Competncies

bsiques per
laprenentatge permanent
DeSeCo (2003) deneix competncia com la capacitat de respondre a
demandes complexes i dur a terme tasques diverses de manera adequada.

La competncia suposa una combinaci dhabilitats prcGques,
coneixements, moGvaci, valors Gcs, acGtuds, emocions i altres components
socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir
una acci eca.
Per tant, les competncies es conceptualitzen com un saber fer que
saplica a una diversitat de contextos acadmics, socials i professionals

Es considera que les competncies clau sn les que totes les persones
necessiten per a la seva realitzaci i desenvolupament personal, aix com per
a la ciutadania acGva, la inclusi social i l'ocupaci.

1. Aquestes cites sn
tradicionals o innovadores?

Pens que entendre un mn tan complex com lactual noms s possible

navegant, llegint superVcies. Tot intent de fer del llibre la primera referncia
cultural suposa ignorar el nou ordre. Si els nens xessin latenci en quelcom
concret no podrien entendre la totalitat. (Vicente Verd)
Les empreses no volen gent que pensi sin que compleixi el que sels hi
demani. (Llus Mara Llena: Profe, me ests tocando las narices, ed. STJ, BCN 2004)
L'excellncia est mal vista tant entre professors com entre alumnes. Queda
millor ser del grup que es porta malament a classe que del que estudia i es vol
esforar. Ning vol ser lder.
El repte s tornar a la cultura de la perseverana i la laboriositat. (Agns
Boixader, Millenium, juny 2007)

Pens que el mestre no s tant un transmissor de coneixements com un

dinamitzador del procs d'aprenentatge.
Si un mestre creu que la naturalesa humana s violenta i dura ensenyar als
alumnes a fer-se forts, desconar o adaptar-se a la realitat. Si un mestre creu
que les persones sn per naturalesa benvolents ensenyar als alumnes a
escoltar, dialogar i lluitar per un mn ms just.
Lxit s que es valora: la seducci, lxit mediGc, els diners. Lescola ha de ser
un reex de la societat?. Si la societat promou aquest Gpus dxit, qu fem?.
Aprovar sense haver estudiat. Aquest Gpus d`xit es valora. Joan Carles Mlich,
professor de Filosoa de l`educaci a lUAB. Millenium, juny 2007

1.1. Aquestes cites sn

tradicionals o innovadores?
Com ensenyar?: 1. Transmetre conGnguts. 2. Exercitaci per part de l'alumne. 3.
Memoritzaci. 4. Demostraci a travs d'un examen.
Com ensenyar?: 1. Plantejar un problema. 2. Contactar amb els coneixements,
emocions i/o habilitats que t lalumne respecte al problema. 3. Lalumne cerca
una estratgia per resoldre'l. 4. Introduir i estructurar nous conGnguts. 5.
Posici Gca. 5. Aplicaci.
El mercat ven plaer i lescola es veu com una insGtuci que ven no-plaer .
Treball per rompre aquest cercle.
A la meva escola els pares sn vists com a clients que shan de tenir contents
per allunyats.
Els alumnes sn responsables del seu procs daprenentatge.
En un mn on les organitzacions ja no funcionaran verGcalment, tenir iniciaGva
i creaGvitat ser ms important que saber imitar.
Jo sc qui planica les classes. El context dels alumnes no t res a veure amb el
qu i com sha densenyar.


Qu s per voltros ser
competent?

2. JusAcaci
El pas dun model centrat en la transmissi i laprenentatge de
coneixements a un model que valora sobretot el saber fer.
S'entn per competncia la capacitat de posar en joc de forma
integrada tots els nostres coneixements, capacitats, acGtuds i valors per
tal denfrontar-se amb garanGes d'xit a tasques en un context
determinat.
La necessitat que la ciutadania adquireixi les competncies clau com a
condici indispensable per aconseguir que els individus assoleixin un
desenvolupament personal, social i professional ple que sajusG a les
demandes dun mn globalitzat i faci possible el desenvolupament
econmic, vinculat al coneixement.
La UNESCO (1996) va establir els principis precursors de l'aplicaci de
lensenyament basat en competncies en idenGcar els pilars bsics
duna educaci permanent per al segle XXI, consistents a aprendre a
conixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.
Facilita la mobilitat destudiants i professionals dels estats membres.
Les competncies clau han destar vinculades estretament als objecGus:
dissenyar estratgies per promoure i avaluar les competncies.

