Proves deficcia i comprensi lectores

Solucionari de les proves de comprensi lectora

Fulls de registre: velocitat i comprensi lectores

CM LLENGUA 4


Prova deficcia lectora 4t

Inici de quart curs

Prova diagnstica

Llegeix.

Lagr que shavia fet vell

En un estany hi havia un agr acostumat a pescar molt. Aquell agr va envellir i, per
vellesa, perdia la caa moltes vegades.
Lagr va empescar-se de quina manera podia ajudar-se amb lenginy, el qual va
ser causa de la seva mort.
Aquell agr va estar tot un dia fins ben entrada la nit i no res va poder pescar, i
va romandre a la riba daquell estany, tot trist.
Un cranc es va meravellar perqu lagr no pescava com solia, i va demanar a
lagr per qu estava aix de consirs.
Lagr va dir que tenia molta pietat pels peixos daquell estany, amb qui havia
viscut llargament, i molt planyia la seva mort, perqu dos pescadors que pescaven
en un altre estany es proposaven venir a aquest. Aquells pescadors sn savis
mestres de pescar, perqu cap peix no sels pot escapar, i prendran tot el peix
daquest estany.
El cranc, que va sentir aquestes paraules, va tenir molta por, i ho va dir als peixos
que estaven en aquell estany.
Tots els peixos es van ajuntar, i van anar davant lagr, al qual van pregar que els
dons consell.
No hi ha altre consell, va dir lagr, ms que un, s a saber: que jo us porti a
tots dun a un, a un estany que s a una llegua daqu. En aquell estany hi ha moltes
canyes i hi ha un gran fangar, i els pescadors no us podran fer mal.
Tots els peixos ho van donar per bo i tots els dies lagr prenia tants peixos com
volia, i feia veure que els duia a un estany. Llavors, en un puig es posava, i menjava
el peix que portava i desprs tornava per un altre.
Aix va viure molt de temps sense treballar-se la pesca.
Ramon Llull
Aquest conte pertany al Llibre de les bsties (1288): s una breu novella inclosa al
Llibre de Meravelles, protagonitzada per animals, que reprodueixen duna manera
simblica el comportament hum. El propsit de lobra s la salvaci dels homes, i
va dirigida tant a modificar les conductes personals com a reformar la societat de
lpoca, que oblidava els ideals cristians.
Sha de fer la prova de manera individual, amb lectura en veu alta i sense pressa, a una velocitat que en
permeti la comprensi. No aturarem la lectura encara que el nen o nena cometi algun error.
Per calcular la velocitat lectora, cal multiplicar el nombre total de paraules (365) per 60 i dividir-ho pels
segons que ha fet servir lalumne, cosa que ens donar el nombre de paraules per minut. Lanotarem al full
de registre.
CM LLENGUA 4

35

Prova objectiva de comprensi lectora

Data:

Nom:

Inici de quart curs

Lagr que shavia fet vell

1. Per qu creus que lagr ja no pescava?
a)
b)
c)
d)

Perqu ja no hi havia peixos a lestany.

Perqu era massa vell i els peixos se li escapaven.
Perqu era massa vell i li feien mal els ossos.
Perqu li feia molta mandra pescar.

2. Va ser sincer lagr amb el cranc quan li va explicar els motius pels quals ja no
pescava? Raona la resposta.

3. Com enreda lagr els crancs i els peixos?

a)
b)
c)
d)

Explica que lestany est a punt dassecar-se.

Diu que hi ha dos caadors que els volen caar.
Diu que hi ha dos pescadors que els volen pescar.
Els proposa de portar-los a un altre estany ms segur.

4. Escriu una frase que expliqui com era lagr, utilitzant tots els adjectius que
calguin.

Lagr era

5. Qu van fer el cranc i els peixos quan es van assabentar de la notcia que
lagr els acabava de donar?
a)
b)
c)
d)

Van decidir quedar-se a lestany.

Es van reunir i van decidir seguir el cranc.
Van donar per bo el que els deia lagr.
Van seguir lagr fins al mar.

