el 3 de vuit

27

DIVENDRES, 9 DE SETEMBRE DEL 2016

Redacci i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Vilafranca del Peneds
Tel. 93 892 10 35
Editat amb la collaboraci de

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidncia

Impressi:
IMPRINTSA

redaccio@el3devuit.cat
maquetacio@el3devuit.cat
administracio@el3devuit.cat

Publicitat
Alt i Baix Peneds:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat

Dipsit Legal:
B-43447-1982
Delegaci El Vendrell:
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61

Difusi controlada per

Membre de
Donem suport a:

el3devuit.cat

w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
maquetacio@el3devuit.cat
administracio@el3devuit.cat

Un 11.09 ms

Independence Day Entre poc i massa

Diumenge, Onze de Setembre tamb far 40 anys de la

primera diada celebrada en
llibertat a Sant Boi, lany 1976.
Aquest estiu shan recordat
fora els 40 anys de la Marxa
de la Llibertat i PTV ha difs a
dojo lestada de la Marxa a Vilafranca amb lAssemblea, la
policia i el recital. Aniversaris.
Enguany sen celebren tants...!
Fa 40 anys, es va fer a Sant Boi
on es enterrat Rafael Casanova perqu el Govern no
deix fer cap acte a Barcelona. Tenien por. Es pact anar
al Baix Llobregat, al cor de les
comarques que acolliren el
gruix de la immigraci dels
anys 50 i 60. Quin encert. La
por del govern arrib a ordenar
que els discursos per rdio passessin un bucle duns minuts,
per tallar-los si convenia. Quina estultcia.
Sant Boi fou un acte unitari modlic. Shi nota encara
la traa del PSUC. Parl lAssemblea de Catalunya (AC), la
reina de la festa, el Consell de
Forces Poltiques, el pare de la
criatura, i el grup de partits no
arrenglerats, captats per a serhi tots. Jordi Carbonell mort
fa pocs diesparl en nom de
lAC i junt amb all de que la
prudncia no ens faci tradors
va fer el ms meravells cant
dintegraci poltica dels nouvinguts, dits nous catalans.
Malgrat les unanimitats, lestiu del 76 va viures amb ambivalnciala Marxa de la Llibertat, que era ms propera
als plantejaments de joves i
independentistes Defensava els quatre punts de lAC
i expressava amb fermesa el
punt que reclamava lexercici

Als Estats Units la seva festa

nacional, la seva Diada, s el 4
de juliol. Aquell dia se celebra la
signatura de la Declaraci dIndependncia respecte lImperi
Britnic, el 1776. Fa uns anys
vaig poder viure aquesta festa
de primera m, a Moraga, una
poblaci del nord de Califrnia
que, pels estndards americans,
t moltes similituds amb Gelida. Com un ms, vaig participar
amb la famlia dels amics que
macollien de tota la programaci tpica per aquell data tant
assenyalada. Es comenava per
tot tipus dactivitats a laire lliure, demostracions dentitats,
barbacoa comunitria, etc. per
acabar amb un castell de focs
dartifici. A continuaci, al vespre, es gaudia dun festival musical que durava hores mentre
es feia un picnic a la gespa amb
neveres plenes de cervesa ben
freda. Malgrat el que podem
veure a la televisi, no hi havia
una excessiva proliferaci de
banderes penjades i aix que
la meva estada va ser ja posterior als atemptats de l11S que
reforcessin el sentiment patritic entre els ciutadans.
Com si fos un mn parallel,
a casa nostra es viu de manera molt diferent. Els carrers
sn plens destelades, fins i tot
ms que senyeres, les quals a
fora de passar els anys estant
perdent la identificaci amb el
territori a favor de lensenya independentista. Una prova ben
recent s lestelada, involuntria o no, que li han posat al personatge animat dAndreu Buenafuente en la promoci de la
nova temporada de Movistar+.
Tornant a la Diada, dins les activitats que sorganitzen per als

Entretoc

Toio Ribas
Periodista

Fa 40 anys del
primer 11 de
setembre unitari
en llibertat
del dret a lautodeterminaci
que arrodonia la reivindicaci
dels principis estatutaris de
1932. Una frmula sinttica
i poc desplegadaper acollir
tothom: autonomistes i sobiranistes. La Marxa, inicialment
i sorprenentment no va
tenir el suport directe dels
partits. Martn Villa lenfil i
sembr Catalunya de policia
que obstaculitzava els marxaires. Aquest eren no violents a
fons. Sho creien.
La Marxa acab a Poblet. Amb
entrebancs. Sant Boi es despleg pacficament, amb bucle
radiofnic. Anava aix. Per hi
havia coincidncia fonda.
L11 de setembre denguany
registra divisions ms fondes
que les de 1976. s una llstima, tot i els suaus o subtils moviments dapropament.

El Peneds
tamb
existeix...

Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat

gelidencs hi ha una caminada i

un ball, per sobretot una baixada de torxes des del Castell a
la Plaa de la Vila i la sortida per
participar a la mobilitzaci de
lANC a Barcelona. En aquesta
manifestaci multitudinria i
festiva, es viur la Diada de forma reivindicativa per tamb
familiar entre centenars de milers de persones. Sens dubte sn
situacions fora allunyades de
viure el dia del teu pas. Potser
quan Catalunya aconsegueixi
la seva independncia les celebracions es desenvoluparan de
forma similar als Estats Units.
Molts catalans esperem gaudir
aviat ms tranquillament la Diada Nacional, de viure simplement el nostre Independence
Day.

