bronquol
centgrad
centilitre
conclave
consola
cotildon
dinamo
endosmosi
epiclesi
exegesi
exosmosi
guru
hectolitre
hemiplegia
karate
letargia
libido
lgur
medulla
meglit
millilitre
mimesi
mssil
nuclol
omplat
osmosi
paraplegia
pcnic
polister
prnsil
quadriga
quilolitre
restat
rptil
rupia (u. m.)
sicmor
sinergia
trmit
termstat
txtil
torticoli
tulipa
vacol
vking
vmet
zofit
zulu
antropnims
Agammnon
Aristides
Arquimedes
Astarte
Crber
Cirac
Ddac
dip
ol
squil
Esprtac
Ganimedes
Herdot
gor
Jfet
Json
Karamzov
Kefren
Lacedmon
Vercingetrix
Mots esdrixols
topnims
neu
Costa dIvori
Efes
Eufrates
Iluro
Khrkov
Kev
Mali
Marrqueix
Ngueb
Ravenna
Samaria
Sebastpol
Sbur
Trent
Ucrana
mots
generals
node
antropofgia
arola
aurola
autlisi
ctode
dode
diptria
czema
elctrode
electrlisi
endspora
nema
pode
espcimen
exspora
gmeta
isbara
mrqueting
mtopa
olimpada
ptxuli
pntode
perode
pneumnia
qudriceps
rubola
ttrode
trode
vdeo
zospora
antropnims
rtemis
Astages
tila
Cbele
Dmocles
squines
umenes
Ffila/Fvila
Hracles
Lscaris
Pricles
Praxteles
Prosrpina
Sennquerib
Stabis
Suntila
lfila
Vtiza
topnims
Brcino
Bssora
Btulo
Brndisi
Ecbtana
gara
Etipia
Hlsinki
Himlaia
taca
Ktmandu
Ldoga
Lrissa
Lrnaca
Mgara
Mkonos
tranto
Shara
Samsata
Scoris
Trraco
Tquio
mbria
28
Ortografia
1.5. Apstrof
Lapstrof indica en lescriptura lelisi dun so en la llengua parlada. Tanmateix, les elisions del llenguatge oral no sempre queden reflectides grficament.
En textos que volen reproduir la llengua oral sadmeten formes com ara
convencel (per convncer-lo), coneixens (per conixer-nos)..., s a dir, es poden
reduir el verb i el pronom quan es tracta dun infinitiu pla acabat en -r i un
* Noms s permesa la
Amb les sigles i els acrnims se segueix la mateixa norma general: sapostrofa larticle mascul i la preposici de sempre que es troben amb vocal
(escrita o pronunciada) i larticle femen quan es troba amb vocal, llevat de
i i u tones: lISO, lOTAN, lIEC, lURSS, la UE, dFC, la UOC, lFCI, lSMI,
la IBEC.
Davant de cometes, cursiva i negreta sapostrofa segons la norma general: diniciats, la crtica dAqu no paga ni Du, linventor.
Davant de ttols i noms dentitats o grups comenats amb article, la preposici de sapostrofa (i no es contrau amb larticle, com tampoc no shi
contrauen les preposicions a i per): dEl Temps, a Els Pets.
as incorrecte utilitzar
29
Ortografia
30
Morfologia i sintaxi
2. Morfologia i sintaxi
costum ni espi-
moltes avan-
Sn femenins els mots segents: allau, anlisi (i els mots amb aquesta
terminaci: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot daltres mots amb
aquest sufix: blancor, esplendor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent,
grip, icona, gla, marat, postres, remor, resta, sncope, sndrome (i, doncs, sida) i
alguns rius (la Garona, la Gavarresa, la Muga, la Noguera, la Snia, la Tet, la
Tordera, la Valira).*
Durant els primers dies experimenten la sndrome dabstinncia [i no pas
me].
Ha fet una anlisi molt acurada de lobra [i no pas un
Quina esplendor, aquest paisatge [i no pas Quin
el sndro-
esplendor]!
31
Morfologia i sintaxi
femen
canal
via daigua
conducte
clera
malaltia
rbia
editorial
article de fons
empresa editora
fi
objectiu
acabament
llum
claror, electricitat
ordre
contrari de desordre
manament
planeta
astre
dest
son
ganes de dormir
talent
aptitud, moneda
gana
terra
sl
pols
batec, templa
massa de partcules
post
fusta
salut
salutaci
vall
fossa
Exemples:
Sempre ha tingut bona planeta, aquesta dona.
El vall que envolta el castell ens ha impedit dentrar-hi.
Malgrat que tenia molta son, no podia agafar el son.
32
Morfologia i sintaxi
Els substantius i adjectius masculins que fan el plural regularment (afegint al singular -s o res si s paraula plana acabada en -s), i no pas amb
lafegit -(s)os, com es fa a vegades vulgarment.
cru / crus [i no pas crusos], dur / durs [i no pas dusos], nu / nus [i no pas nusos], senar
/ senars [i no pas senassos], xiprer / xiprers [i no pas xipressos], llapis / llapis [i no pas
llapissos]
Els substantius que fan dadjectiu,* que sn invariables (i, per tant, no
es pluralitzen).
conveni marc (convenis marc), cotxe bomba (cotxes bomba), data lmit (dates lmit),
decret llei (decrets llei), hora punta (hores punta), imatge clau (imatges clau), paraula
comod (paraules comod), pla pilot (plans pilot), quantitat sorpresa (quantitats sorpresa)
Els substantius compostos formats per un verb i un substantiu que sempra en singular, als quals noms safegeix una -s quan sn plurals.
un gratacel (molts gratacels), un/a guardabarrera (molts/es guardabarreres), un/a
guardabosc (molts/es guardaboscos), un guarda-roba (molts guarda-robes), una llevaneu (moltes llevaneus), un parabrisa (molts parabrises), un paraigua (molts paraiges),
un portaequipatge (molts portaequipatges), un rentavaixella (molts rentavaixelles), un
tallafoc (molts tallafocs), un tallagespa (molts tallagespes)
Lectura complementria
Formaci del plural dels
manlleus (1992). Barcelona:
Termcat / Generalitat de
Catalunya, Departament de
Cultura (Criteris Lingstics
per a la Terminologia, 4).
33
2.2. Determinants
2.2.1. Article definit
Morfologia i sintaxi
34
Morfologia i sintaxi
Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu, per
no pas quan fan dadverbi.
Diumenge va venir / vindr (el diumenge passat / el diumenge vinent).
El diumenge fa excursions (cada diumenge).
El suplement del diumenge s interessant (de cada diumenge).
nou anys].
La seva via va morir a noranta-dos anys, desprs dhaver passat la vida bevent dos
gots de vi a cada pat [i no pas als noranta-dos anys].
...nens i nenes dedats compreses entre nou mesos i dotze anys [i no pas entre
els nou
tits].
35
Morfologia i sintaxi
terra].
la taula].
el cas].
Sha de tenir en compte que alguns noms de lloc (totes les comarques tret
dOsona, alguns pasos, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article
Omissi de larticle
Hi ha tres casos en qu es pot
prescindir de larticle dels
noms de lloc:
quan sn en un context.
lUrgell, el Baix Camp, el Segri, el Baix Vinalop, els Ports, la Garrotxa
la Xina, el Lban, el Iemen, la Gran Bretanya, lAzerbaidjan, el Brasil, els Estats Units
la Pobla de Mafumet, lAlguer, els Hostalets de Baleny, les Borges Blanques
Com es fa
Exemples
El que no mha dit s... [i no pas Lo que].
Ara ve la bona [i no pas lo bo].
Abstractiugeneralitzador
Intensiu
Heu de tenir aquests mduls tan aviat com pugueu / com ms aviat millor [i no pas
36
Valor
Morfologia i sintaxi
Com es fa
com [...] de, tan que, tant que,
tant com, que
Exemples
lo ms aviat possible].
I tan intelligent que era [i no pas lo intelligent que].
Us contestar tan aviat com podr [i no pas lo ms aviat que].
Estudia tant com puguis [i no pas tot lo que].
I que ns, de pesat [i no pas lo pesat que s]!
No saps com era dinnocent [i no pas lo innocent que era].
Que bonic que s [i no pas Lo bonic que]!
I tant que corria [i no pas Amb lo que].
a la babal [i no pas a lo loco]
a la millor, si molt conv [i no pas a lo millor]
a tot estirar, pel cap alt [i no pas tot lo ms, a lo ms]
Modismes
2.2.2. Possessius
Ls dels possessius tons (mon, ma, etc.) en la llengua habitual ha quedat redut a relacions de parentiu.
Comparteix despeses amb son pare i ses germanes.
En algunes expressions el possessiu va posposat i no pas anteposat: a crrec meu, en poder vostre, a casa seva, de part teva, etc.
Vaig acomiadar el dol en nom meu i de la famlia [i no pas
de...].
en el meu nom i en el
la qual cosa comporta retirar tots els trptics que estiguin en poder seu [i no pas
en
el seu poder].
Tothom pot estudiar des de casa seva [i no pas la
seva casa].
seu favor].
Per molt que aquest canvi ens afecti, no s problema nostre [i no pas
problema].
el nostre
37
Morfologia i sintaxi
Sha devitar labs de possessius; a vegades simplement shan deliminar, a vegades shan de substituir per una oraci de relatiu o per un pronom personal i a vegades sha de canviar lestructura de la frase. Malgrat
aix, no shan deliminar si sn necessaris per a entendre la frase.
A partir davui, la biblioteca comena els horaris normals [i no pas els seus horaris].
Ensenyaran totes les eines que laprenent t a labast [i no pas al
seu abast].
En aquest bar s corrent demanar olives i patates fregides per aperitiu [i no pas
olives i unes patates fregides].
unes
38
Morfologia i sintaxi
Des de fa uns quants [o alguns] anys es dediquen a fer conscients els habitants de la
seva pertinena al barri [i no pas uns].
Les aposicions no sintrodueixen amb article, ni indeterminat ni determinat, fora que hi sigui necessari.
La UOC ha obert les portes de diversos centres presencials a poblacions de les comarques barcelonines, rea a la qual pertanyen ms del 50% dels estudiants [i no
pas una rea].
En aquesta conferncia es parlar de les implicacions que els nous mitjans dinformaci i comunicaci tenen en leducaci, tema clau per a entendre i aprofitar
aquest nou marc [i no pas un tema].
Numerals
un o una ni dues].
i 700 coberts].
Es fan servir els determinants tot i mig invariables, en mascul, quan precedeixen topnims. Ara b, si el topnim comena amb larticle femen,
llavors sha de feminitzar el determinant.
Li van concedir un premi i ha pogut viatjar per tot Europa.
Amb aquestes pluges hi ha hagut inundacions a tot Catalunya.
Mig Osona i tota la Garrotxa participaran en aquesta empresa.
2.3. Pronoms
2.3.1. Demostratius
m. sing.
Ms proximitat
Menys proximitat
Llunyania
aquest
(aqueix)
aquell
39
Morfologia i sintaxi
f. sing.
aquesta
(aqueixa)
aquella
m. pl.
aquests
(aqueixos)
aquells
f. pl.
aquestes
(aqueixes)
aquelles
neutre
(a)
aix
all
Quan es facin servir els pronoms demostratius, sha de mirar que aquest /
aquesta / aquests / aquestes facin referncia a lelement que hi ha ms a
prop (lesmentat en darrer lloc) i aquell / aquella / aquells / aquelles, al que
hi ha ms lluny (lesmentat en primer lloc).
Hi ha un contracte signat per lalcalde i el rector. Fins que no sigui vigent... [i no pas
aquest no sigui, perqu es referiria al rector].
El trajecte transcorre pels boscos i els conreus situats entre el tur i el tram superior
del torrent. La part final del trajecte circumvalla les granges, travessa el torrent i
acaba tornant al punt de partida [i no pas daquest, perqu es referiria al torrent].
La gesti es fa lendem i, quan lusuari es torna a connectar al Campus, ja t la
resposta de la biblioteca [i no pas aquest ja t, perqu es referiria al Campus].
Demanen que subministrin dos anys de connexi gratuta a tots els centres educatius pblics i privats i que hi installin dos ordinadors i una impressora [i no pas
installin en aquests, perqu el demostratiu es referiria als centres educatius privats
i no pas als pblics].
2.3.2. Personals
Sha danar amb compte a no eliminar els pronoms adverbials (en, hi) quan
sn necessaris i a no abusar-ne, incorreccions massa freqents actualment.
Pel que fa als cursos recomanats, ara no nhi ha tants [i no pas hi
ha].
...presenten una srie dopcions de les quals lusuari en pot triar una [i no pas
triar una].
pot
Aquestes eines evolucionen constantment i napareixen daltres amb noves prestacions [i no pas apareixen].
No hi havia cap crisi [i no pas havia ni nhi
havia].
No nego que aquesta protesta tingui un fons de ra, per no mhi adhereixo [i no pas
madhereixo].
40
Morfologia i sintaxi
Ha fet un treball molt interessant. Des del punt de vista funcional shi poden distingir dues parts ben diferents [i no pas es poden].
Aqu tens els nostres productes. Si hi ests interessat, envians un missatge [i no pas
Si ests].
No he entrat a lassemblea virtual perqu he tingut problemes informtics per a
accedir-hi [i no pas accedir].
La ciutat de Manresa ha estat escollida per a celebrar-hi aquest acte [i no pas
celebrar].
...amb les funcions de controlar el desenvolupament del treball del collaborador,
revisar-ne la qualitat i el nivell cientfic i esmenar els errors que hi adverteixi [i no
pas esmenar-ne].
Estan convenuts que la sinceritat i leducaci sn les seves millors virtuts [i no pas
Nestan convenuts].
Els autors han estat cridats pels coordinadors del llibre, que nhan definit el sumari
i han seleccionat els especialistes de cada tema [i no pas nhan seleccionat].
Un altre aspecte important que sha analitzat s lestudi del valor financer dun ttol
en un moment determinat, el qual estudi ens permet calcular el preu teric daquest
ttol tenint en compte els tipus dinters de mercat [i no pas calcular-ne, perqu no
queda clar a qu es refereix aquest pronom].
Si cerqueu una disposici legal que no s en aquesta secci, podeu consultar la
secci segent [i no pas hi s].
Igualment, no sha deliminar el pronom neutre ho quan hi ha lindefinit tot ni utilitzar-lo redundantment desprs de com segons el sentit que
tingui.
Ho deixen tot a les meves mans [i no pas Deixen
Porteu-ho tot a casa seva [i no pas Porteu
tot].
tot].
Sha devitar de fer servir el pronom fort de tercera persona (ell / ella /
ells / elles) per a coses sempre que es pugui.
Parlem de la religi i de qu sen pot fer a escala social [i no pas es
41
Morfologia i sintaxi
Tindreu accs a ms de vint bases de dades, entre les quals nhi ha una de concursos
pblics [i no pas entre elles].
Linters de Fortuny pels objectes artstics esdev una constant de la seva pintura,
que grcies a aquests elements senriqueix de detalls [i no pas grcies a ells].
Com que el pronom si s reflexiu, la combinaci entre si, igual que entre
mi, t un sentit reflexiu; quan s recproc, es fa amb el pronom ell/a: entre
ells, entre elles.
Pensava entre si com li agradaria que arribs el bon temps [correcta].
Hi ha notcies aparentment inconnexes i contradictries que, al final, encaixen les
unes amb les altres [i no pas entre si].
Com que en aquestes organitzacions hi participa molta gent de diversos llocs, hi ha
diferncies entres elles [i no pas entre si].
Sn persones relacionades entre elles per la filiaci [i no pas entre
si].
Els pasos del nord i els del sud fan intercanvis comercials [i no pas entre
ells].
Han parlat de temes que es relacionen entre ells [i no pas entre
si ni entre
si].
Encara que els pronoms febles sovint es poden posar tant davant el verb
com darrere si s en forma composta o de perfrasi, en alguns casos s ms
genu posar-los davant: quan s en perfet perifrstic i quan un modal o
els verbs anar, venir o verbs de percepci (per exemple, sentir) precedeixen
linfinitiu.
Vinens a veure [i no pas Vine
a veurens].
portar-lo].
de refer-se].
poder ajudar-la].
sionar-vos].
Aqu teniu loferta formativa que us volem presentar [i no pas volem presentar-vos].
Aquestes petites unitats es poden modificar o eliminar fcilment [i no pas
modificar-se o eliminar-se].
poden
La utilitat daquesta eina s evitar haver-les de buscar per les diferents carpetes [i no
pas haver de buscar-les].
42
Morfologia i sintaxi
Una mateixa situaci t diferents tractaments segons el sistema que shi apliqui
[i no pas se li].
Integrar un document electrnic al catleg significa que shi aplicar el mateix tipus
de tractament tcnic [i no pas se li].
A aquests temes hi hem de dedicar dies de reflexi [i no pas els].
Tenien projectes nous, per no sabien quina orientaci hi volien donar [i no pas
ni els].
li
li ni li
ho].
Li va donar ni Els va
ha fet saber].
portar].
2.3.3. Relatius
qu [...] shi].
en
qu hi].
s un espai virtual de comunicaci on trobareu una variada oferta de serveis [i no
pas on hi].
Ha perms la creaci duna autntica comunitat virtual de persones a qui es resolen
necessitats formatives [i no pas a qui sels].
Aquesta entitat ha creat una plataforma a la qual es pot accedir fcilment [i no pas a
la qual shi].
Sn persones que tenen una famlia i una feina a les quals han de dedicar temps [i
no pas a les quals hi].
43
Morfologia i sintaxi
S que hi ha dhaver, per, el relatiu i el pronom en, tots dos, quan aquest
relatiu s afectat per un quantificador.
La classificaci de les inversions financeres es fa amb diversos criteris, dels quals
nestudiarem quatre [i no pas dels quals estudiarem quatre].
Explica moltes coses interessants, de les quals en remarcarem algunes [i no pas
quals remarcarem algunes].
de les
Aquesta pgina web t diverses missions, de les quals en voldrem destacar dues [i no
pas de les quals voldrem destacar dues].
Les participacions sn de 3 euros, dels quals en jugues 2,7 al nmero de loteria [i no
pas dels quals jugues 2,7].
Hi ha molts exemples del que hem dit, dels quals us en poso uns quants [i no pas dels
quals us poso uns quants].
No sha dabusar del relatiu el/la qual, els/les quals (tamb hi ha qui, on,
qu), encara que tampoc no sha de bandejar perqu a vegades evita una
possible ambigitat.
El cap rapat va esperar al carrer que la parella abandons el domicili per abalanarse sobre ells amb el ganivet amb el qual va intentar apunyalar-ne un dells, al qual
va ferir a la m, i amb el qual va colpejar laltre [aniria ms b que el primer relatiu
fos qu; el segon, que o el qual, ja que s complement directe; el tercer, qu, perqu
sigui igual que el primer i es vegi que es refereix al mateix antecedent].
Han entrevistat la directora daquest actor, que es va encarregar de promoure lobra
[ls de la qual o el qual, segons si es refereix a la directora o a lactor, desfaria lambigitat].
El relatiu on es fa servir per a llocs reals, no pas per a temps o llocs figurats.
Hi havia molta pols a la sala on shan reunit [correcte perqu es refereix a un lloc
real, fsic].
El Consell del Rectorat ha aprovat una proposta en qu [o en la qual] es demanaven
canvis [i no pas on].
Han estat quatre anys en qu tot era nou [i no pas on].
Ha parlat duna societat en qu es mira molt pels marginats [i no pas on].
que].
Van tornar a guanyar les eleccions i, cosa que feia por als opositors, van implantar
un nou sistema poltic [i no pas el que].
44
Morfologia i sintaxi
2.4. Verbs
2.4.1. Construcci dinterrogatiu (o relatiu) + infinitiu
Com
estudiar].
Us enviarem una guia hipertextual sobre com sescriuen informes [i no pas com
re].
escriu-
de preveure].
Suposem [o Cal suposar o Sha de suposar o Se suposa] que a hores dara tothom ha
trobat el seu lloc [i no pas s de suposar].
45
han].
deuen haver].
Morfologia i sintaxi
46
Morfologia i sintaxi
Aquests programes permeten que estudiants que sn ms enll de les nostres fronteres no estiguin deslligats del pas [i no pas es troben].
La major part dels que eren companys seus ara sn casats [i no pas estan].
Encara que no ho sembli, ja som a mig curs [i no pas estem].
Than datendre b perqu hi sn per a aix [i no pas hi
estan ni estan].
hi estaran presents ni
Les targetes emeses per entitats que no siguin aquesta caixa no hi sn incloses [i no
pas hi estan ni estan].
Aquesta ONG s promoguda per diferents associacions sense finalitat de lucre [i no
pas est promoguda].
troben].
Aquests arxius que hi ha a la xarxa interna serveixen per a ajudar-vos [i no pas estan].
47
Morfologia i sintaxi
Entre els escultors catalans que durant aquest perode van assolir lestatus dacadmic hi ha Carles Salas i Llus Bonifa [i no pas es troben].
Per a l1 de maig hi ha prevista lactuaci de lOrquestra Nacional dAndorra [i no
pas est].
est
ni
es
Per tal devitar un llenguatge artificis, conv no abusar del verb existir,
que vol dir tenir existncia, sser real (La persona que busques no existeix),
fent-lo servir en comptes dhaver-hi, ms usual, o altres verbs.
A lautor li sembla que hi ha un buit que sha demplenar [i no pas existeix].
Vol saber si hi ha cap diferncia entre voluntat i possibilitat [i no pas existeix].
Aix pot semblar un nou missatge messinic, com tants daltres nhi ha hagut [i no
pas han existit].
troba].
trobaven].
trobava dinant].
troba en funcionament].
de].
Li molesta].
no
48
Morfologia i sintaxi
Aquesta prrroga no podr excedir el termini de sis mesos des de la data de rescissi
[i no pas excedir del].
Ha fet un viatge que sempre havia somniat [i no pas amb el qual [] havia somniat].
El temps presencial es dedica a les activitats que requereixen el cara a cara [i no pas
requereixen del].
Tothom necessita seguretat per a viure [i no pas necessita
de].
Quan vulgueu un llibre, noms cal que escrigueu les comandes [i no pas teclegeu].
Cal anar amb compte de no ometre el complement directe quan sutilitza un verb transitiu que nha de portar.
Vull aprofitar lavinentesa / locasi per a recordar-vos que els programes comenaran
al gener [i no pas aprofitar sense complement directe].
Agram la vostra collaboraci [i no pas
te].
Ho has encertat [o Lhas encertada] de ple decidint-te per aquest color [i no pas
encertat sense complement directe].
Has
Sn intransitius, entre altres, esmorzar, dinar, berenar, sopar, cessar, incumbir, ressaltar, teclejar, contactar, recrrer (quan vol dir acudir a una autoritat
amb una petici) i, doncs, no tenen complement directe. Alguns daquests verbs poden tenir un complement introdut amb preposici.
Hi ha una pgina molt interessant on es destaquen [o ressalten o sobresurten] els
apartats segents [i no pas destaquen: el verb destacar s transitiu].
Lalcalde demana disculpes pel caos que aquest fet ha originat i promet que far
cessar [o destituir] els responsables [i no pas cessar].
A la reuni de dem en parlarem [i no pas ho
parlarem].
Abans de comenar el tractament volen saber qu menges per sopar [i no pas sopes].
Si vols ms informaci, posat en contacte [o contacta] amb nosaltres [i no pas contac-
tans].
Com a peculiaritat faunstica sobresurt labundant presncia de ratolins de bosc
[i no pas destaca].
Sincorporar a PTC, empresa en qu participa la Universitat [i no pas
participada per].
Sha de tenir en compte si un verb s personal, s a dir, t subjecte, o impersonal, no en t, i si s pronominal o no (tota una srie de verbs de moviment no sn pronominals: caure, sortir, passar, pujar, baixar, etc.).
Treballant tan de pressa noms hi ha temps de fer la feina per sobre i malament
[i no pas dna temps].
Si voleu solucionar aquest assumpte, passeu pel centre de suport que tingueu ms a
la vora [i no pas passeu-vos].
49
Morfologia i sintaxi
Han pujat al cotxe que els esperava i han fugit rpidament [i no pas
Ha acompanyat a la clnica un vell que ha caigut [i no pas sha
Diu que mai no ha trobat cap poltic pel carrer [i no pas sha
Quan t mal de ventre no li passa amb res [i no pas se
Mai no mha passat pel cap de fer-ho aix [i no pas se
Shan pujat].
caigut].
trobat].
li passa].
mha passat].
Hem de ser capaos dadonar-nos dels errors que podem trobar quan llegim un llibre
escrit massa de pressa [i no pas ens podem trobar].
En situacions aix va b saber fer lorni [i no pas fer-se
Ha quedat glaat quan ha sabut la notcia [i no pas
lorni].
Sha quedat].
Complir
50
Morfologia i sintaxi
ha com-
amb].
amb els].
Si voleu seguir aquest curs, ser necessari que us proveu dun recull de jurisprudncia
[i no pas us feu amb un. Fer-se amb alg vol dir tractar-shi].
Hi arriben en secret per apoderar-se de larc i les fletxes dHracles [i no pas
amb].
Han aconseguit dues entrades per al concert de diumenge [i no pas Shan
fer-se
fet amb].
Jo em quedo els segells que no tinc i et dono els altres [i no pas em quedo amb.
Quedar-se amb s correcte quan amb introdueix un complement de companyia: Es
queda amb lavi].
Una estafa de 900 milions acaba amb una pena de cinc anys [correcte: manera dacabar].
Noms la compensaci de les hores treballades pot posar fi al [o eliminar el] descontentament dels treballadors [i no pas acabar amb el].
No hi ha una voluntat poltica decidida deradicar [o posar fi a] la misria que prolifera [i no pas acabar amb].
Sha de tenir en compte que la perfrasi estar + gerundi vol dir reiteraci
o acci duradora, estat, i no pas verb en present i prou, com ara es fa sovint incorrectament per influncia de langls.
Ja sabem que el mn canvia [i no pas est
canviant].
fent].
sest
51
Morfologia i sintaxi
pensant].
Canviaran el programa perqu aquest ja cansa els espectadors [i no pas est cansant].
Mha fet saber que la seva feina augmenta cada dia [i no pas est
augmentant].
estan tornant].
Estan satisfetes de la seva proposta, que ara estudien [o s estudiada] al departament
directiu [i no pas est essent estudiada].
Ara els estris recollits es classifiquen [o sn classificats] per utilitats [i no pas
essent classificats].
estan
ve concedint].
donat pel].
La perfrasi dobligaci es construeix amb haver de + infinitiu i a vegades, si s impersonal, amb caldre + infinitiu (per sense abusar-ne perqu
aquesta darrera construcci t ms un mats de necessitat). No sn correctes les perfrasis *tenir que o *haver-hi que + infinitiu. Tamb s incorrecta
amb el sentit dobligaci o necessitat la construcci ser precs, en comptes
de la qual sha de fer servir ser necessari o caldre.
Qui vulgui seguir aquest curs ha de tenir un ordinador potent [i no pas t
Sha de tenir en compte que aquest terreny s molt rid [i no pas Hi
que tenir].
ha que tenir].