6. Llegeix atentament el final del conte.

Es va esdevenir un dia que el cranc va pregar a lagr que el ports a aquell estany.
Lagr va estendre el seu coll, i el cranc es va agafar al coll de lagr amb les seves
dues mans.
Mentre lagr volava amb el cranc que portava al seu coll, el cranc es va
estranyar de no veure lestany al qual pensava que lagr el portava.
Quan lagr va ser prop daquell lloc on solia menjar els peixos, el cranc va
veure les espines dels peixos que lagr shavia menjat, i va conixer lengany que
lagr feia.
36

CM LLENGUA 4

Prova objectiva de comprensi lectora

Inici de quart curs

Data:

Nom:

Llavors el cranc va estrnyer tan fortament el coll a lagr, que li va trencar,

lagr va caure mort a terra i el cranc sen va tornar cap els seus companyons, als
quals va contar la traci que lagr els feia, i la qual va ser causa de la seva mort.
Digues si les afirmacions segents sn veritables (V) o falses (F):
a)
b)
c)
d)

 a esdevenir un dia que lagr va demanar al cranc que el ports a lestany.

V
Mentre lagr volava, el cranc es va estranyar de no veure lestany proms.
El cranc va veure les espines dels peixos que lagr shavia menjat.
El cranc va fugir corrent perqu lagr sel volia menjar.

7. Escull un pargraf que petanyi a la presentaci del conte, un altre al nus de la

histria i un altre al desenlla.

Presentaci

Nus

Desenlla

CM LLENGUA 4

37

Prova objectiva de comprensi lectora

Nom:

Inici de quart curs

Data:

8. Fes una llista amb tots els personatges que apareixen en el conte. Quins en
sn els protagonistes?

9. Subratlla les paraules que no coneguis, fes-ne una llista i buscan el significat
al diccionari.

10. Qu creus que ens vol ensenyar lautor amb aquest conte?

Cada pregunta val 1 punt.

Lalumne o alumna ha de treballar de manera individual sense temps marcat.
Cal anotar el resultat al full de registre.

38

CM LLENGUA 4


Prova deficcia lectora 4t

Primer trimestre

Llegeix.

La venedora de llumins
Quin fred tan atro! Queia la neu i la nit estava arribant. Era la nit de Nadal. Enmig
del fred i la foscor, una pobra nena va passar pel carrer amb el cap i els peus nus.
De fet, quan va sortir de casa tenia sabates; per no li havien servit molt temps.
Eren unes sabatilles enormes que la seva mare ja havia fet servir: tan grans que
la nena les va perdre en afanyar-se a creuar el carrer perqu no la trepitgessin els
carruatges que anaven en direccions oposades.
La nena caminava, doncs, descala, i tenia els peus vermells i blaus del fred;
portava en el davantal, que era molt vell, algunes dotzenes de capses de llumins
i tenia a la m una delles com a mostra. Era molt mal dia: cap comprador shavia
presentat i, per aix, la nena no havia guanyat ni un cntim. Tenia molta gana, molt
de fred i un aspecte miserable. Pobra nena! Els flocs de neu es posaven sobre els
seus llargs cabells rossos, que li queien en preciosos bucles sobre el coll; per no
pensava en els seus cabells. Veia lluir les llums a travs de les finestres; lolor dels
rostits se sentia pertot arreu. Era la nit de Nadal i la infeli nena pensava en aquesta
festivitat.
Es va asseure en una plaa, i es va arraulir en un rac entre dues cases. El fred
sapoderava della i entumia els seus membres; per no satrevia a presentar-se a
casa seva; tornava amb tots els llumins i ni una sola moneda. La seva madrastra la
maltractaria i, a ms, a casa seva tamb feia molt de fred.
Les seves manetes estaven gaireb mortes de fred. Ah! Quin plaer li causaria
escalfar-se amb un llum! Si satrevs a treuren un de sol de la capsa...
Hans Christian Andersen

Sha de fer la prova de manera individual, amb lectura en veu alta i sense pressa, a una velocitat que en
permeti la comprensi. No aturarem la lectura encara que el nen o nena cometi algun error.
Per calcular la velocitat lectora, cal multiplicar el nombre total de paraules (309) per 60 i dividir-ho pels
segons que ha fet servir lalumne, cosa que ens donar el nombre de paraules per minut. Lanotarem al full
de registre.
CM LLENGUA 4

39

Prova objectiva de comprensi lectora

Data:

Nom:

Primer trimestre

La venedora de llumins
1. En quina poca situaries aquest conte?
2. Amb quines expressions descriu lautor el temps que feia?
3. En quin moment del dia situaries el que passa en aquest conte?
a)
b)
c)
d)
e)

Al mat.
Al migdia.
A la tarda.
Al capvespre.
A la nit.

