Repàs Mitjà PDF

QUADERN DE REPS I DAPROFUNDIMENT
CURS PRCTIC DE VALENCI

GRAU MITJ (PERFECCIONAMENT I)
Josep Vicent Mas Estela
PRESENTACI
Aquest quadern de treball s una eina molt adequada com a complement de treball del llibre Curs prctic
de valenci. Grau mitj (perfeccionament I). El llibre va dirigit a les persones que volen aprendre valenci de
forma prctica, sobretot si volen presentar-se a les Proves de la Junta qualificadora de Coneixements de
Valenci (JQCV) per a obtindren el Certificat de Grau Mitj. I el quadern tamb, clar.
El propsit del Quadern s doble. Per una banda pretenem actualitzar alguns continguts que hem detectat que solen estar presents en les darreres convocatries de les Proves de la JQCV. I per una altra banda
creiem que pot servir per a ampliar competncies en aquells alumnes que ja han treballat el llibre Curs prctic de valenci, o que el treballen simultniament al quadern.
El quadern, com comprovareu, s eminentment prctic, a pesar que hi ha una introducci de normativa en
cada un dels temes de gramtica. Algunes normes es troben en el llibre de text que esmentem reiteradament, per daltres shan afegit de nou per a ampliar-les. Les activitats (el verdader moll del Quadern), en
canvi, sn totes noves.
El valor ms interessant dels exercicis del quadern rau en el fet que shan extret dexmens anteriors de
la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci. Aix fa que estiguen plenament adequades al propsit
que perseguim: aprovar lexamen de la prxima convocatria. Sort!
www.bullent.net
Quadern dactivitats del

Curs Prctic de Valenci. Grau Mitj
LXIC I: DOBLETS LINGSTICS

1. Completeu cada frase amb la paraula precisa dentre les que us proposem:
accessible: lloc o persona al qual es pot accedir fcilment.
assequible: que alguna cosa es pot aconseguir.
a) Lexplicaci s ________________ tamb als que no sn experts.
b) Els ordinadors preus ms ________________.
aclarir: tot all que no fa referncia a clarificar.
clarificar: llevar dun lquid les substncies que lenterboleixen.
c) Aquest vi shaur de ________________.
d) Intentarem ________________ el misteri.
altura: distncia vertical dun punt a la superfcie o a qualsevol altre terme de comparaci
alria: dimensi que t un cos en sentit vertical.
alada: alaria duna persona o dun animal.
e) Ens vam creuar a l_____________ de Valncia.
f) El meu fill t l_____________ prpia de la seua edat.
g) L_____________ de ledifici s de set metres.
aparat: all que dna pompositat a un acte.
aparell: sistemes mecnics, electrnics, etc.; conjunt drgans que duen a terme una funci determinada.
h) Sha comprat un nou _____________ de televisi.
i) Van celebrar la victria de lequip amb gran _____________.
aparentar: semblar per laspecte.
aparenar: voler fer creure el que no s.
j) Pretn ________________ que s intelligent, per no ho s.
k) ________________ menys edat de la que t.
assecar-se: una cosa que ha perdut la humitat que li es prpia.
eixugar: llevar el lquid duna cosa que sha humitejat.
l) La planta ________________ si no la regueu.
m) La roba estesa encara no hi ha ________________.
atendre: prestar atenci a alg.
atindre: usat pronominalment, ajustar-se fidelment a alguna cosa.
n) El nou funcionari sap ________________ b els ciutadans.
o) Lalcalde diu que es va ________________ a la legalitat vigent.
www.bullent.net

2. Ompliu els buits de les frases dexemple amb les paraules adequades:
aterrar / aterrir
consegent / conseqent
creuar / encreuar
desvelar / desvetlar
dormir / adormir
fons / fondo
infligir / infringir
cita / citaci
corrent / corrents
data / dada
doblar / doblegar
esborrany / esborrador
full / fulla
legat / llegat
1. Acci de travessar un carrer, un riu, etc.: ____________ el carrer amb precauci.

2. Adjectiu variable que significa profund: La piscina s massa ____________.
3 Adverbi que indica que alguna cosa es fa molt de pressa: Tot ho fa ____________ perqu s massa
nerviosa.
4. Aplicar una pena a alg: Li van ____________ un castic sever.
5. Assenyalar un dia i una hora per a trobar-se: Li he concertat una ____________ per a dem.
6. Causar terror: El terratrmol va ____________ els habitants del poble.
7. Descobrir o revelar una cosa que estava oculta: Han ____________ les condicions del pacte.
8. Element conegut a partir del qual podem descobrir-ne daltres: Hem informatitzat totes les _________
de lalumnat.
9. Enviat, representant: Ha arribat ara el ____________ papal.
10. s el gerundi del verb crrer: He vingut ____________, per aix estic cansat.
11. Esbs que es fa abans de redactar un escrit definitiu: He llegit l____________ del discurs i em sembla magnfic.
12. Fer dormir, comenar a dormir, i tamb la prdua de sensibilitat dalgun membre: No puc _________
la xiqueta abans de les deu.
13. Fer el doble: El Pla General permet ____________ la poblaci.
14. Herncia: El ____________ de lAjuntament anterior s molt pobre.
15. Indicaci del temps en qu es realitza un fet: Has posat la ____________ de hui al final de la carta.
16. Llevar o perdre la son, o suscitar linters: La notcia a ____________ el nostre interes.
17. Ordre de compareixena dictada per una autoritat, i tamb el text dun autor que es diu en el suport
duna opini, una explicaci, etc: He rebut una ____________ de lAjuntament.
18. Plegar, trcer: El Govern hi ha ____________ a les exigncies de loposici.
19. Posar dues coses en creu, o intersecar-se dues coses o persones: Els autobusos es van ________,
per no es van aparar.
20. Prendre terra una au o una aeronau: Lavi acaba d____________ a la pista.
21. Que alguna cosa segueix com a resultat duna altra: Cal reparar els danys ___________ a les pluges.
22. Que alguna cosa t consistncia lgica: La gesti de lAjuntament s ____________ amb el programa electoral.
www.bullent.net

23. Substantiu femen que fa referncia a un ogan de les plantes, a la lmina dun instrument, i al batent
duna porta: He esmolat la ____________ del ganivet.
24. Substantiu invariable que designa, entre daltres, la part inferior duna cosa, els diners disponibles:
Els ____________ pblics han disminut de forma alarmant.
25. Substantiu mascul, que significa bsicament un tros de paper: Al meu llibre li falta un ___________.
26. Transgredir una llei o una norma: Hi ha ____________ les seues prpies normes.
27. Trobar-se en estat de reps: Conv ____________ huit hores diriament.
28. Utensili utilitzat per a esborrar: Aquest ____________ no neteja b la pissarra.
3. Ompliu el buit de cada frases posant lopci correcta. Busqueu en el diccionari les definicions de les
paraules:
a) (lliurar / alliberar) Ahir es van ________________ els premis Bernat Cap de cultura popular.
b) (metge / mdic) Em demanen un certificat ________________.
c) (metre / metro) El ________________ sempre va molt ple.
d) (mig / medi / mitj) Conv preservar el ________________ ambient.
e) (nomenar / anomenar) Lhan ________________ ministra.
f) (nmero / nombre) Hi ha un gran ________________ de ciutadans que estan dacord amb la nova
normativa.
g) (ona / onada / onda) L________________ expansiva hi ha afectat tot ledifici.
h) (orella / oda) s bon msic perqu t bona ________________.
i) (orgue / rgan) Restauraran l________________ de lesglesia.
j) (planar / planejar) ________________ el viatge detalladament.
k) (pondre / posar) El sol es ________________ a les set.
l) (previndre / preveure) Les seues decisions sn fcils de ________________.
4. Escriviu quina de les dues paraules correspon a la definici. Busqueu en el diccionari les definicions de
les altres paraules:
a) (real / reial) ________________ All que fa referncia al rei o a la reialesa.
b) (remugar / rumiar) ________________ Pensar una qesti una vegada i una altra.
c) (rentable / rendible) ________________ Que t bona rendibilitat, usat especialment en economia
d) (renyir / renyar) ________________ Reprendre alg severament.
e) (retall / retallada) ________________ Acci i efecte de retallar.
f) (sec / eixut) ________________ Cosa a la qual se li ha llevat el lquid que la recobria.
g) (segur / assegurana) ________________ Contracte per a satisfer necessitats futures o eventuals.
h) (senyalar / assenyalar) ________________ Fer o posar un senyal, o fer una ferida que deixe una cicatriu o un senyal.
www.bullent.net

i) (son / somni) ________________ Imatges que es tenen durant el son, i desig difcil de realitzar.
j) (taula / mesa) ________________ Conjunt de persones que dirigeixen una assemblea o corporaci.
k) (trfic / trnsit) ________________ Acci de passar per un lloc, especialment per una via pblica, i
tamb circulaci de persones o vehicles.
l) (transmetre / trametre) ________________ Enviar alg o alguna cosa a la seua destinaci.
m) (vial / viari) _______________ Adjectiu que fa referncia a all que es relaciona amb vies de comunicaci.
5. Corregiu els errors lxics que hi ha a les frases segents:
a) La policia ha apressat la delinqent.
____________________________________________________________________
b) Cal complimentar els impresos de la declaraci de la renda.
____________________________________________________________________
c) El legislador no va preveure aquest problema, i conseqentment, la llei no el soluciona.
____________________________________________________________________
d) Per a acabar el treball precise un ordinador.
____________________________________________________________________
e) La Conselleria recolzar les activitats que fomenten ls social del valenci.
____________________________________________________________________
f) Els dos germans se semblen molt.
____________________________________________________________________
g) Loposici ha urgit el Govern a aprovar la llei rpidament.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

LXIC II: LOCUCIONS

1. Substituu les expressions en negreta per aquestes de genunes:
a degolla
al cas
de romanos
lmit
que bufa
a gallet
al contraatac
de tos
ni pruna
via lliure
a la lluna de Valncia
com els bolets
en la cima
pels descosits
xixines
a laguait
de morros
la can de lenfads
poc de coneixement
a) El mestre va repetir lexplicaci, per ella encara estava en Babia.

b) Va entropessar i va caure de bruces.
c) Quan em va contar la histria de poc no caic desquenes.
d) Desprs de tirar-li adob, la planta creixia com lespuma.
e) Deixa el got i beu a xorro.
f) Tant que criticava abans i ara no diu ni jota.
g) El president va perdre la votaci i est que lladra.
h) El teu cos es pensava que podien guanyar el partit, s que t poques llums.
i) T solucions imaginatives, dna-li canxa.
j) s el poltic ms fams, sempre esta en el candelero.
k) Els nostres arguments sn poc crebles, en faran cisco.
l) Lequip est desanimat i sempre juga a la contra.
m) Est esbojarrada, ens far perdre les eleccions si no li posem coto.
n) Lenemic, desprs dassetjar la poblaci, hi va entrar a ganivet.
o) La teua histria no ve ara a cuento.
p) Com ms diners tens ms en vols, a s el cuento de nunca acabar.
q) El que et va passar no interessa, deixat de cuentos.
r) Prompte arribar, estigues al quite.
s) Calla ja, que parles pels colzes.
2. Emparelleu les expressions equivalents de cada columna:
a) [hablar] a tontas y a locas
b) [cargar] con el mochuelo
c) [cortar] por lo sano
d) [saber] la tira de
e) [hacer] trizas
f) [pasar] por el tubo
g) [enviar] a hacer grgaras
h) [jugar] a guardias y ladrones
i) [hacer] tiln
j) [perder] el tino
k) [hacer] el pino
l) [entender] ni pizca
m) [nacer] de pie
n) [poner] de pie
o) [conocer] el percal
p) [venir] de perillas
q) [dejar] de una pieza
___
___
___
___
___
___
___
___
___
___
___
___
___
___
___
___
___
a lladres i serenos
a pastar fang
a tort i a dret
amb el pa davall de laixella
de pedra
de primera
de soca-rel
dret
el marro
el mort
goig
la figuereta
loremus
ni un borrall
per ladreador
un fum de
xixines
3. Completeu amb el verb adequat cada una de les expressions segents. Fixeu-vos amb les expressions
equivalents en castell que hi ha a la dreta:
Pagar la festa
el pato
_______________ bufar i fer ampolles
pan comido
www.bullent.net

_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
_______________
com una cotorra

la guitza
els plats trencats
penes i treballs
un rave
la lluna en un cove
dall que no hi ha
a bots i barrals
mala bava
amb un pam de nas
la nit en blanc
de cap
el smmum
de fit a fit
como un papagayo
la pascua
el pato
muchas penalidades
un pepino
peras al olmo
la pera
a cntaros
malas pulgas
compuesta y sin novio
la noche en vela
a maltraer
la monda
con fijeza
4. Trieu lopci que creieu que sadequa al significat correcte de les expressions segents:
a) passar per la pedra
introduir-se en un lloc
obligar a fer una cosa
b) tirar llenya al foc
avivar les discrdies
augmentar els bns
c) ser del ram de laigua
ser homosexual
ser bomber
d) servir de lli
estar entrenat
estar advertit
e) mirar de dalt a baix
mirar de forma provocadora
mirar amb aires de superioritat
f) crrer com una daina
crrer a gran velocitat
crrer a poca velocitat
g) armar un sarau
fer un escndol
organitzar una festa
h) guardar les formes
comportar-se b
mantindres prim
i) perdre la ra
no tenir arguments
tornar-se boig
j) tornar a ballar-la
tornar enrere per a veure-ho millor
tornar a trobar-se en una tribulaci
k) estar net com sant Paul
ser pulcre, endreat
estar arrunat
l) fer-se el llonguis
fer-se el despistat
fer-se limportant
m) jugar fent catxa
fer semblar que es t bon joc
guanyar sempre en el joc
n) fer a contracor
salut
fer una cosa de mala gana
fer una cosa en contra de la
o) beure com un lladre
beure extraordinriament
beure damagat
p) parlar sense embuts
parlar llargament
parlar sense excuses
q) ser una llanda
ser molest
ser de molt de pes
r) treballar de valent
treballar molt b
treballar molt
www.bullent.net

TEMES 8, 10, 12, 13, 14, 15 I 16:

LES VOCALS, LAPSTROF I LES CONSONANTS
a. Els sufixos -ista, -cida, -ble i -aire valen tant per al mascul com per al femen.
dentista, homicida, amable, pilotaire...
b. Algunes paraules tenen la terminaci -es o -us tant per al singular com per al plural.
atles, cries, herpes, messies, pncrees...
anus, cactus, fetus, focus, globus...
c. Els mots acabats en -x o -xt no sn correctes escrits amb -e final.
annex, complex, perplex, reflex, crucifix, fix, sufix, heterodox, ortodox, flux, influx, text, context, pretext, Calixt, Sixt...
I no annexe, complexe...
d. Hi ha uns mots que es formen amb les terminacions -ana i -ena.
concordana, insignificana, observana, perseverana; aparena, complaena, condolena, continena, creena, desavinena...
e. Sescriu j davant dels mots que contenen els grups -ecc- i -ect- i els seus derivats.
abjecci, dejecci, ejecci, injecci, interjecci, objecci, projecci, subjecci; abjecte, adjectiu, objecte, projecte, subjecte,
trajecte...
f. A final de paraula desprs de vocal sescriu tx si els derivats tamb sescriuen amb tx (si no, sescriu ig).
cartutx: cartutxera
capritx: encapritxar...
Per bateig: batejar
roig: roja...
g. Sescriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans

enfonsar, endinsar, transacci, transigir, transistor, transitable....
h. Sescriu s en els mots compostos, el segon element dels quals comena amb aquesta grafia, i desprs
de molts prefixos com ara a-, aero, -alti, -ambi-, ante-, etc.
anarcosindicalista, barba-serrat, boca-sec, cama-sec, jocoseris, para-sol, politicosocial; asillbic, aerosol, altisonant,
ambisexual, antesignatura...
i. Sescriuen amb d a final de paraula darrere de vocal els mots acabats en -etud i -itud, i daltres mots
comuns i propis
mansuetud, quietud, sollicitud; gratitud, magnitud; cid, alcaid, aldehid, almud, anhdrid, centgrad, fluid, fred, retrgrad,
sud; Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid, Valladolid...
j. Excepcionalment, sescriu v darrere de m en alguns mots
centumvir, circumvallaci, circumve, circumvoluci, duumvir, septemvir, tramvia, triumvir...
k. Per a representar el so de la r mltiple sescriu r entre vocals, excepcionalment darrere dels prefixos
artmia, antirbic, autoretrat...
www.bullent.net

ACTIVITATS
1. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenci
especialment a les vocals.
a) El s__rgent va ordenar al mosso que netejara les l__trines de la companyia aria cada dissabte.
b) Una rf__ga de vent va t__mbar lest__ndard del pavell dHongria.
c) Es tracta duna persona tan escrup__losa que li fan fstic tots els tip__s de menjars.
d) En lass__mblea de vens van dir que havien desc__bert una nova av__ria.
e) Aquella jove desimb__lta no podia s__portar aquell clima tan rig__rs i tant dav__rriment.
f) Van servir una __nsalada de cogombr__ i alv__cat.
g) Es tractava de les t__mbes dels serv__nts i no les dels senyors.
h) El reporta__e sobre el mare__ de Barraquetes va __conseguir a__mentar el nombre de visitants
ru__os.
i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una __uana osci__a segons el producte que simporte.
especialment a les lletres j, g, x, ix, ig.
a) Se__e ju__es dun ju__at men__en fe__e dun pen__at s un molt conegut que resulta difcil de
pronunciar i que sol propo__ar-se com a joc.
b) El meu des__ de__ia ser ms gran del que jo mimaginava, perqu va acabar convertint-se en una
idea obse__iva.
c) Podem mirar o no el remors ona__e que parpelle__a en __icotetes ra__es blanques.
d) -El practicant va desinfectar la __eringa i lagulla abans de posar la in__ecci.
e) -El pota__e de __igrons el recomanen com a plat molt nutritiu.
f) Per estes dates, gaudem dun ora__e capri__s i el temps pareixia funcionar a colps fuga__os i canviants, que nosaltres imitvem amb determinacions so__tades.
g) La meua mi__ana ra__ava lapro__at i el mestre, segurament per decidir la nota du__tosa que
arro__egava, em va traure a la pi__arra perqu re__olguera un problema.
h) En el pi__or dels casos -pensaven-, amb un tros de pa i forma__e o qualsevol altra cosa men__able
podrem subsistir fins al moment de la tornada. No els espantava gens el r__im a__ustat al ba__
pre__upost econmic amb qu co__taven.
i) El mirava parpelle__ant duna manera estra__a, tancant els ulls amb for__a i tornant-los a obrir.
j) I all, cmodament a__egut en la cadira i acompa__at; per les fa__ades dun concurs en el qual tots
pareixien rivali__ar per vore qui tenia el coeficient inte__ectual ms baix, mhe po__at a fulle__ar el
llibre de gra__ats.
k) Des de lincident amb Maria no havem parlat. Mhavia cabu__at en un somni, enu__ada de constatar que no havia canviat res desprs de tant de temps.
www.bullent.net

10
especialment a les lletres s, z, ss, c, .
a) El __elador de lambulatori era un profe__ional efica__ que realitzava una faena i__illorable.
b) Lemi__ora va fer pblica la di__oluci de la__emblea de compromi__aris, desprs de grans
vaci__acions.
c) Portava un sen__ill vestit de ga__a transparent de color bei__ amb boletes daurades.
d) Vaig estar observant els ximpan__s com es fartaven de cacauets i gesticulaven de manera que
pareixien palla__os. Tenien uns tro__os de diari amb els quals jugaven i feia la impre__i que estaven llegint.
e) El constructor podia pre__umir que les __igues de ledifici eren dur__imes i resistents.
f) Els mariners alts i ro__os, de cames llargues i pantalons ampl__ims, pu__aven les passare__es de
les quatre naus.
g) La seua pre__ncia resultava di__onant; es veia clarament que no perta__ia a lentramat de persones que conformaven les famlies daquell carrer.
h) El __entinella, desprs dhi__ar la bandera, va enviar un escrit __ifrat a lespiona__e enemic.
i) Vaig percebre una llu__or estra__a en la seua mirada, com si tractara destablir una certa complicitat amb mi.
especialment a les lletres p, b, t, d, c, g; b, v.
a) La rede__ci dels cristians ca__tius s un __adro caracteri__at per l__rmonia i es__eltesa de les
seues figures.
b) He hagut de portar el telfon m__il a reparar perqu no gra__ava b els missatges.
c) Pareix una p__fila, per s ben espa__ilada.
d) Em vaig parar al peu de la __ella esglsia de la parrquia, una mostra exce__ent del romnic popular galle__.
e) Aquell xic amb el nas aguile__ su__eria un cert aire dimbeci__itat; contnuament pareixia que mirava amb inquietu__ les mu__ranyes.
f) Serviren una ensalada de cogombr__, end__ia, al__ocat, r__ens, to__ina i en__isam; adobada amb
salsa ro__a.
g) Quan venien els camions dels __ancals i desca__egaven, matreia contemplar com la gent buidava
els bas__ets en aquelles mquines llar__erudes com un cuc.
h) Em va costar prou tro__ar el parador perqu estes carreteres comarcals no estan ben se__ali__ades.
i) Es va girar desquena al riu, de cara als arbres que formaven un curt pa__eig, l__ers de branques
nues, i consider ja amb ms tranqui__itat la maleta lligada al portaequipa__es.
especialment a les lletres ll, m, n, mp; r, rr, h.
a) La ga__a de colors deste aquare__ista s exce__ent.
b) La veritat s que, al principi, he experimentat un sentiment destra__esa i de desi__usi.
c) Estos aparells no funcionen si no estan co__ectats, la tcnica encara no ha avan__at tant.
www.bullent.net

11
d) Aquells sm__omes preludiaven la co__oci __erebral que va patir.

