Llenguatge Musical EE PDF

CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MUSICA i
DANSA DE MENORCA
LLENGUATGE MUSICAL CURS 2015-16
ENSENYAMENTS ELEMENTALS
PROGRAMACIO
LLENGUATGE MUSICAL
ENSENYAMENTS ELEMENTALS
(Isabel Juaneda, Mercedes Sayas)
1. INTRODUCCI 3
2. OBJECTIUS GENERALS... 5
2.1. OBJECTIUS ESPECFICS... 6
3. CONTINGUTS GENERALS 8
3.1. CONTINGUTS ESPECFICS 10
4. METODOLOGIA .... 21
5. AVALUACI .. 25
5.1. CRITERIS DAVALUACI ................................................................................ 25
5.2. PROCEDIMENT DAVALUACI .. 25
5.3. PROMOCI.
LMIT
DE
PERMANNCIA.
PRDUA
DEL
DRET
DAVALUACI. 28
ANNEX 1 ... 30
1. PROVES DACCS .. 30
1.1. NORMATIVA I OBJECTIUS . 30
1.2. CONTINGUTS, CRITERIS DAVALUACI I MODELS PER CURSOS 32
ANNEX 2 48
1. PROVA DOBTENCIO DE CERTIFICAT DENSENYAMENTS ELEMENTALS.48
1.1. NORMATIVA I OBJECTIUS . 48
1.2. CONTINGUTS, MODELS I CRITERIS DAVALUACI PER CURSOS 49
1. INTRODUCCI
Lelaboraci daquesta programaci est basada en la legislaci vigent (Decret
23/2011, d1 dabril, pel qual sestableix lordenaci i el currculum dels ensenyaments
elementals de msica regulats per la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci) i
el PEC del Conservatori.
T com a finalitat estructurar i facilitar la tasca docent del professor de llenguatge
musical i donar a conixer a la resta del professorat del claustre els objectius,
continguts, criteris davaluaci i metodologia de lassignatura.
La msica i el llenguatge tenen moltes analogies. Com en el llenguatge, tamb en la
msica lsser hum adquireix la capacitat de la comprensi musical en els primers
anys de la seva existncia, encara que ls que durant la infantesa pugui arribar a ferse de la msica per a la prpia expressi, es trobi fora limitat i subordinat a un
aprenentatge tcnic instrumental.
Com el llenguatge, la msica necessita el so com a suport fsic, a partir del qual es
desenvolupa i dota dun significat propi. Com en el llenguatge, es pot parlar en msica
tamb delements morfolgics i sintctics com a base duna retrica posterior.
Els continguts del llenguatge musical plantegen un enteniment prctic i intutiu de tots
els aspectes del fet musical.
La finalitat essencial del llenguatge musical als ensenyaments elementals ser la de
desenvolupar les capacitats auditives, psicomotores, vocals, rtmiques, expressives i
creatives de lalumne de manera que el codi musical pugui convertir-se en instrument
til i efica de comunicaci i representaci, igual que en tota activitat lingstica.
Per aix, el procs dadquisici dels coneixements del llenguatge musical als
ensenyaments elementals de msica es recolzaran sobre procediments que
desenvolupin les destreses necessries per a la producci i recepci de missatges.
Lacci pedaggica es dirigir a aconseguir un domini de la lectura i escriptura que
proporcioni autonomia per aprofundir posteriorment en laprenentatge del llenguatge
musical, sense oblidar que la comprensi auditiva s una capacitat que sha de
desenvolupar sistemticament.
Els continguts del Llenguatge musical sestructur en tres grans eixos: ls de la veu, la
consideraci de la psicomotricitat en leducaci rtmica i laudici comprensiva. Tot per
arribar a aquestes quatre capacitats: escoltar, cantar, llegir i escriure passant pel
aquest procs i en aquest ordre: fer, oir i reconixer/entendre.
2. OBJECTIUS GENERALS (Decret 23/2011)

Lensenyament del Llenguatge Musical en els Ensenyaments Elementals de Msica t
com a objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les competncies segents:
a) Compartir vivncies musicals amb els companys del grup, que li permetin
enriquir la seva relaci afectiva amb la musica a travs del cant, del moviment,
de laudici i dinstruments.
b) Utilitzar una correcta emissi de la veu per a la reproducci dintervals i meldica
general, fins a considerar-les com un llenguatge propi, prenent el cant com
activitat fonamental.
c) Demostrar la coordinaci motriu necessria per a la correcta interpretaci del
ritme, utilitzant les destreses dassociaci i dissociaci corresponents.
d) Utilitzar loda interna per a relacionar laudici amb la seva representaci
grfica, aix com per a reconixer timbres, estructures formals, indicacions
dinmiques, expressives, temporals, etc.
e) Interpretar de memria melodies i canons que condueixin a una millor
comprensi dels diferents parmetres musical
f) Relacionar els coneixements prctics de lectura i escriptura amb el repertori
propi de linstrument.
g) Realitzar experincies harmniques, formals, tmbriques, etc., que estan a la
base del pensament musical conscient, partint de la prctica auditiva vocal i
instrumental.
2.1 OBJECTIUS ESPECFICS

Els objectius especfics els hem classificat, de manera que els podrem identificar de
forma ms concreta.
Sn aplicables a cada un dels cursos per igual. El que determinar la diferncia entre
cada un dels cursos seran els continguts i el nivell dexigncia i assoliment daquests,
que podrem veure especificats en els dos punts segents de la programaci.
Ritme:
a) Desenvolupar la creativitat rtmica.
b) Fomentar lexpressivitat individual i collectiva a travs del ritme.
c) Desenvolupar la pulsaci interna.
d) Assimilar i conscienciar-se de laccentuaci rtmica.
e) Dominar els diferents compassos especfics dels continguts.
f) Fianar el domini de la pulsaci a travs de la combinaci de compassos.
g) Treballar patrons rtmics especfics en diferents compassos corresponents als
nivells del curs.
Entonaci:
a) Experimentar i conixer laparell respiratori i fonador.
b) Controlar la respiraci i el fraseig.
c) Prendre conscincia de la importncia que t la posici corporal per la bona
emissi de la veu.
d) Sentir tot el cos com instrument musical.
e) Cuidar la dicci i larticulaci a travs de lemissi i collocaci de la veu.
f) Percebre lentonaci interior mitjanant una disposici silenciosa del pensament i
lentorn.
g) Expressar els elements aggics, dinmics i altres parmetres del so mitjanant
el cant i lexpressi corporal.
h) Realitzar improvisacions vocals
i) Entonar intervals mitjanant la memoritzaci de petites frmules.
j) Entonar melodies
6
Oda i audici:
a) Desenvolupar la capacitat auditiva, atenent-se als continguts especfics del curs.
b) Treballar lescriptura musical de canons i peces odes, en relaci als nivells de
cada curs.
c) Plantejar el dictat musical ntimament relacionat amb lactivitat de treure
partitures de peces i canons d oda, conegudes i seleccionades per cada
alumne.
d) Realitzar laudici activa dobres enregistrades des de diferents aspectes com:
e) Reconeixement auditiu dels instruments i la seva funci a cada obra.
f) Coneixement bsic de diferents estils musicals, autors, poques, etctera,
participant de manera activa en la mateixa audici (coreografia del moviment o
portant acompanyaments rtmics i meldics).
g) Utilitzar les audicions com a recolzament daltres matries: entonaci, moviment,
instrumentaci, teoria, etc...
Llenguatge musical:
a) Aconseguir lassimilaci intellectual dels continguts prctics.
b) Saber representar grficament la msica com a mitj de comunicaci.
c) Adquirir un llenguatge escrit i oral ric i expressiu dins el mn musical.
d) Entendre el Llenguatge Musical com representaci del so, el moviment i la
forma.
e) Introduir el coneixement de ls i la lectura duna partitura general.
3. CONTINGUTS GENERALS (Decret 23/2011)