4. Qu fa la protagonista per guanyar-se la vida? Senyala la resposta correcta.

a)
b)
c)
d)

Vendre caramels.
Vendre llumins.
Vendre flors.
Vendre carb.

5. Per qu penses que va vendre poc aquell dia?

6. Per qu la nena no vol tornar a casa seva?

a)
b)
c)
d)

Perqu era molt lluny i li feia mandra caminar tanta estona.

Perqu no volia passar fred a casa seva.
Perqu li feia por la seva madrastra, que la maltractava sovint.
Perqu li feia por la seva madrastra.

7. Completa aquests noms amb els adjectius que els acompanyen:

peus

nena
i

sabatilles
40

CM LLENGUA 4

Prova objectiva de comprensi lectora

Primer trimestre

Data:

Nom:

dia

cabells

un aspecte

8. En aquest text shan deixat totes les majscules. Colloca-les on creguis que
van.

era molt mal dia: cap comprador shavia presentat i, per aix, la nena no havia
guanyat ni un cntim. tenia molta gana, molt de fred i un aspecte miserable. pobra
nena! els flocs de neu es posaven sobre els seus llargs cabells rossos, que li queien
en preciosos bucles sobre el coll; per no pensava en els seus cabells. veia lluir les
llums a travs de les finestres; lolor dels rostits se sentia pertot arreu. era la nit de
nadal i la infeli nena pensava en aquesta festivitat.

9. Fes una breu descripci de com timagines un nen amb un aspecte miserable.

10. Si fossis tu aquesta nena i tinguessis una capsa de llumins, qu faries?

CM LLENGUA 4

41

Prova objectiva de comprensi lectora

Nom:

Primer trimestre

Data:

11. Si et creuessis amb ella pel carrer, com reaccionaries? Qu faries?

12. A aquest conte li falta el desenlla. Escriu-ne un possible final.

Cada pregunta val 1 punt.

Lalumne o alumna ha de treballar de manera individual sense temps marcat.
Cal anotar el resultat al full de registre.

42

CM LLENGUA 4


Prova deficcia lectora 4t

Segon trimestre

Llegeix.

LA DAINA
Nom cientfic

Dama dama (Cervus dama).

Famlia

Crvids.

Descripci

Mamfer herbvor de mida gran; fa uns 130-160 cm de

llargada, 80-110 cm dalada i pesa al voltant de 50-80 kg.
El mascle t unes grans banyes en forma de pala que
acaben en diverses puntes i que renova cada any durant la
primavera.
El pelatge s de color marr rogenc amb taques blanques,
per a lhivern agafa tons grisos. La panxa s blanquinosa.
T una taca blanca amb dues lnies negres al voltant de la
cua, la qual s negra pel damunt i blanca per sota.
T la cua ms llarga que el crvol, que pot arribar als 20 cm.
Les potes sn llargues i primes; acaben en dues pelles.

Alimentaci

Menja fulles i brots darbres i arbustos; tamb menja herba.

Reproducci

A la tardor, els mascles lluiten entre ells i emeten un crits

profunds per aparellar-se amb les femelles i marcar el
territori.
La femella gesta durant vuit mesos i pareix una nica cria,
que resta amagada durant les tres primeres setmanes;
desprs la cria acompanya la mare fins al segon any.

Hbitat

Viu en boscos de muntanya amb clarianes on hi hagi

herba.

Sha de fer la prova de manera individual, amb lectura en veu alta i sense pressa, a una velocitat que en
permeti la comprensi. No aturarem la lectura encara que el nen o nena cometi algun error.
Per calcular la velocitat lectora, cal multiplicar el nombre total de paraules (257) per 60 i dividir-ho pels
segons que ha fet servir lalumne, cosa que ens donar el nombre de paraules per minut. Lanotarem al full
de registre.
CM LLENGUA 4

43

Prova deficcia lectora 4t

Costums

Segon trimestre

Acostuma a moures cap al vespre, la nit i la matinada.

