Codi deontolgic policial

Tema C.7.
Codi deontolgic policial
1. La deontologia policial
2. El Codi europeu dtica policial
3. El marc deontolgic dels principis bsics dactuaci
3.1. Dignitat, integritat i imparcialitat
3.2. Corrupci
3.3. Secret professional
3.4. s de la fora i de les armes de foc
3.5. Oportunitat, congruncia i proporcionalitat
3.6. Detenci
3.7. Tortura
4. La policia en una societat multitnica i La carta de Rotterdam

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

215

Codi deontolgic policial

Tema C.7.
Codi deontolgic policial

1. La deontologia policial
Deontologia significa el conjunt de normes tiques que regulen el comportament professional. s un discurs
sobre el que sha de fer o sobre la cincia dels deures que cal complir. La policia t una deontologia
particular. En un estat democrtic, la policia ha de vetllar per la protecci dels drets humans de totes les
persones. I perqu aix sigui aix, la policia no solament ha de complir i fer complir la llei, sin que, a ms,
ha de mostrar respecte cap als drets de les persones.
Un codi de deontologia policial s un enunciat de principis i ideals als quals els agents d'un servei de policia es
comprometen. El codi de deontologia policial s una garantia per al ciutad, per tamb per al mateix agent de
policia, que entn i accepta les regles amb les quals ha de treballar i les assimila com a prpies.
Els principals organismes internacionals coincideixen a considerar la deontologia policial dacord amb les
declaracions internacionals dels drets humans i amb la convicci que, en un sistema democrtic, lestat i la
policia no noms han de respectar els drets humans, sin que nhan de ser els garants i protectors.

2. El Codi europeu dtica policial

El Consell dEuropa, en la recomanaci Rec (2001)10 sobre el Codi europeu dtica de la policia, recomana
que els governs dels estats membres basin la seva legislaci, les prctiques internes i els seus codis de
conducta en matria de policia en els principis recollits en el Codi europeu dtica de la policia, amb vista a
la seva implantaci progressiva i a donar la major difusi possible daquest text.
Aquest Codi intenta promoure la cooperaci internacional sobre les qestions referides a ltica policial i els
aspectes relacionats amb els drets humans, donat que lobjectiu de la policia s la defensa dels drets i les
llibertats dels ciutadans com recull la Convenci europea dels drets humans. Aix mateix, el Codi es basa en
el principi de la protecci de lestat de dret com a base de tota veritable democrcia, i en la consideraci que
la policia, juntament amb el sistema judicial, desenvolupen un paper determinant en aquesta protecci.

3. El marc deontolgic dels principis bsics dactuaci

3.1. Dignitat, integritat i imparcialitat
En la mesura que la missi dels policies s protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats per mandat
constitucional, la policia ha dactuar dignament, ntegrament i imparcialment.
Larticle 10 de la Constituci espanyola (CE) reconeix que la dignitat de les persones s un fonament de
lordre poltic i de la pau social.
Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

216

Codi deontolgic policial

La integritat es materialitza quan hom actua amb rectitud en lacompliment dels seus deures cap als altres i
alhora s incorruptible.
Larticle14 de la CE ens diu que tots els espanyols sn iguals davant la llei, sense que pugui haver-hi
discriminaci de cap tipus. Aix doncs, aquest concepte tamb obliga no noms la policia, sin tota
lAdministraci. Respectar el principi digualtat garanteix la imparcialitat en les actuacions policials.
Tractar tothom de la mateixa manera en la tasca diria del policia forma part de la seva feina, tot i que es
pot trobar sotms a situacions en qu una part dels ciutadans el pressionin perqu actu duna manera
parcial. Per tant, la imparcialitat ha de regir tota actuaci policial.