Ritme:
a) Percepci, identificaci i interioritzaci del pols.
b) Percepci i identificaci de laccent binari i ternari
c) Unitats mtriques: reconeixement de compassos binaris, ternaris i quaternaris.
d) Figures rtmiques. Frmules rtmiques bsiques. Simultanetat de ritmes.
e) Tempo i aggica.
f) Prctica, identificaci i coneixement de formules rtmiques bsiques originades pel
pols binari o ternari.
g) Prctica, identificaci i coneixement de grups de valoraci especial continguts en un
pols.
h) Prctica, identificaci i coneixement de signes que modifiquen la duraci (puntets,
lligadures).
i) Prctica, identificaci i coneixement de trets rtmics caracterstics: sncope, anacrusi,
etc.
j) Prctica i identificaci de canvis de comps amb interpretaci dequivalncies
pols=pols o figura=figura.
Entonaci, audici i expressi:

a) Coneixement de la veu i el seu funcionament. Respiraci, emissi, articulaci, etc.
b) Laltura: to, intensitat, color, duraci, afinaci determinada i indeterminada, etc.
c) Sensibilitzaci i prctica auditiva i vocal dels moviments meldics.
d) Reproducci memoritzada vocal o escrita de fragments meldics o canons.
e) Prctica de lectura de notes unit a lemissi vocal del so que els correspon.
f) Claus de sol en segona i fa en quarta.
g) Reconeixement auditiu o reproducci vocal dintervals meldics simples majors,
menors i justos, dins i fora del concepte tonal.
h) Reconeixement auditiu dintervals harmnics simples majors, menors i justos
l) Sensibilitzaci, identificaci i reconeixement delements bsics harmnics i formals:
tonalitat, modalitat, cadncies, modulacions, frases, ordenacions formals: repeticions,
imitacions, variacions, contrast, sobre obres adaptades al nivell.
8
m) Reproducci de dictats rtmics, meldics i rtmics -meldics a una veu.

n) Identificaci derrors o diferncies entre un fragment escrit i un escoltat.
o) Identificaci, coneixement i interpretaci dels termes i signes que afecten a
lexpressi.
p) Utilitzaci improvisada dels elements del llenguatge amb o sense proposta prvia.
3.1 CONTINGUTS ESPECFICS

La distribuci dels continguts per cursos ha tingut molt en compte, especialment en els
dos primers anys, la realitat de coneixements amb la qual els alumnes sincorporen a
lensenyament especialitzat de la msica, a ms dadaptar-se a les etapes de
maduraci en que es troben els alumnes (Decret 23/2011).
1r curs densenyaments elementals

RITME
Percepci, identificaci i interioritzaci de la pulsaci.
Lectura vocal,
instrumental i/o percudida amb les segents figuracions
rtmiques:
introducci a les segents figuracions rtmiques:
Comps 2/4, 3/4 i 4/4 (portar el comps amb el gest).

Polirtmies a dues mans amb les figuracions rtmiques que coneixen.
Lobstinat. Execuci dun ritme obstinat mentre es canta.
Coneixement i control de linstrumental Orff com a instruments ds a laula.
Bases tcniques.
ENTONACI
Coneixement i control de la veu com instrument ds a laula: respiraci, emissi,
articulaci, .... Normes dhigiene vocal.
Grups pentatnics i intervals diatnics majors i menors.
10
Sensibilitzaci i prctica vocal de les notes correlatives de lescala de Do M,

acord i arpegi.
Lectura entonada i/o instrumental en clau de sol i clau de fa en 4 de petits
fragments o canons dins lmbit meldic estudiat.
To i semit diatnic
Prctica de les dinmiques i termes daggica.
Conscincia de la lligadura de fraseig i de la respiraci.
Canons a una veu i cnons fins a 3. Inici a lentonaci a dues veus.
El diapas. s com a referncia en lentonaci.
TEORIA
Coneixement teric del pentagrama.
Lnies divisries.
Doble barra.
Figures i silencis.
Signes de prolongaci: el calder.
Signes de repetici: dos punts de repetici, repetici amb 1 i 2 casella i DC a fi.
Inici anacrusi. Concepte danacrusi.
Signes de dinmica i aggica: reguladors, dim., cresc., f, mf i p, rit.
To i semit
Parmetres bsics dels intervals meldics: nombre, tons i semitons i
ascendent/descendent.
Introducci a les alteracions: sostingut, bemoll i becaire i efecte.
Concepte descala Major. Do M i acord i arpegi de Do M.
Introducci a la funci de
tnica i dominant. Identificaci dins un fragment
meldic.
Compassos 2/4, 3/4 i 4/4.
Escriptura correcte dels elements musicals treballats.
Clau de sol i clau de fa en 4.
11
ODA
Reproducci de fragments rtmics amb els elements rtmics del curs.
Reproducci de fragments meldics sobre notes correlatives dins lmbit de
lescala de Do M.
Reproducci de fragments meldics sobre notes de larpegi de Do M.
Reproducci de fragments rtmics-meldics amb notes correlatives i ritmes
treballats i en comps 2/4 i 3/4.
Memoritzaci de petits fragments escoltats.
AUDICI
Escolta duna can o una obra dautor i reconeixement de: pulsaci, comps
binari/ternari, estructura formal, dinmiques i timbres.
CREACI
Improvisaci amb la veu i/o instruments Orff donats uns parmetres estructurals,
meldics, rtmics i/o harmnics.
Creaci collectiva (amb els propis instruments i daula), prctica i escrita, donats
uns parmetres estructurals, meldics, rtmics i/o harmnics i/o un text.
Creaci individual prctica i escrita donats uns parmetres estructurals,
meldics, rtmics i/o harmnics i/o un text.
2n curs densenyaments elementals
RTME
Percepci, identificaci i interioritzaci de la pulsaci.
Lectura vocal,
instrumental i/o percudida amb les segents figuracions
rtmiques:
12
Comps 2/4, 3/4 i 4/4 (portar el comps amb el gest).

