Professional Documents
Culture Documents
Valencia - Mitja Quadern PDF
Valencia - Mitja Quadern PDF
Accentuaci i diresi
1.1 La sllaba. Separaci sillbica
La sllaba s el conjunt de sons produt en una emissi fnica. Podem afirmar que en cada
paraula hi ha tantes sllabes com vocals. No obstant aix, hi ha casos com ara reina, en qu
en una mateixa sllaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: s el cas
dels diftongs.
Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en:
1. monosllabes: solament tenen una sllaba (casc, bosc, la, got).
2. polisllabes: quan en tenen ms duna i poden ser:
bisllabes: si tenen dues sllabes (ca-sa, bes-coll, an-gle...)
trisllabes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...)
tetrasllabes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...)
La separaci sillbica de les paraules, necessria a efectes prosdics i ortogrfics, segueix les
normes segents:
Tamb se separen
RECORDEU
No heu de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla:
da-quest
i no
d-aquest
l-nec
i no
lnec
via
i no
via vi a
1
AU caur, pau
EU hereu, veure
IU viu, estiu
OI almoina, boira
OU coure, remou
UI cuina, buit
UU duu, lluu
Diftongs creixents
QE qesti
GE ungent
QI obliqitat
GI ping, lingstic
GUO paraiguot
RECORDEU
Perqu hi haja diftong decreixent cal que les vocals dbils, i i u, vagen darrere de la
vocal sillbica, s a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen
diftong, perqu les vocals dbils van davant.
Separaci sillbica
Ex: Valncia
barbrie
camioner
Va-ln-ci-a
Bar-b ri-e
Ca-mi-o-ner
Separaci sillbica
Esttua
Nuesa
Duo
es-t-tu-a
nu-e-sa
du-o
RECORDEU
a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present dindicatiu
dels verbs de la 1a conjugaci acabats en consonat + -iar, com ara estudiar,
canviar... sn formes planes i, per tant, no porten accent grfic. Exemples:
estudie, copien, inicia...
b) Les paraules que acaben en vocal + -tat no acostumen a formar diftong i, per
aix porten diresi Exemples: espontanetat homogenetat
1.1.2 Exercicis
1. Separeu en sllabes les paraules segents:
progressiu, separaci, accionar, llanterner, illusi, escena, remolatxa, panxa, massa, mmia,
crrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setcincies, guitarra, aquell, motle, excellent,
papallona, orgue, reina, horitz, lle, missi, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes,
fusteria, ratol, accionar, lingstic, escriure, mai, caa, pallissa, illegal, peix, restriccions,
substantiu, vena, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorp, benaventurat,
sllaba, xarxa, retaule, veig.
2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s:
Mot
esquadra
pueril
roure
aneu
acci
pou
llengua
moure
actuar
neu
pua
Alcoi
suor
llibreria
tia
espai
Gandia
remei
sensaci
bresquilla
cua
subjuntiu
Joan
quadre
cultiu
joia
ciutat
figuera
mai
Xavier
arcaic
itali
cuir
Cocentaina
peuet
Vocals tones
u
e
u
e
o
a
a
Exemples: [a]: pa; []: cel; [e]: ms; [ ]: bo; [o]: mn; [u]: autobs.
Com heu pogut comprovar, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents
(concretament la e i la o). La lletra e representa de vegades el so de la e tancada [e]: (b, ser,
tres); en altres casos, per, representa el so de e oberta []: (verd, cel, terra...).
Parallelament, la lletra o representa en uns casos la o tancada [o]: (caix, tal, mn), i
daltres, la o oberta [ ]: (col, porta, pont).
s important recordar que, en tots els casos, tant la [] com la [ ] es troben exclusivament en
posici tnica, s a dir, en la sllaba en qu recau la major intensitat de veu. Per aix, si fem
un derivat duna paraula que tinga [] o [ ] i canvia de vocal tnica, aleshores aquesta vocal
es tancar.
Ex:
terra []
porta [ ]
terreta [e]
porter [o]
En canvi, la [e] i la [o] poden aparixer indistintament tant en sllabes tniques com en
sllabes tones. En una paraula noms hi ha una vocal tnica1 i la resta sn vocals tones.
Les vocals tniques segons la posici que ocupen en la paraula poden ser:
Tret dels mots compostos que sn el resultat de la uni de dos o ms elements. Una paraula composta tindr per
regla general les mateixes sllabes o vocals tniques en els seus components. Aix, hi haur compostos amb dos
accents tnics (el primer, secundari; el segon, principal): rodamn, autopista, altaveu...
Quan les vocals sn obertes laccent s greu o obert i quan sn tancades, agut o tancat. Per
aix:
a
e
i
o
sempre obert ()
segons el timbre pot ser obert
() o tancat ()
sempre tancat ()
segons el timbre pot ser obert
() o tancat ()
sempre tancat ()
Aquesta regla s molt fcil aplicada a les vocals a, i, u ja que nicament tenen un timbre. La
dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronncia: com hem
exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. s important que feu la diferenciaci
fnica daquestes vocals, ja que s un tret propi del sistema lingstic del valenci i, a ms,
moltes paraules que sescriuen igual, homgrafes, distingeixen el significat per la pronncia
de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples:
Dna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femen, amb [ ])
s (animal, amb [o]) i os (part anatmica, amb [ ])
Mra (fruit, amb [o]) i mora (dona rab, amb [ ])
Du (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [])
Excepci: estmac
O
3. En les esdrixoles: geloga, histria...
vocal
vocal + s
-en, -in
Agudes
tard, mat, passi, ning
cabs, cafs, canys, confs, confs,
Berln, entn
totes
Esdrixoles
srie, cincia, mplia
Si teniu dubtes a lhora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o s important que
recordeu aquestes indicacions:
Recordeu que el catal oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee obertes dalgunes paraules agudes: la
tercera persona dels verbs de la 2a conjugaci acabats en -NDRE (excepte els acabats en -TENDRE i el verb
encendre). Per exemple: depn, per entn; els participis acabats en -s: ofs, perms, oms, etc; els mots
segents: vost, vuit, inters, xers, esps, caf, comit, al, francs, angls, etc.; unes altres paraules que
podem accentuar obertes o tancades segons la varietat dialectal sn aquestes: conixer, vncer, i els imperfets
dindicatiu: diem, quiem, etc.
EXCEPTE:
- els verbs de la 2a conjugaci:
vncer, crixer, crrer...
les formes del verb ser: fra...
- altres mots, com ara: estmac,
crvol, prstec, ferstec, llpol,
furncol...
EXCEPTE: frmula, plvora,
tmbola, gndola, trtora,
esglsia, Dnia, llmena,
ferstega...
Formes esdrixoles dels verbs de
la 2a conjugaci: ocrrega...
elit
fluor
futbol
handbol
hoquei
humit
interval
misantrop
obo
oce
per
policrom
quilogram
radar
Raimon
timp
tiquet
xandall
xasss
xiclet
omplat
parixer
policac
rptil
tmer
termstat
txtil
trcer
torticoli
vncer
vertigen
zodac
Sn planes
acne
adequa
alvol
amonac
atmosfera
austrac
cardac
cstig
conixer
crrer
crixer
etop
intrfon
leuccit
magnetfon
medulla
merixer
mssil
Sn esdrixoles
aurola
diptria
czema
elctrode
Etipia
Himlaia
olimpada
perode
pneumnia
rubola
Sense accent
es (pronom reflexiu)
ma (possessiu: meua)
ms (quantitatiu)
mn (planeta terra)
10
se (pronom reflexiu)
s (afirmaci)
si (conjunci)
s (acci d'usar)
us (pronom feble)
vs (verb anar)
REMARQUES
Alguns dels mots formats a partir dalguna paraula amb accent diacrtic mantenen
tamb aquest accent: adu, rodamn, besnt, subsl
Recordeu que els monosllabs, llevat que siguen diacrtics, no saccentuen mai: fa,
pla, pa, ben...
1.3.4 Que / Qu
Accentuarem grficament aquests elements noms quan fan la funci de relatiu amb
preposici (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals) o de
pronom interrogatiu (equival a quina cosa)3. Fixeu-vos en els exemples de la graella que
teniu a continuaci:
QU
INTERROGATIU
(equival a quina cosa)
Qu fas?
Qu passa?
No sabem qu estudia.
Trobareu una explicaci ms detallada en la unitat 9, 9.3 Els pronoms relatius (p.138) i 9.4 Pronoms
interrogatius i exclamatius (p.143).
11
1.3.5. Exercicis
1.
1. examen
2. rodamon
3. barnus
4. dilluns
5. esglesia
6. comprem
7. aigua
8. copia
9. dia
10. rafega
11. llapis
12. bustia
13. oxigen
14. virus
15. tennis
16. tragedia
17. individu
18. concorrer
19. aixo
20. anec
21. usuaria
22. misogin
23. Angel
24. diposit
25. paper
26. correu
27. Valencia
28. matalas
29. formula
30. tabu
31. ao
32. Julia
33. espinacs
34. llio
35. Ramon
36. compren
37. platan
38. porus
39. cataleg
40. Sonia
41. essencies
42. Denia
43. cano
44. tombola
45. pingi
46. arbitre
47. menjavem
48. temer
49. fideu
50. solid
12
13
14
1.4 Diresi
s un signe grfic que colloquem exclusivament sobre la i i la u. La diresi t les funcions
segents:
1. Indicar la pronncia duna u darrere de les Recordeu que els aplecs gu i qu amb les
consonants g / q i davant de les vocals e / i.
vocals a i o no porten diresi.
Exemples:llenges, lingstic, qestionari...
Exemples: quadre, quota, quocient...
2. Trencar diftongs decreixents:
Conv tenir en compte alguns derivats de cultismes que porten diresi encara
que el mot primitiu tinga diftong.
Formen diftong
fluid
trapezoide
arcaic
europeu
heroi
No formen diftong
fludesa
trapezodal
arcatzant
europetzant
herocitat
15
Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista Excepte els mots prosme i llusme que no
(precedits de vocal). Exemples:
sn sufixats.
egoisme, heroisme, europeista...
En els mots compostos amb els prefixos anti-, Atenci: no es consideren compostos: rell i
co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-.
les formes del verb reeixir: resc, rexes,
Exemples:
rex...
contraindicaci, antiinflamatori,
reincidncia, preindustrial...
En les paraules que acaben en les
terminacions llatines -us, -um (precedides de
la vocal i). Exemples:
Mrius, Pius, harmnium, linleum...
1.4.1 Exercicis
1. Poseu accent o diresi en les paraules que en necessiten:
raim
empudeint
Biscaia
fluidesa
Marraqueix
obeiria
linguistic
taut
arruinar
aillament
megalit
aillar
roi
traidor
Raul
Ucraina
obeieu
paisos
egoista
suicidi
ruina
Himalaia
creiem
podium
proisme
ensaimada
obeix
oboe
proteina
beneir
seua
trait
diurn
fruita
reinstaurar
seduida
suissa
agraiment
elit
dioptria
homogeneitat
enquesta
16
disminuit un 60% en relacio amb lespessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en
ledicio dahir la revista britanica Nature.
Aquesta es la conclusio duna serie danalisis fetes al continent Antartic, segons assegura
Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa dozo, el 1985. Basicament no
hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es lacceleracio de lengrandiment del forat
en el transcurs dels ultims trenta anys, afirma Shanklin.
3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten:
a) El cirurgia li ha dit que te un greu problema dacne.
b) El consol suis va agrair la collaboracio als paisos del Tercer Mon.
c) Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les
mans; tot seguit la medulla i ara laturada cardiaca.
d) Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi.
e) La neta de la mora venia te i cafe molt.
f)
g) Els empresaris venen la fabrica perque shan arruinat amb lincrement de la quota que
lassociacio els ha atribuit.
h) Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i lensaimada.
i)
j)
Unitat 2. Ortografia
2.1 Vocalisme
Hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans
i la influncia daquesta llengua fa que shi produesquen interferncies. Per evitar-ho, fixeuvos en els mots segents:
Sescriuen amb A
afaitar
ambaixada
arravatar
assass
avaluar
avaria
extraversi
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
Sescriuen amb E
ametista
assemblea
ebenista
efeminat
Empar / emparar
Empord
enyorar
eruga
estendard
esternudar
ferm
gelea
honestedat
javelina
litre
meravella
metre
monestir
Sescriuen amb I
rfega
resplendor
revenja
santedat
segent
seguretat
sergent
verns
ambigitat
antiguitat
arri!
ciment
contempornia
contenidor
declivi
diabetis
eclipsi
infermeria
lctia
lnia
mantenidor
nucli
ordinador
penis
sobirania
Tunis
17
18
Sescriuen amb O
aixovar
assortir
atordir
avorrir-se
bordell
Bordeus
Borriana
botifarra
brixola
calors
captol
cartolina
complir
colobra
conservadorisme
cnsol
cobrir
corba
croada
dol
durador
embotit
Empord
escndol
escodrinyar
escopir
escrpol
esdrixol
estoig
estora
estrafolari
expenedoria
fonament
furncol
governamental
gropa
Hongria
hongars
Joan
joglar
joguet
joventut
mony
nodrir
ordir
pndol
ploma
podrir
polir
pols
polsar
polvoritzar
rtol
retolador
rostir
rigors
rob
Romania
rossinyol
sofrir
sorgir
sospir
tamboret
temors
ttol
tolit
tomba
torbar
torr
Sescriuen amb U
ateu
ateneu
bufetada
butxaca
cacau
cautx
escull / escullera
fetus
focus
frum
globus
muntanya
muntar
museu
Pireu
Pirineus
porus
ritu
srum
sufocar
suprbia
suportar
tipus
turmell
tramuntana
trofeu
turment
Tot i que, en general, els derivats daquestes paraules presenten la mateixa divergncia
voclica, hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llat i que no presenten
diferncies amb el castell (pseudoderivats), com ara:
Mot primitiu
Pseudoderivat
boca
captol
corb, corba
doble
home
jove, joventut
mn
nodrir
ttol
bucal
capitular
curvatura, curvilini
duplicar
hum, humanisme
juvenil
mund, mundial
nutrici
titular
A ms, cal parar atenci a les paraules que comencen per les sllabes EN, EM, ES, ja que la
vocal inicial es neutralitza i sona aproximadament com una a, cosa que de vegades pot
produir vacillacions ortogrfiques.
Exemples: ensabonar, entendre, envejar, encantar, encendre (per ambaixador).
Unitat 2. Ortografia
19
2.1.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:
1. Tinc la segur___tat que el s___rgent p___lsar alguna tecla perqu jo no haja de fer
unes gurdies tan av___rrides.
2. s un t___rment, aix de veure pertot arreu b___tifarres i emb___tit i estar a rgim.
3. Estic s___focat perqu no recorde el tt___l de la pellcula, per si hi pense veig el
tit___lar com si estigus escrit amb ret___ladors davant meu.
4. Deu s___frir molt, perqu s___spira molt davant la t___mba del seu marit.
5. Durant la seua j___ventut va tenir dos marits: lun era h___ngars i laltre r___mans.
6. Lam___tista que porta lanell de la sob___rana s m___rav___llosa.
7. Lass___mblea ha aprovat les propostes g___vernamentals malgrat la seua
ambig___tat.
8. Posat el davantal si no vols ___mbrutar-te.
9. Cal que sigu___m rig___rosos i que ___valuem amb honest___dat tots els aspirants,
sense deixar-nos s___bornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, desprs de tastar-lo el vaig esc___pir.
11. Aquest jersei s molt j___venil.
12. Desprs de laccident em vaig quedar at___rdit, t___rbat, no podia enfocar les imatges
i suava per tots els por___s de la meua pell.
2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent:
Lembaixador de Rumania va descubrir en un contenidor de cement el rob -i lestuig que
el contenia- perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i lanyorana
de la princesa per la prdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet,
convocara una assemblea per discutir i evaluar les possibilitats de recuperar el rub. Ducs,
marquesos, embaixadors i cnsuls de diverses nacions, senyors de les terres del regne,
soberans daltres nacions, i fins i tot una companyia de juglars, discutiren, sota la mirada
atenta del rei, la manera de recoperar el rub arrevatat, sense escrpuls, de les mans de la
princesa, que ja no podia soportar la prdua i, aturdida i una mica enfollida, es dedicava a
escudrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei
va contractar una enfermera perqu latenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els
eclipses, les tempestes, i les depressions del seu carcter. Finalment, per, latent
embaixador li don en m a la princesa la tan preada joia.
20
Derivats amb P T C
Derivats amb B D G
mot amb P T C
mot amb B D G
EXCEPCIONS!
Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, nec, mnec, crrec, esprrec, fstic.
La 1a persona del singular del present dindicatiu dels verbs velaritzats: aprenc,
comprenc, entenc, tinc.
Fixeu-vos tamb en aquests mots:
baptisme
succs
addici
repte
captivar
acceptar
recepta
suggerir
dubte
capal
2.2.1 Exercicis
1. Ompliu els buits amb loclusiva corresponent:
accelerar
conjectura
augmentar
dissabte
pneumtic
accent
submergir
escriptor
sobte
pneumnia
21
Unitat 2. Ortografia
a)
Lami___ dAlfre___ ha canviat dactitu___ i enguany s que vol anar al
Cari___.
b)
c)
En la pare___ del despatx de ladvoca___ hi ha un quadre amb un pra___
ver___ i un sol gro___.
d)
e)
f)Tinc lestma___ rebolicat des que he vist lactuaci del ma___ fent mgia.
g)
h)
Cre___ que Davi___ no sa___ que t molta sor___. En laccident quasi es
queda ce___, sor___ i mu___, per al final sha recuperat.
i)No vages tan rpi____! La rapidesa no s garantia de perfecci.
j)Est en la plenitu__ de la seua joventu__ per encara no sa__ com soltar la__elerador
i no a__epta cap consell.
bsic
Per tal de pronunciar-les correctament haureu daprendre a distingir entre les anomenades
ESSA SORDA (/s/) i ESSA SONORA (/z/). La primera es pronuncia igual que la essa del
castell i la segona produeix una vibraci en eixir laire de la cavitat bucal. Aquest ltim s un
so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetrel
imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i colloqueu darrere la vocal.
Practiqueu aquest nou so. Tots els sons marcats en les paraules de la llista segent
corresponen a /z/. Llegiu-les en veu alta i poseu-hi especial atenci a pronunciar-les
correctament.
abusar
acidesa
amorosir
camisa
caserna
cervesa
cos
desembre
curiositat
divisi
esglsia
frase
gasolina
matisar
nosaltres
pasos
pesar
pisos
presentar
promesa
resum
vosaltres
visitar
xinesa
De vegades, pronunciar una /s/ o una /z/ implica canvi de significat: casa [kaza]; caa [kasa];
rosa [r za]; rossa [rosa]; presa [preza]; pressa [presa]; bassa [basa]; basa [baza]. Per aix s
important aprendre a pronunciar-les correctament.
22
Grafia Z
SS
- A principi de mot:
seguretat, segona...
- Entre vocals:
passads, tassa...
- Femenins amb el
sufix -essa:
poetessa, comtessa,
abadessa...
- a fi de mot:
armaris, mes...
(per princesa,
burgesa, pagesa i
marquesa)
- Compostos de :
-gressi: agressi
-missi: emissi
-pressi: impressi
- Superlatius:
- entre consonant i vocal i - ssim: moltssim
- ssima: moltssima
entre vocal i consonant:
sensual, aspecte...
Les grafies C i
C
- Davant e i i:
gratacel
opcional
- Sufixos:
-ncia: constncia
-ncia: conscincia
- Davant a, o, u:
Frana, can,venut
- A fi de mot:
feli, auda...
- Sufixos:
- ana: esperana
- ena: renaixena
23
Unitat 2. Ortografia
Heu de posar especial atenci en la parella C/, que apareix per raons etimolgiques en
algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu.
No obstant aix, s cert que la seua utilitzaci coincideix moltes vegades amb la resta de
llenges romniques, com el francs o el castell. Per aix aquestes llenges poden ajudar-vos
en alguns casos.
A ms a ms, heu de tenir en compte que les paraules duna mateixa famlia alternen dins dels
membres de cada parella, mai alternen barrejades.
Per exemple: bra sescriu amb , per tant, el diminutiu bracet sescriu amb C (ja que
la no pot anar davant de E); tros sescriu amb S, per tant, el diminutiu trosset
sescriu amb SS (perqu va entre vocals).
El dgraf TZ
Haureu danar amb compte amb algunes paraules que presenten diferncies
respecte al castell:
Sescriuen amb S: sabata, safr, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarr,
sarsuela, tros, scol, sucre, sentinella, squia, simbomba, sofre, arrs, esbs, dansa,
estranyar, estranger, esprmer, esplanada, estendre, espoliar, desembre...
2.3.1 Exercicis
1. Escriviu C o :
___el
abundn___ia
atro___
Pu___ol
mar___
___igr
___ircular
adre___ar
ignorn___ia
___endra
___irera
___istella
obedin___ia
ra___a
apeda___ar
balan___a
vn___er
llen___ol
bra___
pla___a
peda___
can___
ofi___ina
fa___ana
___odac
quin___ena
___umar
can___ament
pen___ar
bru___a
24
bi___ant
col___ada
trn___it
topa___i
ama___ona
con___ell
ben___ina
pol__e
sen__ill
fa___e
fronti___a
trave___a
disfre___a
intromi___i
duque___a
na___al
ga___os
de___itjar
ente___a
co___ina
marque___a
dan___a
palla___o
pe___eta
pi___arra
per___ona
en___enyar
25
Unitat 2. Ortografia
v) La pi___arra de la meua cla___e s verdo___a.
w) La dona ro___a portava una ro___a a la m.
5. Feu el mateix amb el text segent:
2.4 Consonantisme: la b i la v
Les grafies B i V representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en
un nic so. Es distingeixen en la seua articulaci perqu [b] s un fonema oclusiu, bilabial
sonor, mentre que [v] s un fonema fricatiu, labiodental sonor.
Encara que no sempre es poden establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogrfics als
parlants que no distingeixen el seu so, podem dir que, en general:
ESCRIUREM B
ESCRIUREM V
a.
davant l, r
ex.: obra, pobre, moble, poble
a.
darrere n
ex.: convertir, canvi
b.
darrere m
ex.: ambici
excepcions: tramvia, circumvallaci,
triumvirat
b.
26
Sescriuen amb B
laba
arribar
baf
bar
basc
bena
berruga
besllum
biga
Biscaia
bolcar
calb
comboi
corb
debanar
corba
desimbolt
mbil
oblidar
rebentar
riba
saba
trobador
trobar
Sescriuen amb V
advocat
alcova
almvar
arravatar
avall
avet
avi
avorrir
avortar
bava
canvi
cascavell
cavalcar
cavall
cavaller
cervell
Crdova
covard
endvia
envestir
espavilar
escovill
esvelt
fava
gavardina
govern
haver
javelina
llavi
nvol
pavell
savi
sivella
taverna
Generalment, les paraules que pertanyen a una mateixa famlia sescriuen amb la mateixa
grafia. Haurem danar per, amb compte, amb els anomenats peudoderivats, mots presos
directament del llat que poden divergir ortogrficament de la resta de mots de la seua famlia.
Mot primitiu
Pseudoderivat
avortar
abortiu
calb
calvcie
cervell
cerebel
corba
curvatura
escriure
escriba
llavi
labial, labiat
moure
mbil
nvol
nebulositat
provar
probable,
probabilitat
2.4.1 Exercici
1. Completeu les paraules segents amb B o V segons corresponga:
a)
No tro___e enlloc lesco___ill.
b)
La circum___allaci per anar a Crdo___a est plena de re___olts i, amb
tanta cor___a, em marejar i ___omitar.
c)
El partit que es juga___a al pa___ell co___ert era molt a___orrit.
d)
El xiquet porta la ga___ardina bruta perqu sha re___olcat pel fang.
e)
Thaurs despa___ilar si vols conquistar aquella xica tan es___elta.
27
Unitat 2. Ortografia
G
-
J
-
davant A, O, U: jaqueta,
jonc, juliol
EXCEPCIONS
els llatinismes i anglicismes: jeroglfic, jerarquia, majestat,
jersei, jeep (i derivats).
els aplecs -JECT- , -JECC-: subjecte, injecci, adjectiu.
el verb JAURE (o jeure): jec, jiem, jeia.
noms dorigen hebreu: Jess, Jeremies, Jeric, Jerusalem.
TG
Mots acabats en -ATGE: formatge
-ETGE: fetge
-OTGE: rellotge
-UTGE: jutge
TJ
els mots: platja, mitja, corretja,
botja, natja, lletja, llotja, pitjor.
els verbs: desitjar, enutjar,
estotjar, jutjar, petjar, pitjar,
rebutjar, trepitjar, viatjar.
(a lhora de conjugar aquests verbs es
En catal oriental la G i la J es fan fricatives i no africades, cosa que explica ls de les grafies G i J (fricatives)
i TG i TJ (africades). El valenci no fa aquesta distinci fontica, les fem totes africades.
28
desprs de vocal posem: TX si els derivats sescriuen amb TX: despatx (despatxar)
IG si els derivats sescriuen amb G, J, TG, TG: desig (desitjar),
bateig (batejar).
29
Unitat 2. Ortografia
3) X / IX. So: Xixona, caixa (com langls she o el francs chteau, chri).
X
-
2.5.1 Exercicis
1. Empleneu amb J, G, TJ, TG:
di____ous
diri____ir
en____inyer
enve____a
____ess
ra____ol
rello____e
ob____ecci
____irar
____errquic
con____unt
fero____e
gara____e
mira____e
pi____or
forma____e
____erani
via____e
desi____s
____irafa
____ersei
espon____a
pla____a
plu____a
a____ustar
tar____eta
____oc
ba____oca
co___e
ar___iu
empa___
escabe_
fle___a
du___a
gan___o
sandvi___
solfe___
___ori
per___a
mo___illa
ro___
___avos
3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessriament les que
hem repassat en aquesta unitat):
a)
molts avanta___es.
b)
c)
30
d)
e)
f)Li han posat una in___ecci en la na___a amb una ___eringa ___egant.
g)
h)
Excepte
- compostos com benparlat, benmereixent,
enmig, granment, tanmateix, etc.
- fanfarr, fanfrria
2. Escrivim n
31
Unitat 2. Ortografia
Sescriuen amb laplec mp (en qu la p s muda) els mots segents amb els seus compostos i
derivats:
assumpci, assumpte, comptar, exempt, peremptori,
presumpte, redemptor, smptoma, sumptus, temps, temptar
prompte,
2.6.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent:
a) El co___te vivia en un su___tus palau, que tenia un jard i___ens.
b) Si vols ador___ir-te, et co___tar el co___te del co___te Drcula, o tamb pot ajudar-te
comenar a co___tar ovelles.
c) He llegit en la pre___sa que lassu___te de lexe___ci fiscal a les grans superfcies
durant el trie___i passat, no est gens clar.
d) Deu estar a punt de ploure, perqu el cel est e___uvolat i el dia es va e__fosquint.
e) Co___fesse que aquests s___tomes sn preocupants.
f) El van e_presonar per repartir pa___flets revolucio___aris.
g) Estic convenut que Susa___a s i___ocent i que no va caure en la te___taci de robar
l___fora.
h) Cal e___agatze___ar tot aquest material al soterra___i de la___fiteatre.
i) La teua declaraci va ser tot un trio___f: I___a ha co___fessat que les teues paraules
damor li van semblar la millor de les si___fonies.
j) T una i___fecci al ventre perqu ha menjat massa co___fits.
k) Posa molt ___fasi en les seues paraules i per aix co___ecta tant amb el pblic.
l) Cal que afiges un a___ex a linforme on aparega la justificaci econmica de les obres
del tra___via que travessa la circu___vallaci.
m) La seua cara va dibuixar un lleu so___riure quan li vaig contar els meus so___is.
n) Sha e___fadat perqu li he dit que s un fa___farr.