Per a poder entrar al web esmentat s necessari tenir una contrasenya [i no pas
precs].
La perfrasi de probabilitat es construeix amb deure + infinitiu (en present, passat o futur segons el temps a qu es refereixi). No s correcte fer
servir el futur per a expressar probabilitat en el present o el condicional per
a expressar-ne en el passat, com fa el castell.
Aleshores, com deveu recordar, hom va posar el crit al cel [i no pas recordareu].
Anem-hi, que ja deuen haver acabat de sopar [i no pas hauran
Aquest tema el devien comenar lany passat [i no pas
menar].
acabat].
52
Morfologia i sintaxi
a marxar].
anem a comen-
a fer-ho]?
Va dir que, desprs de tot el que havia vist, no els creuria ms [i no pas anava a creure].
La vdua del cantant assassinat havia marxat cap a Xile el dia abans de la detenci
sense sospitar el que passaria [i no pas anava a passar].
2.4.10. Gerundi
El gerundi s la forma no personal del verb que t valor adverbial.
El verb anar
El verb anar indica moviment i
no serveix per a significar
imminncia; s que s correcte
en passat, per en realitat
llavors ms que imminncia
indica conat, intent,
temptativa: Anava a marxar
quan va arribar tothom.
53
Morfologia i sintaxi
fugint].
posant-hi].
Menjant tan a poc a poc no hi ha perill que set posi res malament [i no pas
menjant].
Tot
54
Morfologia i sintaxi
pesar].
Lautor recrea en la seva ltima obra el que podien pensar alguns dels personatges del
temps de Jess que no apareixen a la Bblia [i no pas van poder pensar].
Va fer testament a favor del parent que li era ms prxim [i no pas va
ser].
No sha de fer servir el plusquamperfet de subjuntiu en comptes del condicional compost en loraci principal duna subordinada condicional,
encara que la subordinada no sigui explcita.
Si hagus sabut que eren tants, no hauria vingut [i no pas hagus
vingut].
haguessin acon-
haguessis con-
Amb el temps que ens havien concedit no haurem pogut exposar ni les idees ms
bsiques [i no pas hagussim pogut exposar].
No sha de fer servir el subjuntiu, que designa una acci o estat no real,
en comptes de lindicatiu, en frases independents que expressen dubte o
suposici o que sn exemplificadores.
s clar que hi has danar: probablement compta amb tu per a arranjar-ho tot [i no
pas compti].
Potser es quedaran fins ms tard [i no pas es
quedin].
55
Morfologia i sintaxi
es
2.5. Adverbis
escrit].
b fet].
Amb les partcules mai, res, ning, enlloc, tampoc, cap, gens (i les expressions en ma vida, en sa vida, ni un, ni luna ni laltra, etc.), si sn en frase
negativa, es posa ladverbi no, ja que aquestes partcules per elles mateixes no tenen sentit negatiu, fora que vagin soles, sense formar part duna
frase. Tanmateix, cal recordar que sense no forma part daquest grup i, per
tant, no shi ha dafegir ladverbi no.
La participaci decau si ning no vetlla perqu es mantingui [i no pas ning].
Mai no el podran vncer mentre estigui alerta [i no pas Mai].
s un mal que cap remei no pot guarir [i no pas cap
remei].
56
Morfologia i sintaxi
sa vida].
Amb els adverbis de dubte (potser, tal vegada, probablement, etc.) el verb
ha danar en indicatiu i no pas en subjuntiu.
Tal vegada sequivoca, per lheu dajudar [i no pas sequivoqui].
Aix que hi sigui tothom comena, perqu potser jo arribar tard [i no pas arribi].
Shan de fer servir les formes genunes dadverbis o expressions adverbials (dret, a poc a poc, de mica en mica, com a mxim o a tot estirar, per fora,
de cara enlaire, a vegades, etc.) en comptes de les que sn calcades incorrectament del castell (de peu, poc a poc, mica en mica, com a molt, a la for-
a poc].
a molt].
la fora].
moltes ocasions].
Tothom mirava lactuaci. Mentrestant, el lladre anava fent feina [i no pas Mentre].
Estudiar no li ha agradat mai gaire [i no pas massa ni molt].
En aquest sentit, la situaci actual no ha canviat gaire respecte a la de fa tres-cents
anys [i no pas molt ni massa].
En aquesta pgina, si anem ms avall, trobarem lenlla que ens interessa [i no pas a
baix].
2.6. Preposicions
Pel que fa a les preposicions a, amb, de i en, soles o com a final duna
locuci, sha de tenir en compte que la segona i la quarta no poden anar
davant dinfinitiu i, per tant, es canvien per les que s que hi poden anar
(a i de, segons el verb) i que totes quatre cauen davant la conjunci que
(a vegades, per, sha de posar un mot que no hi desdigui pel significat
entre la preposici i la conjunci per a evitar una construcci estranya o
forada).
Tenim molt dinters a complir els nostres compromisos [i no pas en
Si que triguen a arribar avui [i no pas en
arribar].
complir].
57
Morfologia i sintaxi
amb oferir].
Compte, per, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs [i no pas amb demanar].
En cas que aquesta acci no es dugui a terme, haurem de pensar una soluci [i no
pas de que].
Us ho diem amb lesperana que aquesta lamentable situaci no es torni a produir [i
no pas de que].
No hi ha maneres que funcioni [i no pas de
que].
de
que ni que].
Els canvis continus didentitat li havien perms escapar-se del setge de la policia [i
no pas escapar al].
Amb la publicaci daquesta obra contribum a la difusi de la cultura [i no pas
contribum en].
58
Morfologia i sintaxi
Aix no significa cap increment de les despeses del web [i no pas a].
Per a trobar la soluci dun problema sha dafrontar [i no pas a].
La soluci daquest problema no sembla complicada [i no pas a].
Lautora vol fer un reps del llibre de lApocalipsi [i no pas al].
indits].
dalguns ben
Van parlar tres escriptores kurdes, dues dalemanyes i una de catalana [i no pas
alemanyes i una catalana].
dues
pensar-hi].
entrar].
individus].
Shan de tenir en compte els conceptes generals que afecten la gesti de lempresa
[i no pas a la gesti].
Saludem cordialment les persones que ens han donat la benvinguda [i no pas
a les
persones].
El carnet t la finalitat didentificar els membres del club [i no pas als
El canvi dhoraris afectar els viatgers [i no pas als
membres].
viatgers].
als estu-
59
Morfologia i sintaxi
Van convidar tots els antics alumnes a lacte del centenari [i no pas
alumnes].
a les perso-
la direcci].
Shan de fer servir les preposicions o locucions prepositives precises, genunes i correctes, lluny de la confusi, lartificiositat, el calc daltres
llenges i la incorrecci (per exemple, no sha dabusar de per mitj de, a
travs de, mitjanant quan es vol dir simplement amb o per; sha de precisar el sentit i fer servir a travs de quan significa travessant, dun costat a
laltre, duna extremitat a laltra i no quan significa per, amb, per mitj
de, en, encara que el diccionari hagi incorporat aquest sentit; sha devitar ls duna preposici per una altra, a vegades per calc de langls o de
lespanyol: sota per amb, cap a per per, damunt per a o en, sobre per de o en,
dins (de) per en o a, versus per enfront de o contra; shan de fer servir les correctes sota i a causa de i no les incorrectes baix i degut a).
Noms hi poden aspirar els estudiants que obtinguin, per convalidaci o adaptaci,
un mnim de trenta crdits [millor que no pas per mitj de].
Si no trobeu la informaci que cerqueu, la podeu demanar amb aquest formulari
[millor que no pas mitjanant].
El pagament es far efectiu per transferncia bancria [i no pas a travs de].
Han dobtenir plaa pel procs normal de selecci [i no pas
a travs del].
travs d].
als].
Trien empreses que tinguin una sensibilitat especial pel Tercer Mn [i no pas cap al].
Hi havia dotze peces de roba plegades, posades en unes lleixes especials [i no
sobre d].
Quan ho ha sentit sha posat les mans al cap [i no pas damunt
pas a
del].
Preposici via
Atesa la reducci cada vegada
ms freqent de la locuci per
via de en via, alguns
diccionaris han habilitat aquest
substantiu com a preposici,
amb el sentit per mitj de,
passant per (p. ex., Us en
podeu informar via telfon o via
correu electrnic).
60
Morfologia i sintaxi
Ens presenta una interessant explicaci de levoluci histrica daquesta festa popular
[i no pas sobre].
Fa un reps de les parts bsiques de lordinador [i no pas sobre].
Cal promoure lanlisi crtica de problemes socials actuals [i no pas sobre].
Tenen mplia experincia i prestigi en el sector [i no pas dins].
Formar professionals competents en lmbit de la societat de la informaci [i no
pas dins].
Hauries de parlar dimaginaci i fantasia enfront de realitat [i no pas versus].
Viuen a sota de casa [i no pas baix].
Et penses que mestar sota la teva protecci [i no pas baix]?
A causa dalguns imprevistos, sha hagut dajornar la reuni [i no pas
Degut a].
Shan de mantenir els matisos correctes de les preposicions (per exemple, el sentit ms concret de cap a i al voltant de enfront del que s ms
abstracte denvers i entorn de).
Durant la sessi es parlar dels mites clssics dinternet i del que hi ha de cert i de
fals entorn dels virus [i no pas al voltant dels].
Aquesta obra vol ser un element per a la reflexi entorn de la msica [i no pas
voltant de].
al
Tot aix es fa caminant i suscitant la curiositat envers el [o pel] futur [i no pas cap al].
El rector va mostrar el seu agrament envers el [o al] catedrtic [i no pas cap
al].
Considera que treures la corbata s una desconsideraci envers els altres [i no pas
cap als].
Shan de fer servir correctament les preposicions per (lloc de pas, temps
durant, causa, motiu, autor de lacci, instrument, mitj, manera, etc.) i
per a (destinaci, objecte, finalitat, direcci, termini fix referit al futur,
opini, etc.). Tamb davant dinfinitiu shan de diferenciar per (causa,
finalitat i causa alhora, acci que sespera per que encara no sha realitzat, circumstncia de manera, etc.) i per a (destinaci, finalitat sola, condici, conseqncia, fet posterior, etc.) mentre lautoritat acadmica no
canvi la normativa.
Passeu per la vora del riu i hi arribareu.
Per Pasqua molta gent fa vacances llargues.
Ho van agafar per necessitat.
Volen fundar una organitzaci dentitats per la independncia.
Sembla estrany que tota aquesta obra hagi estat feta per una sola persona.
Aix ho heu de comunicar per correu electrnic.
Hi ha ofertes exclusives per als socis de lentitat.
61
Hi podeu trobar els regals de Nadal per als amics o per a la famlia.
Es crear una comissi mixta per al seguiment del conveni.
Ens han de tenir la feina feta per al dia 9 de setembre.
Per a ells no val la pena de fer-ho: no valoren res.
Li han retirat el carnet per conduir ebri.
Analitzem les dades registrades per donar resposta als problemes plantejats.
En aquest pas es revolten per aconseguir drets democrtics.
Ens posem a la vostra disposici per atendre-us des de casa.
No ha pogut sortir perqu encara tenia molts exmens per corregir.
Per acabar, podem dir que encara no shan assolit els objectius.
Es redueix el nombre de clics necessaris per a arribar a llegir els missatges.
Les vostres aportacions sn fonamentals per a aconseguir un bon desenvolupament
del nostre campus virtual.
Li explicaran totes les eines que t a labast per a poder seguir b els estudis.
Aqu tenim el terme per a designar aquesta figura.
Per a resoldre el problema, lhas de plantejar b.
El curs vinent ser massa aviat per a valorar el resultat daquest canvi.
Morfologia i sintaxi
62
Morfologia i sintaxi
Exemples
segles
dcades
63
Perode
Morfologia i sintaxi
Exemples
Al (mes de) juny hauran de pensar el programa de lhivern.
mesos
setmanes
i quinzenes
sense preposici
sense preposici
dies de la setmana
Dilluns tornar.
Ho farem dijous.
estacions i altres
perodes
amb la preposici a
parts del dia
amb la preposici de
altres
Amb els mitjans de locomoci o vehicles es fa servir la preposici amb, perqu sagafen com a mitjans o instruments, en concurrncia amb en o a.
A molts pasos, gent de totes les edats va a la feina amb bicicleta.
Al jovent li agrada ms moures amb moto per Barcelona.
Diuen que sestimen ms viatjar amb tren que no pas amb avi.
64
Morfologia i sintaxi
Cal parar atenci a ls de les preposicions que introdueixen complements dadjectius o substantius indicadors destudis, carreres, ttols, especialitats, etc., les quals es troben utilitzades de maneres diverses, a vegades per influncia daltres llenges.
Es matricula de lassignatura dIntroducci al dret.
Estudia la carrera de Filologia Romanesa.
Criteri general
Com a criteri general es pot
dir que quan es fa referncia a
lestudi sutilitza la preposici
de per a introduir el complement i quan es fa referncia a
la persona, la preposici en
(fora denginyer/a, en qu
sutilitza de).
en
(referint-se
a la persona)
Excepcions:
s enginyera de Camins.
El comod fer-ho
Sha devitar la coincidncia de preposicions en frases que resulten estranyes. Aix es pot aconseguir, segons el cas, de diferents maneres:
a) triant verbs que no regeixin preposici, b) repetint el mateix verb o posant-ne un de sinnim, c) buscant la forma genuna de dir-ho en catal o
d) canviant la redacci de la frase.
Es refereixen a amb quin cotxe hi aniran [millor: Es refereixen a quin cotxe agafaran].
El Parlament Europeu emet la seva primera nota en catal, a ms
oficials [millor: ...demetre-la en...].
den
les llenges
65
Morfologia i sintaxi
2.7. Conjuncions
sigui o].
s incorrecte ometre la conjunci completiva que, que no sha de confondre amb els relatius que ni qu, els quals substitueixen un element anterior, mentre que la conjunci es limita a introduir una frase, sense substituir cap element esmentat abans.
Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem.
Esperem que aquesta informaci us sigui molt til.
Us agrair que estudieu els aclariments que ara us presentem.
Preparen un gran sarau que prometen que ser inoblidable.
A ella s que li agrada el cine.
66
tit modal (de la mateixa manera que, igual que) i no pas per al copulatiu, encara que aquest s shagi recollit al diccionari. Per a aquest sentit
copulatiu s molt ms usual fer servir i, i tamb, a ms.
Aix com ella contesta molt amablement, ell ho fa duna manera molt seca [sentit
modal].
Aix com ahir feia bo, avui no para de ploure [sentit modal].
Hi podran participar estudiants, professors i personal de gesti en actiu, a ms
dempreses i institucions collaboradores [millor que no pas aix com].
Hi trobareu una variada oferta de serveis i tot el que pot afavorir el vostre progrs
personal i professional [millor que no pas aix com].
La Universitat us far arribar aquest programari a casa amb la primera tramesa de
material, i tamb les instruccions i indicacions per a installar-lo [millor que no pas
aix com].
La locuci conjuntiva tot i que sha de fer servir amb el verb en indicatiu. Amb el verb en subjuntiu shan dutilitzar altres locucions equivalents.
Tot i que no s igual el nombre dusuaris que el de sessions, almenys indica que shi
han connectat unes quantes persones diferents [correcte].
Tot i que tenim un programari net de virus, la responsabilitat final s de cada usuari
[correcte].
Encara que [o Malgrat que] aquests passos previs no tinguin una dimensi pblica,
shan de presentar correctament [i no pas Tot i que].
Shan deliminar les substncies perilloses encara que [o malgrat que] en alguns casos
puguin ser beneficioses per a alg concret [i no pas tot i que].
Morfologia i sintaxi
67
Lxic
3. Lxic
3.1. Estrangerismes
No shan de fer servir castellanismes o altres estrangerismes, encara que
siguin discutits, si tenim lequivalent catal.
aconteixement
esdeveniment, fet
bolleria
brioixeria
calentar
escalfar
colindant
collisionar
collidir, topar
comprensivitat
integraci
customitzar
desvelar
revelar, descobrir
pitjar, prmer
empotrar
encastar
enterar-se
adonar-se, assabentar-se
escarbar
furgar, gratar
espnsor
patrocinador
event
esdeveniment, fet
fletar
noliejar
link
enlla
medir
noveds/osa
nou/nova, innovador/a
nvio/a
peatonal
de vianants
pegatina, enganxina
adhesiu
pla
termini
primar
promig
mitjana
solapament
encavalcament (o encavallament)
solventar, subsanar
resoldre, solucionar
sublevaci
insurrecci, revolta
suggerent
suggeridor/a
taladradora
tamany
tonteria
ximpleria
tonto/a
trajo (o tratge)
vestit
umbral
llindar
vale(?)
vivenda
casa, habitatge
Validaci de diccionaris
No nhi ha prou que un terme
figuri en un diccionari per a
donar-lo per bo. Per exemple,
en el Gran diccionari 62 de la
llengua catalana, a cura de Llus
Lpez del Castillo, sapleguen
uns quants castellanismes
(barco, despedida, despedir,
desperdici, fugar-se, garrafal,
impar, mediar, membret,
mentres, nvio, parafernlia,
per anticipat, quantis -osa,
quirfan, recapacitar, tuberia,
virgueria...) no sancionats, de
moment, per lIEC i que, per
tant, shan desmenar. Aix,
doncs, s important conixer
el material de consulta que es
fa servir.
68
Lxic
Exemples:
Lavaluaci final es fixa amb la mitjana de les notes de tot el curs [i no pas
mig].
el pro-
escarbo].
trajo ni
tratge].
Ho farem tots junts quan ens reunim, va b? [i no pas vale].
No shan adonat [o shan assabentat] de res [i no pas shan
enterat].
69
Lxic
70
mantenir].
Lxic
71
Lxic
escoltat].
sofrir].
desitgi].
El centre urb de Terrassa s fruit del creixement de dos emplaaments [i no pas casc].
A ms a ms [o De tant en tant] hi haur activitats presencials [i no pas
ment].
Eventual-
72
Lxic
Els mitjans de comunicaci de massa shan erigit en un nou model cultural [i no pas
shan constitut].
Teniu la possibilitat danar a una caixa i demanar que us passin el saldo a un compte associat [i no pas acostar-vos].
Lobjectiu s oferir uns estudis que, sense negligir els aspectes bsics de leconomia,
sespecialitzin en economia digital [i no pas descuidar].
Si compareu aquests costos amb els de desplaament a qualsevol centre densenyament presencial, us adonareu que [o veureu que] aquest model duniversitat comporta
un estalvi evident [i no pas observareu com].
En cas que vegis que et convaliden alguna de les assignatures que fas... [i no pas
observis].
Hem de redactar els requisits per a aquesta feina [i no pas requeriments].
Ha publicat cent set diccionaris de diferents tipus [i no pas tipologies].
Primer shan destudiar lmbit dactuaci i els problemes que presenta [i no pas
problemtiques].
El tema de qu tracta aquest llibre s la personalitat [i no pas La
les
temtica].
heu dispensat].
tempo-
Un noi marroqu de catorze anys mor negat a lestany de Banyoles [millor que no
pas ofegat].
La pea ms grossa pesa quasi quatre quilos [i no pas gran].
Quines sn les institucions capdavanteres en aquest tipus de recerca [i no pas punteres]?
Aquests sn els objectius que es volen assolir amb aquesta assignatura [i no pas
tenen].
pre-
Amb aquest missatge comencem una srie de comunicacions de periodicitat quinzenal amb les quals us volem fer arribar ofertes [i no pas pretenem fer-vos].
Les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci comparteixen una aspiraci
universal, una vocaci darribar a totes les esferes de lactivitat humana [i no pas
pretensi].
Hi ha anlisis i interpretacions referides a cada espot, amb intenci [o voluntat]
exhaustiva [i no pas pretensi].
Per a poder-vos oferir cada dia un servei millor, necessitem saber la vostra opini
[i no pas conixer].
Amb aquest taller podeu saber quines sn les fonts dinformaci tils [i no pas
conixer].
En aquesta pgina web podeu saber com se celebra el cap dany a diferents pasos
[i no pas conixer].
Heu de saber el nom del vostre consultor o consultora [i no pas
conixer].
73
Lxic
Ben aviat aquesta poblaci tamb disposar dun centre de suport [i no pas
r amb].
A les habitacions hi ha bany complet, telfon i aire condicionat [i no pas
compta-
Les habi-
porten
Aquests recursos us poden ser tils, tant per a la docncia com per a la vostra prpia
formaci [i no pas a nivell de].
La demanen al telfon, per ara no shi pot posar [i no pas ficar].
Em plau convidar-vos a lacte de graduaci del curs 2000-2001 [i no pas complau].
un volt].
La tempesta que descarregava a Vilob va deixar caure uns quaranta litres per metre
quadrat en menys dun quart [i no pas un quart dhora].
Cada dia plega a dos quarts de quatre [i no pas les
tres i mitja].
i durs].
quadres].
va donar a la fuga].
Les noves tecnologies de la informaci sn a tot arreu [i no pas estan en totes parts].
Comprar un bitllet danar i tornar [i no pas anada
i tornada].
Fem-ho com sempre; no fos cas que ens equivoqussim [o no sigui que ens equivoquem]
[i no pas no vagi a ser que ens equivoquem].
I, s clar, el carnestoltes ms gracis tamb ens dna loportunitat de gaudir de la
seva festa [i no pas com no].
74
Lxic
Us demanem que ho feu avinent tan aviat com pugueu [o tan aviat com sigui possible]
[i no pas el ms aviat possible].
Les vendes de materials es fan sobre la base de la propietat collectiva dels mduls
docents de la Universitat [i no pas en base a].
En aquests cursos, havent superat un [o desprs de la superaci dun / amb la superaci
prvia dun] examen presencial, la Universitat atorga un diploma [i no pas prvia
superaci dun].
Ho nota quan t la criatura a coll [i no pas als
braos ni en braos].
la xerrada].
Si no ho poden mirar fins dem passat, qu hi fa que ens hi dediquem avui o dem
[i no pas qu ms dna]?
75
Hi ha escrit el procs que sha de seguir per a inscriure-shi [millor que no pas cal portar a
terme].
Els centres de suport de la UOC acosten la universitat a la realitat social de les comarques [millor que no pas apropen].
Us explicarem quins passos heu de fer [i no pas quines
passes].
...sestimen ms perdre lectors en lnia i cobrar que no pas continuar com abans [millor
que no pas prefereixen].
Si us estimeu ms que fem el trmit nosaltres, podeu emplenar el formulari [millor que
no pas preferiu].
...incorporarem els objectius i les explicacions, si us sembla que hi escauen, sobre aquest
tema [millor que no pas creieu].
Aquesta fundaci podr fiscalitzar la gesti de ladjudicatari, inspeccionar-ne el servei i
dictar, si ho troba oport, les disposicions necessries per a mantenir la prestaci [millor
que no pas creu].
La mesa podr atorgar, si ho considera [o troba] convenient, un termini de tres dies per a
esmenar els errors [millor que no pas creu].
Aviat sabrem el resultat de la rifa de Nadal [millor que no pas del sorteig].
Entre les respostes rebudes rifarem 90 euros [millor que no pas sortejarem].
No he votat perqu me nhe descuidat [millor que no pas me nhe oblidat].
No et descuidis descriure la data delaboraci del teu currculum [millor que no pas
toblidis].
Una gran quantitat descultures miren de representar sentiments [millor que no pas
tracten de].
Es va assumir que els programes escrits durant els anys seixanta i setanta ja no
sutilitzarien al cap de trenta anys [i no pas desprs de].
Lxic
76
Lxic
Els cursos de preparaci de les proves daccs han estat elaborats [o han estat fets] per
Ensenyament Obert [i no pas han estat desenvolupats].
a causa del paper social i de servei pblic que els mitjans de comunicaci poden
exercir [i no pas desenvolupar].
Han posat en funcionament una empresa amb la intenci de crear [o elaborar] eines,
materials i cursos dactualitzaci [i no pas desenvolupar].
Tenen experincia en lelaboraci daquest tipus de materials [i no pas
lupament].
el desenvo-
travs].
travs de].
travs d].
Hi trobareu una oferta variada de serveis i tot el que pugui afavorir laprenentatge
[i no pas aix com].
Va convidar amics i familiars, a ms de [o i tamb] companys de feina [i no pas
com].
En certa manera adopten una actitud molt inconscient [i no pas
Us hi podeu subscriure gratutament [i no pas de
forma].
forma gratuta].
aix
77
Quan sescriu sha daconseguir una redacci clara, ordenada, ben travada, concisa i sense elements innecessaris, que recarregarien el text i el farien artificis.
A ms, la frase ha de contribuir a fer una llengua autntica, allunyada de models forasters. Per aix hi ha uns quants punts que shan de tenir en compte a
lhora de redactar qualsevol escrit.
1. La frase ha de ser genuna i, per tant, shan devitar les construccions estranyes a la llengua en qu sescriu, en aquest cas la catalana.
que aquesta prosa implica lescriptura. De moment noms conv/podem/cal assenyalar que...
3. Sha de seguir lordre correcte sense canviar elements de lloc innecessriament. Aix seviten repeticions, abs de possessius, etc. Aix no vol dir, per,
que lordre sigui fix: a vegades conv canviar-lo per a introduir matisos al
text.
78
els
cosa t a veure el del clssic agricultor amb el de lobrer. ...t poca cosa a
Aquest s un
4. Els diversos elements de la frase han destar ben lligats perqu no hi hagi
una construcci desballestada o punts sense acabar.
llegir-lo. ...llegir-
crear-la
i fer-la
Tots els contractes han de tenir una durada mxima dun any amb data de
comenament 1 de gener de cada any i que finalitzaria el 31 de desembre del
mateix any. ...data dacabament...
79
diatament.
Aquest curs comenar el proper setembre de 1999; per la qual cosa caldr fer la
sollicitud daccs a partir del proper gener.
En el cas de les assignatures que estiguin organitzades en ms duna consultoria, el professorat sha de coordinar. El professorat de les assignatures que estiguin
organitzades en ms duna consultoria...
Us preguem
6. Sha de mirar que hi hagi els elements justos i evitar els que siguin sobrers, per repetici didees o conceptes.
...noms cal que ens ho solliciteu al nostre servei dobtenci de documents.
[o ens o nostre, per no pas tots dos].
...consta duns 50.000 volums aproximadament. ...de... [uns i aproximadament expressen la mateixa idea].
...i de les interrelacions entre ells. ...relacions... [o inter- o entre].
...sempre que sajustin a les segents condicions que us descric a continuaci.
Amb lesperana que aquesta situaci no es torni a produir de
nou...
ser prorrogables.
7. En catal val ms fer servir verbs que no pas substantius en determinades posicions perqu la construcci amb verb respon ms a una llengua natural i genuna i evita possessius i pronoms innecessaris i encarcaradors de
lexpressi.
Tenen el programa i les instruccions per a la
...per tal de procedir a la
Els criteris i les pautes genriques per a laccs als diferents estudis... ...accedir...
Competncies per a dissenyar materials didctics multimdia per a
ci en les accions formatives que... ...utilitzar-los...
