ASPEPC ENTREVISTA SALVADOR CARDS

Salvador Cards (Terrassa 1954), s Llicenciat i Doctor en Cincies Econmiques per la Universitat
Autnoma de Barcelona, i s actualment professor titular de Sociologia per aquesta mateixa Universitat.
Com a figura intel.lectual, podrem dir que no precisa presentaci: ha investigat en diversos camps de la
Sociologia i ha publicat, entre daltres llibres, Saber el Temps, Alg sap cap on anem? Poltica de paper,
Concili amb folre i manilles i, citats en darrer terme atesa la temtica que ens ocupar, El desconcert en
leducaci i Ben educats.
Com a periodista, va crear i dirigir la revista Crnica densenyament i ha estat subdirector del diari Avui.
s collaborador habitual de lAvui, La Vanguardia, Catalunya Rdio
Les seves incursions en el terreny educatiu sovint han estat envoltades duna certa polmica, tal vegada
pel seu distanciament explcit de les "idees fora" sobre les quals se sost el paradigma educatiu
actualment hegemnic. A Desconcert en leducaci denunciava que sest demanant als docents -i a la
instituci educativa- la realitzaci de tasques per a les quals no estan preparats i dhuc no els
corresponen. A Ben educats, Cards sembla proposar el retorn a valors blasmats pels corrents
psicopedaggics ad usum, com ara el retorn a una certa cultura de lesfor, la importncia duna bona
educaci contra lexaltaci de lespontanetat tan de moda- o el valor del coneixement.
Recentment, una article seu al diari Avui, Aprendre a aprendre qu? ha provocat una resposta airada
per part de certs sectors. Bsicament, Cards denunciava al seu article la buidor del tpic aprendre a
aprendre, utilitzat com a talism contra la idea de la transmissi de coneixements. Passem a veure qu
diu Salvador Cards de tot aix, tot agraint-li lamabilitat que ha tingut amb ASPEPC en prestar-se a la
realitzaci daquesta entrevista.

P.- La implantaci de la LOGSE va suposar un desplaament del que

tradicionalment s'havia considerat la funci bsica de la instituci
acadmica, l'mfasi es va posar molt especialment en aspectes com ara la
transmissi de valors, l'espontanetat, etc. En aquest sentit, fins i tot el
Departament del ram ha canviat recentment el seu nom de sempre,
"Departament d'Ensenyament" pel de "Departament d'Educaci". Ms
enll d'aquest fet, potser noms aparentment anecdtic, la nostra
pregunta seria, Ensenyament o Educaci? Qu ha de fer un Institut?
No estic en condicions de respondre de manera determinant a qestions que
demanen molts matisos. La primera pregunta s ms fcil, perqu s
relativament intranscendent: jo crec que s ms clar ensenyament, i no
afegeix ms confusi sobre les competncies del sistema escolar. Per tamb
s cert que tot i que fins ara nhem dit ensenyament, la confusi no ens lhem
estalviat. s una evidncia que tot educa, del carrer i la televisi a la famlia i
lescola. Per ladministraci t competncies en lensenyament i, no de
manera tan clara, en leducaci, si s que es concep en sentit ample. Pel que fa
a lensenyament secundari, crec que labsurd s pensar que ensenyant histria,
literatura, llengua, matemtiques, cincies, art, filosofia... no seduca prou en
tots els aspectes imaginables. La qesti s saber sobre qu t autoritat un
professor, i val a dir que ja anirem b si fos autoritat en la seva matria, perqu
aix assegurarem una bona formaci de qualitat.
P.- Una bona part de la polmica que s'ha produt recentment sobre el
nostre sistema educatiu ha estat segurament produda per la publicaci
dels resultats de l'Informe PISA i, poc desprs, de les proves de
competncies bsiques realitzades pel Departament d'Educaci. Com
valoreu aquests resultats?
El cert s que aprofitem qualsevol excusa per tirar-nos els plats pel cap. Els
resultats han anat b pels que han volgut posar la LOGSE en evidncia. Per
no sabem si els resultats haurien estat gaire diferents sense la LOGSE. Duna

