CURS DE TRACTAMENT

PSICOLGIC
COGNITIVOCONDUCTUAL
ADREAT A PSIQUIATRES
Trastorns Afectius
Esther Trepat
Directora
Fundaci Institut de Psicologia

Trastorns Afectius

NDEX
1. Evidncia cientfica.
2. Tractament cognitivoconductual:

Objectius

Psicoeducaci

Educaci emocional i afectiva

Planificaci dactivitats

Relaxaci

Reestructuraci Cognitiva

Habilitats socials, assertivitat i habilitats de comunicaci

Resoluci de problemes

Autocontrol

Entrenament per a la millora de lautoestima i lautoeficcia

Higiene de la son

Intervenci amb pares

3. Comorbiditat.
4. Coordinaci interdisciplinar.
5. Tractament de continuaci i prevenci de recaigudes.
6. Bibliografia
Trastorns Afectius

Intervenci psicoteraputica
cognitivoconductual

1.EVIDNCIA CIENTFICA
Trastorns Afectius

EVIDNCIA CIENTFICA
El protocol de tractament de la DI, com el de
qualsevol altre trastorn, ha de fonamentar-se
en la Prctica Basada en lEvidncia.
El desenvolupament dels EBT s un important aven
en psicoterpia. En el cas de la terpia infantil s
realment convenient ja que es practiquen ms de 550
psicoterpies. Daquestes, la gran majoria no disposen
destudis controlats. (Kazdin, 2000)

Trastorns Afectius

EVIDNCIA CIENTFICA
La Prctica Basada en lEvidncia.

La prctica basada en levidncia s un

terme ampli i es refereix a la prctica
clnica que es construeix mitjanant
levidncia sobre les intervencions, la
percia clnica i les necessitats, valors,
preferncies dels clients i la seva
integraci en la presa de decisions en el
procs teraputic. (Kazdin, 2008)
Trastorns Afectius

EVIDNCIA CIENTFICA
Kazdin, A.E. & Weisz, J.J (2010).
Evidence-Based Psychotherapies for
Children and Adolescents. Guilford
Press. NY
Stark, K., Streusand, W., Krumholz, L &
Patel, P. (2010). Cognitive-Behavioral
Therapy for Depression. The ACTION
Treatment program for Girls.
Weersing, R. & Brent, D. (2010).
Treating Depression in Adolescents
Using Individual Cognitive-Behavioral
Therapy.
Trastorns Afectius

QU CAL PER PODER CONSIDERAR UN

TRACTAMENT EFICA (Validaci emprica)
Criteris proposats per la Divisi 12 de Psicologia
Clnica de lAssociaci Americana de Psicologia
Al menys dos estudis experimentals intergrups que el tractament
s estadsticament superior al no tractament o a un tractament
placebo o a un altre tractament.
Manuals de tractament o tractaments descrits amb tal precisi
que es puguin replicar.

Aplicats en
depressius.

mostres

ben

caracteritzades

amb

trastorns

Eficcia demostrada per almenys dos equips dinvestigaci

independents.
(Chambless i collaboradors, 1998)
Trastorns Afectius

QU CAL PER PODER CONSIDERAR UN TRACTAMENT EFICA

(Validaci emprica)
1. TRACTAMENTS BEN ESTABLERTS:
1.1. Almenys 2 bons estudis que demostrin eficcia:
amb correcte disseny de grups
realitzats per 2 equips dinvestigaci independents
en 2 mbits de recerca diferents

a) El tractament ha de ser superior de manera estadsticament significativa a

tractament farmacolgic o al placebo psicolgic o a un altre tractament
O
b) El tractament s equivalent a un tractament ben establert en estudis amb
suficient potncia estadstica per a detectar diferncies moderades
1.2. Per laplicaci del tractament es van utilitzar manuals de tractament
1.3. Els estudis shan implementat en una poblaci tractada per a problemes ben
especificats, amb criteris dinclusi concrets, vlids i fiables.
1.4. Mesures davaluaci de resultats vlides i fiables