2.7 Consonantisme: la h
En catal, la grafia h (hac) no representa cap so i lemprem noms amb un valor etimolgic,
com s el cas de les paraules histria o humanitat.
En alguns casos, principalment en mots manllevats daltres llenges que no han passat per
una adaptaci fontica al catal, la h es pronuncia de manera aspirada. Sn els casos dels
mots: hobby, Hawai, hippy, etc. Cal anar amb compte, per, amb algunes paraules que s que
han estat adaptades fonticament:
hoquei, handbol, handicap, haixix, Hlsinki
32
Laparici daquesta lletra sol coincidir amb la resta de llenges romniques. De tota manera
conv recordar algunes paraules que sescriuen amb h. Fixeu-vos sobretot les que presenten
discrepncies respecte al castell.
Amb H
ahir
herba
hivern
ham
harmonia
hivernacle
hereu
hissar
hostessa
Sense H
orfe
os
Rin
Ma
orxata
cacauet
tru
Ester
ou
coet
ostatge
Osca
aprehensi
conhort
exhortar
menhir
aleshores
anihilar
adherir
exhalar
inhibir
filharmnica
tothom
anhelar
alcohol
exhaurir
subhasta
alhora
tothora
substrahend
H intercalada
2.7.1 Exercici
1. Completeu, si cal, amb H els espais en blanc. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb
el smbol .
a) A___ir van discutir perqu ells volien anar a ___sca i elles, a Ori__ola.
b) L___ostatge va ex___aurir la pacincia dels segrestadors i el van ___alliberar alhora
que sospiraven alleugerits.
c)
Mabelleix prendre una ___orxata ben fresca amb uns caca___uets ben salats, per
mal___auradament mhan pro___ibit prendre totes dues coses.
d) Han sub___astat tots els seus bns i pretenen que tot___om hi estiga dacord.
e)
Aquell tru___ no va ser capa de perdonar una sola vida i va ani___ilar el poble
sencer.
f)
j)
k)
___em fet el que ___em pogut, per ___em sembla que no nhi ha prou.
l)
Unitat 2. Ortografia
33
34
flagellar
malleable
metllic
pellcula
sigillografi
a
apellar
Apollo
Aquilles
Avell
bllic
berilli
Brusselles
calligrafia
cllula
cellulosa
circumvallaci
corolla
ellipse
estellar
excellen
t
expellir
falla
fllic
filloxera
hellnic
idilli
imbecillitat
installar
intelligent
interpellar
libllula
lilliputenc
maquiavlli
c
medulla
miscellni
a
mollusc
nulla
anullar
palliar
pllid
parallel
penicillina
pollen
rebellia
repellir
satllit
sollicitar
velletat
violoncellist
a
MM: Posem m davant de m (per aix els mots que en castell sescriuen amb nm,
habitualment en castell porten mm -excepte granment i tanmateix-). Exemples: immens,
immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma.
NN: Anna, connexi, annex, biennal, connotaci, tarann, innecessari, ennegrir,
ennuvolar.
GG: suggerir.
2.8.3 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb l, ll, ll, tl o tll:
1. T l'apartament en una zona molt tranqui___a de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant s exce___ent.
3. El president va eixir i___s de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parce___a per a fer-se un xalet.
5. T una co___ecci de segells molt important.
6. Pass el test d'inte___igncia amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de co___aboraci i escrigu una nove___a.
8. No han so___ucionat res, la proposta ha estat nu___a.
9. La ce___ebraci de l'acte es va declarar i___egal.
10. Va venir l'electricista i em va insta___ar el fil musical, per encara treu un so massa
met___ic.
11. So___icitrem l'assistncia al co___oqui sobre sat___its.
Unitat 2. Ortografia
35
Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb la grafia
corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol .
Personal: s el que apareix amb els noms de persona. Exemple: LAnna vol
comprar-se un cotxe.
3.2 Lapostrofaci
Sapostrofaran els articles el i la, la preposici de i els pronoms febles5 davant de vocal o h
muda per indicar lelisi duna vocal (a, e).
Aix:
SAPOSTROFA
EL / DE
LA
Davant vocal o h muda
Lguila
Lalegria
36
37
NO SAPOSTROFA
LA
-
RECORDEU
1. Casos excepcionals dapostrofaci
a) No sapostrofen les sigles que es lletregen, per s, i seguint les regles generals,
aquelles que es lligen com qualsevol altra paraula. Per exemple: la EGB, lONU,
lOTAN, la UNESCO...
b) Els estrangerismes que comencen per h aspirada perden aquest so quan
sadapten a la nostra llengua; per tant, larticle i la preposici segueixen les regles
generals dapostrofaci. Per saber si estan adaptats heu de consultar el diccionari.
2. Usos de larticle
a) Davant de les xifres dels anys s recomanable fer servir larticle el i no la
preposici en o a. Tamb podem usar lexpressi lany seguida de la xifra.
Exemples: Lany 1999 vaig acabar la carrera o El 1973 va nixer el fill de Josep.
b) Els dies de la setmana portaran article excepte quan facen referncia a un dia de la
setmana immediatament anterior o posterior al dia en qu parlem i no va precedit
dun adjectiu com prxim o passat. Exemple: Dimarts tinc cita amb la mare de
Joana per El 27 de mar me nanir a Sussa.
c) Cal suprimir larticle davant dels infinitius amb valor verbal, no obstant aix el
mantindrem davant dinfinitius amb valor de substantiu. Exemple: Saber que
vindries no em va alegrar gaire, per El sopar s lpat del dia que ms
magrada.
d) Tamb cal elidir larticle davant la conjunci que. Exemple: Que compres tant s
un disbarat.
e) Hi ha expressions que eliminen larticle, a diferncia del castell, i que moltes
vegades introdum errniament per influncia daquesta llengua com ara:
No badar boca, parar taula, llevar taula, seure a taula, tots sants, a cura
de, etc.
No obstant aix, cal collocar larticle en expressions com:
Constar en lacta, amb lajuda, a les bones, a les palpentes, a les
fosques, alar el cap, segons lopini, anar tots a luna, anar pel bon
cam, pasta de les dents, lun i laltre, com lanell al dit, etc.
f) Les parts del dia poden anar encapalades de dues maneres diferents: preposici a
38
3.3 La contracci
La contracci t lloc quan larticle mascul singular i plural (el, els) entra en contacte amb les
preposicions a, de, per o la partcula ca (contracci de casa). Aix:
A
DE
PER
CA
EL
ELS
EN/NA
al
del
pel
cal
als
dels
pels
cals
can
Cal tenir en compte que quan larticle va en singular i el substantiu segent comena per
vocal, cal apostrofar i, per tant, cal seguir les regles dapostrofaci; s a dir, si
podem apostrofar no fem contracci. Per exemple:
APOSTROFACI
CONTRACCI
Vinc de lhospital.
3.3.1 Exercicis
1.
2.
6. ___ institut
2. ___ animal
7. ___ accent
3. ___ essa
8. ___ histria
13. ___ 11
4. ___ humor
9. ___ ombra
5. ___ ignorncia
6. ___ EGB
2. ___ UNESCO
7. ___ hobby
12. ___ 1
3. ___ estand
8. ___ universitat
4. ___ elit
9. ___ abreviaci
5. ___ hoquei
39
Ompliu els espais buits daquest text amb les formes de larticle en singular, la
preposici de o les contraccions corresponents:
b)
c)
d)
e)
f)
Nos veremos en la fiesta que maana por la noche organizan mis amigos de Ibiza.
g)
h)
40
Femen
Singular
el
la
Plural
els
les
Per tant, podem observar que lestructura del nostre sistema lingstic no coincideix amb la
del castell ja que aquesta llengua t larticle neutre lo, que susa amb dues funcions
diferents: abstractiva o intensiva. Aix doncs, cal evitar ls daquest article perqu s un calc
del sistema castell.
a) Funci abstractiva
Aporta un valor abstracte o general a un adjectiu, participi, proposici adjectiva, etc. Les
estructures que cal fer servir sn les segents:
1) Els demostratius a, aix i all: All que veus s el cim dAitana.
2) Els substantius generalitzadors cosa, fet, etc.: El fet ms curis s que no hi va haver
retencions quan passvem per Alcoi.
3) Larticle el pot reforar-se amb tot i, daquesta manera, seviten ambigitats: El
sacerdot va explicar-nos (tot) el que ja sabem. No s gaire recomanable usar aquesta
forma davant de participi o de la preposici de: *Marina ens conta lafirmat pel
ministre en les conferncies de premsa, s millor utilitzar: Marina ens conta les
afirmacions del ministre en les conferncies de premsa.
4) Amb el femen es formen estructures ms genunes: El vertader del cas (millor: la
veritat del cas) s que el testimoni va mentir perqu era amic dels familiars de lacusat.
b) Funci intensiva
Les estructures amb funci intensiva es caracteritzen per la presncia de partcules
comparatives, quantitatives, etc., per exemple com, molt, tant, si... Cal assenyalar que en
aquesta funci s incorrecta la substituci de larticle lo per la forma el.
Arribar fins a Castell s dall ms fcil (*s el ms fcil).
Llus s dall ms estpid (*del ms estpid).
Diuen que se naniran a viure com ms lluny millor (*el ms lluny possible).
RECORDEU
Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant com a intensificador.
Exemple: Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra (mai *quant vam patir durant
la guerra)
41
A continuaci hi ha una srie de modismes i frases fetes que cal fer servir per evitar
calcs innecessaris.
Castell
a lo grande
a lo lejos
a lo loco
a lo mejor
a lo sumo
de lo contrario
en lo referente a
en lo sucesivo
es lo de menos
es lo mismo
lo dems
por lo cual
por lo general
por lo menos
por lo pronto
por lo tanto
por lo visto
todo lo ms
Catal
a cor qu vols
a la llunyania
a la babal
potser, probablement, tal volta, a la millor
a tot estirar, com a mxim
altrament, si no
pel que fa a, quant a
en avant, ms avant, dara endavant
(aix) no t importncia, (aix) rai
tant fa, s el mateix
la resta
per aix, per la qual cosa
generalment, en general
almenys, si ms no
primerament, dantuvi
per tant, doncs
segons sembla, pel que es veu
a tot estirar, com a mxim
3.4.1 Exercicis
1. Corregiu larticle neutre que apareix en les frases segents:
Ja has mirat lo que et vaig portar?
Els vens de dalt sempre pensen en lo seu. Mai no canviaran.
A lo millor vaig al cinema amb Jordi. Thi apuntes?
Pere sempre diu lo mateix.
Lo neta que sempre anava i ara sembla una miserable!
Lo ms estrany de tot s que Teresa va venir sense cotxe.
Lo que tu vols no s possible.
Enguany es portar lo blanc i lo negre.
Lo divertit que s llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisi!
42
43
Femen
Neutre
Proximitat
immediata
aquest
aquests
aquesta
aquestes
Proximitat
mediata
aqueix
aqueixos
aqueixa
aqueixes
aix
Llunyania
aquell
aquells
aquella
aquelles
all
Recordeu que les formes este i eixe i les seues variants en gnere i nombre nicament sn
adequades per a un registre oral colloquial. Tingueu en compte que s totalment inadequat
barrejar les dues formes. Per exemple:
*De segur, que aquesta temporada no podrs trobar uns esclata-sangs com
estos que jo he trobat
SUGGERIMENT
En els nivells ms formals s recomanable adoptar el sistema binari de referncia,
amb les formes aquest i aquell. Reservarem ls daqueix als casos en qu hi haja una
necessitat estricta de diferenciar entre el primer grau i el segon.
44
45
4.2 Possessius
Indiquen possessi o propietat, pertinena, especificaci i relaci dalg o dalguna cosa
respecte del nom que determinen. Nhi ha de tnics i dtons segons es pronuncien units o no
a la paraula que precedeixen. Tenen variaci de gnere i de nombre.
Tnics
Singular
Un possedor
Diversos possedors
Mascul
el meu
el teu
el seu
el nostre
el vostre
el seu
Femen
la meua
la teua
la seua
la nostra
la vostra
la seua
Plural
Mascul
els meus
els teus
els seus
els nostres
els vostres
els seus
Femen
les meues
les teues
les seues
les nostres
les vostres
les seues
tons
Singular
Un possedor
Diversos possedors
Mascul
mon
ton
son
nostre
vostre
son/llur
Femen
ma
ta
sa
nostra
vostra
sa/llur
Plural
Mascul
mos
tos
sos
nostres
vostres
sos/llurs
Femen
mes
tes
ses
nostres
vostres
ses/llurs
REMARQUES
a) Recordeu que les formes tniques sempre han de portar larticle determinat quan van davant del
mot que determinen o quan tenen un valor pronominal: el meu oncle, la meua neboda, etc. No
obstant aix, quan van darrere del mot en prescindim (David s germ meu).
b) Les formes meva, teva, seva, etc. no sn les formes prpies de lestndard valenci, per sn
admissibles sempre que es mantinga coherncia en tot el text: aix implica que no shan de
barrejar les dues possibilitats!
c) Els possessius tons tenen un s ms restringit ja que solament els podem fer servir precedint
algunes relacions de parentiu (ma cosina, mon pare, mes nebodes), davant de les paraules vida i
casa (Aix no ho he vist en ma vida i Ma casa t molta illuminaci) o alguns tractaments (Du
Nostre Senyor).
d) Per a diversos possedors tenim la forma llur i variants. Es tracta dun possessiu que t una
vigncia escassa perqu ja fa segles que s estrany en la major part del domini lingstic. s ms
recomanable usar les altres formes que hi ha en el requadre.
e) Els possessius podem fer-los servir en lloc dels pronoms personals quan segueixen certs adverbis
peces de roba, les relacions de parentiu, etc.). Exemples: *He oblidat a casa el meu mocador,
millor He oblidat a casa el mocador; *El vaig reconixer pel seu nas, millor El vaig reconixer
46
4.3 Numerals
Expressen quantitat exacta (cardinals), ordre (ordinals), fracci (partitius) o multiplicaci
(multiplicatius).
4.3.1 Cardinals
0 zero
10 deu
20 vint
1 u, un, una
11 onze
30 trenta
2 dos, dues
12 dotze
40 quaranta
3 tres
13 tretze
50 cinquanta
4 quatre
14 catorze
60 seixanta
5 cinc
15 quinze
70 setanta
6 sis
16 setze
80 huitanta, vuitanta
7 set
17 dsset, disset
90 noranta
8 huit, vuit
18 dhuit, divuit
100 cent
9 nou
19 dnou, dinou
1.000 mil
REMARQUES
a)
b)
Els numerals que van del 21 al 29 porten dos guionets: vint-i-tres, vint-i-set, vint-inou...
c)
Recordeu que no es pot dir un *mill, ja que la forma correcta s: mili, bili, trili,
etc.
d)
e)
Els cardinals quan susen com a ordinals no tenen forma femenina. Aix, direm u en
lloc de un. Exemples: Ens nanirem de vacances lu dagost; El professor ens ha
rems a la pgina vint-i-dos del dossier.
f)
Els numerals cardinals tamb poden utilitzar-se com a qualificatius (sense adoptar
el plural). Exemples: La crisi va tenir lloc en la dcada dels noranta.
47
4.3.2 Ordinals
1r / 1a
2n / 2a
3r / 3a
4t / 4a
primer/a
segon/a
tercer/a
quart/a
A partir del nmero cinc per a formar lordinal heu dagafar el cardinal i heu dafegir-li la
terminaci - per al mascul i -ena per al femen: cinqu, nov, des, trenta-unena, vint-itres...
REMARQUES
a)
Tots els ordinals adopten la desinncia de femen i plural igual com els adjectius
qualificatius: segon, segona, segons, segones; sis, sisena, sisens, sisenes; etc.
b)
Tamb existeixen els ordinals quint, sext, sptim, octau, dcim... usats normalment
com a substantius: una octava (intervals musicals); Jo sc de la quinta dAssumpta.
c)
Les formes femenines dels ordinals sempren com a collectius: Vull que compres una
dotzena dous; El meu germ solament tindr vacances durant la primera quinzena
de juliol. Els altres numerals collectius sn: duo, duet, parell; tercet; quartet; sextet.
d)
Els ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu es lligen usualment com a
cardinals: el segle XX (el segle vint), aneu al captol XII (al captol dotze).
4.3.3 Partitius
mig / mitja / meitat
segon / segona
tercer / tercera
quart / quarta
cinqu / cinquena
sis / sisena
des / desena (dcim)
vint / vintena (vintsim)
cent / centena (centsim)
mil / milena (millsim)
REMARQUES
a)
48
4.3.4 Mltiples
doble
triple
qudruple
quntuple
sxtuple
sptuple
ctuple
nnuple
dcuple
cntuple
REMARQUES
a)
Tret de la forma doble que s invariable, la resta admet una forma femenina en -a quan
sapliquen a magnituds; s a dir, quan signifiquen que s com tres (o quatre, o cinc,
etc.) vegades un altre. Exemple: Latleta ha corregut una distncia tripla a la de la
setmana passada, s el millor de tots. En canvi, sn invariables quan signifiquen
format per tres (o quatre, cinc, etc.). Exemple: Portugal ha format part de la triple
aliana europea.
b)
Sovint els mltiples sn substituts, sobretot a partir de qudruple, per perfrasis com
per exemple: El preu de la gasolina ha pujat quatre vegades ms enguany que lany
4.3.5 Exercicis
1. Escriviu amb lletra les expressions numriques segents:
a) Lany 1992 va ser el millor any de ma vida perqu vaig guanyar 22.616.417 pessetes en
un sorteig de loteria.
b) M. ngels prendr possessi de la plaa de jutgessa l1 de juny.
c) Joan XXIII va ser un papa molt valorat pel poble.
j) Noms va assistir al concert de Llus Llach unes 2/4 parts del pblic.
4.4 Quantitatius
49
VARIABLES
quant, quanta, quants, quantes
tant, tanta, tants, tantes
molt, molta, molts, moltes
(de)
poc, poca, pocs, poques
bastant, bastants
gaire, gaires
LOCUCIONS
ADVERBIALS
una mica de
un poc de
bona cosa de
ben b
un munt de
un grapat de
una colla de
gens (de)
gens ni mica de
INVARIABLES
gaireb
quasi
fora
ms
prou
menys
noms
massa
almenys
mica
REMARQUES
a) Solen anar seguits de la preposici de: els masculins singular (quant, molt, poc,
tant), bastant i gaire, per mai massa ni fora.
b) s molt important que no confongueu les formes prou i bastant ja que no
signifiquen el mateix. El primer significa en quantitat suficient i el segon, en
quantitat regular. Vegeu lexemple segent: Miracle mha posat bastant arrs per
no en tinc prou.
c) Tampoc heu de confondre el quantitatiu quant amb ladverbi o conjunci quan.
Vegeu els exemples segents:
Magrada quan em portes bombons.
Quant than costat els bombons?
d) Recordeu que el quantitatiu tant es redueix a la forma tan davant dun adjectiu, un
adverbi o una locuci adverbial. Exemples:
Em fa por quan vas tan de pressa amb el cotxe nou.
Testime tant!
e) Molt i fora (contraris de poc) els emprem en frases afirmatives, ja que en frases
condicionals, interrogatives i de dubte utilitzarem, aix s, en registres molt formals,
gaire. s ms usual massa (excessivament), prou (en quantitat suficient, tal com
cal) o bastant (en quantitat o nombre regular). Exemples:
Maria t molta illusi de treballar amb nosaltres.
50
4.4.1 Exercicis
1. Completeu els buits segents amb quant o quan, tant o tan:
a) _______ ten vages, tenyorar!
b) _______ arrs hi ha? Si no nhi ha, compran!
c) Fa _______ de fred que no mabelleix anar al cinema amb tu.
d) _______ arriben els pares, mavises!
e) s _______ amable que _______ alg t problemes sempre lajuda.
f) Us agrada _______ estar junts que _______ us veieu no escolteu ning.
2. Completeu els espais buits amb els adverbis de quantitat segents: gens, massa, prou,
quasi, menys, bastant, almenys
a) Segons Josep, hi havia __________ gent en el concert de Madonna.
b) El jupet que heu comprat per a lavi no magrada __________.
c) El metge diu que has de beure __________ dos litres daigua.
d) Si et vols aprimar, haurs de menjar ________.
e) __________ tots els teus amics estudien Magisteri.
f) Tinc _________ treball per encara no en tinc _________.
3. Completeu cada frase amb una de les formes que hi ha entre parntesis. Compte amb
la flexi de gnere i nombre:
(quan / quant)
(prou / bastant)
(tan / tant)
(gaire / molt)
51
4.5 Indefinits
Els adjectius o els pronoms indefinits determinen el nom amb el mnim de precisi. Nhi ha
que poden fer dadjectius i de pronoms, i daltres solament sn pronoms.
Formes variables
amb flexi completa
Formes invariables
cada
res
cap
sengles
REMARQUES
a) Recordeu que alg, ning i cadasc (o cada u) nicament funcionen com a pronoms i,
per tant, sn invariables. Sempre fan referncia a persones. No els confongueu amb els
adjectius. Exemples:
De segur que alg vindr a la festa.
Ning no et comprn.
Cadasc va a la seua.
b) Quelcom s una forma amb un s molt restringit, cal reservar-la per a registres molt
formals. s ms aconsellable emprar la forma equivalent alguna cosa.
c) Hom es fa servir en les construccions impersonals. En la llengua parlada sol ser
substitut pel pronom es. Exemples:
Hom diu (es diu que) que Cludia guanyar el concurs.
d) Lindefinit tot i mig es mantenen invariables (en mascul) davant de topnims.
Tot Alacant va participar en la manifestaci.
Mig Novelda no ha assistit al preg que va fer lalcalde.
52
Recordeu que fa la concordana amb el substantiu que determina quan va davant i es mant
invariable quan va darrere (a excepci dels pronoms personals). Exemples:
La professora mateix et far la prova de nivell per Ella mateixa / La mateixa
professora et far la prova.
f) Algun sempra en frases afirmatives. Si la frase s interrogativa s recomanable
utilitzar cap o res. Vegeu els exemples segents:
Mhas portat res de la fira?
Teniu cap problema?
g) Varis, vries, com a sinnims de diversos, alguns, s un castellanisme. Podeu evitarho amb formes com les que hi ha a continuaci:
Tenim algunes (o diverses) preguntes que volem que ens contestes (no *vries
preguntes...).
h) Aneu amb compte amb ls del barbarisme el / la / els / les dems. Heu dusar formes
com ara: els altres, els restants, etc. o, en un s genric, la resta. Per exemple:
Solament van aprovar lexamen tres persones, la resta (els altres) no el van aprovar.
i) Un altre calc del castell s utilitzar propi, prpia, propis i prpies per a emfasitzar la
identitat dun substantiu, cal usar mateix (i variants). Exemple:
La mateixa advocada portar a terme totes les diligncies escaients, i no *La prpia
advocada...
j) Heu de distingir les formes cadasc (cada u) i cadascun, cadascuna. La primera s un
pronom que fa referncia a tota persona, sense cap limitaci. Les segones fan referncia a
un element (persona o cosa) que pertany a un collectiu determinat.
Cal prendre fruita tots els dies, per cadasc que menge el que vulga.
Cadascun dels presents en aquesta sala haur dexposar el que pensa.
53
4.5.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb un dels indefinits que hi ha entre
parntesis:
(tot / tota / tots / totes)
(alg / algun)
(cadasc / cadascun /
cadascuna)
2. Traduu:
a) Varias personas han venido a la consulta para pedir cita.
b) El perro est algo delgado.
c) El propio director vino y nos dio la mala noticia.
d) Hemos sacado bastante dinero de la rifa pero no sabemos si tendremos suficiente para
el viaje.
e) La reunin entre los ministros ha durado varias horas.
f) Cualquiera de vosotros est preparado para pronunciar el pregn de fiestas.
g) Has ledo esta novela? Yo conozco al autor de la misma.
h) Toda Novelda ha apoyado la candidatura del presidente de la asociacin.
54
4.5.3 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb cap, res, gens i ning:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
55
2. Feu una mica de reps de quantitatius i indefinits, i corregiu les incorreccions que
trobeu en les frases segents:
a) Nosaltres dinem a les dos quant tenim temps.
b) He rebut bastantes visites que mhan portat forces regals.
c) Hi havia vries persones que el coneixien.
d) Si volen algo de mi, ja mavisaran.
e) Vull que vinguen tres voluntaris qualsevols.
f) Ara vindran els dems amics: Pere, Jordi i tots els dems.
g) Si hi ha algun vestit que tagrade, compra-tel.
h) A cadascun, li ser donat el que es mereix en el regne del cel.
i) De totes aquelles coses no hi ha ningn objecte que magrade.
j) Rodejarem la casa i tombarem la porta de la mateixa.
k) Escolteu-me tots: amics, familiars i dems assistents.
l) Conec vries persones que tindrien molts problemes si decidrem suspendre lacte.
m) Van eixir del local, per desprs van tornar al mateix.
n) No s acceptable cobejar els bns ajens.
o) No es pot passejar perqu mitja Alacant est en obres.
Remarques
Pot modificar-se lltima grafia:
-p -ba (llop lloba)
-t -da (advocat advocada)
-c -ga (cec cega)
-f -va (serf serva)
-s -ssa (s ssa)
-u -va (romeu romeva)
-l -lla (Marcel Marcella)
56
orfe rfena
el / la conserge
el / la noble
prncep princesa
marqus marquesa
pags pagesa
57
5.1.1 Exercicis
1. Escriviu el femen de les paraules segents:
Ex.: Llus
Llusa
14. merlot
1. gos
_______________
2. cadell
_______________
16. taxista
_______________
3. treballador _______________
17. porc
_______________
4. actor
_______________
18. sastre
_______________
5. notari
_______________
19. sucida
_______________
6. s
_______________
20. avi
_______________
7. jueu
_______________
21. plebeu
_______________
8. tocleg
_______________
22. heroi
_______________
9. padr
_______________
23. comte
_______________
10. prncep
_______________
24. llebrot
_______________
11. marqus
_______________
25. ase
_______________
26. drapaire
_______________
13. abat
_______________
_______________
tia
bruixa
captiu
actor
mandatari
cos
cavall
du
emperador
europeu
poeta
amo
secretari
pag
garr
cabra
perdiu
artista
marroqu
ve
germ
serf
abella
burro
esclau
robavellaire
58
De vegades, per influncia del castell, usem equivocadament el gnere dalguns substantius.