Identificar diverses estratgies per a la
Disposa de diferents catlegs per a la
la seva utilitza-
80
el seu com-
[Parlant duns productes determinats] Fins ara el preu havia estat el factor determinant que nimpossibilitava la implantaci en lmbit personal. ...impossibilitava
que simplantessin...
Ajuts per a lelaboraci
Les
* La preposici de shauria
dapostrofar en el primer cas,
per aix no seria correcte i no
lligaria amb el segon cas.
81
Els professionals que participen en aquest Els professionals que participen en aquest
programa de formaci podran aportar a les programa de formaci podran aportar a les
organitzacions:
organitzacions:
una visi global del funcionament dels
mercats financers,
Objectius de
Objectius que t.
seva
10. Quan es vol que un escrit sigui neutre perqu va adreat a tothom, sha
de procurar que no surti redactat tenint en compte nicament el gnere mascul, sin que inclogui tant el mascul com el femen, sense caure en
lartificiositat, per.
El participant en aquest programa desenvolupar les estratgies necessries per a adquirir les competncies segents. Qui participi en aquest programa...
...proves de nivell que
tothom qui hi participi.
* Hi ha dhaver coherncia
entre els punts.
lactivitat.*
* Hi ha dhaver coherncia
entre els punts.
...haur de fer
83
Abreviacions
Convencions formals
1. Abreviacions
Lectures recomanades
1.1. Abreviatures
A continuaci sesmenten alguns aspectes que cal recordar pel que fa a les
abreviatures:
Tota paraula s susceptible de ser abreujada. Nhi ha que tenen una abreviatura establerta o coneguda, per per als casos en qu no s aix vegeu
lapartat sobre formaci dabreviatures del Diccionari dabreviacions; les
pautes que shi donen poden ser molt tils a lhora de revisar taules, grfics o quadres, que per manca despai sovint contenen paraules abreujades (com ara els dies de la setmana: dl., dt., dc., dj., dv., ds., dg.).
Si es tracta duna abreviatura composta de ms dun mot escurat, cal deixar un espai entre mot i mot. Exemple: C. S. del Barcelons (Centre de Suport del Barcelons).
Els ordinals es prenen com una abreviatura i sescriuen, doncs, amb punt
final. Exemples: 1r., 2a., 5., 4ts., 8ns., 15es., etc.
Abreviacions ms freqents
a latenci de
abans de Crist
adrea electrnica
apartat
article
avinguda
carrer
captol
carretera
circa al voltant de
codi postal
collecci
companyia
coordinador/a
desprs de Crist
edici
entresl
gram
hora
ibidem
ibid.
metre
minut
nmero
opere citato
pgina/es
plaa
per exemple
primera
quilo
reial decret
segon
segent
segle
sense nmero
societat annima
telfon
tom
traducci
unitat monetria
verbi gratia
volum
a/
aC
a/e
ap.
art.
av.
c.
cap.
ctra.
ca.
CP
coll.
cia.
coord.
dC
ed.
entl.
g
h
m
min
nm.
op. cit.
pg.
pl.
p. ex.
1a.
kg
RD (l)
s
seg.
s.
s/n
SA
tel.
t.
trad.
u. m.
v. gr.
vol.
84
Abreviacions
1.2. Smbols
Pel que fa als smbols, shan de tenir en compte els aspectes segents:
El smbol i la sigla TV
El smbol de leuro () sutilitza
exclusivament (per no duna
manera obligatria) en llistes i
taules numriques. Per tant,
mai no es fa servir en un text
continu. Dins el text tampoc
no sha de posar la sigla TV,
sin la paraula desenvolupada:
televisi. Sha descriure, per
exemple, el director general de
la Corporaci Catalana de
Rdio i Televisi en comptes
del director general de la Corporaci Catalana de Rdio i TV.
Els smbols referits a una magnitud noms es poden fer servir quan aquesta magnitud sexpressa amb xifres. Si la magnitud sexpressa amb lletres,
cal escriure sencera tota lexpressi. s a dir, sn correctes les combinacions 15 km, 15 quilmetres o quinze quilmetres, per no quinze km. Cal
dir, per, que en el discurs s preferible desenvolupar el nom de la magnitud, excepte si el text cont moltes xifres, cas en qu es pot mantenir el
smbol.
Les sigles sescriuen amb majscules i sense punts (tret de les sigles lexicalitzades, com ara lser, radar, ovni, sida...). Es posen sempre en rodona, independentment del fet que designin entitats catalanes o no catalanes o
Lectures
complementries
Hi ha altres criteris
dapostrofaci de sigles en els
llibres segents:
Mestres, Josep M. i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed., pg. 257-260).
Barcelona: Eumo Editorial.
Mestres, Josep M.; Guilln,
Josefina (2001). Diccionari
dabreviacions (2a. ed.).
Barcelona: Enciclopdia
Catalana.
Sol, Joan i altres (1995).
Llibre destil de lAjuntament
de Barcelona (pg. 16-19).
Barcelona: Ajuntament de
Barcelona.
85
publicacions, s a dir, BOE (en rodona), per Butllet Oficial de lEstat (en
cursiva).
PACS
El fet que les sigles sescriguin amb majscules no implica que les designacions corresponents shagin descriure tamb amb majscules inicials,
sin que han danar segons la norma que afecti cada cas.
Noms comuns
el DNI (document nacional didentitat); el DDT (diclorodifeniltricloroet); lESO
(ensenyament secundari obligatori); les PMF (preguntes ms freqents); la XDSI
(xarxa digital de serveis integrats)
Noms propis
el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya); lICDE (Consell Internacional per a lEnsenyament a Distncia); la LOGSE (Llei orgnica dordenaci general del sistema educatiu); el WWW (World Wide Web)
Abreviacions
86
Abreviacions
1.3.2. Apostrofaci
Ats que davant les sigles i els acrnims no hi ha unitat de criteris quant a
lapostrofaci, la UOC segueix la norma ms simple, s a dir, la que obeeix a
les regles i les excepcions de lapostrofaci de mots. La clau consisteix a
tenir aquestes regles molt clares i aplicar-les guiant-se sempre per la pronncia i no per la grafia, que de vegades s enganyosa. En la taula segent hi ha
exemplificades les regles dapostrofaci davant de sigles i acrnims:
La sigla o lacrnim...
femen
sapostrofa
mascul
...davant de a, e, o tniques:
...sempre:
lA-2 /la-dos/
lABC /la-be-ce/
lEGB /le-ge-be/
lOAP /lo-a-pe/
lONG /lo-ena-ge/
lADN /la-de-ena/
lIPC /li-pe-ce/
lIRPF /li-erra-pe-efa/
lISBN /li-essa-be-ena/
lURL /lu-erra-ela/
...davant de i, u tones:
lletrejat
no
sapostrofa
amb vocal
inicial
sapostrofa
sillabejat
...davant de a, e, o i i, u tniques:
...sempre:
lAPA /lapa/
lEMMA /lemma/
lONCE /lonce/
lOPEP /lopep/
lOTAN /lotan/
lOTI /loti/
lUCI /luci/
lUNE /lune/
lURSS /lurs/
lAVE /labe/
lESO /leso/
lbex /lbex/
lICE /lice/
lICS /lics/
lIEC /liec/
lIESE /liese
lIVA /liba/
lUnicef /lunicef/
...davant una consonant el nom de la qual, ...davant una consonant el nom de la qual,
al seu torn, comena amb vocal (f, h, l, m, n, al seu torn, comena amb vocal (f, h, l, m, n,
r, s, x):
r, s, x), fora de i, u tones:
sapostrofa
amb
consonant
inicial
lletrejat
no
sapostrofa
lFM /lefa-ema/
lLRU /lela-erra-u/
lN-II /lena-dos/
lNBA /lena-be-a/
lR+D /lerra-mes-de/
lRFA /lerra-efa-a/
lSNCF /lessa-ena-ce-efa/
lHTML /lhac-te-ema-ela/
lFBI /lefa-be-i/
lFMI /lefa-ema-i/
lLP /lela-pe/
lLSE /lela-essa-e/
lRD /lerra-de/
lSMI /lessa-ema-i/
87
La sigla o lacrnim...
Abreviacions
femen
mascul
...davant de s lquida:
sapostrofa
amb
consonant
inicial
lSDEU /lesdeu/
lSKILL /lesquill/
lSMIC /lesmic/
...davant una consonant que no sigui s lquida:
el BUP /el bup/
el DIEC /el diec/
el PSOE /el pesoe/
el PSUC /el pesuc/
el SAT /el sat/
88
Majscules i minscules
2. Majscules i minscules
Els noms de les assignatures i dels cursos de formaci de postgrau (msters, postgraus, cursos despecialitzaci i cursos dactualitzaci) es tracten
duna manera diferent de com ho solen fer altres universitats: a la UOC
noms es posa amb majscula la inicial de la primera paraula que forma
el nom de lassignatura (Didctica general, Teoria i prctica de la traducci).
No s igual dir aquesta universitat que la Universitat, encara que en tots dos
casos ens referim a la mateixa instituci. (Una manera de saber quan ha
danar amb majscula i quan no s mirar si la designaci es podria dir
completa; i no podem dir aquesta universitat Oberta de Catalunya.)
Fonts bibliogrfiques
Coromina, Eusebi (1993).
El 9 Nou. Manual de redacci
i estil (3a. ed.). Vic: Diputaci
de Barcelona / Eumo
Editorial / Premsa dOsona.
Fitxes de normalitzaci
lingstica (2) (1992). Barcelona: Universitat Politcnica
de Catalunya, Servei de
Llenges i Terminologia.
Les majscules i les minscules
(1995). Bellaterra: Universitat
Autnoma de Barcelona,
Gabinet de Llengua Catalana.
Majscules i minscules (1992,
2a. ed.). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (Estudis i
Propostes, 1).
Proposta ds de majscules i
minscules (1992, 2a. ed.).
Barcelona: Universitat de
Barcelona, Servei de Llengua
Catalana.
89
Amb minscula
Majscules i minscules
Amb majscula
Noms referits
a persones i animals
1. Noms de persones,
divinitats i ssers
mitolgics
2. Sobrenoms
i pseudnims
90
Majscules i minscules
Amb minscula
Amb majscula
3. Noms de dinasties
i llinatges
no:
titulacions acadmiques el rei Joan Carles, el prncep de Mnaco,
el comte de Barcelona, la duquessa dAlba,
i altres designacions
el duc de Windsor
genriques
lalcalde, el regidor de Cultura, el diputat, el
governador civil, el president de la Generalitat,
el president Pujol, el director general de Poltica Lingstica, el conseller de Sanitat, el ministre de Defensa, lambaixador sovitic
el tinent Lpez, el caporal Santos
el bisbe de Vic, el bisbe Jubany, fra Ginebr,
labat de Poblet
el jutge Garzn, lenginyer Torres, larquitecte
Puig
el rector, la vicerectora, el gerent, la secretria
del Consell Social, el secretari general,
el director de programa, la cap destudis,
personal acadmic, professor associat, professor ordinari, professor visitant, professor
emrit, personal dadministraci i serveis,
administratiu, tcnic terminleg, bibliotecria,
becari, telefonista, bidell, personal del grup I,
personal laboral, personal funcionari, estudiant, doctorand, catedrtic
s enginyera de camins
nobiliaris i eclesistics,
5. Formes
de tractament
6. Formes de protocol
7. Abreviatures
de tractament
i ttols de cortesia
91
Amb minscula
Majscules i minscules
Amb majscula
a animals
1. Noms dobjectes
o singularitzats
2. Noms de mitjans
de transport (vaixells,
personalitzats
trens i aeronaus)
3. Noms dastres
4. Noms de productes
La denominaci dorigen:
Ratafia Catalana, Pollastre de la Raa Prat
topnim dorigen:
un priorat de primera, un montsec molt gusts, un tall de camembert, un xers sec
El producte genric:
una aspirina, una lot, les vambes, un jeep nou,
unes xiruques
El producte concret:
unes Wamba, una llanterna Lot, les sabates
Chiruca
5. Noms dentitats,
institucions i organismes
Designacions
dentitats jurdico-
pbliques, militars
dors:
les esglsies de tot el mn
una administraci efica, les administracions
locals, les administracions pbliques
els estats europeus, una qesti destat
lexrcit sovitic [per: lExrcit Roig]
amb minscules:
lEsglsia catlica, lEsglsia protestant, casats
per lEsglsia
lAdministraci catalana, lAdministraci pblica, els rgans de lAdministraci pblica
lEstat espanyol
lExrcit espanyol
el Govern catal
Nom propi
de la instituci,
organisme, entitat,
empresa o establiment
i religioses
malment constituda:
el Departament de Justcia de la Generalitat
el Govern Civil de Barcelona
lAjuntament de Manresa
Jutjat de Primera Instncia nm. 1
el Registre Civil de Vic
la Borsa de Barcelona
la Universitat Complutense de Madrid
lHospital de Sant Pau
el Teatre Lliure
el Parlament Europeu
sallotgen a lHotel Principal
Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC
92
Amb minscula
Designacions
drgans de gesti,
consulta o govern
dors:
els serveis del Parlament
els treballs en comissi
les secretaries generals han de vetllar...
els consells escolars dels centres densenyament
tots els ateneus tenen una junta directiva
les vocalies de cultura de les entitats cviques
els consells de direcci i de gerncia
(oficials i no oficials)
Majscules i minscules
Amb majscula
Les denominacions dinstitucions:
la Junta Directiva de lAteneu Barcelons
el Consell de Direcci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi
la Secretaria General del Departament de...
el Servei de Publicacions del Parlament de Catalunya
el Consell Escolar de lI. B. Jaume Calls
el Consell dAdministraci de Premsa dOsona,
SA
el Consell de Direcci de la Corporaci...
la Direcci General de Poltica Lingstica
el Servei de Professorat del Departament
dEnsenyament
la Comissi de Cultura de lAssociaci de...
la Comissi dUrbanisme de Barcelona
la Vocalia de Muntanya de la Uni Excursionista
el Consell Executiu de la Generalitat
el Consell de Ministres de...
Designacions
incompletes
o coreferents
sobreentn:
lEstat, la Generalitat, el Govern, lAdministraci, les Corts, el Parlament, la Comissi
lAjuntament ha institut..., la Diputaci va
aprovar..., el Departament ha fet pblic...,
el Consell considera..., la Junta ha dimitit
el regidor de Cultura, el conseller de Governaci, el ministre de lInterior
Hisenda recapta..., Economia decidir abans
de lestiu...
Festivitats cviques,
Perodes histrics
93
Amb minscula
Fets histrics
singulars
Majscules i minscules
Amb majscula
cessi a Polnia
textos especialitzats):
les Germanies, la Setmana Trgica, el Sis
dOctubre, el Corpus de Sang
la Segona Repblica espanyola, la Guerra Civil
espanyola, el perode de la Restauraci espanyola comprn des del desembre del 1874 fins
a labril del 1931
la Reforma i la Contrareforma sn perodes de
la histria del cristianisme occidental
la Revoluci Francesa, el perode anomenat
Revoluci Industrial, la Primera Guerra Mundial,
la Gloriosa, la Primavera de Praga, el Tercer
Reich, el Maig del 68, la Nit de Sant Bartomeu,
la Nit dels Ganivets Llargs
Moviments artstics
i culturals
Corrents
ideolgics
7. Activitats educatives,
cientfiques i socials
Estudis (facultats)
i rees temtiques
de la UOC
Cicles educatius
i disciplines
Els substantius i adjectius que integren les denominacions de carreres, especialitats i rees de coneixement:
la carrera dArquitectura
el grau dEnginyeria Informtica
la diplomatura de Cincies Empresarials
lespecialitat dElectrnica
el doctorat de Formalitzaci de Llenguatges
Naturals
lrea de coneixement de Filologia Catalana
la ctedra de Filosofia del Dret
el programa de doctorat sobre la Societat de la
Informaci i el Coneixement
94
Amb minscula
La designaci genrica:
cursos, assignatures, un mster de...
el postgrau de...
seminaris i tallers
curs despecialitzaci de...
lassignatura de...
Msters, postgraus,
Congressos,
simposis i jornades
Comunicacions,
Amb majscula
La inicial del primer mot desprs de la designaci
genrica (tret que aquesta formi part del nom):
mster de Direcci dempreses digitals
i desenvolupament de negocis a internet
postgrau de Disseny de materials didctics
multimdia per a entorns virtuals
daprenentatge
curs despecialitzaci de Dret comunitari
i aplicacions prctiques als estats membres:
escenaris per als professionals del dret
assignatura de Multimdia i comunicaci
taller de Redacci de textos per a la millora de
lactivitat docent a la UOC
el curs La revisi i la postedici de textos i les
noves tecnologies de la llengua [per: Curs
daprofundiment de la llengua catalana]
el seminari sobre La qualitat de la llengua oral
en els mitjans de comunicaci
Els substantius i adjectius que integren la denominaci:
el Primer Congrs de Metges de Catalunya
el Des Simposi de Psiquiatria Infantil
I Jornades sobre Lingstica Aplicada
Congrs dEnergia Solar
I Simposi de Tecnologia de les Membranes
V Jornades de Gerncia Universitria
X Setmana del Llibre Tcnic i Cientfic
II Trobada dAssessors Tcnics
Noms la lletra inicial del ttol, el qual sha de
posar entre cometes:
La tradici administrativa avui: mtodes i
problemes s una ponncia de les Jornades
sobre Tcniques i Mtodes dEstudi del Llenguatge Administratiu
taula rodona El disseny industrial dels noranta
conferncia Tractament fsico-qumic de laigua
el discurs La poltica espanyola de telecomunicacions
Festivals,
exposicions, fires,
cicles, salons
i certmens
Majscules i minscules
Premis i distincions
95
Majscules i minscules
Amb minscula
Amb majscula
8. Ttols dobres,
publicacions i treballs
Ttols de llibres,
dobres teatrals,
musicals, cinematogrfiques, darts
plstiques i de programes de televisi
Publicacions
peridiques
Colleccions
de llibres o altres
obres
9. Termes
cientfics i tcnics
Llevat dels noms propis que hi figuren:
el teorema de Pitgores
el diagrama de Venn
la regla de LHpital
la campana de Gauss
Ttols de documents
mitacions corresponents
96
Amb minscula
Altres tramitacions
Majscules i minscules
Amb majscula
La denominaci de les tramitacions que no corresponen a un document amb ttol propi sin a una
Parts genriques
de les obres i els
documents legals
actuaci oficial:
la interpellaci al Consell Executiu
la compareixena de lHble. Sr. Conseller
dEnsenyament davant la Comissi de Poltica
Cultural
en el prembul es diu que..., a la disposici
transitria quarta, les disposicions finals, la
secci vuitena, lannex I, el que disposa larticle 43, dacord amb lapartat b de larticle 2
Informes, estudis
i projectes
Documents
acreditatius
i carnets
Noms de lloc
catalans amb article
dOsona)
Larticle personal en o na dels noms de lloc:
Castellar de nHug, els Omells de na Gaia
Noms de lloc no
forma catalanitzada:
la Manxa, les Ardenes, els Monegres
lHavana, del Caire, les Filipines, del Salvador,
les Bermudes, les Caiman, dels Balcans, la
Guaiana Francesa
no catalanitzada:
Las Hoces, Las Bardenas, dEl Bierzo, La Lnea,
Las Chafarinas, Las Palmas [per: la Rioja]
Lo Pui, O Carballio
Los Angeles, Le Havre, La Spezia, Las Combarlas, Las Vegas, El Paso, Le Mans
Noms de demarca-
cions i de divisions
territorials
Noms dentitats
locals territorials
97
Amb minscula
Noms de lloc
i accidents
geogrfics
Noms de pasos
i demarcacions pol-
Ladjectiu acompanyant:
Europa occidental, lsia oriental
Majscules i minscules
Amb majscula
La inicial de la designaci que acompanya els noms
de lloc i accidents geogrfics quan s usada absolutament com a nom de lloc i ha deixat de ser genrica:
lIlla de Frana, la Collada, el Delta, el Golf,
la Vall den Bas, la pennsula del Cap Cod,
el Mont Blanc, Riu de la Plata
Els punts cardinals quan formen part dun terme
geopoltic consolidat:
lenfrontament Est-Oest, el dileg Nord-Sud,
els pasos de lEst
Noms dedificis
i monuments
Noms de parcs,
ports, avingudes,
places, carrers
i altres vies urbanes
i interurbanes
singulars
llenges:
la Llotja, la Seu Vella de Lleida, el Reial Monestir de Poblet, el Palau de la Msica Catalana,
el Palau de la Generalitat, el Museu Picasso,
lEstadi Olmpic, la Casa de lArdiaca, la Casa
de les Punxes, el Pont del Diable
el Museu del Prado, el Palau Reial, el Palau
de Congressos, lArxiu de la Corona dArag, la
Casa de Juntes de Gernika, la Torre del Oro, la
Giralda de Sevilla, la Puerta de Alcal, la Puerta
del Sol, el Casn del Buen Retiro, el Colosseu
de Roma, el Temple Rom, el Pante de Roma,
la Capella Sixtina, la Torre de Pisa,
la Torre de Londres, la Torre Eiffel, lEsttua de
la Llibertat, la Casa Blanca, les Torres Bessones,
la Gran Muralla, la Sainte-Chapelle de Pars,
la National Gallery, lEmpire State Building,
el Covent Garden
98
Amb minscula
Dependncies
dedificis
genrics:
el sal de sessions del consistori
els salons nobles de...
la sala dactes
una galeria dart
la sala de juntes
la sala de graus
el campus
el mdul D.5
la biblioteca
el vestbul
els vestidors
la seu central de la UOC
Majscules i minscules
Amb majscula
La denominaci especfica duna estana singular:
el Sal de Sessions [en el cas del Parlament]
el Sal de Sant Jordi
el Sal de Cent
la Galeria dels Miralls
la Sala de la Columna
Els noms dedificis o dependncies singulars:
Pavell de Govern
Torre Girona
Aula Capella
Edifici Coderch
Aula Pi i Calleja
Ctedra Gaud
Despatx Oval
99
Numerals
3. Numerals
Les quantitats aproximades i les formades per tres mots, com a mxim.
A la trobada presencial hi van assistir ms de dos-cents cinquanta estudiants.
Ledat de les persones, els animals i les coses, i la durada daquestes darreres.
Els nens de quatre anys.
Un edifici de cinquanta anys.
Cal recordar que els numerals mili, bili, trili i quadrili senllacen amb
el substantiu que determinen mitjanant la preposici de.
Els tants per cent i els tants per mil quan loperaci sescriu amb lletres.
El sis per cent dels habitants [per: El 6% dels habitants].
Lectura complementria
Josep M. Mestres i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed., pg. 462 i seg.).
Barcelona: Eumo Editorial.
100
Numerals
El nom dels anys, els quals han danar sense el punt dels milers.
Sha tancat el pressupost de lany 2004 [i no pas 2.004].
Les xifres estadstiques, especialment les que hi ha a les taules i als grfics.
Lany passat van recaptar 3 milions deuros i enguany nhan recaptat 6,5 milions.
Els nombres seguits del nom o del smbol duna unitat fsica o monetria.
Vaig rebre 5.000 euros.
Vaig rebre 3.000 .
Pesava 50 kg.
Una superfcie de 18 m2.
101
Enumeracions
4. Enumeracions
Homogenetat dels apartats, que han de ser o tots sintagmes nominals o tots verbs i que han dacabar tots amb punt o sense, etc.
En general, davant la coincidncia dapartats amb puntuaci diferent, la
coherncia porta a unificar-los donant preferncia al signe de puntuaci
ms fort. Per sha de tenir en compte que el marge doscillaci en
aquest sentit pot ser molt ampli i que la soluci podria resultar forada, ja
que no sempre s tan senzilla com posar un punt final a tot arreu. Per
exemple, si es troba una enumeraci que s un seguit de substantius, per
que tamb t un apartat amb una frase complexa o puntuaci interna, la
soluci de posar majscula i punt final als substantius potser no s la ms
adequada. En casos aix seria millor traslladar tot el que siguin observacions, ampliacions, aclariments, comentaris, etc. al pargraf segent, de
manera que tots els apartats quedessin iguals (substantius en aquest
exemple), coherents en la puntuaci i equilibrats en el contingut.
Lectures recomanades
Mestres, Josep M. i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed., pg. 284). Barcelona:
Eumo Editorial.
Pujol, Josep M.; Sol, Joan
(2000). Ortotipografia. Manual
de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic (3a. ed., pg.
76). Barcelona: Columna.
102
Enumeracions
Com que en textos amb moltes enumeracions pot ser avantatjs aplicar-hi
sempre la mateixa puntuaci, el quadre segent vol donar una srie
dindicacions en aquest sentit. Amb tot, aix no vol pas dir que shagi de
refer qualsevol enumeraci dun original que no sajusti cent per cent a
aquestes indicacions, sin que hauria de ser una guia per als casos en qu es
detectin incoherncies en la construcci i la puntuaci dels apartats. Per
tant, no estableix criteris ni normes obligatries que shagin daplicar duna
manera automtica, ats que tampoc no inclou exhaustivament totes les
possibilitats.
Minscula inicial, una coma entre apartats i un punt a lltim apartat de
lenumeraci. (Si hi ha cap apartat amb comes internes, es posa un punt i
coma entre apartats i un punt a lltim apartat de lenumeraci.)
Pot ser el cas dun exercici o de les instruccions.
Apartats amb verb
i complements
Exemple:
Instruccions per a la correcci de textos:
seleccioneu la paraula incorrecta,
esmeneu la paraula,
arxiveu el document.
Molta relaci
entre els apartats
Exemple:
Etapes de la vida:
infantesa,
maduresa,
vellesa.
Majscula inicial i un punt al final de cada apartat.
Pot ser el cas dun conjunt de conclusions o dels objectius dun mdul.
Exemple:
Poca relaci
entre els apartats
Ingredients:
4 ous
3 tasses de farina
1 got daigua
103
Tipus de lletra
5. Tipus de lletra
Ls dun tipus de lletra o dun altre no s arbitrari, sin que cada un t assignades unes funcions especfiques. Aix, per exemple, per a destacar sutilitza
la negreta (i no el subratllat) i per a indicar que un terme no forma part del
nostre sistema lingstic sutilitza la cursiva (i no les cometes). Tot seguit
sexpliquen els aspectes distintius ms habituals dels diferents tipus de lletra.
5.1. Negreta
La funci ms comuna de la negreta s permetre la localitzaci immediata
duna paraula dins dun text. En els textos dels materials didctics, ats el
carcter pedaggic que tenen, tamb s admissible fer-la servir (negreta o
seminegreta segons els casos, tal com queda reflectit a lScriptorium de la
UOC) com a substitutiu del que sanomena cursiva dmfasi, malgrat que
conv no abusar-ne (no s adequat utilitzar aquest recurs per a destacar frases
senceres).
5.2. Cursiva
La cursiva sutilitza principalment per a les funcions segents:
Reproducci exacta
Ttols de llibres, obres teatrals, obres musicals, pellcules, publicacions
peridiques.
