M

Propostes didctiques

Joan, el Cendrs
Elaborades per Beln Franco, Vctor Latorre,
Francesc J. Lpez, Mario Mez i Pilar Martnez

J O A N,

E L

C E N D R S

D E S C R I P C I
Autor: Carles Alberola i Roberto Garca
Illustracions: Enric Solbes
Introducci i propostes descenificaci: Grup Abanico
(Beln Franco, Vctor Latorre, Francesc J. Lpez, Mario
Mez i Pilar Martnez).
Edicions Bromera / Alzira, 1998
Collecci: MICALET TEATRE, nm. 13
Format: 20,513 cm, 144 pgs.
Enquadernaci en rstica. Impressi en blanc i negre.
Edat: a partir de 10 anys. s molt adequat, sobretot, per
a lalumnat de 12 a 14 anys, ja que el llibre situa el relat
en aquesta edat en qu hi ha el pas de xiquet a adolescent,
un pas que no sempre s fcil. Aquest trnsit t les seues
dificultats perqu s una poca plena de complexos i de
sentiments contraris que impliquen una lluita interior
en qualsevol adolescent: el primer amor, lxit o el fracs
en els estudis, lacceptaci per part del grup, etc. El nostre
protagonista lluitar per fer-se visible als ulls dels companys i tindr xit.

RESUM ARGUMENTAL
s lltim dia de classe a linstitut i els personatges de lobra,
tots ells estudiants adolescents, estan preocupats per lexamen que
els ha posat lAbel, un professor molt exigent. No obstant aix, shi
respira un ambient festiu i, entre els temes de conversa, hi predomina la qesti de trobar parella per al gran ball de fi de curs. Fins i

tot, el protagonista de lobra, Joan un jove tmid daspecte descurat i menyspreat per tots, hi veu loportunitat dacostar-se i contactar
ms directament amb Helena, la jove de qui est enamorat.
En tornar a casa, Joan connecta lordinador i engega un joc
que t com a protagonista Indiana Jones. Aix li suggereix una idea
i, a travs daquest sser virtual, mitjanant Internet i, amb el
pseudnim de lheroi cinematogrfic, connecta amb Helena que
senamora dels missatges damor que li envia Joan.
Aix fa que tots dos se citen al dia segent, per Alexandre,
el germ de Joan, sassabenta de la clau convinguda per a la trobada i se naprofita. Es fa passar pel jove internauta i aconsegueix
que Helena el trie com a parella del ball. Joan, lgicament, se sent
frustrat i, quan retorna a casa, es connecta de nou amb el programa dIndiana Jones. De sobte, el personatge informtic es materialitza, com la fada del conte de la Ventafocs, i li dissenya un
vestit virtual perqu vaja a la festa. Sinicia aix el conte El Cendrs
de Babette Cole, inspirat en el mite popular de lherona maltractada per la seua madrastra. s a dir, en el conte de la Ventafocs o
la Cendroseta.

TEMA I INTERS DEL LLIBRE

Com en el conte popular citat anteriorment, el protagonista
s ajudat per un sser de ficci (lIndiana Jones) que t poders
mgics. En el transcurs de lobra, Joan, un jove estudiant, ens
descobreix les seues circumstncies personals: les alegries i les tristeses, les inquietuds i les preocupacions, la relaci amb els seus
familiars i el tracte amb els amics; aix mateix, ens relata algunes
ancdotes personals que, de segur, tamb viuen els adolescents davui
en dia: els problemes dels estudis, les relacions amoroses, o la mgia
del seu ordinador.
La idea bsica que ens presenta Joan, el Cendrs s que sha
daprendre a confiar en un mateix. Noms aix es pot deixar de ser
un personatge invisible davant dels altres; noms aix es reconeixen
els mrits dalg: sent un mateix.
En lobra, com sol passar en la vida real, hi veiem alguns
personatges que pateixen el rebuig dels altres. Aquest tipus de