Per aix, cal recordar el gnere daquestes paraules:
Sn de gnere femen
acne
destrossa
estrada
oda
serena
alicates
disfressa
estrena
olor
sndrome
anlisi
dita
hematies
orenga
sucrera
andana
empara
icona
postres
suor
apoteosi
empenya
imperdible
potinga
teulada
aroma
encesa
letargia
rtio
tomaca
botija
escalopa
marat
reguera
xinxes
calor
escaparata
marjal
remor
magnlia (larbre)
cellofana
esperma
megatona
resplendor
dent
esplendor
merenga
resta
desfilada
espremedora
mona
sabata
Sn de gnere mascul
afores
compte
escafandre
llegum
regle
afront
contrallum
espinacs
lleixiu
senyal
allargador
corrent
estratagema
malt
solitari
avantatge
costum
estru
marge
sotsobre
bacteri
deute
front
nvol
trmits
crcer
dot
interrogant
orde
torticoli
cataplasma
dubte
interviu
pebre
59
5.1.3 Exercici
1. Comproveu si recordeu el gnere daquestes paraules. Poseu larticle determinat o
indeterminat que els corresponga:
Ex.: No magraden els espinacs.
a) _____ calor daquell forn era insuportable.
b) _____ marat de ball ser diumenge.
c) Sentia _____ olor de colnia barata.
d) s fcil llevar les taques que deixa _____ suor.
e) Tinc _____ estru molt ben ensinistrat: canta.
f) _____ bacteris provoquen malalties.
g) La iaia cuina_____ llegums insuperablement.
h) El comte viu del conte i t _____ compte corrent molt gran.
i) Haureu de tenir _____costum de rentar-vos les mans abans de dinar.
j) Avui anirem a veure ____ afores de la ciutat.
k) Cambrer, ____ compte, per favor.
l) Hi ha hagut _____ avaria en _____ corrent elcric.
m) No he vist ____ senyal i he aparcat en un gual.
n) No estic dacord amb ____ anlisis que han fet els tcnics.
o) Aquesta carretera t____ pendent molt fort.
p) ____ deutes sempre sn un problema.
q) He fet _____ postres exquisides.
r) Si sen van ____ nvols lluir el sol amb fora.
s) He agafat un drap per netejar ____ pols.
t) _______ dot de la donzella era de perles precioses.
u) No li valgueren ______ estratagemes en aquell judici.
v) Posa ______ lleixiu a la roba.
w) El metge li diagnostic _______ torticoli en grau avanat.
x) Portam ___________ alicates i tallar el fil daram.
60
Femen
de clavar
clau
No vull que claves un clau en la paret.
malaltia
clera
Lepidmia del clera.
article dopini dun peridic
editorial
Aquest editorial davui no magrada.
disposici de les coses
ordre
Tot ho fa seguint un ordre
vergonya
pudor
No t ni el ms mnim pudor.
salutaci
salut
Mha fet un salut molt afectus, avui.
batec
pols
T el pols accelerat: s un atac!
la dormida
T un son molt lleuger.
paviment
El terra del bany s de marbre.
excavaci
Feia un vall per a canonades daigua.
propsit, intenci
El fi era que tots ho passarem b.
aparell per a fer llum
Encn el llum.
bra de mar entre dos territoris
El canal de la Mnega.
son
terra
vall
fi
llum
canal
dobrir i tancar
La clau de la maleta s aquesta.
ira, rbia
La clera dels dus.
empresa editora
Una editorial publica el meu llibre.
manament
Esperava una ordre del seu cap..
olor desagradable
No suporte la pudor de la llet agra.
estar sa
La meua salut s perfecta.
petites partcules
La pols del ciment deixa el cotxe
negre.
les ganes de dormir
Tinc molta son durant tot el dia.
tots els altres sentits
Aquesta terra s argila.
depressi entre muntanyes
Aquesta vall s molt ampla.
acabament, final
A s la fi per als teus somnis.
claredat
Treballe sempre amb la llum del sol.
conducte
Hem de reparar la canal de la teulada.
5.1.5 Exercici
1. Llegiu aquestes frases i amb lajuda del diccionari, si cal, esbrineu quina s la parella
de cada animal. Desprs escriviu dues columnes i relacioneu cada animal amb la seua
parella tal com fem en lexemple:
a)
Ex.: elefant
b)
___________
c)
macerada.
d)
llegendria.
e)
campanar.
61
___________
___________
El
pat
doca
s
excellent.
___________
Les cuixes de granota sn molt
___________
___________
___________
___________
___________
___________
Remarques
Tamb poden afegir ns mots com:
home homes o hmens
jove joves o jvens
Alteracions ortogrfiques
cq
rica riques
c
auda audaces
gug
aigua aiges
ggu
homloga homlogues
jg
roja roges
Afegeixen noms -s
-sofs, cafs, bebs, consoms, bisturs,
xamps...
-noms de les lletres: les as
-notes musicals: els dos
-partcules gramaticals usades com a
substantius: els perqus
62
tresos.
-derivats amb -s difosos
-relacionats amb mots amb /z/: esposos
-dosos
-s: arrs>arrossos
Sn invariables
- femenins acabats en -s: la/les cries, pols
- masculins en -s: el/els llapis, cctus
Amb -s (plural grfic, no fontic):
apndixs, ndexs, faxs, esfinxs, hlixs, linxs
5.3.1 Gnere
Acabats en consonant fan el femen afegint una -a al mascul:
cg
cq
ggu
sss
-ig-j-
groc groga
ric riques
homloga homlogues
ros rossa
boig boja
5.3.2 Nombre
Els adjectius formen el plural afegint una -s al singular:
blanc blancs, verd verds, tebi tebis.
Els adjectius acabats en -a tona fan el plural en -es:
amfbia amfbies, nmada nmades, dola dolces.
Els acabats en vocal tnica fan el plural amb la terminaci -ns:
63
5.3.3 Exercicis
1. Completeu les sries segents segons lexemple:
Ex.: groc
a) ___________
b)
beix
___________
c)
___________
___________
d)
___________
___________
e)
elegant
___________
f)com
g)
___________
___________
h)
___________
i)___________
j)ample
k)
___________
___________
l)___________
m)
sinistre
___________
n)
___________
o)
estudiant
___________
p)
___________
q)
___________
___________
groga
grocs
grogues
___________
___________
vellutades
___________
___________
foniatra
___________
___________
lents
___________
___________
___________
aliena
___________
___________
___________
___________
___________
perverses
vaga
___________
___________
___________
___________
___________
___________
aptes
___________
tendres
___________
___________
___________
___________
___________
___________
___________
ineptes
___________
autodidacta
___________
___________
atroces
b)
c)
64
d)
Les pluges dels ltims anys han acabat amb les anyades
e)
h)
b)
c)
d)
e)
h)
b)
paga.
Tiene una costumbre muy fea: cuando tiene una deuda muy gruesa nunca la
d)
65
e)
Tiene la frente muy ancha, los dientes pequeos y el resto de su aspecto es
impresentable.
f)En esta farmacia se hacen anlisis clnicos.
g)
El SIDA era desconocido hace 50 aos y ahora es una enfermedad muy grave.
h)
dudas.
Has de hacer un anlisis amplio del problema antes de plantear todas las
66
l)Coged una hoja de papel y dibujad un toro con los cuernos bien grandes.
m)
n)
Habia tanta gente que todos recibimos muchos empujones y algn pisotn.
Si un nom s determinat per ms dun adjectiu i, per a no repetir-lo, selideix alguna vegada,
s recomanable que vaja en plural:
Els plantejaments immobilista, moderat i radical... (se sobreentn El plantejament
immobilista, el plantejament moderat i el plantejament radical; seria diferent si es
tractara de tres adjectius que afectaren un mateix nom: El plantejament immobilista,
retrgad i reaccionari...)
Els adjectius tot i mig esdevenen invariables i prenen el valor dadverbis quan van davant
dun nom de ciutat, de naci, etc., no precedit darticle:
Tot Barcelona ho sap.
Coneix tot Catalunya.
Exageren quan diuen que a mig Valncia hi fan obres.
5.4.1 Exercici
1. Milloreu, si s possible, les frases segents:
a)
b)
c)
d)
e)
h)
67
6.1.1 Exercici
1. Empleneu les frases segents amb la paraula que considereu convenient:
1. ABONAMENT / ADOB
Si vols anar al teatre, primer has de recollir l _____________ en taquilla.
He posat_______________ als rosers perqu isquen flors ms boniques.
2. ACLARIR / CLARIFICAR
Finalment, els caps de govern de la Uni Europea ___________ el tema.
Cal que nosaltres __________ b loli abans de vendrel.
3. AFIRMAR / AFERMAR
Es va ______________ en la seua posici: va _________ que no pensava dimitir.
Hem d___________ els fonaments daquesta casa.
4. ANULAR / ANULLAR
He telefonat per ___________ la cita que tenia amb el metge.
Com que no savenien, van __________ el seu matrimoni: lanell que portaven al
dit___________ no tenia cap valor .
5. APARELL / APARAT
Van fer un sopar amb molt d____________ perqu venia lalcaldessa.
L___________ de televisi deix de funcionar en comenar aquella tempesta amb tant
d___________ elctric.
Com que menja tant t problemes en l_______________ digestiu.
68
69
70
71
72
2. Completeu els buits de les frases segents posant-hi les paraules o les locucions que
sajusten a la definici que hi ha entre parntesis.
1. El policia li va posar les ____________ (JOC DANELLES DE FERRO AMB QU SE SUBJECTEN
PRESOS PELS PUNYS) a aquell ____________ (PERSONA QUE EN MATA UNA ALTRA) tan perills.
ELS
73
2. El futbolista li va posar la ____________ (ACCI DE POSAR EL PEU ENTRE CAMES DALG PER A
FER-LO CAURE) i ell va caure un ____________ (COLP FORT DONAT EN UNA CAIGUDA)
3. El ____________ (PERSONA ENCARREGADA DEXECUTAR
seua missi sense cap mirament.
va complir amb la
EN MARXA)
laire ____________
6. Francesc sempre ens conta uns ____________ (OCURRNCIES VIVES I SOBTADES) bonssims.
7. El que ms magrada desprs de la dutxa s eixugar-me amb una bona ____________
(PEA RECTANGULAR DE ROBA PER A EIXUGAR-SE LES MANS I LA CARA) i tot seguit posar-me un
____________ (PEA DABRIC AMB MNIGUES, ESPECIALMENT AQUELLA QUE ES POSA DESPRS DEL
BANY).
8. El jutge va concloure que lhomicidi es va produir amb premeditaci i ____________
(CAUTELA PER A ASSEGURAR-SE LA IMPUNITAT DUNA MALA ACCI).
9. Com que no puc acabar el mes, haur de demanar a lempresa una ____________
(PAGAMENT AVANAT).
10. Sembla que, finalment, el roser ha ____________ (SHA AGAFAT A LA TERRA AMB ARRELS) b.
11. L____________ (DONA ENCARREGADA DATENDRE ELS CLIENTS DUNA COMPANYIA DE VOLS, FIRES,
ETC.) ens ha donat un got amb ____________ (PART LQUIDA EXTRETA, BSICAMENT, DE LES
SUBSTNCIES VEGETALS) de taronja.
12. Tots els anys augmenta el preu de l____________ (CONTRACTE AMB QU SN ASSEGURATS ELS
BNS) del cotxe.
13. Si busques una ____________ (TIRA LLARGA DE TEIXIT EMPRADA PER A SUBJECTAR APSITS EN UNA
FERIDA), cal que mires en primer lloc a la ____________ (ARMARIET O ESTOIG AMB
MEDICAMENTS).
14. Fixat en el que fas que has estat a punt de ____________ (DEIXAR
RECIPIENT) tota laigua pel terra!
15. Tots els anys pel maig els ciutadans responsables han de fer la declaraci de la
____________ (ALL QUE SOBT COM A CONSEQNCIA DEL TREBALL, DUNA PROPIETAT, ETC.).
3.
1.
74
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Persona que en un judici dna fe dalgun fet perqu lha comprovat amb els seus sentits.
_____________________________________
10.
11.
12.
13.
14.
15.
75
6.2.1 Exercici
1. Utilitzeu, si cal, un vocabulari per a identificar els barbarismes que contenen les
frases segents i corregiu-los:
a)
Mhe comprat un xaleco de terciopl que vaig veure en lescaparat de la botiga
del xaflan.
El tren de cercanies saturar en landn n 2 daquest apeadero.
b)
Desde luego que est loca la germana del meu ierno. Em trau de les meues
caselles la seua costum de xillar a tothom.
c)
He vist al buss el ressibo de la llum i el del segur del cotxe; menos mal que
he pogut ahorrar un poc.
d)
e)
Pep est molt gord perqu sempre est menjant bocadillos, golosines i coses
amb grasses. Adems li agraden molt els flans i els hojaldres.
f)Els candelabros que mhan regalat sn de metal. A mi, magraden ms de cobre o de
vidri.
g)
h)
Han retrassat la reuni, per no obstant aix es far un anlisis complet de
lestat de comtes: diran si hi ha ganncies o prdues.
i)No s saborejar el vi estranger. Aix que no s necessari que traguen el sacacorchos.
76
r)
He demanat financiaci per poder pagar els gastos del pis que mhe comprat
en un complejo de lujo.
s)
77
6.3.1 La derivaci
La derivaci s el procediment morfolgic de creaci lxica que ens permet lobtenci de
paraules noves a partir de les que ja tenem. Les paraules noves que ens proporciona la
derivaci sanomenen derivats, i els elements afegits als lexemes sn els afixos.
Com a elements lingstics que permeten derivar paraules, els afixos no existeixen tot sols,
han daparixer lligats a un lexema. Segons el lloc daparici respecte del lexema, els
classifiquem en:
a- aprofundir
en- enllustrar
es- esbravar
Prefixos aspectuals
a- (privatiu) anormal
ben- benvingut
con- conviure
contra- contraatac
des- desfer
dis- distraure
entre- entreacte
in- intranquil
inter- intermedi
mal- malparlat
re- reconstruir
sobre- sobrehum
trans- transportar
RECORDEU
78
6.3.1.1 Exercicis
1. Formeu verbs derivats daquestes paraules amb els prefixos a-, en- (i la seua variant
em-) i es-:
butxaca____________________
lla_________________
pols_________________
curiositat___________________
gran________________
vell__________________
gbia______________________
marc_______________
paper________________
magatzem__________________
caixa_______________
lleuger_______________
farina______________________
clar________________
rac_________________
verns______________________
barat_______________
branca_______________
2. Escriviu les paraules que corresponen a les definicions segents (pareu atenci en
lortografia dels mots amb prefixos):
a) Home
sense
ideologia
poltica:
b)______________________________________________________________________
Escrit
sense
nom
c)______________________________________________________________________
Es
diu
dall
que
no
simptomtic:
d)______________________________________________________________________
Que
no
subornable:
e)______________________________________________________________________
Substncia
f)Donar
que
raons
neutralitza
o
proves
lacci
que
dun
ver,
descarreguen
antdot:
duna
culpa:
g)______________________________________________________________________
Ordre
h) Persona
amb
que
qu
parla
b,
es
revoca
correctament,
amb
una
una
altra
certa
ordre:
elegncia:
79
Tipus
Exemples
-et eta
diminutiu
-im
diminutiu
- ona
diminutiu
-s assa
augmentatiu
-arro arra
augmentatiu familiar
-ot ota
pejoratiu / augmentatiu
pejoratiu
-astre -astra
6.3.1.3 Collectius
Amb uns sufixos determinats, podem obtenir noms que expressen un conjunt o altres idees
similars. Vegeu-ho en el quadre segent:
sufix
exemples
-am
-ar
-ada
-alla
-eda
-atge
OBSERVEU
-ada s un sufix molt
productiu que, a ms,
pot indicar:
colp (galtada),
acci (animalada) o
moviment
6.3.1.4 Exercicis
1. Completeu el quadre segent, tenint en compte el que acabeu de veure. Fixeu-vos en
lexemple:
derivat
xiqueta
fadrinot
cotxs
oliverar
bescollada
trosset
xicalla
primitiu
xica
sufix
-eta
tipus de sufix
diminutiu
80
brancatge
2. A continuaci, teniu diverses sries de paraules duna mateixa famlia. Fixeu-vos-hi
b, classifiqueu-les en la graella de la pgina segent i completeu-la. Si dubteu quin s el
primitiu, consulteu el diccionari:
aigeta, aigera, aqus, aqutic
consolat, consular
llacuna, lacustre
faula, fabuls
corbar, curvatura
nit, nocturn
cervellet, cerebral
81
Derivats
aigeta, aigera
Pseudoderivats (cultismes)
aqus, aqutic
Primitiu
aigua
Exemples
- -ana
valenci, valenciana
-nic -nica
balcnic, balcnica
-tic -tica
asitic, asitica
-au -ava
eslau, eslava
-enc -enca
parisenc, parisenca
-eu -eva
europeu, europea
-s (o -s) -esa
- -ina
alacant, alacantina
-er -era
brasiler, brasilera
-ota
cairota
82
6.3.1.6 Exercici
1. Repassem ara una mica de geografia. Consulteu un mapa comarcal i completeu la
graella segent:
Gentilici
Poblaci
Comarca
alcoi-alcoiana
Alzira
denier-deniera
Xixona
Calp
Catarroja
guardamarenc/a
Oriola
Elx
Elda
banyer-banyerina
Castalla
6.3.2 La composici
La composici s la creaci dun nou terme a partir de mots que ja existeixen. Aix, paraules
com ara terratrmol, ferrocarril, aiguardent, politicosocial, migpartir, pellroja o gratacels
shan originat per composici. Mitjanant aquesta tcnica podem crear nous substantius, nous
adjectius i nous verbs. Segons la categoria gramatical de la paraula creada podem parlar de
composici nominal, composici adjectival o composici verbal.
1.
2.
3.
83
Hi ha algunes paraules compostes que sescriuen amb guionet. No en sn moltes, per poden
ocasionar dubtes ortogrfics. Aquests dubtes es dilueixen si tenim en compte els criteris del
quadre segent, uns criteris que, tal com podeu comprovar, sn ben senzills.
a) Amb guionet
en el cas 2 de la
columna a) ni en el cas
2 de la columna c):
terratinent, allioli
84
2. Formeu compostos relacionant les parelles segents i pareu atenci si les paraules
resultants porten guionet o no:
1. busca raons
2. cap girar
3. cara xuclat
4. clar obscur
5. cor prendre
6. escalfar braguetes
7. escurar butxaques
8. escurar xemeneies
9. gllic romnic
10. girar sol
85
86
Pretrit imperfet
dindicatiu
Pretrit perfet
simple
(indicatiu)
Pretrit perfet
perifrstic
(=perf. simple)
Futur simple
(indicatiu)
Condicional simple
(indicatiu)
SUBJUNTIU
Present de subjuntiu
Pretrit imperfet
de subjuntiu
IMPERATIU
imperatiu (present)
1a AR
Cant-ar
Cant-ant
Cant-at
2a RE/-ER
Perd-re / Tm-er
Perd-ent
Perd-ut
(jo)
cant-e
Perd-
(tu)
-es
-s
(ell)
-a
-
(nos.)
-em
-em
(vos.)
-eu
-eu
(ells)
-en
-en
(jo) cant-ava
perd-ia
(tu)
-aves
-ies
(ell)
-ava
-ia
(nos.)
-vem
-em
(vos.)
-veu
-eu
(ells)
-aven
-ien
perd-
(jo) cant-
-eres
(tu)
-ares
-
(ell)
-
-rem
(nos.)
-rem
-reu
(vos.)
-reu
-eren
(ells)
-aren
(jo) vaig, (tu) vas, (ell) va, (nos.) vam, (vos.) vau, (ells) van
3a incoatius/purs IR
Serv-ir / Dorm-ir
Serv-int
Serv-it
serv-isc
-eixes
-eix
-im
-iu
-eixen
serv-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
serv-
-ires
-
-rem
-reu
-iren
dorm-
-s
-
-im
-iu
-en
servir-
-s
-
-em
-eu
-an
servir-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
(jo) cant-e
(tu)
-es
(ell)
-e
(nos.)
-em
(vos.)
-eu
(ells)
-en
(jo) cant-ara/-s
(tu)
-ares/-esses
(ell)
-ara/-s
(nos.) -rem/-ssem
(vos.) -reu/-sseu
(ells)
-aren/-essen
perd-a
-es
-a
-em
-eu
-en
perd-era/-s
-eres/-esses
-era/-s
-rem/-ssem
-reu/-sseu
-eren/-essen
serv-isca
dorm-a
-isques
-es
-isca
-a
-im
-im
-iu
-iu
-isquen
-en
serv-ira/-s
-ires/-isses
-ira/-s
-rem/-ssem
-reu/-sseu
-iren/-issen
cant-a (tu)
-e (ell/a, vost)
-em (nosaltres)
-eu (vosaltres)
-en (vosts)
perd-
-a
-em
-eu
-en
serv-eix-
-isc-a
-im
-iu
-isqu-en
TEMPS COMPOSTOS
pretrit indefinit
(jo) he, (tu) has, (ell) ha, (nos.) hem, (vos.) heu, (ells) han
+ PARTICIPI (cantat / perdut / temut / servit / patit)
(indicatiu)
dorm-
-a
-im
-iu
-en
87
88
Oraci principal
Present
Present
Si vns a casa
jo faig el sopar
Present
Futur
Si vns a casa
Imperfet de subjuntiu
Si vingueres a casa
Plusquamperfet de subjuntiu
Si hagueres vingut a casa
jo far el sopar
Condicional simple
jo faria el sopar
Condicional compost
jo hauria fet el sopar
Recordeu que en les oracions condicionals construdes amb temps compost, el temps que cal
usar en loraci principal s el condicional compost i no el plusquamperfet de subjuntiu.
Si hagueres estudiat, hauries tret bona nota.
Si hagueres estudiat, *hagueres tret bona nota.
Vicent hauria pogut arribar a temps si hi haguera fet un esfor.
Vicent *haguera pogut arribar a temps si hi haguera fet un esfor.
La histria shauria pogut contar a linrevs
La histria *shaguera pogut contar a linrevs
89
ANAR
ESTAR
INDICATIU
SUBJUNTIU
INDICATIU
SUBJUNTIU
Present
vaig
vas
va
anem
aneu
van
Present
vaja
vages
vaja
anem
aneu
vagen
Present
estic
ests
est
estem
esteu
estan
Present
estiga
estigues
estiga
estiguem
estigueu
estiguen
Pretrit imperfet
estiguera /-s
estigueres /-esses
estiguera /-s
estigurem /-ssem
estigureu /-sseu
estigueren /-essen
Futur
anir
anirs
anir
anirem
anireu
aniran
Condicional
aniria
aniries
aniria
anirem
anireu
anirien
IMPERATIU
vs
vaja
anem
aneu
vagen
IMPERATIU*
estigues
estiga
estiguem
estigueu
estiguen
dimperatiu sn pronominals,
en la 2a persona del singular
i del plural, es prefereix est i
esteu respectivament:
est-te quiet
esteu-vos quiets
90
7.5.1 Exercicis
1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb anar:
a)
Ara, mentre tu __________ a comprar, jo __________________ al dentista.
b)
Divendres nosaltres ______________ al teatre.
c)
Vigila que el teu fill no sen _______________ a dormir sense sopar.
d)
Abans, ells ______________ amb cotxe; ara ____________ a peu.
e)
Quan tu ___________ a lhospital, avisam; hi __________ amb tu.
f)Els seus pares sempre ___________ al treball ben prompte.
g)
A aquesta hora, el professor sempre ____________ al despatx.
h)
Magrada que els seus fills _______________ ms sovint a veurels.
i)Si tu _______________ a les festes dAlcoi, jo ________________amb tu.
j)Si ells no sen ________, men ____________ jo sol.
2. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb estar:
a)
Aquest estiu, si tot va b, els pares s__________________ a Calp tot lagost.
b)
M____________ sense fer res des de dilluns.
c)
Mateu __________ cansat de veure aquesta pellcula.
d)
Vull que el meu fill ____________ orgulls de mi.
e)
La seua germana ____________ malalta; ell ja ho havia ______________.
f)Si no ______________ b en aquesta habitaci, ho dieu a recepci.
g)
Voldria que _____________ ben preparats, tots vosaltres.
h)
Ells shi ______________ tot el temps que vulguen, en aquest pis.
i)Per favor, _____________-vos callats duna vegada!
j)Rosa, ____________-te tranquilla que ja est tot solucionat.
Alteracions ortogrfiques
Recordeu que hi ha un grup de verbs que, tot i conjugar-se seguint el model regular,
presenten unes variacions en lescriptura, dacord amb les regles ortogrfiques.
Exemples:
passeja
passegem
toca
toquem
juga
juguem
caa
cacem
adequa
adeqem
Tot i que no sn verbs irregulars, conv recordar que en els verbs acabats en -iar com
canviar, estudiar, etc., cal pronunciar planes la 1a, 2a i 3a persona del singular i la 3a
del plural Exemple: canvie canvies canvia canvien
3. Completeu aquestes frases amb la forma adequada del verb corresponent:
a)
b)
c)
mai.
d)
91
92
correc
corres
corre
correm
correu
corren
SUBJUNTIU
Perfet simple
Present
Pretrit imperfet
corregu
corregueres
corregu
corregurem
corregureu
corregueren
crrega
crregues
crrega
correguem
corregueu
crreguen
correguera / s
corregueres / esses
correguera / s
corregurem / ssem
corregureu / sseu
corregueren / essen
PARTICIPI
corregut, correguda, correguts, corregudes
93
velaritzaci
Present dindicatiu
aprenc
aprens
aprn
aprenem
apreneu
aprenen
aprenia
aprenies
aprenia
aprenem
apreneu
aprenien
Gerundi
aprenent
94
7.6.1.2 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a)
Ell abans sempre ____________ (RESOLDRE) tots els problemes, per ara no
en ___________ (RESOLDRE) cap.
b)
Escriu-li ladrea perqu no es ____________ (CONFONDRE).
c)
Jo volia que ell em ______________ (COMPRENDRE) per no em
____________ (COMPRENDRE) mai.
d)
Jo sempre ____________ (PRENDRE) llet, per ell sempre
_________(PRENDRE) caf, encara que el metge li ha dit que no en ____________
(PRENDRE).
e)
Si ell _____________ (COMPRENDRE) lexplicaci del professor,
____________ (RESOLDRE) correctament els problemes i ______________
(RESPONDRE) b totes les preguntes.
f)Quan era jove ______________ (COMPONDRE) una can cada setmana, per ning
______________ (COMPRENDRE) les lletres.
g)
Magrada assistir a aquest curs perqu ____________ (APRENDRE) ms del
que ______________ (APRENDRE) en el que vaig fer lany passat.
h)
Jo no ____________ (ENTENDRE) per qu vosaltres sempre _____________
(RESOLDRE) els vostres assumptes de la mateixa manera.
i)Ma tia _____________ (VENDRE) el seu pis per 10 milions, i jo __________
(VENDRE) el meu per 12, per crec que el seu __________ (VALDRE) ms que el
meu.
j)Fa temps que jo no ___________ (MOLDRE) caf. Vols que en ___________
(MOLDRE) ara un poc?
k)
Crec que jo no ___________ (VALDRE) per a estudiar llenges. Si
__________ (VALDRE) ms, ______________ (APRENDRE) alemany o rus.
C. Verbs acabats en ixer (conixer, parixer, aparixer, nixer)
No tots els verbs que acaben en ixer presenten el canvi c
g. En realitat noms el
presenten els verbs conixer i parixer (i derivats: reconixer, desconixer, aparixer,
comparixer...). Altres verbs que acaben en ixer, com ara merixer o crixer, no fan aquest
canvi, ja que la primera persona del present dindicatiu acaba en SC.