e) La confu__i va s__rgir de la seua actitu__, que va deixar a__ucinats a tots els a__istents.
f) Porta una vida tranqui__a i exem__ta de cavi__acions.
g) Per a lexpo__ici de joguets antics demanem la vostra co__aboraci. Busqueu en tots els i__obles
del venat i si trobeu alguna cosa intere__ant, encara que siga lle__ssima, feu-nos-la arribar abans
del dia quin__e.
h) Han desc__bert una av__ria en la insta__aci de li__oble.
i) Ens bron__egem quan les c__ules de la pell, anomenades me__ancits, comencen a fabricar un
pi__ment anomenat me__anina.
j) El co__ectiu de__igrants daquell poble es va encora__ar per laco__ida i la benevolncia daquella
a__ociaci multi__acial.
k) El violonce__ista va cance__ar el concert desprs de te__tejar el nombre despectadors.
l) La plu__a ha __opat le__allat i ha embrutat de fang le__planada de ledifici.
m) El revisor havia picat els bi__ets dels altres via__ers, havia encs el llum blanc del sostre, en__uernador, i esperava mirant-lo com removia les mans dins de les bu__aques de la ga__ardina.
n) Resultava co__ovedora lescena, aquella jove desim__olta i aventurera que sempre vestia amb una
ga__ardina i uns te__ans ben llar__s i que preparava una supertrave__ia per lAtlntic amb moto
a__utica que comenaria al de__embre.
www.bullent.net

12
TEMA 9: LACCENTUACI I LA DIRESI

Mots amb accent agut ()
a. En lestndard valenci susa laccent agut en les paraules agudes acabades en -, -s i -n; els infinitius acabats en -ixer, -ncer i -nyer, i les formes verbals acabades en -iem i -ieu (encara que sadmet tamb laccent greu).
caf, francs, sorprn...; parixer, vncer; atnyer; triem, fieu...
b. Shan daccentuar tamb amb accent agut algunes paraules
crvol, crmor, ferstec, llpol, prstec, prssec; Dnia, esglsia, llmena, llpola, tmpora, trbola; crrer (i compostos);
estmac, frmula, plvora, tmbola, trtora; frem, freu...
Mots amb accent greu (`)

a. Els demostratius neutres; els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats de cloure.
a, aix, all; deb, ress; concls, excls, incls...
b. Algunes partcules gramaticals i altres mots.
qu, perqu; per; arrs, esps, terrs...
Excepcions a ls de la diresi ()
a. En mots que han de dur accent grfic.
conduem, Llus, pas...
b. En lacabament dels infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals.
agrair, agraint, agrair, agrairia; traduir, traduint, traduir, traduiria...
c. Els mots acabats amb els sufixos -isme, -ista i en les terminacions -us, -um.
taoisme, taoista... (Per llusme i prosme ja que lacabament -isme no s un sufix.); Pius, Pdium...
d. Els mots derivats que comencen amb prefixos.
coincidncia, neoimpresssionisme, reuni...
e. En alguns mots en qu hi ha un diftong.
arcaic, esferoide, heroic...
f. Encara que els seus derivats acabats amb els sufixos -al, -itzar, -tat s que en duguen.
esferodal, arcatzar, herocitat...
www.bullent.net

13
ACTIVITATS
1. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten.
a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio dUcraina.
b) La picada del papagai li produia una gran coentor, per aixo li van injectar una ampulla de serum.
c) La gracia daquella pedra preciosa de color blau consistix en les aigues que reflectix quan li dona la
llum.
d) Aquell pintor no va pintar laureola al sant i, ara, la parroquia no el vol.
e) El club nautic de Denia ha organitzat un concurs de pesca.
f) Lambiguitat de lexpressio va confondre els assistents a la tertulia, i va impedir la continuitat del programa.
g) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases duna eloquencia esbalaidora.
h) Un instint innat, com tambe ho es legoisme, lavaricia, la cobdicia; una base sobre la qual la naturalesa ha estructurat les seues lleis biologiques de la lluita per lexistencia.
i) La carta es un element basic de la comunicacio escrita en lambit administratiu i comercial.
j) La industria daquell pais gaudix de bona salut i no sha reduit gens gracies a labundancia dexportacio de materies primeres.
k) Laccident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir despres li va
deixar sequeles.
l) Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a lexit de la recepcio.
m) El tractament de les aigues residuals per a preservar laigua subterrania dels aquifers i el medi
ambient son temes que preocupen les poblacions costaneres.
n) Un titol grandiloquent, per a una novella roina i mal traduida.
o) Encara que se ben be que no es aixi, aixo mintranquillitza, perque hauras de reconeixer que tot ao
no es normal.
p) Aquells suissos ens van agrair la nostra assistencia.
q) Li fan periodicament una analisi exhaustiva per a saber com esta de salut.
r) La programacio diurna de la radio te molt dexit.
s) El talpo es un mamifer insectivor de pel fosc i cos robust que habita en les galeries subterranies que
ell mateix excava.
t) Saul torna dema a casa; li han dit que faa repos.
u) No tot el mon esta dacord amb lus de la violencia, i no es pot obligar ningu a formar part dun exercit.
v) En esta carretera els accidents son frequents.
w) La crisi va arruinar molts comerciants textils, encara que a Pere li han restituit tot el patrimoni.
x) Van aillar les parets amb suro perque es reduira el soroll de la musica.
y) La celebre novellista defen en la seua intervencio que els llibres es venen entre altres raons per latractiu disseny de les seues tapes.
www.bullent.net

14
z) Artur no solament es lencarregat de departament, sino que tambe es un element de pronostic. Va

vestit sempre a lultim crit. Tot el mon el coneix per mister Perfecte. La seua vanitat es llegendaria.
aa) Ella va dir que si que acudiria dema a prendre te, despres dhaver acabat tots els examens.
bb) Este mati, quan anavem al mercat a comprar melmelada de mores, ens han contat que al net i la
neta de Marius els ha succeit una desgracia.
cc) Dolors no dona importancia a les xafarderies; no els en dones tu tampoc.
dd) No els ha lluit lexamen, els resultats tan roins no es corresponen amb la bona preparacio.
ee) Si vens al viatge ens ho passarem molt be.
ff) Sha questionat la racionalitat de lus del telefon durgencies.
gg) Aquells suissos em miraven de reull quan els vaig comunicar que les paraules del seu discurs eren
intraduibles.
hh) Ell diu que no creu en eixes coses, pero cada dia sol consultar que diu el zodiac i te una especie
de reptil que li dona sort i lacompanya a totes parts.
ii) Vull que compres un interfon perque es un aparell que ens permet la comunicacio en forma de conversacio en veu alta entre dos o mes llocs dun mateix edifici, per mitja dun o mes aparells analegs.
jj) Ara et fare el resum del llibre: el veinat dun poblet es mobilitza quan arriba un jove que es un bon
partit. Qui laconseguira?
kk) Esta es lopinio duna persona posseidora de molts bens i de gran capital economic.
ll) Estem molt agraits perque has contribuit economicament a totes les exposicions dart modern.
mm) No se com es deia la cano que cantaveu, pero era una delicia escoltar-vos.
nn) Lluisa estigue tot el mati conduint per les carreteres dEivissa.
oo) El porc es, des de fa segles, lanimal domestic per excellencia.
pp) Se ben be que et riuras, pero es igual: em sent inundat per un esperit panteista.
qq) Laureola dunio amb les forces de la natura es la caracteristica principal de lobra que estic creant
ara.
rr) No ho he dit a Joan, pero no se si hauria sigut millor, perque el fet desperar cada moment que podia
ocorrer, resulta un martiri per a mi fins que ho vaig oblidar.
ss) A causa del seu maleit retraiment, jo no pogui eixir daquella situacio amb lelegancia que volia.
tt) Una empresa de la competencia ha trobat la fragancia de laigua de colonia que buscavem amb tant
dinteres els quimics desta empresa.
uu) Lesfera terraquia que ha adquirit la Universitat dUcraina es propietat de la familia dun navegant
molt questionat.
vv) La teua veina sempre reix en tot allo que mampren.
ww) Els pares venen hui; els iaios i els besnets, despus-dema.
www.bullent.net

15
TEMA 17: LARTICLE

s de larticle definit
a. Molt infinitius amb valor de substantiu admeten larticle determinat.
El berenar estava molt bo.
b. En locucions formades amb les partcules un i altre quan acompanyen elements coneguts
Van confessar lun i laltre.
Supressi de larticle definit

a. Davant dels infinitius amb valor verbal:
Viure s una tasca apassionant.
b. Davant la conjunci que:
Mencanta que em dones bones notcies.
I entre una preposici i el relatiu qu.
El vehicle amb qu vas s bonic.
Els dies de la setmana

a. Se suprimeix larticle davant dels dies de la setmana, usats adverbialment, immediatament anteriors o
posteriors al dia en qu senuncia.
Diumenge anirem al cinema.
b. Quan el dia de la setmana est precedit dun adjectiu que refora el carcter de proximitat, larticle no
pot suprimir-se.
El prxim diumenge anirem al cinema.
c. Ara b, se suprimeix larticle si ladjectiu va posposat al dia de la setmana.
Diumenge que ve anirem al cinema.
d. Susa larticle acompanyant els dies de la setmana si susen com a substantius.
El dilluns s un dia tant bo com un altre.
O si assenyalen freqncia.
Els dimecres solc anar al cinema.
www.bullent.net

16
Larticle neutre *lo

a. Davant dun adjectiu, pot substituir-se per el.
Li agrada ms el (*lo) dol que el salat.
b. Davant dun relatiu es pot substituir generalment per el, aix, all.
No sap ms del que li conv.
c. Amb adverbis comparatius o superlatius coma ara ms, menys, millor, pitjor, etc. hi ha diversos recursos per a donar un valor intensiu:
Corre lo ms rpido que puedas.
Lo mejor es que salgas de casa.
Lo agradecido que est!
www.bullent.net
Corre com ms rpid millor.

Val ms que isques de casa.
Que agrat que est!

17
ACTIVITATS
1. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los.
a) El dijous passat vam visitar lexposici de pintura que va organitzar lAjuntament de El Verger. Ens
va convidar lartista, que tenia molt dinters que vrem lobra.
____________________________________________________________________
b) Prxim dilluns esteu convocats a una reuni; a la qual el director com a representant del centre portar els document perqu els ompliu i els envieu a la Conselleria.
____________________________________________________________________
c) Tots sabem que s prcticament impossible el que una embarcaci de vela tan frgil suporte els
embats del mar.
____________________________________________________________________
d) No hem rebut la carta a la qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s molt
possible que shaja perdut.
____________________________________________________________________
e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un xit: la ruta, excellent, i lautobs amb el que vam
viatjar, molt cmode.
____________________________________________________________________
f) No em podia imaginar que tot lo que havia dit poguera portar-ho a terme.
____________________________________________________________________
g) Els connectors marquen explcitament la distribuci de les idees a lo llarg del text i fan evidents les
interrelacions entre els pargrafs i les frases.
____________________________________________________________________
h) Tots espervem que ens contara lo que va passar en aquella festa, per ens vam quedar amb les
ganes de saber-ho.
____________________________________________________________________
i) Desprs descoltar tot el relat vaig pensar que all era lo pitjor que li podia haver passat desprs de
molts anys de treball i dinvestigaci.
____________________________________________________________________
j) Recorde una nit que havem anat a ballar a un club amb una colla damics, ens ho estvem passant
de lo ms b i, de sobte, a Mireia se li va ficar en el cap que havem danar-nos-en.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

18
TEMA 20: ELS INTERROGATIUS I ELS RELATIUS

s correcte dels relatius
a. El relatiu variable el qual pot intercanviar-se amb els pronoms relatius invariables que, qu, qui i on.
Ladvocat, el qual (o que) s molt llest, va presentar un nou testimoni.
El problema al qual (o a qu) feies referncia sha solucionat.
Els diputats en els quals (o en qui) confiava mhan decebut.
La sala en la qual (o on) farem lassemblea disposa de megafonia.
b. Per no es pot intercanviar si va darrere de preposicions fortes (contra, dins, durant, sobre, etc.), locucions prepositives, gerundis i infinitius.
La sentncia contra la qual es recorre crec que s justa.
c. La forma la qual cosa es reserva per a oracions explicatives, lantecedent de les quals s una oraci.
No ha passat res durant el canvi dany, la qual cosa ens tranquillitza.
d. Per a expressar la idea de possessi usem del qual (o de la qual, etc.) que equival cuyo en castell i
se situa darrere del substantiu que complementa.
En un pas el nom del qual no recorde hi ha un govern matriarcal.
e. La construcci article + relatiu que (el que, la que, etc.) precedida a vegades de preposici, noms s
correcta si equival a aquell que, aquella que.
Cal considerar tant la proposta del Govern com la [proposta] que va fer loposici.
O si larticle el t valor neutre.
He considerat el que mhan dit sobre el millenni.
s incorrecte dels relatius

a. La construcci preposici + article + que no s correcta com a relatiu i la podrem substituir correctament per preposici + el qual (o els quals, la qual, etc.) o equivalents.
No cal considerar la proposta del Govern, amb (*la que) la qual (o amb qu) no hi estic dacord.
b. Si la preposici apareix davant de lantecedent, no sha de repetir davant del relatiu.
Dels temes (*dels quals) que ja hem parlat, val ms no recordar-sen.
c. No shan de reforar els relatius amb pronoms febles.
Sn poltics als quals (*els) preocupa la poca participaci ciutadana.
d. Solem calcar del castell algunes expressions que cal corregir:
*a cada qual
*sn tal per a qual
www.bullent.net
a cadasc
sn lun per laltre
Facilita a cadasc el que li correspon.

Els dos ministres sn lun per laltre.
19
ACTIVITATS
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions, amb aquestes expressions, que en serviran dexemple:
Don vns?
On vas?
Quanta llet vols?
Qui crida?
Ja s com ho farem.
Quan vas nixer?
Quants serem a sopar?
Quina aigua ms neta!
No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma tia.

Quant val?
Qu has portat?
quin, quins, quina, quines

1. adj. i pron. Un (o uns quants) dun grup o nombre de persones o de coses sobre el qual (o els quals)
recau una interrogaci directa o indirecta.
Exemple: No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma tia.
2. adj. Adjectiu exclamatiu que expressa admiraci, enuig o censura.
____________________________________________________________________
qu
pron. Pronom interrogatiu neutre, equivalent a quina cosa.
____________________________________________________________________
qui
pron. Pronom interrogatiu equivalent a quina persona o quines persones.
____________________________________________________________________
quant, quants, quanta, quantes
1.adj. Quina quantitat de, quin nombre de (sovint unit amb el substantiu per la preposici partitiva de).
____________________________________________________________________
2. a. pron. Quina quantitat o nombre (referit a persones o coses que shan anomenat o shan pensat
abans).
____________________________________________________________________
b. pron. Quin preu.
____________________________________________________________________
quan
adv. En quin moment, en quina poca.
____________________________________________________________________
com
adv. De quina manera.
____________________________________________________________________
on
1. adv. [sovint precedit de la preposici a] En quin lloc, a quin lloc.
____________________________________________________________________
2. adv. [precedit duna preposici locativa, i eventualment de la preposici a] Quin lloc.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

20
a) El qui vullga vindre, que alce la m.
b) Els amics amb qui et veus.
c) Els avantatges que t una democrcia sn molts.
d) La casa a qu em referia s esta.
e) Qui no vullga pols que no vaja a lera.
f) Vam anar a una casa el jard de la qual era exuberant i fronds.
g) Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat del meu iaio.
h) Van pagar 18 euros, la qual quantitat van arreplegar entre tots els amics.
i) Vull saber el que ha dit.
j) Shan trobat una fortuna; amb qu compraran un vaixell.
que
1. pron. Forma que revist el pronom relatiu quan no va regit per cap preposici (en el qual cas s qu),
siga que faa de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps.
____________________________________________________________________
2. el que Combinaci que servix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referncia a cosa, en
les quals fa de subjecte o b de complement directe.
____________________________________________________________________
qu
1. a. pron. Forma que revist el pronom relatiu que, quan, designant una cosa, va precedit duna preposici.
____________________________________________________________________
b. pron. [precedit duna preposici] La qual cosa.
____________________________________________________________________
qui
1. a. pron. Pronom relatiu que designa persones o coses personificades, utilitzat en les oracions de relatiu adjectives, com a complement preposicional.
____________________________________________________________________
b. pron. Pronom relatiu de persona utilitzat en les oracions de relatiu substantives [generalment com a subjecte].
____________________________________________________________________
c. pron. [amb larticle definit] Pronom relatiu de persona que introdux una oraci substantiva en la qual el
relatiu fa de subjecte o de complement directe.
____________________________________________________________________
qual
1. adj. Adjectiu relatiu (precedit sempre de larticle definit).
____________________________________________________________________
2. a. pron. Pronom relatiu o explicatiu (precedit sempre de larticle definit) amb qu es pot substituir normalment que, qui o qu quan sn explicatius (no especificatius).
____________________________________________________________________
www.bullent.net

21
b. pron. Pronom relatiu possessiu (precedit de larticle definit i de la preposici de).
____________________________________________________________________
3. Completeu els buits amb els interrogatius o relatius escaients, precedits, si cal, de preposici o darticle.
1. Amb _____ ho fars?
2. Contam _____ has fet.
3. Digues-me _____ tho ha dit.
4. El dia _____ mestimes, ser lhome ms feli.
5. El _____ has de fer s treballar ms. Dibuixeu el que vullgueu.
6. El _____ ho faa callar.
7. Es preocupa molt pels _____ no tenen menjar.
8. Este s lhome amb _____ he vingut.
9. Han portat els llibres, _____ tries tu?
10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral de la _____ s destil barroc.
11. Ho vaig saber des del moment _____ el vaig vore.
12. La casa _____ hem comprat s gran i lluminosa.
13. La dona de _____ ests enamorat.
14. La vam visitar en el seu poble, el _____ era molt bonic.
15. Ma mare, _____ s una persona molt sensata, no sacalorava mai.
16. Per _____ ho dius?
17. _____ ha vingut?
18. _____ forat que has fet!
19. _____ home!
20. _____ muntanya ms bonica!
21. Se nha anat, _____ s el que volies.
22. Shan guanyat vint euros; amb _____ compraran un llibre.
23. Va ser ella _____ va cridar.
24. Vos presente la senyora Peris, la _____ vos parlar sobre els problemes deste camp.
25. _____ habitants hi ha a la ciutat?
26. _____ tha costat?
27. Des de _____ eixiu junts?
28. _____ has aconseguit aix, contant mentires?
29. A _____ anares?
30. Per _____ hem de passar?
www.bullent.net

22
4. Ratlleu les expressions en negreta que siguen incorrectes.

a) He vist que plou. Que / Quina llstima, ja no puc anar al parc!
b) Que / Qu / Quina pellcula has vist?
c) Que / Qu gran s esta casa!
d) Qu / Que prompte que ho ha sabut!
e) Si tu mateix no tentens a lhora de fer esta faena, que / qu vols explicar als altres?
f) Lltima convocatria arrib a la xifra extraordinria de 4.500 inscripcions, i es van presentar finalment
2.250 projectes, entre els quals / els que 10 jurats van atorgar 85 premis i mencions.
g) Sempre mha resultat atractiu aquell pas, tan mstic, tan misteris, tan contradictori. Un pas en el
que / en el qual / en qu es predica la pau i es fa la violncia.
h) No sap si anir a sopar este dissabte perqu els amics amb els que / amb els quals / amb qui sol
eixir se nhan anat de viatge.
i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al que / al qual / a qu ell havia visitat anys arrere.
5. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los:
1. No hem rebut la carta a la qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s molt
possible que shaja perdut.
____________________________________________________________________
2. El viatge que va organitzar el centre excursionista va ser tot un xit, i lautobs amb el que vam viatjar era molt cmode.
____________________________________________________________________
3. Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el ms bona persona, per no era
la classe dhome qui podia atraure Mireia.
____________________________________________________________________
4. Lhostal en el que ens vam allotjar quan anrem al teu poble tenia totes les comoditats que necessitvem.
____________________________________________________________________
5. Dem s el seu aniversari i vull regalar-li aquell llibre que vam vore que les tapes eren de color taronja.
____________________________________________________________________
6. Shavia acabat el curs i, per tant, llevat dalguna ocasi allada en la que mon pare sencabotava perqu repassara la lli, comenaven les vacacions.
____________________________________________________________________
7. Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella competici delit, els companys als qui ell
mateix havia ensenyat a nadar en el club del poble.
____________________________________________________________________
8. Han anunciat que en els prxims mesos estaran disposats a ampliar el mapa dels espais naturals
pels que es caracteritza esta comarca.
____________________________________________________________________
9. Anit en la reuni ens van mostrar aquells segells extraordinaris pels que sinteressen els colleccionistes ms aficionats.
____________________________________________________________________
10. La ra perqu no tho han dit s perqu han considerat que eres una persona molt sensible.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

23
11. Amb la denominaci de trastorns de la ingesta es fa referncia a una srie dalteracions de la conducta alimentria entre les que destaquem lanorxia nerviosa i la bulmia.
____________________________________________________________________
12. Els camins pels que vam anar a la caseta estaven plens de fang.
____________________________________________________________________
13. El poble que vaig estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost.
____________________________________________________________________
14. Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara.
____________________________________________________________________
15. Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a vore amb la que ell havia abandonat anys arrere. Les
amistats a les que havia confiat tantes vegades els seus problemes ja no vivien all.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

24
TEMA 21: ELS NUMERALS, ELS QUANTIFICADORS I ELS INDEFINITS

Els numerals
a. El numeral un adopta la forma u usat com a ordinal o com a nom de xifra.
Veieu la pgina u del llibre de text
b. Cal usar la forma un quan designa el primer element duna srie.
Compta dun a deu.
Els quantitatius
a. Algunes expressions calcades del castell no sn correctes. Aix no sha de modificar el valor dels quantitatius:
*Quants ms en serem, ms riurem.
Li donen *quant vol.
Vine *quant abans.
Com ms en serem, ms riurem.

Li donen tot all que vol.
Vine tan prompte com pugues.
Els indefinits
a. No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat dun poc, ni per a
referir-se a una persona qualsevol indeterminada, ni amb el valor de cap, ni en algunes locucions
calcades del castell.
Tinc *alguna pressa.
*Algun altre tinformar millor.
No em queda taronja *alguna.
Hi havia *algun que altre espectador.
Tinc un poc de pressa.