Simultanetat de ritmes. Polirtmies a dues mans amb les figures que coneixen.
Lobstinat. Execuci dun ritme obstinat amb les dificultats dels curs mentre es
canta una can o una melodia amb nom de nota.
ENTONACI
Sensibilitzaci i prctica vocal de les tonalitats de Do M i Sol M. Acords i arpegis
de tnica i dominant.
Sensibilitzaci i prctica vocal de les tonalitats de do m, comparant-la amb la de
Do M, i la m harmnica. Acords i arpegis de tnica i dominant.
Lectura entonada i/o instrumental en clau de sol i clau de fa en 4 de fragments
musicals i/o canons dins lmbit meldic estudiat.
Prctica vocal de la 2M i m i la 3 M i m.
Prctica de les dinmiques i termes daggica.
Conscincia de la lligadura de fraseig i de la respiraci.
Inici a lentonaci a dues veus.
Canons a dues veus i cnons fins a 3.
s del diapas com a referncia en lentonaci.
TEORIA
Lnies addicionals inferiors i superiors.
Alteracions: sostingut, bemoll i becaire. Efecte.
Alteracions accidentals.
Armadura. Funci i ordre dels sostinguts i bemolls.
Intervals. Parmetres bsics: nombre, tons i semitons, harmnic/meldic,
ascendent/ descendent.
Intervals de 2i 3 M i m i 4, 5 i 8 justes amb i sense alteracions.
13
Signes de dinmica i aggica: mp, pp i ff; Lento-Largo, Andante-Moderato,

Allegro-Presto; legato i staccatto
Escala Major i escala menor harmnica. Ordre de tons i semitons.
Tnica, dominant i sensible
Compassos 2/4, i 4/4.
Escriptura correcte dels elements musicals treballats.
Escriptura i lectura en clau de sol i clau de fa en 4.
Lligadures i puntets.
ODA
Reproducci de fragments meldics en Do M
Reproducci de fragments rtmic meldics en Do M, amb els intervals i ritmes
treballats i en comps 2/4,3/4 i 4/4.
Identificaci dintervals meldics de 2 i 3 M i m.
Memoritzaci de petits fragments escoltats.
AUDICI
Escolta duna can o una obra dautor i reconeixement de:
Linici (ttic o anacrusi) i les cadncies (conclusiva o suspensiva).
Lestructura formal.
El moviment o aire aproximat.
El mode major o menor de la tonalitat.
Les dinmiques.
Els timbres.
CREACI
Improvisaci amb la veu i/o instruments Orff donats uns parmetres estructurals,
uns parmetres estructurals, meldics, rtmics i/o harmnics.
14

3r curs densenyaments elementals
RTME
Lectura vocal,
instrumental i/o percudida amb les figuracions rtmiques
treballades a 1er i 2n EE.

Comps 2/4, i 4/4.
Compassos simples amb denominador 8.
Comps compost: 6/8 i 9/8
Polirtmies a dues mans amb les figuracions que coneixen.
Bases tcniques.
Altres figuracions rtmiques:
Ritmes de subdivisi binria amb unitat de temps de negra:
Ritmes de subdivisi binria amb unitat de temps de corxera:
Ritmes de subdivisi ternria:
15
ENTONACI
Prctica vocal en tonalitats majors fins a dues alteracions a larmadura. Escala i
arpegis de tnica i dominant.
Prctica vocal en tonalitats menors fins a dues alteracions a larmadura. Escales
menors natural, harmnica i meldica. Arpegis de tnica i dominant.
Prctica vocal comparativa del tercer grau de lescala i de larpegi major i menor
a partir de la mateixa tnica.
Conscincia de la lligadura de fraseig i prctica de la respiraci.
Entonaci de melodies a una, dues i tres veus. Cnons fins a tres.
musicals i/o canons dins lmbit meldic treballat.
Entonaci dintervals majors, menors i justos dins lmbit de les tonalitats
treballades.
TEORIA
Intervals amb i sense alteracions, majors, menors i justos. Anlisi: nombre, tons i
semitons,
harmnic/meldic,
ascendent/
descendent,
conjunt/disjunt,
major/menor/just.
Tonalitats i armadures. Procediment per identificar tant les armadures com les
tonalitats amb bemolls i amb sostinguts.
Escales
majors i menors harmnica i meldica fins a un mxim de dues
alteracions.
Compassos. Classificaci simple/compost i binari/ternari/quaternari.
Compassos compostos: 6/8, 9/8 i 12/8. Correspondncia amb cada comps
simple.
ODA
Reproducci de fragments meldics en Do M, Sol M i la m.
16
Reproducci de fragments rtmic meldics en Do M, Sol M i la m
amb els
intervals i ritmes treballats i en comps simple i introducci del 6/8.

Identificaci dacords majors i menors
Identificaci descales majors i menors natural i harmnica.
Identificaci d intervals meldics i harmnics de 2 i 3M i m, i 4, 5 i 8 justes; i
6 M i m meldica
Identificaci de fragments cadencials conclusius i suspensius.
Memoritzaci de fragments musicals, melodies, harmonies, ritmes i estructures.
AUDICI
Escolta duna can o una obra dautor i reconeixement de:
Linici (ttic o anacrusi) i les cadncies (conclusives o suspensives).
Lestructura formal.
Les dinmiques.
Els timbres.
CREACI
Improvisaci amb la veu,
instruments Orff i propis, donats uns parmetres
estructurals, meldics, rtmics i/o harmnics.

17
4t curs densenyaments elementals
RTME
Lectura vocal,
instrumental i/o percudida amb les figuracions rtmiques
treballades a 1er , 2n i 3r EE.

Comps 2/4,3/4 i 4/4.
Compassos simples amb denominador 8 i 2.
Comps compost: 6/8, 9/8 i 12/8
Polirtmies a dues mans amb les figuracions que coneixen.
Canvis de comps simple-simple i compost-compost amb canvi de numerador.
Negra=negra i negra amb punt=negra amb punt.
Canvis de comps simple-compost i compost-simple. Negra =negra amb punt o
a linversa.
Figuracions rtmiques:
Ritmes de subdivisi binria amb unitat de temps de negra:
Ritmes de subdivisi binria amb unitat de temps de corxera.

Ritmes de subdivisi binria amb unitat de temps de blanca.
Ritmes de subdivisi ternria: les del curs anterior i tamb combinacions amb
tresets de semicorxera i pauses de semicorxera.
ENTONACI
Prctica vocal en tonalitats majors fins a tres alteracions a larmadura. Escala i
arpegis de tnica i dominant.
Prctica vocal en tonalitats menors fins a tres alteracions a larmadura. Escales
menors natural, harmnica i meldica. Arpegis de tnica i dominant.
18
Prctica vocal comparativa del tercer grau de lescala i de larpegi major i menor
a partir de la mateixa tnica.
Conscincia de la lligadura de fraseig i prctica de la respiraci.
Entonaci de melodies a una, dues i tres veus. Cnons fins a tres.
musicals i/o canons dins lmbit meldic treballat.
Entonaci dintervals majors, menors i justos dins lmbit de les tonalitats
treballades. Introducci de la 5 augmentada i disminuda.
Entonaci dacords majors i
menors. Introducci a lentonaci dacords
disminuts i augmentats.
TEORIA
Doble sostingut i doble bemoll
Intervals amb (incloent dobles alteracions) i sense alteracions. Anlisi: nombre,
tons
semitons,
qualificatiu,
meldic-ascendent/descendent,
harmnic-
consonant/semiconsonant/dissonant, conjunt/disjunt.
tonalitats amb bemolls i amb sostinguts. Relatiu Major i menor.
Escales majors i menors natural, harmnica, meldica i mixta.
Compassos. Classificaci simple/compost i binari/ternari/quaternari. Unitat de
temps i unitat de comps.
Acords triades i inversions. Perfecte Major, perfecte menor, 5 augmentada i
5disminuida.
Introducci a la modulaci.
Semit diatnic i cromtic.
Enharmonia. Sons enharmnics.
Nom dels graus de lescala.
Graus tonals i modals.
Anlisi. Determinar la tonalitat dun fragment musical escrit i la modulaci si
sescau. Reconixer la seva estructura, identificar les frases, les cadncies,
suspensives o conclusives, i lharmonia implcita.
19
ODA
Reproducci de fragments meldics en tonalitats fins a dues alteracions.
Reproducci de fragments rtmic meldics en tonalitats fins a dues alteracions
amb els intervals i ritmes treballats i en comps simple i compost.
Introducci a la reproducci de fragments a dues veus.
Identificaci dacords majors i menors en estat fonamental, 1 i 2 inversi.
Identificaci descales majors i menors natural, harmnica, meldica i mixta.
Identificaci d intervals meldics i harmnics de 2 ,3, 6 i 7M i m, i 4, 5 i 8
justes.
Identificaci de fragments cadencials conclusius i suspensius.
Memoritzaci de fragments musicals, melodies, harmonies, ritmes i estructures.
AUDICI
Escolta duna can popular o una obra dautor i reconeixement de:
Linici (ttic o anacrusi) i les cadncies (conclusives o suspensives).
Lestructura formal.
Les dinmiques.
Els timbres.
CREACI
Improvisaci amb la veu,
instruments Orff i propis, donats uns parmetres
estructurals, meldics, rtmics i/o harmnics.