1.5. Sistemes danlisi de dades apropiats

Trastorns Afectius

QU CAL PER PODER CONSIDERAR UN TRACTAMENT EFICA

(Validaci emprica)
2. TRACTAMENTS PROBABLEMENT EFICAOS
Hi ha dhaver almenys dos bons estudis que demostren que el tractament s
superior de manera estadsticament significativa a un grup control de llista
despera
O
Un o ms bon estudi que compleixin els criteris per als tractaments ben
establerts, amb una excepci: haver estat realitzat per dos equips
investigadors independents i en mbits de recerca diferents
3. TRACTAMENTS POSSIBLEMENT EFICAOS
Almenys un bon estudi, demostrant que el tractament s efica, amb absncia
devidncia contrria
4. TRACTAMENTS EXPERIMENTALS
Tractaments encara no provats en estudis que compleixin els criteris de
metodologia de la Task Force

Trastorns Afectius

EVIDNCIA CIENTFICA
National Institute for Health and Clinical Excellence
National Clinical Practice Guideline Number 28
Les guies de prctica clnica sn un recull sistemtic de
recomanacions per a clnics i pacients que proporcionen
informaci per a la presa de decisions referents als
tractaments apropiats per determinats trastorns.
Es desenvolupen en base a la millor evidncia disponible.
El seu objectiu s millorar els estndards de qualitat dels
tractaments, disminuint les variacions per tal dorganitzar
serveis de salut centrats en el pacient.
Cal recordar que labsncia devidncia emprica duna
intervenci en particular no s el mateix que
levidncia de la seva ineficcia.
Trastorns Afectius

TASK FORCE ON EVIDENCE-BASED THERAPY RELATIONSHIPS

(APA DIVISIONS 12 & 29), JANUARY 2, 2011

La relaci teraputica contribueix de manera substancial als resultats

de la psicoterpia, independentment del tipus especfic de tractament.

Els protocols de tractament han dabordar criteris i directrius per

lestabliment duna bona aliana teraputica.
Shan de fer esforos per promulgar les prctiques basades en
l'evidncia (EBPs) que incloguin criteris daliana teraputica.

L'adaptaci del tractament a les caracterstiques especfiques del

pacient (a ms del diagnstic) millora l'eficcia del tractament.
Hi ha interacci dels mtodes de tractament, les caracterstiques del
pacient i les qualitats o habilitats teraputiques del clnic.
Els elements que contribueixen a establir una bona aliana
teraputica shan incloure en els estudis de recerca i en els programes
de formaci dels clnics.
Trastorns Afectius

EVIDNCIA CIENTFICA
Relaci entre bons resultats i caracterstiques
del terapeuta/pacient
Hi ha alguna evidncia que els professionals entrenats en
psicoterpia tenen millors resultats que els paraprofessionals.
Tamb hi ha alguna evidncia que laliana teraputica s un
predictor de bons resultats. Els terapeutes capaos de crear
aquesta aliana amb joves deprimits seran ms eficaos.
(Nationat Institute for Clinical Excellence-National Clinical Practice Guideline
28)

Sha constatat que laliana teraputica s un element decisiu

per a promoure el canvi i facilitar leficcia del tractament.
(Kazdin, 2005)

Trastorns Afectius

EVIDNCIA CIENTFICA
ACTION Treatment Program s ms efectiu que la llista despera . Desprs
daplicar el programa el 80% de nenes ja no complien criteris diagnstics de
TD tant si shavia fet lentrenament a pares com si no shavia fet. (Satark,
Stapleton & Fisher, 2009)
http://www.amazon.com/Taking-Action-Workbook-OvercomingDepression/dp/1888805056
Taking Action: A Workbook for Overcoming Depression [Spiral-Bound]
Kevin Stark (Author), Philip C. Kendall (Author), Mary McCarthy (Author), Mary
Stafford (Author), Rachel Barron (Author), Marcus Thomeer (Author)
Be the first to review this item |

Trastorns Afectius

EVIDNCIA CIENTFICA
Quin tractament per a la infantesa i per a ladolescncia?

1. La terpia cognitivoconductal s avui la terpia psicolgica

de primera elecci ja que s la nica modalitat de
psicoterpia sobre la qual existeixen dades deficcia en
nens que encara no han arribat a la pubertat. (Harrington i
cols, 1998; Mndez i cols, 2003)

2. La terpia cognitivoconductual i la terpia interpersonal sn

dos tractaments ben establerts pel tractament de la
depressi en adolescents; ja que les dues tenen
recolzament empric de la seva eficcia, especialment la
primera per comptar amb major nombre destudis emprics.
(Reinecke, Ryan, & DuBois, 1998; Lewinsohn & Clarke, 1999; Roseelo,
1999; Mufson, 1999; Clerke, 2000; Mufson, 2004,; Stark, Stapleton, &
Fisher, 2009)
Trastorns Afectius

Intervenci psicoteraputica
cognitivoconductual

2.TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL

Objectius
Millorar la simptomatologia prpia del trastorn
depressiu.
Reduir la possible comorbiditat.
Promoure el desenvolupament normal a nivell
social, emocional i escolar.
Reduir lestrs familiar.