Alg altre tinformar millor.
No em queda cap taronja.
Hi havia alguns espectadors.
b. Davant dun complement partitiu introdut amb de hem dusar algun front a alg.
(*Alg) Algun dels vens ha protestat.
c. s incorrecte ls dalg per a indicar una persona important.
La nova alcaldessa es pensa que s (*alg) important.
d. Lexpressi un altre significa un de ms, un de diferent, un segon, encara un ms, etc.
Tinc temps encara per a llegir un altre llibre.
e. Mentre que el mot altre indica un grau dindeterminaci alt i equival a qualsevol, cap altre, etc.
No hi havia altre remei.
f. Lindefinit cadasc (o cada u) fa referncia a tota persona.
Cadasc (o cada u) en sa casa i Du en la de tots.
www.bullent.net

25
g. Mentre que cadascun (o cada un) designa un element que pertany a un collectiu determinat quantitativament.
Posa un exemple per a cadascun (o cada un) [dels arguments].
h. No podem usar cap davant delements no comptables perqu el mot correcte s gens.
No tenen (*cap) gens dinters a mentir.
i. Lindefinit mateix ha de concordar amb els pronoms o adverbis on hi va posposat.
Vindran ells mateixos (*mateixa).
j. De vegades susa incorrectament mateix per a evitar la repetici dun nom usat anteriorment.
Lestudi s excellent, per ell (*no s lautor del mateix) no ns lautor.
k. Lindefinit tot es mant invariable davant de topnims (noms de ciutats, pasos, etc.) sense article.
Tot (*Tota) Dnia es va omplir de neu.
l. El mot varis no s un indefinit sin un adjectiu que significa variat, per tant sha de substituir per alguns,
diversos.
Shan manifestat en contra de la Llei diverses (*vries) associacions.
www.bullent.net

26
ACTIVITATS
1. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los.
a) El cartell s el mtode adequat per a explicar experiments ja que no estan subjectes a cap lmit, i perqu admeten vries mides, ls de colors, etc.
____________________________________________________________________
b) Es tracta dun fenomen cultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per a
entendrel millor, hem de considerar altres variables.
____________________________________________________________________
c) Sempre els confonem, no sn els mestres amb els quals vingurem altre dia del viatge, sin uns
altres.
____________________________________________________________________
d) Ha sigut necessari contractar altre obrer perqu el que tenem no podia acabar la faena que li havem encomanat.
____________________________________________________________________
e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze anys, me la va presentar la prpia alcaldessa. Ara
en t vint i s una estudiant excellent i t un futur prometedor.
____________________________________________________________________
f) A pesar que els diners generats per la societat eren suficients perqu aquesta mantinguera una sanejadssima situaci econmica, fa un any va haver-hi un augment de capital que ha produt lalegria
entre els comptables de la mateixa.
____________________________________________________________________
g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella reuni de poltics, els companys a qui ell mateixa havia afiliat lany passat.
____________________________________________________________________
h) Si ells mateixa no sentenen a lhora de fer esta proposta, qu vols explicar als altres?
____________________________________________________________________
i) Des de sempre, hi ha festes en qu participa tota Gandia. En daltres, en canvi, la participaci de la
poblaci s molt reduda.
____________________________________________________________________
j) Lalcaldessa de Dnia era qui ms trellat tenia de tot la Marina Alta, i probablement la ms bona persona, per no era la classe de poltica que convenia al partit.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

27
TEMA 22: ELS PRONOMS PERSONALS

Lordre en qu es combinen els pronoms sindica en el quadre. Observeu que en tota combinaci va
davant el Complement Indirecte, per si hi ha cap reflexiu es collocar davant. Si safegeix un tercer pronom
es comporta respecte al segon, com aquest respecte al primer; i aix successivament:
reflexiu
se
2a persona
te, us
1a persona
CI
li, els
me, ens
3a persona
CD i atribut
el, la, els, les, ho
adverbis
en, hi
El pronom en
a. Pot substituir complements circumstancials de lloc introduts per la preposici de.
Mentre uns entraven al cinema, els altres neixien [del cinema].
b. I complements preposicionals dobjecte introduts per la preposici de.
No van informar de lassassinat dilluns, per en van informar dimarts [de lassassinat].
c. Reemplaa el predicat del complement de verbs com nomenar [cap destudis, secretari/a...], elegir [president/a, director/a], designar, fer-se [fan, soci/a...].
La ministra anterior era tamb la portaveu del Govern, per al nou no lan faran mai [portaveu].
d. I acompanya certs verbs pronominals que tenen associada una idea de moviment.
El millor que podrien fer es tornar-sen per on han vingut.
El pronom hi
a. Representa una determinaci circumstancial de lloc introduda per una preposici que no siga de.
Quan vaig arribar al poble, ells ja hi eren [al poble].
b. Pot representar una circumstncia de manera, instrument o concurrncia a una acci.
Una ONG gestiona els fons transparentment, per una altra no els hi gestiona [transparentment].
c. Pot representar un complement preposicional dobjecte introdut amb qualsevol preposici que no siga de.
Ja ha acabat el judici, val ms no pensar-hi ms [en el judici].
d. Acompanya el verb haver-hi usat com a impersonal.
No havent-hi ms assumptes, es clou la sessi.
Pleonasme i doblament
a. Cal evitar ls de pronoms quan apareixen explcits els complements a qu es refereixen.
No hi ha (*nhi ha) coques.
www.bullent.net

28
ACTIVITATS
1. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases:
a) Els vostres amics encara no ens han donat la notcia; de segur que _____ donaran.
b) Mhan dit que els meus cosins ens han comprat un regal, per no s quan _____ donaran.
c) Volia vendre-vos els terrenys, per crec que no podr vendre _____.
d) Porteu el menjar al gat. Porteu _____.
e) Volia vendre estos jocs als meus clients, per crec que no podr vendre _____.
2. LES FORMES DE 1a, 2a I 3a PERSONA. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que
corresponga en els buits de les frases:
a) Quan el president reclame els expedients, _____ passes.
b) Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues _____.
c) Joan ha demanat a Maria revistes, per Maria no vol deixar _____.
d) Vols una tassa de caf? S, posa _____ una.
e) Els amics han comprat dos rams de flors a Empar. Els amics _____ han comprat dos.
3. LES FORMES DE 1a, 2a I 3a PERSONA. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que
a) La meua germana mha demanat les claus del cotxe, per jo no s si _____ donar.
b) No els digues tot el que saps. Ja _____ dirs quan siga el moment.
c) Joana va ensenyar la casa que sha comprat a les seues venes. Ella _____ va ensenyar.
d) Andreu i Roser no saben encara el que ha passat. Conteu _____.
e) Si et demanen la llista de convidats, dna _____.
4. EL PRONOM NEUTRE HO. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en
els buits de les frases:
a) Aix que mhas fet, no _____ perdonar mai.
b) Has portat aix a les teues cosines? S, _____ vaig portar ahir.
c) No tinc clar aix que ha explicat el professor, per no hi ha manera de preguntar _____.
d) Conta el que the dit a les teues germanes. Conta _____.
e) Vull que expliques a Marta com es fa el problema. Vull que _____ expliques b i pas a pas.
5. ELS PRONOMS ADVERBIALS EN I HI. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que
a) No et preocupes si thas quedat sense diners, que ja _____ deixar.
b) El metge ha receptat aspirina a Carme i Maria per al constipat, quan arriben a casa _____ doneu.
c) De nit es dedicava a pintar, per ara ja no _____ dedica.
d) En la botiga del cant regalen llepolies als xiquets. A tu no _____ han regalat?
www.bullent.net

29
e) Anir dem a Castell. Maria, _____ vols acompanyar?

a) Si no trobes la roba al calaix, fes el favor de posar _____.
b) No podem traure el full de la impressora, per esperem que tu _____ tragues.
c) Tagraden els meus pantalons nous? _____ he comprats a la botiga del barri.
d) El meu germ mha regalat un llibre, per tu no _____ has regalat cap.
e) Emili i ngels volen casar-se i els seus pares han comprat un pis per a regalar _____.
a) El gos donava la poteta al seu amo. El gos _____ donava.
b) Si penses comprar el llibre als xiquets, no _____ compres ara.
c) Dem escriur les cartes a les meues amigues i _____ enviar.
d) Joan, fars la paella dem? -S, s que _____ far.
e) Portar les cartes a les advocades i _____ deixar en la bstia.
a) Joan va sollicitar la beca i no _____ van concedir.
b) Les teues amigues mhan demanat els llibres, dem _____ portar.
c) Pere sempre compra la fruita a la seua amiga del mercat. Tu tamb _____ compres?
d) Si voleu, deixeu-nos les ferramentes i nosaltres _____ guardarem.
e) Portes la roda poc unflada. Vols que _____ unflem ms (a tu)?
a) Ha dit la mare que poseu les cadires damunt de les taules si voleu agranar. Ha dit la mare que _____
poseu.
b) Pepa va amb un xic de Xtiva, per a nosaltres encara no _____ ha presentat.
c) Vau comentar els vostres projectes als vostres caps de departament? S, _____ vam comentar, per
no ens van fer massa cas.
d) He sentit que Joan i Marta volen vendre la casa. Podrem comprar _____.
e) El metge li ha recomanat que camine a poquet a poquet durant una temporada. Si _____ camina jo
crec que es recuperar.
a) Encara que les teues amigues et demanen els deures, no _____ deixes.
b) Este vestit vull posar _____ la setmana que ve.
c) No sabia que encara tenies a casa els llibres de Joan. Vull que _____ tornes.
d) Vas deixar les tisores de podar a les teues amigues. Vs a demanar _____.
e) Els meus amics no saben el que ens ha passat. Fes _____ saber.
www.bullent.net

30
11. Subratlleu els errors de les frases i corregiu-los.

a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava cap al fons. En lentrada es veien restes dexcavacions anteriors, per ms endins no nhi havia res.
____________________________________________________________________
b) Lltim dia que els vaig vore estaven buscant desesperadament el seu pare perqu els acompanyara a ladvocat i lis arreglara uns papers.
____________________________________________________________________
c) A ms de perdre moltes classes, la malaltia que tenia Joan li havia obligat a repetir curs i pareixia que
estava dispensat de tota responsabilitat amb les notes.
____________________________________________________________________
d) La retreia la seua impacincia, ja que ella noms volia obrir el sobre perqu el contingut de la nota
lhavia inquietada profundament.
____________________________________________________________________
e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no nhi havia cap ra per a sentir-se preocupat. Per
lamiga li deia que no estava tot tan clar com ell creia.
____________________________________________________________________
f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i des que el van confiscar els primers quadros no nhavia tornat a pintar cap.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

31
TEMA 23: ELS VERBS

Linfinitiu, el gerundi i el participi
a. Els gerundis acaben en -ant, -ent o -int segons que siguen de la conjugaci I, II o III respectivament:
cantar: cantant, batre: batent, dormir: dormint...
Llevat de escriure i viure que fan escrivint i vivint respectivament.
b. Cal remarcar que sn incorrectes les formes de gerundi acabades en -guent o en -quent:
corrent (*correguent), duent (*duguent), coneixent (*coneguent), devent (*deguent), eixint (*isquent), plovent (*ploguent),
vivint (*)...
c. Un grup de participis irregulars es formen a partir de lacabament de linfinitiu:
INFINITIU
atendre, entendre...
detenir, sostenir...
admetre, emetre...
ocrrer, concrrer...
contraure, distraure...
interrompre, corrompre...
concloure, recloure...
confondre, difondre...
cobrir, entreobrir...
combatre, rebatre...
PARTICIPI
-ts
ats, ents...
-tingut
detingut, sostingut...
-ms
adms, ems
-corregut
ocorregut, concorregut...
-tret
contret, distret...
-romput
interromput, corromput...
-clos
concls, recls...
-fos
confs, difs...
-obert
cobert, entreobert...
-batut
combatut, rebatut...
-tendre
-tenir
-metre
-crrer
-traure
-rompre
-cloure
-fondre
-obrir
-batre
d. Hi ha uns quants participis que solen plantejar dubtes, com ara:

absoldre: absolt
atnyer: ats
caldre: calgut
coure: cuit / cogut
despendre: desps
doldre: dolgut
empnyer: emps
estrnyer: estret
imprimir: imprs
merixer: merescut
pertnyer: pertangut
plaure: plagut
pondre: post
retre: retut
ser: sigut
venir: vingut
viure: viscut
www.bullent.net
aparixer: aparegut
cabre: cabut
constrnyer: constret
crixer: crescut
dir: dit
dur: dut
escriure: escrit
fer: fet
incloure: incls
moldre: molt
plnyer: plangut
poder: pogut
restrnyer: restret
romandre: roms
traure: tret
veure: vist

32
ACTIVITATS
1. Ratlleu la forma de gerundi incorrecta de cada parella:
a) Est traguent / traient (TRAURE) aigua del pou tot el mat.
b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) desta manera, no podrem eixir de casa.
c) No el molestes, que est resolent / resolguent (RESOLDRE) un problema difcil.
d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent (APARIXER) tots els secrets.
2. Escriviu la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases
segents.
a) Si continuen _______________ (APARIXER) taques dhumitat, avisarem perqu vinguen.
b) Ests _______________ (RESOLDRE) el problema de matemtiques?
c) Aquella obra de teatre era molt divertida: passrem la nit _______________ (RIURE) sense parar.
d) Aneu _______________ (TRAURE) les crelles del foc.
e) Va continuar _______________ (PLOURE) tot el dia.
f) Diuen que ella est _______________ (REBRE) moltes cartes de felicitacions.
g) Ests _______________ (DIFONDRE) malament la notcia.
h) El congrs encara est _______________ (DEBATRE) la moci.
i) No digues res que est _______________ (RESOLDRE) un problema difcil.
j) Encara estic _______________ (TRADUIR) els documents que em vas deixar.
k) En esta poca de lany s molt estrany que estiguen _______________ (CAURE) les fulles.
l) Josep est malalt del reny i passa el dia _______________ (BEURE) aigua.
m) El vaig vore quan estava _______________ (TRAURE) el cotxe del garatge.
n) Quan van arribar, Joan encara estava _______________ (CRRER) pel parc.
o) Sempre est _______________ (DIR) coses que mai fa.
p) Aneu _______________ (EIXIR) dun en un.
3. Ratlleu la forma de participi incorrecta de cada parella:
a) No s si has ents / entengut (ENTENDRE) b el que the dit.
b) Han rets / retingut (RETINDRE) a tots els ostatges i negocien una eixida.
c) Qu than proms / prometut (PROMETRE)?
d) El meu amic Sergi, lhan excls / excluit (EXCLOURE) de la llista perqu li faltava un document.
e) Estic molt confs / confondit (CONFONDRE).
f) Diuen que han descobert / descobrit (DESCOBRIR) un remei contra les malalties infeccioses.
g) Aquella desgrcia el va deixar molt abatit / abatut (ABATRE).
www.bullent.net

33
segents.
a) La pedra que ha _______________ (CAURE) de la teulada ha trencat la vorera.
b) Has _______________ (ESPRMER) totes les taronges que he comprat?
c) Han _______________ (ESTABLIR) una srie de normes per al bon funcionament del sistema.
d) Els seus pares han _______________ (CREURE) convenient que no torne a lescola.
e) He _______________ (TMER) que vindria massa prompte
f) Han _______________ (SUBSTITUIR) els ordinadors de loficina per uns altres de ms potents.
segents.
a) Hem _______________ (INCLOURE) les anotacions en linforme.
b) Desprs de tants anys sense edificar han _______________ (REPRENDRE) lobra.
c) Tants disgusts han _______________ (MALMETRE) la salut de Vicent.
d) Tots hem _______________ (CONVINDRE) que no anirem a la reuni.
e) Els cientfics han _______________ (DESCOBRIR) una frmula contra lenvelliment.
f) Les seues paraules mhan _______________ (DESPLAURE) molt.
g) Lactriu estava molt _______________ (CONFONDRE) desprs de la seua nominaci.
h) Els testimonis no han _______________ (COMPARIXER) i no sha pogut resoldre el ju.
i) Mha _______________ que acabar lobra de la casa abans de lestiu.
j) Ha _______________ (REFER) la seua vida en una altra ciutat.
segents.
a) La meua cosina ha _______________ (VIURE) cinc anys a lAlcora.
b) Pasqual sempre ha _______________ PERTNYER) a la confraria de lestalvi.
c) Joan diu que ha _______________ (IMPRIMIR) tots els articles.
d) El pres ha sigut _______________ (ABSOLDRE).
e) Els atletes han _______________ (MERIXER) guanyar esta vegada.
f) El cuiner ha _______________ (BATRE) moltes clares dou per a fer este pasts.
g) El secretari ha _______________ (CLOURE) la sessi i ha convocat els assistents per al prxim 30
de maig.
h) Lacusada ha sigut _______________ (ABSOLDRE).
i) Mira com ha _______________ (CRIXER) este xiquet!
j) Han _______________ (OBRIR) la porta puntualment.
k) No ens han _______________ (CABRE) els llibres en la llibreria.
l) Quan hages _______________ (MOLDRE) el caf, guardal en larmari.
www.bullent.net

34
El present, el pretrit, el futur, el condicional i limperatiu

a. Hi ha un grup de verbs que shan format a partir de crrer, cloure, batre, fondre, metre, rebre i rompre
que conjuguem incorrectament com si foren de la tercera conjugaci; mentre que un altre grup de
verbs de la tercera conjugaci sassimilen incorrectament a la primera:
SEGONA CONJUGACI
concrrer, discrrer... (i no *concurrir,* discurrir...):
excloure, incloure... (i no *excluir,* incluir...)
abatre, combatre... (i no *abatir, *combatir...)
confondre, difondre... (i no *confundir, *difundir...)
admetre, ometre... ( i no *admitir, *omitir...)
apercebre, concebre... (i no *apercibir, *concebir...)
interrompre, irrompre... (i no *interrumpir, *irrumpir...)
TERCERA CONJUGACI
abaratir (i no *abaratar)
aclarir (i no *aclarar)
acovardir (i no *acovardar)
amansir (i no *amansar)
b. Un grup de verbs solem fer-los acabar incorrectament amb -ixer; (i els conjuguem malament):
afavorir (*afavorixer), compadir (*compadixer), florir (*florixer, pertnyer (*pertenixer), prevaler (*prevalixer), romandre
(*permanixer)...
c. En alguns verbs solem afegir una -c incorrectament a la 1a persona del present dindicatiu o de subjuntiu:
PRESENT DINDICATIU
bull (*bullc)
bevem, beveu (*beguem, begueu)
creiem, creieu (*creguem, cregueu)
cull (*cullc)
cus (*cusc)
diem, dieu (*diguem, digueu)
dorm (*dorc)
fuig (*fuigc)
perd (*perc)
riem, rieu (*riguem, rigueu)
sent (*senc)
traiem, traieu (*traguem, *tragueu)...
tus (*tusc)
vull (*vullc)
PRESENT DE SUBJUNTIU
bulla, bulles... (*bullga, *bullgues...)
culla, culles... (*cullga, *cullgues...)

cusa, cuses... (*cusga, *cusgues...)
dorma, dormes... (*dorga, *dorgues...)
fuja, fuges... (*fuigga, *fuiggues...)
perda, perdes... (*perga, *pergues...)
senta, sentes... (*senga, sengues...)
tussa, tusses... (*tusga, *tusgues...)
d. No sha dusar el grup *ixc, sin sc (o squ):

PRESENT DINDICATIU
cresc (*creixc)
isc (*ixc)
nasc (*naixc)
patisc (*patixc)
visc (*vixc)
PRESENT DE SUBJUNTIU
cresca, cresques... (*creixca, *creixques...)
isca, isques... (*ixca, *ixques...)
nasca, nasques... (*naixca, *naixques...)
patisca, patisques... (*patixca, patixques...)
visca, visques... (*vixca, *visques...)
e. Les formes del singular i de la 3a persona del plural dels verbs acabats en -iar (acariciar, agraciar, apreciar, atrofiar...) sn planes i, per tant, la vocal tnica del present dindicatiu i de subjuntiu (i tamb limperatiu) s la -i- de lacabament:
PRES. IND.: acaricie, acaricies, acaricia, acariciem, acaricieu, acaricien
PRES. SUB.: acaricie, acaricies, acaricie, acariciem, acaricieu, acaricien
www.bullent.net

35
7. Ratlleu la forma verbal incorrecta de cada parella, fent atenci a la conjugaci verbal correcta:
a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com fas les coses, tens una manera de treballar que no magrada.
b) Lentrenador sempre infon / infundix (INFONDRE) nims a latleta perqu acabe la carrera.
c) Este nmero remet / remitix (REMETRE) el lector a la nota que hi ha a peu de pgina.
d) s una persona eixuta, que no admitix / admet (ADMETRE) cap broma.
e) Si no lestrenys / estrenyixes (tu) (ESTRNYER) ms, el nuc es desfar de seguida.
8. Escriviu el present dindicatiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents.
a) Ella encara _______________ (INTUIR) ara que la gent la _______________ (CONFONDRE) amb
una altra persona.
b) Ella tots els dies _______________ (REBRE) la visita dels seus amics.
c) Jo _______________ (MOLDRE) el caf cada dia perqu magrada ms acabat de moldre.
d) El vestit que mhe comprat t la butxaca xicoteta i la m no mhi __________ (CABRE).
e) Sempre que ve el teu germ, ella _______________ (PERDRE) la pacincia.
f) Necessite el cotxe perqu _______________ (VIURE) en el camp.
g) Sempre ests dient mentires. No _______________ (DIR) mai tota la veritat.
h) Qui calla, _______________ (CONSENTIR).
9. Escriviu el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents.
a) No vull que _______________ (CONFONDRE) els conceptes, el tema s ms fcil del que pareix.
b) Per favor, Jaume, no _______________ (PERDRE) el rellotge.
c) Quan ella _______________ (EIXIR) anirem a berenar.
d) Hem recomanat a la teua neboda que _____________ (LLEGIR) el llibre, per no vol.
e) Em preocupa que ella _______________ (TOSSIR) tant.
f) Que jo _______________ (PRESSENTIR) els seus pensaments no vol dir res.
g) Et recomane que _______________ (REDUIR) de marxa, sempre vas massa rpida.
h) Trobe molt difcil que et _______________ (CONCEDIR) el premi.
i) s difcil que _______________ (SENTIR) el telfon perqu la pobra est ms sorda que una rella.
j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que t_______________ (INHIBIR) i que no comentes
mai res.
10. Escriviu el present dindicatiu o de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents.
a) Cal que _______________ (REDUIR) els gastos si voleu viatjar.
b) Caldr que _______________ (vosaltres) (RESPONDRE) tot all que vos pregunten.
c) El Govern es _______________ (REUNIR) hui per evitar la crisi.
d) El propietari vol que jo _______________ (OBRIR) la botiga dem a les huit.
www.bullent.net