20
4. METODOLOGIA
La finalitat essencial del llenguatge musical s el desenvolupament de les capacitats
VOCALS, RTMIQUES, PSICOMOTORES, AUDITIVES I EXPRESSIVES de manera
que el codi musical pugui convertir-se en instrument til i efica de comunicaci i
representaci.
L acci pedaggica es dirigir a aconseguir el domini de la lectura i escriptura; i la
comprensi auditiva.
Aix tamb ser essencial que l'alumne vegi que el que ha aprs s til en la seva
prctica instrumental.
Els continguts generals s'estructuren en tres eixos:
1. Us de la veu i la seva funci comunicativa a travs del cant.
2. Consideraci dels aspectes psicomotors en el desenvolupament de l'educaci
rtmica
3. L'audici musical comprensiva.
Aix, laprenentatge tindr com a objectiu quatre capacitats essencials:
Saber escoltar
Saber cantar
Saber llegir
Saber escriure
Establint el procs daprenentatge dacord al segent ordre:

1. fer
2. oir/sentir
3. reconixer/entendre
La metodologia sadaptar a la maduresa dels alumnes, aix com el ritme i la intensitat
de laprenentatge.
Aix, respecte als objectius general del llenguatge musical, hem dividit lassignatura en
els segents apartats:
RTME: respecte als OG referents a moviment (a), coordinaci motriu (c) i interpretaci
rtmica (c).
ENTONACI: respecte als OG referents a cant (a), emissi de la veu (b), reproducci
dintervals i melodia (b), memria (e).
21
TEORIA: respecte als OG referents a la representaci grfica de la msica (d), a

relacionar el repertori del propi instrument amb els coneixements de lectura i escriptura
(f).
ODA-AUDICI: respecte als OG referents a ls de loda interna (d), a la prctica
auditiva instrumental i vocal (g), al reconeixement de timbres, estructures formals,
indicacions dinmiques, expressives, temporals, (d)
Aquests apartats es treballaran a travs de
recursos didctics essencials i que
definiran la metodologia:
Canons: repertori de can tradicional balear, catalana i darreu del mn per
treballar lemissi de la veu, el cant, entonaci, ritme, estructures formals,
dinmiques, tempos, representaci grfica, lectura, aspectes terics, moviment,
etc
Audici: obres gravades o interpretades en directe
del patrimoni musical
universal per treballar laudici instrumental i vocal, el reconeixement de timbres,

estructures, tempos, ritmes, grafies, etc
Moviment: s del moviment i timbre corporal i la psicomotricitat per treballar
estructures auditives, ritmes i polirtmies, etc
Instrumental
Orff:
dels
instruments
de
percussi
determinada
indeterminada per treballar el ritme i polirtmia, realitzar experincies

harmniques, fer msica en grup amb tcnica instrumental senzilla, improvisar,
treballar loda rtmica i meldica, etc
Creaci amb els propis instrument i/o daula: s de la creaci com a activitat
que integra tots els aspectes del llenguatge musical per posar-los al servei de la
creativitat i la improvisaci.
Exercicis sistemtics i mecanitzats: per treballar lectura, rtmica, entonaci,
grafia i dictat proposats en el llibre de lalumne, en xarxa o pel professor.
22
RECURSOS I MATERIALS
Llibre de l'alumne
1er:
Solfeig 1 . Llenguatge musical. F. Galofr
Ed Dinsic
2on:
Ed Dinsic
3er:
Ed Dinsic
4t:
Solfeig 4 . Llenguatge musical. F. Galofr.
Ed Dinsic
Material d'aula:
Com a material de classe disposem d' ordinador i pantalla digital, a ms de la pissarra
tradicional, piano i instrumental Orff.
Tamb disposem de bibliografia de refor, don podem extreure informaci i/o activitats
que complementin el llibre de lalumne.
Recursos a internet
http://aulamusicaldeadriana.blogspot.com.es/
http://trainer.thetamusic.com/es/
http://www.mercedeslucas.com/
http://ritmoysonidomariajose.blogspot.com.es/
23
http://lenguajemusical2011-2012.blogspot.com.es/
http://cpmh-lenguajemusical.blogspot.com.es/
http://www.conservatoriorioja.com/paginasorganigrama2/deplmusicaldeoido.html
http://www.lenmus.org/en/phonascus/downloads
http://dictadosmusicales.weebly.com/dictados.html
http://lenguajemusical.me
recall-the-melody.programas-gratis.net
http://dictado-memoria-musical.softonic.com
24
5. AVALUACI
5.1 CRITERIS DAVALUACIO (Decret 23/2011)
1. Imitar estructures meldiques i rtmiques breus amb la veu i amb la percussi.
Aquest criteri pretn comprovar el grau de memria i la capacitat de reproduir amb
fidelitat el missatge rebut tant en els seus aspectes sonors com en la seva realitzaci
motriu.
2. Reconixer auditivament el pols duna obra o fragment, aix com laccent peridic.
Amb aquest criteri es pretn constatar la percepci del pols com a referncia bsica
per a lexecuci rtmica i la identificaci de laccent peridic base del comps.
3. Mantenir el pols durant perodes breus de silenci. Aquest criteri pretn aconseguir
una correcta interioritzaci del pols que li permeti una adequada execuci individual o
collectiva.
4. Executar instrumentalment, vocalment o b en forma percudida estructures rtmiques
duna obra o fragment. Amb aquest criteri es pretn constatar la capacitat dencadenar
diverses frmules rtmiques adequades a aquest nivell amb tota precisi i dins dun
tempo establert.
5. Aplicar un text a un ritme senzill o viceversa. Amb aquest criteri es pretn avaluar la
capacitat de lalumnat per associar ritmes amb paraules o frases digual accentuaci.
6. Identificar auditivament i interpretar canvis senzills de comps. Aquest criteri pretn
verificar la capacitat de percepci auditiva i de realitzaci prctica de canvis de comps
dunitat igual o diferent. En aquest cas noms shan de reconixer els segents canvis:
a) negra=negra b) negra=negra amb puntet c) negra=blanca d) corxera=corxera, e)
viceversa en els casos b) i c).
7. Entonar una melodia o una can tonal amb o sense acompanyament. Aquest criteri
pretn comprovar la capacitat de lalumnat per aplicar les seves tcniques dentonaci i
dafinaci a un fragment tonal, aplicant indicacions expressives presents en la partitura.
En cas de produir-se acompanyament instrumental aquest no reproduir la melodia.
8. Llegir internament, en un temps donat i sense verificar lentonaci, un text musical i
reproduir-lo de memria. Aquest criteri pretn comprovar la capacitat de lalumnat per
25
imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de carcter melodicortmiques a partir