Prevenir i reduir els riscos de recaiguda.

(National Institute for Health and Clinical Excellence National Clinical Practice Guideline Number 28 )

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Algunes consideracions
cognitvoconductual:

dins

del

tractament

1. Les tcniques de terpia de la depressi infantil sn les

mateixes que les dadults.
2. Importncia dels diferents trams dedat.
3. Quant ms petit s el nen ms adequades sn les tcniques
conductuals.
4. Les estratgies cognitives no shan dutilitzar abans dels 7 anys.
5. El nen est en ple desenvolupament cognitiu pel que es
requereix duna adequada adaptaci dels procediments i del
llenguatge i la mxima simplificaci possible en laplicaci
destratgies cognitives.
6. Dependncia del grup familiar i importncia de lmbit escolar.
(Adaptat de del Barrio, 2008)
Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Algunes consideracions dins del tractament cognitvoconductual:
1. Dificultat per establir quines estratgies i tcniques concretes
han dincloure.
2. Les diferncies entre els diferents tractaments de TC sn petites
i les diferents tcniques shan mostrat en la seva aplicaci
individual tractaments eficaos.
Teories multicausals de la depressi

Mltiples objectius teraputics

Mltiples estratgies i tcniques
Tractaments muliticomponents
Trastorns Afectius

(Mndez i cols, 2000, 2002)

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Programes de tractament multicomponents ben establers
CARACTERSTIQUES

ACCI (Stark)

CURS DAFRONTAMENT DE LA
DEPRESSI-VERSI
ADOLESCENTS (Lewinsohn)

Poblaci diana

Nens (edat mitjana 11 anys)

Adolescents (edat mitjana 16 a)

Format

Grupal

Grupal

Durada

30 setmanes

8 setmanes

Sessions

30 (45-50 minuts)

16 (120 minuts)

Tcniques principals

Activitats agradables
Autocontrol
Relaxaci
Reestructuraci Cognitiva
Entrenament en assertivitat
Soluci de problemes
Soluci de problemes interpersonals
Educaci emocional
Autoinstruccions

Activitats agradables
Autocontrol
Relaxaci
Reestructuraci Cognitiva
Entrenament en HHSS
Soluci de conflictes
Habilitats de comunicaci
Manteniment i prevenci de
recaigudes

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
SMPTOMES

INTERVENCIONS ESPECFIQUES

INSOMNI

Higiene de la son, autoinstruccions, relaxaci,

ideacions positives

DESESPERANA

Entrenament en soluci de problemes i RC

BAIXA AUTOESTIMA

Oportunitats dexperincia dxit, autoinstruccions

i RC

PERCEPCI DE NO SER ESTIMAT

Entrenament a pares, autoinstruccions, RC

DIFICULTATS DE CONCENTRACI

Entrenament en autoinstruccions

TRISTESA I PRDUA DE PLAER

Planificaci dactivitats i RC

IRRITABILITAT

Educaci emocional, autoinstruccions, relaxaci,

RRPP, tcniques dautocontrol

CANSAMENT

Programa dactivitats, exercici fsic i RC

SENTIMENTS DE CULPA

Entrenament atribucional i RC

PRDUA DE GANA

Consell nutricional a pares i adolescent

RETRAIMENT

HHSS, RC, Programa dactivitats

(Adaptat de Kendall, 2000)

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Psicoeducaci pacient
-A partir dels smptomes que hem detectat en el procs davaluaci
explicarem qu creiem els professionals que li passa i com el podem
ajudar.
-En nens petits no donarem ms informaci de la que calgui i el nen
demani.

-Lobjectiu s que se sentin motivats per realitzar canvis i generem la

confiana suficient, amb empatia i comprensi, i demostrant que
tenim coneixements i recursos que li podem facilitar per aconseguir
una millora significativa per que necessitarem de la seva implicaci.

