Publicat a: Pradilla Cardona, Miquel ngel (ed.

), Miscellnia
dHomenatge a Joan Mart i Castell. Vol. II. Tarragona: Publicacions de la
Universitat Rovira i Virgili, 2016, pp. 19-24. ISBN 978-84-8424-426-4.

Albert Bastardas i Boada

Catedrtic i Investigador ICREA Acadmia
Departament de Lingstica General i CUSC
Universitat de Barcelona

CANVIS EN ELS ECOSISTEMES DE LES LLENGES MITJANES:

NOUS FETS A LA RECERCA DE NOUS CONCEPTES1

1. Introducci
Levoluci de la societat-mn cap a la constituci dunitats polticoeconmiques

superiors

de

gran

escala,

laugment

del

grau

dinterdependncia tecnoeconmica i comunicativa entre els distints

pasos, i el creixement del moviment de les poblacions, constitueixen
macrofactors de primer ordre que poden desorganitzar els equilibris
ecolingstics vigents fins ara. Els ssers humans contemporanis shan
danar adaptant a un context distint en qu les fronteres societries
clssiques entren en crisi, fet que obliga a la creaci de noves
representacions, ladquisici de noves competncies, i la prctica de
nous comportaments socials. En el cas de les comunitats lingstiques
mitjanes -amb Estat propi o integrades en Estats amb altres grups
lingstics distints- aquesta nova situaci les porta a processos fora
1

Text basat en la intervenci en la ponncia marc sobre Fronteres i moviments socials del IV Congrs
Catal/Internacional de Sociologia (Perpiny, abril 2013).

generalitzats de bi- o plurilingitzaci, que poden demanar aleshores

nous principis dorganitzaci glotopoltica capaos de conciliar el
manteniment i desenvolupament de les llenges prpies i la
comunicaci inter-nacional. En el(s) cas(os) catal(ns) la situaci es
complexifica per la presncia dimportants conjunts de poblaci
dorigen allcton, fet que demana encara ms un repensament dels
principis terics i prctics de lorganitzaci de les societats actuals.

2. Laugment de la interdependncia i el contacte

Lorganitzaci verbal de lespcie humana respon a les vicissituds
histriques que, adaptativament, han produt lescenari actual de
diversitat lingstica en la seva dispora pel planeta. Igual com el que
ocorre en el pla biolgic -per amb les singularitats prpies dun
altre nivell de realitat- el que veiem lingsticament avui noms recull
una part de les produccions lingstiques humanes, les que
evolutivament han arribat fins als nostres dies. Cal partir, per tant, de
la caracterstica canviant dels codis que els humans usem per
comunicar-nos, ja sigui perqu els fem evolucionar contnuament o b
perqu nabandonem ls i, doncs, els condemnem a lextinci.
Un dels elements que en les ltimes etapes histriques ha participat
amb fora en la desaparici dels codis lingstics humans ha estat la
constituci de lEstat-naci modern que aspirava a una unificaci
cultural dels seus ciutadans i adoptava poltiques destinades a produir
aquests efectes (vg. Balibar & Laporte, 1974; Lodge, 1993). Aix s el
que ha causat que all on abans hi havia un contnuum geolingstic
gradual entre catal

i occit avui hi trobem ms aviat un canvi

abrupte entre catal o castell (espanyol) i francs. Les fronteres de

sobirania

poltica

dels

estats

oficialment

unilinges

sense

reconeixement oficial de la diversitat lingstica interna esdevenen

sovint, doncs, fronteres mentals i lingstiques.
2

Aquest estat de coses es va veient modificat per leixamplament de

les fronteres dels grups humans propiciat pels avenos tecnolgics i
per levoluci cap a una economia transnacional, fet que els fa moure
cap a noves estructuracions, com ara la Uni Europea o b el
Mercosur/Mercosul. En estendres molt ms enll les rees habituals
de comunicaci i (inter)relaci