de lobservaci de la partitura.
9. Identificar i entonar intervals harmnics o meldics majors, menors o justos en un
registre mitj. Aquest criteri pretn detectar el domini de linterval per part de lalumnat,
identificant linterval harmnic o meldic, o b entonant aquest ltim.
10. Identificar auditivament el mode (major-menor) duna obra o fragment. Aquest criteri
pretn constatar la capacitat de lalumnat per reconixer aquest aspecte fonamental del
llenguatge, proporcionant-li elements per a la seva audici intelligent.
11. Reproduir models meldics senzills, escales o acords a partir de diferents altures.
Aquest criteri pretn comprovar la destresa de lalumnat per reproduir un mateix fet
meldic des de qualsevol so, mantenint correctament linterval del model, i entenent la
tonalitat com un fet constant.
12. Improvisar estructures rtmiques sobre un fragment escoltat. Amb aquest criteri es
pretn estimular la capacitat creativa de lalumnat, aplicant lliurement frmules
rtmiques conegudes o no, ajustant-les amb el pols i el comps del fragment escoltat.
13. Improvisar melodies tonals breus. Aquest criteri pretn comprovar lassimilaci per
part de lalumne dels conceptes tonals bsics.
14. Reproduir per escrit fragments musicals escoltats. Mitjanant aquest criteri es
pretn avaluar la capacitat de lalumne per interioritzar i reproduir imatges sonores
percebudes. Segons el nivell de dificultat proposat aquesta reproducci pot
circumscriures a aspectes rtmics o meldic/tonals, o b a ambds conjuntament.
15. Descriure posteriorment a una audici els trets caracterstics de les obres
escoltades o interpretades. Mitjanant aquest criteri es pretn comprovar la capacitat
de lalumnat per percebre aspectes diferents: rtmics, meldics, modals, cadencials,
formals, tmbrics, etc., seleccionant prviament els aspectes que hagin de ser
identificats o b deixant lliurement que identifiquin els aspectes que els resultin ms
notoris.
16. Improvisar individualment o collectivament petites formes musicals, partint de
premisses relatives a diferents aspectes del llenguatge musical. Aquest criteri pretn
comprovar el desenvolupament creatiu i la capacitat de seleccionar elements dacord
amb una idea i estructurar-los en una forma musical. Aix mateix, es pretn que siguin
capaos de discernir idees principals i secundries.
26
5.2 PROCEDIMENTS DAVALUACIO

Savaluar els alumnes de tots els cursos a partir de la informaci recollida en exercicis
escrits i orals de carcter trimestral que contindran els segents apartats:
TEORIA (escrit)
ODA-AUDICI (escrit)
RITME I POLIRITMIA (oral individual)
ENTONACI (oral individual)
La qualificaci final de cada trimestre ser una mitjana de les notes obtingudes a cada
apartat dels exmens trimestrals, sempre i quan es compleixin les condicions que es
detallen ms avall. Aix mateix, tamb es tindran en compte altres qualificacions
daltres exmens escrits i orals que el professor trobi oport fer abans, a ms de les
anotacions i impressions de classe del dia a dia que es puguin tenir de lalumne.
Per ser lavaluaci contnua, sentn que, si saprova un trimestre quan lanterior
shavia susps, aquest primer queda recuperat perqu la matria s acumulativa i, per
aix, no es faran recuperacions trimestrals.
El procediment de qualificaci establert per als ensenyaments elementals ser fer una
mitjana aritmtica de les qualificacions obtingudes en els quatre apartats (25% cada
apartat). Superaran el curs aquells alumnes que obtinguin una mitjana aritmtica no
inferior a 5, sempre i quan no hi hagi cap apartat amb una qualificaci inferior a 3. En
canvi, si a algun dels apartats lalumne obt una qualificaci inferior a 3, encara que la
mitjana aritmtica sigui igual o superior a 5, aquest estar susps. Tamb ho estaran
aquells que no obtinguin una mitjana aritmtica de 5 o ms.
27
5.3
PROMOCI.
LMIT
DE
PERMANNCIA.
PRDUA DEL DRET DAVALUACI.
PROMOCI (Decret 23/2011)

1. Lalumnat promociona al segent curs quan hagi superat les assignatures cursades
o tingui avaluaci negativa com a mxim en una assignatura. La qualificaci negativa
en dues o ms assignatures impedeix la promoci dun alumne al curs segent. En el
supsit dassignatures pendents referides a la prctica instrumental o vocal, la
recuperaci de lassignatura ha de realitzar-se en la classe del curs segent si aquesta
assignatura forma part del currculum. En la resta dels casos, lalumnat ha dassistir a
les classes de lassignatura no superada en el curs anterior.
2. En el cas de quart curs dels ensenyaments elementals de msica, lalumne que
noms suspengui una assignatura ha de repetir nicament lassignatura pendent.
Lalumne que suspengui dues o ms assignatures ha de repetir el curs complet.
LMIT DE PERMANNCIA (Decret 23/2011)
1. El lmit de permanncia en una especialitat dels ensenyaments elementals de
msica s de cinc cursos, sense que, en cap cas, lalumnat pugui romandre ms de
dos anys en el mateix curs.
2. Amb carcter excepcional, es pot ampliar en un any la permanncia en supsits de
malaltia que pertorbi substancialment el desenvolupament dels estudis o altres que
mereixin igual consideraci. La Direcci General de Formaci Professional i
Aprenentatge Permanent de la Conselleria dEducaci i Cultura ha dautoritzar
lampliaci, a sollicitud de la persona interessada i amb previ informe favorable del
centre.
28
PRDUA DEL DRET DAVALUACI