3.2. Corrupci
El Codi de conducta de les Nacions Unides, en el comentari de l'article set, reconeix que la definici de
corrupci ha d'estar sotmesa al dret nacional de cada pas, i ens diu qu cal entendre per corrupci:
(...) la comissi o lomissi d'un acte per part del policia, en el desenvolupament de les seves
funcions i en el qual s'aprofita del seu crrec per acceptar bns, promeses o avantatges exigits o
acceptats, o el fet de rebre'ls indegudament, una vegada considerat realitzat l'acte.
La Secretaria General de les Nacions Unides va elaborar un document que va ser presentat al Vuit
Congrs de les Nacions Unides sobre Prevenci del Delicte i Tractament del Delinqent, sobre mesures
prctiques contra la corrupci. Aquest document s prou ampli per tractar des de les mnimes infraccions
que pugui fer un funcionari (emportar-se material a casa, anar a fer la compra en hores de feina, utilitzar
l'ordinador per qestions personals o fer trucades telefniques particulars), fins a l'enriquiment del funcionari
abusant del seu crrec.
El comentari oficial de l'article set del Codi de conducta de les Nacions Unides es manifesta rotundament:
Qualsevol acte de corrupci, de la mateixa manera que qualsevol abs d'autoritat, s
incompatible amb la professi de funcionari encarregat de fer complir la llei. Cal aplicar la llei amb
tot el rigor a qualsevol funcionari encarregat de fer complir la llei que cometi un acte de corrupci,
ja que els governs no poden pretendre fer complir la llei als seus ciutadans si no poden, o no
volen, aplicar-la contra els seus propis agents o en els seus organismes.
3.3. Secret professional
Els funcionaris pblics tamb han de mantenir secret professional del que coneguin per ra de la seva
feina. Aquesta obligaci tamb est recollida extensament al Codi penal.
Lobligaci de guardar secret rigors dall que s
internacionalment. La confidencialitat exigida als policies
convenis, acords i declaracions que tracten de la policia i
pot mai traduir-se en un encobriment dun fet delictiu ni,
dun delicte.

conegut per ra de la feina s reconeguda

est recollida de manera semblant a la totalitat de
la seva feina. Lobligaci de secret professional no
en cap cas, en una inhibici davant la possibilitat

3.4. s de la fora i de les armes de foc

Internacionalment es considera que, en un pas democrtic, la policia ha de vetllar per la protecci dels drets
humans de totes les persones. Aquesta protecci noms es pot exercir amb un absolut respecte pels seus
drets.
LEstat com a mxima instituci poltica s lnica que en determinades circumstncies pot fer s de la fora. La
policia s qui aplica aquesta mesura excepcional seguint els principis de congruncia, oportunitat i
proporcionalitat.

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

217

Codi deontolgic policial

Aix doncs, la policia ha dactuar amb tota determinaci, sense recrrer mai a la fora ms enll del que sigui
raonable. El Codi de les Nacions Unides enlloc de parlar de raonable" empra l'especificaci "nicament
quan sigui estrictament necessari"; i en el comentari posterior introdueix el factor de proporcionalitat.
En relaci amb ls de les armes aquest comentari precisa:
a) L's d'armes de foc s una mesura extrema.
b) S'haurien de prendre totes les mesures per excloure l's d'armes de foc, de manera molt especial,
contra els nens.
c) No s'ha de recrrer a les armes de foc si no s que un presumpte delinqent oposa resistncia
armada o, de qualsevol altra manera, posa en perill la vida d'altres.
d) Cada vegada que s'hagi utilitzat una arma de foc, sha dinformar rpidament sobre el cas a les
autoritats competents.
El Vuit Congrs de les Nacions Unides sobre la Prevenci del Delicte i el Tractament del Delinqent va
aprovar els Principis bsics d'actuaci sobre l's de la fora i d'armes de foc per part dels funcionaris
encarregats de fer complir la llei.
3.5. Oportunitat, congruncia i proporcionalitat
Loportunitat es refereix a ladequaci que sha destablir entre lacci policial i els elements subjectius subjectes passius i persones involucrades- i els objectius - temps i lloc - que emmarquin el supsit del fet.
La congruncia s un concepte derivat de la combinaci dels principis doportunitat i de proporcionalitat.
Una actuaci pot ser oportuna (necessria) pel que fa al fi que justifica lacci, per no pel que fa als mitjans
emprats en lacci, i pot esdevenir desproporcionada.
La proporcionalitat s el fonament principal de les actuacions policials, tal com preveu la Llei orgnica 2/1986
pel que fa a les possibles coaccions materials susceptibles de produir danys fsics o daltres que representin un
perjudici dels drets i les llibertats.
3.6. Detenci
La detenci s lacte pel qual es priva una persona de la llibertat, amb carcter provisional. El punt primer de
l'article 17 de la Constituci espanyola diu que:
(...) ning no pot ser detingut, sin amb lobservana... i en els casos i en la forma previstos en la
llei.