i en associar-se en entitats

supraestatals ms grans, les poblacions poden iniciar canvis en les

seves representacions socioculturals i identitries

que les poden

portar a evolucions fins aleshores no previstes (Bastardas, 2007). Per

exemple, lactual expansi de langls com a llengua ms habitual
dintercomunicaci, que excita el desig dels progenitors i dels poders
pblics respecte de la competncia dels fills en aquesta llengua, no
era un fet que hagussim pogut preveure fa, diguem, cent anys. La
conscincia planetria actual que, tot i que de manera incipient, va
entrant en les ments dels ciutadans ms informats, trenca tamb amb
les representacions de tipus ms local que han estat les predominants
des de fa uns quants segles. Quines conseqncies poden dur aquests
canvis per a la continutat dels espais sociolingstics tal com avui els
coneixem?
3. La sostenibilitat lingstica de les llenges de demografia mitjana
Determinats segments de les societats europees, per exemple, en
veure aquesta evoluci cap a la necessitat dhaver de saber no noms
la llengua oficial i prevalent de lEstat sin tamb daltres de ms
globals -i, especialment, com hem dit, langls- han manifestat la
seva preocupaci perqu aquest fet no posi en perill lestabilitat i
continutat de la distribuci lingstica tal com ara la coneixem. Fins i
tot pasos com Frana han expressat el seu neguit i ara mateix tenen
un debat important sobre ls de langls en els mbits universitaris.

Si la por del poliglotisme -o concretament de langls- s alta en

cultures de molts milions de persones i amb llenges de gran pes
cultural i histric, podem pensar qu s el que pot passar en grups
humans amb menys parlants i amb menys poder histric. Per
exemple, les comunitats lingstiques europees a lentorn dentre un i
deu milions de persones, com ara els suecs, els danesos, els eslovens,
els finesos, les comunitats bltiques, o ... la catalana. En aquests casos
s on es dna el grau habitualment ms alt de poliglotisme, ja que sn
comunitats que, per la seva mida, saben i tenen clar que han de
dominar ms llenges que no pas la seva prpia si han de competir en
els mercats mundials. Qu s el que est produint laven sobretot de
langls en aquests conjunts humans?
El que la recerca sobre les que hem anomenat llenges mitjanes
mostra (vg. Vila, 2012; Soler-Carbonell, 2012) s que aquestes
comunitats, tot i el seu poliglotisme, mantenen una alta vitalitat per a
les seves llenges, i usen langls o altres idiomes bsicament en
funcions auxiliars i complementries

-com ara llegir els articles

cientfics o la bibliografia universitria- i exteriors en les relacions

comercials i els media internacionals, etc. Un resultat que tamb es
veu s lafebliment de laprenentatge tradicional de les llenges dels
grups vens en benefici de ls de langls com a idioma dintercomunicaci. s a dir, el manteniment del codi propi no sembla pas
per ara perillar intergeneracionalment, ja que shi mant una lleialtat
generalitzada com a idioma didentificaci i d's intern habitual i en
cap cas shi associen significats negatius i estigmatitzants que sn els
que habitualment porten a labandonament de les llenges prpies en
els casos de substituci lingstica (vg. Bastardas, 1996).
Aquests resultats, doncs, de moment no permeten pas predir un
abandonament generalitzat de les llenges no-globals sin que
dibuixen una possibilitat dorganitzaci lingstica sostenible en la
mesura en qu sapliqui el principi que hem vingut anomenant de
4

subsidiarietat lingstica. s a dir, tot all que pugui fer una llengua
local no ha de ser fet per una llengua ms global (Bastardas, 2005).
En aquesta distribuci funcional basada en ls per defecte dels
idiomes

propis

de

cada

conjunt

hum

acompanyada

duna

poliglotitzaci dels individus que permeti la comunicaci internacional de les diverses comunitats podrem potser trobar la clau de
la sostenibilitat de la diversitat lingstica humana (Bastardas, 2002b).

4. El(s) cas(os) catal(ans)

La comunitat lingstica catalana no s, com ja hem insinuat, cap
comunitat petita sin que certament entra perfectament en la
categoria de llengua mitjana que hem establert. Integrada fins ara en
un Estat en el qual no s majoritria, per dotada dun grau no
menyspreable

-tot i que, com hem anat veient, insuficient-

dautogovern subestatal, sha denfrontar ara no noms a la integraci

dels grans corrents migratoris del s. XX sin als fortssims del XXI
alhora que viu el procs general de globalitzaci tecnoeconmica, i
ara, enmig duna greu crisi econmica. Alhora, s una comunitat
fragmentada des del punt de vista poltico-administratiu i no pas
homognia des del punt de vista de les representacions i emocions
identitries de les seves poblacions.
Ja es veu, per tant, que la situaci s certament problemtica i
intricada, ja que cal donar soluci a fets que sovint collideixen entre
ells i sn difcils de conciliar, i sobretot, a ms, per les discrepncies
que en matria de repartiment del poder poltic es produeixen
respecte dels rgans centrals de lEstat espanyol, i dels principis
constitucionals vigents en matria lingstica (vg. Bastardas & Boix,
1994).
A diferncia de les altres comunitats lingstiques europees de talla
semblant, la catalana s que presenta fenmens de substituci del seu
5

