Suficincia 3

Exercicis de reps doracions substantives

ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Sn aquelles que equivalen a un substantiu i, per tant, tota loraci fa les funcions
sintctiques prpies dun nom.
Subjecte, CD, Atribut, CRV, C.Adj, CN
EXEMPLES:
A partir dara far que es compleixi la meva voluntat (CD)
A partir dara far complir la meva voluntat. (CD)
Em pregunto si es complir la meva voluntat (CD)

TIPUS
1.Oracions subordinades substantives completives
Amb la conjunci que ms una proposici.
Magrada que reaccioneu de manera positiva: subjecte
Tots saben que ho poden fer millor: CD
La soluci s que tothom repeteixi el treball: Atribut
Ella es queixava que no li feien cas: CRV
No tinguis por que el jutge no accepti les proves: CN
Les mares estan segures que els seus fills aprovaran: C.Adj

AIX S BSIC!
La conjunci que no pot portar cap preposici al davant. Aix sanomena
caiguda de preposici. Afecta el CRV, el CN i el C.Adj.

Ell sacostuma a tot (CRV)

Ell sacostuma que li facin tot. (CRV): CAIGUDA DE PREPOSICI

T molt dinters en la histria dEuropa (CN)

molt

dinters

que

estudi

histria

(CN):

CAIGUDA

DE

(C.Adj):

CAIGUDA

DE

PREPOSICI

Estan convenuts dels seus xits (C.Adj)

Estan

convenuts

que

tindran

xit

PREPOSICI

EL MOT QUE
No podem confondre la conjunci que (que introdueix oracions subordinades
substantives) amb el pronom relatiu que (el qual, la qual, els quals, les quals) que
introdueix oracions subordinades adjectives.
Conjunci: Mhan demanant que no digui res de moment. (Mhan demanat aix)
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA
Sandra Camps

Suficincia 3
Exercicis de reps doracions substantives

Pronom relatiu: Portarem el llibre que ens vau demanar.

2. Oracions subordinades substantives dinfinitiu

Linfinitiu, a banda de ser una forma no personal del verb, t valor nominal, per tant, fa
les mateixes funcions del nom.
Podem analitzar linfinitiu com a NOM (si al darrere no porta complements) o com a
NOM-VERB si al darrere porta complements.
Pensar coses positives s la millor medicina. Subjecte
La noia ha decidit deixar-se el cabell llarg. CD
La seva intenci s evitar-ho. Atribut
Sha penedit dhaver-ho fet. CRV
Des de petit t el desig de ser pilot. CN
Els nuvis estan encantats de convidar-nos al seu casament. C.Adj

AIX S BSIC!
Linfinitiu noms pot portar les preposicions a i de al davant.

Lamenaa amb un cstig. CRV

Lamenaa de castigar-lo. CRV

T molt inters en la reproducci de les abelles. CN

T molt inters a estudiar la vida de les abelles. CN

3. Oraci subordinada substantiva interrogativa

Amb els mots si, com, qu, on, quan, quant, quin, quina, quins, quines, qui.
La seva funci s CD.
Li va preguntar si ella havia descobert el misteri.
Voldria saber quan tornars a casa.

EXERCICIS
1. Digueu quina s la funci sintctica de les oracions subordinades substantives
subratllades.
a) No magrada que diguin grolleries.
b) Els meus amics estan segurs que podran acabar la feina.
c) El comptable va assegurar que no hi havia indicis de frau
d) El problema ms urgent era que trobessin un allotjament adequat
e) Els sindicats de treballadors van insistir que calia revisar el conveni laboral.
f) Tenim la sensaci que hem fracassat.
g) No em vaig adonar que el tren sortia.
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA
Sandra Camps

Suficincia 3
Exercicis de reps doracions substantives

h) Va ser molt important per a nosaltres que ells ens donessin suport.

2. Digueu la categoria gramatical (conjunci C o pronom relatiu P) del nexe

subordinant QUE,
a) El paisatge que descriu s bonic.
b) No sabies que arribava dem?
c) La dona crida que hi ha foc.
d) Tothom esperava que vinguessis.
e) La roba que vas comprar s massa cara.

3. Quina funci sintctica fan aquestes oracions dinfinitiu?

a) Nena, pensa a apagar el llum.
b) No s bo passar tantes hores davant de lordinador.
c) La teva intenci de voltar mn s molt interessant.
d) Els amics sabran recompensar la teva lleialtat.
e) Estem molt contents de rebre-us a casa nostra.
f) La millor soluci era deixar-ho crrer.

4. Digueu si les oracions subordinades segents sn substantives (S) o adverbials

(A).
a) Ja has pensat quan vols comenar les classes?
b) Quan comencis les classes, avisam.
c) Farem la recepta com explica aquella pgina web de cuina.
d) Magrada com has fet aquest pasts.
e) Encara no hem decidit on anirem de vacances.
f) Anirem de vacances on vam anar lany passat.
Extret del wiki wiki Paraules i llibres. Llengua catalana i literatura,
http://llenguacat.wikispaces.com/EXERCICIS+GRAM%C3%80TICA+I+SINTAXI
COLLEGI INTERNACIONAL SEK-CATALUNYA. Llengua catalana i literatura 4t ESO

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Sandra Camps