Els punts segon i tercer de l'article 17 de la CE recullen aspectes fonamentals relatius a la "forma" de la
detenci, que afecten especialment la deontologia professional. El punt segon estableix el temps mxim de la
detenci (72 hores), per advertint que la privaci de llibertat provisional "no pot durar ms temps del que sigui
estrictament necessari per fer les indagacions per aclarir els fets". El punt tercer enumera els drets de les
persones detingudes.
La persona detinguda ha de ser immediatament conduda del lloc de la detenci al centre de detinguts, on s'han
de practicar: la lectura de drets, les diligncies d'atestat i, si escau, la declaraci. La persona detinguda t el dret
a l'assistncia d'advocat durant les diligncies policials. La presncia del professional de la llei en les actuacions
de la policia s una forma de garantir la correcci de les actuacions que es practiquen. Tamb representa una
garantia per al policia que les practica.

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

218

Codi deontolgic policial

Larticle 520 (i 520 bis) de la Llei dEnjudiciament Criminal incideix en el fet que la detenci ha de practicar-se de
la "manera que menys perjudiqui el detingut, en la seva persona, la seva reputaci i el seu patrimoni i explica
els drets que s'han de tenir en compte:
a) Dret a guardar silenci.
b) Dret a no declarar i, si escau, no declarar-se culpable.
c) Dret a designar advocat.
d) Dret a posar en coneixement dun familiar o duna persona que desitgi la seva situaci de detingut.
e) Dret a ser assistit per un intrpret.
f) Dret a ser reconegut per un forense.
3.7. Tortura
El 9 de desembre de 1975 s'aprov la Declaraci sobre la protecci de totes les persones contra la tortura i
altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.
El 17 de desembre de 1979 es va aprovar el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la llei
que fa referncia a la tortura.
El 10 de desembre de 1984 s'aprova a Nova York la Convenci contra la tortura i altres tractes o penes cruels,
inhumans o degradants. En l'article 1 es defineix qu s'entn per tortura i dna una protecci ms mplia del
que deia la Declaraci de 1975. s la definici ms completa:
A lefecte daquesta Convenci, s'entn pel terme tortura tot acte pel qual s'apliquin intencionadament a una
persona dolors o sofriments greus, tant si sn fsics o mentals, amb la finalitat d'obtenir d'ella o d'un tercer
informaci o una confessi, o de castigar-la per un acte que hagi coms o se sospiti que ha coms, o
d'intimidar o coaccionar aquesta persona o altres, o per qualsevol ra basada en qualsevol tipus de
discriminaci, quan aquests dolors o sofriments siguin aplicats per un funcionari pblic o una altra persona en
l'exercici de funcions pbliques, a instigaci seva o amb el seu consentiment o aquiescncia. No es consideren
tortures els dolors o sofriments que siguin conseqncia nicament de sancions legtimes o que li siguin
inherents o incidentals.

4. La policia en una societat multitnica i La carta de Rotterdam

La Uni Europea dedica els seus esforos a combatre el racisme, la xenofbia i lantisemitisme i est facultada,
des de la signatura del Tractat dAmsterdam, per adoptar les mesures necessries per combatre qualsevol
discriminaci basada en el sexe, lorigen tnic, la religi i les creences, la discapacitat, ledat i lorientaci sexual.
La Carta de Rotterdam es va presentar per primera vegada l'any 1996 a la ciutat que li dna nom. Des
d'aleshores diversos pasos d'Europa l'han subscrit i tradut als seus idiomes respectius. En relaci amb el
nostre pas, el comproms adquirit el 12 de mar de 1998 esdev una clara mostra de la voluntat d'avanar
en l'adequaci a la realitat cada vegada ms pluricultural que configura la societat catalana. La Carta de
Rotterdam s el marc de referncia a nivell europeu en relaci amb els principis bsics que han de regir la
prctica policial en una societat multicultural. Un dels aspectes que tracta s la necessitat d'una formaci
policial adequada a la creixent multiculturalitat i d'establir vincles entre les minories tniques, les ONG i la
policia.
Un dels processos de canvi ms significatiu del nostre temps s el fet que les societats urbanes, en
particular, cada cop sn ms multiculturals. Aquesta diversitat cultural s una caracterstica d'aquestes
societats. Els ciutadans i les institucions es troben davant del repte d'afrontar noves maneres d'orientaci en
una societat que canvia constantment pel que fa a la seva composici tnica i cultural.