banda, perqu jo crec que aquestes avaluacions mesuren ms qestions

externes al propi sistema escolar que no pas internes. Per exemple, com la
societat valora el mrit escolar i el reconeix en els sistemes posteriors
dobtenci de feina. De laltra, perqu el sistema PISA s pervers: mai no podr
ser tothom dalt de tot, oi? De manera que sembla que PISA s el mateix que la
Selectivitat: ms que no pas un sistema davaluaci de competncies escolars,
s un sistema de classificaci per pasos. Les diferncies entre uns i altres, en
realitat, sn fora petites. A ms, ning no ha discutit com es van escollir les
escoles, ni el qestionari... cosa que caldria estudiar amb ms detall.
Finalment, la mena de debats que ha provocat PISA a altres pasos, com
Frana sense LOGSE- sn gaireb idntics als nostres. El problema, per dirho aix, el tenim amb PISA o sense, i amb LOGSE o sense.
P.- Considereu prou acreditat, i no noms per linforme PISA, sin tamb
per la situaci general de malestar en leducaci, el fracs de la filosofia
que va inspirar la LOGSE?
Crec que h ha moltes maneres de discutir els resultats de la LOGSE. En part, la
filosofia ingnua i pseudoprogresista, vull dir, progre de fa trenta anys! En part,
per errors daplicaci i pressupostries. En part, per resistncies dun cos de
funcionaris ms pendents de la defensa dels seus privilegis que no pas
dentendre i adequar les seves metodologies als temps i als llocs, i als jovesactuals. La LOGSE ha perms polaritzar un enfrontament ideolgic,
professional, gaireb cultural previ i que, passi el que passi amb aquesta llei, la
succeir.
P.- Com veieu l'actitud dels poltics, en general, envers l'educaci?
Poruga. Les pressions dels agents educatius sn molt fortes i crec que donen
poc marge de maniobra a cap intent de transformaci poltica de fons. Entre
ells pblica/privada; sindicats de professors/sindicats de pares...- es
neutralitzen i els poltics han dacabar arbitrant un conflicte dinteressos que s
molt lluny dels principals usuaris del servei: els alumnes.
P.- El terme "cultura de l'esfor" qu us suggereix?
Excuses de mal pagador per retornar les culpes a lindividu. Forma part de la
retrica dels valors que encobreix el mal funcionament de les institucions. Jo
preferiria parlar de formaci de la voluntat o del carcter, per evitar confusions,
ja que aquesta voluntat es forma per la intervenci de processos que tenen en
compte el treball personal, el mrit, la dificultat, el rigor... que, naturalment, qui
primer lha de demostrar s ladult que pretn educar.
P.- I el de "prohibit prohibir"?
s una faccia ocurrent, per que mostra a primera vista que es fonamenta en
un engany, en una contradicci, en un frau retric i moral. I sobre el frau moral
no es pot educar ning.
P.- A qu atribuireu l'hegemonia del pedagogisme constructivista en el
discurs sobre l'educaci a Catalunya?
No ho s del cert, per sospito que es tracta del resultat duna operaci
concertada docupaci de poder poltic i acadmic. Es podria estudiar, per a un
perode determinat, locupaci de ctedres, les reformes de plans docents,

laccs a crrecs directius pel control de la formaci dels mestres, i locupaci

de crrecs poltics, dassessors a poltics, de revistes professionals... La
imposici del discurs psicopedaggic per damunt de lexperincia i reflexi
professional del mestre, prenent-li la paraula i, per tant, lautoritat, crec que ha
tingut efectes profundament desmoralitzadors per a lescola en general.
P.- Ning qestiona que els nivells acadmics de l'alumnat han baixat
fora en els darrers 10 anys. Ara b, per a uns aix s un fet negatiu i per
a d'altres, en canvi, sembla que noms tingui una importncia marginal.
Qu en penseu?
s una irresponsabilitat interessada comparar coses que no es poden
comparar. En deu anys, la societat ha canviat tant que ja no sn els mateixos
nois i nois, que ja no tenen els mateixos pares i mares, ni veuen la mateixa
televisi, ni tenen les mateixes expectatives professionals. Potser de tot plegat,
lnic que se segueix assemblant fora, a vegades, s lescola. Per tant, no es
poden comparar aquests dos moments sense tenir present el conjunt de
canvis. Per exemple que no s petit- el fet que ara estigui escolaritzat tothom
fina a setze anys, i fa deu anys, no.
P.- Que l'allargament de l'edat d'escolaritzaci obligatria fins als 16 anys
s en si un fet positiu no sembla massa discutible. Ara b, penseu que el
programa d'estudis que s'ha de seguir fins a aquesta edat ha de ser el
mateix per a tot l'alumnat?
De cap manera. Si es parla tant dun ensenyament personalitzat, vol dir que el
sistema ha de reconixer que no tothom s igual, ni que lorigen de la
desigualtat sigui injusta. No es pot fer pagar justos per pecadors. I el sistema
escolar no pot enfonsar el mrit ni lexcellncia en nom de la igualtat.
P.- Els qui estan a favor d'un ensenyament nic per a tot l'alumnat fins als
16 anys argumenten que altrament es produeixen inevitables
discriminacions. Penseu que potser s'est confonent igualtat
d'oportunitats amb igualitarisme?
No: de desigualtats, algunes shan produt abans i no es pot carregar sobre
lescola tot el pes de resoldre-les; daltres, sn responsabilitat dels mateixos
individus i de la bona o mala organitzaci acadmica.
P.- Promoci de curs automtica o repetici de curs tantes vegades com
calgui?
Els extrems es toquen, oi? Promoci automtica no, per capacitat per no
enviar ning, definitivament, a un carrer sense sortida.
P.- Al "Desconcert en l'educaci" dieu que se li est demanant a l'escola
tot un seguit de coses que no est preparada per fer, per que tampoc li
corresponen. Qu seria exactament el que li correspon i el que no?
Tota resposta breu pot ser mal interpretada i el ms prudent seria no dir res.
Per la idea s que lescola ha densenyar a llegir, escriure, pensar i parlar.
Poca cosa, oi? I ho ha de fer a travs de les eines que li sn prpies i que no
les t ning ms. En canvi, no se li ha demanar una intervenci moralista i
moralitzadora com es fa actualment, abocant-la a una orientaci adoctrinadora
que no li escau, i en la que fracassar estrepitosament.