discriminaci, bastant freqent en les relacions de grup, ens ha pogut

afectar a tots, en major o menor mesura, en algun moment de la
nostra vida. La seua incidncia negativa en la personalitat i el sentiment de malestar personal que pot causar a ladolescent, estar
dacord amb el grau de maduraci personal i de la seguretat i solidesa
de les seues conviccions. Aquesta maduraci personal saconsegueix
noms si hom s capa de formar-se una personalitat forta i prpia
que li permeta superar els complexos i aconseguir els objectius marcats.
Lanlisi de la realitat i linstint de superaci personal sn el millor
motor per a vncer aquest tipus de crisi de ladolescncia.
A diferncia de la trama argumental
del conte, on la fada transforma laparena fsica de la protagonista perqu puga
gaudir del reconeixement i ladmiraci dels
qui lenvolten, en Joan, el Cendrs sens presenta una transformaci, fsica i personal, fruit de la
maduraci interior del personatge; canvi que es basa
en una progressiva confiana en ell mateix. Aquest
descobriment permet al protagonista mostrar-se davant dels altres tal
com s, amb les seues virtuts i els seus defectes. Noms aix podr
deixar de ser invisible per a tothom.
Per tot el que sha exposat anteriorment, al llarg de lobra es
poden veure com a elements temtics principals:
a) El despertar sentimental i amors dels adolescents: la recerca de lideal, el desenvolupament de la personalitat, lacceptaci de
laltre i dun mateix.
b) Les relacions xics-xiques en la vida quotidiana (a lescola,
a casa, amb els amics) estan envoltades de: rivalitat, collaboraci,
nous llenguatges de comunicaci (lordinador, el ball), etc.
En conseqncia, linters del llibre rau fonamentalment en
la presentaci i lanlisi del mn dels adolescents i, per tant, qualsevol escena s susceptible de traure a debat i reflexi les preocupacions i els conflictes juvenils:
La collaboraci entre companys.
La solidaritat.
Les relacions afectives.
La necessitat de compartir les coses amb els altres.
Lamistat enfront de legoisme.

ELS AUTORS
Aquesta obra est escrita per dos joves autors valencians, amb
una curta per intensa carrera professional. Les seues obres ens han
fet riure en el teatre i ens han fet pensar sovint en els diferents
elements que configuren la vida quotidiana de les persones.
El primer dells, Carles Alberola, va nixer a Alzira el 1964.
Home de teatre, ha impartit cursos, ha fet dactor, ha dirigit espectacles i ha escrit alguns textos teatrals en collaboraci, entre
daltres, amb Alfred Pic, Ferran Torrent o Pasqual Alapont. La
seua primera producci teatral, Viu com vulgues, la va escriure el
1988.
La seua obra reflecteix un sentit de lhumor que va lligat a la
reflexi amarga que comporta la mirada cap al difcil mn interior
de lsser hum. El teatre de Carles Alberola ens mostra les preocupacions i obsessions quotidianes: Currculum (1995 Premi de
les Arts Escniques de la Generalitat Valenciana), Boig per tu i
Mandbula afilada (1996) o Per qu moren els pares (1997), en sn
bona mostra.
Lxit que els seus espectacles tenen entre el pblic i la crtica
justifiquen els vint anys dobsessi literria daquest jove autor que,
en aquesta ocasi, ens presenta la histria de Joan, el Cendrs.
Roberto Garca, laltre coautor, va nixer a Valncia el 1968.
Estudi art dramtic i sinteress molt prompte pel cinema (creaci
de guions cinematogrfics).
s un bon aficionat tamb a la msica i al bsquet i destaca,
entre les seues obsessions predilectes, ls del color blau, les dones,
inventar histries i desdejunar-se b. El teatre s per a ell una possibilitat de riure fent riure la gent.
Entre altres obres, ha escrit:
Noticias del desorden (1993), La concha i Help
(1994), Les braves de Lee Marwin (1995), Insulina i Crnic (1996), Scout, Salsa Kurda i xid
(1997).
Amb Joan, el Cendrs senceta la collaboraci
literria entre aquests dos joves escriptors i continuar amb lobra Lany que ve, que representar el grup Dagoll Dagom.