7.6.1.3 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a)
Lacusat ______________ (COMPARIXER) avui davant del jutge.
b)
Laia _______________ (DESCONIXER) les intencions del seu company.
c)
Jo encara no _______________ (CONIXER) la teua nvia.
d)
Que aquella actriu _______________ (REAPARIXER) en aquell moment no
va ser estrany.
95
e)
Jaume parla com si jo _____________ (CONIXER) el problema.
f)Anava tota maquillada. No ____________ (PARIXER) la teua germana.
D.Verbs acabats en ure (excepte veure i viure). Els verbs que acaben en ure es poden
dividir en dos grups:
d.1 Verbs que perden la U del radical davant de vocal: creure, caure, seure, jaure, traure, riure... Ex.:
CREURE
Present dindicatiu
crec
velaritzaci
creus
creu
creem / creiem
creeu / creieu
creuen
prdua de la u
ATENCI. La 1a persona del present dindicatiu del verb caure s caic i no *cac com seria
desperar si segurem exactament el model de creure. Per tant, el subjuntiu ser caiga i
caiguera. La resta de la conjugaci s que segueix el model de creure.
Molta atenci tamb al pretrit imperfet daquests grups de verbs. Excepte cloure, coure i
derivats, no porten diresi, ja que la vocal tnica no s la i:
Creure
creia
creies
creia
criem
crieu
creien
sense diresi
Coure
coa
coes
coa
coem
coeu
coen
amb diresi
d.2. Verbs que canvien la u del radical per una v: el canvi es produeix en la 1a i 2a
persona del plural del present dindicatiu, i en totes les persones de limperfet dindicatiu i en
el gerundi. Sn verbs com: beure, deure, ploure, escriure... Ex.: BEURE
Present dindicatiu
bec
beus
beu
bevem
beveu
beuen
velaritzaci
canvi
U
canvi U
Gerundi
bevent
96
7.6.1.4 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a) Si vols que nosaltres t__________ (INCLOURE) en la llista electoral, n__________
(EXCLOURE) lltim i en pau.
b) Abans alguns reis, en fer-se vells, es __________ (RECLOURE) en un monestir.
c) Si analitzes b el problema ___________ (CONCLOURE) que t una soluci fcil.
d) Lacte s fcil que ____________ (CONCLOURE) abans de les deu de la nit.
e) Cada vegada que sospirava ___________ (CLOURE) els ulls democi.
f) Si tu ___________ (EXCLOURE) aquestes possibilitats no tenim res a fer.
g) Diu que than ___________ (INCLOURE) en la llista dadmesos?
h) Desprs de pelar a m un cabs dametles closes, he ___________________
(CONCLOURE) que cal comprar una mquina peladora.
2. Feu el mateix amb el verb TRAURE:
a)
No tingues pressa que, quan arribe lestiu, ja ___________ (nosaltres) els
banyadors de larmari.
b)
Qui no es ____________ el passi no podr entrar al futbol.
c)
Si em _________ el carnet de conduir, em comprar un cotxe.
d)
Ja han _________ les cadires al carrer?
e)
Si poguera, el ___________dac.
f)Joan _________laigua del pou i Llus la tirava al dipsit
g)
Si tu __________ el cotxe del garatge, podr agranar.
h)
Per favor, __________-te les mans de la butxaca.
i)Ha _________ el cap per la finestra i sha fet mal.
j)El vaig veure __________ la roba de la llavadora.
k)
Vosaltres ara __________ els gots? El que cal s que __________ les copes.
l)Magradaria que Pere ___________ algun dia el gos a passejar.
m)
Vull que vosaltres _________ el fem cada dia.
3. Feu el mateix amb el verb CREURE:
a)
Abans en aquest poble __________ en les bruixes, per ara ja no hi
__________.
b)
Jo no ho __________fins que no ho veja.
c)
Sempre he __________que calia fer-ho millor.
d)
Magradaria que vosaltres __________ el que us dic.
e)
Tots nosaltres us _____________ si parlreu en un altre to.
f)Si no em _________ no et contar ms coses.
g)
Quan ho __________convenient, ens comunicaran els resultats.
h)
Nosaltres abans no els __________, per ara s que els __________.
i)Men vaig perqu tu no em _________; quan em _________, hi tornar.
j)Va morir __________ que tothom lapreciava.
k)
Jo no __________ en miracles. No s com hi ha gent que s que hi
_____________.
l)Si tu __________ ms en la seua capacitat, tot aniria millor.
97
m)
Desprs del que heu vist, supose que ara us ___________ tot all que ahir no
_________.
n)
Per ms que ens ho digueu, nosaltres no us _____________.
o)
Pere ens ____________ si no li hagurem dit tantes mentides.
4. Feu el mateix amb el verb BEURE:
a)
Jo abans __________ cervesa, i ara __________ vi.
b)
Qu ests __________?
c)
Ja has ___________ prou? No vols ___________ res ms?
d)
Ui, Joan! Ara potser no _________ gaire, per quan el vaig conixer
____________ com una esponja.
e)
Va, celebreu-ho! ___________ una mica a la meua salut!
f)Senyor, cregam: si no vol empitjorar, no _____________ tant.
g)
El metge ja em deia que no ___________ tant, per no li vaig fer cas.
h)
Maria i jo ara _________ poquet, per Rosa i Manel s que _________ molt.
i)Cambrer, per favor, ja pot retirar aquesta ampolla. Jo no en _______, de vi negre.
j)Jo els deia: _______! El rector els deia: No _______!, per ells ja estaven
__________.
5. Feu el mateix amb el verb RIURE:
a)
Hem _________ tota la vesprada.
b)
Es va enfadar perqu es pensava que ens _________ dell.
c)
El primer que _________, rebr!
d)
Si___________ de tant en tant, semblaries ms simptic.
e)
Aneu a veure-la, que ________ una estona.
f)Us assegure que hui jo _________ per no plorar.
g)
Abans tu sempre __________ per tot i ara no __________ mai.
h)
Nosaltres ____________ si tingurem algun motiu per a fer-ho.
i)Magradaria que ells no es ___________ ms de tu.
j)Estava enfadat, per mho va dir tot __________.
k)
Ser una festa molt divertida. Veniu-hi, que ________ molt.
l)No suporta que vosaltres __________ en les situacions ms serioses.
m)
Ells _________ perqu estan contents.
n)
Si __________ ms sovint, vosaltres, no tindreu aquestes manies.
o)
Com ms _________ vosaltres, ms seris es posava Emili.
6. Feu el mateix amb el verb CAURE:
Tan jove com s i ja li __________els cabells.
Apuntala b lescala, no magradaria gens que___________.
Si no mires on poses els peus segur que __________.
Semblava que ell no ___________, per al final tamb _________, com tothom.
Feia temps que no __________ una nevada com la que ____________aquesta nit.
Agafem-nos fort, si __________ en aquest riu difcilment podrem eixir-ne.
Ahir de nit, en eixir del teatre, ___________ gotes.
___________ una pluja tan fina que sembla que no ploga.
Espere que ells no _________ en els errors en qu abans nosaltres sempre
___________.
j) Com que ning no sho espera, em sembla que la notcia __________ com una bomba.
k) Em va estranyar que en la cursa del diumenge aquell atleta no __________ cap vegada.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
98
l)
m)
n)
o)
99
PRESENT
INDICATIU
PERFET
SIMPLE
GERUNDI I PARTICIPI
(1a persona)
ATENDRE
atenc
atenga, atenguera
atengu
atenent, ats
PRENDRE
prenc
prenga, prenguera
prengu
prenent, pres
ENTENDRE
entenc
entenga, entenguera
entengu
entenent, ents
COMPRENDRE
comprenc
comprenga, comprenguera
comprengu
comprenent, comprs
TRAURE
trac
traga, traguera
tragu
traent, tret
CLOURE
cloc
cloga, cloguera
clogu
cloent, clos
RIURE
ric
riga, riguera
rigu
CAURE
caic
caiga, caiguera
caigu
caent, caigut
COURE
coc
coga, coguera
cogu
CREURE
crec
crega, creguera
cregu
creent, cregut
BEURE
bec
bega, beguera
begu
bevent, begut
MOURE
moc
moga, moguera
mogu
movent, mogut
ESCRIURE
escric
escriga, escriguera
escrigu
escrivint, escrit
CRRER
crrec
crrega, correguera
corregu
corrent, corregut
PERTNYER
pertanc
pertanga, pertanguera
pertangu
pertanyent, pertangut /
pertanyut
CONIXER
conec
conega, coneguera
conegu
coneixent, conegut
PARIXER
parec
parega, pareguera
paregu
pareixent, paregut
PODER
puc
puga, poguera
pogu
podent, pogut
SER
sc
siga, siguera
fon / fui
sent, sigut
DUR
duc
duga, duguera
dugu
duent, dut
VENIR / VINDRE
vinc
vinga, vinguera
vingu
venint, vingut
TENIR / TINDRE*
tinc
tinga, tinguera
tingu
tenint, tingut
OBRIR
bric
briga, obrira
obr
obrint, obert
OMPLIR
mplic
mpliga, omplira
ompl
omplint, omplit
VOLER**
vull
vulga, volguera
volgu
volent, volgut
Tot i que linfinitiu que es recomana s TINDRE i VINDRE, els derivats daquests dos verbs es formen des de
TENIR i VENIR (ex: mantenir, contenir, convenir, prevenir...)
*
**
La primera persona daquest verb no presenta la velar c i s lnica forma del verb on apareix la ll.
100
7.6.2 Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-ix u) per sc (-squ)
El segon grup de verbs irregulars de la segona conjugaci el formen un seguit de verbs que
substitueixen el darrer so del radical (-ix u) per -sc (-squ), com s el cas de merixer,
crixer, nixer, viure i els derivats corresponents. Aquests verbs tenen dos radicals:
a) el pur, creixb) el velar amb sc: crescSobre el radical amb -sc es formen els temps i les persones segents:
CRESC
PARTICIPI
crescut
SUBJUNTIU
INDICATIU
Present
Perfet simple
cresc
creixes
creix
creixem
creixeu
creixen
cresqu
cresqueres
cresqu
cresqurem
cresqureu
cresqueren
Present
cresca
Imperfet
cresquera/s
cresques
cresca
cresquem
cresqueu
cresquen
cresqueres/esses
cresquera/s
cresqurem/ssem
cresqureu/sseu
cresqueren/essen
IMPERATIU
----creix
cresca
cresquem
creixeu
cresquen
101
n)
Vull agrair a lAcadmia aquest premi que no he __________________
(MERIXER) ms que la resta de candidats.
SUBJUNTIU
vull
vols
vol
volem
voleu
volen
puga
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen
vulga
vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen
IMPERATIU
--pugues
puga
puguem
pugueu
puguen
--vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen
imperfet
veig
veus
veu
veem / veiem
veeu / veieu
veuen
veia
veies
veia
viem
vieu
veien
perfet
simple6
viu
veres
viu/vu
vrem
vreu
veren
SUBJUNTIU
futur
veur
veurs
veur
veurem
veureu
veuran
condicional present
veuria
veuries
veuria
veurem
veureu
veurien
vera / veis
veres / veiesses
vera / veis
vrem / veissem
vreu / veisseu
veren / veiessen
veja
veges
veja
vegem
vegeu
vegen
INDICATIU
present
faig
fas
fa
fem
feu
fan
6
7
imperfet
feia
feies
feia
fiem
fieu
feien
perf. simp.
fiu
feres
fu
frem
freu
feren
imperfet
imperatiu
--veges
veja
vegem
vegeu
vegen
SUBJUNTIU
futur
condicional
far
fars
far
farem
fareu
faran
faria
faries
faria
farem
fareu
farien
present
faa
faces
faa
fem
feu
facen
imperfet
fes / fera
fesses / feres
fes / fera
fssem / frem
fsseu / freu
fessen / feren
imperatiu
--fes
faa
fem
feu
facen
102
7.6.3.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a)
b)
c)
d)
Deixa que elles ho ____________ (FER) de la millor manera que
____________ (PODER)
e)
Si tu ____________ (VOLER) que ____________ (VEURE) aqueixa
pellcula, ho far.
f)Qu ____________ (VOLER 3a) que hi ____________ (FER) jo?
g)
Com magradaria que ____________ (FER) tu i jo un creuer per la
Mediterrnia.
Abans des daquesta finestra no es ____________ (VEURE) b el paisatge
h)
Que ____________ (HAVER-HI) persones aix no vol dir que tots siguem
b)
c)
A mi no mimportaria que els seus parents ____________ (SABER) qu va
passar realment.
d)
mn.
Vull que els meus fills ____________ (SER) capaos de saber moures pel
e)
Que ____________ (HAVER) passat aix no vol dir que vosaltres
____________ (HAVER) de tornar a repetir el treball.
f)Ell vol que tu ____________ (SABER) cosir i brodar i que, a ms, ____________
(HAVER) de fer-li el dinar tots els dies.
103
IMPERATIU
SUBJUNTIU
senta
sentes
senta
sentim
sentiu
senten
----------sent
senta
sentim
sentiu
senten
Verbs incoatius9:
Els verbs derivats de sentir tamb segueixen el model pur de conjugaci amb lexcepci dels verbs assentir i
dissentir, que es conjuguen amb la forma incoativa.
9
Les formes marcades en negreta sn les que recomanem en un text formal.
104
PRESENT
INDICATIU
partisc o partesc
partixes o parteixes
partix o parteix
partim
partiu
partixen o parteixen
IMPERATIU
SUBJUNTIU
partisca o partesca
partisques o partesques
partisca o partesca
partim
partiu
partisquen o partesquen
-----parteix
o partix
partesca o partisca
partim
partiu
partesquen o partisquen
Alguns verbs, com el verb LLEGIR, poden conjugar-se indistintament segons el model pur o
lincoatiu. Aquests verbs sn: afegir, engolir, escopir, fregir, mentir, renyir, teixir, tenyir i
vestir.
LLEGIR
jo llig o llegesc (o llegisc)
tu lliges o llegeixes (o llegixes)
ell/a llig o llegeix (o llegix)
nosaltres llegim
vosaltres llegiu
ell /elles lligen o llegeixen (o llegixen)
Haureu danar amb compte, per, amb les irregularitats que presenta aquesta conjugaci. Els
verbs irregulars de la tercera conjugaci es divideixen en tres grups:
A) Verbs que canvien la vocal del radical: sn verbs que presenten una alternana
O/U, E/I en determinats temps verbals. El canvi es produeix quan la vocal del radical
esdev tnica. Fixeu-vos en lexemple:
cosir cus
llegir llija
tossir tus
per
per
per
cosim
llegim
tossiu
Els principals verbs en qu es produeix aquest canvi sn: afegir, collir, cosir, engolir,
escopir, fregir, llegir, renyir, tenyir, tossir, sortir i vestir.
B) Verbs velaritzats de la 3a conjugaci: sn els verbs obrir, omplir. Aquests verbs
presenten en determinats
PRESENTtemps una consonant velar (C o G) que no apareix en el
IMPERATIU
radical. Aquesta irregularitat afecta tres temps verbals: present dindicatiu, present de
INDICATIUSUBJUNTIU
bricsubjuntiu i imperatiu. Els altres temps es conjuguen seguint
-------el model regular.
obris
obri
* tamb
obri sadmet la forma obrim
briga
obrim
obriguem*
obriu
obriu
obrin
briguen
mplic
omplis
------
mpliga
omplim
ompliguem**
ompliu
ompliu
omplin
mpliguen
Unitat
7. Morfologia verbal I
105
briga
brigues
briga
**obriguem
tamb sadmet la forma omplim
obrigueu
C) Verbs especialment irregulars: eixir, tenir i venir.
briguen
Aquests tres verbs presenten diverses irregularitats difcilment classificables. Per
mpliga
conixer la conjugaci d'aquests verbs, haureu de consultar-la.
mpligues
mpliga
7.7.1
Exercicis
ompliguem
ompligueu
1. Completeu
mpliguen els buits de les frases segents amb la forma conjugada dels verbs que hi
ha entre parntesis:
a)
Els xiquets ______________ (TOSSIR) tant perqu estan refredats.
b)
Si no tagrada, __________ (ESCOPIR) el que tens a la boca dins daquell
got.
c)
Si vols assistir al curs, demana-li que t______________ (AFEGIR) en la
llista.
d)
Ja est b, calla i __________ (LLEGIR).
e)
No magrada que es _______ (TENYIR) els cabells de roig, per ell sels hi
_______ (TENYIR).
f)Sempre ___________ (LLEGIR) novelles de terror, deu ser que li agraden molt.
g)
___________-te (ENGOLIR) la cpsula amb un poc daigua.
h)
Demana-li que _________(SORTIR) i nosaltres tamb ___________
(SORTIR).
i)Vosaltres, ____________ (OBRIR) la finestra i tanqueu la porta!
j)Voleu que _____________ (OBRIR) la boca i us diga tot el que s?
k)
Mhan dit que ___________ (OMPLIR) el got daigua.
l)Els has demanat que ______________ (OBRIR) el correu a primera hora del mat?
m)
No _____________ (OMPLIR) tant la piscina que no hi cap ms aigua.
2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent del verb EIXIR:
a)
Jo __________ de casa cada dia a les vuit.
b)
Si ____________ prompte del teatre, podreu passar per casa.
c)
El gat ha __________ per aquell forat.
d)
Fa tres hores que nest __________ aigua.
e)
_____________ de seguida, que lautobs est esperant-vos.
f)s possible que nosaltres ___________ a passejar a poqueta nit.
g)
Tu __________ dem prompte de la fbrica?
h)
Vicent __________ a les cinc de Castell i arrib a Valncia a les cinc i mitja.
i)No sabia quan ___________ de la pres.
j)Em va preguntar si nosaltres encara ____________ junts lany passat.
k)
Au, tu, _________, que es fa tard i ve plovent.
l)El sol __________ dem a les 7:13.
m)
Ens va dir que dem ells ___________ de treballar a les 10 de la nit.
n)
Leixida era a les nou, per nosaltres __________ amb un quart de retard.
3. Feu el mateix amb el verb TENIR:
a)
Joan sempre guanya perqu __________ molta sort.
b)
Si __________ una mica ms de pacincia, deixaries les coses millor
acabades.
c)
Aquest mat he estat tan enfaenat que no ____________ temps desmorzar.
106
IMPERATIU
______
ven
venga
venguem
veneu
venguen
PRESENT DE
SUBJUNTIU
venga
vengues
venga
venguem
vengueu
venguen
Hi ha, per, uns pocs verbs que fan tot limperatiu sobre el present de subjuntiu i un (cabre)
que agafa tamb del subjuntiu la segona persona del plural.
CABRE
______
cap
ESTAR
______
estigues*
DIR
______
digues
SABER
______
spies
107
estiga
estiguem
estigueu*
estiguen
diga
diguem
digueu
diguen
spia
sapiem
sapieu
sapien
*quan es pronominal es prefereixen les formes est (tu) i esteu (vosaltres): est-te quiet; esteu-vos
callats.
SER
______
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
TENIR
PODER
VEURE
VOLER
______
tingues*
tinga
tinguem
tingueu**
tinguen
______
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen
______
veges
veja
vegem
vegeu
vegen
______
vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen
Hi ha tamb uns quants verbs que presenten formes especials en la segona persona del
singular. Sn aquests:
Anar: vs (tu)
Hem danar amb compte amb alguns verbs irregulars que presenten vacillacions en ls de
les formes de la segona persona del plural, pel que fa sobretot a laparici duna consonant
velar. Per a evitar els possibles dubtes cal que ens fixem en la forma que pren la segona
persona del singular: si no velaritza la segona persona del singular no ho far tampoc la
segona del plural.
pren prenem (no prenguem): Aquest no s el cam correcte, prenem-ne un altre.
beu beveu (no begueu): Beveu aquest beuratge i us trobareu millor.
Aquesta regla prctica es resumeix en lesquema segent:
SINGULAR
_____
2a
3a
PLURAL
1a
2a
3a
Aix:
velaritzat
per
SINGULAR
PLURAL
_____
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
velaritzat
108
SINGULAR
no velaritzat
PLURAL
______
beu
bega
beguem
beveu
beguen
no velaritzat
7.8.1 Exercicis
1. Feu limperatiu dels verbs segents:
ENCENDRE
ESCRIURE
BEURE
TRAURE
SER
A lhora de donar ordres, per a fer-ho correctament, hem de tenir en compte que limperatiu
susa nicament per als mandats afirmatius, mentre que les ordres en forma negativa les fem
amb el present de subjuntiu:
menja fruita
vine prompte
beveu aigua
escriviu una carta
per
per
per
per
no menges llepolies
no vingues amb presses
no begueu massa
no escrigueu amb bolgraf
109
110
3. Completeu les frases segents amb la forma verbal que corresponga (imperatiu o
present de subjuntiu) dels verbs entre parntesis:
a)
Vost bega (BEURE) sense por que no crema gens.
b)
Vosaltres, ______________ (EIXIR) al carrer i busqueu el meu germ.
c)
Demana-li que ______________ (FER) els deures i que ______________
(VINDRE) prompte.
d)
Per favor, ______________ (CONDUIR) amb precauci i ______________vos (POSAR) el cintur de seguretat. No magradaria que tingureu un accident.
e)
(DUR) ______________-me un tren elctric, i us ho agrair moltssim.
f)Sempre ens deien: ______________ (ESCRIURE) cartes, per no les
______________ amb faltes dortografia.
g)
______________ (RESOLDRE) els vostres problemes i ______________
(FER) les paus.
h)
Tenim lobligaci de resoldre els dubtes dels nostres alumnes:
______________ -los! (RESOLDRE).
i)Per favor, ______________ (SEURE) en aquestes cadires, tu______________
(SEURE) en aquella butaca i ells que ______________ (SEURE) on puguen.
j)Vosaltres, ______________ (EIXIR) del teatre quan sacabe la funci i
no______________ (FER) bestieses pel cam.
k)
______________ (vendre) la casa que tenim a la ciutat i ______________
(VINDRE) a viure al poble.
l)______________ (SABER) una cosa: no us vull veure mai ms.
m)
Quan salteu la lnia ______________ (CAURE) damunt del punt que hi ha
pintat al sl.
4. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:
a)
Tragueu el llibre i comenceu a treballar.
_____________________________________________________
b)
Agafeu un bolgraf i escrigueu.
_____________________________________________________
c)
Abans de fer el caf, molgueu-lo.
_____________________________________________________
d)
Sabeu aix i podreu anar tranquils a lexamen.
_____________________________________________________
e)
Beveu tot el vi que vulgueu.
_____________________________________________________
f)A s un atracament: tragueu la cartera.
_____________________________________________________
8.1.1 Infinitiu
Linfinitiu s una forma no personal del verb, independentment de qualsevol mats temporal,
que pot tenir el valor dun substantiu. Morfolgicament no presenta problemes. No obstant
aix, s convenient tenir en compte que hi ha alguns verbs que en el parlar colloquial
presenten formes dinfinitiu no normatives, cosa que comporta, fins i tot, el risc dassociar-los
a una conjugaci errnia.
A tall dexemple, podem recordar que no tots els verbs que en castell acaben en ecer tenen
un equivalent valenci que acaba en ixer:
afavorir (i no *favorixer)
apetir (i no *apetixer)
compadir (i no *compadixer)
encarir (i no *encarixer)
envellir (i no *envellixer)
ennegrir (i no *ennegrixer)
enrogir (i no *enrogixer)
emblanquir (i no *emblanquixer)
esdevenir ( i no *acontixer)
Noms acaben en -ixer: conixer, merixer, parixer, aparixer, crixer, pixer, nixer
(nixer).
Daltra banda, alguns verbs acabats en ir en castell, i que sn per tant de la tercera
conjugaci, en valenci acaben en er o re, i sn per tant de la segona , com ara alguns verbs
acabats en cloure (concloure, recloure, incloure...), en metre (remetre, permetre, ometre,
admetre...), els derivats de crrer (ocrrer, recrrer, escrrer, incrrer...), batre i derivats
(rebatre, combatre,...), els derivats de fondre (confondre, difondre, infondre,...), els derivats
de rompre (irrompre, interrompre, ...) i els acabats en ebre (concebre, rebre, percebre...).
Consegentment els conjugarem com a verbs de la segona conjugaci, no de la tercera, i aix
direm:
nosaltres batem (no *batim)
112
8.1.1.1 Exercicis
1.Subratlleu les incorreccions verbals que trobeu en les frases segents i esmeneu-les:
a) El viatge va transcurrir sense problemes. ___transcrrer_________________________
b) Dara
endavant
aquestes
terres
et
perteneixen.
______________________________________________________________________
c) No
vull
que
minterrumpesques
quan
parle.
______________________________________________________________________
d) Em
va
rebatir
tots
els
arguments.
______________________________________________________________________
e) Sempre que emiteix aquest radioafeccionat, sinterrompeix la nostra emissi.
______________________________________________________________________
f) Nosaltres
no
batim
lou
tan
fort.
______________________________________________________________________
g) El
congrs
encara
est
debatint
la
moci.
______________________________________________________________________
h) No
admitiran
cap
reclamaci
ms.
______________________________________________________________________
i) Espere
que
no
se
li
ocurrisca
venir
a
visitar-me.
______________________________________________________________________
j) Nosaltres
hi
inclum
un
full
dinformaci.
______________________________________________________________________
k) No
infundesques
por
als
xiquets,
per
favor!
______________________________________________________________________
2. Escriviu linfinitiu derivat com indica lexemple:
1. Fer tornar roig:
enrogir
8. Causar dolor:
2. Causar orgull:
9. Fer ms bell:
3. Fer ms lent:
4. Causar vergonya:
REMARQUES
1. Article davant l'infinitu. Recordeu (vegeu unitat 3) que normalment l'infinitiu
no admet l'article davant.
No haver-ho vist ha estat un problema (*El no haver-ho vist ha estat un
problema).
Fumar s dolent per a la salut (*El fumar s dolent per a la salut).
Cal tenir en compte, per, que de vegades l'infinitiu funciona com un autntic
substantiu (berenar, dinar, esmorzar, sopar, riure, somriure, viure, voler, etc.).
En aquests casos s que pot anar precedit d'un article o d'un altre determinant.
L'esmorzar s un dels meus pats preferits.
2. Recordeu que no podem fer servir l'infinitiu per donar ordres. Utilitzarem en
aquest cas l'imperatiu.
Tanqueu la porta (*Tancar la porta)
113
8.1.2 El gerundi
El gerundi s la forma no personal del verb que pot tenir la funci d'un adverbi, d'un participi
o d'un adjectiu.
Heu d'anar alerta, pel que fa al gerundi, en els punts segents:
1. El gerundi expressa sempre un temps simultani o anterior al del verb principal. Per tant
ls del gerundi amb valor de posterioritat s incorrecte. En aquest cas sha de substituir
per una oraci coordinada. Ex.:
*Vaig tenir un accident, trencant-me la cama
(s incorrecta, perqu primer va tenir laccident i desprs, a conseqncia daquest, es va
trencar la cama). La forma correcta seria: Vaig tenir un accident i em vaig trencar la cama.