Lectures recomanades
Mestres, Josep M. i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed., pg. 93 i seg.).
Barcelona: Eumo Editorial.
Pujol, Josep M.; Sol, Joan
(2000). Ortotipografia. Manual
de lautor, lautoeditor i el
dissenyador grfic (3a. ed.,
pg. 173 i seg.). Barcelona:
Columna.
104
5.3. Versaleta
Es fa servir la versaleta en els numerals romans que expressen els segles, tret
dels segles en un text en cursiva, cas en qu han danar amb majscula.
Tipus de lletra
105
Frmules matemtiques
6. Frmules matemtiques
2. Cursiva
3. Signes
Les sigles que sutilitzen dins una frmula: PIB (producte interior brut).
Si una frmula es desenvolupa en ms duna lnia, els signes sarrengleren. Si hi ha moltes parts,
se centra la ms llarga i la resta sarrenglera a sota amb el signe que relaciona els elements:
S4 + S5 + S2 + S7 = 3
S3 + S1 = 3
Els signes dintegral, parntesis, claudtors, claus i pleques han dabraar el total de loperaci:
(
4. Puntuaci en frmules
2
n
+ 4-1
Els claudtors tanquen els parntesis, i les claus, els claudtors: { [ ( ... ) ] }.
Pel que fa a la puntuaci, les frmules shan de tractar com si fossin una part del text.
Si hi ha punts suspensius desprs dun signe, sha de deixar un espai entre el signe i els punts
suspensius: a, ... per a, ...,
Si hi ha punts suspensius entre signes, sha de deixar un espai abans i desprs dels punts suspen-
Val ms no partir-les; per, si shan de partir, sha de fer segons les normes segents:
sius: a + ... + b.
5. Partici de frmules
La divisi sha de fer pels signes +, , , =. Aquests signes es colloquen al final de la ratlla i al
comenament de la segent.
Cap frmula no es pot partir entre claudtors, claus, pleques o pleques dobles.
6. Separaci de frmules
Les frmules no poden quedar separades en pgines diferents. Sha de deixar un espai en blanc i
passar tota la frmula a la plana segent.
7. Termes introductoris
Els termes don, desprs, tenim, que acostumen a introduir el desenvolupament de les frmules,
es poden situar a la mateixa lnia de la frmula, si hi caben, o en cas contrari es pot deixar una
lnia en blanc entre aquests termes i les frmules.
8. Blancs en frmules
Les frmules se separen entre elles i del text general anterior i posterior amb una lnia en blanc.
9. Cos de composici
Les frmules es componen amb el mateix cos de lletra que la resta de text.
106
Les lnies generals que sexposen a continuaci tenen com a objectiu unificar
criteris davant el creixent grau dinternacionalitzaci i de multilingisme del
nostre entorn. Per a elaborar el quadre segent sha tingut en compte sobretot ls sancionat per la tradici.
Llengua original
Catal
Noms referits
a persones
1. Noms propis
de persona
Personatges
contemporanis
shan de traduir:
papes:
accents inclosos:
Jsser Arafat
Bors Ieltsin
Anton Txkhov
[occitans]
Sad Auita
Deng Xiaobing
Personatges
histrics
la nostra llengua:
i llegendaris
Thomas More
Marco Polo
Cyrano de Bergerac
Institucions,
entitats oficials
i no oficials
i els seus rgans
de gesti
107
Llengua original
Associacions,
fundacions
i organitzacions
no
governamentals
Universitats,
instituts, escoles
i museus
Empreses
i els seus rgans
de gesti
Partits poltics
i organitzacions
sindicals
Catal
Per regla general es tradueix la designaci genrica, per no el nom propi que lacompanya si no s
el topnim:
Universitat Complutense de Madrid
Universitat Alfonso X el Sabio
Universitat de Saragossa
Centre Universitari de Luxemburg
Institut Universitari Europeu
Museu del Prado
Unida
Comissions Obreres
Sigles
Per regla general no shan de traduir les sigles ni els Tanmateix, es tradueix el nom de les entitats o els
i acrnims
acrnims:
Scientifique]
(SNCF)
Franais]
tion]
(NBA)
ci (ISO)
Excepcionalment, algunes shan consolidat tradudes i han generat una nova sigla:
3. Fets histrics,
culturals i festius
Festivitats
No es tradueixen:
cviques, religioses
i poltiques
Corpus Christi
el chupinazo
108
Llengua original
Catal
Per regla general es tradueixen:
Fets histrics
singulars
el pronunciament de Sagunt
Moviments
artstics
i culturals
art nouveau
pop-art
el surrealisme
new age
el minimalisme
Congressos,
convencions,
jornades
i simposis
Conferncies,
ponncies
i discursos
Exposicions,
fires i salons
Premis
i distincions
i distincions:
Copa dEuropa
4. Documentaci
oficial i disposicions
normatives
Els ttols de la documentaci oficial i de les disposicions normatives shan de traduir sempre:
la Constituci espanyola
109
Llengua original
Catal
Obres
cientfiques,
tcniques, liter-
ries, teatrals i
cinematogrfiques
Aleman
Mancha de Cervantes [per el Quixot]
Obres musicals
Garfunkel
Formacions
musicals
i artstiques
Sevilla de Beaumarchais
Los Rebeldes
lOrquestra dRTVE
Obres dart
(pintura,
escultura,
arquitectura, etc.)
Publicacions
peridiques
diques:
la revista Apuntes
rgans de difusi:
la collecci Manuales
el setmanari Newsweek
la revista Life
Emissores
de rdio i canals
de televisi
110
Llengua original
Catal
7. Divisions
territorials i
accidents geogrfics
Estats, nacions
i regions
Capitals i ciutats
un s tradicional en catal:
ca, Lle
Buenos Aires
Comarques
i petites regions
nal en catal:
naturals
Pequn, Xangai
El Bierzo
Las Bardenas
Hoya de Baza
Cinco Villas
Accidents
geogrfics
(orogrfics
i hidrogrfics)
vernacla:
Galpagos
la vall de la Mort
Esperana
Lago Argentino
el llac Victria
el Corn dOr
Valley
8. Toponmia urbana
Noms de barris
Catalua [Oviedo]
111
Llengua original
Catal
Noms de places,
carrers i altres
vies urbanes
nom original:
i interurbanes
drid]
Noms de monu-
ments, despais
en catal:
i edificis singulars
i les seves
dependncies
Juntes de Gernika
el Moulin-Rouge
Adreces
112
Tot sha de fer amb molt de compte; no es tracta de seguir maquinalment unes normes estrictes, sin que sha de procurar que en resulti
un llenguatge natural, no encarcarat ni ridcul: el bon gust en lescriptura s primordial. Tamb sha de tenir en compte el context perqu
no pas totes les solucions sn adequades a tot arreu.
Fonts bibliogrfiques
Indicacions per evitar la discriminaci per ra de sexe en el
llenguatge administratiu (1992).
Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Comissi Interdepartamental de Promoci de
la Dona.
Lled, Eullia (1991).
Algunes orientacions
bsiques per a un redactat no
sexista. MOT.doc (nm. 4).
Barcelona: Universitat de
Barcelona, Servei de Llengua
Catalana.
Recomanacions per a un s no
sexista del llenguatge (1992).
Barcelona: Centre Unesco de
Catalunya.
113
per a substituir...
els adolescents
els joves
el professorat propi
membres de la tripulaci
el professorat / el personal docent
els professors
els nens
la mainada / la quitxalla
les persones candidates
els candidats
el venat
els vens
lelectorat
els electors
la persona encarregada
lencarregat
lhome
la humanitat
evoluci humana / evoluci de la humanitat
evoluci de lhome
el cos hum
el cos de lhome
els catalans
la poblaci dIrlanda
els irlandesos
el funcionariat
els funcionaris
els adults
la poblaci urbana
lhome urb
el personal de neteja
114
c) Canvi del determinant amb marca de sexe per un altre que no en tingui
(tothom, qualsevol, cadasc, ning, cap, etc.):
Cada docent haur de saber... [millor que El docent].
El coneixement implcit que t qualsevol parlant [millor que el parlant].
3. Duplicaci
Sha dalternar el femen i el mascul en primer terme o segon (sense utilitzar barres):
els nens i les nenes [i no els/les nens/nenes]
noies i nois [i no nois/noies]
115
4. Abstractes
Van molt lligats als collectius del primer apartat. Sn tils per a retolar despatxos i per a encapalaments i ttols de crdits (i eviten la duplicaci).
Es pot fer servir...
per a substituir...
direcci destudis
tutoria
tutor(s) / tutora
consultoria
consultor(s) / consultora
secretaria
secretari / secretria
professorat
professor(s) / professora
redactor(s) / redactora
assessor(s) / assessora
coordinaci
coordinador(s) / coordinadora
collaboracions
collaborador(s) / collaboradora
notaria
notari / notria
ministeri
ministre / ministra
Altres solucions, segons el lloc on hagi danar lescrit, sn les segents: Alcaldia / Gabinet de psicologia / Imprs a..., etc.
5. Participis i adjectius
116
7. Exemples i problemes
a) Exemples:
...tots tres collectius de la UOC: estudiantat, professorat i gesti [millor que estudiants, professors].
Per aix us tornem a donar la benvinguda a la UOC [millor que us diem: Benvinguts de
nou].
Nosaltres tres serem les persones responsables daquests estudis [millor que Tots ... els
responsables].
El professorat tutor, el professorat consultor i el professorat propi [o potser millor: El
professorat tutor, consultor i propi] [millor que Els tutors, els consultors i els professors
propis].
El 70% de les persones sollicitants sn dones i el 30%, homes [millor que dels sollicitants].
b) Problemes:
M. Merc Padrs ha estat la primera estudiant de la UOC que... [Si sescriu estudianta, vol dir que s la primera de les dones i prou.]
...les eines bsiques que li permeten posar-se en contacte amb els professors, tutors i
consultors. [Noms es podria modificar professors, per quedaria desigual amb els
altres elements.]
Lectura complementria
Es poden trobar exemples
per a millorar alguns textos a
lopuscle Indicacions per evitar
la discriminaci per ra de sexe
en el llenguatge administratiu
(1992). Barcelona: Generalitat de Catalunya, pg. 21-24
i 27-28.
117
Tractaments protocollaris
9. Tractaments protocollaris
Font de consulta
que no sadiu amb lestil planer i democrtic del llenguatge actual. Aquests
tractaments noms es fan servir en documents protocollaris, en actes solemnes i en comunicacions amb un grau elevat de formalitat.
Frmula
de tractament
Tractaments
acadmics
Abreviatura
masc.
Documents administratius de
la Universitat Pompeu Fabra
(1994). Barcelona: UPF.
Crrec
fem.
Rector/a Magnfic/a
Rector
Mgfc.
Rectora
Mgfca.
Senyor/a (crrec)
Sr. (crrec)
Sra. (crrec)
Espectable Senyor/a
Espect. Sr.
Espect. Sra.
Excellentssim/a Senyor/a
Excm. Sr.
Excma. Sra.
Excellent Senyor/a
Exc. Sr.
Exc. Sra.
Honorable Senyor/a
Hble. Sr.
Hble. Sra.
Tractaments
civils
rector/a duniversitat
deg/ana de facultat
director/a descola universitria
gerent duniversitat
vicedeg/ana de facultat
vicerector/a duniversitat
118
Frmula
de tractament
Tractaments
civils
Abreviatura
masc.
fem.
Tractaments protocollaris
Crrec
Honorable Senyor/a
Hble. Sr.
Hble. Sra.
Honrat/ada Senyor/a
Ht. Sr.
Hda. Sra.
Illustre Senyor/a
Illtre. Sr.
Illtre. Sra.
Illustrssim/a Senyor/a
Illm. Sr.
Illma. Sra.
Magnfic/a Senyor/a
Mgfc. Sr.
Mgfca. Sra.
119
Tractaments protocollaris
Frmula
de tractament
Molt Excellent Senyor/a
masc.
M. Exc. Sr.
M. Exc. Sra.
M. Hble. Sr.
M. Hble.
Sra.
M. Illtre.
Sr.
M. Illtre.
Sra.
Eminentssim
i Reverendssim Senyor
Emm. i
Rvdm. Sr.
Excellentssim
i Reverendssim Senyor
Excm. i
Rvdm. Sr.
Illustrssim Senyor
Illm. Sr.
Tractaments
civils
Mare
Tractaments
eclesistics
M. Illtre. Sr.
Monsenyor
Mons.
M.
Mossn
Mn.
Pare
P.
Rev. Sr.
Reverendssim/a
Pare/Mare
(Reverendssim/a
Senyor/a)
Rvdm. P.
(Rvdm. Sr.)
Sa Santedat
S. S.
Excellentssim Senyor
Excm. Sr.
Rvdma. M.
(Rvdma.
Sra.)
Tractaments
militars
Illustrssim Senyor
cardenal
arquebisbe
bisbe
nunci apostlic
administrador apostlic (si no s bisbe)
defensor/a del vincle
fiscal de dicesi
jutge del Tribunal Eclesistic
president del Tribunal Eclesistic
prior dorde militar
provicari general
vicari general
religiosa professa
Reverend Senyor
Crrec
fem.
Illm. Sr.
canonge
Ttol que es dna a determinats crrecs o dignitats eclesistics
designats pel papa, com ara protonotaris apostlics, clergues
oficials de la Cambra Apostlica, prelats domstics, familiars
del papa o auditors de la Rota, entre altres.
diaca
prevere
religis profs i ordenat de prevere
diaca
prevere
abat
abadessa
superior/a general dorde i de congregaci religiosos
papa
almirall
capit general
contraalmirall en cap
general
governador militar
tinent general
vicealmirall
capit de navili
coronel
fiscal de tribunal militar territorial
president de tribunal militar territorial
tinent coronel
120
a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
No figuren a la llista els dgrafs ll, ny i rr, pel fet que es consideren seqncies
de dues grafies i no pas lletres independents, igual que els dgrafs castellans ch i
ll. Al seu torn, les lletres ll i es consideren a lefecte de lordenaci alfabtica com si fossin ll i c, respectivament, i, per tant, es colloquen al darrere o
intercalades, segons que correspongui.
pollinada
torcecoll
bonana
carota
pollinitzaci
toror
bony
carrilet
polls
trcul
bonze
carussa
Aix, doncs, a lhora de confeccionar els glossaris i les bibliografies dels materials didctics de la UOC, shan de tenir en compte aquests criteris dordenaci alfabtica.
A ms, en el cas de la bibliografia, en ordenar alfabticament el nom dels
autors no es tenen en compte les preposicions ni catalanes ni estrangeres, com ara de, von, van, etc., que es posen darrere el cognom, a continuaci del nom de pila o de la seva inicial.
Mozos, S. de los
i no
De los Mozos, S.
Ors, Eugeni d
i no
DOrs, Eugeni
Riemsdijk, H. van
i no
Van Riemsdijk, H.
Saussure, Ferdinand de
i no
De Saussure, Ferdinand
Els mots que noms es diferencien daltres amb iguals carcters per una lletra
amb signe diacrtic (com la ce trencada), per signes grfics (com laccent i la
diresi, el guionet dels mots compostos o el punt volat de la ela geminada) o
pel fet danar amb majscula, es colloquen en segon terme.
placa
cella
bota
Montreal
pujol
plaa
cella
bta
Mont-real
Pujol
Lectures recomanades
Mestres, Josep M. i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed., pg. 539-556).
Barcelona: Eumo Editorial.
Ordenaci alfabtica en
catal. Documents de la Secci Filolgica, I (1990, pg.
81-83). Barcelona: Institut
dEstudis Catalans (Biblioteca Filolgica, XIX).
Ordenaci dels termes (a
http://www.termcat.cat/product
es/documents/ordenac.pdf).
121
punt
(1)
(2)
punt alveolar
(2)
(3)
punt darticulaci
(3)
(4)
punt dencaix
(4)
Sanlcar de Barrameda
(5)
punt dimpacte
(5)
Sanremo
(6)
punt dincidncia
(6)
(7)
punt de joc
(7)
(8)
punt de penal
(8)
(9)
punt de recolzament
(9)
(10)
punt directe
(10)
(11)
punt i coma
(11)
(12)
punt principal
(12)
Santagaldana
(13)
puntacorrent
(13)
Santander
(14)
puntaire
(14)
Santany
(15)
punter
(15)
Santes Creus
(16)
puntill
(16)
Santo Domingo
A lhora de confeccionar
les llistes terminolgiques,
el Termcat aplica el sistema
dordenaci discontnua.
Aquest tipus dordenaci ofereix un gran avantatge des del punt de vista
terminolgic, ja que, com que t en compte els espais en blanc i els carcters
no alfabtics (guionets, apstrofs, accents, etc.) que es troben entre els components dun sintagma, permet agrupar els termes que pertanyen a una mateixa srie lxica sense les interrupcions que provoca lordenaci contnua,
com es pot veure a continuaci:
(1)
punt
(1)
(13)
puntacorrent
(4)
Sanlcar de Barrameda
(14)
puntaire
(2)
(2)
punt alveolar
(3)
(3)
punt darticulaci
(5)
Sanremo
(7)
punt de joc
(4)
punt dencaix
(6)
(8)
punt de penal
(14)
(9)
punt de recolzament
(7)
(5)
punt dimpacte
(8)
(6)
punt dincidncia
(11)
(10)
punt directe
(15)
Santander
(15)
punter
(11)
punt i coma
(16)
Santany
(16)
puntill
(12)
Santes Creus
(12)
punt principal
(13)
Santo Domingo
(10)
(9)
Enciclopdia Catalana
utilitza el sistema dordenaci
contnua en les seves
publicacions.
122
Pgina de drets
123
Pgina de drets
1. Pgina de drets
El nom dels departaments, les ctedres, les escoles, les facultats, les
universitats, etc. Tamb la denominaci dels estudis de la UOC, ja que
es consideren equivalents a les facultats de les altres universitats.
La Universitat de Girona
La Facultat de Geografia i Histria
LInstitut Maragall
El Departament de Lingstica General
La Ctedra de Dret Institucional
Els Estudis de Psicopedagogia de la UOC
Pel que fa a ls de
majscules i minscules,
vegeu els punts 5 i 7 del
quadre que hi ha a lapartat
2 de Convencions formals;
respecte a ls de les
preposicions, consulteu el
penltim punt de lapartat
2.6 de Llengua.
124
s mestre des de
s professora titular de
s professor associat de
Sescriuen els noms dels autors sense cap frmula de tractament (sense
especificar Dr. Albert Vidal, per exemple). Posar la copulativa i entre els
cognoms no s ms propi del catal que no pas no posar-la-hi; en aquesta
qesti sha de respectar la voluntat del propietari del nom.
Pgina de drets
125
2. Exercicis de selecci
b) Si la primera lletra de lenunciat principal no coincideix amb el comenament de la frase, lenunciat comena amb tres punts suspensius i la
primera lletra va amb minscula.
1. va nixer a Figueres.
a) Salvador Dal
b) Pere Tpies
c) Sergi Comelles
d) Cap de les opcions anteriors.
Exercicis de selecci
126
(Els casos d i e de lexemple sn enunciats que coincideixen amb el comenament de la frase; per tant, comencen amb majscula.)
Exercicis de selecci
127
Exercicis de selecci
128
3. Glossari
A continuaci sexposen alguns suggeriments per a fer el glossari dels materials didctics, tant en web com en suport paper, dacord amb les normes
dels vocabularis terminolgics.
Els mots corresponents a les entrades han danar amb minscula inicial, tant
a la llista de termes com a la casella de definici.
Noms sindiquen amb majscula els noms propis, les sigles i les abreviatures
que en portin per convenci.
La manera de distingir el terme de la resta del text s destacar-lo amb la negreta.
En lloc de
Ha de ser
Diagrama de Casos ds
Compilador
Programari que interpreta el codi font dun
llenguatge de programaci i crea una versi
dun executable binari daquell codi.
Mapa de Conceptes
Conjunt grfic de conceptes sobre un tema,
que es troben lligats per vincles de significaci i amb una estructura jerrquica definida
segons uns objectius predeterminats.
mapa de conceptes m Conjunt grfic de conceptes sobre un tema, que es troben lligats per
vincles de significaci i amb una estructura
jerrquica definida segons uns objectius predeterminats.
Els dos punts sn una marca tipogrfica que es fa servir per a indicar que hi
ha una explicaci a continuaci. Tanmateix, en glossaris i vocabularis el que
segueix el terme no s sempre la definici; sovint hi ha indicada la categoria
gramatical i els equivalents en altres llenges.
Aix, doncs, per a introduir la definici no es fan servir els dos punts ni en
els materials en suport paper ni en els lxics penjats al web.
Glossari
129
Glossari
Ha de ser
En lloc de
Constructor:
Servei que sutilitza per a crear objectes.
Classe terminal:
Classe que no pot tenir subclasses.
Per a facilitar laccs a la nomenclatura, conv que els termes siguin tan simples com sigui possible. Per tant, en els casos de conceptes que poden ser
designats de ms duna manera, shi han de fer dos o ms termes (segons que
Ha de ser
exemple o demostraci
sin. exemple
exemple m
sin. demostraci
130
dera ms adequat fer constar la definici una sola vegada en el sinnim que
ve primer en lordre alfabtic. Quan dos termes sn sinnims, sindica mitjanant labreviatura sin.
Tamb s possible prioritzar un terme sobre un altre; per exemple, en el cas
que un sigui ms utilitzat que laltre. El terme prioritari duu lespecificaci
que t un sinnim complementari (sin. compl.), mentre que en el sinnim
complementari hi ha una remissi al terme principal. En aquest cas, la definici sinclou en el terme principal.
En lloc de
Ha de ser
Els termes han de figurar sempre en singular, llevat dels casos en qu es tracti
dun plural morfolgic. s possible que molts dels termes que es fan servir
habitualment en el discurs especialitzat siguin en plural; tanmateix, no shan
de fer constar en plural en el glossari.
En lloc de
Ha de ser
atributs
protocols
Conjunts de regles que han de seguir dues
entitats dun mateix nivell per a entendres.
Glossari
131
corresponent. Tamb sha descriure la definici a lentrada del terme complet, i no a lentrada de la sigla.
En lloc de
Ha de ser
sigla IVA
IVA m Vegeu impost sobre el valor afegit.
TAD
Tipus de dades equiparable als tipus predefinits dels llenguatges de programaci, que el
programador defineix per a satisfer alguna
necessitat de programaci, detectada sovint
durant el procs de disseny modular.
Sovint les sigles que sempren corresponen a una designaci en llengua estrangera. Si no hi ha proposta de terme catal per al terme foraster, es pot
deixar aquest mateix terme i intentar fer una proposta de terme catal. En
cas que es faci servir una sigla en una llengua estrangera per a un terme catal, sha de fer constar en el glossari que aquesta sigla s la catalana, encara
que no es correspongui amb les inicials dels mots de la designaci en catal.
En lloc de
Ha de ser
sigla XML
XML m Vegeu extensible markup language.
Glossari
132
Glossari
segon lloc, incloure el terme estranger a lndex catal, per afegint-hi una
remissi al terme catal. Tamb s recomanable que els termes en angls que
no tinguin equivalent en catal apareguin a lndex amb una marca destrangerisme (per exemple, la cursiva).
En lloc de
Ha de ser
en separation of concerns
separation of concerns f Vegeu separaci per
interessos.
Enlla (link):
Punt de connexi cap a la informaci remota. En largot dels internautes, la paraula linkar sutilitza per a definir el salt dun URL a
un altre per mitj de lhipertext.
Request (petici)
Variable que mesura el nombre de vegades en
qu se sollicita un arxiu HTML des dels programes de navegaci dels usuaris.
Com es pot veure, shan mantingut els termes en angls en cursiva, per indicar que es tracta de manlleus que shan incorporat al glossari per que no
han estat adaptats.
Indicadors gramaticals
Els indicadors de categoria
gramatical i de flexi que es
fan servir sn els segents:
m
substantiu mascul
f
substantiu femen
m i f substantiu mascul i
femen
f pl
substantiu femen plural
m pl substantiu mascul plural
adj
adjectiu
v intr verb intransitiu
v tr verb transitiu
loc
locuci
133
nina de la flexi, ja que aquest s un dels aspectes que permeten distingir les
diverses accepcions dun mot:
productor -a m i f Persona responsable de dur a terme la gesti econmica i organitzativa duna
producci cinematogrfica, musical, de vdeo, etc.
productora f Empresa responsable de la producci duna obra cinematogrfica, musical, de vdeo,
etc.
En lloc de
Ha de ser
retocador
En cas que es desconegui el gnere (mascul o femen) dalguna entrada cas possible quan es tracta de sigles i termes no catalans sen
pot indicar noms la categoria gramatical (s a dir, subst., de substantiu). Tanmateix, si totes les entrades tenen la mateixa categoria gramatical, sen pot fins i tot prescindir i posar directament la definici, aplicant
el criteri deconomia de qu sha parlat anteriorment.
High Data Level Control Protocol de nivell 2 que implementa control derrors i
control de flux.
sigla HDLC
HDLC Vegeu High Data Level Control.
Glossari
134
Ha de ser
compte de prdues i guanys m Recull de totes les despeses i de tots els ingressos meritats
durant lexercici econmic de lempresa.
revaloraci dun b m
Operacions que anullen els efectes de la
inflaci en el valor de cost dun b.
dret de subscripci m
Atorga per precepte legal un dret preferent de
subscripci de ttols nous que es concedeix a
accionistes antics quan es fa una ampliaci
de capital, de manera que laccionista que els
exerceixi pot subscriure les accions que li
corresponguin a lampliaci de capital i mantenir la participaci que prviament tenia.
En general, quan es tracta de termes formats per un sintagma, el descriptor acostuma a ser el mot principal del sintagma, ja que, per exemple, dret
de subscripci pertany a la classe dels drets.
b) Adjectius: per a definir un adjectiu, en general, es fa servir un altre adjectiu, un participi, una preposici o un pronom relatiu.
telemtic adj Que sorigina de la integraci de la informtica amb les possibilitats de les telecomunicacions.
telemtic adj Originat de la integraci de la informtica amb les possibilitats de les telecomunicacions.
Ha de ser
actitudinal (contingut)
Glossari
135
declaratiu (contingut)
Tipus de coneixement que es basa en un conjunt de proposicions que poden fer declaracions sobre la naturalesa dun fenomen. Coneixement relatiu al saber.
Els adjectius han de dur les formes de la flexi masculina i femenina. Per
aix, sha devitar que apareguin en els glossaris noms amb la forma
masculina o noms amb la forma femenina, fenomen que s degut al fet
que sassocia un adjectiu amb un mot de lmbit despecialitat molt freqent. Per a aquests casos shan de seguir les indicacions anteriors.
En lloc de
Ha de ser
bijectiva
Funci que t la particularitat que tot element del conjunt darribada t exactament
una antiimatge.
exhaustiva
Funci que t la particularitat que tot element del conjunt darribada t almenys una
antiimatge.
finit
Un conjunt s finit si s buit o b si t cardinal n.
numerable
Un conjunt que s equipotent al conjunt N.