LILLUSTRADOR
Enric Solbes, nascut a Alcoi lany 1960, va exposar per primera vegada els seus quadres lany 1978. Des daleshores, ha participat en mostres individuals i collectives a les sales ms importants
del nostre pas, com tamb a Madrid, Londres o Nova York. A ms,
ha maquetat llibres, ha realitzat un gran nombre de cartells i ha
dissenyat, entre moltes altres coses, un alfabet que, amb el nom
Xquer, s la primera collecci tipogrfica concebuda i realitzada
exclusivament per valencians. Com a illustrador de llibres, tant
infantils com per a adults, ha collaborat amb diversos autors i entre
les seues obres destaquen El bruixot Tararot; Criatures minscules;
La metamorfosi; Andia, la ciutat submergida; Tirant lo Blanc; El
meravells Mgic dOz, i El pirata naufragat.

SUGGERIMENTS DIDCTICS I METODOLGICS

La lectura de qualsevol obra literria ha de ser una activitat
ldica que desperte la curiositat del lector i li permeta comprendre
i explicar-se part del mn que lenvolta. La lectura teatral no sexclou daquest enunciat: a partir de les acotacions, el lector sha de
crear les seues imatges i fer-se la composici del mn de ficci en
qu uns personatges dialoguen, intriguen, argumenten...
Els treballs complementaris que podem manar a lalumnat
han destar encaminats especialment a ajudar-los perqu puguen
ampliar la comprensi del text i, si conv, realitzar la seua dramatitzaci i posterior representaci.
Joan, el Cendrs s una obra de problemtica juvenil. s per
aix que no ens costar massa despertar linters i la curiositat per
la seua lectura. El punt de partida pot ser un debat sobre les relacions juvenils i un joc dimprovisacions sobre situacions compromeses que lalumnat sol viure. Aquest quadern pretn aportar
algunes idees en aquest sentit perqu el professorat trobe una eina
de treball des de la qual partir. La nostra intenci no s altra que
recordar els coneixements que lalumnat pot adquirir mitjanant la
lectura i donar unes pautes per a desenvolupar les activitats artstiques i la seua imaginaci. En les pgines que segueixen trobareu

una fitxa de lectura amb preguntes sobre la comprensi del text i

uns exercicis complementaris perqu lalumnat entenga alguns dels
signes teatrals indicats en les acotacions. Aix mateix, us hi trobareu uns jocs que permeten iniciar la dramatitzaci i descobrir aspectes del context de lobra.
Amb aquestes propostes no pretenem ser exhaustius. Ser el
professor qui amplie i trie aquelles activitats que siguen ms adequades a les necessitats i els gustos de la classe. Les activitats poden
fer-se dacord amb el nivell i les caracterstiques de lalumnat. Es
tracta doferir una ajuda, una orientaci, per mai una limitaci.
El professor ser qui decidir en ltim terme quines activitats cal
canviar i quins aspectes conv ampliar.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTRIES:

1. EL TEST
Ms de tres Mai: Conformat amb la lliga de futbol. Una
altra cosa, almenys de moment, no s per a tu.
Ms de tres De vegades: Potser lligues i tot, per ests tan
clavat en el teu mn que ni te nadones. Obri els ulls. Et sorprendrs.
Ms de tres Molt: Quin xit! Pots formar un club de fans.
Ets ldol de la temporada.

2. LES CLAUS SECRETES

2.3. a) SABEU QUE:
1. Un vul ha de ser fecundat perqu puga transformar-se en
una criatura totalment formada.
2. Cada dona deixa anar un vul al mes.
3. Una ejaculaci mitjana cont uns 100.000 espermatozous.
4. Un espermatozou pot viure uns tres dies dins del cos duna
dona.