idioma per un altre. Sectors ara ja majoritaris de la Catalunya-Nord,

integrada primerencament en l'Estat francs, i capes importants de les
classes altes barcelonines i segments extensos de classe alta i
desprs mitjana de Valncia i ara tamb de Palma, per exemple, han
adoptat un altre codi -amb ms poder poltic i demogrfic- fins i tot en
els seus usos familiars i socials intragrupals quotidians. Aix comporta
el cessament de la transmissi intergeneracional 'natural' de la
llengua, i, per tant, si el procs no s'atura i/o no es recupera, la seva
condemna a l'extinci (vg. Montoya, 1996). No s, doncs, un simple
procs de bi- o plurilingitzaci que faci que les persones tinguin ms
competncies lingstiques que puguin ser usades en les funcions que
siguin necessries, sin de reemplaament total de la llengua
comunitria per una altra d'exgena.
Aquest, com hem dit, s un procs no habitual en la gran majoria de
llenges europees semblants i, per tant, no ha de ser atribut a una
suposada caracterstica de 'llengua petita' del catal sin al fet que els
seus parlants han viscut en situacions poltiques de subordinaci que
els han impedit d'autogovernar-se lliurement i, al contrari, els han
imposat condicions negatives que desafavorien el manteniment del
codi propi. El pla poltic, mesclat amb els altres plans econmic,
demogrfic i ideolgic, ha produt, doncs, situacions distintes a cada
un dels grans territoris histricament catalanoparlants, caracteritzades
per distints graus de conscincia nacional i diferents jerarquies en les
representacions identitries, que s'han traslladat tamb al pla dels
usos lingstics.
En l'actualitat, i sobretot a Catalunya, s'hi ha sobreposat l'arribada de
nous grans contingents de poblacions, alguns ja tamb hispanfons
d'origen, que han contribut a afaionar una situaci encara ms
complexa de gestionar (vg. Vila et al., 2006). La majoria -si b no la
totalitat, ja que depn dels seus contextos socials i de les seves
actituds- d'aquest mili i mig de persones tendeixen a usar el castell
6

i no pas el catal com a llengua de relaci amb la poblaci receptora,

ja que o b ja tenen una varietat d'aquest idioma com a habitual o b
hi aposten per tal com el perceben com la llengua l'aprenentatge de
la qual els donar ms extensi comunicativa. I ja que la totalitat de la
poblaci que els acull la sap, no presenta, doncs, cap problema de
comunicaci quotidiana. Al contrari, els ho facilita. s aquest un
exemple clar dels efectes que en un mn global poden provocar
sinrgicament la uni de les grans llenges amb el desplaament de
poblacions, les quals, si ms no en les primeres generacions, podrien
apostar per l's, per exemple del castell o de l'angls, per
relacionar-se amb les poblacions que les reben, en especial si
aquestes estan suficientment bilingitzades, com ocorre en el cas
catal.
s clar, per tant, que el desafiament rau en la bilingitzaci suficient
de les segones i posteriors generacions en l'idioma de la comunitat
receptora, en aquest cas el catal, si es vol que aquesta llengua pugui
tenir preeminncia en els usos quotidians de les poblacions en la vida
quotidiana, i, per tant, en la continutat intergeneracional (vg.
Bastardas, 2002a). Aqu el sistema educatiu hi t un paper de primer
ordre, ja que s la instituci cabdal que, no sense dificultats, pot
aconseguir de desenvolupar les competncies en catal sobretot en el
cas dels individus que no hi tenen contacte social habitual a causa de
la segregaci residencial de les poblacions. Les poltiques i les
prctiques lingstiques a l'educaci han de ser, doncs, seguides
atentament i millorades respecte dels resultats actuals per tal que
aconsegueixin un domini fluid del catal i en promoguin l's en el
mxim de funcions. Les interferncies del govern central espanyol
certament no ajuden en aquest procs.
El procs general de globalitzaci i el d'integraci europea conviuen
amb aquests objectius 'interns' de la comunitat lingstica catalana i
complexifiquen la situaci, ja que el sistema educatiu tamb ha de
7