2. 1. JusAcaci
Lalumne com a protagonista del seu aprenentatge.
Les competncies no sensenyen directament, cal
desenvolupar-les.
Implica mobilitzar acGtuds, habilitats i coneixements,
prioritzant el saber fer, afavorint lautonomia de lalumne,
treballant de forma individual i cooperaGva.
I com es pot dur a terme aquesta tasca?
- Seleccionar i prioritzar conGnguts.
- Reorganitzar la distribuci dels espais.
- Reorganitzar el temps.
- Reagrupar els alumnes segons els nostres criteris.
- Avaluar els processos.
- UGlitzar recursos i materials diversos.

3. Competncies clau
en el currculum
Les competncies clau han destar integrades en les
rees o matries de les propostes curriculars, i en
aquestes shan de denir, explicitar i desenvolupar
prou els resultats daprenentatge que els alumnes
han daconseguir.
Totes les rees o matries del currculum han de
desenvolupar les diferents competncies.
La selecci dels conGnguts i les metodologies ha
dassegurar el desenvolupament de les competncies
clau al llarg de la vida acadmica.
Totes les rees i matries han de contribuir al
desenvolupament competencial.

COMPETNCIES TRANSVERSALS

COMPETNCIES
COMUNICATIVES

1. Competncia
comunicaGva lingsGca i
audiovisual

COMPETNCIES
METODOLGIQUES

3. Tractament de la
informaci i competncia
digital

7. Competncia en el
coneixement i la
interacci amb el mn
Vsic
2. Competncies arxsGca i
cultural

4. Competncia
matemGca
5. Competncia
daprendre a aprendre
COMPETNCIES
PERSONALS

COMPETNCIES
ESPECFIQUES PER
CONVIURE I HABITAR EL
MN

6. Competncia
dautonomia i iniciaGva
personal

8. Competncia social i
ciutadana

1. Comunicaci lingsAca
Aquesta competncia es refereix a la uGlitzaci del llenguatge com
a instrument de comunicaci oral i escrita, de representaci,
interpretaci i comprensi de la realitat, de construcci i
comunicaci del coneixement i d'organitzaci i autoregulaci del
pensament, les emocions i la conducta.
Vinculada amb prcGques socials.
Lindividu com a agent comunicaGu que produeix, i no noms rep
missatges.
Metodologies acGves daprenentatge.
Coneixement i contacte amb la diversitat cultural.
Situacions comunicaGves concretes i contextualitzades.
Destreses: Des de loralitat i lescriptura ns a les formes ms
sosGcades de comunicaci audiovisual o mitjanada per la
tecnologia.
Diferents contextos, formals, informals i no formals.

1.1. Comunicaci
lingsAca
La lectura com a destresa bsica: contacte amb una diversitat de
textos s fonamental per accedir a les fonts originals del saber.
Disseny dun projecte lingsGc de centre, un pla lector o unes
estratgies per a l's de la biblioteca escolar.
1. El component lingsGc: la lxica, la gramaGcal, la semnGca, la
fonolgica, l'ortogrca i l'ortopica.
2. El component pragmGco-discursiu: la sociolingsGca, la pragmGca
i la discursiva.
3. El component sociocultural: coneixement del mn i la dimensi
intercultural.
4. El component estratgic permet a lindividu superar les dicultats i
resoldre els problemes que sorgeixen en lacte comunicaGu.
5. Component personal que interv en la interacci comunicaGva en
tres dimensions: lacGtud, la moGvaci i els trets de personalitat.