5. Els homes expulsen esperma fins i tot abans dejacular.

6. Hi ha mtodes de contracepci que poden evitar un embars no desitjat.
7. Els centres de salut inclouen centres de planificaci familiar que informen els joves sobre la seua vida sexual.
8. Molts pares tenen tota la informaci que necessiteu saber
sobre sexe i, de vegades, necessiten que els pregunteu en confiana
per a donar-vos-la.
9. Les malalties de transmissi sexual tenen cura, especialment
si un va al metge a temps.
2.3. b) EL VOSTRE COS S VOSTRE
De vegades, coneixeu alg durant molt de temps i us agrada
molt i, llavors, aquest individu comena a fer-vos coses que no us
agraden gens ni mica. Potser comenar tocant-vos duna forma
estranya, per, com que us agrada la persona i sempre ha estat amable
amb vosaltres, no us atreviu a dir-li que pare. Per s que podeu,
i heu de dir-li-ho. Perqu no heu de permetre a ning que us toque
duna manera que no us agrada, encara que siga un adult amb qui
sempre heu tingut bones relacions. O encara que siga alg de la
vostra famlia. O un ve.

PROPOSTES DE TREBALL*
(MATERIAL FOTOCOPIABLE)

* Leditor autoritza la reproducci daquestes Propostes de treball

amb finalitats didctiques, per recorda que no es permet la reproducci, per fotocpia o altres mitjans, del llibre a qu es refereixen aquestes propostes.

A) FITXA DE LECTURA
TTOL DE LOBRA: .................................................................................................
AUTOR/A: ...........................................................................................................................
ILLUSTRADOR/A: ....................................................................................................
EDICIONS BROMERA
COLLECCI: ........................................................................... Nm.: ...................
1. Tria la frase que creus que resumeix millor el sentit de lobra
que has llegit; justifica la teua resposta.
La felicitat es troba en la Xarxa: connectat a Internet.
Cap cosa no s all que sembla.
El millor amic de lhome s Indiana Jones.
La millor aliada de la dona s la gimnstica.
Les xulles sn la soluci per a aprovar un examen.
Copiar no s cap soluci, per ajuda.
Si no et conven cap de les frases anteriors, escriu la teua i
comenta-la amb els teus companys i companyes.
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................

2. Escriu tres aspectes positius que thagen agradat de la lectura de lobra.

........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................

3. Enumera breument aquells aspectes que no than agradat

o que consideres menys positius.
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................

4. Si et proposaren representar lobra, quin personatge elegiries i per qu?

........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................

10

B) ANALITZEM LOBRA I ELS PERSONATGES

1. De vegades, un autor tria el nom dels seus personatges per
remarcar algun tret de la seua personalitat (b per oposici, b per
similitud). A continuaci trobars dues columnes, luna amb el
nom dalguns personatges i laltra amb expressions que denoten
carcter. Uneix els noms dels personatges i el seu significat.
Clara
Helena
El Cendrs
El Bola
El Mosca
El pesat

La bondat
Lambigitat
El pesat
Tot el que s grotesc
La timidesa, la poca vistositat
La bellesa

2. Qu saps de Joan, el Cendrs? Com s? Quin s el seu problema?

........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................

3. Torna a relacionar el nom dels personatges amb la seua

caracterstica ms prpia:
NOM
El Bola
El Tatxa
lex
Joan
Helena
Priscilla, Eva, Iris
Carmeta
El Mosca
Espinosa
Abel
Clara

CARACTERSTICA
El professor preocupat per lalumnat.
El xic tmid, invisible per a les xiques.
Les xiques impersonals i modernes.
El simptic venedor de xulles.
Lestudis de la classe, pilota del professorat.
El bstia que amaga un cor enamorat.
La superxica que els porta a tots de cap.
El prepotent que abusa de tots i maltracta el germ.
Lamiga fidel que passa dels xics.
La xica sensible, sincera i amb idees clares.
El seguidor esclau de les bestieses dels cafres.

11

4. Hi ha un cert parallelisme entre els personatges del conte

tradicional de Charles Perrault, La Ventafocs, i els de la histria que
heu llegit. Forma parelles com la de lexemple:
La fada
i lIndiana Jones
La madrastra i les germanastres i .................................................................................
Els ratolins
i .................................................................................
El prncep
i .................................................................................
La Ventafocs
i .................................................................................
5. Al conte tradicional, hi ha la sabata de vidre que li cau, a
la Ventafocs, a lescala del palau. Quin element de la histria que
heu llegit fa les mateixes funcions de la sabata?
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................