donar resposta als nous marcs tecnoeconmics, tal com ho fa en els

altres casos de comunitats lingstiques mitjanes del nostre continent.
Aquests collectius saben que necessiten poliglotitzar-se per tal de
navegar en el mn contemporani i, en general, tots procuren que el
mxim de ciutadans puguin tenir un bon domini de l'angls i tamb
d'altres llenges importants, fet que tamb ha de plantejar-se el
conjunt catalanoparlant (vg. Vila 2012). Som, doncs, davant d'uns
reptes extraordinaris ja que, com a societats, hem de respondre a la
integraci i a la cohesi socials amb el catal com a llengua habitual
de comunicaci entre les poblacions residents i, alhora, hem de
capacitar-les de manera efectiva per a un mn cada vegada ms
interdependent i connectat (vg. Vila et al. 2006). El fet que
determinats sectors interns amb una ideologia menys procliu al
reconeixement nacional catal, tamb sovint amb la collaboraci del
govern central espanyol, s'oposin a l'assoliment de ms poder poltic i
a un s prevalent del catal, complica ms la situaci i en dificulta el
seu desenvolupament.
No s, doncs, gens estrany que en la societat catalana hagin aparegut
amb fora moviments socials en favor d'un canvi de fronteres que
permets la creaci d'un estat propi, que fes possible, entre d'altres
objectius, aconseguir una situaci sociolingstica ms normal
comparada amb la resta de grups nacionals i lingstics europeus de
mida similar. La majoria d'aquests grups europeus no presenten, a
ms, una situaci tan complicada des del punt de vista dels
desplaaments migratoris i, per tant, de la diversitat de la societat,
cosa que encara jugaria ms a favor de disposar de poltiques i
representacions cognitives prpies que facilitessin la cohesi
harmnica i fraterna de les poblacions (vg. Boix-Fuster, 2012).
La tasca no s, doncs, pas fcil i convindria la contribuci rigorosa i
imaginativa de les distintes cincies psicosocioculturals, tant en el pla
de la comprensi dinmica dels processos en curs com en el pla
8

propositiu. Cal la recerca i la formulaci de nous principis i discursos

que permetin una gesti respectuosa de la diversitat lingstica de la
humanitat que pugui conciliar alhora el desenvolupament normal de
les llenges territorials histriques, la integraci sociolingstica de
les migracions, i la comunicaci entre els distints grups humans.

Referncies
Balibar, Rene, & D. Laporte. Le franais national. Pars: Hachette,
1974.
Bastardas i Boada, Albert. Ecologia de les llenges. Medi, contacte i
dinmica sociolingstica. Barcelona: Proa, 1996.
id.

Llengua i noves migracions: les experincies canadenques

i la situaci a Catalunya, Revista de llengua i dret 37, 2002a, pp. 153190.

id.

Poltica lingstica mundial a l'era de la globalitzaci:

diversitat i intercomunicaci des de la perspectiva de la 'complexitat'

/ World language policy in the era of globalization: Diversity and
intercommunication from the perspective of 'complexity' Noves SL.
Revista de sociolingstica (Barcelona) (en lnia), 2002b.
id.

Cap a una sostenibilitat lingstica. Barcelona: Angle editorial

/ Centre dEstudis de Temes Contemporanis, Generalitat de

Catalunya, 2005.
id.

Les poltiques de la llengua i la identitat a l'era 'glocal'.

Barcelona: Institut d'Estudis Autonmics, 2007. (Versi actualitzada en

angls: Language and identity policies in the glocal age: New

processes, effects and principles of organization. Barcelona: Institut

d'Estudis Autonmics, 2012).
Bastardas Boada, Albert, & Emili Boix Fuster (eds.) Un estado, una
lengua? La organizacin poltica de la diversidad lingstica. Barcelona:
Octaedro, 1994.
Boix-Fuster, Emili. Cinisme contra civisme: llenges per viure i
conviure. Barcelona: Departament de Benestar Social i Famlia,
Generalitat de Catalunya, 2012.
Lodge, R. Anthony. French: from dialect to standard. Londres:
Routledge, 1993.
Montoya, Brauli. Alacant: la llengua interrompuda. Valncia: Denes
editorial, 1996.
Soler-Carbonell, Josep. "Els reptes de les llenges mitjanes a
Catalunya i Estnia en lera glocal. Una perspectiva comparada de les
ideologies lingstiques dels seus parlants", Revista de Llengua i Dret,
nm. 57, 2012, p. 207-248.
F. Xavier Vila i Moreno, Emili Boix-Fuster, Nria Alturo i Monn (eds.).
Integrar des de la fragilitat?: societats plurilinges davant els reptes de
les immigracions multilinges: Sussa, Brusselles, Luxemburg, Quebec i
Catalunya. Barcelona: Xarxa Cruscat, Institut d'Estudis Catalans, 2006
Vila, F. Xavier (ed.),

Survival and Development of Language

Communities. Prospects and Challenges. Bristol, UK: Multilingual

Matters, 2012.

10

11