Expressar
idees i
emocions

Analitzar

Tenir en
compte altres
idees i opinions
Comprensi i
reproducci
oral i escrita

Escoltar
COMUNICACI
LINGSTICA

Expressi
oral i escrita

Poder
comunicar-se
en llengua
estrangera

Exposar

EmpaGa

Dialogar
i
escoltar

Relacionar-se en
els altres
contextos

2. ArYsAca i cultural
Implica comprendre, apreciar i valorar crGcament
diferents manifestacions culturals i arxsGques.
Igualment manifestar inters per la parGcipaci en la
vida cultural i per contribuir a la conservaci del
patrimoni cultural i arxsGc.
Incorpora el coneixement bsic de les principals
tcniques, recursos i convencions dels diferents
llenguatges arxsGcs.
Destreses: aplicaci de diferents habilitats de
pensament, percepGves, comunicaGves, de sensibilitat i
senGt estGc.
Desenvolupar la iniciaGva, la imaginaci i la creaGvitat
expressades a travs de codis arxsGcs.
Treball collaboraGu: cooperaci.

CulGvar la
capacitat
estGca i
creadora

Apreciar la
creaGvitat

Valorar la
llibertat
dexpressi

Conixer
tcniques i
recursos
principals
Conixer
els corrents
estGcs

Desenvolupar
la imaginaci i
la creaGvitat

ArxsGca i
cultural
ParGcipar en
la vida
cultural
Valorar el
dret a la
diversitat
cultural

Contribuir a
la
conservaci
del patrimoni

Conixer obres i
manifestacions
culturals

3. Tractament de la informaci i
competncia digital
Habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar informaci, i per
transformar-la en coneixement.
Tecnologies de la informaci i la comunicaci: element essencial per informar-
se, aprendre i comunicar-se.
Transformar la informaci en coneixement exigeix destreses de raonament per
organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sinteGtzar-la i fer inferncies i
deduccions de diferent nivell de complexitat.
Requereix coneixements relacionats amb el llenguatge especc bsic: textual,
numric, icnic, visual, grc i sonor, aix com les seves pautes de descodicaci
i transferncia.
Es tracta de desenvolupar una acGtud acGva, crGca i realista envers les
tecnologies, valorant les seves fortaleses i debilitats i respectant principis Gcs
en fer-ne s.
Treball collaboraGu, la moGvaci i la curiositat.
Fer s habitual dels recursos tecnolgics disponibles per resoldre problemes
reals de manera ecient.

Recerca,
selecci i
ordenaci de
la informaci

Analitzar,
relacionar i
sinteGtzar la
informaci
Comprn
lefecte i la
naturalesa de
les TIC

Deduir

Tractament de la
informaci i
competncia
digital

Tcniques i
estratgies
adequades a les
fonts dinformaci

Comunicar en
diferents
llenguatge i
tcniques

Domini dels
llenguatges
especcs

Desenvolupament
del treball
personal i
autnom

4. Competncia
matemAca
Consisteix en l'habilitat per uGlitzar i relacionar els
nombres, les seves operacions bsiques, els smbols i
les formes d'expressi i raonament matemGc, tant
per produir i interpretar diferents Gpus d'informaci,
com per ampliar el coneixement sobre aspectes
quanGtaGus i espacials de la realitat, i per resoldre
problemes relacionats amb la vida quoGdiana i amb el
mn laboral.
Situacions reals que duen al raonament que porten a la
soluci dels problemes o a l'obtenci d'informaci.
Seguir determinats processos de pensament.
UGlitzar els elements i raonaments matemGcs per
interpretar i produir informaci, per resoldre
problemes provinents de situacions quoGdianes i per
prendre decisions.

Deduir i
induir

Desenvolupar
processos de
raonament

Calcular

Representar
i interpretar
Competncia
matemGca

Aplicaci
acGva en
contexts
quoGdians

Expressar
en precisi
Aplicar
algoritmes

Conixer
element
matemGcs

Solucionar
problemes

5. Aprendre a aprendre
organitzar i persisGr en
Lhabilitat per iniciar,

laprenentatge.
Exigncies:
1. Capacitat per moGvar-se per aprendre: percepci
dautosucincia.
2. Conixer i controlar els propis processos daprenentatge:
reexi i presa de conscincia i com s'aprn.
Inclou: habilitats per obtenir informaci i transformar-la en
coneixement propi.
Relacionant i integrant la nova informaci amb els
coneixements previs.
Ser capa d'autoavaluar-se i autoregular-se.
Acceptar els errors i aprendre dels altres i amb els altres.