6. En el llibre es manifesten algunes situacions de rebuig entre

els personatges. Assenyalan tres i digues per qu passen.
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................

7. Recordes alguna altra escena on Joan siga vctima del rebuig dels altres personatges? Descriu-la.
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................

12

8. Els personatges de lobra sexpressen com els joves actuals.

Completeu la graella segent amb exemples del llenguatge de qu
fan s habitualment.
PER MANIFESTAR

UTILITZEN LES EXPRESSIONS:

Sorpresa
Exageraci
Satisfacci
Amor

C) ACTIVITATS COMPLEMENTRIES
1. EL TEST
Creus que els joves lligueu molt? I tu, lligues molt?
Per comenar, no estaria de ms veure lestat de la qesti.
Ac tens un instrument rpid per saber amb exactitud i precisi
quina s la teua situaci:
MAI DE VEGADES MOLT
1. Et xiulen quan vas pel carrer?
2. Quan mires alg, notes que es fa roig
i perd els nervis?
3. Et pengen el telfon quan contestes?
4. Desfullen margarides per tu?
5. Tenvien missatges annims?
6. Et trien els equips per a jugar?
2. LES CLAUS SECRETES
Joan i Helena es comuniquen mitjanant lordinador i un llenguatge secret inventat per ells (lordre invers de les paraules de les frases):
Ulls els tanca i bes un pegam, en compte de Tanca els ulls
i pegam un bes.

13

2.1. Troba el nostre missatge secret:

Tiles ticotises tiestisenticitials tisn tiintivitisitibles tials tiulls.
2.2. Ara que ja tens una certa prctica, escriu un dileg amors amb una companya/un company on utilitzeu una clau secreta
de la vostra invenci.
2.3. De vegades, no sn les persones les que busquen codis
secrets, sin la mquina mateixa la que et juga una mala passada,
perqu no pot convertir adequadament un arxiu determinat dun
disquet. Aix s el que ha ocorregut en els dos textos segents.
Trian un i intenta descodificar-lo; es tracta duna informaci extreta del diari de Pete H. Paine.1
a) SABEU QUE:
1. Un vul ha d$ s$r f$c*ndat p$rq* p*ga transfor=ar-s$ $n
*na cr@at*ra total=$nt for=ada.
2. Cada dona deixa anar *n v*l al =$s.
3. *na $jac*lac@ =@tjana cont *ns 100.000 $sp$r=atozo*s.
4. *n $sp$r=atozo* pot v@*r$ *ns tr$s d@$s d@ns d$l cos
d*na dona.
5. $ls ho=$s solt$n $sp$r=a fins i tot abans d$jac*lar.
6. Hi ha =tod$s d$ contrac$pc@ q*$ pod$n $v@tar *n
$=bars no d$s@tjat.
7. $ls c$ntr$s d$ sal*t @nclo*$n s$ntr$s d$ plan@f@cac@
fa=@l@ar q*$ @nfor=$n $ls jov$s sobr$ la s$*a v@da s$x*al.
8. =olts par$s t$n$n tota la @nfor=ac@ q*$ n$c$ss@t$* sab$r
sobr$ s$x$ @, d$ v$gad$s, n$c$ss@t$n q*$ $ls pr$g*nt$* $n
conf@ana p$r a donar-vos-la.
9. L$s =alalt@$s d$ trans=@ss@ s$x*al t$n$n c*ra,
$sp$c@al=$nt s@ *n va al =$tg$ a t$=ps.
b) EL VOSTRE COS S VOSTRE
D> v>g2d>@, con>ix>4 2lg dur2nt molt d> t>mp@ i u@
2gr2d2 molt i, l=<vor@, 2qu>@t individu com>n2 2 f>r-vo@
co@>@ qu> no u@ 2gr2d>n g>n@ ni mic2. Pot@>r com>n2r
toc2nt-vo@ dun2 form2 >@tr2ny2, p>r, com qu> u@ 2gr2d2
1. El teniu publicat per leditorial Bromera amb el nom de Diari dun jove
manitic en el nmero 1 de la collecci Espurna.

