Gesti del temps

Perdre el temps te una connotaci negativa pero realment el temps

no es perd. No tenim recepci sensorial per captar el temps. Sin que
s una construccin per organitzar-nos la vida.
El temps com a conecepte depn de la cultura o s culturodependent,
el temps com una mercaderia.
Vespert i matut son cronotipus els cronotipus marquen els
moments del dia en que tenim ms facilitat per realitzar funcions
cognitives, aquell perode en que ets ms hbil. Aplicable a qualsevol
mbit de la vida en que tinteressi la teva performancia.
Idealment vaig a dormir a les i em llevo a les
El teu moment preferit del dia per a estudiar s
Quant creus que trigues a preparar-te per sortir de casa i venir a la
uab?? /el que pretenem es saber si thavies plantejat mai intervals;
com estimeu aquest pas del temps.
Distorsions temporals per sobre estimaci o per sub estimaci.
Quan triguen en obrir-se les portes del metro? / Estimem llindars
dintervals temporals; esperem que un esdeveniment passi amb un
lapse determinat de temps. Si es supera aquest interval lexpectativa
dinterval es supera i ens trenca lexpectativa.
Plantejeu-vos que necesita el vostre cervell (expectatives, records
dintervals temporals) per agafar una pilota en un moment X.
Dones ms importancia al passat, al present o al futur? I quan tenies
18 anys? normalment en els tres marcs temporals hi ha un equilibri.

Vosaltres creieu que el temps existeix? Hi ha un temps absolut a fora

que continua corrent? Es una questi temticament forta, que
preocupa al ser hum desde fa molt de temps.
Encara que sigui un constructe social. Qu es el temps? I com es
construeix aquest fet? Com adquirim nosaltres la noci del temps?
Quin canvi ha marcat la conducta del ser hum? Hi ha un fet al que
estem sotmesos, la llum i la foscor. Aix ens comporta una vida de
reps i acci quan hi ha aquests canvis. El temps est lligat amb
temps de memria ( diferents ritmes mnemnics), canvis externs
poden organitzar la conducta. La influncia duns canvis astronmics
que son llum i foscor i desprs, amb el temps segons latitud, canvis
estacionals. La mort i el naixement com a organitzadors nics (i
ltims).
Parmenides, ning es banya dues vegades en el mateix riu, les coses
canvien. La paradoxa de Zenn el temps no existeix ( deien que si
Aquiles feia una competici amb una tortuga i li donava una ventatge
a la tortuga, mentre ell corria la primera meitat ella hauria recorregut
un altre tros i aix si anem subdividint el lapse de temps-recorregut
mai latrapar / lo mateix amb la paradoxa de la flecha). El temps no
existeix perqu son instants. Segons Plat el temps no s res ms que
la imatge de leternitat, una cosa absoluta que existeix fora. Per
Aristtil, el temps s el nombre del moviment segons un abans i
desprs. No hi ha temps si no hi ha canvi i no hi ha canvi si no hi ha
aconteixements. El temps no s independent de lo que sest
modificant sigui un aconteixement o un fet concret.
La qesti s sempre la mateixa:
Temps absolut/relatiu considerem elements fsics.
Temps objectiu/temps subjectiu.
Pero no est clar.

Diferents maneres de veure el temps. Qu sha fet i qu shi ha

guanyat.
Podriem preguntar-nos si percebem el temps en simples termes de
percepci i la resposta s que no. No hi ha un estimul que poguem
captar. Podriem dir que s una construcci social perqu no hi ha un
estimul subjacent. Diem que hi ha temps perqu hi ha hagut alguna
modificaci (p.e. DIA/NIT) i ens dona la idea de que hi ha hagut algun
canvi (algo) i ho hem de recordar.