2. Els gerundis dels verbs velaritzats no porten -gu- ni -qu- en el radical. Per tant cal evitar en
el registre estndard alguns gerundis velaritzats que apareixen en la parla colloquial. Aix
direm bevent (no *beguent), coneixent (no *coneguent), plovent (no *ploguent), corrent
(no *correguent), etc.
3. Verbs que acaben en ure:
2.1. Verbs com beure, escriure, ploure o viure, canvien la U per una V. Ex. bevent,
escrivint, plovent, vivint.
2.2. Altres verbs simplement, perden la -U-: cloure: cloent, coure: coent, riure: rient.
2.3. Finalment hi ha alguns verbs en qu la -U- es transforma en una -I- consonntica
(encara que tamb sn admissibles en registres poc formals les formes sense -I-):
creure: creient o creent
caure: caient o caent
8.1.2.1 Exercicis
1. Subratlleu tots els gerundis que apareixen en el text segent i classifiqueu-los dacord
amb el quadre que hi ha a continuaci, segons siguen de la primera, la segona o la
tercera conjugaci:
Llegint i escrivint es poden experimentar noves emocions. Sn ja ho sabem, ai!
operacions que no estan de moda. Contnuament estan llanant-nos, des dels mitjans de
comunicaci social, responsables de crear aquesta moda, estmuls que inviten a formes de
vida fcils, submises i idiotitzants. Estan venent-nos ara i ads falses frmules de felicitat que
passen irremissiblement pels terrenys de la imbecillitat ms estricta. I aix, per qu? A qui
beneficia? Dentrada, a lengranatge capitalista: llegir i escriure sn vicis barats, massa barats
per al sistema de consum. I endems, llegint i escrivint els individus acaben reflexionant,
pensant, traient conclusions, entenent qui els mana i amb quines finalitats. Massa riscos per
als qui tenen la paella pel mnec... La llibertat, la vertadera llibertat la que es construeix
114
aprenent, adquirint coneixement, accedint a la informaci s perillosa. Sobretot per als qui
en volen tenir el monopoli i rendibilitzar-lo econmicament: els qui practiquen la forma ms
mesquina del poder.
1a conjugaci
2a conjugaci
3a conjugaci
Llegint,
Com podeu comprovar, tot i que hi ha alguna excepci, els gerundis es formen afegint les
desinncies ant, -ent, -int als radicals, segons siguen verbs de la primera, segona o tercera
conjugaci respectivament.
2. Escriviu al costat dels infinitius segents la forma de gerundi corresponent:
a) Aparixer: apareixent
h) Dir: _______________
o) Prendre: ____________
b) Beure: ____________
i) Dur: _______________
p) Riure: ______________
c) Cabre: ____________
j) Merixer ____________
q) Saber: ______________
d) Caure: ____________
k) Haver: _____________
r) Ser: ______________
e) Coure: ____________
l) Moure: _____________
s) Tenir: ______________
f) Creure: ____________
m) Poder: ______________
t) Traure: _____________
g) Deure: _____________
n) Ploure:______________
u) Viure: ______________
3. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha
entre parntesis:
a)
Em van explicar que la mdium estava __escrivint__ (ESCRIURE)
automticament induda per un esperit.
b)
Segons la iridiologia, _____________(VEURE) liris duna persona es pot
saber si t alguna malaltia.
c)
d)
e)
No ens ho podem creure: ladolescent estava ____________ (MOURE)
objectes amb el poder de la ment.
f)Vivia feli _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida ms
enll de la mort.
g)
Els albiraments dovnis estan _____________ (SER) ms freqents cada
vegada.
h)
Lespectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels
nostres ulls aterrits.
115
havent
acabat
de
veure
la
pellcula.
b)______________________________________________________________________
Li
vam
escriure,
contestant-nos
ell
lendem
mateix.
c)______________________________________________________________________
Mho
deia
tot
plorant.
d)______________________________________________________________________
Sempre
estudiava
escoltant
msica.
e)______________________________________________________________________
Va
beure
tenir
f)Va
molt,
un
havent-lo
accident,
dacompanyar
morint
les
casa.
vint-i-quatre
hores.
g)______________________________________________________________________
Caigu
per
lescala
no
fent-se
res.
h)______________________________________________________________________
El
metge
i)Se
j)Li
li
trenc
entr
lha
la
un
visitat,
direcci,
atac
canviant-li
anant
topar
menjant-se
la
medicaci.
contra
un
un
arbre.
pasts.
8.1.3 El participi
El participi s una forma no personal del verb, variable nicament segons el gnere i el
nombre. Aquesta forma s especialment important en la flexi verbal per tal com forma part
de temps compostos: he menjat, havies volgut, haurs fet... En els verbs regulars, el participi
es forma amb les desinncies segents:
1a conjugaci
2a conjugaci
3a conjugaci
116
OBSERVEU QUE...
Hi ha molts participis irregulars, sobretot en la segona conjugaci. Encara que s difcil
agrupar-los us donem algunes pautes per tractar de recordar-los millor.
Segona conjugaci
A. Els verbs que acaben en andre fan el participi acabat en s. Ex.: romandre
roms.
Els verbs que acaben en endre fan el participi acabat en s. Ex.: aprendre aprs,
entendre ents... Excepci: vendre venut.
Els verbs que acaben en ondre fan el participi acabat en s. Ex.: confondre confs,
infondre infs...
Excepci: pondre i derivats: post, compost, respost...
B. Els verbs que acaben en metre fan el participi acabat en ms. Ex.: admetre adms.
C. Els verbs que acaben en oldre formen el participi en olt. Ex.: resoldre resolt.
Excepte doldre dolgut.
D. El verb cloure i derivats fan el participi acabat en cls: clos, incls, excls, recls...
E. Quan el veb coure significa 'sotmetre a lacci del foc' el participi s cuit. Tanmateix si
vol dir 'produir coentor', el participi s cogut.
F. Sn participis completament irregulars:
Veure: vist
Fer: fet
Traure: tret
Estrnyer: estret
Empnyer: emps
Dur: dut
Tercera conjugaci
A. Els verbs cobrir i obrir (com tamb els verbs derivats descobrir, encobrir, recobrir,
reobrir, etc.) fan el participi acabat en ert. Ex.: cobert, obert, descobert, encobert,
recobert, reobert. Altres verbs, com sofrir, establir, complir, acomplir, omplir, etc.,
poden fer el participi acabat en ert o en it: sofrit o sofert, establit o establert, complit o
complert, acomplit o acomplert, omplit o omplert.
B. Els verbs imprimir i morir sn dues excepcions particulars: imprs i mort en sn els
117
8.1.3.1 Exercicis
1. Ompliu la graella segent amb les formes de participi corresponents:
Infinitius
Participis
Masc. sing.
aprendre
dur
sofrir
imprimir
beure
ploure
resoldre
respondre
extraure
Fem. sing.
Masc. pl.
Fem. pl.
118
119
3. A continuaci teniu unes frases que tenen fetes les substitucions dels complements
directes per pronoms febles. Per qui ho ha fet sha oblidat de la concordana.
Esmeneu-les, tot tenint en compte els antecendents que apareixen entre parntesis:
a)
Quim,
lhas
tancat
b)
Lhe
c)
Lhan
d)
Els
e)
Si ja les han dut curtes (les faldilles), per qu ara no volen dur-les?
f)
Lltim
g)
Lhan
h)
Els
i)
Les
cuit
b?
imprs
han
nhan
incls
en
excls
han
(la
la
rebut
llista
loposici
obertes
finestra).
truita).
retransms
de
(la
Castell
escrit
mes
han
b?
(la
revista).
(els
llibres).
moltes
despera
(els
(les
(competicions).
(a
meus
ella).
amics).
cartes).
120
la
biblioteca
(la
informaci).
121
4. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb les formes
adequades dels verbs que hi ha entre parntesis10:
a) Lacusat afirma que ell no ha ________ (COMETRE) el robatori.
b) Loposici es passa el dia ____________ (REBATRE) les decisions del govern.
c) Aquesta millora no ____________ (ENCARIR) el preu final del producte.
d) Si vosaltres _________ (ESTAR) quiets, no us passarien tantes desgrcies.
e) Quan els meus amics anaven al collegi no ___________ (ENTENDRE) les equacions
de segon grau.
f) A causa de la mudana han estat __________ (MOURE) tots els mobles de la casa.
g) Ja fa molt de temps que no ha _________ (PLOURE) com ho ha fet avui.
h) Abans de construir el gratacel ell_________ (VEURE) la platja des del balc.
i) Mira que li ho hem deixat clar, per ell no ha__________ (PERCEBRE) la nostra
intenci.
j) Si ____________ (PODER), aniria al viatge per, sentint-ho molt ara no ____________
(PODER) anar-hi.
k) Que b ho passveu abans! _______ (RIURE) de tot el que us contaven.
l) Espere que tu__________ (DUR) totes les eines.
m)Has de ser ms independent. Ha arribat lhora que tu no ___________ (DEPENDRE)
dels teus pares.
n) No ___________ (CALDRE) que vingureu tan tard.
o) Si tu __________ (BEURE) ms aigua et trobaries millor.
p) El cantant estava molt simptic, ell ________ (AGRAIR) totes les mostres destima.
q) Jo, ara mateix, no _________ (VOLER) examinar-me.
r) Ells sempre fan el mateix, i encara no han.__________ (RESOLDRE) cap problema.
s) Ma mare no vol que jo ________ (EIXIR) a passejar perqu est __________
(PLOURE) amb molta fora.
10
122
k) rieu
l) dugues
m) depengues
n) calia
o) begueres
p) agraa
q) vull
r) resolt
s) isca / plovent
Haver de + infinitiu
He de fer una telefonada dac a una hora.
Haur de fer els exercicis.
Haureu daprendre informtica.
123
Haver-se de + infinitiu:
Sha de fer complir la llei.
Caldre + infinitiu:
Cal llegir els peridics per a estar informat.
CAL EVITAR
Les construccions castellanitzants:
*tenir que
*haver-hi que
*ser precs
+ infinitiu
*deure de
Aix, frases com aquestes:
Hay que hacerlo pronto
Es preciso que llegue
Haurem de traduir-les de la manera segent:
Cal fer-ho; Sha de fer (*Hi ha que fer-ho)
s necessari que arribe (*s precs que arribe)
8.2.1.1 Exercicis
1. Repetiu les frases imperatives segents tot canviant el verb i transformant-les en
perfrasis dobligaci. Observeu lexemple de la pgina segent:
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
a)_____________________________________Beveu aigua
Escriviu una carta________________________
Estigueu quiets__________________________
Vost, estudie molt_______________________
Tanquem la porta________________________
Faa la faena____________________________
Trau el llibre____________________________
Cus el forat del calcet____________________
Menja-t'ho tot___________________________
Ix d'ac!________________________________
124
FORMA PERSONAL
FORMA IMPERSONAL
haver de + infinitiu
cal que +subjuntiu
s'ha de + infinitiu
cal + infinitiu
Heu de beure aigua.
Cal que begueu aigua. Sha de beure aigua.
Cal beure aigua.
2. Ompliu els buits amb les perfrasis dobligaci en el temps que convinga:
a)
Si voleu eixir __________ obrir la porta.
b)
Els qui _____________ inscriure, que vinguen.
c)
_______________ arribar ahir, per arribar avui.
d)
Tota aquesta faena, l______________ de fer dem, perqu avui no podran.
e)
Els qui _____________ declarar que no vinguen.
f)Sempre diu que ___________ estalviar, si volgureu comprar un cotxe.
g)
Si _________ treballar no dirien tot aix.
h)
Vosaltres ______________ entrar per la finestra perqu la porta estava
tancada.
i)Tu ______________ llavar la roba, la setmana passada.
En present
Deuen ser ja les set. (Probablement ja sn les set).
Deuen trobar-se ara a Vinars. (Tal vegada ara es troben a Vinars).
En passat
Devies estar cansada. (Potser estaves cansada).
Degueren veure leclipsi a la frontera. (Tal volta eren a la frontera veient leclipsi).
En futur
Ja no deuran tardar, si fa una hora que han eixit. (Probablement estan a punt de
125
Eviteu
Ls del futur per a expressar la probabilitat en el present tal com es fa en castell: *Seran
ja les set (Deuen ser ja les set), *Hauran tingut problemes (Deuen haver tingut
problemes).
Ls del condicional per a expressar la perfrasi de probabilitat en el passat:
*No en serien ms de quinze en la reuni (No devien ser ms de quinze en la reuni).
Intercalar la preposici de entre el verb deure i linfinitiu:
Deuen ser les tres, i no *Deuen de ser les tres.
L's de la construcci *Igual...., com en el cas:
*Igual ve el meu amic d'excursi (Pot ser que vinga el meu amic d'excursi, o Potser
vindr el meu amic d'excursi)
8.2.2.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb les formes adients de deure o haver de:
1.
2.
3.
4.
5.
126
Ara b, quan el verb anar mant el sentit primigeni de desplaar-se dun lloc a un altre no
hi ha cap perfrasi i, per tant, el seu s s plenament correcte:
Men vaig a fer un encrrec. Tardar una hor.
Magrada ms anar a comprar a les botigues tradicionals.
Atenci amb la perfrasi castellana ir a + inf, que el catal rebutja per no provocar
confusions i malentesos:
*La comissi va a reunir-se podria intepretar-se en passat (La comissi va reunir-se) o en
futur (La comissi va a reunir-se). Per aix la nica soluci vlida s La comissi es
reunir.
8.2.3.1 Exercici
1. Corregiu les frases segents:
1. Anem a veure de qu tracta el tema _____________________________________________
2. La setmana que ve va a celebrar-se la cimera del G-8 _______________________________
3. D'ac a dues setmanes l'equip de futbol va a jugar la final a Pars ______________________
4. El mes d'abril va a tenir lloc la Fira del Moble _____________________________________
5. Els sindicats i la patronal van a reunir-se divendres vinent ___________________________
6. Els pasos europeus van a aturar les emissions de gasos contaminants __________________
7. Els llibreters van a proposar al govern una rebaixa dels llibres de text __________________
127
8.2.4.1 Exercicis
1. Corregiu, si cal, les frases segents:
1. Tinc que sortir a comprar el diari perqu ja ha dhaver arribat.
________________________________________________________________
2. Avui tens de fer aix i no deus tardar a acabar-ho.
________________________________________________________________
3. Sha acabat la gasolina i devem empnyer el cotxe.
________________________________________________________________
4. Vaig a deixar-vos-ho tot preparat. Aix, no caldreu moure-vos.
________________________________________________________________
5. Ell, cal presentar els deures aquesta vesprada. Per aix no haur vingut.
________________________________________________________________
6. No trobe Pere enlloc. Se nhaur anat a sa casa.
________________________________________________________________
7. Hi ha que posar-se dacord.
________________________________________________________________
8. Els vassalls tingueren que inclinar-se davant del senyor.
________________________________________________________________
9. No va ser precs que els molestrem.
________________________________________________________________
10. La comissi va a reunir-se dem perqu t que prendre una decisi molt important.
________________________________________________________________
2. Traduu les frases segents:
1. Tena que irme. Era preciso que me fuera.
___________________________________________________________________
2. No tendrs que preocuparte por nada.
___________________________________________________________________
128
1. Sn verbs intransitius
Avortar
*L'exrcit avort el colp d'Estat.
L'exrcit va fer avortar el colp d'Estat.
Callar
*Les bombes no callaran el poble.
Les bombes no faran callar el poble.
Cessar
*El president ha cessat el ministre de l'Interior.
El president ha fet que el ministre de l'Interior cesse en el seu crrec.
2. Sn verbs transitius
Acabar
*Quan acabars amb aquella obra?
Quan acabars aquella obra?
Apropiar-se
*Es van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares.
Es van apropiar tot el patrimoni dels seus pares.
Carregar
*Sempre carrega amb totes les conseqncies.
Sempre carrega totes les conseqncies.
Complir
129
130
*Cal complir amb els deures.
Cal complir els deures.
Continuar
*Hem de continuar amb el nostre treball.
Hem de continuar el nostre treball.
Crrer
*La notcia ha corregut per tot el poble com la plvora.
La notcia ha corregut tot el poble com la plvora.
Dimitir
*Ha dimitit del crrec de secretari.
Ha dimitit el crrec de secretari.
Donar
*Heu de donar de menjar al qui t fam.
Heu de donar menjar al qui t fam.
Encertar
*L'alumne va encertar amb la soluci.
L'alumne va encertar la soluci.
Entrenar
*Cruyff entrenava en el Bara.
Cruyff entrenava el Bara.
Faltar
*Falta per acabar el tema 69.
Falta acabar el tema 69.
Parlar
*Parla en angls molt fluidament.
Parla l'angls molt fluidament.
Quedar-se
* Quede's amb el canvi.
Quede's el canvi.
Somiar
*De petit somiava a ser model.
De petit somiava ser model.
Tirar i estirar
*El cavall tira del carro amb fora.
El cavall tira el carro amb fora.
131
1. Sn verbs no pronominals
Albergar
*El representant s'alberg en un hotel luxs.
El representant alberg en un hotel luxs.
Anar
*S'ha anat de passeig.
Ha anat de passeig.
Callar
*Calla't!
Calla!
Caure
*Es caigu del cavall perqu estava marejat.
Caigu del cavall perqu estava marejat.
Conixer
*Es coneix el pas com si hi haguera nascut.
Coneix el pas com si hi haguera nascut.
Coure
*La paella s'ha cuit massa.
La paella ha cuit massa.
Demanar
*Si vols el disc, demana-te'l.
Si vols el disc, demana'l.
Estar
No es pronominalitza en el sentit de 'romandre en un estat determinat'.
*Has d'estar-te quiet!
Has d'estar quiet!
132
Fer
Quan significa 'simular' no admet el pronom reflexiu.
*No et faces el saberut, que ja et coneixem.
No faces el saberut, que ja et coneixem.
Fumar
*Es fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Marxar
*Es va marxar sense acomiadar-se.
Va marxar sense acomiadar-se.
Olorar
*Jo m'olore que ac alg amaga alguna cosa.
Jo olore que ac alg amaga alguna cosa.
Omplir
*Tothom s'omple les butxaques.
Tothom omple les butxaques.
Prendre
No pronominalitza en el sentit de 'consumir'.
*Els meus amics sempre es prenen vodka amb taronja.
Els meus amics sempre prenen vodka amb taronja.
Quedar
Quan significa 'tornar-se, esdevenir', no admet el pronom reflexiu.
*S'ha quedat geperut a causa de l'edat.
Ha quedat geperut a causa de l'edat.
Riure
*La meua cosina sempre est rient-se.
La meua cosina sempre est rient.
Saber
*El meu germ no se sap la llic d'histria.
El meu germ no sap la lli d'histria.
Tmer
*Em tem que enguany no podr estiuejar a la platja.
Tem que enguany no podr estiuejar a la platja.
133
2. Sn verbs pronominals
Aprimar-se, engreixar-se
*Enguany has aconseguit aprimar moltssim.
Enguany has aconseguit aprimar-te moltssim.
Desdejunar-se
*Avui no has desdejunat res.
Avui no t'has desdejunat res.
Entrenar-se
*Els futbolistes han d'entrenar tots els dies.
Els futbolistes han d'entrenar-se tots els dies.
Pensar-se
Exigeix el pronom reflexiu quan significa 'creure'.
*Qu penses que volia dir-nos el teu oncle?
Qu et penses que volia dir-nos el teu oncle?
8.4.1 Exercici
1. Esmeneu en les frases segents els errors que hi trobeu:
a) Enguany no vull crrer la marat_______________________________________________
b) No t'entenc, com si parlares en xins____________________________________________
c) Si ho desitges, pots quedar-te amb els mobles_____________________________________
d) S'ha caigut escales avall perqu ha relliscat_______________________________________
e) Sempre es riu de les coses que dius______________________________________________
f) Ho vaig passar molt b en la teua casa___________________________________________
g) Crec que aquest estiu m'albergar en una casa rural_________________________________
h) Tots els dies esmorze un entrep de truita_________________________________________
i) Maria es fuma tres cigarretes per minut!__________________________________________
j) Calleu-vos, per favor, que no oic res!____________________________________________
k) La Junta de Govern ha informat desfavorablement el cas_____________________________
l) He d'entrenar tots els dies per no perdre pes_______________________________________
Unitat 9. Pronoms
9.1 Pronoms febles
Els pronoms febles o tons sn uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal
i que es pronuncien formant una unitat prosdica amb el verb, s a dir, sempre van al costat
del verb. La funci principal que exerceixen s la de substituir complements que ja han
aparegut en el discurs (funci anafrica) per evitar repeticions innecessries.
Aix doncs, poden substituir: el complement indirecte (CI), el complement directe (CD),
latribut (Atr), el complement del nom (CN), els complements circumstancials (CC) i els
complements de rgim verbal (CRV).
135
Unitat 9. Pronoms
Heu de tenir present que, amb verbs com queixar-se, penedir-se, anar-sen o equivocar-se, el
pronom feble no fa cap funci, sin que forma part del verb. Sn verbs que no poden
prescindir del pronom, per aix es diuen verbs pronominals.
Thas equivocat tu, aix que no et queixes
Recordeu que els verbs callar, caure, saber, aprendre, conixer i uns pocs ms no sn
pronominals; per tant, no direm *ens hem aprs els pronoms febles, sin hem aprs els
pronoms febles.
LI
-LI
plural
ELS
-LOS
LS
CD
(qu...?
+
passiva)
EL
LA
ELS
LES
L
L
ELS
LES
-LO
-LA
-LOS
-LES
L
-LA
LS
-LES
HO
-HO
-HO
-NE
CD INDETERMINAT
EN
HI
N
-HI
-NE
HO
-HO
-HO
136
2a persona singular
(Per) a tu
ET
-TE
3a persona reflexiu
(Per) a ell mateix
ES
-SE
1a persona plural
(Per) a nosaltres
ENS
ENS
NS
-NOS
2a persona plural
(Per) a vosaltres
US
US
-US
-VOS
3a persona reflexiu
(Per) a ells mateixos
ES
-SE
REMARQUES
a)
El pronom ES davant de verbs comenats amb S + vocal o C + e/i pren
la forma plena SE:
Per lestiu se celebren les festes del meu poble
b)
El pronom US darrere de verbs acabats en vocal no sapostrofa, perqu
es confondria amb el pronom ES:
Va treure la punxa del dit a vosaltres > Va treure-us la punxa del dit
(si lapostrofarem, Va treures la punxa del dit, seria una acci reflexiva)
137
Unitat 9. Pronoms
Quan la resposta a qui fa lacci s a ell / a ella / a ells / a elles o, en general, una resposta
que es puga reduir a aquestes formes (ex.: al meu amic, a la secretria, als companys, a les
amigues...) els pronoms que substitueixen el complement indirecte sn: LI per al singular i
ELS per al plural, amb les formes corresponents:
Complement indirecte
(Per) a qui?
Vocal
(forma elidida)
Consonant
(forma plena)
3a persona singular
(Per) a ell/a
LI
LI
-LI
-LI
3a persona plural
(Per) a ells/elles
ELS
ELS
LS
-LOS
REMARQUES
a) Ls dun pronom, quan el complement no ha estat elidit, s innecessari, perqu
provoca un pleonasme; per aix cal evitar oracions com aquesta:
*Li vaig comprar a lAnna un llibre > Vaig comprar a lAnna un llibre o
Li vaig comprar un llibre
*Mhan regalat a mi un objecte > Mhan regalat un objecte
En cas que es vulga emfasitzar un complement, per tal devitar la redundncia,
shaur de collocar una coma entre el complement substitut i la resta de loraci:
A Jaume, li feia mal tot.
9.1.3.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga:
a)
b)
c)
d)
e)
h)
138
n)
o)
_________________________
d)
_________________________
e) Lavi ha donat els caramels al seu nt.
_________________________
f) Ha llegit el conte per als xiquets de la guarderia.
_________________________
139
Unitat 9. Pronoms
El xiquet dorm.
Aquest element necessari que completa el significat dels verbs transitius s el complement
directe. El podreu reconixer o preguntant qu...? o fent una transformaci en passiva, en qu
el complement directe passa a ser el subjecte de loraci:
El xiquet t son Qu t? Son.
La policia va detenir el violador El violador va ser detingut per la policia.
REMARQUES
Normalment el complement directe no suneix al verb amb cap preposici. Noms
sadmet la preposici a com a lligam entre el verb i el complement directe en els casos
segents:
a) Quan el CD s un pronom personal fort:
Us he vist a vosaltres.
b) En els casos en qu lexpressi siga poc precisa:
Testimava molt: potser ms que al seu fill.
c)
Consonant
Vocal
Vocal
Consonant
Mascul singular
EL
-LO
Femen singular
LA
L/ LA
-LA
-LA
Mascul plural
ELS
ELS
LS
-LOS
Femen plural
LES
LES
-LES
-LES
Neutre
HO
HO
-HO
-HO
Indefinit
EN
-NE
Complement directe:
Qu? / subjecte passiu
Definit
REMARQUES
El pronom LA, com l'article definit, no s'apostrofa davant d'un verb que comence en
i/u/hi/hu tones:
Uses la mquina d'escriure (L'uses)
Utilitzes la mquina d'escriure (La utilitzes)
140
Una vegada localitzat el complement directe, cal identificar si s definit, neutre o indefinit:
Un CD s neutre quan s un demostratiu neutre (a, aix, all) o tota una oraci
equivalent a un demostratiu neutre, o va amb la paraula tot:
e)
f)
g)
h)
Vull a.
Ha dit aix.
Mira all.
Expliqueu qu us ha passat! (aix)
Unitat 9. Pronoms
141
Tens pa?
He comprat unes revistes?
Compra tres quilos de taronges!
Compreu moltes revistes.
REMARQUES
Si el CD no definit est determinat per un indefinit (exemple j) o un quantificador
(exemples k i l), en substituir-lo cal repetir el determinant.
Si el verb est format per un auxiliar + un participi (exemple j), el participi pot concordar
amb el pronom.
9.1.4.1 Exercicis
1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent.
1.
2.
3.
4.
5.
142
___________________________________
6.
7.
8.
9.
___________________________________
Unitat 9. Pronoms
143
____________________________________
b)
Els nvols pareixen boles de cot.
____________________________________
c)
Maria s la xica ms atractiva de la classe.
____________________________________
d)
Ja deuen ser les nou del mat.
____________________________________
e)
Aquestes xiques semblen xineses.
____________________________________
f)
A hores dara, el resultat del partit sembla clar.
____________________________________
g)
Pep s el millor advocat de la ciutat.
____________________________________
h)
Pep s advocat.
____________________________________
2. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga:
a)
b)
c)
cosa?
Els xiquets no estaven quiets i ____ vaig llegir un conte per calmar____.
Aquella s la teua vena? S, segur que ____ s.
He de parlar amb Josep. Jo ____ veur avui. Vols que ____ diga alguna
144
Unitat 9. Pronoms
145
146
Unitat 9. Pronoms
147
9.1.7.1 Exercicis
1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:
a)
Ahir no vaig anar al teatre perqu tenia molta faena.
__________________________________________
b)
Jaume va ser amenaat amb lexpulsi de lequip.
__________________________________________
c)
Per qu no poses els gots damunt la taula?
__________________________________________
d)
Lavi va traure els caramels de la butxaca.