Les faltes dassistncia de lalumnat poden ser justificades i no justificades.
Sestableixen els segents nombres mxims de faltes injustificades per a cada tipus
dassignatura:
a) Classes despecialitats duna sola sessi setmanal duna hora, hora i mitja,
dues hores seguides o tres hores seguides: 6 faltes injustificades durant tot el
curs, seguides o allades.
b) Classes dassignatures de dues o ms sessions setmanals en dies diferents:
12 faltes injustificades durant tot el curs, seguides o allades.
Una vegada superat el nombre mxim de faltes dassistncia injustificades a
classe, lalumne perd automticament el dret a lavaluaci contnua i el dret dassistir
a les classes setmanals.
Els alumnes que perdin el dret a lavaluaci contnua han de realitzar un
procediment substitutori davaluaci, que consisteix en un examen final de convocatria
ordinria, al darrer trimestre del curs, davant un tribunal avaluador. Aquesta prova
inclour tots els continguts establerts a la programaci didctica de lassignatura de
la qual lalumne ha perdut el dret a lavaluaci contnua.
29
ANNEX 1
1. PROVES DACCS
1.1 NORMATIVA
I OBJECTIUS
Ordre de la consellera dEducaci i Cultura, de 14 dabril de 2009, per la qual es regula

el procs dadmissi i de matriculaci dels alumnes als ensenyaments de rgim
especial i als ensenyaments de persones adultes als centres sostinguts amb fons
pblics de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, BOIB de 20/04/2009).
Primer curs densenyaments elementals
a) La prova t la finalitat de valorar les aptituds del futur alumne sense avaluar-ne els
coneixements musicals previs.
b) La prova sha de realitzar durant el mes de juny i ha de ser avaluada per un tribunal
format per tres professors del centre. No poden formar part del tribunal els professors
que durant el curs anterior hagin impartit classe als alumnes que es presentin a la
prova.
c) Els centres han de fer pblic el calendari de les proves daccs del mes de juny, amb
lanterioritat que marca la Resoluci anual.
d) Finalitzades les corresponents correccions i avaluacions, shan de fer pblics els
resultats i sha dindicar la puntuaci que hagi obtingut cada alumne.
e) Excepcionalment, si queden places vacants, es pot realitzar una nova prova durant
el mes de setembre que ha de ser autoritzada per la Direcci General de la qual
depenguin aquests tipus densenyament.
Segon, tercer i quart curs densenyaments elementals
a) Les proves dels cursos segon, tercer i quart han de ser proves de valoraci de
coneixements musicals previs.
b) Aquestes proves shan de realitzar al mes de juny i han de ser avaluades per un
tribunal format per tres professors, dos dinstrument o dansa i un de llenguatge musical.
30
No poden formar part del tribunal els professors que durant el curs anterior hagin
impartit classe als alumnes que es presentin a la prova.
c) El centre ha de fer pblics amb una antelaci de dos mesos els continguts de la
prova i les obres orientatives exigibles.
d) Els centres han de fer pblic el calendari de les proves daccs del mes de juny, amb
lanterioritat que marca la Resoluci anual.
e) Per obtenir la nota final sha daplicar la mitjana aritmtica (50% cada una) entre la
prova dinstrument o dansa i la prova de llenguatge musical.
f) Per als alumnes de quart curs sinclou tamb la prova de cor, la nota final de la qual
ha de fer la mitjana amb la de la prova de llenguatge musical. En aquesta prova, sha
dincorporar al tribunal un quart membre que ha de ser lespecialista de cant. A ms,
sha dobtenir un mnim de 4 a cada prova per poder fer la mitjana.
g) Finalitzades les corresponents correccions i avaluacions, shan de fer pblics els
resultats i sha dindicar la puntuaci que hagi obtingut cada alumne.
h) Excepcionalment, si queden places vacants, es pot realitzar una nova prova durant
el mes de setembre que ha de ser autoritzada per la Direcci General de la qual en
depenguin aquests tipus densenyament.
31
1.1 CONTINGUTS, MODELS I CRITERIS

DAVALUACIO PER CURSOS
Accs a 1er densenyaments elementals

DESCRIPCI DE LA PROVA
La prova es realitzar en grup i consistir en el procs densenyament-aprenentatge

duna can proposada pel tribunal de carcter popular o infantil adequada a ledat dels
aspirants. El procs densenyament-aprenentatge tIndr un carcter ldic i didctic i es
realitzar a travs de les segents pautes:
Escolta de la can sencera mentre els alumnes porten la pulsaci.
Treball de la rtmica de la can a travs del recitat de la lletra. Es far a travs
de la imitaci i per fragments, portant sempre la pulsaci.
Imitaci i repetici de fragments breus de la can fins a completar-la totalment.
Cantar la can per fragments en forma de jocs i cadenes musicals.
Treball de la pulsaci interior a travs domissions de fragments meldics de la
can.
Prctica del ritme de la can a travs de jocs imitatius entre el professor i els
alumnes.
Picar el ritme de la can per fragments en forma de jocs i cadenes rtmiques.
Treball de la pulsaci interior a travs domissions de fragments rtmics de la
can.
Treball de la coordinaci psicomotriu a travs de la can i del ritme.
Imitaci de frmules rtmiques senzilles, a travs de la percussi corporal.
Imitaci de frmules meldiques senzilles, a travs de la veu.
32
CRITERIS D'AVALUACI I QUALIFICACI

Es tracta d'una prova d'aptituds, no de coneixements i, per tant, tindr com a objectiu
conixer, observar i avaluar les aptituds musicals de laspirant tant a nivell individual
com la seva capacitat dinteractivitat, integraci i actuaci en el grup.
Savaluaran les aptituds musicals de laspirant, a nivell meldic, rtmic, psicomotriu i
interpretatiu.
La qualificaci de la prova es far en base a una srie d'tems relacionats amb les
aptituds musicals que ha de demostrar l'aspirant.
Accs a 2on densenyaments elementals

PARTS DE LA PROVA
La prova de Llenguatge musical consisteix en una prova oral i una prova escrita.
A) La prova oral consta de dues parts:
-
Polirtmia i lectura recitada
Lectura entonada
B) La prova escrita consta de dues parts:

-
Teoria
Dictat
PROVA ORAL
POLIRTMIA
Percussi dun fragment dun mxim de 16 compassos amb les dues mans, cada m
interpretar un pentagrama amb un so diferent (per exemple: amb un bolgraf a la m
dreta i m esquerra damunt la taula) .
S utilitzaran les combinacions rtmiques de lexemple segent:
33
LECTURA RECITADA
Lectura dun fragment en clau de sol i/o clau de fa en 4 en els compassos de 2/4, 3/4 o
4/4 dun mxim de 16 compassos llegint el nom de les notes i portant el comps.
Sutilitzaran les segents frmules rtmiques:
LECTURA ENTONADA
Lectura dun fragment senzill en clau de sol i tonalitat de do major. Tindr un mxim de
8 compassos (2/4, 3/4 , 4/4).
PROVA ESCRITA
TEORIA
Pentagrama i lnies addicionals.
Clau de Sol i Fa en quarta lnia.
Alteracions (bemoll, becaire i sostingut)
Lligadures, puntet i calder.
34
Compassos simples 2/4 ,3/4 , 4/4 .