14

=< p>r@on2 i @>mpr> h2 >@t2t 2m2bl> 2mb vo@2ltr>@, no u@

2tr>viu 2 dir-li qu> p2r>. P>r @ qu> pod>4, i h>4 d> dir-li-ho.
P>rqu no h>4 d> p>rm>tr> 2 ning qu> u@ toqu> dun2 m2n>r2
qu> no u@ 2gr2d2, >nc2r2 qu> @ig2 un 2dult 2mb >l qu> @>mpr>
h>4 tingut bon>@ r>=<cion@. O >nc2r2 qu> @ig2 2lg d> =<
vo@tr2 prp72 f2ml72. O un v>.
3. FEM UN DEBAT
Contrasteu les vostres idees i opinions amb els altres i penseu
en els temes que es plantegen en lobra que heu llegit. Us proposem un debat sobre la importncia de la vida en grup i de lligar.
Contesteu les preguntes que hi ha a continuaci i tindreu ja punts
de vista diferents per a encetar el debat.
Quina importncia t per a vosaltres la vida en grup? I
el respecte a la solitud i a la vida individual?
Qu ha de fer una persona per a sentir-se b en el grup?
Qu ha de fer el grup perqu cadascun dels membres
que lintegren shi senta b?
s necessari lligar?
Quines relacions hi ha entre sexe i afecte?
En quines situacions es pot complir la llei del desig?
Creus que, hui en dia, s ms fcil lligar que abans? Per
qu?
Quines estratgies utilitzaries per a lligar? Per qu?
4. LA FESTA DE FI DE CURS (IMPROVISACIONS)
Vinga, poseu-vos drets, que no us vindr malament una activitat de moviment, dacci, un joc dimprovisacions.
Lobra que heu llegit presenta unes situacions i una problemtica que s la dels joves adolescents. De segur que, en alguna
ocasi, tamb vosaltres us hi heu sentit reflectits. Recordeu aquestes histries mitjanant un joc dimprovisaci. Heu de tenir en
compte que improvisar no s tan sols eixir davant els altres a dir
o fer alguna cosa. Heu de partir duna idea, buscar entre els components del grup un xicotet conflicte, amb un nus en la trama i
una soluci o un desenlla que tinga la seua sorpresa.

15

Organitzeu-vos en grups de quatre i delimiteu b els diferents

rols o personatges que representareu en escena. Procureu:
concentrar-vos en el vostre paper;
no voler dominar la situaci per damunt del que fan els
vostres companys;
deixar que intervinguen els altres;
escoltar els altres;
seguir la histria que es va creant entre tots;
no parlar tots alhora.
Recordeu que la improvisaci s un treball collectiu, per
necessita, prviament i durant lexercici, del treball individual.
5. PLAGIEM UN CONTE
5.1. La literatura s lart de la lectura i la rescriptura. s per
aix que us proposem que agafeu un conte tradicional (La Ventafocs, La Caputxa Vermella, Els tres porquets, Pinotxo, etc.) i que el
transformeu duna manera especial. Per exemple:
inventant noves accions dramtiques que reflectisquen una
dimensi que no aparega en el text original (per exemple: Ventafocs troba que el prncep s un cregut, rebutja la seua proposici
de matrimoni i);
transformant-lo en un cmic;
intercanviant les accions dels personatges o els rols (per
exemple, el llop s bo i els tres porquets, unes feres malvades);
actualitzant el mn on sesdev lacci (per exemple, la cova
dAlibab s una casa abandonada, lAlad, un okupa);
traslladant a un temps i un espai futurs la narraci (per
exemple, la Bella Dorment s una internauta que viatja en una nau
espacial el 2099, es posa malalta i el metge decideix congelar-la fins
que la seua malaltia es puga curar).
5.2. De segur que vosaltres trobareu moltes ms frmules
per a canviar la histria original i que redactareu relats molt originals, per aix, us proposem que feu una selecci dels contes
escrits per tots i, desprs, planifiqueu una publicaci escolar amb
lassessorament dels vostres professors i el suport dalguna instituci. El proper any pot esdevenir una de les lectures proposades
a classe.

16