Durant el dia descansa amagada entre la vegetaci.
Les femelles i les seves cries es mouen en ramats diferents
dels ramats dels mascles. Noms es retroben durant
lpoca de laparellament.

Altres
informacions

Pot viure entre deu i vint anys.

Des de molt antic ha estat caada en estat salvatge i va ser
eliminada de la major part dels nostres boscos en segles
passats.
Actualment, ha estat reintroduda en algunes zones dels
Pirineus i en el Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord.
Es diferencia de laltre gran crvid europeu, el crvol com,
perqu s ms petita per t una cua ms llarga.
Viu en grups familiars de menys de deu individus o b
porta una vida solitria.

Sha de fer la prova de manera individual, amb lectura en veu alta i sense pressa, a una velocitat que en
permeti la comprensi. No aturarem la lectura encara que el nen o nena cometi algun error.
Per calcular la velocitat lectora, cal multiplicar el nombre total de paraules (326) per 60 i dividir-ho pels
segons que ha fet servir lalumne, cosa que ens donar el nombre de paraules per minut. Lanotarem al full
de registre.

44

CM LLENGUA 4

Prova objectiva de comprensi lectora

Data:

Nom:

Segon trimestre

La daina
1. Llegeix la descripci que es fa de la daina en la fitxa tcnica. Fes una llista de
com a mnim cinc dels adjectius que utilitza.

2. Quin s el seu menjar preferit? Senyala la resposta correcta.

a)
b)
c)
d)

Mamfers petits.
Flors tendres.
Fulles i brots darbres i arbustos; tamb menja herba.
Herba fresca i gra.

3. Durant lpoca daparellament...

a) ... els mascles emeten crits profunds durant lestiu.
b) ... les femelles fan una mena de dansa ritual.
c) ... a la tardor els mascles lluiten entre ells i emeten un crits profunds per
aparellar-se amb les femelles i marcar el territori.

4. Quant dura la gestaci de les cries?

5. Quins sn els hbitats on acostuma a viure?
6. Digues si les frases segents sn veritables (V) o falses (F):
a)
b)
c)
d)
e)

Les femelles pareixen de dues a tres cries.

La daina t la cua ms curta que el crvol.
Les femelles amb cries viuen en ramats diferents que els ramats dels mascles.
Acostumen a moures cap al vespre, la nit i la matinada.
Viuen entre trenta i quaranta anys.

7. Quines sn les diferncies entre la daina i el crvol com?

CM LLENGUA 4

45

Prova objectiva de comprensi lectora

Nom:

Segon trimestre

Data:

8. Quins adjectius es fan servir a la fitxa tcnica per descriure el seu pelatge?
9. A quins llocs ha estat introduda actualment la daina?
10. Fes una fitxa tcnica dun animal que coneguis amb els apartats segents:
Nom, Descripci, Alimentaci i Hbitat.

Cada pregunta val 1 punt.

Lalumne o alumna ha de treballar de manera individual sense temps marcat.
Cal anotar el resultat al full de registre.

46

CM LLENGUA 4


Prova deficcia lectora 4t

Tercer trimestre

Llegeix.

Viatge al poble de les nenes perdudes

No era un poble, era un bosc. Les nenes havien sortit de casa seva per anar a collir
la vidalba, algunes la rosella, algunes lescardot morat, daltres la rosa de bardissa...
i no havien sabut sortir del bosc que havien hagut de travessar i el bosc se les
havia quedades. Totes anaven vestides igual: faldilla vermella, cosset de floretes
blaves i grogues amb el fons de la roba blau mar. Totes eren rosses, totes duien
tirabuixons, totes tenien els ulls blaus, totes duien a la m un pom de la flor que
havien anat a collir. Aix que es despertaven comenaven a ballar i a voltar i voltar
la soca dun arbre, cadascuna el seu, tot cantant la can de la matinada. De
qu viviu? De castanyes, de les que encara tenen la closca verda, llisa, amb una
punxa de tant en tant. Una que duia un pom de llessam em va explicar la seva
vida: A casa meva vivia b; tenia tantes nines i tants ninos com volia, menjava
sempre cervellets de colom i plats de crema cremada, bevia sempre que tenia
set orxata dametlla tendra, dormia fins que se macabava la son i tenia temps de
sobres de somiar que era peix, que era ocell, que era serp, que era hiena... per
una nit vaig somiar que les flors de llessam em cridaven; volien que les colls jo
i noms jo. Sobrien de mica en mica i del foradet que tenen al mig sortia una
veueta que era la meva i deia baixet mentre jo dormia: Volem que la nena que
ho t tot vingui a collir-nos abans que labella faci mel de nosaltres. Vaig llevarme, encara era plena nit, encara anava amb la son encastada als ulls, tota jo un
deliri, i caminant caminant, vaig trobar el llessam, vaig fer un pom amb totes les
seves estrelles i ara sc una nena perduda perqu no vaig saber trobar mai ms
el cam de casa meva, de la meva casa amb un jard florit de violers i de vitadmia.
Merc Rodoreda, Viatges i flors (fragment)

