POEMA: SOL I DE DOL

LOCALIZACI EN LA SEVA OBRA

Sol i de dol s el primer llibre de poemes publicat lany 1947
pel poeta catal J. V. Foix.
L'estil d'aquest poemari s molt original, incorpora a la llengua
moderna, infinitat de recursos de la llengua medieval (arcaismes,
formes verbals de primera persona sense vocal final de desinncia...)
aix com moltes citacions de poetes d'aquella poca que li serveixen
de model. Els noms extics tamb hi sn presents. En definitiva, Sol i
de dol s una sntesi de classicisme i d'avantguardisme que
recull sonets que l'autor va anar escrivint des de 1913 a 1936.
En els sonets de Sol i de dol Foix expressa els conflictes i els dubtes
existencials que ms el preocupen i langoixen. Ell sovint reflexiona
duna manera metafsica des d'una perspectiva personal i original,
sobre diversos temes clau de la modernitat, com per exemple la crisi
d'identitat individual i collectiva en un mn cada vegada ms
tecnificat que aguditza la soledat de l'home. Un altre tema s la
necessitat d'imposar la ra damunt la bogeria, sense abandonar la
imaginaci. Les dificultats per acomplir el desig i viure l'amor
plenament, o la impossibilitat espiritual d'assolir l'absolut.

ANLISIS DEL POEMA

Sol, i de
imatges
persona
i solitari

dol s un poema imaginatiu on el poeta utilitza moltes

prpies del surrealisme. Aquest, est narrat en 1a
del singular. Lespai on es desenvolupa el poema s fosc
on es sent perdut entre paisatges naturals.

POEMA AMB VOCABULARI ACTUALITZAT

SOL I DE DOL trist, dolors
Sol, i de dol, i amb vetusta gonela (vestimenta antiga),
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots (desconeguts) i munts de llicorella (pissarra)
I gorgs pregons (embassament profund en un riu, on laigua
corre ms a poc a poc) que maturen, astuts
I dic: On s? (sc) Per quina terra vella
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? (desitges boig)Vers quina meravella
Dastre ignorat madre (madreo)passos retuts? (retre: donar
all degut. Rendir)
Sol, sc etern. Ms present el paisatge
De fa mil anys, lestrany no ms estrany:
Jo mhi sent nat (sento familiar); i, en desert sense estany.
O et tuc de neu (el cim duna muntanya), jo retrob el paratge
(retrobo el paisatge)
On ja vagu (hi havia estat), i, de Du, el parany
Per heurem (posseir-me) tot. O del diable engany.
TEMA
OBJECTIVAMENT: La desorientaci en la natura del protagonista que
finalment acaba reconeixent com una terra innata.
SUBJECTIVAMENT: El poema tracta de la solitud de la persona humana
a lhora de conixer-se i dels perills que ha dafrontar.
Ens trobem davant duna representaci de tots els dubtes existencials
de lautor, representats en el poema com un paisatge estrany i
perdut.
Sol, i de dol s la manera com se sent lautor en aquest paisatge
figurat, un paisatge que mostra com narriba destar de perdut a la
vida.

DIVISI TEMTICA
En el primer quartet, el poeta mostra a un protagonista (que en
realitat s ell mateix) solitari, perdut Sol, i de dol i vestit duna
manera vulgar i antiga amb vetusta gonela que es troba en un
paisatge desconegut prats ignots. Ell es troba trist i sent dolor
sol/dol/fosques/solituds.
En el segon quartet, el protagonista es pregunta a si mateix on es
troba I dic: On s? i aix li provoca malestar i ansietat, degut que
no reconeix res del paisatge que lenvolta. No sap on s.
A continuaci, en el primer tercet, el protagonista reconeix el
paisatge de fa mil anys, ja no li s estrany Ms present el paisatge
De fa mil anys, lestrany no ms estrany Jo mhi sent nat,
jo retrob el paratge. s aqu on es veu que ell ja est acostumat a
sentir-se sol, perdut i trist.
Finalment, en el segon tercet, lautor desprs de retrobar el
paisatge, no sap si tota la situaci que ell ha estat vivint s un parany
de Du o un engany del diable.