Lnies divisria i doble barra final.
To i semit.
Intervals meldic i harmnic, designant numricament linterval i el nmero de
tons i semitons.
Noci elemental de la Tonalitat
Lescala de Do Major.
Anacrusi
Signes de repetici. Punts de repetici, primera i segona casella i DC a fi.
DICTAT
Escriure un dictat rtmic/meldic a una veu en els compassos 2/4, 3/4 o 4/4 en la
tonalitat de Do Major, meldicament per graus conjunts i notes de larpegi; i emprant
les frmules rtmiques segents:
Normes per a la realitzaci del dictat:

Es tocar lescala i arpegi de do major per tal de situar-nos en la tonalitat.
Es dir el comps i la nota inicial del dictat.
El dictat sescoltar dues vegades sencer; cinc vegades cada fragment; dues
vegades els enllaos entre fragments, i dues vegades ms, complert. La durada
mxima ser de vuit compassos.
35
MODELS DE LECTURES I DICTATS per laccs a 2n EE
Model de polirtmia accs a 2n EE
Model de lectura recitada accs a 2n EE
Model de lectura entonada accs a 2n EE
Model de dictat accs a 2n EE
36
CRITERIS D AVALUACIO
Lalumne ha de ser capa de:
1. Mantenir el pols regular en lexecuci de les diferents lectures.
2. Executar estructures rtmiques en un tempo establert (mnim pols a 60). Per tant es
valorar tamb la velocitat i fludesa en la lectura.
3. Portar el comps en les lectures (recitada i entonada).
4. Coordinar rtmiques diferents amb les dues mans de manera simultnia.
5. Situar-se dins la tonalitat d un fragment meldic ( per exemple, cantant l escala i l
arpegi de la tonalitat corresponent).
6. Executar els diferents intervals meldics d un fragment tonal.
7. Cantar correctament: impostar la veu amb cura i fressejar musicalment.
8. Identificar, conixer i analitzar els diferents conceptes terics.
9. Identificar auditivament les diferents frmules rtmiques i meldiques de manera que
les puguin escriure en un dictat. Es valorar que es respectin el nombre de pulsacions
de cada comps, la precisi en la identificaci de les figures, aix com de la intervlica.
CRITERIS DE QUALIFICACI
La prova de Llenguatge musical es qualificar de la segent manera:
PARTS DE LA PROVA
Lectura entonada
Teoria
Dictat
PUNTUACI (en %)
25%
25%
25%
25%
La qualificaci mnima de cada apartat ser de 3 sobre 10. Per tant, si qualcun dels
apartats no s igual o superior a 3, no ser possible fer la mitja amb la resta dels
resultats.
Per superar la prova total la qualificaci mnima ser de 5 sobre 10.
37
Accs a 3er densenyaments elementals

PARTS DE LA PROVA
-
Lectura entonada

-
Teoria
Dictat
PROVA ORAL
POLIRTMIA
LECTURA RECITADA
Lectura dun fragment en clau de sol i/o clau de fa en 4 en els compassos de 2/4,3/4 o
4/4 dun mxim de 16 compassos llegint el nom de les notes i portant el comps.
Sutilitzaran les segents frmules rtmiques :
38
LECTURA ENTONADA
Lectura dun fragment senzill en clau de sol i/o clau de fa i tonalitat de do major, sol
major o la menor. Tindr un mxim de 8 compassos (2/4, 3/4 , 4/4).
PROVA ESCRITA
TEORIA
Exercici de reconeixement i classificaci dintervals harmnics i meldics de 2 i
3 Majors i menors i 4, 5 i 8 Justes determinant el nombre de tons i semitons.
Escales majors i menors (natural, harmnica i meldica) fins a una alteraci.
Funcions dels graus:
- Tonals (Tnica I, Dominant V, Subdominant IV)
- Mediant III
- Subtnica o Sensible VII
Inici anacrsic i ttic.
Acords de Tnica i Dominant en estat fonamental (tonalitats majors i menors fins
a una alteraci).
Armadures fins a una alteraci.
Equivalncia entre les figures.
Lnies addicionals superiors i inferiors.
Comparaci entre les claus de Sol i Fa en 4.
DICTAT
Escriure un dictat rtmic/meldic a una veu en els compassos 2/4, 3/4 o 4/4 en la
tonalitat de Do Major, Sol Major o la menor i emprant les frmules rtmiques segents:
39

Es tocar lescala i arpegi de la tonalitat.
MODELS DE LECTURES I DICTATS per laccs a 3r EE
Model de polirtmia accs a 3r EE
Model de lectura recitada accs a 3r EE
40
Model de lectura entonada accs a 3r EE
Model de dictat accs a 3r EE
2. Executar estructures rtmiques en un tempo establert (mnim pols a 60). Per tant es
valorar tamb la velocitat i fludesa en la lectura.
5. Situar-se dins la tonalitat dun fragment meldic (per exemple, cantant lescala i l
7. Cantar correctament: impostar la veu amb cura i frasejar musicalment.
41
PARTS DE LA PROVA
Lectura entonada
Teoria
Dictat
PUNTUACI (en %)
25%
25%
25%
20%
resultats.
Accs a 4rt densenyaments elementals

PARTS DE LA PROVA
-
Lectura entonada

-
Teoria
Dictat
PROVA ORAL
POLIRTMIA
42
LECTURA RECITADA
Lectura dun fragment en clau de sol i/o clau de fa en 4 en els compassos de 2/4, 3/4,
4/4, 3/8, 6/8, 9/8 dun mxim de 16 compassos llegint el nom de les notes i portant el
comps. Sutilitzaran les frmules rtmiques segents:
Frmules rtmiques de subdivisi binria amb unitat de temps negra:
Frmules rtmiques de subdivisi ternria:
-Formules de subdivisi binria amb unitat de temps corxera:
43
LECTURA ENTONADA
Lectura dun fragment senzill en clau de sol i tonalitat major o menor fins a una
alteraci a larmadura.
Tindr un mxim de 8 compassos (2/4, 3/4 , 4/4).
PROVA ESCRITA
TEORIA
Exercici de reconeixement i classificaci de tot tipus intervals amb i sense
alteracions accidentals (exceptuant les dobles alteracions). Especificar tamb
els qualificatius de meldic/harmnic, conjunt/disjunt i simple/compost.
Escales majors i menors (natural, harmnica i meldic) fins a tres alteracions.
Identificaci de totes les armadures de les tonalitats majors i menors (relatius).
Funcions de tots els graus, amb especial atenci als graus: tonals (Tnica I,
Dominant V, Subdominant IV) i modals ( mediant III, superdominant VI, sensible
o subtnica VII)
Compassos. Classificaci i anlisi (simple/compost; binari/ternari/quaternari;
unitat de temps i unitat de comps)
Compassos compostos: 6/8, 9/8 i 12/8. Correspondncia amb cada comps
simple.
DICTAT
Escriure un dictat rtmic/meldic a una veu en els compassos 2/4, 3/4 o 4/4 en
tonalitat
major o menor fins a una alteraci a larmadura i emprant les frmules
rtmiques
44
segents:

Es cantar lescala i arpegi de do major per tal de situar-nos en la tonalitat.
MODELS DE LECTURES I DICTATS per laccs a 4t EE
Model de polirtmia accs a 4t EE
Model de lectura recitada accs a 4t EE
45
Model de lectura entonada accs a 3r EE
Model de dictat accs a 3r EE
2. Executar estructures rtmiques, amb o sense canvi de comps, en un tempo
establert (mnim pols a 60). Per tant es valorar tamb la velocitat i fludesa en la
lectura.
46
PARTS DE LA PROVA
Lectura entonada
Teoria
Dictat
PUNTUACI (en %)
25%
25%
25%
25%
resultats.
47
ANNEX 2
1.PROVA DOBTENCIO DEL CERTIFICAT
DENSENYAMENTS ELEMENTALS
1.1 NORMATIVA I OBJECTIUS