Sha de fer la prova de manera individual, amb lectura en veu alta i sense pressa, a una velocitat que en
permeti la comprensi. No aturarem la lectura encara que el nen o nena cometi algun error.
Per calcular la velocitat lectora, cal multiplicar el nombre total de paraules (354) per 60 i dividir-ho pels
segons que ha fet servir lalumne, cosa que ens donar el nombre de paraules per minut. Lanotarem al full
de registre.
CM LLENGUA 4

47

Prova objectiva de comprensi lectora

Data:

Nom:

Tercer trimestre

Viatge al poble de les nenes perdudes

1. Qu els va passar a les nenes daquest conte? Encercla la resposta correcta.
a)
b)
c)
d)

Van sortir a jugar amb les seves amigues.

Es van perdre perqu es van distreure.
Van anar a collir flors al bosc i no van saber tornar.
Van fer una excursi pel bosc.

2. Fes una llista de totes les flors que surten en el conte.

3. Qu tenien en com totes les nenes?

a)
b)
c)
d)

Els vestits, les sabates i els ulls.

Els cabells, les sabates i els vestits.
Els ulls, els cabells i els vestits.
Els ulls, els cabells i les sabates.

4. Qu duia a la m la nena que explica la histria de la seva vida?

a)
b)
c)
d)

Un pom de roselles.
Un pom de clavells.
Un pom de llessam.
Un pom de rosa de bardissa.

5. Digues si les frases segents sn veritables (V) o falses (F):

a)
b)
c)
d)
e)

No era un poble, era una ciutat.

Totes anaven vestides igual.
Totes duien a la m un pom de la flor que havien anat a collir.
Una nit vaig somiar que les flors del pomer em cridaven.
Volien que les colls jo i noms jo.

6. Qu va somiar una nit la nena perduda?

48

CM LLENGUA 4

Prova objectiva de comprensi lectora

Nom:

Inici de quart curs

Data:

7. Qu li van xiuxiuejar les flors de llessam?

8. Qu vol dir la frase ... encara anava amb la son encastada als ulls?
9. A quin moment del conte pertany la frase segent:
Vaig llevar-me, encara era plena nit, encara anava amb la son encastada als ulls,
tota jo un deliri, i caminant caminant...

10. Creus que la nena era feli a casa seva?

11. Si et perdessis en un bosc, qu faries?

12. Desprs dhaver llegit el fragment del conte, descriu com timagines aquest
bosc.

Cada pregunta val 1 punt.

Lalumne o alumna ha de treballar de manera individual sense temps marcat.
Cal anotar el resultat al full de registre.
CM LLENGUA 4