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

219

Codi deontolgic policial

En aquest procs, la policia hi t un paper singular. La policia s un garant del principi digualtat, i ha
d'intervenir en situacions de conflicte en potncia d'una manera professional, oportuna i objectiva. Aquest s
el tema clau de La Carta de Rotterdam. Una policia per a una societat multitnica. La Carta no aporta una
frmula estndard d'actuaci, per consta d'un programa destructura social.
La Carta s un document que determina el tipus d'actuacions que s'han d'adoptar arreu d'Europa si la policia
per a una societat multitnica ha de ser una realitat. Tracta temes com la formaci sobre qestions tniques,
la contractaci i la retenci d'agents de les minories, l'aplicaci de la llei pertinent, les associacions amb les
comunitats tniques minoritries i la gesti de les estadstiques sobre la delinqncia tnica. La seva
singularitat rau en el fet que aporta una visi general de tot el ventall d'activitats que s'han d'introduir.

Relaci cronolgica
dels principals esdeveniments relacionats amb la deontologia policial
La deontologia policial que avui coneixem a nivell mundial, i especialment a nivell Europeu, deriva de
laplicaci dels textos segents:
1948 (10 de desembre):

Declaraci universal dels drets humans.

1950 (4 de novembre):

Conveni europeu dels drets humans (CEDH).

1966 (16 de desembre):

Pacte internacional de drets civils i poltics a lONU

Pacte internacional de drets econmics socials i culturals a lONU.

1978:

Constituci espanyola.

1979 (8 de maig):

Resoluci 690/1979, relativa a la declaraci sobre la policia, aprovada per

l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa.

1979 (17 de desembre):

Resoluci 34/169, per la qual l'Assemblea General de les Nacions Unides

aprova el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la
llei.

1984:

Convenci sobre la tortura i altres tractes penes cruels, inhumanes o

degradants.

1986:

Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat (article

5, principis bsics dactuaci).

1989 (24 de maig):

Directrius per a laplicaci efectiva del Codi de conducta per a funcionaris

encarregats de fer complir la llei (15a sessi plenria).

1991:

Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya (article 10).

1994:

Llei 10/1994, de 11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos

dEsquadra (article 11).

1996:

La Carta de Rotterdam. Una policia per a una societat multitnica, principis,

prctica i associaci.

2000:

Projecte Pavement (Unesco), Per combatre la discriminaci mltiple dins i

fora de la policia.

2001:

Recomanaci Rec (2001) 10 sobre el Codi europeu dtica de la policia del

Consell dEuropa.

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

220

Codi deontolgic policial

Idees fora
1. La deontologia s el conjunt de normes tiques que regulen el comportament professional. La policia t
una deontologia particular que li exigeix el compliment de la llei, aix com el respecte i la protecci dels drets
de les persones.
2. En un sistema democrtic, lestat i la policia no noms han de respectar els drets humans, sin que
nhan de ser els garants i protectors.
3. El Consell dEuropa, en la recomanaci (2001)10, aconsella als seus estats membres seguir el Codi
europeu dtica de la policia, aquest Codi intenta promoure la cooperaci internacional sobre les qestions
referides a ltica policial i els aspectes relacionats amb els drets humans.
4.

La policia ha dactuar dignament, ntegrament i imparcialment.

5. Sentn per corrupci la comissi o lomissi d'un acte per part del policia, en el desenvolupament de les
seves funcions i en el qual s'aprofita del seu crrec per acceptar bns, promeses o avantatges exigits o
acceptats, o el fet de rebre'ls indegudament, una vegada considerat realitzat l'acte.
6. Els funcionaris pblics han de mantenir secret professional del que coneguin per ra de la seva feina
Lobligaci de secret professional no pot mai traduir-se en un encobriment dun fet delictiu ni, en cap cas, en
una inhibici davant la possibilitat dun delicte.
7. LEstat com a mxima instituci poltica s lnica que en determinades circumstncies pot fer s de la
fora. La policia s qui aplica aquesta mesura excepcional seguint els principis de congruncia, oportunitat i
proporcionalitat.
8.

La detenci s lacte pel qual es priva una persona de la llibertat, amb carcter provisional.

9. La Carta de Rotterdam s el marc de referncia a nivell europeu en relaci amb els principis bsics que
han de regir la prctica policial en una societat multicultural.

Glossari
Abs dautoritat
Antisemitisme
Codi de conducta
Comportament professional
Congruncia
Corrupci
Deontologia
Detenci
Encobriment
Enunciat de principi
Estructura social
Garant
Imparcialitat
Inhibici

Integritat
Norma tica
ONG
Oportunitat
Origen tnic
Prctica interna
Proporcionalitat
Racisme
Secret professional
Societat multicultural
Societat multitnica
Tracte degradant
Xenofbia

Guia destudi per a laccs a la PG-ME Seguretat i policia

221