36
e) Em _______________ (DESPLAURE) la vostra separaci.

f) s un grosser: _______________ (OFENDRE) sempre que parla.
g) Maria sempre _____________ (CORREGIR) les faltes dortografia amb bolgraf negre.
h) No poden escorcollar la casa perqu no _______________ (DUR) lautoritzaci.
i) No trobars ning que _______________ (FER) la truita de crelles com la mare.
j) Nosaltres _______________ (INTUIR) que no ens dius la veritat.
k) Quan _______________ (MORIR) el gos, el trobar a faltar.
l) Qui no es _______________ (TRAURE) el passe no podr entrar a l estadi.
m) Sha comprovat que la publicitat que ___________ (OFERIR) fantasia guanya en vendes.
n) Toni, no _______________ (DUR) els llibres que et vaig demanar. Fes el favor de tornar a casa a
buscar-los.
o) Vull que vosaltres _______________ (OBRIR) la finestra o ens torrarem de calor.
11. Escriviu el pretrit, el futur, el condicional o limperatiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits
de les frases segents.
a) Lany passat tu sempre _______________ (DIR) que aniries a la festa si et convidaven.
b) Tu abans no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de laparcament.
c) Lany passat, sempre que Manuel i Jaume _______________ (EIXIR) a caar _______________
(ABATRE) un colom.
d) Recorde quan rem menuts i contnuament _______________ (INTERROMPRE) el professor en les
classes.
e) Lacusat _______________ (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no era conscient del que feia.
f) Tu no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de laparcament.
g) Joan, _______________ (ANAR) amb compte amb els senyals de trnsit.
www.bullent.net

37
Perfrasis verbals
a. Les perfrasis ms habituals expressen obligaci o probabilitat. Aquestes sn les expressions incorrectes i les correctes:
PERFRASIS DOBLIGACI
INCORRECTES
CORRECTES
HAVER-HI QUE + INF.
CALDRE + INF
hi ha que + Inf.
cal + Inf.
hi hauria que + Inf.
caldria + Inf.
hi haur que + Inf.
caldr + Inf.
TINDRE QUE
tinc que + Inf.
tindria que + Inf.
tindrem que + Inf.
HAVER DE
he de + Inf.
hauria de + Inf.
haurem de + Inf.
PERFRASIS DE PROBABILITAT
INCORRECTES
CORRECTES
DEURE DE + INF.
DEURE + INF
deuen de + Inf.
deuen + Inf. + Inf.
devien de + Inf.
devien + Inf.
deuran de + Inf.
deuran
FUTUR
seran...
DEURE
deuen ser
CONDICIONAL
serien
devien ser
b. La perfrasis anar a + infinitiu no s correcta si t valor de futur ja que cal usar el futur simple:
On anirs (*vas a anar) de vacances lestiu proper?
c. *Acabar per + infinitiu pretn expressar la culminaci duna acci desprs dun procs; per com que
s incorrecta usarem locucions o adverbis com al final, a lltim, finalment:
Desprs de molts anys de festeig, al final va accedir (*va acabar per accedir) a casar-se.
d. *Estar al + infinitiu sol usar-se incorrectament per a indicar la imminncia duna acci. Cal substituir-la
per altres expressions:
Lautobs est a punt darribar (*est a larribar).
e. *Ser de + infinitiu s incorrecta en el sentit de ser necessari realitzar una acci i, doncs, lhem de substituir per caldre + infinitiu, o per altres expressions:
Cal esperar (*s desperar) que el llibre que et vaig deixar continue en bon estat.
f. Estar + gerundi s correcta amb valor de continutat o reiteraci:
Est content tot el mat.
Per s incorrecta si expressa altres valors i, doncs, sn preferibles les formes verbals simples:
Escolte (*Estic escoltant) les notcies, mentres tu prepares el dinar.
g.*Portar + gerundi: T un valor duratiu, per s incorrecta i sha de substituir per la perfrasi estar + gerundi:
Esta nevant (*Porta nevant) tota la nit.
www.bullent.net

38
12. Subratlleu els errors de les frases segents (alerta a les perfrasis verbals) i corregiu-los.
a) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per
a entendrel millor, tenim que considerar unes altres variables.
____________________________________________________________________
b) La primera vegada que la vaig vore deuria de tindre quinze anys; jo anava encara a lescola i ella ja
anava a linstitut. Sempre havem viscut en el mateix poble, per no ens havem trobat mai.
____________________________________________________________________
c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que tens que fer est per acabar.
____________________________________________________________________
d) Els vens dels meus pares deuen de tindre molts diners, perqu tenen moltes propietats i no paren
de viatjar.
____________________________________________________________________
e) Durant lltima mitja hora els caadors tenien que prescindir totalment de la paraula, usant el gest
com a nica forma de comunicaci.
____________________________________________________________________
f) Si no vns puntual, s precs que no tinguen en compte les teues opinions. No ests demostrant ser
una persona seriosa en el teu treball.
____________________________________________________________________
g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que preparar-lo millor en determinades assignatures
especfiques per tal que aprovara sense dificultat.
____________________________________________________________________
h) La porta del balc estava oberta i es va imaginar que lhome devia dhaver tornat de la ciutat. No sho
va pensar ms i va entrar a visitar-lo.
____________________________________________________________________
i) Sempre que hi ha un homicidi destes caracterstiques, tots els psicpates de la ciutat sen declaren
autors; per si vol que acceptem la seua confessi tindr que provar els fets.
____________________________________________________________________
j) Desprs de lesfor i destudiar tant deus destar molt content del resultat dels exmens.
____________________________________________________________________
k) Marta sho ha pres molt malament; jo crec que li ho tenies que haver dit duna altra manera.
____________________________________________________________________
l) Podrem tractar de trobar les dades en els ordinadors de secretaria, per de tota manera el llistat de
la gent que es va examinar lany passat t que estar en algun lloc.
____________________________________________________________________
m) Jo creia que aquell home devia de ser representant o venedor daparells fotogrfics o de transistors.
Qui sap si de perles cultivades...
____________________________________________________________________
n) La introducci duna tesi doctoral t que tindre unes caracterstiques especials que la diferencien de
les introduccions daltres texts cientfics.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

39
13. Ompliu els buits de les frases segents amb les formes verbals corresponents als usos dels verbs.
a) Nosaltres li _______________ (DUR) el berenar cada vesprada.
b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, _______________ (OBEIR) sense piular.
c) La mare vol que vos _______________ (BEURE) el suc.
d) No _______________ (OMPLIR) el pitxer fins que ell no et done perms.
e) Els alumnes _______________ (PRETENDRE) aprovar sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien
ben difcil.
f) Ahir _______________ (SER) el primer dia que tu _______________ (ADONAR-SE) de la situaci.
g) Al dia segent de la festa, la ciutat _______________ (OFERIR) un aspecte diferent.
h) Vam arribar tard perqu ens _______________ (nosaltres) (CONFONDRE) de carretera.
i) Jo abans _______________ (VIURE) al costat de sa casa, per no la conec.
j) A causa daquella calor tenem la sensaci que el temps no _______________ (TRANSCRRER)
aquell estiu.
k) Ell va aconseguir que nosaltres l_______________ (INTRODUIR) en la fbrica.
l) Ja et vaig avisar que no _______________ (VEURE) estes pellcules.
m) Si _______________ (VIURE) com jo et vaig aconsellar no et passaria aix.
n) No magradaria que tu o els teus amics _______________ (VEURE) aquell espectacle.
o) Em posaria molt content si vosaltres _______________ (CREURE) en mi.
p) Lautor demanava als lectors que _______________ (REMETRES) a les instruccions.
q) Si li fas una miqueta de companyia li _______________ (INFONDRE) nims.
r) _______________ (a mi) (ESCRIURE) la teua opini sobre el que et _______________ (DIR) Joana
en la carta.
s) Si _______________ (vosaltres) (LLEGIR) tots els dies no _______________ (TINDRE) problemes
de comprensi.
t) Pot ser que aquell home _______________ (DIRIGIR-SE) cap a la parada de lautobs.
u) Si _______________ (PERDRE) el tren, aniria a buscar-te amb el cotxe.
v) Quan el xiquet _______________ (CRIXER) ens comprarem una casa nova.
w) Quan es _______________ (COSIR) b el bot de la camisa ja li ensenyar a fer ms coses.
x) Si jo _______________ (HAVER) sabut que era tan complicat resoldre el problema, no lhauria plantejat.
y) Vosaltres, per si de cas, no _______________ (REMOURE) res.
www.bullent.net

40
Verbs pronominals i no pronominals

a. A continuaci hi ha una relaci de verbs pronominals que, en laccepci que sindica, han danar acompanyats de pronoms necessriament:
acabar-se
aprimar-se
desdejunar-se
despertar-se
engreixar-se
entrenar-se
imaginar-se
menjar-se
passar-se
pensar-se
prendres
riures
Consumir del tot.

No mhe acabat (*he acabat) el dinar.
Fer-se prim, flac.
Fer esport no taprimar (*aprimar) molt.
Prendre el desdejuni.
Em desdejune (*Desdejune) amb suc de taronja cada dia.
Cessar de dormir o destar adormit.
Mhe despertat (*He despertat) en sentir el soroll.
Esdevenir gras.
Com sha engreixat (*ha engreixat) des del part!
Preparar-se fsicament.
Si sentrena (*entrena) cada dia guanyar el campionat.
Suposar.
Simaginen (*Imaginen) que guanyaran les eleccions de nou.
Ingerir la totalitat o una part.
Sha menjat (*Ha menjat) tot lentrep.
Acompanyat de certs adverbis.
Tho has passat (*Ho has passat) b?
Creure.
Em pensava (*Pensava) que aix era impossible.
Adoptar una actitud.
Sha pres (*Ha pres) malament ladvertncia.
Burlar-se.
Es riu de mi perqu vull aprendre suahili.
b. En canvi, hi ha un grup de verbs no pronominals en laccepci en qu els usem ac, que solem acompanyar dalgun pronom incorrectament:
baixar
callar
caure
conixer
coure
estar
fumar
marxar
olorar
omplir
passar
www.bullent.net
Anar de dalt a baix.

Vaig baixar (*Em vaig baixar) de lautobs lltim.
Deixar de dir, guardar silenci.
s millor que callem (*ens callem) si no volem que senfade.
Anar a parar a terra.
Van caure (*Es van caure) de la moto tots dos.
Tenir una idea dalguna cosa.
Conec (*Em conec) tot Valncia.
Sofrir una transformaci pel foc.
Larrs ha cuit (*sha cuit) molt b.
Romandre durant un temps en un lloc.
Va estar (*Es va estar) mig dia esperant.
Aspirar el fum.
Fuma (*Es fuma) un cigar els dies de festa.
Partir dun lloc.
Vaig marxar (*Em vaig marxar) sense acomiadar-me.
Sospitar.
Ja olorvem (*ens olorvem) que hi havia un engany.
Omplir el pap, el ventre, la panxa.
Ompli (*Omplit) la panxa i vs-ten!
Transcrrer el temps.
El temps passa (*es passa) volant els diumenges.
41
prendre
quedar
riure
saber
tmer
www.bullent.net
Transportar-se a un lloc.
No vingues, jo passar (*em passar) per loficina.
Consumir.
Prendr (*Em prendr) un tallat i continuar treballant.
Tornar-se, esdevenir.
Les Corts van quedar (*es van quedar) en silenci.
En totes les accepcions llevat de burlar-se, menysprear.
Reia (Es reia) com un boig. Es riu de mi sempre.
Posseir la cincia dalguna cosa, conixer.
Sabem (Ens sabem) el valenci correctament.
Pensar que alguna cosa desagradable ha docrrer.
Ja temia (*em temia) que mho preguntaries.

42
14. Subratlleu els errors de les frases segents (alerta als usos dels verbs) i corregiu-los.
a) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot anar-hi mai
perqu els fan a lestranger.
____________________________________________________________________
b) Potser que li concedisquen la beca destudis universitaris que tant havia desitjat, encara que li han
dit que dac a quinze dies li ho notificaran.
____________________________________________________________________
c) Van comenar les obres al gener, acabant-les al juny tal com havien proms als propietaris de ledifici.
____________________________________________________________________
d) Dhaver-ho sabut, hauria solucionat el problema. Entre uns i altres, no shan aconseguit tots els objectius prevists i hem perdut diners.
____________________________________________________________________
e) s lanomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el mn generat per lordinador i
manipular uns objectes que noms existixen en la memria.
____________________________________________________________________
f) El president de lassociaci va fer una reuni ahir als socis avisant-los que no disposen de pressupost
per a lany segent.
____________________________________________________________________
g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes atacaren violentament lenemic, aconseguint fer-lo recular
huit quilmetres. No obstant aix, perderen la guerra.
____________________________________________________________________
h) Els vaig dir que no era precs que macompanyaren a la reuni, per ells van insistir i, finalment, van
vindre.
____________________________________________________________________
i) No era precs preguntar res, ara tenia la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins al final.
____________________________________________________________________
j) Enguany esperem tindre ms sort i eixir de viatge. Lany passat no vam poder viatjar. Quan ho tenem tot preparat, el meu fill es va caure de la moto i es va trencar un bra.
____________________________________________________________________
k) He escrit una redacci explicant les caracterstiques ms importants dels monuments funeraris
corresponents als faraons de la IV dinastia de lAntic Egipte.
____________________________________________________________________
l) Serien les onze de la nit quan vam pujar al terrat, tots estvem emocionats i expectants. Vam vore
passar el cometa Halley.
____________________________________________________________________
m) Lobjectiu de la pellcula s el fer passar una estona agradable als espectadors.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

43
TEMA 24: ELS ADVERBIS

a. Ladverbi b es converteix en ben quan precedeix un adjectiu, un participi o un altre adverbi.
Ho van projectar b, i per aix est ben fet [participi].
I la forma malament es transforma en mal.
Ho van projectar malament, i per aix est mal fet [participi].
b. Un dels valor de adverbi com s de la mateixa manera que, i denota equivalncia o igualtat.
El capit de lequip sentrena com un jugador ms.
Per si afegim la preposici a, com a equival a en qualitat de, en concepte de.
Ell va protestar com a capit de lequip.
c. No s correcte el gerundi corrent en comptes de ladverbi corrents.
Acabeu lexamen corrents (*corrent); si no, no el podreu lliurar dins del termini.
d. Ladverbi quan, que significa en quin moment, en quina poca, no sha de confondre amb el quantificador quant (i quants, quanta, quantes), que indica quina quantitat, un cert nombre.
Conv saber exactament quan (*quant) van ocrrer els fets.
e. Ladverbi mentrestant significa durant el temps en qu passa una cosa, i no sha de confondre amb la
conjunci mentre, que introdueix una proposici.
El criticaven durament; ell callava, mentrestant (*mentre).
f. Ladverbi de dubte potser reclama el verb en indicatiu, no en subjuntiu.
Potser sabr (*spia) explicar-ho b [sabr: fut. imp. ind.].
g. Sha de distingir ladverbi pertot, que indica en tot lloc de per tot.
Hi havia papers pertot (*per tot).
h. Cal no confondre ladverbi enlloc, que significa en cap banda, amb en lloc (en comptes).
No he pogut trobar la llibreta enlloc (*en lloc).
i. Cal evitar calcar del castell algunes locucions adverbials incorrectes:
*a tota pressa
*al per menor
*A dures penes
*ni fu ni fa
*de quant en quant
*ser lo de menys
*menys mal que
*hui per hui
www.bullent.net
a corre-cuita
a la menuda
amb prou faenes
ni fred ni calor
de tant en tant
no tenir importncia
sort (encara) que
ara com ara:
mentre no canvien les coses
*al tuntn
*al per major
*de par en par
*poc a poc
*ja ser menys
*tirar de menys
*de quan en quan
*hui per hui

a la babal
a lengrs
de bat a bat
a poc a poc
no ser tant
trobar a faltar
ara i ads: de tant en tant, sovint
ara per ara:
en aquest moment si ms no
44
ACTIVITATS
Anem corrents, que es fa tard.
Continuaren tan amics com sempre.
Dna-li sis euros com a paga i senyal.
El va cridar, tot esperant que li contestara.
El vaig trobar tot feli.
Sha comportat molt malament amb mi.
Va parlar com a president de lentitat.
malament
adv. No gens b.
____________________________________________________________________
com
a. adv. De la mateixa manera que.
____________________________________________________________________
b. com a En qualitat de.
____________________________________________________________________
c. com a En concepte de.
____________________________________________________________________
tot
a. adv. [concorda generalment amb ladjectiu que modifica] Completament.
____________________________________________________________________
b. adv. [invariable davant dun gerundi] Mentres.
____________________________________________________________________
corrents
adv. Molt de pressa.
____________________________________________________________________
2. Completeu els buits amb els adverbis anteriors:
a) El negoci va ____________, estem arrunats.
b) Ens va rebre ____________ alcalde.
c) Estava ____________ trencada.
d) Tot mix ____________: tinc mala sort.
e) Va fer ____________ si no lhaguera vist.
f) Vine ____________, que van a tancar ja.
www.bullent.net

45
3. Completeu els buits de les frases que hi ha ms avall amb els adverbis segents:
pertot
adv. En tot lloc, a tot arreu.
enlloc
adv. En cap banda. Lhan vist mai enlloc?
amunt
adv. En direcci de baix a dalt, dun lloc a un altre de ms alt. Has danar carretera amunt.
avall
a. adv. En direcci de dalt a baix, dun lloc ms alt a un altre de ms baix. Els xics corren avall.
b. adv. [adjuntat a un substantiu, posposant-shi] Passejar riu avall.
endins
1. adv. En direcci a linterior duna cosa des de la perifria.
2. adv. Ms o menys lluny en esta direcci. Mar endins.
quan
adv. En quin moment, en quina poca. Quan s el teu aniversari?
mentrestant
adv. Durant el temps en qu passa alguna cosa.
fins
adv. Expressi ponderativa amb qu es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all que afirma.
potser
adv. Denota la possibilitat dall que es diu.
a) Arreplega les coses, ____________ acabar de vestir-me.
b) Des de ____________ eixiu junts?
c) El teatre es troba dos carrers ms ____________: sha de baixar, per tant.
d) Ens vam enfilar costera ____________.
e) Hi eren tots, ____________ els ms menuts.
f) No trobaren el lladre ____________.
g) ____________ vindr dem: per no ho puc assegurar.
h) No fiques el sucre tan ____________ que em costa trobar-lo.
a) Tots sabem que era prcticament impossible que una embarcaci de vela tant frgil suportara els
embats del mar.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) Ha telefonat Carme per a comunicar-vos que la reuni no s hui sin dem i, adems que ella no pot
acudir-hi, per ha delegat en el seu marit.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

46
c) El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; vindr el secretari del director com representant del
sindicat
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Si et trobes tan mal com dius, per qu no vas al metge i que et faa una revisi mdica?
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) Els connectors funcionen com a uns senyals visuals per al lector, ja que marquen explcitament la
distribuci de les idees al llarg del text.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) s lanomenada realitat virtual, que consistix a submergir-se en el mn generat per lordinador i manipular uns objectes que no ms existixen en la memria.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Lalleujament li va arribar poc a poc a mesura que laire li omplia els pulmons.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) El patinador es movia per la pista de gel suau i lentament amb moviments duna gran elegncia i precisi.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
i) Durant lltima mitja hora els caadors havien de prescindir totalment de la paraula, usant el gest com
nica forma de comunicaci.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
a) He sentit comentaris respecte daix i crec que degueren aprovar les dos a lhora.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) El cap de lempresa va morir i no tenia fills, i encara que tenia nebots, com que es van portar molt
mal amb ell, no els va deixar ni un euro.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) He arribat a temps perqu el tren amb el qual viatjava anava molt a pressa i no feia parades.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Desprs de lesfor i destudiar tan deus estar molt content del resultat dels exmens.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

47
e) Marta sho ha pres molt mal; jo crec que li ho havies dhaver dit duna altra manera.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Pot ser que li concedisquen la beca destudis universitaris que tan havia desitjat.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) No hi ha poblaci amb una certa presncia que no organitze un festival destiu. Estos festivals simposen com a un complement a loci estiuenc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Davant de mi hi ha un estudiant. T ganes de xarrar, per pot ser dubta del seu francs.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
www.bullent.net

48
TEMA 25: LES PREPOSICIONS

a. Normativament, cal suprimir les preposicions a, amb, de i en davant de la conjunci que.
Sha acostumat (*a) que treballem en grup.
No hi ha prou (*amb) que hgem fet el treball.
b. Les preposicions a, amb, de i en es redueixen a de i a davant dinfinitiu.