CONCLUSIONS
Aquesta obra s original, sobretot perqu Foix fa servir moltes
paraules arcaiques. Amb el lxic podem veure linters que tenia
lautor per lpoca medieval. La seva poesia est influda per les
avantguardes, especialment el surrealisme. I pel que fa al contingut
en s del poema, lautor descriu el paratge on es troba, un lloc
desconegut en el qual shi veu sovint. Mentre es qestiona el passat,
el present i el futur, preguntant-se que fa, on s i cap on va... Tot el
poemat racta de labsncia de rumb i la soledat de la seva vida.
El poeta a la vida es troba SOL I DE DOL (solitud i tristesa). No sap on
es troba, ni don ve ni on va. Noms sap una cosa sc etern, s a
dir, lhome (la humanitat) porta tan perdut i solitari com ell tota
leternitat i ho estar encara que passin mil anys ms. Les niques
explicacions externes possibles al fet destar tan sol i perdut sn: o ve
s tot un parany de Du o s un engany per part del diable. Llavors
sigui quina sigui la resposta, cap de les dues s positiva ni ajuden a

lhome per millorar la seva situaci en res. s per aix que es torna a
concloure que lhome es troba SOL I DE DOL.

ESTRUCTURA EXTERNA
Aquest sonet est format per 14 versos de 10 sllabes (decasllabs
dart major) agrupats en 4 estrofes: la primera i la segona estrofa
tenen 4 versos i la tercera i quarta 3. La rima daquest poema s
consonant. Els versos de les dues primeres estrofes rimen de manera
creuada ABAB i els de les dues estrofes restants CDD.

10A
10B
10A

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella

Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que maturen, astuts.

10B
10A
10B
10A

I dic: On s? Per quina terra vella,

-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
Dastre ignorat madre passos retuts?

10B

10C
10D
10D

10C
10D
10D

Sol, sc etern. Ms present el paisatge

De fa mil anys, lestrany no ms estrany:
Jo mhi sent nat; i, en desert sense estany.

O et tuc de neu, jo retrob el paratge

On ja vagu, i, de Du, el parany
Per heurem tot. O del diable engany.

FIGURES RETRIQUES

1
2
3
4
5
6
7

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella

Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que maturen, astuts.
I dic: On s? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
Dastre ignorat madre passos retuts?

10
11

12
13
14

anttesi
paradoxa
anfora

Interrogacions
retriques

escavallaments

Sol, sc etern. Ms present el paisatge

alliteraci
De fa mil anys, lestrany no ms estrany:
Jo mhi sent nat; i, en desert sense estany.
personificaci
O et tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vagu, i, de Du, el parany
Per heurem tot. O del diable engany.

hiprbaton

En el poema hi ha dues interrogacions retriques en el segon

quartet: On s? Per quina terra vella- Per quin cel mort-, o
pasturatges muts, Deleges foll? Vers quina meravella Dastre ignorat
madre passos retuts? . Tamb hi ha una anfora en els versos
quart i cinqu : i i en els versos primer i nov Sol. A les tres
primeres estrofes hi ha una alliteraci, ja que es repeteix el so s.
Hi ha diferents encavallaments en els versos set i vuit, nov i
des, dotz, tretz i catorz. En el vers tretz i catorz hi trobem una
anttesis: Du i diable. Tamb hi trobem una paradoxa al vers
des: lestrany no ns estrany. A ms hi ha diverses
personificacions en els versos quart, cinqu i sis gorgs pregons
astuts, terra vella, pasturatges muts, cel mort. I finalment al primer i
segon vers hi ha un hiprbaton, lordre habitual seria: Em veig
sovint sol i de dol i amb vetusta gonella per solituds fosques.

http://www.xuletas.es/ficha/sol-i-de-dol/
http://elglobosblog.blogspot.com.es/2012/09/sol-i-de-dol-iamhttp://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/download/
151288/203188
http://blocs.xtec.cat/persabernemes/files/2009/05/sol_i_de_dol_jvfoix.
doc
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sol_i_de_dol
http://bojosperlalite.blogspot.com.es/2011/05/sol-i-de-dol-sol-i-de-doli-amb-vetusta.html
b-vestusta-gonella-de.html
http://iesolorda.org/departaments/cat/ct_antol_lcat.pdf
https://lletrescatalanes.wikispaces.com/Josep+Vicen%C3%A7+Foix
https://prezi.com/zdyav5qve76c/sol-i-de-dol/