__________________________________________
e)
Pensava en ella constantment.
__________________________________________
f)
Pensava en ella constantment.
__________________________________________
g)
Carme no renunciava a les seues pretensions.
__________________________________________
h)
Quan vaig arribar a casa, ja haveu dinat.
__________________________________________
i)
Sempre parla de coses que no coneix.
__________________________________________
j)
Est plovent. No vages al jard.
__________________________________________
k)
Si no hi ha policia no s convenient passejar pel port.
__________________________________________
2. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga:
1. Va agafar fulls en blanc per fer____ un esborrany de la redacci.
2. Veniu de veure la pellcula? Jo encara no ____ he anat perqu no s si ____ vull veure.
3. En un port tan xicotet com aquest, noms ____ caben tres vaixells.
4. Que Enric vaja a la platja i ____ agafe un bon lloc. Desprs ____ anirem nosaltres i ____
portarem un refresc.
5. Men vaig a Cuba i no s quan ____ tornar.
6. Voleu pujar a la muntanya russa? Val, ____ pujarem, per quan jo diga prou us ____
baixeu.
7. Quan van arribar a casa ja mhavia gitat perqu van arribar____ molt tard.
8. Si veus Jaumet plorant al pati, deixa____ . Sempre ____ fa quan el castiguen a anar____.
148
Han danar sempre junts: o els dos davant o els dos darrere.
Ordre de collocaci:
3a persona 2a persona 1a persona
Es
et
us
em
ens
3a persona
el
li
la
els
els
les
ho
pronoms adverbials
en
hi
s a dir:
reflexiu + CI + CD + CC
-
Davant del verb: els pronoms EM, ET, ES quan entren en combinaci amb un altre
pronom prenen la forma ME, TE, SE:
Em dna
Et dna
Es mira
per
per
per
me la dna
tel dna
se la mira
*HO + EN
*EN + EN
149
Unitat 9. Pronoms
em
sem
se m
-sem
et
us
li
els
lil
li l
els el
els l
-los-el
ls-el
els els
-los-els
ls-els
els la
els l
-los-la
ls-la
el
la
les
lan
la n
les en
les n
en
tem
te m
us em
us m
-vos-em
-tem
-us-em
tens us ens
-vos-ens
tens -us-ens
dav. sens
dar.
sens
set
dav.
se t
et
dar. -set
ens
us
ens
dav. se us
dar. -se-us
sel
dav.
se l
mel
me l
ens el tel
ens l te l
-nos-el
-tel
ns-el
ens els tels
us el
us l
el
-vos-el
dar. -sel -mel
-us-el
dav. sels mels
us els
els
-vos-els
-nos-els
dar. -sels -mels ns-els -tels
-us-els
se la me la ens la te la
us la
dav.
se l me l ens l te l
us l
la
-nos-la
-vos-la
dar. -se-la -me-la
-te-la
ns-la
-us-la
se les
dav.
me les ens les te les us les
les
-nos-les -te- -vos-les
dar. -se-les -me-les
-us-les
ns-les les
dav. se li me li ens li te li
us li
li
-nos-li
-vos-li
dar. -se-li -me-li
-te-li
ns-li
-us-li
dav. sho mho ens ho tho
us ho
ho
-nos-ho
-vos-ho
dar. -sho -mho
-tho
ns-ho
-us-ho
sen men ens en ten
us en
dav.
se n me n ens n te n
us n
en
-nos-en
-vos-en
dar. -sen -men
-ten
ns-en
-us-en
dav. shi
mhi ens hi thi
us hi
hi
-nos-hi
-vos-hi
dar. -shi -mhi
-thi
ns-hi
-us-hi
-lil
lils
-lils
li la
li l
-li-la
li ho els ho
-li- -los-ho
ho ls-ho
lin els en len
li n els n el n
-los-en -lin
ls-en len
li hi els hi lhi
-los-hi
-li-hi
-lhi
ls-hi
-lan -les-en
la hi
les hi
nhi
150
9.2.1 Exercicis
1. Torneu a escriure cada frase i feu la substituci de lobjecte directe per un pronom
feble adequat i combineu-lo amb el que ja teniu:
Joan em deixar
el cotxe
els diners
la casa
les claus
diners
tot el que voldr
mel deixar
.............................deixar
.............................deixar
.............................deixar
.............................deixar
.............................deixar
el disc
els llibres
la jaqueta
les cintes
cintes
tot el que desitges
tel portar
.............................portar
.............................portar
.............................portar
.............................portar
.............................portar
Us ha presentat
el seu amic
els seus pares
la seua vena
us lha presentat
.............................ha presentat
.............................ha presentada
la bicicleta
el disc
els sobres
el que voldr
gelats
les notcies
els la dur
.............................dur
.............................dur
.............................dur
.............................dur
.............................dur
Unitat 9. Pronoms
151
Per ms que tho demanen, no _______ faces, els dibuixos; que sels facen ells mateixos.
El que es va dir no anava per a elles, per no________ vaig poder fer entendre.
Entre tots han netejat la pissarra; no _______ tornes a embrutar.
Dissimulaven tots els fracassos que tenien, per un amic de la famlia _______ va
descobrir.
5. No poden obrir la porta, ________ vols obrir tu, per favor?
6. Eren tan menuts que no sabien retallar els papers; _______ havem de retallar nosaltres.
5. Substituu els complements subratllats per la combinaci de pronoms adequada:
1. Dem agafar les instncies per al meu company. _________________________________
2. Miquel ha recomanat el seu llibre a Merc. ______________________________________
3. No has donat la teua adrea al professor. ________________________________________
4. Ramon ha comprat pomes per a Tina i Rosa. _____________________________________
5. Pep recita poemes a Ldia. ___________________________________________________
6. Teresa deu el sopar a Pere i a Jaume. ___________________________________________
7. Vam haver de dur el meu germ a urgncies. _____________________________________
8. Haurem de donar la revista a la portera. _________________________________________
9. Emili pagar una ronda a Quico i Empar. ________________________________________
10. Han plantat un arbre nou al bosc. ______________________________________________
11. No sesfora a fer-ho b. _____________________________________________________
12. Xavier ha trencat les tasses sense voler. _________________________________________
13. Vam arribar de Pars amb avi. ________________________________________________
14. Marta ha comprat al seu nebot una carpeta nova. __________________________________
15. No veig el teu germ des de lany passat. ________________________________________
16. Jlia, pensa b les coses. _____________________________________________________
17. Joan ha llegit un llibre daventures. ____________________________________________
18. Lavi ha donat una bufetada al seu nt. __________________________________________
19. Els ciclistes baixaven rpidament del port de muntanya. ____________________________
20. La teua germana no ha comprat beguda per als xiquets. _____________________________
152
6. Completeu els buits de les oracions segents amb el pronom o la combinaci que
calga:
1. Li hem dit que ens deixe el cotxe i no ____________ ha volgut deixar.
2. Jlia li ha fet un regal, per tu no __________ has fet cap.
3. Si no has donat la notcia als teus pares, dna __________, per favor.
4. Nosaltres ja hem visitat les exposicions del museu. I vosaltres, __________ heu visitades?
5. Compreu ms beguda o no __________ tindrem prou.
6. Li hem dit que ens conte la pellcula i no __________ ha volguda contar.
7. Quan era jove vivia a Mallorca, per fa temps que no _________ viu.
8. El problema que tenen, no saben qui ___________ resoldr.
9. Creia que trobaria Isabel a sa casa, per no __________ he trobada.
10. El rellotge que et va regalar el teu cos, no __________ has posat mai.
11. Voleu portar-nos aix? ________ portem de seguida.
12. Sha comprat una pilota per, al seu germ, no _________ deixa.
13. Qui ha furtat les claus de damunt la taula? Qui haja sigut que _________ torne.
14. Aix que mha dit, no __________ perdonar en la vida.
15. Si Jaume i Joan ens porten les entrades, __________ pagarem al comptat.
16. Passam una miqueta de pa. Ho sent, per no _________ queda gens.
17. Si no has repartit els equipatges als jugadors, reparteix _________ ara mateix.
18. Aix que mhas fet, no __________ perdonar mai.
19. Quan treballvem a la mateixa fbrica, _________ anvem amb el seu cotxe.
20. Si et compres un televisor nou, _________ has de dir. (a nosaltres)
21. Vaig comprar uns dolos i, quan vaig arribar a casa, els xiquets estaven menjant________.
22. Saps qu ha dit Joana? Que qui vulga veure______ que vaja a sa casa.
23. Si vosaltres us embruteu la roba, renteu ________ rpidament.
24. Vs a lhabitaci que ara ________ puge jo i ________ llegir un conte.
25. No puc portar les meues germanes al cine. Pots portar__________tu?
26. A Jaume, li agradava molt el caf, per ara no pot beure ________.
27. Has escoltat lltima can de Serrat? Jo ________ he escoltada i no ________ ha agradat
gens.
28. Laltre dia vaig collir cireres i, ara mateix, estic menjant _________ totes.
29. A loctubre comena un curs de redacci. Vols que tu i jo __________ apuntem?
30. Vaig ser jo qui us va agafar les pellcules, per dem pensava tornar__________.
31. No vages al club, que jo ______ vinc i no ______ he trobat ning.
32. Per qu no vas venir a la reuni? Volia anar ______, per _______ trobava malament.
33. Quan donarem la felicitaci als oncles? Quan ________ visitem, ________ donarem.
34. Encara no tha arribat aix? Ara mateix, ________ envie.
35. Don aconseguiu Enric i tu el tabac? __________regalen?
Unitat 9. Pronoms
7.
153
2.
3.
El vestit que porta avui em sembla que ___________ he vist posat altres vegades.
4.
5.
6.
7.
Si encara no has comunicat la novetat als amics, comunica ___________, per favor.
8.
He dit cent vegades al Joan que no puge a larbre i no _________ pense tornar a repetir.
9.
10. S que tagrada fer les coses a poc a poc. Tamb _________ pintars?
154
1.
_______________________________________________________________________
2. Fue una prueba difcil, pero salimos satisfechos de ella.
_______________________________________________________________________
3. Lee el prrafo y hazme un resumen del mismo.
_______________________________________________________________________
4. Si ha dicho que lo llames por telfono, hazlo.
_______________________________________________________________________
5. Visit Barcelona y recorri todas sus calles.
_______________________________________________________________________
6. Si le hacis caso, os arrepentiris.
_______________________________________________________________________
7. Muy pronto dirn los ganadores y, por fin, podremos conocer los nombres de los mismos.
_______________________________________________________________________
8. Tengo un buen coche y estoy orgulloso de ello.
_______________________________________________________________________
9. Voy a Pego, quieres venir?
_______________________________________________________________________
10. Si te gusta esta comida, te puedo dar la receta de la misma.
_______________________________________________________________________
Tots els pronoms relatius (QUE, QU, QUI, ON, EL QUAL i variants) fan alguna funci
sintctica dins la subordinada: les prpies dun pronom, dun determinant o dun adverbi.
No totes les oracions que porten QUE han de ser oracions de relatiu. Fixeu-vos en aquest
parell doracions:
155
Unitat 9. Pronoms
En el primer cas, el que s una conjunci i el seu paper s unir oracions.
En el segon cas, el que s un pronom relatiu que, a ms denllaar les dues oracions, es
relaciona amb un element de la primera oraci (antecedent), al qual representa en la segona:
ells han fet un pasts + el pasts estava molt bo.
el qual
USOS
s el ms usat (mai amb preposici), i es
refereix a persones i coses
Va precedit de preposici (a, amb, de, en,
per, per a) i es refereix a coses
Pot anar precedit de preposici (=qu) i es
refereix a persones
Utilitzades en registres formals i sempre
darrere de preposicions tniques, locucions
preposicionals, gerundis o infinitius. Poden
substituir:
a) que en oracions adjectives explicatives
la qual
els quals
b) qu sempre
les quals
on
la qual cosa
cosa que
fet que
i anlegs
el que,
la que,
els que,
les que i a
que, aix que,
all que
EXEMPLES
s fcil copsar la realitat que ens envolta.
Sn models en qu semmirallen els joves.
Els menys culpables sn els qui la pateixen.
s un equip contra el qual s difcil guanyar.
He perdut un document sense el qual no puc
fer res.
Lhind i la seua filla, que eixien per la porta,
ho van veure tot. Lhind i la seua filla, els
quals eixien per la porta, ho van veure tot.
Deixam els llibres de qu parles.
Deixam els llibres dels quals parles.
La xica de qui parla no est.
La xica de la qual parla no est.
Es un nio cuyo ingenio sorprende s un
xiquet, lenginy del qual sorprn.
El lloc on treballe s gran.
El lloc en qu treballe s gran,
El lloc en el qual treballe s gran.
156
RECORDEU
Tots els pronoms relatius fan alguna funci sintctica dins la subordinada, per
aquesta ra hem danar amb compte de no combinar-los amb pronoms febles
que facen la mateixa funci, ja que provocarem un pleonasme.
Per tant, haurem devitar construccions com les segents:
*Vam visitar el poble on hi anvem cada estiu.
*Conegurem lactriu de la qual ens nhavien parlat tant.
-
9.3.2 Exercicis
1. Ompliu els buits amb els pronoms relatius que calga. Penseu que moltes frases
admeten ms duna forma genuna:
a)
Els vens dara i els ________ tenem lany passat sn bastant pesats.
b)
c)
d)
e)
f)
Els treballs de Francesc sn realment meravellosos. s un home, els treballs
__________ sn realment meravellosos.
g)
Hem discutit molt, __________ em lleva les ganes de parlar amb ell.
h)
Unitat 9. Pronoms
157
2. Ompliu els buits de cada frase amb el pronom relatiu que convinga acompanyat, si
cal, de preposici:
a)
El tren amb el qual viatjava va patir un accident en arribar a la ciutat _______
es dirigia.
b)
Les actrius de les quals parlaven en aquell programa viuen en ledifici
________ van trobar les pintures perdudes de Dal.
c)
Lavinguda en la qual es troba el Teatre Principal s la mateixa avinguda
________ viuen els meus cosins.
d)
La can amb la qual el cantant es va fer fams no era seua, __________ s
molt freqent en el mn de la can.
e)
Merc, de la qual fa temps que no s res, acaba denviar un correu electrnic a
lEnric al lloc _________ treballa.
3. Ompliu els buits de les frases segents amb els pronoms relatius que, qu, el qui (i
variants), el que (i variants) o qui segons convinga. (Recordeu que les combinacions el
que o el qui no commuten mai per el qual):
a)
b)
adequats.
c)
d)
e)
semblaven deficients.
4. Ompliu els buits amb les formes qu, el que, la que, els que, les que ( i la preposici,
quan calga). Teniu en compte que el grup el que noms s correcte quan commuta per
all que, aquell que, etc.:
a)
b)
televisi.
c)
d)
e)
158
ha al teu carrer.
c)
d)
gimns.
e)
Volem que ens dnes tota la informaci del viatge de _________ tant ens han
parlat.
g)
h)
i)
6. Ompliu els buits de les frases segents amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal,
daltres elements:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
en _______ sn extraparlamentaris.
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
Aquest jersei i _________ portava el meu germ sn herncia del meu avi.
o)
Unitat 9. Pronoms
p)
159
160
____________________________________________________________________________
b)
Crearon una comisin, cuya funcin era redactar las nuevas normas generales.
____________________________________________________________________________
c)
____________________________________________________________________________
d)
____________________________________________________________________________
e)
__________________________________________________________________________________________
8. Uniu les dues frases de cada lnia mitjanant un pronom relatiu i feu-hi els canvis que
calga:
a) Us heu trobat unes ulleres. Les ulleres sn de Jaume.
_________________________________________________________________
b) La xica s molt eficient. Me nhan donat referncies.
_________________________________________________________________
c) Hi ha una casa de camp. Nix molt de fum.
_________________________________________________________________
d) Joan recull les llibretes. Neus havia fet caure les llibretes.
_________________________________________________________________
e) Rosa continuava cridant. Rosa no es feia crrec de la situaci.
_________________________________________________________________
f)
g) Els carboners maldaven del mat al vespre. Els carboners treballaven amb sol, pluja o
neu.
_________________________________________________________________
h) Vaig patir moltes dificultats econmiques. Jo mai no havia patit dificultats
econmiques.
_________________________________________________________________
Unitat 9. Pronoms
9. Torneu a escriure les oracions segents utilitzant els pronoms relatius adequats:
a) Hi ha uns pins gegants que les arrels arriben fins ms enll de la tanca.
_______________________________________________________________
b) s una gent que no els llueix tot el que guanyen.
_______________________________________________________________
c) s un riu que shi ha ofegat molta gent.
_______________________________________________________________
d) Ha vingut la jove que laltre dia li vaig curar la cama.
_______________________________________________________________
e) s una fusta que shi fan mobles.
f)
_______________________________________________________________
s una novella que lautora tracta de problemes generacionals.
_______________________________________________________________
g) El llibre del que mhas parlat est exhaurit.
_______________________________________________________________
h) En Manel sha comprat una motocicleta que amb ella pot anar a 200 km/h.
i)
_______________________________________________________________
Van fer la reuni a la sala que les finestres sn redones.
j)
_______________________________________________________________
s una persona que no li molesta admetre que sequivoca.
_______________________________________________________________
k) Ha vingut lhome a que li vam vendre el gos.
l)
_______________________________________________________________
Van dir-nos que haurem de fer hores extres, el que em sembla molt malament.
_______________________________________________________________
m) La meua versi, en la qual hi podeu trobar canvis que no us agraden, s aquesta.
_______________________________________________________________
161
162
USOS
EXEMPLES
qui
qu
quin,
quina,
quins,
quines
quant,
quanta,
quants,
quantes
on
quan
Pregunta el moment.
com
Pregunta la manera.
163
Unitat 9. Pronoms
REMARQUES
a) No s correcte utilitzar qu o que en comptes de quin, quina... en les oracions
interrogatives o exclamatives:
*Que fred fa! (incorrecta) > Quin fred fa! (correcta)
*Que dia s lexamen (incorrecta) > Quin dia s lexamen (correcta)
Com a regla prctica, podeu recordar que:
Que + adverbi o adjectiu: Que blau est el cel!
Quin, quina... + nom: Quin llibre ests llegint?
Heu de tenir present que el nom pot estar elidit:
Quin llibre vols? Quin prefereixes?
b) Heu danar amb compte de no confondre quan i quant. Quan s un temporal, i
quant s un quantitatiu
c)
164
9.4.2 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb linterrogatiu que calga:
a)
Heu de trobar __________ sn les set diferncies entre els dos dibuixos.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
2. Ompliu els espais buits amb els interrogatius que calga i precedits de la preposici
adequada:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
Unitat 9. Pronoms
165
He llegit el seu treball per poder avaluar-lo, per malgrat aix no arriba a
laprovat.
Haur dutilitzar el diccionari si vull entendre tot el que dius en larticle que
has escrit en la revista daquest mes.
166
167
a)
Aquest s un cotxe fabricat ____ Alemanya. _____ quina zona dAlemanya?
_____ una zona molt industrial.
b)
Els he trobats _____ el carrer, ____ aquest mateix carrer.
Lany passat vivem _____ aquesta plaa, per ara vivim _____ la plaa de
c)
lEsglsia.
Faran un garatge ____ el soterrani daquell edifici, per no s ____ quina part
d)
del carrer.
e)
f)
No estic dacord amb les mesures aprovades _____ les ltimes reunions.
g)
h)
EN AMB
Hi ha vegades que aquestes dues preposicions es confonen a causa de la semblana
fontica. Cal parar atenci i recordar que utilitzem en quan equival a la mateixa
preposici en castell. De la mateixa manera, utilitzem amb quan equival a la preposici
castellana con.
Per referir-se als mitjans de locomoci, s preferible utilitzar la preposici AMB:
He vingut amb cotxe.
Mai no he viatjat amb avi.
3. Es pot posar la preposici a davant les partcules tothom, tots, el qual, qui
ex.: Hem vist a tothom en la manifestaci.
168
10.1.2.1 Exercici
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la resposta correcta. Fixeu-vos si el
complement que va a continuaci s un complement directe o un altre tipus de
complement:
a)
La mare va poder veure, per fi, ________ seua filla fora de lhospital.
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Ja ha arribat el carter. Avisa ______ Montserrat que est esperant una carta.
169
10.2.1 Exercici
1. Poseu PER o PER A en els buits de les frases segents (feu les contraccions que calga):
a)
A est ple de faltes, deu estar fet ________ alg que no sap ortografia.
b)
Hi haur prou beguda ________ tots?
c)
Aix no serveix ___________ els meus objectius.
d)
Vinc __________ veuret.
e)
No tinc temps __________ fer el treball de geografia.
f)
Tot el que no vulgues ________ tu, no ho desitges _________ els altres.
g)
He comprat un llibre _________ xiquets.
h)
Ho necessita ___________ guanyar-se la vida, per aix treballa tant,
___________ guanyar-se-la b.
i)
Tinc tres fills ________ casar.
170
10.3.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb cap o cap a:
a)
Aix degu passar ___________ les onze.
b)
Primer aneu ___________ avall i desprs ___________ la dreta.
c)
Hem danar primer ___________casa i desprs ___________ Alacant.
d)
Heu de portar totes les vostres coses ___________ ac.
e)
Ens dirigem _____________ Penscola quan vam veure un avi que volava
________ Andorra.
f)
Els crancs caminen ________ arrere o __________ el costat?
FINS FINS A
La preposici composta FINS A perd la A davant:
alguns adverbis:
demostratius:
10.3.2 Exercici
1. Completeu amb fins o fins a les frases segents:
1. Hem danar ________ algun daquells turons per poder veure ________ on arriba el
nostre poble.
2. No pararan ________ trencar tot el material escolar. Per ________ que no ho facen no
els expulsaran.
3. Adu, ________divendres o ________ la vesprada si pots venir a la reuni.
4. Hem darribar ________ Almussafes o ________ aquell altre poble de ms al nord.
171
COM COM A
10.3.3 Exercicis
1. Completeu amb com o com a les frases segents:
a)
Estava _________ mort, perqu no respirava.
b)
Tu, ___________ gran amic meu, tindrs la preferncia.
c)
No ens convidaren a cap de nosaltres, noms a Vicent _________ representant
dels treballadors.
d)
Estava blanca __________ la neu.
e)
Vull que ho acceptes______________ mostra del meu agrament.
Heu de posar atenci tamb en ls de les preposicions segents:
172
_________________________________________________________________________
b)
A les conclusions de la reuni no sexplica res daix.
_________________________________________________________________________
c)
No tinc res ms que dir.
_________________________________________________________________________
d)
Hi ha construccions que apareixen ms a la llengua parlada que a la llengua
escrita.
_________________________________________________________________________
e)
De els darrers mesos en hi ha hagut molts canvis en lempresa.
_________________________________________________________________________
f)
Aquest mot ja el trobem a Llull.
_________________________________________________________________________
g)
Ara no ens dna temps. Ho farem dem per la nit abans que vinga ella.
_________________________________________________________________________
h)
En Europa encara no som conscients que la xenofbia s un greu problema, i
en lAlemanya nazi tampoc no ho eren.
_________________________________________________________________________
173
Canvi de preposicions
Ara b, els verbs que exigeixen les preposicions en i amb canvien la preposici per a o de
quan el complement s un infinitiu.
Construcci bsica
He pensat en aix que em vas dir.
Estic dacord amb Helena.
Cal tenir en compte que utilitzarem la preposici en davant infinitiu en oracions que
expressen circumstncies temporals, que en castell es formen en al + infinitiu:
Al salir de clase / En eixir de classe
Caiguda de preposicions
Les preposicions a, de, en i amb desapareixen quan el complement t lestructura que
(conjunci) + oraci. Observeu les omissions marcades amb el smbol .
He pensat en aix.
Estic dacord amb lHelena.
Vam accedir a la negociaci.
Noms parlvem de futbol.
10.4.1 Exercicis
1. Colloqueu les preposicions a, en, de, amb o un , segons convinga, davant dels
complements de rgim verbal segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
174
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
r)
________________________________________________
b)
Soposa a que lexaminen
________________________________________________
c)
No s de qu parles.
________________________________________________
d)
Grcies a qu lhan ajudat, ha pogut fer-ho.
________________________________________________
e)
No he tornat a veurel des de que sen va anar
________________________________________________
f)
Abans de que ten vages, passa a parlar amb mi.
________________________________________________
g)
Sarrisca a que el multen.
________________________________________________
h)
Est en contra de que es cace.
________________________________________________
i)
Aquest s larticle a qu et refereixes.
________________________________________________
j)
Digues-me en qu penses!
________________________________________________
175
7.
ATENCI
La caiguda de la preposici davant de la conjunci que afecta tamb a les locucions
prepositives i a les preposicions compostes. Tingueu en compte, per tant, els exemples
segents:
CONSTRUCCIONS CORRECTES
CONSTRUCCIONS INCORRECTES
Des que:
Des de que:
Des que sha operat, es troba molt millor. Des de que sha operat, es troba molt millor.
Fins que:
Tesperar fins que tornes.
Fins a que:
Tesperar fins a que tornes.
Abans que:
Abans que ten vages, farem una festa.
Abans de que:
Abans de que ten vages, farem una festa.
176
________________________________________________
b)
A partir de que se aprobara aquella ley, todo empez a funcionar mejor.
________________________________________________
c)
Por favor, vuelve a casa antes de que se haga de noche.
________________________________________________
d)
Hasta que no acabe la pelcula no nos moveremos de aqu.
________________________________________________
5. Corregiu, si cal, les frases segents tenint en compte totes les observacions que hem fet
sobre les preposicions en aquesta unitat i en lanterior:
a)
______________________________________________________________________
b)
Desprs de que vegeu una roca molt grossa no pugeu ms cap a amunt.
______________________________________________________________________
c)
Hem actuat aix, abans de que es queixaren, per a no excloure a ning.
______________________________________________________________________
d)
No es va despertar fins les deu, desprs de que lavisrem tres vegades.
______________________________________________________________________
e)
Aconsella b als teus amics perqu puguen trobar fcilment el cam cap a ac.
______________________________________________________________________
f)
Tinc molt inters en anar a visitar al meu germ. Segurament hi anir en tren.
______________________________________________________________________
g)
Confiava en triomfar grcies a aquella obra.
______________________________________________________________________
h)
A leixir de classe vam anar a la secretaria per a agafar un imprs de sollicitud.
______________________________________________________________________
i)
Dem per la vesprada ens veurem en la plaa de lajuntament.
______________________________________________________________________
j)
He trobat a llbum una foto de quan vam estiuejar en Dnia.
_____________________________________________________________________
Exemples
Soparem truita i carn.
Copulatives: i , ni
No ha plogut ni plour.
Disjuntives: o (o b)
Estudies o treballes?
Ara plou, ara fa sol.
Distributives: o...o, ara...ara, ads...ads
Ads riu, ads plora.
Crrer cansa, per magrada.
Adversatives: per, sin, tanmateix, amb tot,
No lhe vist a la platja sin al parc.
altrament
No estudi gens; tanmateix ha aprovat.
Illatives: doncs, per tant, en conseqncia
consegentment, aleshores
177
178
REMARQUES A LS DE
DIVERSES CONJUNCIONS
11.1.1 La copulativa I ,i la disjuntiva O. Diferncia entre sin i si no.
I/O
La conjunci i no es transforma mai en e, ni quan la paraula
segent comence per i. Ex.: Geografia i Histria. Tampoc no es
transforma mai la o en u. Ex.: error o omissi.