Confia de (o a) tenir sort en la loteria, estem dacord a (o de) fer la proposta.
c. En general, el complement directe sintrodueix sense cap preposici, encara que es referisca a persones o siga un nom de persona.
he vist (*a) la teua amiga.
Per usarem la preposici a quan introdueix un pronom personal fort (mi, tu, ell/ella...).
li he comentat a ell el problema.
d. Davant de topnims cal usar sempre la preposici a.
Vaig a la Vila Joiosa, visc a Dnia.
e. Les estacions, els mesos i les parts del dia demanen la preposici a.
A lestiu, a juny, a la vesprada.
f. Davant dun infinitiu usarem sempre la preposici per si indica a causa i amb lobjectiu de; i la frase s
substituble per una oraci causal introduda per la conjunci perqu + voler.
Estudiem per aprovar lexamen [o: Estudiem perqu volem aprovar lexamen].
g. En les expressions de lloc o de temps cal utilitzar fins en el cas que, si no anara aquesta preposici no
nhauria danar cap altra.
No sabrem el resultat fins dem [No sabrem el resultat dem].
Per haurem dacompanyar fins de la preposici que requeriria lexpressi en la frase semblant.
Van acompanyar el detingut fins a la comissaria [... detingut a la comissaria].
h. Hi ha un grup dexpressions en qu fem servir inadequadament alguna preposici en comptes daltres:
*A
cuina de (*a) gas
rdio de piles
planxa de vapor
anar de pressa
el compte en descobert
passar en net
fer per fora
caminar de quatre grapes
www.bullent.net
vehicle de motor
avi de reacci
embarcaci de vela
por de represlies
prendre-sho de broma
saber de cincia certa
amb molta honra

*EN
de (*en) seguida
avantatja de molt
ho diu mig de broma
de complicitat amb
de conformitat amb
obrar de connivncia
un pis de propietat
pollastre amb salsa
t seguretat de si mateix
49
*PER
de (*pel) moment
presentar-se de (*per) sorpresa
de (*per) poc [caus, tespatles...]
[atropellar] dun (*per un) pl
seguir [una cosa] de (*per) crits
anar a (*per) compte i risc
haver-hi a (*per) dotzenes
prendre inters en (*per) una cosa
ser respectat de (*per) tothom
no ser conegut de (*per) ning
ser nociu a (*per a) la salut
anar dac i dall (*per ac i per all)
*AMB
despeses a (*amb) crrec de
en (*amb) relaci amb
en comparaci (*amb) del que
viure en (*amb) lestretor
nixer en (*amb) bona estrella
a (*amb) exclusi de
respecte a (*amb respecte)
i. Hem devitar ls dalgunes locucions prepositives calcades daltres llenges:

*de lordre de
*en aras de
*en base a
*per la via de
www.bullent.net
prop de
per a
partint de
per mitj de
Ens han visitat prop de mil persones.

Cal ser discrets per a evitar suspiccies.
Partint dels acords, ho haurem de pagar.
Volen solucionar-ho per mitj duna llei.

50
ACTIVITATS
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions amb aquestes expressions, que en serviran dexemple:
Al tocar les dotze campanades, sencetar el nou any.
Amb el teu germ no hi ha res a fer: sempre fa el que li dna la gana.
De hui en una setmana.
En ser les sis, anirem a comprar.
Es va encabotar a vindre.
Intenta sobreposar-se a la tristesa.
Jo et mirava a tu.
Perdoneu-vos els uns als altres.
Sobre aix, no tinc res a dir.
Va fer un regal a la seua neboda.
a
1. prep. Introdux el complement preposicional dobjecte en una srie de verbs (com ara accedir, contribuir, excitar, procedir, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, atrevir-se, dedicar-se, negar-se, decidirse, etc.).
____________________________________________________________________
2. prep. Introdux el complement indirecte.
____________________________________________________________________
3. a. prep. Introdux el complement directe representat per un pronom personal fort.
____________________________________________________________________
b. prep. De manera excepcional, introdux el complement directe en aquelles estructures en qu ls de la
preposici s necessari per a evitar que el context resulte ambigu.
____________________________________________________________________
4. prep. En concurrncia amb larticle definit i precedint un infinitiu, expressa relacions circumstancials que
denoten precedncia immediata o causa.
____________________________________________________________________
5. prep. Introdux els infinitius que depenen de verbs que regixen les preposicions a o en davant dun substantiu.
____________________________________________________________________
6. a. prep. Introdux infinitius en funci de rgim dun substantiu o del pronom res en construccions que
signifiquen per, pendent de
____________________________________________________________________
b. no haver-hi res a fer No tindre soluci.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

51
en
1. prep. [en relacions circumstancials de temps] En correlaci amb de, expressa al cap de quin interval
ocorrer lacci.
____________________________________________________________________
2. prep. Davant dun infinitiu, expressa relacions circumstancials que indiquen procedncia immediata o
casualitat.
____________________________________________________________________
2. Completeu els buits de les frases de ms avall a partir de fins, acompanyat, si cal daltres elements:
fins
1. a. prep. Introdux la designaci dall que s el terme on alguna cosa arriba sense sobrepassar-lo, sovint
formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment amb a.
b. prep. En proposicions en qu s expressada labstenci, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en qu alg passar a fer-la, podr fer-la, etc.
c. prep. En expressions de comiat, indica el moment en qu una persona compta, espera, etc., retrobarse amb la persona de la qual sacomiada.
d. fins que Introdux proposicions temporals.
2.a. adv. Expressi ponderativa amb qu es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all que
afirma.
b. fins i tot Fins.
a) Anirem amb tren ________ Xtiva. (fins 1.a)
b) ________ dem! (fins 1.c)
c) ________ ballrem.(2.b)
d) Hi eren tots, _______ els ms menuts. (2.a)
e) No es pot votar ________ que no shan complit els dhuit. (1.d)
f) No ho podr fer ________ la setmana que ve.(fins 1.b)
3. Completeu els buits de les frases de ms avall a partir de fins, acompanyat, si cal daltres elements:
per
1.prep. Indica el temps durant el qual o en ocasi del qual t lloc lacci.
2. a. prep. Indica a causa de.
b. prep. Indica la finalitat amb qu es fa una cosa.
3. prep. Indica all en consideraci a qu.
4. a. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) la destinaci.
b. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) lobjecte.
c. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) la direcci.
a) A les huit ix un tren ________ Madrid. (4.c)
b) Em castiguen, per no s ________ quines faltes. (2.a)
c) s molt alt ________ ledat que t. (3)
d) Havia vingut ________ saludar-la. (2.b)
e) Hi ha una carta ________ teu germ. (4.a)
www.bullent.net

52
f) No servix ________ que dieu. (4.b)

g) ________ gener fa ms fred que ________ desembre. (1)
h) Vam anar a Girona ________ vore el nostre germ. (2.b)
4. ACTIVITAT DAVALUACI. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los:
a) Dijous passat vam visitar lexposici de cermica que va organitzar lAjuntament dAlcalal. Ens va
convidar lartista, que tenia molt dinters en qu vrem lobra.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) I no obstant, estava convenut de qu si tornava arrere en el temps, de nou sentiria el mateix odi.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) Recorde prou b tot el que vaig fer des de que vaig acabar en linstitut fins larribada al cine.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Darrere de la taula vaig vore al jutge, a un costat el fiscal, davant dells i assentat, jo.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) Lexercici de pressi consistix en fer un moviment de fora amb els braos o amb les cames, des del
cos cap a fora.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) El director del collegi ha anat classe per classe avisant-nos de qu si volem anar al viatge s necessari que portem una autoritzaci paterna.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Vam eixir dexcursi un mat plujs doctubre. Els camins per on anvem estaven plens de fang. Vam
tardar en arribar a la zona dacampada ms de dos hores.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) En les installacions desqu, els remuntadors que transporten als esquiadors fins els punts ms elevats de les pistes constituxen un dels elements fonamentals de les estacions.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
i) Argumentar crticament consistix en exposar una srie coherent de raons, dafirmacions o de fets que
donen suport a un punt de vista.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
www.bullent.net

53
a) El poble on vaig estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost. El programa
de festes era molt complet: de mat, cercavila; al migdia, paella popular, i per la nit, actuaci musical.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) Dac a pocs dies vorem als nostres cosins, que fa molt de temps que no els hem vists.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) s lanomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el mn generat per lordinador i
manipular uns objectes que noms existixen en la memria.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no hi havia cap ra per a sentir-se intranquil, per la
memria sobstinava en enviar-li records que tiraven per terra el seu esfor.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) Les petges eren molt recents, un senyal inequvoc de que el tigre acabava de passar per all.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i desde que li van confiscar els quadros no havia tornat a pintar ni a exposar en cap galeria.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Lltim dia que vaig parlar amb ell estava buscant desesperadament al seu gendre perqu lacompanyara a ladvocat i li arreglara uns papers de lempresa.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Ernest, obsessionat en conixer el pintor, es va assabentar que Carles, que estudiava Belles Arts,
lhavia visitat uns dies abans.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
i) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot anar-hi mai
perqu els fan a lestranger.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
a) Els professors dEducaci Fsica de les escoles estan tamb molt illusionats en esta iniciativa.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
www.bullent.net

54
b) He escoltat la predicci del temps per la rdio i han dit que dem plour en Valncia i que les comarques interiors tindran sol.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el ms bona persona, per no era
la classe dhome que podia atraure a Mireia.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) La conclusi final de lestudi realitzat per lequip investigador ha sigut que no hi ha constncia de qu
esta civilitzaci deixara cap petjada en la pennsula Ibrica.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) No paraven de discutir i de contar-se coses fins a que els vaig cridar latenci perqu no em deixaven escoltar al conferenciant.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Ara tinc la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins el final.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Fra com fra, progressivament fins arribar a lestiu, estvem ms hores al carrer.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Les parets daquells pisos eren com paper de fumar. No calia fer massa esfor per assabentar-nos
de la vida aliena.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
www.bullent.net

55
TEMA 26: LES CONJUNCIONS

a. La conjunci adversativa sin (que) introdueix una afirmaci en oposici a alguna cosa que shavia
negat abans.
No s Francesc, sin Joan.
No voldr collaborar, sin que soposar.
Aix cal, distingir-la del grup si no format per la conjunci condicional si i la negaci no.
Aproveu-ho, si no senfadaran [en cas que no ho aproveu, senfadaran].
b. La conjunci doncs indica que loraci que introdueix s una conseqncia de lanterior.
Plou? Doncs no anirem al teatre [plou (causa): (conseqncia) no anirem al teatre].
Per tant, no podem usar doncs per a expressar la causa, que es pot introduir per mitj de la forma perqu.
No anirem al teatre perqu (*doncs) plou.
c. La conjunci que s tona sempre, i per tant, no du accent grfic.
Estic segur que han comprat un cotxe.
A diferncia del relatiu qu quan va darrere duna preposici.
Magrada el cotxe de qu em parlaves.
I de linterrogatiu qu precedit o no de preposici.
No s qu has fet amb els diners.
d. La conjunci mentres (o mentre) indica durant el temps en qu.
Mentres llegiu el text, subratlleu les idees principals [durant la lectura del text].
Per la locuci mentres que (o mentre que) expressa oposici entre dues accions.
Jo faig molta feina, mentres que (*mentres) tu no treballes gens [.... per tu no treballes gens].
e. No s correcta la conjunci *per a que i cal substituir-la per alguna conjunci final com perqu.
Tinc lescrit preparat perqu (*per a que) el tradusques.
No obstant aix, s correcta la combinaci per a qu formada per la preposici per a ms linterrogatiu qu.
Per a qu han servit tants esforos?
f. No podem usar doncs (ni menys encara el castellanisme *pues) per a expressar la causa.
El poble est content ja que (*doncs) no sesperava el seu canvi dactitud.
g. La conjunci posat que t valor condicional.
Posat que isca el sol, anirem a passejar [o en cas que].
www.bullent.net

56
Per no t valor causal.

Votar en contra ja que/perqu (*posat que) crec que la proposta no s bona.
h. Cal substituir algunes formes i locucions usades incorrectament:
INCORRECTES
pues
pues
noms
segons, conforme
en tant que
de, com
CORRECTES
ja que, perqu
doncs
aix que, a penes...
a mesura que
fins que
si
sempre i quan
amb tal que
a no ser que
a poder ser
a ser possible
ms b
sempre que
amb la condici que
llevat/tret que
si pot ser
si s possible
ms prompte/aviat
www.bullent.net
EXEMPLES
No vol declarar en el judici, perqu (*pues) s culpable [o ja que].
No vol declarar en el judici? Doncs (*Pues) el declararan culpable.
Aix que (*Noms) el van proclamar guanyador, ho va celebrar.
A mesura que (*Segons/*Conforme) passa el temps, es perd lesperana de recuperarla.
No comenceu la sessi fins que (*en tant que) no arribe lalcalde.
Si ho haguera (*Dhaver-ho) ents, hauria fet b les activitats.
Si no acudeix (*Com no acudisca), es quedar sense les entrades.
Et passar els apunts sempre que (*sempre i quan) no els deixes a ning.
Et deixar el programari, amb la condici que (*amb tal que) mel tornes prompte.
No acabarem lobra, llevat que (*a no ser que) vinguen a ajudar-nos.
Si pot ser (*A poder ser), canvia la resoluci.
Si s possible (*A ser possible) anirem hui al cinema.
No redacta molt b, ms aviat (*ms b) escriu malament [o ms prompte].

57
ACTIVITATS
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions amb aquestes expressions, que en serviran dexemple:
Mentres fas el dinar, arreglar la casa.
Mentres que tu perdies el temps, ell es va traure la carrera.
No ens vols ajudar?; doncs no ho farem!
No ha eixit perqu plovia.
No ho negue, sin que em reafirme en el que he dit abans.
No vol treballar sin estudiar.
No volia sin viatjar.
Tanqueu-ho tot b si no hi entrar la pols.
Tho dic, perqu li ho faces saber.
sin
1. conj. Conjunci adversativa que, davant dun membre duna proposici, designa que all que es nega
tocant a un membre precedent, safirma del membre precedit de sin. No vindr hui sin dem.
____________________________________________________________________
2. no... sin Tan solament, no... ms que, no... excepte. No feia sin riure.
____________________________________________________________________
3. no solament... sin No menys... que. Visitaren no solament Elx sin tota la comarca.
4. sin que Introdux una afirmaci en oposici a all que sacaba de negar.
____________________________________________________________________
si
1. a. conj. En el cas, considerat possible, en qu. Si tafanyes encara pots arribar-hi dhora.
b. conj. Introduint proposicions que fan de complement dun verb que expressa dubte, interrogaci. Encara
no s si enguany tindr vacacions.
2. a. conj. En el cas, merament suposat, en qu (amb el verb de la proposici principal en condicional). Si
volgueres fer-ho, ella sempre tho agrairia. Si poguera anar-hi! Si haguera pogut trobar-lo!
b. si no En cas que no ocrrega o es faa aix.
____________________________________________________________________
doncs
1. conj. Conjunci que denota la conseqncia o conclusi dall que precedix. Tot A s B; tot B s C;
doncs, tot A s C.
____________________________________________________________________
perqu
1. a. conj. Introdux una oraci subordinada en qu es diu el motiu, la causa. No ho pot fer, perqu no t
temps.
____________________________________________________________________
b. conj. Introdux una oraci subordinada en qu es diu el fi o objecte de lacci expressada en la proposici principal.
____________________________________________________________________
2. m. Ra per la qual. No et sabria dir el perqu.
www.bullent.net

58
mentres / mentre
1. conj. Durant el temps en qu.
____________________________________________________________________
2. conj. Suposant que, posat cas que, si. Mentres aix siga aix, pots comptar amb mi.
3. mentres que Expressi adversativa usada per a contraposar dues accions.
____________________________________________________________________
a) El teu projecte ha tingut un gran xit per qu les dades tcniques que hi apareixen estan molt ben
explicades
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) Deixars el llibre a Marc per a que el llija; si no tel torna, no lin deixars cap ms.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) El xiquet de Robert no feia ms que plorar per qu corrent darrere del seu gat ha entropessat i ha
caigut damunt de lanimalet.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) El panorama actual s una hbil teranyina que convertix eixa organitzaci no en un receptor, si no
en dispensador de carnets de bona conducta.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) He parlat amb Nria i mha comentat que podr pagar el rebut sin li costa ms de dos-cents euros.
Li he dit que tu tenies diners.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Si vols que et diga la veritat, jo aix no ho negue, si no que em referme en les declaracions que acaba
de dir linterlocutor del programa.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Sha comprat una ferramenta i el pobre no sap per a qu servix per qu no li ho ha explicat ning.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Supose que no ho va dir seriosament, si no ms prompte amb un punt dironia. El cas s que la conversaci va derivar cap a nosaltres, perqu la mare sempre agafa les oportunitats al vol i jo intua des
de feia dies que men volia parlar.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
www.bullent.net

59
a) El veler va naufragar degut a la tempestat: tots sabem que era prcticament impossible que una
embarcaci de vela tan frgil suportara els embats del mar.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) Ha telefonat Carme per a comunicar-vos que la reuni no s hui si no dem i, a ms, que ella no pot
acudir-hi, per ha delegat en el seu marit.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; vindr el secretari del director com a representant del
sindicat i portar els impresos per a qu els ompliu i els envieu a lempresa.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Conforme creixem, tamb sens desenrotllava la picardia i vam descobrir la manera danar tots els
dies al parc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) Maria va pujar al pis perqu li donaren el llibre, mentres que el seu germ lesperava en la vorera
denfront.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Hi ha qui diu que els signes de puntuaci no sn si no un obstacle important per a la lliure expressi,
una espcie de profilctic de la paraula i, per tant, del pensament.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Des de la setmana passada tot est a punt per a la festa; per sin pots vindre, telefonam.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Els esdeveniments anaven succeint conforme anaven apareixent noves situacions que els feien ms
insostenibles.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
a) s possible que comprengues el per qu desta situaci que a molts jvens els costa dacceptar, per
preferisc que estigues preparat per a tot all que ha de vindre.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) En aguaitar a la cambra, conforme els meus ulls sacostumaven a la foscor, vaig poder descobrir que
tot continuava com mhavia dit el meu amic: les caixes, el bagul, la taula, etc.
____________________________________________________________________
www.bullent.net

60
c) Si hi ha alguna cosa estranya, no s en el meu interior, si no fora de mi, en lenigmtic gravat que
acabe de fotografiar, en un nou intent de deixar constncia duns canvis que han de tindre alguna
explicaci.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) De no haver sigut per ma mare, un diumenge que la vaig veure pel passeig, amb un vestit i sabates
de mudar, no lhauria reconeguda.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) A pesar de qu Anna ens avisava que de seguida es faria de nit, Isabel i jo volem continuar mostrant als meus amics una casa de camp abandonada on podem deixar els gats que ja shavien fet
un poc ms grans.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Fra com fra, progressivament fins a arribar a lestiu, estvem ms hores al carrer, doncs allargava
el dia i feia goig planejar jocs i activitats.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Desprs de llargues hores despera, la direcci de lespectacle va obrir les portes del teatre per a qu
entraren els espectadors i comenara la funci.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) En tant que escoltar i parlar angls s la millor manera daprendrel, els estudiants creuen que el
podran dominar si nestudien la gramtica.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
www.bullent.net

61
EXPRESSIONS DE REPS
Trieu lexpressi correcta dentre les que us proposem en negreta:
1.
La poesia dAusis March, rica com s en / amb idees, fa escasses concessions a la forma. Lexpressi elegant no t
per / per a ell cap valor. Un dels seus trets ms caracterstics sn les comparacions, basades en experincies personals,
descassa concessi gratuta a la tradici literria. Aix / Aixina, el mar tempestus, lexperincia militar, lanimalogia, els
metges i les malalties, formen un alluvi dimatges amargues i tristes, dignes del seu estat dnim aturmentat / turmentat. El tractament que rep / recibix la dona suposa el trencament de la corba ascendent que, des dels trobadors fins als
/ fins els poetes del Renaixement itali, havia carateritzat el to idllic de la dama en la poesia. Per a March, la dona s un
ser b / ben real, no una entelquia idealitzada, que no atrau el / al poeta per la seua bellesa fsica, si no / sin per lenteniment.
2.
Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no veia lhora danar-sen / danar-se de lescena destes faltes, i
recordant qu / que el seu pare havia tornat una vegada de lesglsia degut a / a causa d alguna malaltia de poca
importncia, enmig del salm segon, ni tan / tant sols va gosar fer-se una bossa amb roba per / per a canviar-se. Vestit
tal com anava, va fugir de les portes paternes, trobant-se / i es va trobar amb laire fresc i el tnue sol de primavera i el
gran silenci sabtic de la ciutat, que era noms / no ms interromput pels grallats dels crvids. No hi havia / nhi havia
una nima a la ciutat. Amb / En esta intimitat a laire lliure i amb la sensaci de fugida, Joan s / es va animar de nou i
amb una pattica sensaci de comiat, incls es va aventurar cam dalt / amunt i va romandre / permanixer dret una
estona, com a / com una rara au a les portes dun parads estrany, per loest de lesglsia de Sant Jaume.
3.
Lobertura porturia de Dnia ha sigut un dels motius principals pels que / quals esta poblaci sha convertit en una
ciutat de turisme selectiu, lluny de la massificaci asfixiant daltres punts de la costa valenciana.
Si som capaos de traurens / traure-mos de damunt la visi esmussada per la / pel costum de viure ac tota la vida,
comprendrem lalegria infantil dels forasters que es desdejunen / desdejunen o prenen el vermut en una terrassa qualsevol deste poble quan / quant encara no han ni brotat els seus esplndids pltans. s una terra cobejada i admirada. I
nhi ha / hi ha bones raons. Venint / Vinguent del fons de la nit i del fred, el viatger senlluerna davant del dol tast de la
primavera a la vora duna mar somrient i tranquila / tranquilla, hellnica. La freqncia de punts poblacionals que cobrixen els mapes de la Marina Alta no s debades. No sn els deserts ni els paisatges habitats per les plaques glacials els
que propicien lassentament hum. Tampoc no el / ho posen fcil els territoris mitjans.
4.
Si b / be s cert que durant el perode / periode anomenat Decadncia es produix / produx un debilitament de la
consciencia / conscincia lingstica collectiva i que la producci dobres literries cultes escasseja duna manera alarmant, la literatura popular mantn / mant una vitalitat excellent, com tamb ls quotidi de la llengua entre la poblaci.
No obstant aix, cal / s precs reconixer que assistim a una srie de fenmens que permitixen / permeten parlar duna
verdadera decadncia cultural. Aix, s ben simptomtica lactitud dels nostres humanistes ms illustres que comencen a
elaborar les seues obres filosfiques i religioses en llat; tamb sn constatables loblit / lolvit progressiu dels nostres clssics i el prestigi creixent de la literatura castellana, que ara es troba en plena puixana.
5.
Es va tindre que / haver de parar al rebedor i mentrestant / mentres penjava labric una necessitat imperiosa el / li
va obligar a girar-se. Davant tenia lespill. Bisellat. Tacat. Amb un marc de caoba rematat per una garlanda de flors i de
fulles. Confessava el que / que no havia sentit mai la necessitat dencantar-se davant dun espill. Fra / Fora del temps
dafaitar-se o b / be quan anava a casa del sastre. Per aquella nit es va mirar quedant-se / i es va quedar encantat
un moment; no amb / en la seua imatge sino / sin amb alguna cosa / algo que havia / hi havia dins. La seua cara,
deia, no era armoniosa / harmoniosa; el front massa alt, les galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En lespill,
www.bullent.net