Glossari
136
c) Verbs: tal com sha dit per als substantius i sintagmes travats, el descriptor dels verbs ha de ser de la mateixa categoria gramatical, s a dir, un
altre verb.
En lloc de
Ha de ser
inferir
En lmbit de la lectura, aquesta habilitat permet omplir buits dinformaci a partir dindicis contextuals de diferents tipus (lingstics, grfics, etc.).
classificar
Classificar els elements dun conjunt s establir una partici del conjunt.
En lloc de
Ha de ser
en lnia loc
no presencial loc
Es diu de lactivitat formativa que es duu a
terme sense necessitat danar fsicament al
centre que la imparteix.
Com ja sha dit abans, el glossari s una eina per a fixar els conceptes. Per
tant, noms shi ha dincloure una definici que orienti i permeti aclarir
dubtes conceptuals dins lmbit en qu es treballa, i sha de mirar devitar les
Glossari
137
definicions massa llargues i fins i tot enciclopdiques. Si es pensa que aquesta informaci s imprescindible, val ms que sinclogui en la unitat didctica
que no pas en el glossari.
En lloc de
Ha de ser
valor demissi
Un altre exemple:
En lloc de
Ha de ser
Externalitats
Efectes externs que es produeixen, de vegades, en desenvolupar una activitat. Poden ser
positives o negatives. En aquest context, una
externalitat negativa que es produeix com a
conseqncia de lactivitat industrial s la
polluci del medi ambient. Una externalitat
Glossari
138
Glossari
139
Referncies bibliogrfiques
4. Referncies bibliogrfiques
A continuaci es donen unes indicacions generals per a distribuir la informaci en les entrades bibliogrfiques. Cal tenir en compte que aquestes
normes no es poden aplicar de manera sistemtica, perqu pot passar que el
fet de voler-les seguir al peu de la lletra en tots els casos provoqui
incoherncies en la puntuaci o faltes de sintaxi, com en el cas de fonts o
referncies dins el text o de lectures que es comenten o es recomanen en una
explicaci (per exemple, els textos B o C que hi ha en els materials didctics).
En aquests casos no pot ser obligatori seguir lordre establert, suprimir
parntesis, etc., sin que s prioritari que lestructura resulti lgica i
entenedora.
4.1. Indicacions generals
Lestructura general duna referncia bibliogrfica es compon duna srie
delements que identifiquen lobra que es vol citar. La disposici daquests
elements i la forma que prenen han de ser homognies, per la qual cosa en
aquest apartat es recullen diverses orientacions que shan de tenir en compte
a lhora delaborar les referncies bibliogrfiques.
4.1.1. Elements duna citaci
Autors
Si hi ha els noms dels autors sencers, shan de deixar sencers, sempre que
no hi hagi falta de coherncia en una mateixa llista; s a dir, si narriben
de sencers i dabreujats, shan dabreujar tots o buscar els abreujats i completar-los.
Vilar, Pierre [i no Vilar, P.]
La inversi cognom + nom es fa quan es tracta duna llista de bibliografia i noms al comenament de lentrada bibliogrfica (1), ja que s
til per a fer lordenaci alfabtica. Per no cal fer-la si dins la referncia
es repeteix el nom de lautor o sen citen daltres ni quan la referncia s,
Diversos autors
Per a fer referncia a lautoria
duna obra collectiva sense
esmentar els noms dels autors,
lexpressi que hi correspon s
Diversos autors i no les abreviatures VV.AA. ni AA.VV.
140
Referncies bibliogrfiques
per exemple, el peu duna citaci textual (2) o una lectura que es recomana de manera redactada (3). Tampoc no cal invertir el nom i el cognom
quan la llista de bibliografia es fa seguint un criteri que no s lordre alfabtic.
(1)
(2)
(3)
Any
O b:
Broadbent, Donald E. (1958). Percepcin y comunicacin. Madrid: Debate, 1983.
Responsabilitat secundria
collaborador/a
compilador/a
coordinador/a
curador/a
director/a
editor/a
epilogista
illustrador/a
prologuista
redactor/a
traductor/a
coll.
comp.
coord.
cur.
dir.
ed.
ep.
ill.
prol.
red.
trad.
141
Ttol
El ttol i, si nhi ha, el subttol duna obra sinclouen en la referncia bibliogrfica corresponent escrits en cursiva.
Si cal, el ttol duna obra o dun altre tipus de document que no shagi
publicat en catal pot anar seguit de la traducci corresponent, entre
claudtors i amb cometes simples.
Motivation, Konflikt und Handlungskontrolle [Motivaci, conflicte i control de lacci].
Els noms del lloc dedici shan de traduir i, quan nhi ha dos o ms de
dos, han danar separats amb una barra inclinada.
Londres / Nova York: Routledge [i no London, New York: Routledge]
Collecci
Referncies bibliogrfiques
142
Autor/a (any)
Rubio (1995)
(Autor/a, any)
(Anguera, 1985)
Referncies bibliogrfiques
143
Llibres o monografies
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la publicaci. Subttol de la publicaci [Traducci del ttol de la publicaci] (edici, volum, pgines). Esment de responsabilitat secundria (traductor/a, editor/a, prologuista, illustrador/a, coordinador/a, etc.) [opcional]. Lloc
dedici: Editorial (Collecci, nmero) [opcional].
Baker, Mona (ed.) (1998). Routledge Encyclopedia of Translation Studies. Londres / Nova
York: Routledge.
Sol, Joan i altres (editors) (2002). Gramtica del catal contemporani (3a. ed., 3 vol.).
Gemma Rigau (coll.). Barcelona: Empries.
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la part de la publicaci. A: Nom complet + Cognom(s) autor/a. Ttol de la publicaci
(edici, volum, pgines). Lloc dedici: Editorial (Collecci, nmero).
Referncies bibliogrfiques
144
Vidal, Toms (2000, juny). La imatge cartogrfica de lilla de Menorca des dels orgens
al primer ter del segle XVIII. A: Treballs de la Societat Catalana de Geografia (vol. XVII,
pg. 53-54). Barcelona: Societat Catalana de Geografia / Diputaci de Barcelona.
Bells, Joan (1999). Saber donar informaci. A: Rosa Artigas (coord.). Habilitats
comunicatives. Una reflexi sobre els usos lingstics (pg. 71-147). Vic: Eumo (Llengua i
Text, 3).
Aguilar-Amat, Anna (1998). La terminologa y su documentacin. A: Jaume Bar;
Pilar Cid (editors). Anuari Socadi de Documentaci i Informaci (pg. 77-84). Barcelona:
Societat Catalana de Documentaci.
Milln, Jos Antonio (1996). La industria de los contenidos. A: Jos Antonio Milln.
La edicin electrnica y multimedia (pg. 71-89). Salamanca: Tesitex.
Publicacions peridiques
Ttol de la publicaci (mes + any, nmero). Responsabilitat de la publicaci. Lloc dedici: Editorial. Srie [opcional]. Notes [opcional]. Nmero ISSN [opcional].
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any, dia i mes). Ttol de larticle. Esment de responsabilitat secundria (traductor/a, editor/a, prologuista, illustrador/a, coordinador/a, etc.) [opcional]. Ttol de la publicaci. Secci (volum, nmero, pgines). Lloc dedici: Editorial. Nmero ISSN [opcional].
Referncies bibliogrfiques
145
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la tesi o treball. Direcci de la tesi o treball [opcional]. Tipus de document. Lloc de presentaci. Notes [opcional].
Torrent, Joan (2002). Innovaci tecnolgica, creixement econmic i economia del coneixement: una aproximaci emprica, agregada i internacional a la incorporaci del coneixement a
lactivitat productiva durant la dcada dels noranta. Tesi doctoral presentada als Estudis
dEconomia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya.
Oliver, Antoni (2004). Adquisici dinformaci lxica i morfosintctica a partir de corpus
sense anotar: aplicaci al rus i al croat. Tesi doctoral presentada al Departament de
Lingstica General de la Universitat de Barcelona.
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol del document. Document indit. Ciutat: Lloc de presentaci.
Referncies bibliogrfiques
146
Llei 1/2003 duniversitats de Catalunya. El nou marc legal del sistema universitari
catal, 19 de febrer de 2003.
Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, 12 de juny
de 2002.
Text refs de la llei de contractes de les administracions pbliques, 16 de juny de 2000.
Llei 29/2002, de 30 de desembre. Primera llei del Codi civil de Catalunya, 2003, 23
pgines.
Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable. Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya, 27 de juny de 2002, nm. 3665, 43 pg.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i
del procediment administratiu com, 137 pg.
Documents audiovisuals
Els vdeos i les pellcules se solen citar habitualment pel ttol, tret que es vulgui
fer ressaltar alguna responsabilitat concreta. Conv indicar el tipus de document de qu es tracta, en quin suport va i la durada.
Si se citen vdeos que formen part duna srie, es pot fer servir un sistema
parallel al dels llibres: el nom de la srie en cursiva i el captol concret entre
cometes.
a) Enregistraments sonors
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol del document [designaci especfica del tipus de material] (edici). Menci de responsabilitat.
Lloc de publicaci: Editorial. Nombre dunitats (durada) (Collecci,
nmero).
Referncies bibliogrfiques
147
Origen de lunivers i origen de lhome. Convidat del segle (1999). Catalunya Cultura.
28 de maig de 1999.
Nacions desunides. 30 minuts (2003). Televisi de Catalunya. 29 de juny de 2003.
Lescola a casa. Entre lnies (2000). Televisi de Catalunya. 31 de gener de 2000.
Educaci i noves tecnologies. Millenium (1999). Canal 33. 22 de mar de 1998.
Amb el cartell de complet. 30 minuts (1999). Televisi de Catalunya. 19 de setembre
de 1999.
Referncies bibliogrfiques
148
Referncies bibliogrfiques
Materials grfics
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol del document [designaci especfica del tipus de material] (edici). Menci de responsabilitat.
Lloc de publicaci: Editorial. Nombre dunitats (Collecci, nmero).
Sabater, Jordi (1997). El llegat naturalista de Jordi Sabater Pi [material grfic]. Barcelona:
Universitat de Barcelona. 4 lmines.
El cartell a Catalunya: 1888-1936 [material grfic] (1995). Barcelona: Ajuntament de
Barcelona. 30 reproduccions dobres dart.
El romnic del Museu Nacional dArt de Catalunya [material grfic] (1995). Barcelona:
Ajuntament de Barcelona. 1 carpeta de lmines.
Publicacions
Prats Catal, Joan (2002). Institucions i desenvolupament a lAmrica Llatina. Un rol per a
ltica? [article en lnia]. UOC. [Data de consulta: 7 de gener de 2008].
<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/prats0502/prats0502.html>
Castells, Manuel; Tubella, Imma (directors) (2002). Projecte Internet Catalunya (PIC): la
societat xarxa a Catalunya [informe de recerca en lnia]. UOC. [Data de consulta: 7 de
gener de 2008].
<http://www.uoc.edu/in3/pic/cat>
Fonts de consulta
Criteris de citaci bibliogrfica (a
http://www.termcat.cat/product
es/documents/citaciobiblio.pdf).
International Organization
for Standardization (2002).
ISO 690-2: Information and
documentation: Bibliographic
references. Ottawa: National
Library of Canada.
Mestres, Josep M. i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed.). Barcelona: Eumo
Editorial.
149
Ressenyes
Serradell, Enric (2007). Ressenya del llibre Didctica universitaria en entornos virtuales de
enseanza-aprendizaje de Guillermo Bautista, Federico Borges i Anna Fors [en lnia].
UOC Papers (nm. 4). UOC. [Data de consulta: 7 de novembre de 2007].
<http://www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/esp/serradell.pdf>
ISSN 1885-1541
Roig, Toni (2004). Ressenya del llibre The new media book de Dan Harries (ed.) [en
lnia]. UOC. [Data de consulta: 23 de juny de 2004].
<http://www.uoc.edu/dt/20404/20404.pdf>
Cobars, Josep (2003). Ressenya del llibre Information Architecture for the WWW de Peter
Morville i Louis Rosenfeld [en lnia]. UOC. [Data de consulta: 27 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/cobarsi0103/cobarsi0103.html>
Publicacions peridiques
Digithum. Revista Digital dHumanitats (2004, nm. 6) [revista en lnia]. UOC. [Data de
consulta: 23 de juny de 2004].
<http://www.uoc.edu/humfil/digithum/digithum6/catala/teorica/index.html>
ISSN 1575-2275
Caplletra. Revista Internacional de Filologia (1997, nm. 23) [revista en lnia]. Institut de
Filologia Valenciana. [Data de consulta: 22 de setembre de 2004].
<http://www.lluisvives.com/hemeroteca/caplletra/cataleg.shtml>
ISSN 0214-8188
Referncies bibliogrfiques
150
Tirado, Francisco Javier; Glvez, Anna (2002). Comunitats virtuals, ciborgs i xarxes
sociotcniques: noves formes per a la interacci social [article en lnia]. Digithum
(nm. 4). UOC. [Data de consulta: 27 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/humfil/articles/cat/tiradogalvez0302/tiradogalvez0302.html>
ISSN 1575-2275
Manovich, Lev (2002, desembre). Lavantguarda com a programari [article en lnia].
Artnodes. Articles (nm. 4). UOC. [Data de consulta: 2 de novembre de 2004].
<http://www.uoc.edu/artnodes/cat/art/manovich1002/manovich1002.html>
ISSN 1695-5951
Cognom(s) autor/a, Nom complet (any). Ttol de la part del monogrfic. A: Nom complet + Cognom(s) autor/a del monogrfic (coord.).
Ttol del monogrfic [unitat de contingut + tipus de suport]. Ttol de
la publicaci (volum, nmero). Editorial. [Data de consulta].
<URL>
Nmero ISSN [opcional]
Climent, Salvador (2003). Les noves professions dels fillegs davui [crnica en
lnia]. A: Jornada sobre les Noves Professions Lingstiques i Literries (2003: Barcelona).
UOC. [Data de consulta: 28 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/dt/20161/index.html>
Bates, Tony (2002). Aspectes culturals i tics en lensenyament internacional a
distncia [conferncia en lnia]. A: Programa de doctorat interdisciplinari i internacional
sobre la Societat de la Informaci i el Coneixement (2001: Barcelona). UOC. [Data de
consulta: 7 de juny de 2002].
<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/bates1201/bates1201.html>
Partal, Vicent (2002). Periodistes i documentalistes: on s la frontera? [conferncia
en lnia]. A: Trobada de presentaci del segon semestre del curs 2002-2003 (2002:
Barcelona). UOC. [Data de consulta: 27 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/partal0402/partal0402.html>
Referncies bibliogrfiques
151
Riba, Marta (2003). Les llistes de distribuci com a xarxes de discurs: el cas dIphealth
[treball de doctorat en lnia]. UOC (Treballs de Doctorat, TD03-002). [Data de
consulta: 4 de febrer de 2003].
<http://www.uoc.edu/in3/dt/20106/index.html>
Meseguer, Antoni; Rodrguez, Inma (2002). Situaci i perspectives del comer electrnic a
Espanya: una anlisi a partir del volum del negoci electrnic [document de treball en lnia].
UOC (Working Paper Series, WP02-004). [Data de consulta: 24 de maig de 2002].
<http://www.uoc.edu/in3/dt/20003/index.html>
Referncies bibliogrfiques
153
Annexos
a + article + determinaci de
temps
a base de
Locuci incorrecta quan vol dir a fora de, a cpia de, grcies a.
Ex.: A base de repetir-ho, sho han cregut.
A cpia de repetir-ho, sho han cregut.
a ben segur
s traducci literal de la locuci castellana a buen seguro, i sha de substituir per la catalana ben
segur (sinnima de de segur, segurament, amb seguretat, sens dubte).
a canvi (de)
Ha de ser en canvi (de), en compensaci (de), encara que alguns autors accepten aquesta
construcci com a correcta.
a cincia certa
Locuci incorrecta que sha de substituir per del cert, de cert, de cincia certa.
a comenaments de
s millor al comenament de, a la primeria de, tot i que alguns autors admeten la forma en plural
com a correcta.
a diari
a esquenes de
Construcci incorrecta com a locuci temporal (encara que s correcta amb valor causal).
Ex.: A falta de tres minuts que...
Quan falten tres minuts perqu... / Faltant tres minuts perqu...
A falta de vi, hi posaran vinagre [valor causal: correcte].
a fi de comptes
Locuci incorrecta que sha de substituir per al cap i a la fi, al capdavall, fet i fet.
a finals de
s millor al final de, a les acaballes de, a la darreria de, a la fi de, tot i que alguns autors admeten la
forma en plural com a correcta.
a lactualitat
a lefecte
Locuci que no sha dutilitzar quan vol dir amb aquest fi, a aquest efecte, amb aquesta finalitat.
a lentorn
Locuci adverbial que no sha de confondre amb la locuci prepositiva entorn de.
Ex.: Hi ha arbres a lentorn.
Faran una reflexi entorn de la conscincia.
a ligual que
a lobjecte de
Locuci incorrecta que sha de substituir per amb lobjectiu de, amb lobjecte de, per, per tal de, a fi
de, etc.
154
a loda
a mida que
a mitjans de
Ha de ser a mitjan, a mig, a mitja, tot i que alguns autors admeten aquesta construcci com a
correcta.
Ex.: A mitjan gener...
A mitja setmana...
a mode de
Locuci incorrecta que sha de substituir per a manera de, a tall de.
a no ser que
Locuci incorrecta que sha de substituir per llevat que, fora que, tret que, excepte que, si no s que
(aquesta darrera forma implica canvi de temps verbal).
Ex.: A no ser que ens vinguin a obrir, haurem de passar tota la nit aqu.
Si no s que ens vnen a obrir, haurem de passar tota la nit aqu.
a penes si
Locuci incorrecta que sha de substituir per a penes, amb prou feines.
a principis de
s millor al principi de, a la primeria de, al comenament de, tot i que alguns autors admeten la
forma en plural com a correcta.
a travs de
Locuci que cal distingir de per mitj de, mitjanant, amb, per, malgrat que ha estat admesa amb
aquest sentit pel DIEC.
Ex.: La humitat passa a travs de la pell.
Es comuniquen per / per mitj dinternet.
a ltims de
s millor a la fi de, a final de, a les acaballes de, a la darreria de, tot i que alguns autors admeten la
forma en plural com a correcta.
abarcar
Verb incorrecte que sha de substituir pels correctes abraar, comprendre, incloure, contenir, etc.
Ex.: El terme municipal daquest poble abarca lestany i el bosc.
El terme municipal daquest poble comprn (o inclou) lestany i el bosc.
abastar
acabar amb
aclaraci
aclarar
aclarar-se
acotar
Mot incorrecte en el sentit de fixar, assenyalar els lmits duna cosa, cas en qu sha de substituir
per delimitar.
Ex.: A la pantalla de cerca hi trobareu un camp que permet acotar la cerca.
A la pantalla de certa hi trobareu un camp que permet delimitar la cerca.
acte seguit
Locuci incorrecta que sha de substituir per tot seguit, seguidament, a continuaci, etc.
agravant
155
aix com
Val ms reservar aquesta locuci per al que indica prpiament (oposici, comparaci) i no fer-la
servir en sentit copulatiu, cas en qu van millor i tamb, i, a ms, malgrat que ha estat admesa
amb aquest sentit pel DIEC.
aix que
Val ms fer servir aquesta locuci per al que vol dir realment (de seguida que, tan bon punt) i no
fer-la servir en comptes daix, doncs; de manera que; o sigui que; per tant, malgrat que ha estat
admesa amb aquest sentit pel DIEC.
Ex.: Aix que arribin farem la reuni.
Comenaran de bon mat; o sigui que cal ser puntual.
al / el dia segent
al front de
Locuci incorrecta quan vol dir al capdavant de, (al) davant de.
Ex.: Hi ha una persona molt vlida al capdavant daquesta instituci.
Construcci castellanitzada, que ha de ser a crrec meu, a favor meu, a parer meu, etc.
al respecte
Com a locuci ha de ser pel que fa al cas, sobre aix, referent a aix, respecte a aix, respecte a +
complement o canviant la construcci de la frase.
Ex.: No podreu argumentar res al respecte.
No podreu argumentar res respecte a aix. / No hi podreu argumentar res.
Locuci calcada del castell que ha de ser alhora que, al mateix temps que.
al voltant (de)
En sentit figurat sha de fer servir entorn de, prop de, etc., segons el sentit.
Ex.: Les criatures saltironaven al voltant seu [sentit no figurat].
Van fer una reflexi entorn de la crisi de valors actual.
Hi van assistir prop dun mili de persones.
alria/alada/altura/altitud
No shan de confondre els mots alria (dimensi dun cos en direcci vertical), alada (sinnim
de lanterior, referit especialment a persones i animals), altura (distncia vertical dun punt a la
superfcie de la terra o a una altra base o terme de comparaci; en sentit figurat es fa servir aquest
terme) i altitud (altura dun punt de la terra respecte al nivell del mar).
Ex.: Prop de casa seva hi ha un faig de 30 metres dalria.
Tots els jugadors fan almenys 1,70 dalada.
Lavioneta volava a 100 metres daltura quan va caure.
La muntanya baixa no arriba a 1.000 metres daltitud.
aleaci
alevosia
aliviar
Castellanisme que sha de substituir per alleugerir en el sentit de fer ms lleuger, treure pes o
alleujar en el sentit de fer ms lleu, ms suportable, calmar, mitigar.
Ex.: Alleugerir una crrega.
Alleujar el dolor.
altell
Mot que significa petita elevaci en un terreny i que s incorrecte quan sempra en comptes
dentresolat (s a dir, pis elevat a linterior dun altre que sacostuma a utilitzar com a dormitori,
despatx o magatzem), de sostremort, de cel ras o sostre fals i de dalts dun armari.
altes instncies
Expressi incorrecta que sha de substituir per altes institucions, alts organismes.
amb exclusi de
anar a + infinitiu
Construcci incorrecta quan s la perfrasi dimminncia en present. Sha de fer amb un verb en
futur, en imperatiu o amb altres partcules: est a punt de, ara mateix, etc.
Ex.: Anem a veure quin temps far dem.
Vegem quin temps far dem.
La construcci correcta s anar a cal (metge, notari) o anar a veure el (metge, notari).
anticip
Castellanisme que sha de substituir per acompte, anticipaci, avanament, aven, bestreta, paga i
senyal, segons el sentit que tingui.
antidisturbis
156
anual / anyal
No shan de confondre els sinnims parcials anual (que sesdev cada any o que dura un any) i
anyal (que sesdev una vegada a lany, dit especialment de certes festes, de lany actual, collit o
nat aquell any) .
Ex.: Hem de fer la subscripci anual daquesta revista.
Li agrada el vi anyal.
apertura
aplaar / aplaament
Verb i substantiu incorrectes quan es fan servir en lloc dajornar, diferir / ajornament.
Ex.: Ajornar una reuni; ajornament dun examen, etc.
apremiar
apretar
Castellanisme que sha de substituir pels diversos mots autctons que elimina:
- estrnyer (la m, les dents, la corretja, els cordons, etc.);
- prmer, pitjar (el timbre, un bot, una tecla, etc.);
- tibar, anar estret, ser o anar just (les sabates, els pantalons, la corbata, etc.);
- cargolar, collar (un cargol, un vis, un tap, etc.);
- cremar, picar (el sol);
- serrar (les dents);
- esforar-se, fer fora.
apretar a crrer
arandela
armamentstic -a
armatoste
arraigar
arrel de
asntota
assecar / eixugar
Sha de distingir assecar (fer tornar sec, llevar o perdre la humitat prpia) deixugar (llevar o
perdre la humitat que hi ha de ms).
Ex.: No sap quina malaltia t que se li asseca la pell.
El sol li eixuga els cabells.
assenyalar / senyalar
atemptat a
atendre / atenir-se
atrevir-se amb
automaci / automatitzaci
aviat
No sha de fer servir aviat (al cap de poc temps, daqu a poc temps) quan es vol dir dhora (a
una hora relativament poc avanada).
Ex.: Comena a treballar dhora.
Com a locuci ha de ser ara com ara, ara per ara, de moment.
benevolncia / benvolena
No shan de confondre benevolncia (qualitat de benvol) i benvolena (bona voluntat envers els
altres).
bereber
bianual / biennal
No shan de confondre bianual (dos cops a lany) i biennal (cada dos anys).
bimensual / bimestral
No shan de confondre bimensual (dos cops al mes) i bimestral (cada dos mesos).
braos creuats
Ha de ser braos plegats, ats que creuar els braos voldria dir fer una creu amb els braos. Per
tant, lexpressi ha de ser amb els braos plegats i lacci, plegar els braos.
brasileny -a
burstil
157
busca i captura
caixa / capsa
Sha de distingir caixa (receptacle duna certa grandria, de forma rectangular, generalment de
fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota mena dobjectes) de capsa
(receptacle ms aviat petit, amb tapa, de cart o de llauna).
Ex.: caixa de llibres, caixa de taronges, caixa negra, caixa forta.
capsa de llumins, capsa de bombons, capsa de sabates, capsa de pastilles.
calentador
cam de
camilla / camillero -a
cana
cap a
Reducci incorrecta de les locucions o combinacions en cas de + infinitiu o en cas que, posat cas
que, donat cas que.
Ex.: En cas que hi hagi sessi de tarda, aviseu.
casc
caudal / caudals
Substantiu i adjectiu incorrectes quan es refereixen a quantitat daigua, de diners, que shan de
substituir per cabal, cabals.
cita / citaci
No shan de confondre cita (acci dassenyalar dia, hora i lloc per a veures i parlar dues o ms
persones) i citaci (text dun autor que saddueix en suport duna opini, etc.).
clarificar
No sha de fer servir clarificar (llevar dun lquid les substncies que lenterboleixen) en els altres
sentits daclarir.
Ex.: Mhas de clarificar uns quants punts daquesta histria.
Mhas daclarir uns quants punts daquesta histria.
coaligar-se
Mot incorrecte que sha de substituir per coalitzar-se: formar una coalici.
cobrament revertit
coligar-se
Mot incorrecte que sha de substituir per coalitzar-se: formar una coalici. En el sentit dentrar en
una lliga, el mot correcte s alligar-se.
colindant / collindant
Mots incorrectes que shan de substituir per confrontant, limtrof -a, adjacent, ve -na.
colisionar / collisionar
com a molt
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per com a mxim, a tot estirar, pel cap alt.
Ex.: Com a mxim serem vuit.
com per a
com perqu
Construcci incorrecta que sha de substituir per una amb partcula condicional.
Ex.: Com vinguis tard, no et deixar entrar a casa.
Si vns tard, no et deixar entrar a casa.
companyerisme
complimentar
No sha de confondre complimentar (adrear un compliment a alg) amb emplenar (una casella,
un formulari, un imprs, un paper, etc.) ni amb, en el camp del dret, executar, acomplir (una
ordre, una diligncia, etc.).
Ex.: Tothom complimentava el rector.
Heu demplenar el full de matrcula.
Malgrat haver acomplert tots els trmits necessaris, ho t difcil.
complir / acomplir
No shan de confondre complir (entre altres significats, referint-se a una prometena, un desig, un
manament, etc., executar completament la cosa promesa, desitjada, manada, etc.) i acomplir
(executar, portar a cap).