En les escasses visites al CAP,

els consells de linfermer o infermera de torn coincideixen a
recomanar-me que begui molta aigua i que camini, i jo recorro, amb una punta dhumor, a
la dita que fa que laigua espatlla els camins i el vi arregla
a dins. I en les escasses caminades que faig, em distrec fixant latenci en fets diversos:
els rtols de les botigues (que
acostumen a amagar alguna
incorrecci lingstica), el pas
brunzent dalgunes bicicletes
o dels monopatins... i sobretot
ls i abs dels mbils entre la
jovenalla.
Us asseguro que s un espectacle digne de ser observat,
perqu genera tota mena de
comentaris: hi ha gent que camina amb el mbil als dits i no
sadona que una persona ve en
direcci contrria; o tapartes o
xoques. Hi ha gent que (conscient dels seus drets) travessa
el pas de vianants amorrat al
mbil i sense mirar a dreta i
esquerra per si ve algun cotxe.
Hi ha grups que, ben asseguts,
obliden els companys que tenen a la vora, perqu es comuniquen (o juguen o baden)
amb el mbil... les observacions samplien si deixs el carrer i entrs a oficines o llocs de
treball o simplement al menjador de qualsevol famlia.
Quan ve a tomb, no mestic
de comentar que sense mbil
tamb es pot viure, tal com
molts dels qui ja ens hem fet
grans vam viure sense un
munt de coses que avui shan
convertit en imprescindibles.
Llus Duch diu que vivim en
un temps on la sobreabundncia dinformacions sha menjat

Amb ulls
cristians

Miquel Ravents
miquelrasu@gmail.com

lespai de comunicaci entre

les persones. Ho sabem tot i
resulta que no estem al cas del
problema de qui viu al costat
nostre. I en molts temples
parroquials, desprs de veure
que sovint sonen els mbils a
mitja missa o a mig casament o
a mig enterrament, van decidir
ampliar lespai publicitari de
latri afegint-hi aquest anunci:
Al temple no necessites el mbil (dibuix dun mbil amb les
ratlles vermelles de prohibici)
per a parlar amb Du!.
I els qui tenim lobligaci o el
costum de pregar amb la Litrgia de les Hores (sn quatre
volums de milers de pgines)
hem hagut de plegar veles
(quasi avergonyits) en veure
que un company (jove, s clar)
obria el mbil i ens deia que
all hi tenia tota la Litrgia de
les Hores, posada al dia amb
les darreres novetats incorporades. Si tamb serveix per
resar, potser s que haurem
de conviure amb el mbil, tot
i que Du tamb es deixa trobar amagat en el silenci dels
segles (cf. Rm 16,25).

Sense prudncia
Penso que...

David Navarrete
Secretari dImatge i Comunicaci
ERC Vilafranca

Els darrers anys han estat prdigs en la comparaci calculada de lindependentisme amb el feixisme o el nazisme,
els moviments polticomilitars que ms morts i patiment
han causat a Europa durant la nostra histria recent, amb
lobjectiu de fer aparixer les vctimes com a botxins.
Ja no resulta sorprenent de llegir com es falsegen biografies com la del nostre president Jordi Carbonell i Ballester
amb mitges veritats o amb loblit intencionat duna de les
seves principals activitats poltiques: lantifranquisme.
Ara b, quan sescriu un article volgudament alarmista
sobre el discurs de Carbonell resulta convenient saber qu
shi va dir, ms que res perqu la frase que creu analitzar
no s la correcta:
Som intransigents en la nostra moderadssima posici,
perqu no volem que la prudncia ens faci tradors.
Lautor oblida comentar, potser per desconeixena, que
lacte unitari de la Diada de 1976 es va fer a Sant Boi de
Llobregat perqu el Governador Civil va impedir que
se celebrs a Barcelona. El franquisme tenia por de la

democrcia que defensava lAssemblea de Catalunya.

Al discurs Carbonell diu que all que dna sentit a la lluita s lesperit unitari, lesperit democrtic, lesperit de llibertat, lesperit de solidaritat.
Ben b com all defensat per Erdogan, Franco i Mussolini, oi?
Curiosament lautor tamb oblida referir-se al fet, al petit
detall, que Esquerra Republicana de Catalunya no va poder presentar-se en solitari a les eleccions de 1977 a Corts
Constituents espanyoles en no haver estat legalitzada pel
fet de no renunciar a la seva condici de republicana.
Potser en plena gestaci de la feble democrcia espanyola,
la que encara mant unida la seva ptria per la fora de
les armes en forma de larticle 8 de la Constituci, potser
encara tenallats per quaranta anys de feixisme real all
prudent no hauria estat renunciar al republicanisme i per
tant trair-lo?
Potser per prudncia nosaltres no haurem respost el seu
delirant article, benvolgut Csar Martn!

El franquisme tenia
por de la democrcia
que defensava
lAssemblea de
Catalunya