SIN / SI NO
No sha de confondre la forma sin, conjunci adversativa, amb
si no, que s la combinaci de la conjunci condicional si amb
ladverbi de negaci no.
Ex.: No s Pep qui ha vingut, sin Vicent.
Si no vols menjar, no menges.
11.1.1.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb sin o si no, segons corresponga:
a)
Si no
b)
c)
d)
e)
11.1.2 Doncs
DONCS
La conjunci doncs sempre ha de tenir un valor illatiu o consecutiu, mai causal. Aix,
la frase segent s incorrecta: *La terra est molt seca doncs no ha plogut, ja que
doncs t aqu un valor causal. Correctament sha de dir: La terra est molt seca perqu
(o ja que) no ha plogut.
179
11.1.2.1 Exercici
1. Corregiu, si cal, les oracions segents:
a)
No
tens
b)
c)
Doncs se suspengu el concert, ens van tornar els diners de les entrades.
d)
Ja
ha
ganes
vingut
de
el
treballar?
primer
Doncs
pacient?
vs-ten
Doncs
que
casa.
passe.
11.1.3.1 Exercici
1. Fixeu-vos si els com de les frases segents tenen un valor comparatiu o causal.
Si sn causals milloreu les frases substituint-los per com que:
a)
Fes
el
treball
b)
Com
c)
El
d)
Magrada
e)
hem
com
arribat
sistema
tu
tard,
davaluaci
fer
aquest
vulgues.
ens
hem
continua
dinar
mi,
em
quedat
com
com
fa
sense
lany
tu
el
igual.
cadira.
passat.
fas.
180
11.1.4 Degut a
DEGUT A
Teniu en compte que la forma degut a s incorrecta per a expressar la causa. Depenent
del sentit de la frase, podrem utilitzar les expressions a causa de, grcies a, o per culpa
de. Per tant, la forma degut noms s correcta com a participi del verb deure.
11.1.4.1 Exercici
1. Corregiu, si cal, les frases segents:
a)
b)
c)
d)
181
que):
Ex.: He obert la finestra perqu fa calor.
Conjunci final. Darrere heu de posar el verb en subjuntiu (equival a a fi
que, amb lobjectiu que):
Ex.: He obert la finestra perqu faa menys calor.
Substantiu. Equival a motiu:
Ex.: Vull saber el perqu de la teua protesta.
PER QU
Preposici + relatiu (equival a pel qual, per la qual, pels quals, per
les quals):
Ex.: Aquestes sn qestions per qu no es preocupa ning.
Preposici + interrogatiu (equival a per quina cosa). La interrogaci pot
ser directa o indirecta:
Ex.: Per qu thas enfadat?
Vull saber per qu no vas venir a la festa.
PER A QU
Noms apareix en frases interrogatives (directes o indirectes) i amb verbs
182
11.1.5.1 Exercici
1. Traduu les frases segents:
a)
________________________________________________________________________
b)
________________________________________________________________________
c)
Para qu te has comprado ese piano de cola? Para que mi hijo pueda
practicar.
________________________________________________________________________
d)
________________________________________________________________________
e)
________________________________________________________________________
f)
________________________________________________________________________
g)
________________________________________________________________________
h)
________________________________________________________________________
i)
________________________________________________________________________
j)
________________________________________________________________________
k)
He venido para invitarte al concierto y para que me digas las razones por las
183
EXPRESSI DE LA CONDICI
La condici no s pot expressar mitjanant les expressions de + infinitiu ni
a +
infinitiu (*De no venir a lhora que havem quedat, anirem a buscar-la; *A jutjar pel
que es diu tothom s un mentider). Heu de recrrer a conjuncions ms genunes, com
ara si o en cas que:
Si no ve a lhora que havem quedat, anirem a buscar-la.
En cas que no vinga a lhora que hem quedat, anirem a buscar-la.
Si es jutja pel que es diu, tothom s un mentider.
11.1.6.1 Exercicis
1. Corregiu, si cal, les frases segents
a)
b)
c)
d)
e)
Han estat parlant de suspendre el viatge que havien programat. Quina llstima!
2. Completeu les frases segents amb les conjuncions i locucions conjuntives que hi
falten:
a)
b)
c)
d)
e)
Sort que Hegel s tan pesat de llegir! _______, avui tothom seria hegeli.
f)
problemes.
g)
h)
184
j)
Vivien a les muntanyes de linterior, ____________ la zona central del pas era
un aiguamoll.
k)
responsable.
l)
m)
n)
o)
3. Com a recapitulaci de totes les remarques al tema de les conjuncions, corregiu, si cal,
les frases segents:
a)
demergncia.
________________________________________________________________________
b)
Entre tots els jugadors ressalta Llus pel seu joc fort e intelligent alhora.
_____________________________________________________________________________________
c)
_____________________________________________________________________________________
d)
_____________________________________________________________________________________
e)
_____________________________________________________________________________________
f)
Tho dic per a que la tingues en compte quan faces la llista de convidats.
_____________________________________________________________________________________
g)
_____________________________________________________________________________________
h)
_____________________________________________________________________________________
i)
_____________________________________________________________________________________
j)
_____________________________________________________________________________________
k)
_____________________________________________________________________________________
185
_____________________________________________________________________________________
11.2 Adverbis
Fixeu-vos en aquestes frases:
Hi ha empreses que aboquen habitualment els seus residus al Mediterrani.
Lexpansi de les terres de conreu ha destar molt ben planificada.
La situaci dels boscs humits tropicals s molt greu, pitjor cada any que passa.
Les paraules marcades en negreta sn adverbis. Ladverbi s una paraula invariable que
complementa el verb ( aboquen habitualment), ladjectiu ( molt greu) o un altre adverbi
( molt ben planificada).
Els adverbis es classifiquen segons la idea que expressen en adverbis de lloc (lluny, prop, ac,
davant, etc.), de temps (ara, sovint, sempre, etc.), de manera (b, pitjor, malament, etc.), de
quantitat (quasi, almenys, ms, un poc, etc.), dordre (primer, desprs, etc.), de dubte (potser,
etc.), dafirmaci (s, tamb, etc.), de negaci (no, tampoc, etc.).
adjectiu femen
adverbi de manera
lent
ser
tranquil
lenta
serena
tranquilla
lentament
serenament
tranquillament
Ho ha fet malament.
186
Ho ha fet b.
187
188
11.2.1.1 Exercici
1. Completeu aquestes frases amb les paraules entre parntesis que siguen correctes:
a)
A les hores (ALESHORES / A LES HORES) que va arribar no podia demanar
que latengueren correctament.
b)
Joan i Miquel estan molt compenetrats:
_____________________ (ALHORA / A LHORA).
han
acabat
lexercici
c)
_____________________ (SOBRETOT / SOBRE TOT) fes cas del que et
diga el mestre.
d)
Tenia _____________________ (NOMS / NO MS) trenta-tres anys, per
els seus cabells eren blancs com la neu.
e)
_____________________ (POTSER / POT SER) tu no ho saps, per Llusa no
t treball.
f)
Aquest _____________________ (POTSER / POT SER) el problema ms
greu que hem tingut mai.
g)
_____________________ (ENLLOC / EN LLOC) de memoritzar-ho hauries
dintentar comprendre-ho.
h)
Li ho he preguntat tres vegades i mha contestat molt_____________________
(MALAMENT / MAL) les tres.
i)
Jo far els exercicis _____________________ (MENTRE / MENTRESTANT)
tu corregeixes els exmens.
j)
Jo no vull que tu ho faces tot, _____________________ (NOMS / NO MS)
la part del treball que et correspon.
k)
Crec que no anirem _____________________ (ENLLOC / EN LLOC) i ens
quedarem a casa.
l)
dos.
m)
_____________________ (POTSER / POT SER) que siga un poc nervis,
perqu li tremolen les mans quan parla en pblic.
n)
o)
_____________________ (GAIREB / GAIRE B) he acabat, encara que
crec que no ho he fet _____________________ (GAIREB / GAIRE B).
189
Lloc
ac / aqu
all / all
amunt
arrere
avall
avant
baix
dalt
damunt
darrere
davall
davant
dins / dintre
en
endins
enfora
enlaire
enll
enlloc
fora
lluny
on
onsevulga
pertot
prop
sota
Manera
aix
arreu
b / ben
corrents
debades
malament / mal
millor
pitjor
sobretot
Afirmaci,
negaci
i dubte
no
potser
s
tamb
tampoc
Quantitat
almenys
bastant
gaire
gens
massa
menys
ms
mig
molt
noms
poc
prou
quant
quasi
tan
tant
Com hem vist abans, els adverbis de manera es poden formar afegint la terminaci -ment a la
forma femenina de ladjectiu corresponent. Ara b, no tots els adverbis acabats en -ment sn
de manera. Tamb poden ser:
11.2.1.2 Exercici
1.Feu ladverbi en ment dels adjectius segents:
fcil
corts
savi
tranquil
alegre
boig
lent
tebi
gil
elegant
auda
dol
clar
fosc
obvi
rar
Temps
A deshora
A hores dara
A la llarga
A poqueta nit
A punt
Ara i ads
Ara mateix
A trenc dalba
A vegades
Dara endavant
De bon mat
De moment
De seguida
De sol a sol
De tant en tant
De vegades
En ma vida
Mai de la vida
Tard o dhora
Afirmaci, negaci
i dubte
Lloc
A lentorn
Al capdamunt
Al capdavall
A la vora
Al voltant
Amunt i avall
A prop
Dac i dall
De dalt a baix
Per tot arreu
De cap manera
De segur
De veres
En certa manera
En efecte
Per descomptat
Sens dubte
Si de cas
Si molt conv
Quantitat
A ms a ms
A ms de
A munt
Bona cosa
De ms
Gens ni mica
Gens ni miqueta
Ms o menys
Poca cosa
Sobre manera
Manera
A cau dorella
A contracor
A contrapl
A corre-cuita
A estall
A genollons
Al cap i a la fi
Al detall
A lengrs
A la babal
A la fora
A la valenta
A les fosques
A males penes
A mans besades
A manta
A penes
A peu
A poc a poc
A posta
A redolons
A simple vista
A tort i a dret
A ull nu
Comptat i debatut
Damagat
De bat a bat
De bocaterrosa
De bon cor
De cap a peus
De cap manera
De cop i volta
De fit a fit
De gaid
De gom a gom
De passada
De pressa
De retruc
De rell
190
De sobte
De sotam
De valent
Del tot
En definitiva
En dej
Fil per randa
Per endavant
Sense cap ni peus
Sense mesura
Sense solta ni volta
Si fa no fa
Si ms no
191
shi clar
15. a les palpentes: ajudant-se de les mans
per no ensopegar
16. amb prou feines: quasi no
17. a mans besades: de gust,
amb
satisfacci
18. a males penes: amb molt desfor
19. a pler: amb tota la bona disposici
20. a pleret: a poc a poc, sense pressa
21. a posta: expressament
22. a repl: sense tenir-ne ganes
23. a redolons: redolant
24. a tort: sense ra
25. a tort i a dret: amb ra o sense
26. a totes passades: amb els mitjans que
calga
27. a ull nu: mesurar sense lajut de cap
aparell
28. a ulls clucs: amb els ulls tancats
29. a ultrana: fins a lltim extrem
possible
30. al cap i a la fi: en definitiva
31. al capdavall: en definitiva
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
60.
61.
62.
esfor
comptat i debatut: en conclusi
costa amunt: (amb el verb venir)
sense ganes
damagat: ocultament
de bat a bat: obrir del tot
de bell antuvi: abans de tota altra cosa
de biaix: obliquament
de bocaterrosa: boca per avall
del bracet: agafant-se del bra
de cap a cap: duna punta a laltra
de cap a peus: de dalt a baix
de colp i volta: dimprovs
de cor: de memria
de cua dull: fent veure que no es
mira
de deb: de veritat, de veres
de fit a fit: mirar fixament
de franc: gratutament
de gairell: de manera obliqua
de gom a gom: sense que hi cpia res
ms
de grat: amb gust
de passada: sense deturar-se gaire
de sobte: inesperadament
de sotam: damagat
de tot cor: amb tota la voluntat
de valent: fermament, amb dedicaci
intensa
en conill: sense roba
en dej: sense haver menjat res
fil per randa: detalladament
sense solta ni volta: sense grcia ni
inters
si fa no fa: aproximadament
xino-xano: caminar a poc a poc
192
11.3.1 Exercicis
1. Comproveu que sou capaos de recordar cada significat i completeu les frases
segents amb les locucions adverbials que us proposem:
a bastament, a cau d'orella, a contracor, a doll, a frec, a mans besades, a redolons, a
tort, a tort i a dret, a ull nu, a ultrana, al cap i a la fi.
a)
________________________________________________________________________
b)
________________________________________________________________________
c)
No el va matar, per la bala li deix una marca perqu li pass molt a prop.
________________________________________________________________________
d)
________________________________________________________________________
e)
Van llanar les acusacions sense ra o amb ella, sense pensar els perjudicis.
________________________________________________________________________
f)
No tinc cap bscula, per sense cap aparell calcule que deus pesar 57 quilos.
________________________________________________________________________
g)
Els estudiants tenien material en quantitat suficient per a poder fer el treball.
________________________________________________________________________
h)
________________________________________________________________________
j)
________________________________________________________________________
k)
________________________________________________________________________
l)
________________________________________________________________________
193
a)
b)
c)
d)
e)
insultar-me.
f)
g)
h)
i)
j)
194
3. Ompliu els buits de les frases segents amb les locucions adverbials que us proposem:
a simple vista, a contracor, a lengrs, a les palpentes, amb un no res, del bracet, de cap a
peus, de gom a gom, fil per randa, xino-xano.
a)
_______________.
b)
Estava molt nervis perqu no sabia quin problema tenia lordinador, per va
Com que no tenia res a fer i encara era massa prompte, he decidit anar
Si necessites comprar molts barrets de pallasso, conec una fbrica que en ven
_______________.
g)
No mapetia gens anar a visitar els meus sogres, per com que celebraven les
Pere i Marta semblen els amants de Terol. Sempre estan junts i passegen
195
196
2. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten:
No se si molts de vosaltres us haureu parat a pensar quin us tenia per als grecs la mitologia.
La veritat es que era una manera dexplicar els fenomens que aleshores passaven en el mon.
Ara be, van ser molt originals. Van inventar-se una serie de deus, i cada deu era protagonista
dun fum dhistories amb enganys amorosos, traicions, guerres, fills i, fins i tot, nets
illegitims, etc. Podriem dir que van crear aquestes histories per portar-les a la televisio si no
fora perque aleshores no nhi havia.
12.2 Ortografia
1. Ompliu els espais buits del text segent amb les grafies que hi falten. Si no cal posarhi res, marqueu-ho amb el smbol :
Una de les coses que ms mimpre___onen de les persones majors s la seua capacitat per a
recordar su___essos ocorreguts durant la seua j___ventut. Quan arri___a lestiu i men vaig
de vacances al poble dels meus avantpa___ats no hi ha res que magrade ms que la tertlia
que cada vesprada sorgani___a, gaireb instintivament, als bars que hi ha___ a la pla___a.
Cada dia hi tro___em noves histries, noves ancdotes, noves ___nyorances. Al voltan___
duna taula, amb una cerve___a be___ fresca a les mans, les paraules flueixen duna manera
espontn___a. Ens parlen dels seus somnis, dels re___tes que els ha plante___at la vida, de
larri___ada de lautom___il o de les primeres onades de turistes a la comarca. Aquestes
tertlies vespertines sn cla___es dhistria en viu i en directe, un aprenenta___e que cap
universitat pot oferir, perqu conixer el nostre pa___at s entendre el futur.
199
a la m alguns fulls dun bloc de notes plens de lletres escrites de pressa ac ............. t
i ................ va collocar damunt de la meua taula.
Ac est el meu testament va dir. Vull que vost, Sr. McFarlane, ......... done una forma
legal adient. Seur ac mentre .................. enllesteix.
.............. vaig posar a copiar ..............., i vosts .............. poden imaginar la meua sorpresa
quan vaig descobrir que, llevat dalgunes excepcions, ............ deixava tots els seus bns a mi.
Era un home estrany, menut, paregut a un fur, amb les pestanyes blanques, i quan vaig alar
la vista per mirar ..........., .............. vaig trobar amb els seus ulls grisos, de mirada aguda,
clavats en mi amb una expressi divertida. Amb grans esforos podia creure el que veia en
llegir les clusules del testament; per ell ............. va explicar que era fadr i quasi no tenia
parents en vida, que havia conegut els meus pares en la seua joventut, que sempre havia sentit
dir que jo era un jove molt digne i estava segur que els seus diners estarien en bones mans.
Com s natural, jo noms vaig poder donar .............. les grcies. El testament va ser
degudament acabat, signat i el meu secretari ................ va donar testimoni. Aquest paper de
color blau i aquests altres fulls .............. sn, com he explicat, els esborranys. Aleshores el Sr.
Jonas Oldacre ............... va comunicar que hi havia un nombre de documents contractes de
lloguer dedificis, ttols de propietat, hipoteques, accions i daltres similars que calia que jo
revisara i entenguera. Va dir que no estaria tranquil fins que lafer estiguera finalitzat
i .............. va demanar que anara a la seua casa de Norwood aquella nit, i que portara el
testament, per deixar ............... tot en ordre.
Recorde, jove: ni una paraula sobre lafer als seus pares fins que no estiga tot resolt
digu. Els donarem una petita sorpresa.
Va insistir molt sobre aquest punt, i ...........va fer prometre que ............... compliria.
Pot imaginar........., Sr. Holmes, que no estava dhumor per a negar ............. res del que em
demanava. Era el meu benefactor i jo noms volia satisfer tots els seus desitjos. Per tant, vaig
enviar un telegrama a casa dient que tenia un assumpte important entre mans i que ............ era
impossible dir a quina hora acabaria. El Sr. Oldacre ........... havia dit que ............. agradaria
sopar amb mi a les nou perqu no podia estar a casa abans daquella hora. Vaig tenir
dificultats a trobar la casa i eren quasi les nou i mitja quan vaig arribar ................ El vaig
trobar.
Un moment! digu Holmes. Qui va obrir la porta?
Una dona de mitjana edat, que devia ser, supose, la seua majordoma.
I va ser ella, ...............imagine, qui va donar a conixer el seu nom.
Exactament va contestar McFarlane.
Per favor, continue.
ARTHUR CONAN DOYLE, Sherlock
201
Les persones que han sollicitat ladmissi als cursos _____________ (REBRE) la
resposta per correu la setmana que ve.
2.
3.
4.
5.
6.
Que vosaltres sempre _____________ (DIR) la veritat no vol dir que tothom
_____________ (FER) el mateix.
7.
El professor de gimnstica est boig! Vol que tots _____________ (RECRRER) tot el
trajecte en tres minuts!
8.
9.
10. Quan rem xicotets sempre _____________ (CAURE) en els mateixos errors.
11. Si vosaltres no _____________ (ESTAR) tan ocupats, us convidaria a un caf.
12. Qui no _____________ (VOLER) anar al teatre que ho _____________ (DIR) ara.
13. Que ells no _____________ (VOLER) casar-se no significa que no _____________
(VIURE) b junts.
14. No us _____________ (CONFONDRE) de carrer, que us podeu perdre.
15. Possiblement dem elles _____________ (ACONSEGUIR) la majoria daccions abans
que es _____________ (CONSTITUIR) el nou consell dadministraci.
16. Els meus vens shan passat tot el mat _____________ (MOURE) els mobles del
menjador.
17. Ta mare no vol que tu _____________ (OMPLIR) la piscina fins que no _____________
(FER) ms bon temps.
18. Han fet unes baranes de protecci acstica perqu els vens de lautovia no
_____________ (SENTIR) el soroll dels cotxes.
19. Lequip no ha _____________ (MERIXER) perdre el partit. Si _____________
(JUGAR) sempre aix, guanyarien ms partits.
20. Li van llevar el carnet de conduir perqu _____________ (CONDUIR) com un boig.
203
13. El mege em va manar que caminara, i el caminar tots els dies pel mat ha fet que
millore la meua salut.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
14. Vam anar a Barcelona per a veure el partit de ftbol i per a que la meua germana es
comprara roba de marca.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
15. Dec fer-me un certificat metge si vullc presentar-me a loposici.
____________________________________________________________________
2. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En
aquest exercici no hi ha nombre mxim ni mnim derrors.
Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco.
oblidat
1. Si vols sollucionar aquest embolic s precs que parles amb un abogat de gurdia del
jusgat.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
2. Va ser un escritor de molt dxit escrivint obres molt famosses.
____________________________________________________________________
3. La rdio ha emitit un programa especial sobre latentat a les Torres Bessones doncs
avui fa un any que va ocurrir.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
4. Deus de fer cas als teus pares si vols que et regalen moltes coses en el teu cumpleanys.
Fes-lis cas i recibirs molts regals.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
5. La dona de qu parle tenia de fer una conferncia sobre leconomia dels passos
subdesarrotllats.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
6. Vols venir en mi al concert que van a fer la setmana que ve?
____________________________________________________________________
7. En lassamblea en serem ms de tres-cents cincuanta.
____________________________________________________________________
8. No s perqu li han ensenyat una tarjeta groga. Pot ser siga perqu haja dit algo al
rbit.
____________________________________________________________________
9. Lo que menys magradat del viatge que hem fet a Alemnia ha segut la plutja que caia
totes les dies.En lassamblea en serem ms de tres-cents cincuanta.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
10. No sigau massa estrictes. Aquest problema necessita una solluci que satisfaga a tots.
____________________________________________________________________
11. El meu amic sha gastat molt diner amoblant el pis nou perqu ha comprat molts
objectes innecessaris com cuadros, perxes de disseny, ceniceros, etc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
12. El pilot ha dit que no ha percibit les senyals lluminoses que li han fet desde la torre
perqu el cel estava molt nublat.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
13. He comprat un xalet que el jard s inmens.
____________________________________________________________________
14. Encara que no tenia res de fam, tenia que menjar tot lo que li donaven.
____________________________________________________________________
15. No pots fer les coses tan mal. Hi haur que buscar una frmula per a que les fasses
millor.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
1r. El bloc oriental, que agrupa els territoris de la Catalunya Vella (des del riu
Llobregat al Rossell), Tarragona, les Illes Balears i l'Alguer.
2n. El bloc occidental, que s'estn per les terres de Lleida, Fraga, Tortosa i per tot el
Pas Valenci i Mrcia.
Ms endavant veureu resumit en uns quadres les caracterstiques principals de tres dialectes:
del catal central (que s un dels dialectes que formen part del catal oriental), del valenci
(que s un dels dialectes que formen part del catal occidental) i del balear, que tamb
s'agrupa, com hem vist, dins del bloc oriental.
207
Rossellons
Central
Catal oriental
Balear
Barcelon
Tarragon
Salat
Xipella
Septentrional de transici
Mallorqu
Menorqu
Eivissenc
Alguers
Pallars
Nord-occidental Ribagor
Tortos
Catal occidental
Valenci
Septentrional
Castellonenc
Apitxat
Meridional
Alacant
209
Tendncia a la neutralitzaci de a i e
tones en //:
estimar [estim]
fuster [fust]
Tendncia a la neutralitzaci de o i u
tones en /u/:
dolor [dul]
madur [mad]
anar [an]
tornar [turn]
inicial o postconsonntica:
Neutralitzaci de v i b en b:
beure [bwre]
MORFOLOGIA VERBAL
canto [kntu]
miro [mru]
aprengus
llegs
Desinncia -i en el subjuntiu:
parlo [prlu]
aprengui
trobi
vaig tornar
estimar [estimr]
Valncia [valncia]
beure [bwre]
veure
[vwre]
fuster [fustr]
dolor [dolr]
madur[madr]
anar [anr]
tornar [tornr]
MORFOLOGIA
aprenguera;
llegira
parle
aprenga
trobe
anar (anrem)
El valenci mant la triple gradaci locativa dels demostratius (aquest, aqueix, aquell),
i dels pronoms neutres (a, aix, all), enfront del catal oriental, que ha redut
aquesta triple gradaci a doble: demostratius (aquest, aquell), pronoms neutres (aix i
all).
No consonantitza les formes femenines dels possessius: meua, teua, seua i plurals
respectius. El catal oriental fa meva, teva, seva amb els plurals respectius.
211
catal occidental
sortida
mirall
escombra
vas
xai
cofoi
eixerit
mongeta
eixida
espill
granera
got
corder
desvanit
despavilat
fesol
13.4.3 El baleric
FONTICA
Supressi de la -r final:
or /o; cor /co; car /ca; acer /ce
Distinci entre v i b:
fer-te
Ioditzaci de la ll:
MORFOLOGIA
ses
ses
ses
sa
s'
sa
F. sing F. pl.
cants, cantasses
SINTAXI
LXIC
medieval
Ordre
de
pronoms
directe+indirecte:
besada
capell
ca
allot
el te don
la te dur
la vos explicar
amb jo
contra jo
granera
ver
calons (pantalons)
gord
213
13.4.4 Exercici
1. Identifica en quin dialecte dels que hem vist estan escrites aquestes frases:
a)
Jo
parle
tots
els
dies
per
telfon
amb
la
meua
mare.__________________________
b)
Vull
que
el
Jordi
vingui
aviat.
Ha
de
pint
la
porta.__________________________
c)
S'allot pensa que s mill comprar-se una moto, per jo pens que s mill un
cotxo.________________________________________________________________
d)
any._______________
e)
Si
la
meva
mara
cants,
trencaria
el
mirall-
._________________________________
f)
Mos
n'anam
de
casa.
No
suportam
ni
sa
famili
ni
s'escola._____________________
en una situaci comunicativa concreta, i que dna compte de la seua capacitat d'adaptaci a
aquesta situaci comunicativa. Podem trobar-nos diverses classificacions del registres. La ms
usual diferencia entre:
1.
Registre
colloquial
2.
Registre
vulgar
3.
Argots
4.
Registre estndard
5.
Registre
cientificotcnis
6.
Registre jurdic
administratiu
7.
Registre
literari
8.
Registre
periodstic
i
9.
Registre
publicitari
Aquesta classificaci t en compte la temtica de qu es parla, la intencionalitat del parlant, el
canal de comunicaci (oral, escrit) i el nivell o grau de formalitat, s a dir, l's ms o menys
acurat (pel que fa a la correcci gramatical i elaboraci) de la llengua. Aix, per exemple, el
registre colloquial s molt poc elaborat gramaticalment i les estructures de la llengua sn
senzilles, el contrari del que fa el registre literari, que s molt elevat. El registre estndard
seria relativament intermedi entre el colloquial i el literari, tot fent servint, bviament, la
llengua amb absoluta correcci. De fet, totes les llenges normalitzades s'expressen amb dues
modalitats, la parlada i l'escrita, que el registre estndard aproxima recprocament. Ja hem
comentat que el registre estndard s el que s'utilitza com a model en l'escola, els mitjans de
comunicaci, etc.