L Ordre del conseller dEducaci i Cultura de 26 de mar de 2002, publicada en el
BOIB n46 del 16/4/2002 regula el procediment per a lobtenci del certificat del grau
elemental de msica.
A fi que la culminaci dels estudis de grau elemental tengui un reconeixement unitari
en lmbit de les Illes Balears, la Conselleria dEducaci i Cultura ha decidit regular el
reconeixement de lobtenci del grau elemental de msica per part dels alumnes de les
escoles de msica reconegudes segons el Decret 37/1999 i per part dels estudiants
que estiguin en condicions dacreditar, mitjanant una prova feta en els conservatoris
professionals, que han assolit els coneixements i les aptituds corresponents al darrer
curs del grau elemental de msica.
Les proves constaran de les parts segents:
Prova sobre coneixements de lespecialitat musical.
Prova sobre coneixements de llenguatge musical.
Prova de cant coral.
La superaci de la prova se qualificara amb la nota Apte i la no superaci, amb No
apte. Lobtenci del certificat de superaci del grau elemental es produir nicament
quan lalumne obtengui lavaluaci dApte en totes les parts de la prova.
48
1.2 CONTINGUTS, CRITERIS DAVALUACIO I

MODELS PER CURSOS
PARTS DE LA PROVA
-
Lectura entonada

-
Teoria
Dictat
PROVA ORAL
POLIRTMIA
49
LECTURA RECITADA
Lectura dun fragment en clau de sol i/o clau de fa en 4 en els compassos de 2/4, 3/4,
4/4, 3/8, 6/8, 9/8 i 12/8 dun mxim de 32 compassos llegint el nom de les notes i
portant el comps. Hi haur canvis de comps. Sutilitzaran les frmules rtmiques
segents:
Frmules rtmiques de subdivisi binria amb unitat de temps negra:
Formules de subdivisi binria amb unitat de temps corxera i subdivisi ternria amb
unitat de temps corxera amb punt:
LECTURA ENTONADA
Lectura dun fragment senzill en clau de sol i/o fa en 4, tonalitat major o menor fins a
dues alteracions a larmadura.
Tindr un mxim de 16 compassos (2/4, 3/4 , 4/4, 6/8, 9/8 o 12/8) i hi podr haver
alguna alteraci accidental.
50
PROVA ESCRITA
TEORIA
Doble sostingut i doble bemoll
Intervals amb (incloent dobles alteracions) i sense alteracions. Anlisi: nombre,
tons
semitons,
qualificatiu,
meldic-ascendent/descendent,
harmnic-
consonant/semiconsonant/dissonant, conjunt/disjunt.
tonalitats amb bemolls i amb sostinguts. Relatiu Major i menor.
Escales majors i menors natural, harmnica, meldica i mixta.
Compassos. Classificaci simple/compost i binari/ternari/quaternari. Unitat de
temps i unitat de comps.
Acords triades i inversions. Perfecte Major, perfecte menor, 5 augmentada i
5disminuida.
Introducci a la modulaci.
Semit diatnic i cromtic.
Enharmonia. Sons enharmnics.
Nom dels graus de lescala.
Graus tonals i modals.
Anlisi. Determinar la tonalitat dun fragment musical escrit i la modulaci si
sescau. Reconixer la seva estructura, identificar les frases, les cadncies,
suspensives o conclusives, i lharmonia implcita.
DICTAT
Escriure un dictat rtmic/meldic a una veu en els compassos 2/4, 3/4, 3/8, 4/4, 6/8, 9/8
o 12/8 (en tonalitat major o menor fins a dues alteraci a larmadura i emprant les
frmules rtmiques referides a lapartat de lectura recitada.
Es cantar lescala i arpegi de do major per tal de situar-nos en la tonalitat.
51
MODELS DE LECTURES I DICTATS per la prova de certificat
Model de polirtmia prova de certificat EE
Model de lectura recitada prova de certificat EE
52
Model lectura entonada prova de certificat EE
Model dictat prova de certificat EE
2. Executar estructures rtmiques, amb o sense canvi de comps, en un tempo
establert (mnim pols a 60). Per tant es valorar tamb la velocitat i fludesa en la
lectura.
53
PARTS DE LA PROVA
Lectura entonada
Teoria
Dictat
PUNTUACI (en %)
25%
25%
25%
25%
resultats.
54

Llenguatge Musical EE PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Llenguatge Musical EE PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llenguatge Musical EE PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CONSERVATORI PROFESSIONAL DE MUSICA i

2. OBJECTIUS GENERALS (Decret 23/2011)

2.1 OBJECTIUS ESPECFICS

3. CONTINGUTS GENERALS (Decret 23/2011)

Entonaci, audici i expressi:

m) Reproducci de dictats rtmics, meldics i rtmics -meldics a una veu.

3.1 CONTINGUTS ESPECFICS

1r curs densenyaments elementals

instrumental i/o percudida amb les segents figuracions

introducci a les segents figuracions rtmiques:

Comps 2/4, 3/4 i 4/4 (portar el comps amb el gest).

Sensibilitzaci i prctica vocal de les notes correlatives de lescala de Do M,

tnica i dominant. Identificaci dins un fragment

instrumental i/o percudida amb les segents figuracions

Comps 2/4, 3/4 i 4/4 (portar el comps amb el gest).

Signes de dinmica i aggica: mp, pp i ff; Lento-Largo, Andante-Moderato,

Creaci individual prctica i escrita donats uns parmetres estructurals,

3r curs densenyaments elementals

instrumental i/o percudida amb les figuracions rtmiques

treballades a 1er i 2n EE.

Ritmes de subdivisi binria amb unitat de temps de corxera:

Ritmes de subdivisi ternria:

majors i menors harmnica i meldica fins a un mxim de dues

Reproducci de fragments rtmic meldics en Do M, Sol M i la m

intervals i ritmes treballats i en comps simple i introducci del 6/8.

instruments Orff i propis, donats uns parmetres

estructurals, meldics, rtmics i/o harmnics.

4t curs densenyaments elementals

instrumental i/o percudida amb les figuracions rtmiques

treballades a 1er , 2n i 3r EE.

Ritmes de subdivisi binria amb unitat de temps de corxera.

menors. Introducci a lentonaci dacords

instruments Orff i propis, donats uns parmetres

estructurals, meldics, rtmics i/o harmnics.

Establint el procs daprenentatge dacord al segent ordre:

TEORIA: respecte als OG referents a la representaci grfica de la msica (d), a

Aquests apartats es treballaran a travs de

recursos didctics essencials i que

del patrimoni musical

universal per treballar laudici instrumental i vocal, el reconeixement de timbres,

indeterminada per treballar el ritme i polirtmia, realitzar experincies

imaginar, reproduir i memoritzar imatges sonores de carcter melodicortmiques a partir

5.2 PROCEDIMENTS DAVALUACIO

PRDUA DEL DRET DAVALUACI.

PROMOCI (Decret 23/2011)

PRDUA DEL DRET DAVALUACI

Ordre de la consellera dEducaci i Cultura, de 14 dabril de 2009, per la qual es regula

1.1 CONTINGUTS, MODELS I CRITERIS

Accs a 1er densenyaments elementals

La prova es realitzar en grup i consistir en el procs densenyament-aprenentatge

CRITERIS D'AVALUACI I QUALIFICACI

Accs a 2on densenyaments elementals

Polirtmia i lectura recitada

B) La prova escrita consta de dues parts:

Compassos simples 2/4 ,3/4 , 4/4 .

Normes per a la realitzaci del dictat:

MODELS DE LECTURES I DICTATS per laccs a 2n EE

Model de polirtmia accs a 2n EE