62
una miqueta cap a la dreta, van aparixer uns ulls duna fixesa inquietant com a / com aquells del gat de la placeta. Ms
grans que els dell, menys separats, amb el blanc ms geners. Sentia, i s lo / el que ms va anguniejar-lo, que eren els
seus ulls sense que foren / ho foren.
6.
Els resultats que sobtenen sn molt sorprenents, per, majoritariament / majoritriament, es deuen a mera diligncia i activitat. Quan / Quant estes qualitats no sn eficaces, safonen / se nafonen els esquemes. Vctor, per exemple,
tenia intuici / intuci i era un home perseverant. Per, degut a que / com que no tenia una ment cultivada, errava contnuament per la mateixa / la prpia intensitat de les investigacions. Quan mirava lobjecte de massa prop, debilitava la
visi. Podia vore, potser / pot ser, un o dos punts amb una claredat extraordinria, per quan feia aix, per necessitat,
perdia la visi global de les coses. Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. La veritat no sempre es troba
dins dun pou. De fet, pel que / pel qu fa al coneixement de ms importncia, estic convenut que la veritat s sempre
superficial. La profunditat est a les valls en les que / on la busquem, no als cims de les muntanyes on se la troba. Les
maneres i lorigen desta classe derror estan b / ben tipificats en la contemplaci dels cossos celestes.
7.
Ferran va eixir del poble per darrere de lesglsia / lesglesia. El cam de Simat flanquejava la sequia / squia mare
que, amb les vores entapissades de crixens, serpentejava pel mig dels horts de tarongers. De quant en quant / tant en
tant, els mrgens de la squia estaven tallats per alguns estalladors, a travs dels quals / a travs de qu laigua regava abundosa / abundossa els camps assedegats. Damunt de la superfcie tranquila / tranquilla destes aiges adormides suraven els caps espantadissos dalgunes granotes que, amb un rauc agut, es / se submergien al seu pas. La fresca
pel / del mat era agradable; no obstant, pertot / per tot arreu, sendevinava el mandrs despertar de la naturalesa als
primers raigs de sol. Ja alguns passerells matiners refilaven timidament / tmidament i, per damunt de les ltimes flors,
grogues i blaves, comenava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. Ferran nestava encisat. Com en un xtasi / xtasis, li paregu que la seua imaginaci el transportava a una altra / altra poca.
8.
El ser hum i la societat en la que / en qu viu no s algo esttic / una cosa esttica, que sempre ha sigut com s
ara, ni ha sorgit de la nit al mat. Ha hagut de / Ha tingut que fer-se al / a lo llarg de molts anys. Lhumanitat / La humanitat, igual que el ser hum, ha de / deu de construir-se i desenrotllar-se. La nostra vida s / es va fent; com a / com
una narraci que escrivim cada dia com una obra que elaborem a poc a poc / poc a poc; com un cam que incessantment hi ha que / hem de recrrer, obrint-nos pas en una direcci o altra / una altra. Per aix, com en un llibre els captols finals no sentenen b si no / sin es coneixen els anteriors, com un cam, s indecs, serpenteja, retrocedix o avana
buscant una meta, un final que mai arriba, per que es desitja millor i ms cmodo / cmode que el que deixem arrere.
9.
Els sers que habitaren els boscos originriament constituren / constituiren la raa ms bella i sbia / svia que ha
existit mai. Eren immortals / inmortals i no coneixien les malalties, si b els seus cossos podien ser destruits / destruts
per lacci del foc o de lacer / del acer i, fins i tot, podien morir de pena. Es diu que anaven sempre de / a pressa envoltats duna llum estelar / estellar semblant a la resplendor de la lluna. Tenien el cos cobert dun pl atapet / pel atapeit
del color de lor filat i el so de les seues veus era variat, bell i subtil com el de laigua. De totes les arts que practicaven,
dominaven sobre tot / sobretot loratria, el cant i la poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrpids, insensibles al fred
i la / al calor. Posseen / Posseien tamb un esperit indmit / un esprit indomit, tenacitat pel / per al treball i molta
fora de voluntat. Es dedicaven a la metallrgia. La seua alada / alria oscillava entre el metre vint i el metre cinquanta
i, tot i ser mortals, tenien una mitja / mitjana de vida de dos segles i mig.
10.
El cam era estret i curt; arrancava de la carretera que condua / conduia al pavell de caa. Estava surcat / solcat de
reguerons, cobert / cubert de pedres descalades. A la banda esquerra nhi havia / hi havia el jard duna torre que a
penes es veia / vea de tant / tan tapada per cedres i xops. La tanca estava feta de llistons de fusta acabats en puntxa /
punxa lligats els uns amb els altres / uns amb els altres amb fil daram rovellat, mig dissimulats per una gran espessor de mare-selves / mareselves amb un rengle de lils darrere carregats de poms de llavors seques. A la dreta, deswww.bullent.net

63
prs de passar una font sense / sens aigua, hi havia / nhi havia el pati duna masia molt gran voltat de geranis rojos i
rosa morts de set i mig desflorits. El sol queia / caa de pl / ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles
grogues i blaves en / amb dibuixos de branques i fulles. Era just migdia.
11.
Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar a / mirar Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap als taulells de terra, uns taulells lluents de cermica color os, amb sanefes / senefes de colors cridaners. De reull / rell, en un
excs de curiositat, vaig observar les / a les dos germanes i, al creuar-me amb la seua mirada burleta, em vaig tornar a
posar com un perdigot. Estava segur de que / que alguna cosa del meu cos descobria / descobra el meu secret, alguna cosa indefinida i abstracta que em denunciava com si el duguera escrit al front. El / Ho sabien, no s com advertien que
Albertina magradava moltssim, per nestava / estava convenut: A pesar dels meus intents per a / per dissimular-la,
sentia molta vergonya. Per a / Per trencar el silenci, de nou la senyora Rosario i Matilde elogiaren la meua camisa, i esta
lloana em va alleujar un espai de temps que sem / me se feia etern. Aquella camisa, certament / crtament, cridava
latenci de tant / tan bonica com era.
12.
La distncia que separava loasi / loasis de Fes era de centenes de quilmetres. Hi havia que / Calia remuntar, de
nou, la serralada de lAtles. Els motoritzats tardarien uns dies a / en recrrer el llarg i arens cam. Amb les rodes canviades, la furgoneta podria circular molt millor. Sadheria ms a lasfalt / al asfalt, a la sorra i a la grava pedregosa / pedregossa. Fes, la capital de lartesania, del coure i del cuir, a la medina, s / es mant com a lEdat Mitjana; intramurs la vida
s complexa, dominada pel imperi / per limperi dels gremis artesans. Absolutament tot ac es decora. Pels sorollossos
/ sorollosos, acolorits i calorosos carrers, carregats dhistria, lase s lnic mitj / mig / medi de transport. Bella ciutat
que conserva lencant de la muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels socs, lalcsser i els ravals. A les principals
entrades de la medina hi havia / nhi havia un home de confiana com / com a vigilant, disfressat del / de lo que calguera: cameller, comerciant, venedor de suc de taronja, quincaller, aiguader, etc.
www.bullent.net

64
SOLUCIONS
Lxic: Doblets lingstics
1.
a) Lexplicaci s accessible tamb als que no sn
experts.
b) Els ordinadors tenen preus ms assequibles.
c) Aquest vi shaur de clarificar.
d) Intentarem aclarir el misteri.
e) Ens vam creuar a laltura de Valncia.
f) El meu fill t lalada prpia de la seua edat.
g) Lalria de ledifici s de set metres.
h) Sha comprat un nou aparell de televisi.
i) Van celebrar la victria de lequip amb gran aparat.
j) Pretn aparenar que s intelligent, per no ho
s.
k) Aparenta menys edat de la que t.
l) La planta sassecar si no la regueu.
m) La roba estesa encara no sha eixugat.
n) El nou funcionari sap atendre b els ciutadans.
o) Lalcalde diu que es va atindre a la legalitat
vigent.
2.
1. aterrar:
3. cita.
5. consegent.
7. corrent.
9. creuar.
11. data.
13. desvelar.
15. doblar.
17. dormir.
19. esborrany.
21. fons.
23. full.
25. infligir.
27. legat.
2. aterrir.
4. citaci.
6. conseqent.
8. corrents.
10. encreuar.
12. dada.
14. desvetlar.
16. doblegar.
18. adormir.
20. esborrador.
22. fondo.
24. fulla.
26. infringir.
28. llegat.
5.
a) La policia ha capturat la delinqent.
b) Cal omplir els impresos de la declaraci de la
renda.
c) El legislador no va preveure aquest problema, i,
consegentment, la llei no el soluciona.
d) Per a acabar el treball necessite un ordinador.
e) La Conselleria donar suport a les activitats que
fomenten ls social del valenci.
f) Els dos germans sassemblen molt.
g) Loposici ha instat el Govern a aprovar la llei
rpidament.
Lxic: Locucions
3.
a) Ahir es van lliurar els premis Bernat Cap de
cultura popular.
b) Em demanen un certificat mdic.
c) El metro sempre va molt ple.
d) Conv preservar el medi ambient.
e) Lhan nomenada ministra.
f) Hi ha un gran nombre de ciutadans que estan
dacord amb la nova normativa.
g) Lona expansiva ha afectat tot ledifici.
h) s bon msic perqu t bona oda.
i) Restauraran lorgue de lesglsia.
j) Planejarem el viatge detalladament.
k) El sol es pon a les set.
l) Les seues decisions sn fcils de preveure.
www.bullent.net
4.
a) reial: All que fa referncia al rei o a la reialesa.
b) rumiar: Pensar una qesti una vegada i una
altra.
c) rendible: Que t bona rendibilitat, usat especialment en economia
d) renyar: Reprendre alg severament.
e) retallada: Acci i efecte de retallar.
f) eixut: Cosa a la qual se li ha llevat el lquid que
la recobria.
g) assegurana: Contracte per a satisfer necessitats futures o eventuals.
h) senyalar: Fer o posar un senyal, o fer una ferida
que deixe una cicatriu o un senyal.
i) somni: Imatges que es tenen durant el son, i
desig difcil de realitzar.
j) mesa: Conjunt de persones que dirigeixen una
assemblea o corporaci.
k) trnsit: Acci de passar per un lloc, especialment per una via pblica, i tamb circulaci de persones o vehicles.
l) trametre: Enviar alg o alguna cosa a la seua
destinaci.
m) viari: Adjectiu que fa referncia a all que es
relaciona amb vies de comunicaci.
1.
a) El mestre va repetir lexplicaci, per ella encara
estava a la lluna de Valncia.
b) Va entropessar i va caure de morros.
c) Quan em va contar la histria de poc no caic de
tos.
d) Desprs de tirar-li adob, la planta creixia com els
bolets.
e) Deixa el got i beu a gallet.
f) Tant que criticava abans i ara no diu ni pruna.
g) El president va perdre la votaci i est que bufa.
h) El teu cos es pensava que podien guanyar el
partit, s que t poc de coneixement.
i) T solucions imaginatives, dna-li via lliure.

65
j) s el poltic ms fams, sempre esta en la cima.

k) Els nostres arguments sn poc crebles, en faran
xixines.
l) Lequip est desanimat i sempre juga al contraatac.
m) Est esbojarrada, ens far perdre les eleccions
si no li posem lmit.
n) Lenemic, desprs dassetjar la poblaci, hi va
entrar a degolla.
o) La teua histria no ve ara al cas.
p) Com ms diners tens ms en vols, a s la
can de lenfads.
q) El que et va passar no interessa, deixat de
romanos.
r) Prompte arribar, estigues a laguait.
s) Calla ja, que parles pels descosits.
2.
a) (hablar) a tontas y a locas: a tort i a dret
b) (cargar) con el mochuelo: el mort
c) (cortar) por lo sano: de soca-rel
d) (saber) la tira de: un fum de
e) (hacer) trizas: xixines
f) (pasar) por el tubo: per ladreador
g) (enviar) a hacer grgaras: a pastar fang
h) (jugar) a guardias y ladrones: a lladres i serenos
i) (hacer) tiln: goig
j) (perder) el tino: loremus
k) (hacer) el pino: la figuereta
l) (no entender) ni pizca: ni un borrall
m) (nacer) de pie: amb el pa davall de laixella
n) (poner) de pie: dret
o) (conocer) el percal: el marro
p) (venir) de perillas: de primera
q) (dejar) de una pieza: de pedra
3.
(Pagar) la festa: (pagar) el pato
(Ser) bufar i fer ampolles: (ser) pan comido
(Parlar)com una cotorra: (hablar) como un papagayo
(Fer) la guitza: (hacer) la pascua
(Pagar) els plats trencats: (pagar) el pato
(Passar) penes i treballs: (pasar) muchas penalidades
(Importar / Valer) un rave: (importar) un pepino
(Demanar) la lluna en un cove: (pedir) peras al
olmo
(Ser) dall que no hi ha: (ser) la pera
(Ploure) a bots i barrals: (llover) a cntaros
(Tenir) mala bava: (tener) malas pulgas
(Quedar) amb un pam de nas: (quedar) compuesta
y sin novio
(Passar) la nit en blanc: (pasar) la noche en vela
(Portar) de cap: (llevar) a maltraer
(Ser) el smmum: (ser) la monda
(Mirar) de fit a fit: (mirar) con fijeza
www.bullent.net
4.
a) passar per la pedra: obligar a fer una cosa
b) tirar llenya al foc: avivar les discrdies
c) ser del ram de laigua: ser homosexual
d) servir de lli: estar advertit
e) mirar de dalt a baix: mirar amb aires de superioritat
f) crrer com una daina: crrer a gran velocitat
g) armar un sarau: fer un escndol
h) guardar les formes: comportar-se b
i) perdre la ra: tornar-se boig
j) tornar a ballar-la: tornar a trobar-se en una tribulaci
k) estar net com sant Paul: estar arrunat
l) fer-se el llonguis: fer-se el despistat
m) jugar fent catxa: fer semblar que es t bon joc
n) fer a contracor: fer una cosa de mala gana
o) beure com un lladre: beure extraordinriament
p) parlar sense embuts: parlar sense excuses
q) ser una llanda: ser molest
r) treballar de valent: treballar molt
TEMES 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16

1.
a) El sergent va ordenar al mosso que netejara les
latrines de la companyia aria cada dissabte.
b) Una rfega de vent va tombar lestendard del
pavell dHongria.
c) Es tracta duna persona tan escrupolosa que li
fan fstic tots els tipus de menjars.
d) En lassemblea de vens van dir que havien
descobert una nova avaria.
e) Aquella jove desimbolta no podia suportar aquell
clima tan rigors i tant davorriment.
f) Van servir una ensalada de cogombre i alvocat.
g) Es tractava de les tombes dels servents i no les
dels senyors.
h) El reportatge sobre el mareny de Barraquetes va
aconseguir augmentar el nombre de visitants russos.
i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en
una duana oscilla segons el producte que simporte.
2.
a) Setze jutges dun jutjat mengen fetge dun
penjat s un travallengua molt conegut que resulta
difcil de pronunciar i que sol proposar-se com a
joc.
b) El meu desig devia ser ms gran del que jo mimaginava, perqu va acabar convertint-se en una
idea obsessiva.
c) Podem mirar o no el remors onatge que parpelleja en xicotetes ratlles blanques.

66
d) El practicant va desinfectar la xeringa i lagulla

abans de posar la injecci.
e) El potatge de cigrons el recomanen com a plat
molt nutritiu.
f) Per estes dates, gaudem dun oratge capritxs i
el temps pareixia funcionar a colps fugaos i canviants, que nosaltres imitvem amb determinacions
sobtades.
g) La meua mitjana ratllava laprovat i el mestre,
segurament per decidir la nota dubtosa que
arrossegava, em va traure a la pissarra perqu
resolguera un problema.
h) En el pitjor dels casos -pensaven-, amb un tros
de pa i formatge o qualsevol altra cosa menjable
podrem subsistir fins al moment de la tornada. No
els espantava gens el rgim ajustat al baix pressupost econmic amb qu comptaven.
i) El mirava parpellejant duna manera estranya,
tancant els ulls amb fora i tornant-los a obrir.
j) I all, cmodament ajegut en la cadira i acompanyat; per les favades dun concurs en el qual tots
pareixien rivalitzar per vore qui tenia el coeficient
intellectual ms baix, mhe posat a fullejar el llibre
de gravats.
k) Des de lincident amb Maria no havem parlat.
Mhavia cabussat en un somni, enutjada de constatar que no havia canviat res desprs de tant de
temps.
3.
a) El zelador de lambulatori era un professional efica que realitzava una faena immillorable.
b) Lemissora va fer pblica la dissoluci de lassemblea de compromissaris, desprs de grans
vacillacions.
c) Portava un senzill vestit de gasa transparent de
color beix amb boletes daurades.
d) Vaig estar observant els ximpanzs com es fartaven de cacauets i gesticulaven de manera que
pareixien pallassos. Tenien uns trossos de diari
amb els quals jugaven i feia la impressi que estaven llegint.
e) El constructor podia presumir que les bigues de
ledifici eren durssimes i resistents.
f) Els mariners alts i rossos, de cames llargues i
pantalons amplssims, pujaven les passarelles de
les quatre naus.
g) La seua presncia resultava dissonant; es veia
clarament que no pertanyia a lentramat de persones que conformaven les famlies daquell carrer.
h) El sentinella, desprs dhissar la bandera, va
enviar un escrit xifrat a lespionatge enemic.
i) Vaig percebre una llussor estranya en la seua
mirada, com si tractara destablir una certa complicitat amb mi.
www.bullent.net
4.
a) La redempci dels cristians captius s un quadro caracteritzat per lharmonia i esveltesa de les
seues figures.
b) He hagut de portar el telfon mbil a reparar perqu no gravava b els missatges.
c) Pareix una pmfila, per s ben espavilada.
d) Em vaig parar al peu de la vella esglsia de la
parrquia, una mostra excellent del romnic popular gallec.
e) Aquell xic amb el nas aguileny suggeria un cert
aire dimbecillitat; contnuament pareixia que mirava amb inquietud les musaranyes.
f) Serviren una ensalada de cogombre, endvia,
alvocat, rvens, tonyina i encisam; adobada amb
salsa rosa.
g) Quan venien els camions dels bancals i descarregaven, matreia contemplar com la gent buidava
els basquets en aquelles mquines llarguerudes
com un cuc.
h) Em va costar prou trobar el parador perqu
estes carreteres comarcals no estan ben senyalitzades.
i) Es va girar desquena al riu, de cara als arbres
que formaven un curt passeig, lbers de branques
nues, i consider ja amb ms tranquillitat la maleta
lligada al portaequipatges.
5.
a) La gamma de colors deste aquarellista s
excellent.
b) La veritat s que, al principi, he experimentat un
sentiment destranyesa i de desillusi.
c) Estos aparells no funcionen si no estan connectats, la tcnica encara no ha avanat tant.
d) Aquells smptomes preludiaven la commoci
cerebral que va patir.
e) La confusi va sorgir de la seua actitud, que va
deixar allucinats a tots els assistents.
f) Porta una vida tranquilla i exempta de
cavillacions.
g) Per a lexposici de joguets antics demanem la
vostra collaboraci. Busqueu en tots els immobles
del venat i si trobeu alguna cosa interessant, encara que siga lletgssima, feu-nos-la arribar abans del
dia quinze.
h) Han descobert una avaria en la installaci de
limmoble.
i) Ens bronzegem quan les cllules de la pell, anomenades melancits, comencen a fabricar un pigment anomenat melanina.
j) El collectiu demigrants daquell poble es va
encoratjar per lacollida i la benevolncia daquella
associaci multiracial.
k) El violoncellista va cancellar el concert desprs
de temptejar el nombre despectadors.

67
l) La pluja ha xopat lemmallat i ha embrutat de

fang lesplanada de ledifici.
m) El revisor havia picat els bitllets dels altres
viatgers, havia encs el llum blanc del sostre,
enlluernador, i esperava mirant-lo com removia les
mans dins de les butxaques de la gavardina.
n) Resultava commovedora lescena, aquella jove
desimbolta i aventurera que sempre vestia amb una
gavardina i uns texans ben llargs i que preparava
una supertravesia per lAtlntic amb moto aqutica
que comenaria al desembre.
TEMA 9
1.
a) Els ssos del zoolgic son originaris de la regi
dUcrana.
b) La picada del papagai li produa una gran coentor, per aix li van injectar una ampulla de srum.
c) La grcia daquella pedra preciosa de color blau consistix en les aiges que reflectix quan li dna la llum.
d) Aquell pintor no va pintar laurola al sant i, ara,
la parrquia no el vol.
e) El club nutic de Dnia ha organitzat un concurs
de pesca.
f) Lambigitat de lexpressi va confondre els
assistents a la tertlia, i va impedir la continutat del
programa.
g) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els
altres amb frases duna eloqncia esbaladora.
h) Un instint innat, com tamb ho es legoisme, lavarcia, la cobdcia; una base sobre la qual la naturalesa ha estructurat les seues lleis biolgiques de
la lluita per lexistncia.
i) La carta es un element bsic de la comunicaci
escrita en lmbit administratiu i comercial.
j) La indstria daquell pas gaudix de bona salut i
no sha redut gens grcies a labundncia dexportaci de matries primeres.
k) Laccident, afortunadament, no va tindre conseqncies; per la malaltia que va patir desprs li va
deixar seqeles.
l) Si obeu les ordes que dona el mestre de cerimnies haureu contribut a lxit de la recepci.
m) El tractament de les aiges residuals per a preservar laigua subterrnia dels aqfers i el medi
ambient sn temes que preocupen les poblacions
costaneres.
n) Un ttol grandiloqent, per a una novella rona i
mal traduda.
o) Encara que s ben b que no s aix, aix mintranquillitza, perqu haurs de reconixer que tot
a no s normal.
p) Aquells sussos ens van agrair la nostra
assistncia.
www.bullent.net
q) Li fan peridicament una anlisi exhaustiva per a

saber com est de salut.
r) La programaci dirna de la rdio t molt dxit.
s) El talp s un mamfer insectvor de pl fosc i
cos robust que habita en les galeries subterrnies
que ell mateix excava.
t) Sal torna dem a casa; li han dit que faa
reps.
u) No tot el mn est dacord amb ls de la violncia, i no es pot obligar ning a formar part dun
exrcit.
v) En esta carretera els accidents sn freqents.
w) La crisi va arrunar molts comerciants txtils,
encara que a Pere li han restitut tot el patrimoni.
x) Van allar les parets amb suro perqu es redura
el soroll de la msica.
y) La clebre novellista defn en la seua
intervenci que els llibres es venen entre altres
raons per latractiu disseny de les seues tapes.
z) Artur no solament s lencarregat de departament, sin que tamb s un element de pronstic.
Va vestit sempre a lltim crit. Tot el mn el coneix
per mster Perfecte. La seua vanitat s llegendria.
aa) Ella va dir que s que acudiria dem a prendre
te, desprs dhaver acabat tots els exmens.
bb) Este mat, quan anvem al mercat a comprar
melmelada de mres, ens han contat que al nt i la
nta de Mrius els ha succet una desgrcia.
cc) Dolors no dna importncia a les xafarderies;
no els en dnes tu tampoc.
dd) No els ha llut lexamen, els resultats tan rons
no es corresponen amb la bona preparaci.
ee) Si vns al viatge ens ho passarem molt b.
ff) Sha qestionat la racionalitat de ls del telfon
durgncies.
gg) Aquells sussos em miraven de rell quan els
vaig comunicar que les paraules del seu discurs
eren intradubles.
hh) Ell diu que no creu en eixes coses, per cada
dia sol consultar qu diu el zodac i t una espcie
de rptil que li dna sort i lacompanya a totes
parts.
ii) Vull que compres un intrfon perqu s un aparell que ens permet la comunicaci en forma de
conversaci en veu alta entre dos o ms llocs dun
mateix edifici, per mitj dun o ms aparells anlegs.
jj) Ara et far el resum del llibre: el venat dun
poblet es mobilitza quan arriba un jove que s un
bon partit. Qui laconseguir?
kk) Esta s lopini duna persona possedora de
molts bns i de gran capital econmic.
ll) Estem molt agrats perqu has contribut econmicament a totes les exposicions dart modern.
mm) No s com es deia la can que cantveu,
per era una delcia escoltar-vos.