Ex.: Hem dexigir als poltics que compleixin les promeses que fan.
Ha acomplert el que li havem encarregat.
158
composar
comptar amb
No sha de confondre el verb composar, amb significats poc usuals, entre els quals imposar
arbitrriament a alg una contribuci, una multa, etc., amb compondre, que t els sentits de
formar (un tot) reunint o combinant elements, parts o ingredients diversos, fer una obra
intellectual, artstica, executant-ne les diverses parts i combinant-les duna manera harmnica,
produir una obra musical, arranjar (alg) el seu aspecte fsic amb artifici, entre altres.
Ex.: Aquesta rea es compon de diversos serveis.
La professora del seu fill ha compost lhimne de lescola.
Construcci que vol dir confiar, esperar, en alg o alguna cosa i no s correcte fer-la servir en
comptes de tenir, disposar de, constar de, tot i que alguns autors la consideren admissible.
Ex.: Ledifici compta amb tres pisos.
Ledifici consta de tres pisos.
conixer / saber
No sha dabusar de conixer fent-lo servir en comptes de saber quan es vol dir haver aprs, tenir
informaci duna cosa, encara que algun dels nombrosos significats que t sacosti als de saber.
Ex.: Coneixem b aquesta escola.
Encara no sap ladrea electrnica de la professora.
Volen saber lestructura de lempresa on hauran de treballar.
conforme
conjuntament amb
consegent / conseqent
consegentment /
conseqentment
constituir-se en
Locuci redundant que sha de substituir per juntament amb, ats que el prefix con- de la paraula
conjuntament t el mateix significat que la preposici amb.
Ex.: La Universitat ha organitzat aquestes jornades juntament amb la Fundaci la Caixa.
La Universitat i la Fundaci la Caixa han organitzat aquestes jornades conjuntament.
No shan de confondre consegent (que segueix com a resultat o deducci) i conseqent (que t
conseqncia o consistncia lgica).
Ex.: Parlar de la guerra i el desordre consegent.
Si es fa una proposta determinada, sha de ser conseqent.
No shan de confondre consegentment (per consegent, en conseqncia) i conseqentment
(duna manera conseqent).
Ex.: Sha redut la poblaci daquest barri i, consegentment, les activitats que shi feien.
No pas tothom ha reconegut que ha obrat conseqentment.
Ha de ser erigir-se en.
Ex.: Sha erigit en smbol de lentitat.
contactar
No s correcte com a transitiu, sin que ha de ser posar-se en contacte amb o contactar amb.
Ex.: Contacteu Ajuda Informtica.
Contacteu amb Ajuda Informtica. / Poseu-vos en contacte amb Ajuda Informtica.
contemplar
s incorrecte en el sentit de pensar, preveure, tenir en compte, recollir, incloure, contenir, etc.
Ex.: La llei no contempla aquest punt.
La llei no preveu aquest punt.
contradictori a
Locuci verbal incorrecta que sha de substituir per ser a crrec (de), anar a crrec (de).
Ex.: Les despeses del viatge sn a crrec de cadasc.
cosit a
cotejar
cundir
Mot incorrecte que, segons el sentit que tingui, sha de substituir per aquests: crixer, fer tornes,
donar de si, allargar, rendir, retre, etc.
Ex.: Si fas llesques primes, el pa allargar molt ms.
Aquesta setmana de vacances ha rendit molt.
La feina daquesta tarda ha donat de si.
Amb lespetec es va estendre el pnic per tot el magatzem.
curtir
Mot incorrecte que sha de substituir per altres segons el sentit que tingui: adobar, assaonar,
blanquejar (preparar pells); colrar, torrar, embrunir, emmorenir (afectar la pell humana); avesar-se
a, fer-se a, enfortir, endurir (acostumar).
159
dimmediat
de (partitiu)
No es pot ometre la preposici de davant els adjectius determinatius o especificatius que van desprs
dun quantitatiu, un numeral o un indefinit de sentit partitiu; davant els adjectius determinatius que
van desprs de la negaci parcial no pas i es refereixen a un nom sobreents; davant els substantius
anticipats o repetits pel pronom feble en (vegeu J. Ruaix i Vinyet. El catal / 2, pg. 182).
Ex.: Hi ha algunes persones mortes i una de ferida.
En vull de tota mena, per no pas de lletjos.
En compra de molt barats.
De maldecaps ja en tenim prou.
de cara a
No es fa servir aquesta construcci en sentit figurat quan vol dir amb vista a.
Ex.: Es feia una poltica de suport a la recerca de cara a aconseguir bon personal investigador.
Es feia una poltica de suport a la recerca amb vista a aconseguir bon personal investigador.
de + infinitiu (condicional)
La construcci correcta ha de ser amb partcula condicional (si, en cas de, etc.).
Ex.: Dhaver-ho sabut, hauria vingut.
Si ho hagus sabut, hauria vingut. / En cas dhaver-ho sabut, hauria vingut.
de lordre de
Locuci incorrecta que sha de substituir per aproximadament, prop de, uns -es, vora, entorn de, etc.
Ex.: Hi ha uns cinc-cents documents per catalogar.
de la m de
Locuci incorrecta que sha de substituir, en sentit recte, per donant la m a i, en sentit figurat, per
guiat -ada per, amb el guiatge de, acompanyat -ada de, al costat de, etc.
Ex.: Anava donant la m als alumnes per por que es perdessin.
El llibre es va editar amb el guiatge del mestre.
de peu
de repent
Locuci incorrecta que sha de substituir per de sobte, de cop, de cop i volta, tot duna, tot dun
plegat.
de totes formes
decepcionar
decimonnic
Mot incorrecte que sha de substituir per vuitcentista, del segle XIX i, en sentit despectiu, antiquat.
degut a
1. s correcte quan degut s participi del verb deure i es refereix a un substantiu, cas en qu pot ser
femen i plural.
Ex.: Aquest fred s degut a la tramuntana dahir.
2. s incorrecte com a locuci preposicional, que ha de ser a causa de.
Ex.: A causa dalguns imprevistos, sha hagut dajornar la reuni.
del contrari
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per altrament, daltra manera, en cas contrari, si
no, etc.
Ex.: Han de complir el que han proms; si no, shauran de pensar sancions.
depenent / dependent
No shan de confondre depenent (gerundi del verb dependre) i dependent (adjectiu i substantiu).
Ex.: Que tingui contracte o no continua depenent de la seva decisi.
Treballa en una escola dependent de lajuntament del poble.
desahuciar / desahuci
desangelat -ada
Adjectiu incorrecte que sha de substituir per sense grcia, sense encs, sense encant.
descabellat -ada
Mot incorrecte que sha de substituir per escabellat -ada (despentinat -ada) o forassenyat -ada,
beneit -a, sense cap ni peus, desassenyat -ada, segons el sentit que tingui.
descrrega / descarregar
desenfadat -ada
s incorrecte ls daquest mot en comptes de desimbolt -a, informal, despreocupat -ada, alegre.
desenvolupar un crrec
s incorrecta aquesta construcci quan vol dir tenir, exercir, ocupar un crrec.
desertitzaci / desertificaci
No shan de confondre desertitzaci (transformaci, per un procs natural, duna regi semirida
o humida en rida) i desertificaci (transformaci dun territori en desert per causes humanes,
com incendis provocats, males prctiques agrcoles, sobrepastura, etc.).
desgarbat -ada
Mot incorrecte que sha de substituir per desairs -osa, desmanegat -ada, malforjat -ada, malgirbat
-ada, pengim-penjam, etc.
desitjar
160
desnutrit -ida
desparramar
despedida / despedir
Castellanisme que sha de substituir pels diversos mots autctons que elimina:
- acomiadar, dir adu, donar comiat (a alg que sen va);
- acomiadar, donar comiat, desnonar, despatxar (duna feina, dun pis, etc.);
- projectar, llanar (alg o alguna cosa en laire, cap a lexterior);
- emetre, exhalar (calor, olor, etc.).
desperdici
Mot incorrecte que sha de substituir per deixalla, residu; malbaratament; desaprofitament, prdua,
segons el sentit que tingui.
Ex.: Les deixalles shan de llenar aviat.
Dedicar-se gaire a aquesta feina s un malbaratament desforos.
Ha explicat una histria que no t prdua.
desprovist -a
dest
No sha de confondre dest (potncia sobrehumana que fixa per endavant el curs dels
esdeveniments i la sort reservada a cadasc, sort reservada a cadasc) amb destinaci (acci de
destinar, fi a qu alg o alguna cosa sn destinats, lloc on s tramesa alguna cosa o es dirigeix
alg).
Ex.: Molta gent voldria saber quin dest lespera.
Investiguen la destinaci que els detinguts volien donar a la marihuana.
desvaloritzar
Mot incorrecte que sha de substituir per desvalorar, devaluar segons el sentit que tingui.
detentar
Mot incorrecte que sha de substituir, segons el mats que tingui, per detenir, conservar, retenir,
mantenir, ocupar (el poder, un ttol, un crrec).
diferent a
dins de
En sentit temporal vol dir en un temps comprs entre els moments inicial i final. s incorrecte quan
vol dir al cap dun espai de temps comptant des dara, cas en qu sha de fer servir daqu a.
Ex.: Daqu a tres dies sacabar el termini dinscripci.
Daqu a un minut tancaran les portes.
direcci
disciplinar (adjectiu)
divisar
donar
s un castellanisme fer servir el verb donar en comptes daltres de propis en certs contextos:
- fer (un pas, un salt, una tombarella, una passejada, un volt, mitja volta, una abraada, un pet);
- fer, impartir (classe, un curs, una conferncia, etc.);
- fer (vergonya, llstima, fstic, pena, por, set, calor, rbia);
- fer (la impressi, la sensaci);
- engegar (la rdio, la calefacci, laire condicionat);
- encendre (el llum, el gas);
- tocar (el sol o un objecte en un lloc);
- pitjar (una tecla, un bot);
- picar (amb un instrument, una eina).
Ex.: La casa s freda perqu no hi dna el sol.
La casa s freda perqu no hi toca el sol.
Per a plegar has de donar-li al bot de lesquerra.
Per a plegar has de pitjar el bot de lesquerra.
En canvi, sha de fer servir el verb donar i no pas fer amb cop o cops, cop dull.
Ex.: Pots donar un cop dull a aquesta carta?
donar-se compte
donar-se pressa
donat que
Locuci incorrecta en sentit causal que sha de substituir per ats que, com que, posat que, per tal
com.
Ex.: Ats que (o Com que) rebutgen loferiment, ja no els tindrem en compte.
doncs
s incorrecte ls daquesta conjunci que indica conseqncia o conclusi del que sha dit
abans amb valor causal en lloc de perqu, ja que, per tal com, puix que, etc.
dos
En els dialectes que diferencien el gnere daquest numeral cardinal s incorrecta aquesta forma
per al femen en lloc de dues: dues convocatries, vint-i-dues assignatures.
ellipse / ellipsi
No shan de confondre ellipse (corba plana closa) i ellipsi (un recurs expressiu).
161
Expressi que s incorrecta amb valor quantitatiu, s a dir, quan significa tants / tantes com.
Ex.: Ha obtingut vint escons, els mateixos que el partit de loposici.
Ha obtingut vint escons, tants com el partit de loposici.
embaucar
Mot incorrecte que sha de substituir per engalipar, entabanar, ensibornar, ensarronar, etc.
empalagar
empedernit -ida
empenyar -se
Mot incorrecte que sha de substituir per entestar-se, entossudir-se, obstinar-se, insistir.
emplaar
En el sentit de fixar un temps i un lloc determinats per a fer alguna cosa, sha de dir citar,
convocar, etc.
empotrar
en ares de
en atenci a
en base a
Ha de ser sobre la base de, partint de, basant-se en, dacord amb, segons.
Ex.: Les referncies sordenaran en base a lany de publicaci.
Les referncies sordenaran segons / dacord amb lany de publicaci.
en breu
Locuci correcta per que conv substituir per les ms usuals daqu a poc (temps), aviat, ben aviat.
en comparaci amb
en defecte de
en el seu cas
en motiu de
en ocasions
Locuci incorrecta quan vol dir a vegades, de vegades, a voltes, ats que ocasi (circumstncia
oportuna, circumstncia que determina una cosa, circumstncia que es presenta) no equival a
vegada.
Ex.: En ocasions rebeu fitxers adjunts que...
A vegades rebeu fitxers adjunts que...
en oposici a
en relaci a
1. Amb relaci a (si t el sentit de pel que fa a, amb referncia a, referent a).
2. En relaci amb (si t el sentit den connexi amb).
Locuci incorrecta que sha de substituir per quant a, pel que fa a, amb relaci a, passant a una
altra cosa, etc.
enarbolar
encandilar
Mot incorrecte que sha de substituir per enlluernar, esbalair, fascinar, encegar, atiar, segons el
sentit que tingui.
enclau
encontre
Mot incorrecte en lloc de trobada, reuni i en lloc denfrontament (en sentit esportiu), partit, joc.
endegar
No sha de confondre endegar (arranjar, endrear, compondre, encarrilar, donar a una cosa una
direcci adequada, posar en el bon cam) amb engegar (entre altres significats, fer que una cosa
comenci a anar, a funcionar, a rutllar).
Ex.: Ara que ho hem endegat tot, ja podem anunciar que obrirem la botiga la setmana entrant.
ensaladilla russa
ensimismat -ada
Mot incorrecte que sha de substituir per abstret -a, pensars -osa, capficat -ada, etc.
entorn a
entre si
162
Aquesta combinaci t valor reflexiu. Quan vol ser amb valor recproc sha de substituir per entre
ells o entre elles.
Ex.: Pensava entre si en el Nadal passat [valor reflexiu].
Aquestes famlies es relacionen entre elles per la filiaci [valor recproc].
esmerar-se
est clar
Expressi que s incorrecta en el sentit d's segur, evident i que sha de substituir per s clar.
Tamb s incorrecte en aquest sentit eliminar el verb i deixar ladjectiu sol (clar).
Ex.: Va comenar a ploure i, est clar [ni clar], no vam sortir.
Va comenar a ploure i, s clar, no vam sortir.
estratagema
estribar
Mot incorrecte que sha de substituir per consistir, recolzar, fonamentar-se, fundar-se, basar-se,
segons el sentit que tingui.
exercir / exercitar
No shan de confondre exercir (fer actuar una fora, una acci, una influncia, un poder, etc.
sobre alg o alguna cosa, complir els deures duna professi o un crrec, fer s dun dret, un
privilegi, una autoritat) i exercitar (fer treballar duna manera adequada perqu sadquireixi,
saugmenti o es conservi alguna aptesa, habilitat, facultat).
Ex.: Sempre ha exercit la docncia.
s bo que les persones grans exercitin la memria.
extraditar
extremament / extremadament
evidncia
fallar
Aquest mot no s correcte en el sentit demetre un judici, sin que ha de ser dictar, decidir,
pronunciar, sentenciar, segons el context.
En lmbit dels concursos o competicions sha de dir decidir (de) donar, atorgar, concedir, donar.
fer cas a
fer esment a
fer-se amb
La construcci correcta no ha de ser pronominal: fer el sord, fer el despistat, fer lorni, fer el desents,
fer el simptic, etc.
Ex.: Quan no es vol encarregar duna feina, fa el sord.
financiar / financiaci
finiquitar / finiquito
Mots incorrectes que shan de substituir per liquidar, saldar, quitar de / liquidaci, quitana.
fletar
Mot incorrecte que sha de substituir per noliejar (una embarcaci, un avi, etc.).
flux / fluix
No shan de confondre flux (moviment incessant dall que es mou en una direcci determinada)
i fluix (vessament abundant i transitori dun lquid normal o patolgic).
Ex.: Hi ha un flux migratori constant.
El fluix bilis s diarrea amb una gran abundncia de bilis.
follet
fondo -a
s correcte com a adjectiu i adverbi, per no pas com a substantiu, cas en qu sha demprar fons.
forani -nia
formateig / formatejar
front a
Locuci incorrecta que sha de substituir per enfront de, davant de, davant per davant de, etc.,
segons el sentit i el context.
fugar-se
Mot incorrecte que sha de substituir per fugir, escapar-se, escapolir-se, etc.
Ex.: El pres es va fugar quan el traslladaven a lhospital.
El pres va fugir quan el traslladaven a lhospital.
163
fullet / fullet
No shan de confondre fullet (obra impresa breu, prospecte) i fullet (cadascuna de les parts
duna obra literria publicada en un peridic, sovint destinades a ser aplegades i relligades en un
sol volum, obra, succs, etc., de caracterstiques melodramtiques, semblants a les de moltes
novelles de fullet).
Ex.: Han publicat un fullet de propaganda de la instituci.
La vida daquests dos partits s un fullet.
gafe
Mot incorrecte que sha de substituir per malastruc -uga, malaventurs -osa; a vegades no nhi ha
prou de substituir el mot, sin que cal canviar tota lexpressi (per exemple, portar mala sort).
ganancial
Mot incorrecte que sha de substituir per de guanys, beneficiari -ria, segons el sentit.
garrafal
Mot incorrecte que sha de substituir per colossal, enorme, majscul -a, exorbitant, fora de mida.
gran / gros
gruix
s incorrecte ls daquest mot amb el significat de part principal, ms nombrosa, dun tot en
comptes del substantiu gros.
Ex.: El gruix de la feina ja s fet.
El gros de la feina ja s fet.
guardar
guirnalda
igual
immiscuir-se
inalmbric
Mot incorrecte que sha de substituir per sense fil o sense cable.
Ex.: micrfon sense fil, telfon sense fil, ratol sense cable.
inclusiu -iva
Aquest adjectiu, que vol dir que inclou, comprn, no pot fer dadverbi. La funci dadverbi
correspon a inclusivament.
Ex.: Els centres de suport estaran tancats fins al 31 dagost inclusivament.
inquebrantable
Mot incorrecte que sha de substituir per irrompible, indestructible, inviolable, segons el sentit que
tingui.
insertar
interfa
inverossmil
jugar un paper
Construcci incorrecta que sha de substituir per tenir un paper, exercir un paper, fer un paper.
Ex.: Ara li tocar fer un paper desagrat si vol aconseguir alguna cosa.
junt(ament) a
juntar
lmpara
Mot incorrecte que sha de substituir per llum (mascul), lmpada, aplic, aranya, etc., segons el cas.
lapse / lapsus
No shan de confondre lapse (espai de temps transcorregut) i lapsus (error per inadvertncia o
distracci).
legat / llegat
No shan de confondre legat (entre altres significats, sempre referits a un sser hum, persona que
una autoritat eclesistica o civil tramet a una altra per tractar un negoci) i llegat (all que hom
llega).
164
lentilla
liderat (substantiu)
liquidesa
Mot incorrecte que sha de substituir per liquiditat, tant en sentit propi com en sentit figurat.
llindar (verb)
Verb inexistent en catal que sha de substituir per afrontar, confrontar, ser contigu (a), estar tocant
(a), fer parti, termenejar, etc.
llista / llistat
No shan de confondre els substantius llista (entre altres significats, srie enumerativa de noms de
persones o coses, dadreces o altres indicacions, especialment ordenades de dalt a baix, que pot
ser escrita en un full o un conjunt de fulls) i llistat (de significat ms restringit: document escrit
per una impressora resultant del processament de dades efectuat per un ordinador). Per tant, no
sha dabusar de llistat en detriment de llista.
Ex.: Ens han enviat una llista de participants en el colloqui.
Hem de fer servir el llistat detiquetes que sortir daquesta impressora.
lliurar(-se)
luminiscncia / luminiscent
manada
s incorrecte ls daquest substantiu en comptes de ramat, ramada (de bens, de cabres, etc.) i de
bandada (docells de llops, etc.) o llopada.
manantial
Mot incorrecte que sha de substituir per aiguaneix, deu (f), brollador, font, segons el cas.
manguera
manivela
marxar-se
matria gris
matries primes
Com a recursos que sextreuen directament de la natura per a utilitzar-los en un posterior procs
de producci ha de ser matries primeres o primeres matries.
matrcula / matriculaci
mediar
Mot incorrecte que sha de substituir per mitjanar, fer de mitjancer, intervenir, intercedir, tercerejar,
etc., segons el sentit que tingui.
medir
Mot incorrecte que sha de substituir per fer, tenir, amidar, mesurar, prendre mides, segons el sentit
que tingui.
Ex.: Aquell atleta fa (o t) ms de dos metres dalada.
Vindran a prendre les mides de (o amidar) laula.
s incorrecte ls daquest mot en comptes de cabellera o crinera.
melena
membret
mentre / mentrestant
Mentre apareix com a connector daccions simultnies (conjunci) i mentrestant apareix allat de la
frase (adverbi).
Ex.: En Joan llegia i, mentre, jo estudiava.
En Joan llegia i, mentrestant, jo estudiava.
Mentre en Joan llegia, jo estudiava.
Ha de ser negligir (ometre un terme, una quantitat, etc. que hom considera negligible).
Ex.: Per petita que sigui la quantitat, no es pot menysprear.
Per petita que sigui la quantitat, no es pot negligir.
merma / mermar
Mots incorrectes que shan de substituir per minva, minvament, disminuci / minvar, disminuir.
165
ms val...
mida / mesura
No shan de confondre mida (entre altres sentits, dimensi, grandria, mesura lineal) i mesura
(entre altres sentits, acci o resultat de mesurar, proporci).
Ex.: Shan de prendre les mides de la taula.
Estudien les mesures de capacitat.
mimar
minusvalia
Mot incorrecte que sha de substituir per minusvalidesa (condici de minusvlid) o minusvlua
(detriment o minva del valor dalguna cosa).
mitjana / mediana
Sha de distingir la mitjana (suma de tots els valors donats dividida pel nombre de valors) de la
mediana (en un conjunt de dades o dobservacions estadstiques, ordenades de menor a major,
dada situada al centre, que t el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota).
modals
mono -a
Mot incorrecte que sha de substituir per buf -ona, galanx -ona (adjectiu); mona, mico, simi
(primat), o granota (roba de treball).
mortaldat / mortalitat
No shan de confondre mortaldat (multitud de morts causades per guerres, epidmies, etc.) i
mortalitat (qualitat de mortal, nombre de morts, relaci del nombre de defuncions comptabilitzat en perodes anuals).
negligible / menyspreable
no s destranyar que
no importa
no noms..., sin
no obstant
Aquesta locuci (que significa sense que sigui obstacle) no pot anar sola, sin que hi ha dhaver
la cosa que no obsta: no obstant el que hem dit, no obstant aix, aix no obstant.
nombre / nmero
No shan de confondre nombre (resultat de comptar les coses que formen un agregat o qualsevol
dels ens abstractes numrics, quantitat) i nmero (de significat ms restringit: nombre amb qu
una cosa s designada en una srie o collecci, cadascuna de les exhibicions o peces que
componen el programa dun espectacle datraccions, de circ, etc.).
Ex.: Shan de separar els nombres parells dels senars.
Aquesta revista aviat arribar al nmero 500.
noms + infinitiu
Quan aquesta construcci vol dir de seguida desprs de s incorrecta i sha de substituir per
noms de + infinitiu, aix que + verb conjugat, etc.
Ex.: Noms entrar es va adonar de la situaci.
Noms dentrar (o Aix que va entrar) es va adonar de la situaci.
novatada
novato -a
Mot incorrecte que sha de substituir per aprenent -a, novell -a, noven -ana, passerell, principiant,
segons el mats que tingui.
noveds -a
Mot incorrecte que sha de substituir per nou nova, innovador -a.
nutrir
Mot incorrecte que sha de substituir per nodrir. Cal tenir en compte, per, que alguns mots de la
mateixa famlia shan format a la manera culta: nutrici -cia, nutritiu -iva, nutrici, nutrient, etc.
observar
Entre altres significats t el de mirar una cosa amb atenci contnua. Sha devitar labs demprar-lo quan es vol dir simplement mirar, veure.
ofertar
Verb incorrecte que sha de substituir per oferir, fer oferta o fer oferta de preus, segons el sentit.
Ex.: Aquest estiu oferten dos cursos per internet.
Aquest estiu ofereixen dos cursos per internet.
166
ostentar
No sha de fer servir aquest verb amb el sentit de tenir, exercir (un crrec).
Ex.: Des de fa tres anys ostenta el crrec de directora.
Des de fa tres anys t el crrec de directora.
panel
Aquest mot (que en el camp de leconomia i empresa significa, segons el Termcat, mostra
permanent de persones que s interrogada peridicament per tal que informin sobre levoluci
dactituds i opinions) s incorrecte quan sutilitza en comptes de panell, cartellera o plaf.
paper secant
paper sellat
parafernlia
patir
Mots incorrectes que shan de substituir per progressiu -iva, gradual / progressivament,
gradualment.
peatonal
pegatina
Mot incorrecte que sha de substituir per adhesiu. Tampoc no s correcte amb aquest significat el
calc enganxina.
Ex.: La gent de la manifestaci repartia adhesius contra la guerra.
pel contrari
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per al contrari, per contra.
Quan es vol dir temps en qu s o sesdev una cosa ha de ser al mat, a la tarda, al vespre, a la
nit.
Ex.: Aix ja ho farem dem al mat.
A la nit sha de dormir.
No shan de confondre pelegr -ina (persona que fa per devoci un viatge a un santuari) i peregr ina (rar, poques vegades vist).
pelegrinar / peregrinar
No shan de confondre pelegrinar (anar en pelegrinatge a un santuari) i peregrinar anar per terres
estranyes, de poble en poble).
per anticipat
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per per endavant, anticipadament.
per ltim
Locuci adverbial incorrecta que sha de substituir per finalment, per acabar, a lltim, per fi.
Ex.: I per ltim parlarem dels projectes denguany.
I finalment parlarem dels projectes denguany.
No shan de confondre pesant (que t pes; que t un pes especfic elevat) i pesat -ada (feixuc,
que fa sentir el seu pes; molest, enfads; lent de moviments).
Ex.: indstria pesant, materials pesants.
un treball pesat, un caminar pesat.
petroler -a
pitar
Mot incorrecte que sha de substituir per xiular (amb xiulet), tocar, fer sonar (el clxon, la botzina).
poder amb
Construcci incorrecta com a locuci verbal que sha de substituir per poder + infinitiu o altres
expressions, segons el sentit que tingui.
Ex.: No pot amb la msica dels vens.
No pot suportar (o sofrir) la msica dels vens.
Si no pots amb el teu enemic, uneix-thi.
Si no pots vncer el teu enemic, uneix-thi.
No pot amb els alumnes daquest any.
No pot dominar els alumnes daquest any.
pollucionar
pormenoritzar
Mot incorrecte que sha de substituir per detallar, circumstanciar, explicar amb detalls.
posar de relleu
167
No sha de confondre precisar (determinar amb precisi) amb ser necessari, caldre ni amb necessitar, demanar, requerir.
Ex.: Hem de precisar el dia i lhora de cada reuni.
Cal comenar dhora si es vol acabar la feina.
Estem a la vostra disposici per a tot el que necessiteu.
preferir + infinitiu + a
pretendre
s abusiu ls daquest verb en comptes de voler, aspirar a, cercar, buscar, tenir la intenci de.