Observaci i
registres

Plantejar-se
objecGus
reals

UGlitzar
diverses
estratgies
Acceptar
errors

Resoluci de
problemes

Aprendre a
aprendre

Aprendre
amb altres
persones

Planicar i
organitzar
Plantejar-se
preguntes

Autoavaluar-se
i autoregular-se

Expressar amb
precisi

6. Lautonomia i
iniciaAva personal
Capacitat de transformar les idees en actes: saber escollir,
planicar i gesGonar els coneixements, les destreses o
habilitats i les acGtuds necessaris
Desenvolupament dacGtuds que comporGn un canvi de
mentalitat que afavoreixi la iniciaGva emprenedora i la
capacitat de pensar de manera creaGva, de gesGonar el risc i
de manejar la incertesa.
Aprendre dels errors i assumir riscos.
Habilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en
equip.
Habilitats i acGtuds relacionades amb el lideratge de
projectes: la conana en un mateix, l'empaGa, l'esperit de
superaci, les habilitats per al dileg i la cooperaci,
l'organitzaci de temps i tasques, la capacitat d'armar i
defensar drets o l'assumpci de riscos.

Proposar-se
objecGus
Crear
conclusions

Analitzar les
possibilitats i
les
limitacions

Lautonomia i
iniciaGva
personal

Reelaborar i
elaborar
noves idees

Treballar en
equip

Planicar
projectes
Transformar
les idees en
accions

Cercar i posar
en prcGca
solucions

Autoavaluar-se
i avaluar

Disposar
dhabilitats
socials

7. El coneixement i la interacci
amb el mn `sic
Incorpora habilitats per desenvolupar-se
adequadament, amb autonomia i iniciaGva personal en
mbits de la vida i del coneixement molt diversos i per
interpretar el mn l'anlisi dels fenmens des dels
diferents camps de coneixement cienxc.
Conservaci dels recursos i la diversitat natural, i es
manGngui la solidaritat global i intergeneracional.
Esperit crGc en l'observaci de la realitat i en l'anlisi
dels missatges informaGus i publicitaris.
Comprendre el mn Vsic i els canvis que l'acGvitat
humana produeix sobre el medi ambient, la salut i la
qualitat de vida de les persones.
Conceptes cienxcs i tcnics, i de teories cienxques
bsiques.

Interpretar
i avaluar
Aplicaci de
conceptes
bsics

Plantejar
hiptesis

Percepci dels
espais Vsics

Contrastar
solucions

Coneixement i la
interacci en el
mn Vsic

Obtenir,
analitzar i
representar
informaci

Anlisi de
fenmens

Realitzar
prediccions

Mostrar acGtuds
responsables i de
respecte

8. Social i ciutadana
UGlitzar els coneixements i les acGtuds sobre la societat dinmica, canviant i
complexa.
GaranGr la parGcipaci en el funcionament democrGc de la societat
Social: benestar personal i collecGu.
Comprendre les dimensions intercultural i socioeconmica de les societats
europees i percebre les idenGtats culturals i nacionals com un procs sociocultural
dinmic i canviant en interacci amb leuropea, en un context de globalitzaci
creixent.
Elements fonamentals: capacitat de comunicar-se duna manera construcGva en
diferents entorns socials i culturals, mostrar tolerncia, expressar i comprendre
punts de vista diferents, negociar sabent inspirar conana i senGr empaGa
La a ciutadana: coneixement crGc dels conceptes de democrcia, jusxcia, igualtat,
ciutadania i drets humans i civils. Comporta la reexi crGca i creaGva i la
parGcipaci construcGva en les acGvitats de la comunitat
Adquirir aquestes competncies suposa ser capa de posar-se al lloc de laltre,
acceptar les diferncies, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures
i la histria personal i collecGva dels altres.

Conixer
levoluci
organitzaci
social
Dialogar per
comprendre

Habilitats
socials

Social i
ciutadana

Comprendre
laportaci
de diferents
cultures

Ser
conscient
dels valors
de lentorn

SenGment de
ciutadania
global i de
permanncia

Conixer els
valors de la
democrcia
Exercir els
drets i deures
de la
ciutadania
Reexionar
sobre fets i
problemes
Prendre
decisions