68
nn) Llusa estigu tot el mat conduint per les carreteres dEivissa.
oo) El porc s, des de fa segles, lanimal domstic
per excellncia.
pp) Se ben b que et riurs, per s igual: em sent
inundat per un esperit panteista.
qq) Laurola duni amb les forces de la natura s
la caracterstica principal de lobra que estic creant
ara.
rr) No ho he dit a Joan, per no s si hauria sigut
millor, perqu el fet desperar cada moment qu
podia ocrrer, result un martiri per a mi fins que ho
vaig oblidar.
ss) A causa del seu malet retrament, jo no pogu
eixir daquella situaci amb lelegncia que volia.
tt) -Una empresa de la competncia ha trobat la
fragncia de laigua de colnia que buscvem amb
tant dinters els qumics desta empresa.
uu) Lesfera terrqia que ha adquirit la Universitat
dUcrana es propietat de la famlia dun navegant
molt qestionat.
vv) La teua vena sempre rex en tot all que mamprn.
ww) Els pares vnen hui; els iaios i els besnts,
desps-dem.
TEMA 17
1.
a) Dijous passat vam visitar lexposici de pintura
que va organitzar lAjuntament del Verger. Ens va
convidar lartista, que tenia molt dinters que
vrem lobra.
b) El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; a
la qual el director com a representant del centre
portar els documents perqu els ompliu i els
envieu a la Conselleria.
c) Tots sabem que s prcticament impossible que
una embarcaci de vela tan frgil suporte els
embats del mar.
d) No hem rebut la carta a qu / a la qual et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada
o s molt possible que shaja perdut.
e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un
xit: la ruta, excellent, i lautobs amb qu / amb el
qual vam viatjar, molt cmode.
f) No em podia imaginar que tot el que / all que
havia dit poguera portar-ho a terme.
g) Els connectors marquen explcitament la distribuci de les idees al llarg del text i fan evidents les
interrelacions entre els pargrafs i les frases.
h) Tots espervem que ens contara el que / tot all
que va passar en aquella festa, per ens vam quedar amb les ganes de saber-ho.
i) Desprs descoltar tot el relat vaig pensar que all
www.bullent.net
era el pitjor que li podia haver passat desprs de

molts anys de treball i dinvestigaci.
j) Recorde una nit que havem anat a ballar a un
club amb una colla damics, ens ho estvem passant dall ms b i, de sobte, a Mireia se li va ficar
en el cap que havem danar-nos-en.
TEMA 20
1.
quin, quins, quina, quines
1. No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma
tia
2. Quina aigua ms neta!
qu
Qu has portat?
qui
Qui crida?
quant, quants, quanta, quantes
1. Quanta llet vols?
2.a. Quants serem a sopar?
2.b. Quant val?
quan
Quan vas nixer?
com
Ja s com ho farem
on
1. On vas?
2. Don vns?
2.
que
1. Els avantatges que t una democrcia sn molts.
2. Vull saber el que ha dit.
qu
1. a. La casa a qu em referia s esta.
1. b. Shan trobat una fortuna; amb qu compraran
un vaixell.
qui
1.a. Els amics amb qui et veus.
1.b. Qui no vullga pols que no vaja a lera.
1. c. El qui vullga vindre, que alce la m.
qual
1. Van pagar 18 euros, la qual quantitat van arreplegar entre tots els amics.
2.a. Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat
del meu iaio.
2.b. Vam anar a una casa el jard de la qual era
exuberant i fronds.
1.
2.
3.
4.
3.
Amb qu ho fars?
Contam qu has fet.
Digues-me qui tho ha dit.
El dia que mestimes, ser lhome ms feli.

69
5. El que has de fer s treballar ms. Dibuixeu el

que vullgueu.
6. El qui ho faa callar.
7. Es preocupa molt pels qui no tenen menjar.
8. Este s lhome amb qu he vingut.
9. Han portat els llibres, quin tries tu?
10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral
de la qual s destil barroc.
11. Ho vaig saber des del moment que el vaig vore.
12. La casa que hem comprat s gran i lluminosa.
13. La dona de qui ests enamorat.
14. La vam visitar en el seu poble, el qual era molt
bonic.
15. Ma mare, que s una persona molt sensata, no
sacalorava mai.
16. Per qu ho dius?
17. Qui ha vingut?
18. Quin forat que has fet!
19. Quin home!
20. Quina muntanya ms bonica!
21. Se nha anat, que s el que volies.
22. Shan guanyat vint euros; amb qu compraran
un llibre.
23. Va ser ella qui va cridar.
24. Vos presente la senyora Peris, la qual vos parlar sobre els problemes deste camp.
25. Quants habitants hi ha a la ciutat?
26. Quant tha costat?
27. Des de quan eixiu junts?
28. Com has aconseguit aix, contant mentires?
29. A on anares?
30. Per on hem de passar?
4.
a) He vist que plou. Quina llstima, ja no puc anar
al parc!
b) Quina pellcula has vist?
c) Que gran s esta casa!
d) Que prompte que ho ha sabut!
e) Si tu mateix no tentens a lhora de fer esta
faena, qu vols explicar als altres?
f) Lltima convocatria arrib a la xifra extraordinria de 4.500 inscripcions, i es van presentar finalment 2.250 projectes, entre els quals 10 jurats van
atorgar 85 premis i mencions.
g) Sempre mha resultat atractiu aquell pas, tan
mstic, tan misteris, tan contradictori. Un pas en el
qual / en qu es predica la pau i es fa la violncia.
h) No sap si anir a sopar este dissabte perqu els
amics amb els quals / amb qui sol eixir se nhan
anat de viatge.
i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al
que ell havia visitat anys arrere.
www.bullent.net
5.
a) No hem rebut la carta a la qu a la qual / a qu
et referixes. Els teus amics potser encara no lhan
enviada o s molt possible que shaja perdut.
b) El viatge que va organitzar el centre excursionista va ser tot un xit, i lautobs amb el que amb el
qual / amb qu vam viatjar era molt cmode.
c) Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres,
i probablement el ms bona persona, per no era la
classe dhome qui que podia atraure Mireia.
d) Lhostal en el que en el qual / en qu / on ens
vam allotjar quan anrem al teu poble tenia totes
les comoditats que necessitvem.
e) Dem s el seu aniversari i vull regalar-li aquell
llibre que vam vore que les tapes les tapes del
qual eren de color taronja.
f) Shavia acabat el curs i, per tant, llevat dalguna
ocasi allada en la que en la qual / en qu mon
pare sencabotava perqu repassara la lli,
comenaven les vacacions.
g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en
aquella competici delit, els companys als qui als
quals / a qui ell mateix havia ensenyat a nadar en
el club del poble.
h) Han anunciat que en els prxims mesos estaran
disposats a ampliar el mapa dels espais naturals
pels que pels quals / per qu es caracteritza esta
comarca.
i) Anit en la reuni ens van mostrar aquells segells
extraordinaris pels que pels quals / per qu sinteressen els colleccionistes ms aficionats.
j) La ra perqu per la qual / per qu no tho han
dit s perqu han considerat que eres una persona
molt sensible.
k) Amb la denominaci de trastorns de la ingesta es
fa referncia a una srie dalteracions de la conducta alimentria entre les que entre les quals destaquem lanorxia nerviosa i la bulmia.
l) Els camins pels que pels quals / per qu / per
on vam anar a la caseta estaven plens de fang.
m) El poble que en el qual / en qu / on vaig
estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost.
n) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a
dir, diferent dels que shavien donat fins ara.
(Correcta)
o) Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a
vore amb la que ell havia abandonat anys arrere.
Les amistats a les que a les quals / a qui havia
confiat tantes vegades els seus problemes ja no
vivien all.

70
TEMA 21
1.
a) El cartell s el mtode adequat per a explicar
experiments ja que no estan subjectes a cap lmit, i
perqu admeten vries diverses mides, ls de
colors, etc.
b) Es tracta dun fenomen cultural nou, s a dir,
diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per
a entendrel millor, hem de considerar altres unes
altres variables.
c) Sempre els confonem, no sn els mestres amb
els quals vingurem altre laltre dia del viatge, sin
uns altres.
d) Ha sigut necessari contractar altre un altre obrer
perqu el que tenem no podia acabar la faena que
li havem encomanat.
e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze
anys, me la va presentar la prpia mateixa alcaldessa. Ara en t vint i s una estudiant excellent i
t un futur prometedor.
f) A pesar que els diners generats per la societat
eren suficients perqu aquesta mantinguera una
sanejadssima situaci econmica, fa un any va
haver-hi un augment de capital que ha produt lalegria entre els comptables de la mateixa desta.
g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en
aquella reuni de poltics, els companys a qui ell
mateixa mateix havia afiliat lany passat.
h) Si ells mateixa mateixos no sentenen a lhora
de fer esta proposta, qu vols explicar als altres?
i) Des de sempre, hi ha festes en qu participa tota
tot Gandia. En daltres, en canvi, la participaci de
la poblaci s molt reduda.
j) Lalcaldessa de Dnia era qui ms trellat tenia de
tot tota la Marina Alta, i probablement la ms bona
persona, per no era la classe de poltica que convenia al partit.
TEMA 22
3.
a) li les
b) els ho
c) els la
d) -los-ho
e) ls-la
4.
a) tho
b) els ho
c) -li-ho
d) ls-ho
e) li ho
5.
a) ten
b) els en
c) shi
d) te n
e) mhi
6.
a) -la-hi
b) len
c) mels
d) me n
e) -los-el
7.
a) li la
b) els el
c) els les
d) la
e) els les
8.
a) li la
b) els els
c) li la
d) us les
e) te la
1.
a) ens la
b) ens el
c) -vos-els
d) -lil
e) ls-els
9.
a) les hi
b) ens l
c) els els
d) -los-la
e) hi
2.
a) lils
b) -li-ho
c) -lin
d) -men
e) li n
10.
a) els els
b) -mel
c) lils
d) -los-les
e) -los-ho
www.bullent.net

71
11.
a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava
cap al fons. En lentrada es veien restes dexcavacions anteriors, per ms endins no nhi havia hi
havia res.
b) Lltim dia que els vaig vore estaven buscant
desesperadament el seu pare perqu els acompanyara a ladvocat i lis els arreglara uns papers.
c) A ms de perdre moltes classes, la malaltia que
tenia Joan li l havia obligat a repetir curs i pareixia
que estava dispensat de tota responsabilitat amb
les notes.
d) La Li retreia la seua impacincia, ja que ella
noms volia obrir el sobre perqu el contingut de la
nota lhavia inquietada profundament.
e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que
no nhi havia hi havia cap ra per a sentir-se preocupat. Per lamiga li deia que no estava tot tan clar
com ell creia.
f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i des que
el li van confiscar els primers quadros no nhavia
tornat a pintar cap.
TEMA 23
1.
a) Est traguent / traient (TRAURE) aigua del pou
tot el mat.
b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) desta
manera, no podrem eixir de casa.
c) No el molestes, que est resolent / resolguent
(RESOLDRE) un problema difcil.
d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent
(APARIXER) tots els secrets.
2.
a) Si continuen apareixent (APARIXER) taques
dhumitat, avisarem perqu vinguen.
b) Ests resolent (RESOLDRE) el problema de
matemtiques?
c) Aquella obra de teatre era molt divertida: passrem la nit rient (RIURE) sense parar.
d) Aneu traient / traent (TRAURE) les crelles del foc.
e) Va continuar plovent (PLOURE) tot el dia.
f) Diuen que ella est rebent (REBRE) moltes cartes de felicitacions.
g) Ests difonent (DIFONDRE) malament la notcia.
h) El congrs encara est debatent (DEBATRE) la
moci.
i) No digues res que est resolent (RESOLDRE) un
problema difcil.
j) Encara estic traduint (TRADUIR) els documents
que em vas deixar.
k) En esta poca de lany s molt estrany que estiguen caient (CAURE) les fulles.
www.bullent.net
l) Josep est malalt del reny i passa el dia bevent

(BEURE) aigua.
m) El vaig vore quan estava traient / traent (TRAURE) el cotxe del garatge.
n) Quan van arribar, Joan encara estava corrent
(CRRER) pel parc.
o) Sempre est dient (DIR) coses que mai fa.
p) Aneu eixint (EIXIR) dun en un.
3.
a) No s si has ents / entengut (ENTENDRE) b el
que the dit.
b) Han rets / retingut (RETINDRE) a tots els ostatges i negocien una eixida.
c) Qu than proms / prometut (PROMETRE)?
d) El meu amic Sergi, lhan excls / excluit (EXCLOURE) de la llista perqu li faltava un document.
e) Estic molt confs / confondit (CONFONDRE).
f) Diuen que han descobert / descobrit (DESCOBRIR) un remei contra les malalties infeccioses.
g) Aquella desgrcia el va deixar molt abatit / abatut
(ABATRE).
4.
a) La pedra que ha caigut (CAURE) de la teulada
ha trencat la vorera.
b) Has espremut (ESPRMER) totes les taronges
que he comprat?
c) Han establit / establert (ESTABLIR) una srie de
normes per al bon funcionament del sistema.
d) Els seus pares han cregut (CREURE) convenient
que no torne a lescola.
e) He temut (TMER) que vindria massa prompte.
f) Han substitut (SUBSTITUIR) els ordinadors de
loficina per uns altres de ms potents.
5.
a) Hem incls (INCLOURE) les anotacions en linforme.
b) Desprs de tants anys sense edificar han reprs
(REPRENDRE) lobra.
c) Tants disgusts han malms (MALMETRE) la
salut de Vicent.
d) Tots hem convingut (CONVINDRE) que no anirem a la reuni.
e) Els cientfics han descobert (DESCOBRIR) una
frmula contra lenvelliment.
f) Les seues paraules mhan desplagut (DESPLAURE) molt.
g) Lactriu estava molt confosa (CONFONDRE) desprs de la seua nominaci.
h) Els testimonis no han comparegut
(COMPARIXER) i no sha pogut resoldre el ju.
i) Mha proms (PROMETRE) que acabar lobra
de la casa abans de lestiu.
j) Ha refet (REFER) la seua vida en una altra ciutat.

72
6.
a) La meua cosina ha viscut (VIURE) cinc anys a
lAlcora.
b) Pasqual sempre ha pertangut / pertanyut
(PERTNYER) a la confraria de lestalvi.
c) Joan diu que ha imprs (IMPRIMIR) tots els articles.
d) El pres ha sigut absolt (ABSOLDRE).
e) Els atletes han merescut (MERIXER) guanyar
esta vegada.
f) El cuiner ha batut (BATRE) moltes clares dou per
a fer este pasts.
g) El secretari ha clos (CLOURE) la sessi i ha convocat els assistents per al prxim 30 de maig.
h) Lacusada ha sigut absolta (ABSOLDRE).
i) Mira com ha crescut (CRIXER) este xiquet!
j) Han obert (OBRIR) la porta puntualment.
k) No ens han cabut (CABRE) els llibres en la llibreria.
l) Quan hages mlt (MOLDRE) el caf, guardal en
larmari.
7.
a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com fas
les coses, tens una manera de treballar que no
magrada.
b) Lentrenador sempre infon / infundix (INFONDRE) nims a latleta perqu acabe la carrera.
c) Este nmero remet / remitix (REMETRE) el lector
a la nota que hi ha a peu de pgina.
d) s una persona eixuta, que no admitix / admet
(ADMETRE) cap broma.
e) Si no lestrenys / estrenyixes (tu) (ESTRNYER)
ms, el nuc es desfar de seguida.
8.
a) Ella encara intux / intueix (INTUIR) ara que la
gent la confon (CONFONDRE) amb una altra persona.
b) Ella tots els dies rep (REBRE) la visita dels seus
amics.
c) Jo molc (MOLDRE) el caf cada dia perqu magrada ms acabat de moldre.
d) El vestit que mhe comprat t la butxaca xicoteta
i la m no mhi cap (CABRE).
e) Sempre que ve el teu germ, ella perd (PERDRE) la pacincia.
f) Necessite el cotxe perqu visc (VIURE) en el
camp.
g) Sempre ests dient mentires. No dius (DIR) mai
tota la veritat.
h) Qui calla, consent / consentix / consenteix (CONSENTIR).
www.bullent.net
9.
a) No vull que confongues / confongueu (CONFONDRE) els conceptes, el tema s ms fcil del que
pareix.
b) Per favor, Jaume, no perdes (PERDRE) el rellotge.
c) Quan ella isca (EIXIR) anirem a berenar.
d) Hem recomanat a la teua neboda que llegisca /
llija (LLEGIR) el llibre, per no vol.
e) Em preocupa que ella tussa (TOSSIR) tant.
f) Que jo pressenta (PRESSENTIR) els seus pensaments no vol dir res.
g) Et recomane que redusques / reduesques
(REDUIR) de marxa, sempre vas massa rpida.
h) Trobe molt difcil que et concedisquen (CONCEDIR) el premi.
i) s difcil que senta (SENTIR) el telfon perqu la
pobra est ms sorda que una rella.
j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que
tinhibisques (INHIBIR) i que no comentes mai res.
10.
a) Cal que reduu (REDUIR) els gastos si voleu
viatjar.
b) Caldr que respongueu (vosaltres) (RESPONDRE) tot all que vos pregunten.
c) El Govern es reunix / reuneix (REUNIR) hui per
evitar la crisi.
d) El propietari vol que jo briga (OBRIR) la botiga
dem a les huit.
e) Em desplau (DESPLAURE) la vostra separaci.
f) s un grosser: ofn (OFENDRE) sempre que
parla.
g) Maria sempre corregix / corregeix (CORREGIR)
les faltes dortografia amb bolgraf negre.
h) No poden escorcollar la casa perqu no duen
(DUR) lautoritzaci.
i) No trobars ning que faa (FER) la truita de
crelles com la mare.
j) Nosaltres intum (INTUIR) que no ens dius la veritat.
k) Quan mora (MORIR) el gos, el trobar a faltar.
l) Qui no es traga (TRAURE) el passe no podr
entrar a lestadi.
m) Sha comprovat que la publicitat que oferix / ofereix (OFERIR) fantasia guanya en vendes.
n) Toni, no dus (DUR) els llibres que et vaig demanar. Fes el favor de tornar a casa a buscar-los.
o) Vull que vosaltres obriu / obrigueu (OBRIR) la
finestra o ens torrarem de calor.
11.
a) Lany passat tu sempre deies (DIR) que aniries a
la festa si et convidaven.
b) Tu abans no treies (TRAURE) mai el cotxe de
laparcament.