215
comunitats lingstiques, per imposicions poltiques o culturals, etc.), els sistemes lingstics
de cada comunitat entren en contacte amb el de les altres. Aquest contacte provocar casos
dinterferncies a tots els nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats prximes en qu
una, amb ms mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a laltra. Deriven daquest
contacte de llenges una srie de situacions que conv aclarir: bilingisme, diglssia,
conflicte lingstic, substituci lingstica i normalitzaci.
Bilingisme
s el cas ms simple de pluriligisme, en qu un individu parla dues llenges a un mateix
nivell. Sinclouen ac situacions extremadament variades dacord amb els nombrosos factors
que es tinguen presents. Apareixen aix conceptes com bilingisme passiu o actiu, simtric o
asimtric, instrumental o integratiu, individual, territorial, social, etc. Cal tenir en compte,
per, que sota l'etiqueta de bilingisme s'amaga moltes vegades una situaci social que, de fet,
s totalment inestable, ja que quan una de les llenges parlades al si d'una comunitat esdev
suprflua per a la comunicaci, resulta difcil mantenir-ne la seua supervivncia a llarg
termini.
Diglssia
El primer que introdu el concepte de diglssia fou Charles A. Ferguson, lany 1959. El
concepte de Ferguson es referia a situacions en qu dues varietats dun mateix idioma,
coexistents, tenen assignades funcions diferents dins de la comunitat parlant. Ara b, el terme
sha generalitzat i sutilitza per explicar la duplicitat de funcions de dues llenges diferents
(en contacte i en conflicte), basada en la desigualtat social de condicions. Aix, existeix una
llengua A que s la que sutilitza com a vehicle en els mbits ds formals i escrits i en
lmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicaci, de ladministraci, etc.), i una
llengua B, considerada per la majoria de parlants com inferior o baixa i que noms susa en
els nivells familiars o colloquials. Es tracta, tericament, duna situaci estable,
despecialitzaci funcional.
Conflicte lingstic
Al llarg de tota la histria del catal, el contacte amb altres llenges ha estat una constant i a
partir dels segles XVI i XVII sha convertit en un veritable conflicte lingstic. Aquesta s, a
diferncia de la diglssia, una situaci dinmica. Sorgeix en el mateix moment en qu una
llengua (minoritzadora) comena a ocupar els mbits ds o funcions lingstiques duna altra
prpia dun territori (llengua minoritzada). El replegament dels usos de la llengua recessiva
porta aquella societat a una disjuntiva: la substituci lingstica o la normalitzaci.
Substituci lingstica: lextinci de la llengua ms dbil en el conflicte.
Normalitzaci: que la llengua de la comunitat recupere tots els mbits ds. Lxit de la
normalitzaci depn en gran part de factors extralingstics.
Lnica alternativa que hi ha per a no perdre la nostra llengua s la normalitzaci lingstica,
que sols es podr dur a terme mitjantant accions conscients.
217
La normalitzaci abasta la vessant social. Que una llengua esdevinga normal significa que
sen faa s en tots els mbits socials i resulte vlida per a qualsevol funci, tant per aquelles
ms prestigiades socialment com en els mbits de relacions quotidianes. Com es pot deduir, la
normalitzaci comporta una extensi social de la llengua en qesti i pressuposa, s clar, el
concepte de normativitzaci: sols una llengua fixada normativament pot esdevenir
normalitzada.
13.5.5 Exercici
1. Comenteu les afirmacions segents:
a) Les persones cultes no parlen dialecte.
b)
En una llengua normal, els dialectes sn cada dia ms divergents entre ells.
c)
El registres depenen dels usos.
d)
Lescola i els mitjans de comunicaci de masses sn instruments necessaris per
al coneixement i la difusi de la varietat estndard.
e)
Una persona s bilinge si sap parlar dues llenges.
f)
Per a saber si una llengua s important o no, noms cal mirar el nombre de
persones que la parlen.
g)
Una llengua normalitzada s aquella que parla molta gent.
h)
Una llengua minoritria sempre s una llengua minoritzada.
i)
Una llengua majoritria sempre acaba sent minoritzada.
j)
Una situaci de conflicte lingstic sempre acaba en una substituci lingstica.
k)
La substituci lingstica pot evitar-se amb un bilingisme legal.
l)
La substituci lingstica es produeix en una sola generaci?
m)
Seria millor si tot el mn parlara la mateixa llengua?
n)
Nosaltres formen part d'una societat bilinge?
o)
Lestndard s la varietat utilitzada en la creaci literria.
p)
El professorat s el responsable del procs de normalitzaci.
FETS POLTICS
713-720. Ocupaci
sarrana
785 - Els francs
conquesten Girona
ASPECTES CULTURALS
TESTIMONIS LINGSTICS
IX
878- Guifr el Pels,
comte de Cerdanya i
Urgell, s nomenat comte
de Barcelona. Naix el
casal de Barcelona,
dinastia que no
s'extingir fins al 1410.
X
XII
XIII
Pere II el Gran
(1276-1285)
1282- Conquesta de
Siclia.
Alfons II el Franc
(1285-1291)
1287- Conquesta de
Menorca.
Jaume I el Conqueridor
(1213-1276)
1228-9. Conquesta de
Mallorca
1232-45. Conquesta del
Regne de Valncia
1265- Els catalans
participen en la
conquesta i repoblament
de Mrcia
219
1323-27.- Conquesta de
Sardenya
Interregne
1410-1412
Dinastia dels Trastmara
(Ferran I d'Antequera
(1412-1416),
Alfons IV el Magnnim
(1416-1458)
Joan II sense Fe (14581479)
1350- Fundaci de la
Universitat de Perpiny
XVI
1494- Fundaci de la
Universitat de Valncia
Art renaixentista
Creixement demogrfic a
1519- Inici del conflicte de Valncia entre 1563 i 1600
les Germanies a Valncia
Dinastia dels ustria
Carles I (1519-1556)
Felip II (1556-1598)
1545-1563- Concili de
Trento
Bernat Fenollar
(1445-1516)
XVII
Felip IV (1621-1665)
1618-48: Guerra dels
Trenta Anys: Espanya i
ustria contra Frana i
altres potncies europees.
El 1635 el Duc d'Olivares
introdueix a Catalunya un
exrcit de mercenaris.
Bandolerisme al Principat i al
Pas Valenci afavorit per les
1591- Acadmia de Los Nocturnos a
dures condicions senyorials, la Valncia, on es desenvolupa una
crisi econmica i el clima de
notable escola dramtica en castell.
violncia poltica entre bndols.
1640- Primer llibre en castell a
Mallorca
Art barroc
1640- Revolta catalana.
Corpus de sang (7 de juny) 1645- Darreres Corts
Valencianes
1659- Pau dels Pirineus:
sense l'aprovaci de les
Corts Catalanes, Felip IV
cedeix a Frana el
Rossell, el Vallespir, el
Capcir i la meitat de la
Cerdanya.
Carles II (1665-1700)
1693- Segona germania a
Valncia.
Dinastia borbnica
Felip V (1700-1746)
XVIII
221
1808-14- Guerres
napoleniques
XIX
1890- Estroncament de
l'expansi econmica per la
crisi de la indstria i el comer
internacional.
XX
1901- Creaci de la Lliga
Regionalista, burgesa i
conservadora. Triomf
electoral catalanista al
Principat.
1906- Es publica La
Nacionalitat Catalana, de Prat
de la Riba.
223
XX
II Repblica Espanyola
(1931-1939)
1932- Aprovaci de
l'Estatut de Catalunya
1956- L'oposici
antifranquista a l'interior
comena a agrupar-se i a
incidir sobre mplies capes
socials.
1973- Assassinat de
Carrero Blanco, cap de
govern, per ETA.
Joan Carles I
(1975)
1979-1982- Campanyes de
desestabilitzaci lingstica al Pas
Valenci.
1983- Comena a emetre TV3,
Televisi de Catalunya
1984- Aparici del setmanari El Temps
1986- II Congrs Internacional de la
Llengua Catalana
14.1 Planificaci
Planificar s reflexionar. s establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a
terme una estratgia determinada per a recollir, seleccionar i ordenar la informaci que volem
transmetre.
Cal saber primer, per, quines sn les caracterstiques que defineixen un text ben escrit i quins
sn els aspectes que les determinen.
ADEQUACI
Registre i dialecte
Propsit comunicatiu
Tractament personal
COHESI
Anfora
Sinnims
Puntuaci
Connectors
COHERNCIA
Quantitat dinformaci
Qualitat de la informaci
Presentaci de la informaci
CORRECCI
Ortografia
Morfologia
Sintaxi
Lxic
ADEQUACI
Ladequaci s la propietat dun text que determina quines caracterstiques quant a la varietat
dialectal i el registre hem dusar. s important que, abans descriure penseu quin tipus de text
necessiteu segons la situaci comunicativa.
225
COHERNCIA
Un text s coherent quan est ben estructurat, amb una ordenaci lgica de les idees en els
diferents pargrafs. No ha de tenir defecte ni excs dinformaci, repeticions o buits, i ha de
contenir totes les dades rellevants i imprescindibles.
COHESI
Un text est cohesionat quan shi utilitzen b les conjuncions, els pronoms i totes les altres
partcules de connexi. Est ben puntuat i en linterior de les frases les paraules segueixen un
ordre lgic.
CORRECCI
Conixer b la normativa lingstica, les qestions purament mecniques de la gramtica, ens
permetr concentrar-nos en el contingut dels textos. Tot i aix, cal revisar els escrits abans de
considerar-los definitius. Actualment els programes informtics incorporen correctors que ens
sn de gran ajuda.
VARIACI
Finalment, hi ha una srie de qestions a tenir en compte en la valoraci global dun text. Es
tracta del risc que la persona assumeix a lhora descriurel. En aquest punt hem de tenir en
compte coses com la variaci, la riquesa i la precisi lxiques, els recursos sintctics en
general, lexpressivitat, etc.
El segent pas en la planificaci s lanlisi de la situaci comunicativa, s a dir, respondre
les preguntes segents:
(adequaci)
El tema sol comportar una terminologia distintiva per a cada tipus de text
(coherncia)
(coherncia i cohesi)
Un missatge ens pot arribar en diverses formes de comunicaci escrita (rtol, carta, targeta
postal, telegrama, article de diari, etc.) i aix condiciona diversos factors del text final, com
l'extensi o l'estructura, entre daltres.
article
Una vegada que hem fet a, hem daprendre les tcniques de recollida de la informaci.
Entre daltres:
1.
Pluja didees: anoteu tot el que se us vinga al cap sobre un tema determinat, sense
preocupar-vos per la forma.
2.
Feu-vos preguntes sobre el tema: Qui? Qu? Quan? Com? Per qu? On?
3.
4.
Esbosseu lorganitzaci del text: feu un esquema amb divisions que es correspondran a les
distintes unitats del text final.
Una vegada que ja disposem de la informaci que volem incloure en el text, cal seleccionarla; s a dir, cal establir quines idees no podem relacionar de cap manera amb les altres i
quines tenen lligams obvis. Es tracta, per tant, de rebutjar aquella informaci que no ens
interessa, i quedar-nos sols amb aquella que s adequada depenent del tipus de receptor, del
tema, de la finalitat, del tipus de text i del canal.
La selecci de la informaci ens ajuda moltes vegades a ordenar la informaci; endrear-la
segons els criteris que demane el text (criteris cronolgics, causals, espacials, d'ordre
d'importncia de la informaci, etc.).
Hi ha dos procediments bsics per a ordenar la informaci: l'agrupaci (grups i mapa
conceptual) i la jerarquitzaci (lesquema).
227
14.1.1 Exercici
1. Completeu els apartats que us proposem sobre complexos dels joves ordenant les
idees segents:
b)Exemples de complexos
No tens el pes ideal
14.2 Redacci
A lhora de redactar un text, hem de tenir en compte les eines principals de qu disposem per
estructurar la informaci i donar cohesi i unitat al text: els pargrafs, que distribueixen
les idees al llarg de lescrit; la puntuaci, sense la qual el text seria illegible, els connectors,
que interrelacionen frases i pargrafs; i les frases.
14.2.1 El pargraf
Els pargrafs fan la mateixa funci en el text que les columnes duna casa: constitueixen
lestructura de la construcci del text. Sn un conjunt de frases relacionades que
desenvolupen un nic tema, subtema o aspecte particular diferenciat de la resta de lescrit.
Una vegada que hem confeccionat lesquema, nhem de desenvolupar tots els punts per a
crear el text. Cada idea o cada bloc didees de lesquema ha de ser utilitzat per a un pargraf.
Definim el pargraf com el fragment de text que hi ha entre dos punts i a part. Tamb es
coneix com la seqncia que es troba entre la frase i el text. Imaginem que el text ha destar
format per tants pargrafs com idees hem incls en lesquema.
14.2.2 La puntuaci
La funci principal de la puntuaci consisteix a subdividir el text de manera que en facilite la
comprensi i la interpretaci. Depn en gran manera de lentonaci i de la sintaxi, per tamb
del gust personal. Ls adequat dels signes de puntuaci s propi de textos ben cohesionats.
El punt
El punt i seguit marca lacabament duna oraci, que no est enllaada
sintcticament a cap altra i que expressa un pensament complet; la paraula que el
segueix porta la inicial en majscula.
El punt i apart marca el final dun pargraf i indica que la relaci entre les
dues oracions s ms llunyana.
No sha de posar punt al final dels ttols o subttols separats dels textos.
La coma
Usos ms freqents de la coma per a separar elements:
229
s incorrecte posar coma entre el verb i els seus complements o entre el subjecte i
el verb. Ara b, podem posar-ne si el subjecte o el complement sn llargs o
complexos.
s inadequat posar coma entre els dos ltims elements duna srie si van units
amb i, o o ni. Per la hi podem posar si els elements units sn llargs o complexos.
El punt i coma
Separa expressions que inclouen elements separats ja amb comes: Es van repartir
el premi aix: a Joan, 6 milions; a Pere, 4; a Marc 10, i a Pau 12.
Sol usar-se si hi ha relaci estreta entre dues frases; i la segona s una observaci o
comentari a la primera: El comit comarcal va acordar lelecci directa del
president; si es fa aix, shaur acomplit el manament del comit.
14.2.3 Exercicis
1. Completeu el text amb els signes de puntuaci convenients. Escriviu les majscules.
14.2.4 Connectors
Els connectors sn elements lingstics que uneixen les diferents parts dun escrit. Poden ser
conjuncions, preposicions, adverbis o locucions. Funcionen com a senyals visuals per al
lector, ja que marquen explcitament les interrelacions entre els pargrafs i les frases.
Els connectors que relacionen idees dins loraci sn les conjuncions i poden marcar:
Causa: perqu (+ indicatiu), ja que, vist que, com que, a causa de, grcies a, per
culpa de...
Conseqncia: en conseqncia, per tant, de manera que, per aix...
Condici: a condici de, noms que, en cas de...
Finalitat: perqu (+ subjuntiu), per tal de, a fi de...
Oposici: en canvi, ara b, amb tot, no obstant, en contra, al contrari, tanmateix...
Objecci: encara que, malgrat que, per b que, tot i que, mal que...
231
Els connectors que relacionen pargrafs o oracions completes es diuen tamb organitzadors
textuals. Susen per:
Introduir el tema: lobjectiu principal de, aquest escrit tracta de, ens proposem exposar...
Encetar un tema nou: respecte a, quant a, en relaci a, pel que fa a...
Marcar ordre: 1r, en primer lloc, primerament, per comenar, 2n, en segon lloc...
Distingir: duna banda, de laltra, per un costat, per una altra part, al contrari...
Continuar sobre el mateix punt: a ms a ms, desprs, tot seguit, aix mateix, a ms, aix
doncs...
Posar mfasi: s a dir, cal insistir, o siga, en altres paraules, el ms important...
Donar detalls: per exemple, en particular, en el cas de, com s ara...
Resumir: en resum, breument, resumint, en poques paraules, en conjunt...
Acabar: en conclusi, per acabar, aix doncs, per concloure, finalment...
Indicar temps: abans, al mateix temps, desprs, simultniament, ms tard, anteriorment,
ms endavant, a continuaci...
Indicar espai: a dalt i a baix, a la dreta/esquerra, al centre/costat...
14.2.5 Frases
Tots els manuals de redacci hi estan dacord: les frases llargues costen ms de llegir que
les curtes. s per aix que tots recomanen brevetat. A continuaci us donem alguns
suggeriments per tal devitar les frases massa llargues i poc entenedores:
Limitar els incisos. Els incisos tallen el discurs natural de la frase. Per aix conv fer-ne
un s moderat. No han de tenir ms de 15 mots, ja que aquesta s la capacitat mitjana de
la memria a curt termini. Si no podem prescindir dun incs llarg, conv refrescar la
memria lectora repetint lltim mot que havem escrit abans de lincs.
Esporgar el que siga irrellevant. Sovint algunes subordinades i alguns complements del
nom sn crosses o clixs de poc o cap significat. La frase guanya claredat si ens quedem
noms amb les paraules clau.
Ajuntar els mots relacionats. Lincs sha dinserir en el lloc que cause menys molsties.
Els mots que cal vigilar de no separar sense motius justificats sn les combinacions de
subjecte i verb i verb i complements.
Equilibri entre noms i verbs. El llenguatge periodstic i administratiu moderns palesa una
tendncia creixent cap a lestil nominal. Daquesta manera la prosa guanya impersonalitat
i objectivitat, per tamb agafa un regust abstracte i perd claredat.
Evitar les negacions. Les frases negatives sn difcils dentendre, perqu requereixen ms
atenci i temps que les afirmatives. Molt sovint podem substituir-les per formulacions
positives.
Buscar un estil actiu. La passiva morfolgica, que funcionava tan b en llat i que susa
moltssim en angls o en alemany, no ha quallat mai en les llenges romniques. El catal
oral la fa servir molt rarament, i per escrit, la prosa es carrega de mots i s molt lenta i
feixuga.
COHERNCIA
3. Repeticions excessives
4. Contradiccions
5. Digressions
1. Concordana gramatical errnia
2. Connectors mal usats
3. Usar sempre un mateix connector
COHESI
233
3. Introduccions anodines
4. Conclusions sobtades
1. Textos atapets, sense marges
DISPOSICI
DEL TEXT
14.2.6.1 Exercicis
1. Indiqueu quin dels dos textos s el ms adequat en la situaci comunicativa segent:
avui teniu molta feina i heu de deixar una nota al vostre company de pis per advertirli que no us espere a l'hora de sopar.
a) Benvolgut amic: m'adrece a vs per comunicar-vos que avui em ser impossible venir a
sopar a causa de la quantitat de faena que tinc acumulada al despatx. Us pregue que em
disculpeu. Cordialment,...
b) Joan, aquesta nit arribar tard. No m'esperes a sopar. Fins dem.
1.2 Marqueu els errors d'adequaci ms greus del text segent i redacteu-ne un altre.
El format del text ha de ser una carta adreada al rector de la universitat.
Hola, em diuen Albert i sc estudiant de tercer d'enginyeria. T'escric per dir-te que no estic
d'acord amb l'augment de les taxes de matrcula. Tots els anys el mateix. s una vergonya, i
crec que hauries de fer alguna cosa, collons! No s si a s competncia de vost, per en tot
cas hauries de solucionar-ho, ja que per aix li paguen. B, no m'enrotlle ms. Espere la teua
resposta. Albert.
2. Reescriviu el text segent per tal que siga coherent.
No estic d'acord amb la legalitzaci de les drogues, ja que les persones que patixen alguna
malaltia no han de prendre-les, perqu no es curaran, sin prendre medecines. I les persones
que estan sanes de vegades es fan malaltes perqu prenen drogues, encara que aquestes moltes
vegades les blanes ajuden la gent a curar-se o a alleujar el dolor.
3. Corregiu els elements tipogrfics que calga (cursives, cometes, etc.) del text segent.
En primer lloc, parlarem de l'efecte que l'emissi de gasos contaminants est tenint sobre
l'augment de les temperatures, ja que aquests dos processos estan ntimament relacionats,
segons els ltims informes que s'han publicat en la revista "Investigaci i Cincia". En segon
lloc tractarem s l'estudi del desgla dels casquets polars, seguint aix el llibre del Dr. Thomas
Parker, "Biomassa dels pols en els darrers trenta anys". Per ltim, farem un breu comentari a
la bibliografia publicada recentment sobre el canvi climtic.
4. Assenyaleu els errors d'estil que cont el text segent.
La novella Amors de tardor que acabe de llegir s un llibre molt interessant i molt bonic, ja
que tracta de l'amor entre una xica jove i un vell de vuitanta anys molt ric. L'acci passa en un
balneari de Florncia (Itlia), i fa unes descripcions meravelloses dels jardins i de la
psicologia dels personatges. A mi la novella m'ha agradat molt, sobretot quan parla de
Teresa, la xica.
14.3 Revisi
La revisi s un dels procediments ms importants en el procs d'escriptura, moltes vegades la
qualitat del resultat depn d'aquest ltim pas. Revisar s avaluar el que hem escrit, decidir si
s'adiu amb les nostres expectatives i, si conv, modificar el que calga per tal de millorar el
text.
235
15.1 Lectura
La primera part de la prova oral consisteix en la lectura dun text en veu alta. Lexaminador
haur lliurat prviament a lexaminand aquest text perqu shi familiaritze i siga capa de
llegir-lo amb la fludesa i la correcci adequades al nivell.
A continuaci us oferim una srie de remarques per a la lectura correcta de lalfabet valenci,
perqu us siga ms fcil recordar els errors ms habituals i daquesta manera pugueu evitarlos i fer una lectura perfecta.
15.1.1 Lletres
Lletra c (ce): es llig com la s castellana davant de e i i. Ex: ceba, decisi, incident
Lletra g (ge): es llig com la g del francs o de langls davant de e i i. Ex: general, gimns,
gener
Lletra j (jota): es llig com la j del francs o de langls davant a, o, u. Ex: jaqueta, joc, jutge
Lletra x (ics):
1. Es llig com la ch castellana en posici inicial de paraula i desprs de consonant.
Ex: xic, panxa.
2. La x inicial d'alguns topnims s fa fricativa, com la sh de langls (sherry, ship); El
mateix ocorre amb els antropnims.
Ex: Xbia, Xtiva, Xixona Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena
3. Pot tenir el valor de /ks/ en els segents casos:
3.1. Sempre que va en posici intervoclica: fixar, lxic, taxi.
Excepcions: pixar, enguixar (valor fontic de fricativa)
3.2. En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox.
Excepcions: guix, haixix, ix, en qu es pronuncia fricativa
237
3.3. Tamb es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en qu la x est en
final absolut precedida de n:
Exemples: esfinx, larinx, linx.
4. La x t una realitzaci sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots comenats amb
ex- seguida de vocal, h o consonant sonora:
Exemples: exacte, xode, examen, exhibir, exdiputat
5. Cal parar atenci a no traslladar les referncies grfiques castellanes a paraules com
esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de
fer-ne una lectura incorrecta amb */ks/
15.1.2 Dgrafs
Recordeu que els dgrafs sn el conjunt de dues lletres que representen un nic so.
1
ch: noms el trobarem a final de mot en alguns antropnims. Cal llegir-lo amb el
so /k/.
Ex: Domnech, Coderch
2.
Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la
grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior,
produint un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir
/ll/, //, /mm/ i /nn/, respectivament.
Exemples: ratlla /rra/ , setmana /semmna/.
En alguns cultismes, per, no se sol produir aquesta assimilaci consonntica, de
manera que cadascula de les consonants mant el seu propi valor fnic.
Exemples: Atlntic, atles, atleta, ritme, tnia, etnografia.
15.2.1 Adequaci
Una resposta s adequada quan compleix el propsit comunicatiu, s a dir, quan el contingut
del missatge correspon a la pregunta i el to i la formulaci sadiuen amb el context.
Els principals errors dadequaci sn:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
15.2.2 Fludesa
Es considera que una resposta s fluda quan lexaminand sexpressa sense limitacions, la
intervenci t un ordre lgic i els recursos de la llengua que utilitza sn variats i adequats. La
intenci i el contingut del text han de ser clars.
Quant a la fludesa, els principlas errors que podem observar sn els segents:
a) la intenci i el contingut del discurs sn bastants clars, per les intervencions sn
curtes o desordenades.
b) no es completen algunes de les idees iniciades.
c) les intervencions sn molt curtes.
d) es respon, bsicament, amb monosllabs.
11
239
15.2.3 Correcci
La part de correcci t en compte diversos parmetres. Els ms importants sn el lxic, la
morfosintaxi i la fontica.
Les principals errades sn:
a)
Quant a la fontica:
No fer cap distinci entre vocals obertes i tancades.
No pronunciar de la /z/ (s sonora).
Pronunciar totes les s de forma sonora, fins i tots les sordes /s/.
Pronunciar els fonemes amb fontica castellana, per exemple: la j, la c davant de e
i i...
Pronunciar emfticament les consonants mudes, com per exemple la p de laplec
consonntic mp.
Ponunciar les vocals elidides, per exemple *el home en compte de lhome.
b)
Quant a la morfosintaxi:
Canviar la conjugaci dun verb. Per exemple: fer una forma de la 3a conjugaci
quan el verb s de la 2a: *he recibit per he rebut; *tu percibeixes per tu perceps.
Utilitzar la perfrasi dobligaci castellana tenir que, per exemple:
*no tens que pensar
per
no has de pensar
*no tenies que dir-mho
per
no havies de dir-mho
Fer la 2a persona del singular acabada en as i la 3a del plural en an. Per
exemple:
*tu jugas
per
tu jugues
*ells jugan
per
ells juguen
Cometre errades generals de flexi verbal, com per exemple:
*jo sap
per
jo s
*que jo est per
que jo estiga
*jo viu
per
jo veig
*ells ten
per
ells tenen
Canviar el gnere de les paraules, com per exemple:
*visc a les afores
per
visc als afores
*he fet un anlisi
per
he fet una anlisi
*tinc una dubte
per
tinc un dubte
*fa bon olor
per
fa bona olor
*mhe trencat un dent
per
mhe trencat una dent
*no he vist la senyal
per
no he vist el senyal
*home de bones costums per
home de bons costums
Emprar incorrectament els pronoms o no posar-ne quan calga, com per exemple:
*tot aix vull comprar-lo per
tot aix vull comprar-ho
*sho dic
per
li ho dic
*mos han donat
per
ens han donat
*lis he comprat
per
els he comprat
*volem anar-sen
per
volem anar-nos-en
*jo em vaig
per
jo men vaig
*de dies lliures, no tinc
per
de dies lliures, no en tinc
*no anir a la reunio, tu anirs per
no anir a la reuni, tu hi anirs
Fer el plural dels substantius femenins en as, com per exemple:
*las donas
per
les dones
*las cosas
per
les coses
*las rosas
per
les roses
No fer b la concordana, com per exemple:
article femen nom mascul
*les dies
per
els dies
*les comptes
per
els comptes
plural del verb impersonal haver-hi
*hi han moltes persones
per
hi ha moltes persones
*hi havien molts hmens per
hi havia molts hmens
c) Quant al lxic:
Utilitzar barbarismes, com per exemple:
*puesto
per
*donar-se compte
per
*pues
per
*entonces
per
*el ressibo
per
*bueno
per
*per supost
per
*grifo
per
*lograr
per
lloc
adonar-se
doncs
aleshores, llavors
el rebut
bo
per descomptat, i tant!
aixeta
aconseguir