Psicoeducaci pares
- Qu s la depressi, teories explicatives, necessitat de collaboraci
en el tractament i pautes dactuaci al llarg del tractament.
Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Educaci emocional o afectiva
Denominaci democions.
Identificaci democions.
Relaci entre emoci, pensament i conducta.
Estratgies de canvi i afrontament democions negatives.
Increment democions positives.

Pistes internes i externes de les emocions.

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Planificaci dactivitats
Explicaci de la importncia de fer activitats agradables
per la seva relaci amb la millora de lestat dnim.
Llistat dactivitats que li agraden fer (inventaris o pensant
abans de lepisodi depressiu). Incloure activitats de domini.
Contracte conductual i tasques per casa
Autoreforament

Registres
Implicaci de pares
Hem de tenir en compte que el pla dactivitats sigui realista

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Relaxaci

Diferents estudis han demostrat que s necessari

incloure lentrenament en relaxaci en els protocols
de depressi infantil per:
Relaci existent entre depressi i estrs.
Comorbiditat amb trastorns dansietat.
Els seus efectes contraresten la irritabilitat i la
tristesa.
Evidncia de la seva eficcia.

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Reestructuraci Cognitiva
Objectiu: aprendre a detectar els pensaments
que no ens ajuden a adaptar-nos i que sn
distorsionats per a modificar-los.

Fases:
1. Explicaci del model de terpia cognitiva.
2. Entrenament en autoobservaci i registre
de distorsions.
3. Cerca de pensaments alternatius.

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Reestructuraci Cognitiva
Detectar distorsions cognitius
Explicar triada cognitiva.
Distorsions cognitives i pensaments automtics negatius.
Fer mfasis en:

Pensament dicotmic.
Magnificaci i minimitzaci.
Catastrofisme.
Generalitzaci.
Falses atribucions de control.
Canviar a pensament positiu i realista.
Trastorns Afectius

Tots alguns
Ning alguns
Sempre a vegades
Mai a vegades
No soporto Magradaria

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Habilitats socials, assertivitat i habilitats de comunicaci

Lewinsohn i Clarke (1984) proposen que lincrement

dHHSS permet obtenir ms reforament positiu i
com a conseqncia la simptomatologia depressiva
disminueix.
La investigaci constata que lentrenament en HHSS
millora els repertoris bsics de conducta en nens i
adolescents.
Els programes dHHSS shan demostrats eficaos
aplicats a nens i joves amb dificultats en lrea social.
Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Habilitats socials, assertivitat i habilitats de comunicaci
Entrenament en habilitates socials

Objectiu: fomentar la comunicaci fluida i adquirir

estratgies que li permetran establir patrons de
comunicaci adequats per afavorir relacions
interpersonals i defensar els seus drets duna manera
assertiva.

Fases:
1. Instrucci verbal.
2. Modelat.
3. Assaig de conducta.
4. Retroalimentaci i reforament positiu.
5. Tasques per a casa.
Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Resoluci de problemes
Entrenament en soluci de problemes (DZurilla y Golfried, 1971)

1. Objectius sn: ensenyar al menor que els

problemes formen part de la vida, que reconegui
els problemes quan apareguin i que no respongui
de forma impulsiva.
2. Definir el problema: en qu consisteix el
problema?, qu succeeix abans i desprs?, en
qu situacions em passa?, quines conseqncies
t?.

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Resoluci de problemes
Entrenament en soluci de problemes (DZurilla y Golfried, 1971)

4. Pensar possibles soluciones para cadascun dels

problemes, sense valorar pel moment que siguin
bones o dolentes.
5. Contestar per cada soluci: quines conseqncies
bones i dolentes tindr la posta en marxa de cada
alternativa?.
6. Planificaci i posta en prctica de la soluci
escollida, qu necessito per aconseguir-ho?.

7. Verificar i avaluar el resultat.

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Resoluci de problemes
Entrenament en soluci de problemes (DZurilla y Golfried, 1971)

1. Quin s el meu problema?.

2. Qu vull aconseguir?.
3. Quin s el meu pla?.
4. Com ho far?.

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Entrenament en autocontrol
Objectiu: ensenyar als pacients a ser els
seus propis terapeutes mitjanant el disseny
dautointervencions que els hi permetin
modificar els antecedents i conseqents
que mantenen les conductes problemes i
aix aconseguir fites a curt, mig i llarg
termini (Daz-Garca, Comeche i VallejoPareja, 1996).

Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Entrenament en autocontrol
Fases (Bermdez y Buela-Casal, 2004):

1. Autoobservaci: observar i registrar la prpia

conducta, fent s dautoregistres diferenciant les
prosocials i les disocials.
2. Establiment dobjectius realistes.
3. Entrenament en tcniques concretes: control
estimular, autoobservaci, tcniques dafrontament,
tcnica de la tortuga (Schneider i Robin, 1973),
relaxaci i autoavaluaci.
4. Generalitzaci.
5. Avaluaci.
Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Higiene de la son
Realitza un ritual abans danar a a dormir

Cada dia avana lhora danar a dormir de 10 en 10

minuts per anar ajustant a poc a poc lhora correcta per
descansar
No estudis per les nits, intenta tenir un
moment de tranquillitat
Posat el despertador a la mateixa hora
Intenta que la teva habitaci, sigui un lloc
a on nicament dormis
Trastorns Afectius

TRACTAMENT COGNITIVOCONDUCTUAL
Intervenci amb pares
Els objectius concrets de la intervenci amb pares es
centren a ensenyar:
1. Mtodes positius pel maneig de la conducta
2. Habilitats personals pel propi control de les seves
emocions com la ira i lhostilitat
3. Procediments per incrementar lautoestima dels
seus fills.
4. Habilitats per planificar activitats

Trastorns Afectius

Intervenci psicoteraputica
cognitivoconductual

3.COMORBIDITAT
Trastorns Afectius

COMORBIDITAT
El tractament de la comorbiditat tamb sha d incloure
en el disseny teraputic.
Els tractaments delecci tamb seran tractaments
amb recolzament empric.

Entre el 50 i el 80% dels deprimits tamb compleixen

criteris dun altre trastorn (25% TC i/o TND; 25% TAS;
15% TOC; 5% TCA o altres trastorns dansietat o
TDAH) que tamb es tracten amb terpia
cognitivoconductual.

Trastorns Afectius

Intervenci psicoteraputica
cognitivoconductual

4.TRACTAMENT DE CONTINUACI I PREVENCI DE

RECAIGUDES

Trastorns Afectius

TRACTAMENT DE CONTINUACI I
PREVENCI DE RECAIGUDES
Prolongaci de la terpia fins uns mesos desprs que
es produeix una remissi parcial o total al final del
tractament agut per tal dassegurar una remissi
complerta i una recuperaci total.

Kroll i cols (1996) van observar que la inclusi de sis

sessions de recordatori de TCC mensuals millorava en
un 30% el percentatges de recaigudes.

Trastorns Afectius

TRACTAMENT DE CONTINUACI I
PREVENCI DE RECAIGUDES
En les darreres sessions del tractament es fa un resum
de totes les tcniques apreses.
Es recorden les situacions de possible risc i qu cal fer.
Es donen pautes a pares per lobservaci de levoluci i
es descriuen signes dalarma que requeririen nova
consulta.
Desprs de las sessions de tractament continuades es
fan visites de seguiment: al mes, als 3 mesos i cada 6
mesos.
Trastorns Afectius

Intervenci psicoteraputica
cognitivoconductual

6. CONCLUSIONS
Trastorns Afectius

CONCLUSIONS
1. s necessari fonamentar la prctica clnica basada
en la evidncia cientfica.
2. La terpia cognitivoconductual s la terpia delecci
per nens i per adolescents. Amb adolescents tamb
hi ha evidncia de la TI.
3. El tractament ha dincloure als pares.

4. El tractament ha dincloure el seguiment i la

prevenci de recaigudes.
5. Shan de tractar tamb els possibles trastorns
comrbids.

Trastorns Afectius

Intervenci psicoteraputica
cognitivoconductual

7.BIBLIOGRAFIA
Trastorns Afectius

BIBLIOGRAFIA
-

Chambless, D.L., Baker,M.J., Baucom,D.H.et al. (1998). Update on empirically

validated therapies, II. The clinical Psychologist, 51, 3-16.

Clarke, G.N.y Lewinsohn, P.M. (1986). The Coping with Depression Course-

Adolescent Version. A psychoeducational intervention for unipolar depression in

hihg school students. Manuscrito no publicado. Oregon Research Institute,
Eugene, OR.