49

SOLUCIONARI DE LES PROVES DE COMPRENSI LECTORA

Inici de quart curs
1. b) Perqu era massa vell i els peixos se li escapaven.
2. Resposta oberta.
3. 
c) Diu que hi ha dos pescadors que els volen pescar. d) Els proposa portar-los a un
altre estany ms segur.
4. Resposta oberta.
5. c) Van donar per bo el que els deia lagr.
6. a) F; b) V; c) V; d) F.
7. 
Presentaci. En un estany hi havia un agr acostumat a pescar molt. Aquell agr va
envellir i, per vellesa, perdia la caa moltes vegades.
Nus. Un cranc es va meravellar perqu lagr no pescava com solia, i va demanar a
lagr per qu estava aix de consirs.
Desenlla. Llavors el cranc va estrnyer tan fortament el coll a lagr, que li va trencar,
lagr va caure mort a terra i el cranc sen va tornar cap els seus companyons, als quals
va contar la traci que lagr els feia, i la qual va ser causa de la seva mort.
8. Lagr, el cranc i els peixos.
9 Resposta oberta.
10. Resposta oberta.
Primer trimestre
1. Resposta oberta.
2. 
Quin fred tan atro!/Queia la neu./Enmig del fred i la foscor./Tenia els peus vermells
i blaus del fred.
3. d) Al capvespre.
4. b) Vendre llumins.
5. Resposta oberta.
6. c) Perqu li feia por la seva madrastra, que la maltractava sovint.
7. pobra nena; peus vermells i blaus; sabatilles enormes; mal dia; llargs cabells rossos;
un aspecte miserable
8. Era molt mal dia: cap comprador shavia presentat i, per aix, la nena no havia
guanyat ni un cntim. Tenia molta gana, molt de fred i un aspecte miserable. Pobra
nena! Els flocs de neu es posaven sobre els seus llargs cabells rossos, que li queien en
preciosos bucles sobre el coll; per no pensava en els seus cabells. Veia lluir les llums
a travs de les finestres; lolor dels rostits se sentia pertot arreu. Era la nit de Nadal i
la infeli nena pensava en aquesta festivitat.
9. Resposta oberta.
10. Resposta oberta.
11. Resposta oberta.
12. Resposta oberta.
50

CM LLENGUA 4

Segon trimestre
1. Herbvor, gran, grans, marr, rogenc, blanques, grisos, blanquinosa, blanca, negres,
llarga, llargues, primes.
2. c) Fulles i brots darbres i arbustos; tamb menja herba.
3. c) Els mascles lluiten entre ells i emeten uns crits profunds per aparellar-se amb les
femelles i marcar el territori.
4. Vuit mesos.
5. Viu en boscos de muntanya amb clarianes on hi hagi herba.
6. a) F; b) F; c) V; d) V; e) F.
7. Es diferencia de laltre gran crvid europeu, el crvol com, perqu s ms petita
per t la cua ms llarga.
8. Marr, rogenc, blanques, grisos.
9. Actualment ha estat reintroduda en algunes zones dels Pirineus i en el Parc Natural
dels Aiguamolls de lEmpord.
10. Resposta oberta.
Tercer trimestre
1. c) Van anar a collir flors al bosc i no van saber tornar.
2. 
Vidalba, roselles, rosa de bardissa, llessam, violers, vitadmia (flor inventada per
lautora).
3. c) Els ulls, els cabells i els vestits.
4. c) Un pom de llessam.
5. a) F; b) V; c) V; d) F; e) V.
6. Que les flors de llessam la cridaven; volien que les colls.
7. 
Volem que la nena que ho t tot vingui a collir-nos abans que labella faci mel de
nosaltres.
8. Que estava mig adormida.
9. Pertany al moment en qu la nena es desperta a mitjanit, desprs dhaver tingut el
somni de les flors de llessam, i surt a collir-les.
10. Resposta oberta.
11. Resposta oberta.
12. Resposta oberta.

CM LLENGUA 4

51

Fulls de registre: velocitat i comprensi lectores

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30

52

3r trimestre

2n trimestre

1r trimestre

COMPRENSI
LECTORA
Prova inicial

3r trimestre

2n trimestre

1r trimestre

NOM DE LALUMNE O ALUMNA

Prova inicial

VELOCITAT LECTORA
(paraules/minut)

Cicle Mitj 4t curs

OBSERVACIONS

Prova inicial

1r trimestre

2n trimestre

3r trimestre

53

1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30

54

3r trimestre

2n trimestre

1r trimestre

Prova inicial

3r trimestre

2n trimestre

1r trimestre

NOM DE LALUMNE O ALUMNA

Prova inicial

Fulls de registre

Cicle Mitj 4t curs

OBSERVACIONS

Prova inicial

1r trimestre

2n trimestre

3r trimestre

55

Material fotocopiable:
Fitxes dactivitats fotocopiables
Fitxes davaluaci fotocopiables
Material de preparaci i treball dels dictats
Material davaluaci de la velocitat i la comprensi lectores
Fulls de registre del progrs dels alumnes

CICLE MITJ
E DUC ACI PR I MR I A