P.- Primer va ser la LOGSE, desprs la LOCE. Ara sembla que torna la
LOGSE en els darrers 30 anys portem en aquest pas 5 sistemes
educatius diferents. Simplement desconcert? O potser alguna cosa ms?
Alguna cosa ms, s clar: dificultat per precisar on sn els problemes de fons,
que no es resolen mai amb aquesta mena de canvis.
P.- Labdicaci general dels pares pel que fa a leducaci dels seus fills s
un assumpte que sovint s'obvia en lactual debat educatiu, tot situant la
responsabilitat en lmbit exclusiu dels centres docents. Qu s pot fer al
respecte?
El problema s simtric al dels professors. Lacusaci duns pares que
dimiteixen s laltra cara duns profes que fracassen. Mala manera denfocarho, i com si els professors no fossin pares amb exactament els mateixos
problemes que els altres.
P.- El mn escolar havia estat tradicionalment dividit en tres etapes,
primria, secundria i universitria. Des de l'aplicaci de la LOGSE,
sembla evident que s'est produint una "primaritzaci" de la secundria.
Aquest fet sembla anar de la m amb un allargament de la infantesa i de
l'adolescncia en certs aspectes, per tamb d'un alt nivell de precocitat
en d'altres -no precisament acadmics-. Com valoreu aquest fet i quines
conseqncies socials penseu que se'n poden derivar?
De fet, es tracta dun fet causat per circumstncies socials molt complexes, que
el sistema escolar no pot obviar. No estic segur que sigui reversible, a ms.
Podria ser, a ms, que fos un canvi cultural de fons funcional per la mena de
societat que entre tots hem fet. Per demanaria una reflexi rigorosa que ara
mateix no sabria fer.
P.- I per acabar, no sense abans agrair-vos novament la vostra amabilitat
en prestar-vos a aquesta entrevista, una ltima qesti: abans de
l'aplicaci de la LOGSE, el prestigi i el nivell de l'ensenyament pblic
estaven, acadmicament parlant, per sobre del de la privada. Avui, 10
anys desprs, aquesta situaci s'ha invertit. Nosaltres, com a sindicat
compost per professorat de la secundria pblica, estem endegant una
campanya de recollida d'adhesions entre el professorat per demanar a les
Administracions un Batxillerat de 3 anys. L'actual de dos s el ms curt
d'Europa. Sense atribuir-li un carcter taumatrgic per se, ho veiem com
una mesura que coadjuvaria a palliar les actuals diferncies entre la
pblica i la privada, alhora que milloraria el nivell general de l'alumnat.
Qu en penseu d'aix?
No tinc criteri per opinar amb seguretat sobre aquesta qesti, per no em
sembla malament, dentrada. Hi ha la qesti de no fugir duna certa
convergncia amb Europa, que pel que dieu, podria ser un argument a favor.
Daltra banda, s cert que sestan generalitzant cursos dentrada a la universitat
a la vista de determinats dficits. Si aix forms part dun conjunt de mesures
coherents, en la mateixa direcci de millorar la qualitat, amb un objectiu precs,
recursos i bona organitzaci, seria qesti de prendre-ho en consideraci.