Ex.: Amb aquest projecte pretenem estudiar noves vies de recerca.
Amb aquest projecte volem estudiar noves vies de recerca.
prevenir / preveure
No shan de confondre prevenir (advertir alg per endavant duna cosa, preveure una cosa per
impedir-la o evitar-ne lefecte) i preveure (veure o concebre per endavant) .
Ex.: Shan de prevenir els refredats amb bons abrigalls.
Es preveu un mal any per al sector de la fruita.
prolongar
Verb que significa fer ms llarg i, per tant, no s correcte en el sentit de durar.
Ex.: La reuni es va prolongar tres hores.
La reuni va durar tres hores [es va prolongar tres hores voldria dir que va durar tres hores ms
del que shavia previst, que es va allargar tres hores].
propi / prpia
propiciar
Vol dir fer propici, apaivagar, aplacar i, per tant, no s correcte en el sentit dafavorir, facilitar,
ajudar.
Ex.: Aquestes condicions propicien laparici de conflictes.
Aquestes condicions afavoreixen laparici de conflictes.
provar
No sha de confondre provar (una persona, una mquina, una cosa en general) amb tastar (un
menjar, una beguda) ni amb emprovar (una pea de vestir).
Ex.: Provo lencenedor i, si no va b, el tornar.
No heu tastat aquest pasts?
Sha demprovar les sabates noves.
pulveritzar
Expressi incorrecta com a locuci (en mascul o en femen), calcada del castell, que sha de
substituir per altres maneres de dir: rigors -osa, absolut -a, a ultrana, a seques, ras i curt, etc.
Ex.: Ras i curt, tho dir en quatre paraules.
Lestat del pas s de dictadura rigorosa.
qualificar com a
quallar
s incorrecte ls daquest verb com a intransitiu o en sentit figurat, calcant el castell, en comptes
dels verbs correctes prendre, arrelar, agafar cos, tenir acceptaci, estendres, agafar.
Ex.: Com que ha nevat poc, la neu no ha quallat.
Com que ha nevat poc, la neu no ha pres / ha agafat.
quan no
Expressi incorrecta que sha de substituir per com ms aviat millor, tan aviat com puguis, tan aviat
com es pugui, etc.
quantis -osa
que no
Expressi incorrecta per a negar una suposici implcita, que sha de substituir per no pas o altres
construccions: encara que no pas, que no vol dir, etc.
Ex.: s culpa vostra, que no meva, el que ha passat.
s culpa vostra, no pas meva, el que ha passat.
La tradici illumina els alcaldes accidentals, que no accidentats.
La tradici illumina els alcaldes accidentals, encara que no pas (o que no vol dir) accidentats.
quebrar
168
Mot incorrecte que sha de substituir per trencat, nombre fraccionari, fracci.
reaci -cia
Mot incorrecte que sha de substituir per refractari -ria, renitent, repatani -nia, etc., segons el
mats que tingui.
Ex.: Sn refractaris a acceptar aquesta tasca.
realitzar
Sabusa molt daquest verb, que sovint conv substituir per fer, elaborar, confeccionar, establir,
seguir o altres.
Ex.: Shi han descrit les activitats i el material necessari per a fer-les.
El procediment bsic que sha de seguir s descrit aqu.
rebuig a
La preposici que aquest substantiu regeix s de (no pas a): rebuig de.
recapacitar
Mot incorrecte que sha de substituir per fer memria, pensar-shi, segons el sentit.
recent + participi
Ha de ser amb altres construccions: acabat de + infinitiu, participi + de nou / de poc, etc.
Ex.: un banc acabat de pintar; s nascut de poc.
reemprendre
refiar-se
s incorrecte fer servir refiar-se de com a sinnim de confiar en o de fiar-se de. El verb refiar-se vol
dir comptar amb el necessari i imprescindible acompliment dalguna cosa (la percepci duna
quantitat de diners, la recepci duna cosa material, lajuda o lassistncia dalg, etc.) per a la
soluci duna necessitat o la realitzaci dun propsit' o, dit segons el diccionari, comptar fermament amb alg o amb alguna cosa com a mitj.
Ex.: Aquest company de feina t dues cares: no men refio gens.
Aquest company de feina t dues cares: no men fio gens.
Pots refiar-te de la Maria: no explica mai les coses dels altres.
Pots confiar en la Maria: no explica mai les coses dels altres.
Si els ordinadors no funcionen tot va malament, perqu ten refies [s a dir: sn imprescindibles per a la feina].
No s com ho far ara; em refiava de tenir aquestes fotocpies per a la classe.
No et refis dels dos milions que t la teva germana al banc; espavilat tu.
registrar / registre
reps a
La preposici que aquest substantiu regeix s de (no pas a): reps de.
Ex.: Fem un reps a la premsa daquesta setmana.
Fem un reps de la premsa daquesta setmana.
repentinament
restar
s incorrecte ls daquest verb en sentit figurat i sha de substituir per treure, llevar, etc.
Ex.: Treure importncia, autoritat, etc.
revaloritzaci / revaloritzar
Mots incorrectes que shan de substituir per revaloraci / revalorar o revaluaci / revaluar.
rodar
s incorrecte ls daquest verb en el sentit de caure avall per un pla inclinat, moures al llarg
duna superfcie donant voltes sobre si mateix, en lloc de rodolar.
Ex.: Mirant una pedra, va caure i va rodolar pel marge fins al riu.
Sha de dir sala penal, sala civil, sala contenciosa administrativa, sense preposici ni article.
salvetat
Mot incorrecte que sha de substituir per excepci, distinci, condici, reserva.
secar
Mot incorrecte que sha de substituir per assecar (la fruita, el peix, etc.), eixugar (els cabells, la
roba, els plats, el terra, etc.), eixarreir, ressecar (el cor, lherba, les plantes, etc.). Vegeu assecar /
eixugar per a la diferncia entre aquests dos verbs.
seguir
Val ms no fer-lo servir en el sentit de continuar per a evitar possibles ambigitats, especialment
quan va seguit dun gerundi per a indicar una acci contnua.
Ex.: Sha de fer aix perqu els estudiants puguin seguir els estudis sense entrebancs.
El professorat continua treballant de la mateixa manera.
sembla ser
s incorrecte ls daquesta expressi en comptes de sembla, pel que sembla, pel que es veu, segons
sembla o segons es veu.
Ex.: Sembla ser que ha vingut molta gent.
Sembla que ha vingut molta gent.
sentar (b o malament)
169
sentar(-se)
Mot incorrecte que sha de substituir, segons el sentit que tingui, per establir, assentar (unes
premisses, uns principis, unes condicions, etc.); assentar (una cosa en un lloc, etc.); assentar-se
(pervenir a una posici estable, a un estat de reps, dimmobilitat, etc.); asseure o asseures
(posar o posar-se sobre un suport de manera que descansi o es descansi sobre lextremitat
inferoposterior del tronc). s diferent de seure (estar assegut), que indica lestat i no lacci.
Ex.: Abans de comenar hem dassentar les bases del projecte.
Finalment la paret sha assentat.
Sha assegut a la primera cadira que ha trobat.
Seuen i parlen tota la tarda.
si escau / si sescau
No shan de confondre si escau (si va b, si conv, si s procedent, si sadiu amb les disposicions)
i si sescau (si es produeix, si sesdev).
Ex.: Es far la lectura de les esmenes i, si escau, saprovaran.
La realitzaci daquest projecte, si sescau, dependr del govern.
si procedeix
simtric -a a
La preposici que aquest adjectiu regeix s de o amb (no pas a): simtric -a de /amb.
Ex.: Una figura simtrica duna altra (o amb una altra).
sobrbia
Mot incorrecte que sha de substituir per suprbia o sobergueria, segons el sentit que tingui.
sobre
s incorrecte ls daquesta preposici amb valor aproximatiu en lloc dentorn de, cap a, prop de,
pels volts de.
Ex.: Hi havia prop de cinc-centes persones.
La reuni es far pels volts de les nou del vespre.
sofrir
solapar(-se)
Mot incorrecte que sha de substituir per encobrir, dissimular, tapar, amagar, sobreposar(-se),
encavalcar(-se), encavallar(-se), segons el sentit que tingui.
Ex.: De seguida van encobrir la relliscada del president.
Shan de pensar b les tasques perqu no sencavalquin.
solera
s incorrecte ls daquest mot en lmbit enolgic o en sentit figurat en comptes de solatge, psit,
solada; solatge, tradici, prestigi.
solidificar / consolidar
s incorrecte ls del verb solidificar amb el significat de consolidar o refermar. Noms se solidifiquen els fluids.
Ex.: La possibilitat de millorar el sistema va atreure milers de programadors que contriburen a solidificar el moviment.
La possibilitat de millorar el sistema va atreure milers de programadors que contriburen a consolidar el moviment.
solventar
soplet
sortir pitant
Expressi incorrecta que sha de substituir per sortir com un coet, sortir com un llamp, sortir rabent, sortir
disparat -ada.
sortit (substantiu)
subsanar
Mot incorrecte que sha de substituir per arreglar, corregir, esmenar, reparar, resoldre, solucionar.
Ex.: No podem continuar si no esmeneu aquest error.
suposar
Per a evitar ambigitats val ms no fer servir aquest verb quan vol dir representar, comportar,
significar, implicar, constituir, ser, malgrat que ha estat adms amb aquests sentits pel DIEC.
Ex.: La serralada constitua una important barrera fsica entre aquestes dues planes.
Aix em va comportar molts problemes.
sustraend
tal i com
tals com
Expressi incorrecta per a introduir exemples que sha de substituir per com ara, com.
Ex.: Es van introduir els primers ginys mecnics, com ara (o com) les mquines demborrar, de
perxar o de cardar llana.
tamany
Mot incorrecte que s'ha de substituir per dimensi, grandria, mida, segons el sentit.
tanteig / tantejar
170
tarta
tartaleta
tatxar
tenir por a
timar
tirar
tonelada / tonelatge
tormenta
No sha de confondre la construcci article + numeral (que es fa servir quan no t sentit de totalitat, els termes que aquest numeral determina no shan esmentat abans i porten altres determinants) amb la construcci tots -es + numeral (que sutilitza quan t sentit de totalitat, els termes
que aquest numeral determina shan esmentat abans i no porten altres determinants). [Vegeu
J. Ruaix i Vinyet. Observacions crtiques i prctiques sobre el catal davui / 1, pg. 111.]
Ex.: Els tres treballadors de lempresa i els dos provedors shan reunit i al migdia tots cinc han anat
a dinar.
tractar
No s transitiu quan vol dir prendre una cosa com a objecte destudi o de discussi.
Ex.: Lautor tracta la variaci de...
Lautor tracta de la variaci de...
tracionar
treballar dur
Ha de ser treballar de valent. Ladjectiu dur no funciona com a adverbi; per aix tamb ha de ser
jugar fort (i no pas *jugar dur).
treure profit a
La preposici regida s de (no pas a): treure profit de. Passa igual amb treure suc de i altres
expressions amb el verb treure.
En lenunciat dun problema, un exercici o una activitat, no es diu trobar una soluci, un resultat,
un valor, etc., sin calcular, buscar, cercar.
Ex.: Quan hgiu descrit els diversos models educatius, trobeu-ne exemples.
Quan hgiu descrit els diversos models educatius, busqueu-ne exemples.
trobar-se + CD
ultravioleta
un a un / una a una
Quan vol dir duna manera successiva, sense ajuntar-se mai ms duna persona o cosa ha de ser
dun a un / duna a una, dun en un / duna en una, un per un / una per una.
Ex.: Els van fer passar dun a un.
nicament i exclusivament
Ultracorrecci del castellanisme *nica i exclusivament que sha de substituir per exclusivament,
solament, nicament, etc., segons qu es vulgui dir, sense redundncies.
Com a quantitatiu ha de ser uns quants / unes quantes, pocs / poques, etc.
Ex.: Fa uns dies vaig anar a Madrid.
Fa uns quants (o pocs) dies vaig anar a Madrid.
valoritzaci / valoritzar
varis / vries
2. s incorrecte amb valor quantitatiu o indefinit, en lloc dalgun -a, uns quants / unes quantes,
diversos -es, diferents.
Ex.: Tenen varis (o varios) negocis.
Tenen uns quants negocis.
171
venir + participi
verificar
verossmil
versus
Encara que sigui en algun diccionari, aquesta preposici llatina no t el sentit denfront (de), contra, etc. i, doncs, sha de substituir per aquestes preposicions.
Ex.: El concepte mercat interior versus mercat exterior.
El concepte mercat interior enfront de mercat exterior.
vial (adjectiu)
Mot incorrecte com a adjectiu que sha de substituir per viari -ria.
Ex.: seguretat viria, enllumenat viari, etc.
virgueria
Mot incorrecte que sha de substituir per filigrana, floritura, segons el mats que es vulgui.
vivenda
Mot incorrecte que sha de substituir per habitatge o altres substantius ms o menys sinnims:
estatge, habitacle, pis, casa, domicili.
172
Manlleus
2. Manlleus*
Fonts de consulta
recomanades
fies catalanitzades. Aquests manlleus amb la grafia adaptada (p. ex., polvor, del castell polvorn; elit, del francs lite; caputxino, de litali cappuccino;
flaix, de langls flash) shan descriure en rodona.
En el cas de manlleus directes, s a dir, els termes adoptats en versi original
o introduts al catal mitjanant una altra llengua, shan descriure en cursiva per a assenyalar que sn unitats lxiques alienes a la nostra llengua (p.
ex., boom, boutique, copyright, ikurrina, lehendakari, leitmotiv, perestroika).
Com tota regla, aquesta tamb t excepcions, i per aix es troben manlleus
no catalanitzats que, malgrat que els pertocaria anar en cursiva, es posen en
rodona, b pel fort arrelament que han tingut en la nostra llengua en tractarse de mots del lxic com (p. ex., croissant, kiwi, pizza, quinto, web, whisky),
b perqu la grafia original coincideix amb la catalana (p. ex., dial, fan, naf,
pivot, surf, gendarme, pidgin, croquis, dossier, parquet). Una mostra inequvoca
daquest fort o fcil arrelament s lexistncia en alguns casos de formes
derivades, com ara croissanteria, pizzeria, pgina web, surfisme, pivotar
En el cas de les locucions llatines, malgrat que darrerament hi ha una
tendncia a catalanitzar-les, la UOC prefereix deixar-les en llengua original i,
per tant, en cursiva.
ab initio
ex professo
opera prima
ab intestato
ex voto
per capita
ad hoc
grosso modo
per se
a fortiori
honoris causa
post scriptum
a posteriori
in aeternum
sancta sanctorum
a priori
in extremis
sine die
cum laude
in fraganti
de facto
in situ
statu quo
de iure
in vitro
stricto sensu
delirium tremens
ipso facto
sub iudice
ex abrupto
modus vivendi
sui generis
ex aequo
motu proprio
urbi et orbi
ex cathedra
mutatis mutandis
vade retro
ex novo
nihil obstat
vox populi
173
Manlleus
jnior
rtio
ngelus
lapsus
referndum
corpus
mdium
snior
currculum
memorndum
smmum
espcul i espculum
dficit
mnium
supervit
estern i estrnum
desidertum
pssim
tndem
podi i pdium
estatus
paternster
tesaurus
simposi i simpsium
facttum
prcticum
ultimtum
ttan i ttanus
frum
prnceps
vademcum
tridu i trduum
hbitat
quntum
verbigrcia
tem
qurum
vivrium
A grans trets, i com sexemplifica en el quadre segent, ladaptaci dels manlleus de llenges vives al catal es duu a terme mitjanant laplicaci de les
regles daccentuaci i ladequaci voclica i consonntica. Tanmateix, hi ha
adaptacions que no han fet fortuna i shan mantingut en la forma original,
com *volovan (del fr. vol-au-vent) i *uisqui (de langl. whisky).
Accentuaci grfica
Incorporaci
duna e de refor
Adaptaci voclica
Adaptaci consonntica
Simplificaci
de consonants dobles
estndard (angl.
standard)
174
Accentuaci grfica
Incorporaci
duna e de refor
Adaptaci voclica
Manlleus
Adaptaci consonntica
xa (persa h)
Simplificaci
de consonants dobles
Excepcions: sexy... i
termes com ampere i
byte, unitats de mesura
comunes a altres
llenges. No shan
adaptat i, per tant,
sescriuen en cursiva:
boom.
Excepcions: drham,
kamikaze, karaoke,
karateka, kart, kiwi, kurd,
pakistans, rock, vodka,
web... I termes com watt,
unitat de mesura comuna
a altres llenges.
Excepcions: attrezzo,
attrezzista, kibbuts,
jazz, majorette, mezzosoprano, pizza...,
termes no adaptats.
Una altra via dentrada de manlleus s la traducci, que t lloc quan el catal ja disposa de mots i recursos propis per a incorporar les noves accepcions (p. ex., contenidor i no container, estada i no stage). Aix, doncs, en cas
que el manlleu ja tingui una forma en catal, b adaptada b traduda, cal
evitar la versi original. En cas que hi hagi alhora una forma adaptada i
una forma traduda, la UOC sestima ms la forma traduda (p. ex.: millor
aparcament que prquing, de langls parking; millor traador que plter, de
langls plotter; millor grup dempreses que hlding, de langls holding; millor
caravana que rulot, del francs roulotte; millor cap de cuina que xef, del francs
chef).
Ats que hi ha moltes reticncies i, cal dir-ho, molts prejudicis pel que fa
a ladaptaci al catal de termes daltres llenges, saconsella als collaboradors que, un cop verificada lexistncia duna versi catalana del manlleu,
adverteixin els responsables del material de la presncia daquest manlleu i
de com hauria de ser la versi catalana per tal que se sondegi amb lautor o
autors del material la convenincia de catalanitzar-lo o deixar-lo en versi
original (i, per tant, en cursiva).
175
angls
catal
abstract
resum
applet
miniaplicaci
back up
cpia de seguretat
benchmark test
test de referncia
brainstorming
pluja didees
break
coffee break
pausa
pausa i caf (si sofereix refrigeri)
business-to-business
dempresa a empresa
business-to-consumer
dempresa a consumidor
call centre
cash flow
flux de caixa
catering
servei dpats
check list
llista de control
check-up
revisi mdica
reconeixement (mdic) sistemtic
christmas
customization / customisation
cybercrime
ciberdelicte
data warehouse
gestor de dades
distance education
educaci a distncia
e-banking
banca electrnica
e-book
llibre electrnic
e-business
negoci electrnic
e-cash
diner electrnic
e-commerce
comer electrnic
e-crime
e-democracy
democrcia electrnica
e-government
administraci electrnica
e-information
informaci electrnica
e-knowledge
e-learning
aprenentatge virtual
e-library
biblioteca electrnica
e-mailbox
bstia electrnica
e-market
mercat electrnic
e-marketing
mrqueting electrnic
empowerment
apoderament
event
incidncia / esdeveniment
feedback
retroacci / retorn
free software
programari lliure
freeware
programari gratut
Manlleus
176
angls
catal
full-time
jornada plena
hardware
maquinari
holding
grup dempreses
home
hot line
lnia permanent
input
entrada
kleenex
mocador de paper
know-how
saber fer
lingware
programari lingstic
link
enlla
lunch
mailing
publitramesa
management
direcci / gesti
marketplace
mercat web
mass media
media art
art multimdia
merchandising
marxandatge
netart
networking
treball en xarxa
newbie
ciberaprenent -a
newsletter
butllet dinformaci
off-line
fora de lnia
extraoficial(ment), confidencial(ment)
on-line
en lnia
outsourcing
subcontractaci
package, packaging
embalatge / paquet
paper
password
contrasenya
peer-to-peer
digual a igual
plug-in
connector
portfolio
dossier de presentaci
post-it
nota adhesiva
preprint
edici preliminar
proxy (server)
servidor intermediari
remake
nova versi
repository
dipsit
router
encaminador
shareware
programari de prova
software
programari / programa
stage
estada
stand by
en espera
student portfolio
dossier daprenentatge
Manlleus
177
angls
catal
tag
etiqueta
telebanking
banca electrnica
timing
tuning
personalitzaci
tutorial (help)
programa daprenentatge
usability
usabilitat / facilitat ds
nom dusuari
walkman
casset de butxaca
webcam
cmera web
wireless
working papers
workshop
taller
Manlleus
178
Topnims
3. Topnims
Els topnims de la Vall dAran shan descriure en arans, llevat del nom
de la comarca i dalguns municipis, que es poden continuar escrivint en
catal per tradici (la Vall dAran i no era Val dAran; Viella i no Vielha; les
Bordes i no es Brdes).
Lectures recomanades
Badia, Jordi i altres (1997).
El llibre de la llengua catalana
per a escriure correctament
el catal (pg. 717-767).
Barcelona: Edicions Castellnou.
Llista dels noms dels
municipis del Principat. Documents de la Secci Filolgica, I
(1990, pg. 85-118). Barcelona: Institut dEstudis Catalans.
Mestres, Josep M. i altres
(2007). Manual destil. La
redacci i ledici de textos
(3a. ed., pg. 623-637).
Barcelona: Eumo Editorial.
dard, que els mateixos illencs utilitzen per als mbits ms formals (el Mer-
Sant Lloren del Cardassar i no Sant Lloren des Cardassar; Santa Eulria del
Riu i no Santa Eulria des Riu; el Migjorn Gran i no es Migjorn Gran), per
Alguns topnims de les illes Balears tenen doble forma: amb larticle salat i
amb larticle estndard. La UOC prefereix les formes amb larticle estn-
Els topnims del Pas Valenci shan descriure en catal, tret dels corresponents a la zona de parla castellana que no tenen tradici en catal
(Montanejos, Los Montesinos, San Vicente de Piedrahita, Las Virtudes). Tanmateix, cal anar amb compte amb les interferncies del castell quan existeix la forma catalana (Alpont i no Alpuente; Aranyuel i no Arauel; Asp i
no Aspe; Crevillent i no Crevillente; Montroi i no Montroy; Sogorb i no Segorbe; Vila-real i no Villareal).
179
Topnims
Alta Cerdanya
Capcir
Conflent
francs
Angoustrine
Bolquera
Bolqure
Cabanassa, la
Cabanasse, La
Cldegues
Caldgas
guet
gat
Eina
Eyne
Enveig
Enveitg
Er
Err
Guingueta dIx, la
Bourg-Madame
Montllus
Mont-Louis
Naja
Nahuja
Oceja
Ossja
Odell i Vi
Odeillo
Palau de Cerdanya
Palau-de-Cerdagne
Port
Port-Puymorens
Sallagosa
Saillagouse
Saint-Pierre-dels-Forcats
Santa Llocaia
Sainte-Locadie
Targasona
Targassonne
Tor de Querol, la
Latour-de-Carol
Vallsabollera
Valcebollre
Villeneuve-des-Escaldes
Angles, els
Angles, Les
Font-rabiosa
Fontrabiouse
Formiguera
Formigures
Llaguna, la
Llagonne, La
Matamala
Matemale
Puigbalador
Puyvalador
Ral
Ral
Aiguatbia
Ayguatbia
Arbools
Arboussols
Campome
Campme
Canavelles
Canaveilles
Castell de Vernet
Casteil
Catll de Conflent
Catllar
Cauders de Conflent
Caudis
Cens
Sansa
Cler
Clara
Cornell de Conflent
Corneilla-de-Conflent
Escar
Escaro
Espir de Conflent
Espira-de-Conflent
Estoer
Estoher
Fontpedrosa
Fontpdrouse
Full
Fuilla
Jc
Joch
Jjols
Jujols
Marquixanes
Marquixanes
180
catal
Conflent
Rossell
francs
Masos, els
Masos, Los
Mentet
Mantet
Molig
Molitg-les-Bains
Noedes
Nohdes
Oleta
Olette
Orbany
Urbanya
Orell
Oreilla
Pi de Conflent
Py
Prada
Prades
Ralleu
Railleu
Ri
Ria
Rigard
Rigarda
Rods
Rods
Saorra
Sahorre
Saut
Sauto
Serdiny
Serdinya
Soanyes
Souanyas
Tarerac
Tarerach
Tauriny
Taurinya
Tos
Thus-Entre-Valls
Vallestvia
Baillestavy
Vallmanya
Valmanya
Vernet
Vernet-les-Bains
Vilafranca de Conflent
Villefranche-de-Conflent
Vin
Vina
Aleny
Alnya
Argelers
Argels-sur-Mer
Bages de Rossell
Bages
Baixs
Baixas
Banyuls de la Marenda
Banyuls-sur-Mer
Banyuls-dels-Aspres
Ba
Baho
Barcars, el
Barcars, Le
Bastida, la
Bastide, La
Bomps
Bompas
Brull
Brouilla
Bula dAmunt
Boule-dAmont
Bulaternera
Bouleternre
Calmella
Calmeilles
Cameles
Camlas
Canet de Rossell
Canet-en-Roussillon
Cnoes
Canohs
Casafabre
Casefabre
Cases-de-Pne
Castelnou
Cerbre
Clair
Claira
Corbre-les-Cabanes
Corbre
Cornell de la Ribera
Corneilla-la-Rivire
Corneilla-del-Vercol
Cotlliure
Collioure
Elna
Elne
Espir de lAgl
Espira-de-lAgly
Estagell
Estagel
Topnims
181
catal
Rossell
francs
Forques
Fourques
Hortaf
Ortaffa
Ille-sur-Tt
Llaur
Llauro
Llupi
Llupia
Millars
Millas
Montesquiu dAlbera
Montesquieu
Montoriol
Montauriol
Nefiac
Nfiach
pol
Opoul
Pa
Passa
Palau-del-Vidre
Parestortes
Peyrestortes
Perells
Prillos
Perpiny
Perpignan
Pesill de la Ribera
Pzilla-la-Rivire
Pi
Pia
Pontell
Ponteilla
Portvendres
Port-Vendres
Prunet i Bellpuig
Prunet-et-Belpuig
Ribesaltes
Rivesaltes
Roca dAlbera, la
Laroque-des-Albres
Salelles
Saleilles
Saint-Andr
Saint-Cyprien
Saint-Estve
Saint-Fliu-dAmont
Saint-Fliu-dAvall
Saint-Gnis-des-Fontaines
Saint-Hippolyte
Saint-Jean-Lasseille
Saint-Laurent-de-la-
lanca
Salanque
Sant Maral
Saint-Marsal
Saint-Michel-de-Llotes
Sant Nazari
Saint-Nazaire
Sainte-Colombe
Sainte-Marie
Soler, el
Soler, Le
Sureda
Sorde
Taltell
Tautavel
Tellet
Taillet
Tes
Thza
Teuls
Taulis
Toluges
Toulouges
Torderes
Tordres
Torre dElna, la
Latour-Bas-Elne
Torrelles de la Salanca
Torreilles
Tresserra
Tresserre
Trullars
Trouillas
Tur
Thuir
Vilallonga de la Salanca
Villelongue-de-la-Salanque
Villelongue-dels-Monts
Vilamulaca
Villemolaque
Vilanova de la Ribera
Villeneuve-la-Rivire
Vilanova de Ra
Villeneuve-de-la-Raho
Topnims
182
catal
Rossell
Vallespir
francs
Vivers
Vivs
Vol, el
Boulou, Le
Albera, l
Albre, L
Arles
Arles-sur-Tech
Amlie-les-Bains
Ceret
Cret
Cluses, les
Cluses, Les
Cortsav
Corsavy
Costoja
Coustouges
Illes, les
Illas, Las
Menera, la
Lamanre
Montbol
Montbolo
Morells
Maureillas
Palald
Palalda
Perts, el
Perthus, Le
Prats de Moll
Prats-de-Mollo
Presta, la
Preste, La
Reiners
Reyns
Saint-Jean-Pla-de-Corts
Saint-Laurent-de-Cerdans
Serrallonga
Serralongue
Tec, el
Tech, Le
catal
Bellestar (o Bellestar de
(Fenolheda)*
francs
occit
Blestar
Blesta
Camposs (o Campors)
Campossin
Campoussy
Cassanyes
Cassanhas
Cassagnes
Centernac
Centernac
Saint-Arnac
Esquerda, l
Esqurda, l
Lesquerde
Lanac
Lanac
Lansac
Maur
Maurin
Maury
Montalba-le-Chteau
Pesill de Conflent
Pesilhan de Conflent
Pzilla-de-Conflent
Planeses
Planesas
Planzes
Prats de Sorni
Prats-de-Sournia
Prunyanes
Prunhanas
Prugnanes
Rabollet
Rabolhet
Rabouillet
Rasigueres
Rasiguiras
Rasigures
Saint-Martin
Saint-Paul-de-Fenouillet
Sorni
Sornian
Sournia
Torre de Frana, la
Tor de Frana, la
Latour de France
Trill
Trilhan
Trilla
Vir
Viran
Vira
Viver, el
Vivir, le
Vivier, Le
la Frontera)
Fenolleda
Topnims
* De la Fenolleda sn
autctons tant els topnims
catalans com els occitans, ats
que s terra de transici entre
una llengua i laltra i san
occitanitzant a partir del segle
XIII.