73
c) Lany passat, sempre que Manuel i Jaume eixien

(EIXIR) a caar abatien (ABATRE) un colom.
d) Recorde quan rem menuts i contnuament interrompem (INTERROMPRE) el professor en les classes.
e) Lacusat addueix / addux / addua / va adduir /
addu (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no
era conscient del que feia.
f) Tu no traurs / traus (TRAURE) mai el cotxe de
laparcament.
g) Joan, vs (ANAR) amb compte amb els senyals
de trnsit.
12.
a) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a
dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per,
per a entendrel millor, tenim que hem de / shan
de / cal considerar unes altres variables.
b) La primera vegada que la vaig vore deuria de
devia tindre quinze anys; jo anava encara a lescola
i ella ja anava a linstitut. Sempre havem viscut en
el mateix poble, per no ens havem trobat mai.
c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que
tens que has de fer est per acabar.
d) Els vens dels meus pares deuen de tindre
deuen tindre molts diners, perqu tenen moltes
propietats i no paren de viatjar.
e) Durant lltima mitja hora els caadors tenien que
havien de prescindir totalment de la paraula, usant
el gest com a nica forma de comunicaci.
f) Si no vns puntual, s precs normal que no tinguen en compte les teues opinions. No ests
demostrant ser una persona seriosa en el teu treball.
g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que
caldria / shauria de preparar-lo millor en determinades assignatures especfiques per tal que aprovara sense dificultat.
h) La porta del balc estava oberta i es va imaginar
que lhome devia dhaver devia haver tornat de la
ciutat. No sho va pensar ms i va entrar a visitar-lo.
i) Sempre que hi ha un homicidi destes caracterstiques, tots els psicpates de la ciutat sen declaren
autors; per si vol que acceptem la seua confessi
tindr que haur de provar els fets.
j) Desprs de lesfor i destudiar tant deus destar
deus estar molt content del resultat dels exmens.
k) Marta sho ha pres molt malament; jo crec que li
ho tenies que havies dhaver dit duna altra manera.
l) Podrem tractar de trobar les dades en els ordinadors de secretaria, per de tota manera el llistat de
la gent que es va examinar lany passat t que ha
destar en algun lloc.
m) Jo creia que aquell home devia de ser devia ser
representant o venedor daparells fotogrfics o de
www.bullent.net
transistors. Qui sap si de perles cultivades...

n) La introducci duna tesi doctoral t que ha de
tindre unes caracterstiques especials que la diferencien de les introduccions daltres texts cientfics.
13.
a) Nosaltres li duem / diem (DUR) el berenar cada
vesprada.
b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, obem
(OBEIR) sense piular.
c) La mare vol que vos begueu (BEURE) el suc.
d) No mpligues (OMPLIR) el pitxer fins que ell no
et done perms.
e) Els alumnes pretenien (PRETENDRE) aprovar
sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien ben difcil.
f) Ahir va ser / fou (SER) el primer dia que tu tadonares / et vas adonar (ADONAR-SE) de la situaci.
g) Al dia segent de la festa, la ciutat oferia (OFERIR) un aspecte diferent.
h) Vam arribar tard perqu ens vam confondre /
confongurem (nosaltres) (CONFONDRE) de carretera.
i) Jo abans vivia (VIURE) al costat de sa casa, per
no la conec.
j) A causa daquella calor tenem la sensaci que el
temps no transcorria (TRANSCRRER) aquell
estiu.
k) Ell va aconseguir que nosaltres lintrodurem
(INTRODUIR) en la fbrica.
l) Ja et vaig avisar que no veres / veieres / veiesses
(VEURE) estes pellcules.
m) Si visqueres (VIURE) com jo et vaig aconsellar
no et passaria aix.
n) No magradaria que tu o els teus amics vreu /
veireu / veisseu (VEURE) aquell espectacle.
o) Em posaria molt content si vosaltres cregureu /
cregusseu (CREURE) en mi.
p) Lautor demanava als lectors que es remeteren
(REMETRES) a les instruccions.
q) Si li fas una miqueta de companyia li infondrs /
infons (INFONDRE) nims.
r) Escriu-me (a mi) (ESCRIURE) la teua opini
sobre el que et diu (DIR) Joana en la carta.
s) Si llegiu / llegreu (o llegsseu) (vosaltres) (LLEGIR) tots els dies no tindreu / tindreu (TINDRE)
problemes de comprensi.
t) Pot ser que aquell home es dirigisca / dirigira
(DIRIGIR-SE) cap a la parada de lautobs.
u) Si perderes / perdesses (PERDRE) el tren, aniria
a buscar-te amb el cotxe.
v) Quan el xiquet cresca (CRIXER) ens comprarem una casa nova.
w) Quan es cusa (COSIR) b el bot de la camisa
ja li ensenyar a fer ms coses.
x) Si jo haguera / hagus (HAVER) sabut que era

74
tan complicat resoldre el problema, no lhauria plantejat.

y) Vosaltres, per si de cas, no remogueu (REMOURE) res.
14.
a) Sempre pensa en pensa danar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot
anar-hi mai perqu els fan a lestranger.
b) Potser que li concedisquen Potser li concediran
/ Pot ser que li concedisquen la beca destudis
universitaris que tant havia desitjat, encara que li
han dit que dac a quinze dies li ho notificaran.
c) Van comenar les obres al gener, acabant-les i
les van acabar al juny tal com havien proms als
propietaris de ledifici.
d) Dhaver-ho Si ho haguera sabut, hauria solucionat el problema. Entre uns i altres, no shan aconseguit tots els objectius prevists i hem perdut
diners.
e) s lanomenada realitat virtual, que consistix en
consistix a / consistix de submergir-se en el mn
generat per lordinador i manipular uns objectes que
noms existixen en la memria.
f) El president de lassociaci va fer una reuni ahir
als socis avisant-los i els va avisar que no disposen de pressupost per a lany segent.
g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes atacaren violentament lenemic, aconseguint i van aconseguir / i aconseguiren fer-lo recular huit quilmetres. No obstant aix, perderen la guerra.
h) Els vaig dir que no era precs era necessari /
calia que macompanyaren a la reuni, per ells
van insistir i, finalment, van vindre.
i) No era precs era necessari / calia preguntar
res, ara tenia la certesa que ja no estava sol, que
no estaria sol fins al final.
j) Enguany esperem tindre ms sort i eixir de viatge. Lany passat no vam poder viatjar. Quan ho
tenem tot preparat, el meu fill es va caure va caure
de la moto i es va trencar un bra.
k) He escrit una redacci explicant que explica /
on explique les caracterstiques ms importants
dels monuments funeraris corresponents als faraons de la IV dinastia de lAntic Egipte.
l) Serien Devien ser les onze de la nit quan vam
pujar al terrat, tots estvem emocionats i expectants. Vam vore passar el cometa Halley.
m) Lobjectiu de la pellcula s el fer fer passar una
estona agradable als espectadors.
www.bullent.net
TEMA 24
1.
malament
adv. Sha comportat molt malament amb mi.
com
a. adv. Continuaren tan amics com sempre.
b. com a. Va parlar com a president de lentitat.
c. com a. Dna-li sis euros com a paga i senyal.
tot
a. adv. El vaig trobar tot feli.
b. adv. El va cridar, tot esperant que li contestara.
corrents
adv. Anem corrents, que es fa tard.
2.
a) El negoci va malament, estem arrunats.
b) Ens va rebre com a alcalde.
c) Estava tota trencada.
d) Tot mix malament: tinc mala sort.
e) Va fer com si no lhaguera vist.
f) Vine corrents, que van a tancar ja.
3.
a) Arreplega les coses, mentrestant acabar de
vestir-me.
b) Des de quan eixiu junts?
c) El teatre es troba dos carrers ms avall: sha de
baixar, per tant.
d) Ens vam enfilar costera amunt.
e) Hi eren tots, fins els ms menuts.
f) No trobaren el lladre enlloc.
g) Potser vindr dem: per no ho puc assegurar.
h) No fiques el sucre tan endins que em costa trobar-lo.
4.
a) tant tan
b) adems a ms
c) com com a
d) mal malament
e) com a com
f) noms
g) poc a poc a poc a poc
h) suau i lentament suaument i lentament / suaument i lenta
i) com com a
5.
a) a lhora alhora
b) mal malament
c) a pressa de pressa
d) tan tant
e) molt mal molt malament
f) tan tant

75
g) com a com
h) pot ser dubta potser dubta
TEMA 25
1.
a
1. Intenta sobreposar-se a la tristesa.
2. Va fer un regal a la seua neboda.
3.a Jo et mirava a tu.
3.b Perdoneu-vos els uns als altres.
4. Al tocar les dotze campanades, sencetar el nou
any.
5. Es va encabotar a vindre.
6.a . Sobre aix, no tinc res a dir.
6.b Amb el teu germ no hi ha res a fer: sempre fa
el que li dna la gana.
en
1. De hui en una setmana.
2. En ser les sis, anirem a comprar.
2.
a) Anirem amb tren fins a Xtiva. (1.a)
b) Fins dem! (1.c)
c) Fins i tot ballrem.(2.b)
d) Hi eren tots, fins els ms menuts. (2.a)
e) No es pot votar fins que no shan complit els
dhuit. (1.d)
f) No ho podr fer fins a la setmana que ve.(1.b)
3.
a) A les huit ix un tren per a Madrid. (4.c)
b) Em castiguen, per no s per quines faltes. (2.a)
c) s molt alt per ledat que t. (3)
d) Havia vingut per saludar-la. (2.b)
e) Hi ha una carta per al teu germ. (4.a)
f) No servix per al que dieu. (4.b)
g) Pel gener fa ms fred que pel desembre. (1)
h) Vam anar a Girona per vore el nostre germ.
(2.b)
4.
a) en qu que
b) de qu que
c) des de que des que, fins larribada fins a larribada
d) al el jutge
e) en a fer
f) de qu que si volem
g) en a arribar
h) transporten als els esquiadors, fins els als punts
i) en a exposar
www.bullent.net
5.
a) per la a la / de nit
b) als els nostres cosins
c) en a / de submergir-se
d) en a enviar-li
e) de que que
f) desde que des que li van confiscar els quadros
g) al el seu gendre
h) en a / de
i) pensa en anar pensa danar
6.
a) illusionats en amb esta iniciativa.
b) plour en a Valncia
c) podia atraure a atraure Mireia
d) no hi ha constncia de qu que esta civilitzaci
e) fins a que fins que els vaig cridar latenci
f) que no estaria sol fins el fins al final
g) fins arribar fins a arribar a lestiu
h) per per a assabentar-nos
TEMA 26
1.
sin
1. No vol treballar sin estudiar.
2. No volia sin viatjar.
4. No ho negue, sin que em reafirme en el que he
dit abans.
si
2.b. Tanqueu-ho tot b si no hi entrar la pols.
doncs
1. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem!
perqu
1.a. No ha eixit perqu plovia.
1.b. Tho dic, perqu li ho faces saber.
mentres
1. Mentres fas el dinar, arreglar la casa.
3. Mentres que tu perdies el temps, ell es va traure
la carrera.
2.
a) per qu perqu
b) per a que perqu
c) per qu perqu
d) si no sin
e) sin si no
f) si no sin
g) per qu perqu
h) si no sin
3.
a) va naufragar degut a a causa de / per culpa de
la tempestat
b) no s hui si no sin dem

76
c) per a qu perqu
d) Conforme A mesura que creixem
e) mentres que mentres
f) si no sin
g) sin si no
h) conforme a mesura que
4.
a) el per qu perqu
b) conforme a mesura que
c) si no sin
d) De no haver Si no haguera
e) A pesar de qu A pesar que
f) doncs ja que / perqu
g) per a qu perqu
h) En tant que Mentre que
EXPRESSIONS DE REPS
1.
La poesia dAusis March, rica com s en idees, fa
escasses concessions a la forma. Lexpressi elegant no t per a ell cap valor. Un dels seus trets
ms caracterstics sn les comparacions, basades
en experincies personals, descassa concessi
gratuta a la tradici literria. Aix, el mar tempestus, lexperincia militar, lanimalogia, els metges i
les malalties, formen un alluvi dimatges amargues i tristes, dignes del seu estat dnim turmentat. El tractament que rep la dona suposa el trencament de la corba ascendent que, des dels trobadors
fins als poetes del Renaixement itali, havia carateritzat el to idllic de la dama en la poesia. Per a
March, la dona s un ser ben real, no una entelquia idealitzada, que no atrau el poeta per la seua
bellesa fsica, sin per lenteniment.
2.
Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no
veia lhora danar-sen de lescena destes faltes, i
recordant que el seu pare havia tornat una vegada
de lesglsia a causa dalguna malaltia de poca
importncia, enmig del salm segon, ni tan sols va
gosar fer-se una bossa amb roba per a canviar-se.
Vestit tal com anava, va fugir de les portes paternes, i es va trobar amb laire fresc i el tnue sol de
primavera i el gran silenci sabtic de la ciutat, que
era noms interromput pels grallats dels crvids.
No hi havia una nima a la ciutat. Amb esta intimitat a laire lliure i amb la sensaci de fugida, Joan
es va animar de nou i amb una pattica sensaci
de comiat, incls es va aventurar cam amunt i va
romandre dret una estona, com una rara au a les
portes dun parads estrany, per loest de lesglsia
de Sant Jaume.
www.bullent.net
3.
Lobertura porturia de Dnia ha sigut un dels
motius principals pels quals esta poblaci sha convertit en una ciutat de turisme selectiu, lluny de la
massificaci asfixiant daltres punts de la costa
valenciana.
Si som capaos de traurens de damunt la visi
esmussada pel costum de viure ac tota la vida,
comprendrem lalegria infantil dels forasters que es
desdejunen o prenen el vermut en una terrassa
qualsevol deste poble quan encara no han ni brotat els seus esplndids pltans. s una terra cobejada i admirada. I hi ha bones raons. Venint del
fons de la nit i del fred, el viatger senlluerna davant
del dol tast de la primavera a la vora duna mar
somrient i tranquilla, hellnica. La freqncia de
punts poblacionals que cobrixen els mapes de la
Marina Alta no s debades. No sn els deserts ni
els paisatges habitats per les plaques glacials els
que propicien lassentament hum. Tampoc no ho
posen fcil els territoris mitjans.
4.
Si b s cert que durant el perode anomenat
Decadncia es produx un debilitament de la conscincia lingstica collectiva i que la producci dobres literries cultes escasseja duna manera alarmant, la literatura popular mant una vitalitat
excellent, com tamb ls quotidi de la llengua
entre la poblaci. No obstant aix, cal reconixer
que assistim a una srie de fenmens que permeten parlar duna verdadera decadncia cultural.
Aix, s ben simptomtica lactitud dels nostres
humanistes ms illustres que comencen a elaborar
les seues obres filosfiques i religioses en llat;
tamb sn constatables loblit progressiu dels nostres clssics i el prestigi creixent de la literatura
castellana, que ara es troba en plena puixana.
5.
Es va haver de parar al rebedor i mentre penjava
labric una necessitat imperiosa el va obligar a
girar-se. Davant tenia lespill. Bisellat. Tacat. Amb
un marc de caoba rematat per una garlanda de
flors i de fulles. Confessava que no havia sentit mai
la necessitat dencantar-se davant dun espill. Fora
del temps dafaitar-se o b quan anava a casa del
sastre. Per aquella nit es va mirar i es va quedar
encantat un moment; no amb la seua imatge sin
amb alguna cosa que hi havia dins. La seua cara,
deia, no era harmoniosa; el front massa alt, les
galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En
lespill, una miqueta cap a la dreta, van aparixer
uns ulls duna fixesa inquietant com aquells del gat
de la placeta. Ms grans que els dell, menys separats, amb el blanc ms geners. Sentia, i s el que

77
ms va anguniejar-lo, que eren els seus ulls sense

que ho foren.
6.
Els resultats que sobtenen sn molt sorprenents,
per, majoritriament, es deuen a mera diligncia i
activitat. Quan estes qualitats no sn eficaces, se
nafonen els esquemes. Vctor, per exemple, tenia
intuci i era un home perseverant. Per, com que
no tenia una ment cultivada, errava contnuament
per la mateixa intensitat de les investigacions.
Quan mirava lobjecte de massa prop, debilitava la
visi. Podia vore, potser, un o dos punts amb una
claredat extraordinria, per quan feia aix, per
necessitat, perdia la visi global de les coses. Per
tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund.
La veritat no sempre es troba dins dun pou. De fet,
pel que fa al coneixement de ms importncia,
estic convenut que la veritat s sempre superficial.
La profunditat est a les valls on la busquem, no
als cims de les muntanyes on se la troba. Les
maneres i lorigen desta classe derror estan ben
tipificats en la contemplaci dels cossos celestes.
7.
Ferran va eixir del poble per darrere de lesglsia.
El cam de Simat flanquejava la squia mare que,
amb les vores entapissades de crixens, serpentejava pel mig dels horts de tarongers. De tant en
tant, els mrgens de la squia estaven tallats per
alguns estalladors, a travs dels quals laigua
regava abundosa els camps assedegats. Damunt
de la superfcie tranquilla destes aiges adormides suraven els caps espantadissos dalgunes granotes que, amb un rauc agut, se submergien al seu
pas. La fresca del mat era agradable; no obstant,
pertot arreu, sendevinava el mandrs despertar de
la naturalesa als primers raigs de sol. Ja alguns
passerells matiners refilaven tmidament i, per
damunt de les ltimes flors, grogues i blaves,
comenava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. Ferran nestava encisat. Com en un xtasi, li
paregu que la seua imaginaci el transportava a
una altra poca.
8.
El ser hum i la societat en qu viu no s una
cosa esttica, que sempre ha sigut com s ara, ni
ha sorgit de la nit al mat. Ha hagut de fer-se al
llarg de molts anys. La humanitat, igual que el ser
hum, ha de construir-se i desenrotllar-se. La nostra vida es va fent; com una narraci que escrivim
cada dia com una obra que elaborem a poc a poc;
com un cam que incessantment hem de recrrer,
obrint-nos pas en una direcci o una altra. Per
aix, com en un llibre els captols finals no sentewww.bullent.net
nen b si no es coneixen els anteriors, com un

cam, s indecs, serpenteja, retrocedix o avana
buscant una meta, un final que mai arriba, per que
es desitja millor i ms cmode que el que deixem
arrere.
9.
Els sers que habitaren els boscos originriament
constituren la raa ms bella i svia que ha existit
mai. Eren immortals i no coneixien les malalties, si
b els seus cossos podien ser destruts per lacci
del foc o de lacer i, fins i tot, podien morir de pena.
Es diu que anaven sempre de pressa envoltats
duna llum estellar semblant a la resplendor de la
lluna. Tenien el cos cobert dun pl atapet del color
de lor filat i el so de les seues veus era variat, bell i
subtil com el de laigua. De totes les arts que practicaven, dominaven sobretot loratria, el cant i la
poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrpids,
insensibles al fred i la calor. Posseen tamb un
esperit indmit, tenacitat per al treball i molta
fora de voluntat. Es dedicaven a la metallrgia. La
seua alria oscillava entre el metre vint i el metre
cinquanta i, tot i ser mortals, tenien una mitjana de
vida de dos segles i mig.
10.
El cam era estret i curt; arrancava de la carretera
que condua al pavell de caa. Estava solcat de
reguerons, cobert de pedres descalades. A la
banda esquerra hi havia el jard duna torre que a
penes es veia de tan tapada per cedres i xops. La
tanca estava feta de llistons de fusta acabats en
punxa lligats els uns amb els altres amb fil daram
rovellat, mig dissimulats per una gran espessor de
mare-selves amb un rengle de lils darrere carregats de poms de llavors seques. A la dreta, desprs
de passar una font sense aigua, hi havia el pati
duna masia molt gran voltat de geranis rojos i rosa
morts de set i mig desflorits. El sol queia de ple a
la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves amb dibuixos de branques i
fulles. Era just migdia.
11.
Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar
Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap
als taulells de terra, uns taulells lluents de cermica
color os, amb sanefes de colors cridaners. De
rell, en un excs de curiositat, vaig observar les
dos germanes i, al creuar-me amb la seua mirada
burleta, em vaig tornar a posar com un perdigot.
Estava segur que alguna cosa del meu cos descobria el meu secret, alguna cosa indefinida i abstracta que em denunciava com si el duguera escrit al
front. Ho sabien, no s com advertien que Albertina

78
magradava moltssim, per nestava convenut: A

pesar dels meus intents per dissimular-la, sentia
molta vergonya. Per a trencar el silenci, de nou la
senyora Rosario i Matilde elogiaren la meua camisa, i esta lloana em va alleujar un espai de temps
que sem feia etern. Aquella camisa, certament, cridava latenci de tan bonica com era.
12.
La distncia que separava loasi de Fes era de
centenes de quilmetres. Calia remuntar, de nou, la
serralada de lAtles. Els motoritzats tardarien uns
dies a recrrer el llarg i arens cam. Amb les rodes
canviades, la furgoneta podria circular molt millor.
Sadheria ms a lasfalt, a la sorra i a la grava
pedregosa. Fes, la capital de lartesania, del coure
i del cuir, a la medina, es mant com a lEdat
Mitjana; intramurs la vida s complexa, dominada
per limperi dels gremis artesans. Absolutament tot
ac es decora. Pels sorollosos, acolorits i calorosos carrers, carregats dhistria, lase s lnic mitj
de transport. Bella ciutat que conserva lencant de
la muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels
socs, lalcsser i els ravals.A les principals entrades
de la medina hi havia un home de confiana com a
vigilant, disfressat del que calguera: cameller,
comerciant, venedor de suc de taronja, quincaller,
aiguader, etc.
www.bullent.net

79

Repàs Mitjà PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Repàs Mitjà PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

QUADERN DE REPS I DAPROFUNDIMENT

CURS PRCTIC DE VALENCI

Quadern dactivitats del

LXIC I: DOBLETS LINGSTICS

Quadern dactivitats del

1. Acci de travessar un carrer, un riu, etc.: ____________ el carrer amb precauci.

Quadern dactivitats del

Quadern dactivitats del

Quadern dactivitats del

LXIC II: LOCUCIONS

a) El mestre va repetir lexplicaci, per ella encara estava en Babia.

_______________ bufar i fer ampolles

Quadern dactivitats del

com una cotorra

obligar a fer una cosa

b) tirar llenya al foc

avivar les discrdies

augmentar els bns

c) ser del ram de laigua

e) mirar de dalt a baix

mirar de forma provocadora

mirar amb aires de superioritat

f) crrer com una daina

crrer a gran velocitat

crrer a poca velocitat

organitzar una festa

h) guardar les formes

tornar enrere per a veure-ho millor

tornar a trobar-se en una tribulaci

k) estar net com sant Paul

ser pulcre, endreat

m) jugar fent catxa

fer semblar que es t bon joc

guanyar sempre en el joc

fer una cosa de mala gana

fer una cosa en contra de la

o) beure com un lladre

p) parlar sense embuts

parlar sense excuses

q) ser una llanda

ser de molt de pes

Quadern dactivitats del

TEMES 8, 10, 12, 13, 14, 15 I 16:

Per bateig: batejar

g. Sescriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans

Quadern dactivitats del

Quadern dactivitats del

Quadern dactivitats del

d) Aquells sm__omes preludiaven la co__oci __erebral que va patir.

Quadern dactivitats del

TEMA 9: LACCENTUACI I LA DIRESI

Mots amb accent greu (`)

Quadern dactivitats del

Quadern dactivitats del

z) Artur no solament es lencarregat de departament, sino que tambe es un element de pronostic. Va

Quadern dactivitats del

TEMA 17: LARTICLE

Supressi de larticle definit

Els dies de la setmana

Quadern dactivitats del

Larticle neutre *lo

Corre com ms rpid millor.

Quadern dactivitats del

d) Aquells smomes preludiaven la cooci __erebral que va patir.

culla, culles... (cullga, cullgues...)