Del Barrio, V. (2008). Tratando depresin infantil. Recursos Teraputicos. Ed.

Pirmide.

Del Barrio. V. (2000). La depresin infantil. Factores de riesgo y possibles

soluciones. EA Ediciones Aljibe.

Del Barrio, V. (2007). El nio deprimido. Causa, evaluacin y tratamiento. Ed

Ariel Psicologa.

Trastorns Afectius

BIBLIOGRAFIA
-D'Zurilla, T.J. & Goldfried, M.R. (1971). Problem-solving and behaviour
modification. Journal of Abnormal Psychology, 78, 107-126
-Garcia-Vera, MP. Sanz, J. (2005). Depresin. En: Manual de terapia de
conducta en la infancia.
-Jacobson, E. (1994). Relajacin progresiva. Buenos Aires: Ed. Paids
Ibrica.
-Kazdin, A. E. & Weisz, J. R. (2003). Evidence-based psychotherapies for
children and adolescents. New York: Guildford Press.
-Kazdin, A.E. (2000). Psychotherapy for children and adolescents:
Directions for research and practice. New York: Oxford University Press.
-Kazdin, A.E. & Kendall. P.C. (1998). Current progress and future plans
developing effective treatments: comments and perspectives. Journal Clinical
Child Psychology, 27 (2): 217-26.
Trastorns Afectius

BIBLIOGRAFIA
Meichenbaum D. G. (1971). Training impulsive children to talk to
themselves: a means od developing self-control. Journal of Abnormal
Psychology, 77, 115-126.
National Institute for Clinical Excellence(2005). Depresion in Children and
young people. Identificacion and management in primary, community and
secondary care. National Clinical Practice Guideline Number 28. Published
by The British Psychological Society.
Schneider, M. & Robin, A. (1976). The Turtle Technique: A method for the
self-control of impulsive behaviour. In J. Drumboltz & C. Thoresen (eds.).
Counselling Methods. New York: Hold Rinehart & Winston.
Shaffer, D. Waslick, B. (2003). Las mltiples caras de la depresin en nios
y adolescentes. Revisiones en psiquiatra. Ars Medica.

Stark, K.D.i Kendall, P.C. (1996). Treating depressed children: therapist

manual for Action. Ardmore, PA: Workbook Publishing.

Trastorns Afectius

Material complementario
-

Comeche, I. Vallejo, M.A (2005). Manual de terapia de conducta en la infancia

y la adolescencia. Dykinson-Psicologa.

Del Barrio, V. (2005). Emociones inafantiles. Evoluci, tratamiento y

prevencin. Ed. Pirmide

Geis, P. y Folch, S. (2007). Quico i Tula. Sentiments. Barcelona: Combel

Editorial.

Friedberg, R. Mc Clure. J. (2005). Prctica clnica de terapia cognitiva con

nios y adolescentes. Ed. Paids.

Ingls Saura, C. J. (2003). Enseanza de habilidades sociales interpersonales

para adolescentes. Madrid: Ediciones Pirmide.

Kemmler, R. (2000). Relajacin para nios y adolescentes: El entrenamiento

autgeno. Madrid: TEA.

Lienas, G. y frica, F. (2008). Es necessiten petons. Barcelona: La Galera.

Trastorns Afectius

Material complementario

Lienas, G., y Fanlo, A. (2008). Un mirall al cor. Barcelona: La Galera

Monreal, V. (2005). Remordimiento. Madrid: Ediciones Gaviota.

Norac, C. y Dubois, C.K. (2000). Les paraules dolces. Barcelona: Editorial

Colimbo.

Valls Arndiga, A. (1998) Autocontrol 3. Entrenamiento en actitudes, valores

y normas: Educacin para la convivencia escolar. Alcoy: Marfil.

Valls Arndiga, A. (1998) Autocontrol 4. Entrenamiento en actitudes, valores

y normas: Educacin para la convivencia escolar. Alcoy: Marfil.

Valls Arndiga, A., y Valls Tortosa, C. Habilidades Sociales. 1er Ciclo de

Primaria. Alcoy: Marfil.

Vzquez, I. (2001). Tcnicas de relajacin y respiracin. Madrid: Editorial

Sntesis

Trastorns Afectius