183
Franja de Ponent
catal
Alta Ribagora
Baixa
Ribagora
Baix Cinca
castell
Areny de Noguera
Arn
Cornudella de Valira
Cornudella de Baliera
Montanui
Montanuy
Nerill
Neril
Pals, les
Laspales
Pont de Montanyana, el
Puente de Montaana
Sant Oren
Santorens
Benavarri
Benabarre
Beranui
Veracruz
Calladrons
Caladrones
Estopany
Lasquarri
Lascuarre
Llaguarres
Laguarres
Lluars
Luzs
Monesma i Queixigar
Monesma y Cajigar
Pilz
Pilzn
Pobla de Roda, la
Isbena
Purroi
Purroy de la Solana
Serradui
Serraduy
Tolba
Tolva
Tor-la-ribera
Torre la Ribera
Viacamp
Viacamp y Litera
Mequinensa
Mequinenza
Said
Zaidn
Torrent de Cinca
Torrente de Cinca
Vilella de Cinca
Velilla de Cinca
Baells
Balls
Campell, el
Alcampel
Castellonroi
Castillonroy
Matarranya
Peralta de Calasanz
Calassan)
Sant Esteve de Llitera
Sanui i Alins
Azanuy-Alins
Tamarit de Llitera
Tamarite de Litera
Torric, el
Altorricn
Valldellou
Baldellou
Aiguaviva de Bergantes
Aiguaviva
Arenys de Lled
Arens de Lled
Bellmunt de Mesqu
Beseit
Beceite
Calaceit
Calaceite
Canyada de Beric, la
Caada de Verich
Codonyera, la
Codoera, la
Cretes
Cretas
Fontdespatla
Fuentespalda
Frnols de Matarranya
Frnoles
Freixneda, la
Fresneda, la
Lled dAlgars
Lled
Massali
Mazalen
Topnims
184
catal
Matarranya
castell
Mont-roig de Tastavins
Monroyo
Pearroya de Tastavins
Rfels
Rfales
Sorollera, la
Cerollera, la
Torre de Vilella, la
Torrevelilla
Torredarques
Torre de Arcas
Valdeltormo
Vall-de-roures
Valderrobres
Valljunquera
Valjunquera
Alt Millars
(Alto Mijares)
Alt Palncia
(Alto Palancia)
Alt Vinalop
(Alto Vinalop)
Baix Segura
(Bajo Segura)
catal
Arauel
Aranyuel
Argelita
Argeleta
Aydar
Aider
Castillo de Villamalefa
Castell de Vilamalefa, el
Cortes de Arenoso
Cortes dArens
Espadilla
Espadella
Fuente la Reina
Font de la Reina, la
Fuentes de Aydar
Fontes
Ludiente
Lludient
Montn
Montant
Puebla de Arenoso
Pobla dArens, la
Torrechiva
Torre-xiva
Villahermosa del Ro
Vilafermosa
Villanueva de Viver
Vilanova de la Reina
Zucaina
Sucaina
Algimia de Almonacid
Algmia dAlmonesir
Almedjar
Almedxer
Azubar
Assuvar
Barracas
Barraques
Bejs
Begs
Castellnovo
Castellnou de Sogorb
Chvar
Xvar
Geldo
Xeldo
Higueras
Figueres
Jrica
Xrica
Navajas
Navaixes
Pavas
Pavies
Pina de Montalgrao
Pina
Sacaet
Sacanyet
Segorbe
Sogorb
Soneja
Soneixa
Tors
Tors
Valle de Almonacid
Vall dAlmonesir, la
Viver
Salinas
Sax
Saix
Benejzar
Benejsser
Benijfar
Benijfar
Bigastro
Bigastre
Cox
Coix
Daya Nueva
Daia Nova
Topnims
185
castell
Baix Segura
(Bajo Segura)
Canal
de Navarrs
(Canal
de Navarrs)
catal
Daya Vieja
Daia Vella
Jacarilla
Xacarella
Orihuela
Oriola
Pilar de la Horadada
Pilar de la Foradada, el
Redovn
Redov
Rojales
Rojals
San Fulgencio
Sant Fulgenci
Torrevieja
Torrevella
Bicorp
Bicorb
Bolbaite
Bolbait
Chella
Xella
Millares
Millars
Alborache
Alboraig
Buol
Bunyol
Foia
Cheste
Xest
de Bunyol
Chiva
Xiva de Bunyol
Rac dAdems
(Rincn de
Ademuz)
Serrans
(Serranos)
Vall
de Cofrents
(Valle de
Cofrentes)
Vinalop Mitj
Dosaiges
Siete Aguas
Setaiges
Ytova
Itova
Ademuz
Adems
Castielfabib
Castellfabib
Alpuente
Alpont
Aras de Alpuente
Ares dAlpont
Benagber
Benaixeve
Chelva
Xelva
Chulilla
Xulella
Domeo
Domenyo
Gestalgar
Xestalgar
Higueruelas
Figueroles de Domenyo
Sot de Chera
Sot de Xera
Titaguas
Titages
Tujar
Toixa
Villar, el
Yesa, la
Iessa, la
Ayora
Aiora
Cofrentes
Cofrents
Jalance
Xalans
Jarafuel
Xarafull
Teresa de Cofrentes
Teresa de Cofrents
Aspe
Asp
Montfort
(Vinalop
Medio)
Topnims
186
catal
occit
Clarmont dAuvrnha
Alvrnia
(Auvrnha)
Topnims
francs
Clarmont dAlvrnia
Clermont Ferrand
Cornon (dAuvernha)
Cornon (dAlvrnia)
Cournon-dAuvergne
Molins dAuvrnha
Molins dAlvrnia
Moulins
Pui, lo
Pui, Lo
Puy, Le
Tirs
Tirs
Thiers
Anonai
Anonai
Annonay
Montlimar
Montelaimar
Montelaimar
Delfinat
Piralata
Piralata
Pierrelatte
(Daufinat)
Valena
Valena
Valence
Viena
Vienne
Vivars
Vivars
Vivarais
Arcaishon
Arcaishon
Arcachon
Auloron
Auloron
Oloron-Sainte-Marie
Banhras de Bigrra
Banhras de Bigrra
Bagnres-de-Bigorre
Bclas
Bclas
Bgles
Bordu
Bordeus
Bordeaux
Gascunya
(Gasconha)
Brassempoi
Brassempoi
Brassempouy
Dacs
Dacs
Dax
Liborna
Liborna
Libourne
Lorda
Lorda
Lourdes
Medc
Medc
Mdoc
Merinhac
Merinhac
Mrignac
Montinhac
Montinhac
Montignac
Orts
Orts
Orthez
Sent Gauden
Sent Gauden
Saint-Gaudens
Tarba
Tarba
Tarbes
Tsta de Bug, la
Tsta de Bug, La
Teste-de-Buch, La
Eyzies-de-Tayac-Sireuil, Les
Bllc de Dordonha
Bllc de Dordonha
Beaulieu-sur-Dordogne
Brageirac
Brageirac
Bergerac
Caors
Caors
Cahors
Guiena
Montalban
Montalban
Montauban
(Guiana)
Orlhac
Orlhac
Aurillac
Peireguers
Perigs
Prigueux
Solhac
Solhac
Souillac
Llemos
(Lemosin)
Vilafranca de Roergue
Vilafranca de Roergue
Villefranche-de-Rouergue
Vilanuva dlt
Vilanuva dlt
Villeneuve-sur-Lot
Briva
Briva
Brive-la-Gaillarde
Lemtges
Llemotges
Limoges
Sent Junian
Sent Junian
Saint-Junien
Tula
Tula
Tulle
Besirs
Besiers
Bziers
Carcassona
Carcassona
Carcassonne
Castlnu dAri
Castlnu dAri
Castelnaudary
Lims
Lims
Limoux
Lunel
Lunl
Lunl
Llenguadoc
Masamet
Masamet
Mazamet
(Lengadc)
Maugui
Maugui
Mauguio
Montpelhir
Montpeller
Montpellier
Narbona
Narbona
Narbonne
Pmias
Pmies
Pamiers
Rods
Rods
Rodez
Sant Gli
Sant Gli
Saint-Gly
187
occit
Llenguadoc
(Lengadc)
Provena
(Provena)
catal
Topnims
francs
Stfonts
Stfonts
Septfonds
Tarascon-sur-Arige
Tarascon dArija
Tarascon dArija
Tolosa
Tolosa
Toulouse
Aigas Mrtas
Aiges Mortes
Aiguesmortes
Ais de Provena
Ais de Provena
Aix-en-Provence
Antbol
Antbol
Antibes
Arle
Arle
Arles
Ate
Ate
Apt
Aubanha
Aubanha
Aubagne
Aurenja
Aurenja
Orange
Brra
Brra
Berre-ltang
Bucaire
Bucaire
Beaucaire
Cana
Cana
Cannes
Canet, lo
Canet, Lo
Cannet, Le
Canha
Canha
Cagnes-sur-Mer
Casturainard
Casturainard
Chteaurenard
Cavalhon
Cavalhon
Cavaillon
Dinha
Dinha
Digne
Fs (dau Martegue)
Fs (del Martegue)
Fos-sur-Mer
Frejs
Frejs
Frjus
Grassa
Grassa
Grasse
Ieras
Ieras
Hyres
Mandaluec
Mandaluec
Mandelieu-la-Napoule
Mansca
Mansca
Manosque
Marinhana
Marinhana
Marignane
Marselha
Marsella
Marseille
Chteauneuf-les-
Martegue, lo
Martegue, Lo
Miramars
Miramars
Miramas
Nia
Nia
Nice
Martigues
Oliula
Oliula
Ollioules
Penas, lei
Penas, Lei
Pennes-Mirabeau
Ronhac
Ronhac
Rognac
Sanha, la
Sanha, La
Seyne-sur-Mer, La
Saint-Laurent-du-Var
Sant Rafu
Sant Rafu
Saint-Raphal
Sant Trops
Sant Trops
Saint-Tropez
Santa Maxima
Santa Maxima
Sainte-Maxime
Seteme
Seteme
Septmes-les-Vallons
Srga
Srga
Sorgues
Tolon
Tol
Toulon
Trbia, la
Trbia, La
Turbie, La
Valuria
Valuria
Vallauris
Vilanva dAvinhon
Vilanova dAviny
Villeneuve-ls-Avignon
Vitrla
Vitrla
Vitrolles
Ardecha
Ardecha
Ardche
Arija
Arieja
Arige
Bouches-du-Rhne
Rius o depar-
Cruesa
Cruesa
Creuse
taments
Droma
Droma
Drme
Erau
Erau
Hrault
lt
lt
Lot
Vauclusa
Vauclusa
Vaucluse
188
Topnims
Nom original
laba
Araba
Algesires
Algeciras
Almeria
Almera
Andalusia
Andaluca
Anvers
Antwerpen
Aquisgr
Aachen
Arag
Aragn
Arrasate
Arrasate
Arteixo
Arteixo
Astries
Asturias
Azkoitia
Azkoitia
Baiona
Baiona
Bakio
Bakio
Barakaldo
Barakaldo
Barbastre
Barbastro
Bergara
Bergara
Bilbao
Bilbo
Biscaia
Bizkaia
Bolonya
Bologna
Brusselles
Brussel / Bruxelles
Cceres
Cceres
Cadis
Cdiz
Calataiud
Calatayud
Canries
Canarias
Cantbria
Cantabria
Carballio, O
Carballio, O
Castella - la Manxa
Castilla - La Mancha
Castella-Lle
Castilla-Len
Ciudad Real
Ciudad Real
Colnia
Kln
Conca
Cuenca
Copenhaguen
Kbenhavn
Crdova*
Crdoba
Corunya, la
Corua, A
Errenteria
Errenteria
Estrada, A
Estrada, A
Extremadura
Extremadura
Galdakao
Galdakao
Galcia
Galicia
Gant
Gent
Gernika
Gernika
Getaria
Getaria
Getxo
Getxo
LHaia o la Haia?
Aquest topnim holands no
presenta dubtes pel que fa a
ls de larticle o no, per s
que en presenta pel que fa al
fet de si aquest article ha
danar apostrofat o no. Tant la
variant apostrofada (lHaia)
com la variant no apostrofada
(la Haia) sn correctes, per s
aconsellable ls de larticle
sencer per tal devitar lhomofonia amb el nom Laia. La
UOC prefereix aquesta darrera
grafia, que a ms coincideix
amb ls tradicional.
189
Nom en catal
Nom original
Gijn
Xixn
Grove, O
Grove, O
Guadalajara
Guadalajara
Guipscoa
Gipuzkoa
Haia, la
Den Haag
Hlsinki
Helsinki
Hondarribia
Hondarribia
Huelva
Huelva
Jerez de la Frontera
Jerez de la Frontera
Karrantza
Karrantza
Laudio
Laudio
Laxe
Laxe
Leioa
Leioa
Lekeitio
Lekeitio
Lemoa
Lemoa
Lnea de la Concepcin, La
Lnea de la Concepcin, La
Li
Lyon
Liorna
Livorno
Lizarra
Lizarra
Lle
Len
Logronyo
Logroo
Madrid
Madrid
Magncia
Mainz
Mlaga
Mlaga
Markina
Markina
Mrida
Mrida
Mungia
Mungia
Mrcia
Murcia
Mutriku
Mutriku
Muxika
Muxika
Navarra
Nafarroa
Oiartzun
Oiartzun
Oinati
Oinati
Ondarroa
Ondarroa
Ordes
Ordes
Orozko
Orozko
Osca
Huesca
Ourense
Ourense
Pas Basc
Pamplona
Iruina
Pasaia
Pasaia
Plentzia
Plentzia
Pobra do Caramial, A
Pobra do Caramial, A
Ponteareas
Ponteareas
Pontedeume
Pontedeume
Porto do Son
Porto do Son
Poyo
Poio
Ravenna
Ravenna
Rianjo
Rianjo
Ribadesella
Ribadesella
Rioja, la
Rioja, La
Sangesa
Zangoza
Donibane-Lohitzune
Sant Sebasti
Donostia
Santiago de Compostella
Santiago de Compostela
Santurtzi
Santurtzi
Topnims
190
Nom en catal
Topnims
Nom original
Sanxenxo
Sanxenxo
Saragossa
Zaragoza
Saxnia
Sachsen
Tenerife
Tenerife
Terol
Teruel
Tor
Torino
Tui
Tui
Vilagarca de Arousa
Vilagarca de Arousa
Vilalba
Vilalba
Vitria
Gasteiz
Viveiro
Viveiro
Xinzo de Limia
Xinzo de Limia
Zarautz
Zarautz
Zestoa
Zestoa
Zornotza
Zornotza
Zumaia
Zumaia
Zuric
Zrich
Castell
Angls
Afganistan
Afganistn
Afghanistan
Albnia
Albania
Albania
Alemanya
Alemania
Germany
Algria
Argelia
Algeria
Andorra
Andorra
Andorra
Angola
Angola
Angola
Anguilla
Anguila
Anguilla
Antrtida
Antrtida
Antarctica
Antigua i Barbuda
Antigua y Barbuda
Antilles Neerlandeses
Antillas Holandesas
Netherlands Antilles
Arbia Saudita
Arabia Saud
Saudi Arabia
Argentina
Argentina
Argentina
Armnia
Armenia
Armenia
Aruba
Aruba
Aruba
Austrlia
Australia
Australia
ustria
Austria
Austria
Azerbaidjan
Azerbaiyn
Azerbaijan
Bahames
Bahamas
Bahamas
Bahrain
Bahrein
Bahrain
Bangla Desh
Bangla Desh
Bangladesh
Barbados
Barbados
Barbados
Blgica
Blgica
Belgium
Belize
Belice
Belize
Benn
Benn
Benin
Bermudes
Bermudas
Bermuda
191
Catal
Castell
Topnims
Angls
Bhutan
Bhutan
Bhutan
Bielorssia
Bielorusia
Belorussia / Byelorussia
Bolvia
Bolivia
Bolivia
Bsnia i Hercegovina
Bosnia-Herzegovina
Botswana
Botswana
Botswana
Brasil
Brasil
Brazil
Brunei
Brunei
Brunei
Bulgria
Bulgaria
Bulgaria
Burkina Faso
Burkina Faso
Burkina Faso
Burundi
Burundi
Burundi
Cambodja
Camboya
Cambodia
Camerun
Camern
Cameroon
Canad
Canad
Canada
Cap Verd
Cabo Verde
Cape Verde
Centreafricana, Repblica
Repblica Centroafricana
Cisjordnia
Cisjordania
Cisjordan
Colmbia
Colombia
Colombia
Comores
Comores
Congo
Congo
Congo
Congo
go
Repblica de Corea
Republic of Korea
lar de Corea
Republic of Korea
Costa dIvori
Costa de Marfil
Costa Rica
Costa Rica
Costa Rica
Crocia
Croacia
Croatia
Cuba
Cuba
Cuba
Dinamarca
Dinamarca
Denmark
Djibouti
Yibuti
Djibouti
Dominica
Dominica
Dominica
Dominicana, Repblica
Repblica Dominicana
Dominican Republic
Egipte
Egipto
Egypt
El Salvador
El Salvador
El Salvador
Equador
Ecuador
Ecuador
Eslovquia
Eslovaquia
Slovakia
Eslovnia
Eslovenia
Slovenia
Espanya
Espaa
Spain
Estnia
Estonia
Estonia
Etipia
Etiopa
Ethiopia
Fiji
Fiji
Fiji
Filipines
Filipinas
Philippines
Finlndia
Finlandia
Finland
Frana
Francia
France
Gabon
Gabn
Gabon
Gmbia
Gambia
Gambia
Gergia
Georgia
Georgia
Ghana
Ghana
Ghana
Gibraltar
Gibraltar
Gibraltar
Great Britain [United Kin-
Grcia
Grecia
Greece
Grenada
Granada
Grenada
gdom]
192
Catal
Castell
Topnims
Angls
Guaiana Francesa
Guayana Francesa
French Guiana
Guatemala
Guatemala
Guatemala
Guinea
Guinea
Guinea
Guinea Bissau
Guinea-Bissau
Guinea-Bissau
Guinea Equatorial
Guinea Ecuatorial
Equatorial Guinea
Guyana
Guyana
Guyana
Hait
Hait
Haiti
Hondures
Honduras
Honduras
Hong Kong
Hong-Kong
Hong Kong
Hongria
Hungra
Hungary
Iemen
Yemen
Yemen
ndia
India
India
Indonsia
Indonesia
Indonesia
Iran
Irn
Iran
Iraq
Irak
Iraq
Irlanda
Irlanda
Ireland
Islndia
Islandia
Iceland
Israel
Israel
Israel
Itlia
Italia
Italy
Iugoslvia
Yugoslavia
Yugoslavia
Jamaica
Jamaica
Jamaica
Jap
Japn
Japan
Jordnia
Jordania
Jordan
Kazakhstan
Kazajstn
Kazakhstan
Kenya
Kenya
Kenya
Kirguizistan
Kirguizistn
Kyrgyzstan
Kiribati
Kiribati
Kiribati
Kuwait
Kuwait
Kuwait
Laos
Laos
Laos
Lesotho
Lesotho
Lesotho
Letnia
Letonia
Latvia
Lban
Lbano
Lebanon
Libria
Liberia
Liberia
Lbia
Libia
Libya
Liechtenstein
Liechtenstein
Liechtenstein
Litunia
Lituania
Lithuania
Luxemburg
Luxemburgo
Luxembourg
Macau
Macao
Macao
Macednia
Macedonia
Macedonia
Madagascar
Madagascar
Madagascar
Malisia
Malasia
Malaysia
Malawi
Malawi
Malawi
Maldives
Maldivas
Maldives
Mali
Mali
Mali
Malta
Malta
Malta
Marroc
Marruecos
Morocco
Marshall, arxiplag
Islas Marshall
Marshall Islands
Maurici
Mauricio
Mauritius
Mauritnia
Mauritania
Mauritania
Mxic
Mxico
Mexico
Federated States of
nesia
Micronesia
Moambic
Mozambique
Mozambique
Moldvia
Moldavia
Moldavia
193
Catal
Castell
Topnims
Angls
Mnaco
Mnaco
Monaco
Monglia
Mongolia
Mongolia
Myanmar
Myanmar
Nambia
Namibia
Namibia
Nauru
Nauru
Nauru
Nepal
Nepal
Nepal
Nicaragua
Nicaragua
Nicaragua
Nger
Nger
Niger
Nigria
Nigeria
Nigeria
Noruega
Noruega
Norway
Nova Zelanda
Nueva Zelanda
New Zealand
Oman
Omn
Oman
Pakistan
Pakistn
Pakistan
Palaos o Palau
Palau Islands
Panam
Panam
Panama
Papa-Nueva Guinea
Paraguai
Paraguay
Paraguay
Per
Per
Peru
Polnia
Polonia
Poland
Portugal
Portugal
Portugal
Puerto Rico
Puerto Rico
Puerto Rico
Qatar
Qatar
Qatar
Romania
Rumania
Romania
Rssia
Rusia
Rwanda
Ruanda
Rwanda
Shara Occidental
Sahara Occidental
Western Sahara
Saint Lucia
Santa Luca
Saint Lucia
Salom
Salomn
Solomon Islands
Samoa Occidental
Samoa Occidental
Western Samoa
San Marino
San Marino
San Marino
Senegal
Senegal
Senegal
Srbia i Montenegro
Serbia y Montenegro
Seychelles
Seychelles
Seychelles
Sierra Leone
Sierra Leona
Sierra Leone
Singapur
Singapur
Singapore
Sria
Siria
Syria
Somlia
Somalia
Somalia
Sri Lanka
Sri Lanka
Sri Lanka
Sud-frica, Repblica de
Repblica Sudafricana
Sudan
Sudn
Sudan
Sucia
Suecia
Sweden
Sussa
Suiza
Switzerland
Surinam
Surinam
Suriname o Surinam
Swazilndia
Swazilandia
Swaziland
Tadjikistan
Tayikistn
Tajikistan
Tailndia
Tailandia
Thailand
Taiwan
Taiwan
Taiwan
Tanznia
Tanzania
Tanzania
Togo
Togo
Togo
Tonga
Tonga
Tonga
Trinitat i Tobago
Trinidad y Tobago
194
Catal
Castell
Topnims
Angls
Tunsia
Tnez
Tunisia
Turkmenistan
Turkmenistn
Turkmenistan
Turquia
Turqua
Turkey
Tuvalu
Tuvalu
Tuvalu
Txad
Chad
Chad
Txeca, Repblica
Repblica Checa
Czech Republic
Txecoslovquia
Checoslovaquia
Czechoslovaquia
Ucrana
Ucrania
Ukraine
Uganda
Uganda
Uganda
Uni Sovitica
Unin Sovitica
Soviet Union
Uruguai
Uruguay
Uruguay
Uzbekistan
Uzbekistn
Uzbekistan
Vanuatu
Vanuatu
Vanuatu
Vatic
Vaticano
Vatican City
Veneuela
Venezuela
Venezuela
Vietnam
Vietnam
Vietnam
Xile
Chile
Chile
Xina
China
China
Xipre
Chipre
Cyprus
Zmbia
Zambia
Zambia
Zimbbue
Zimbabue
Zimbabwe
195
Bibliografia
En aquesta llista no hi figuren totes les gramtiques, els diccionaris, els vocabularis o els manuals bsics, que tot lingista ha de conixer, sin solament
la bibliografia que sha citat en els diferents punts daquesta guia, cosa que
no vol dir que la que no hi surt sigui menys important.
Alberich, Joan; Ros, Montserrat (1993). La transcripci dels noms propis grecs
i llatins. Barcelona: Enciclopdia Catalana (Biblioteca Universitria, 13).
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. (1978). Diccionari catal-valencibalear (2a. ed.). Palma de Mallorca: Moll.
< http://dcvb.iecat.net>
Atles universal catal (1991, 3a. ed.). Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Badia Margarit, Antoni M. (1994). Gramtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopdia Catalana (Biblioteca Universitria, 22).
Badia, Jordi i altres (1997). El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el catal. Barcelona: Edicions Castellnou.
Bruguera, Jordi (1990). Diccionari ortogrfic i de pronncia. Barcelona: Enciclopdia Catalana.
Cabr, M. Teresa (1992). La terminologia: les teories, els mtodes, les aplicacions. Barcelona: Empries.
Coromina, Eusebi (1993). El 9 Nou. Manual de redacci i estil (3a. ed.). Vic:
Diputaci de Barcelona / Eumo Editorial / Premsa dOsona.
Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra (1994). Barcelona:
Universitat Pompeu Fabra.
Documents de la Secci Filolgica, I (1990). Barcelona: Institut dEstudis Catalans (Biblioteca Filolgica, XIX).
Documents de la Secci Filolgica, II (1993). Barcelona: Institut dEstudis Catalans (Biblioteca Filolgica, XXVII).
Documents de la Secci Filolgica, III (1996). Barcelona: Institut dEstudis Catalans (Biblioteca Filolgica, XXX).
Bibliografia
196
Bibliografia
197
Bibliografia
198
Bibliografia
[document
en
200
Bibliografia