Marc Mariner Corts 2n batx 02

KANT I LA ILLUSTRACI
Kant fou un filsof que particip activament en el moviment Illustrat i
represent els seus ideals. Aquest aparegu en el segle XVIII i es va
caracteritzar per estar envat dun optimisme generalitzat; s a dir, es va
tenir una gran confiana en les capacitats de la ra, a la qual se li atribuen
diverses capacitats: la crtica, lautocrtica, lanaltica i la llibertat. La
confiana en aquesta ra s fonamental en aquest perode histric. Tant ho
era aix que es creia fermament que grcies a aquesta ra tan poderosa
esdevindrien nombrosos canvis en la societat. Aquesta darrera idea s la
que sanomena progrs histric, creure en qu el present s molt millor que
el passat i que el futur ser millor que el present, grcies a la ra i el
coneixement cientfic. Kant va estar dintre daquest moviment i va ser una
pea clau daquest. Dues de les seues grans preocupacions filosfiques van
ser clarament metafsiques: descobrir qu s lsser hum i aconseguir que
aquest puga ser lliure. s per aix que lobsessi kantiana que trobem en
lobra estudiada (la Crtica de la Ra Pura) s aconseguir que la metafsica
siga una cincia.
Com hem vist la gran preocupaci de la KRV s la metafsica, ja que es
considera la ms important de totes les matries pel fet dsser inherent a
lsser hum i estar des de linici de la histria amb aquest. Ja des del
primer pargraf de la KRV, encara que no explcitament, Kant fa referncia a
la metafsica, ja que exposa quines sn les caracterstiques que una matria
ha de tenir per a no ser una cincia i la metafsica compleix les tres.
El plantejament kanti per a aconseguir que la metafsica s que puga ser
una cincia es basa en acceptar primerament que, en el cas de ser una
cincia, la metafsica tindria el coneixement que anomenem a priori,
coneixement que es t abans de lexperincia. El problema que se li planteja
al filsof s que si seguim lesquema objectivista vlid des de Plat el
coneixement a priori no pot existir; s a dir, si s lobjecte qui determina al
subjecte, en cap moment aquest darrer podr tenir cap coneixement abans
de lexperincia. s per aix que Kant realitza lanomenat gir copernic.
Aquest no s ms que fer giravoltar lesquema del coneixement en vigncia
fins aqueix moment, afirmant, al contrari que Plat, que: s el subjecte qui
determina (o condiciona) lobjecte. El gir s anomenat copernic, com b
explica Kant, per la similitud que guarda aquest canvi de pensament amb el
que tingu Coprnic al moment de creure convenient posar el sol en el
centre, ocupant el lloc que clssicament havia ocupat la terra. Al mateix
temps Kant tamb exposa en la KRV que aquesta revoluci dintre de la
filosofia es a imitaci de les matries que ja havien aconseguit ser cincia,
les quals, a excepci de la lgica, havien patit un canvi de pensament o una
revoluci per a arribar a ser-ho (des del segon fins al vuit pargraf del
Prleg B el filsof fa un petit recorregut al llarg de la histria de la cincia).
La primera conseqncia que sen deriva dhaver realitzat el gir copernic
s que el coneixement a priori, aquell que ho s abans de lexperincia,
queda totalment garantit, ja que, com que el subjecte s qui condiciona
lobjecte, pot tenir coneixement abans dhaver percebut aquest. Kant,

garantit aquest tipus de coneixement, el defineix i exposa de qu est

format: de les formes a priori de la sensibilitat (espai i temps) i dels
conceptes o categories de lenteniment. Aquesta primera conseqncia
sembla positiva en un primer moment, pel fet que queda garantit el
coneixement que, en cas de ser cincia, tindria la metafsica.
Apareix de seguida una segona conseqncia. Aquesta presenta que el
coneixement cientfic queda limitat per lexperincia, s a dir, lobjecte que
una matria estudia ha de ser empric si aquesta vol arribar a ser cincia.
Per tant, Kant realitza una divisi en els objectes: els fenmens i els
nomens. Els primers sn aquells que poden ser determinats pel subjecte,
s a dir, que sn emprics i lhum els pot percebre amb lexperincia.
Aquests podran ser coneguts pel subjecte i, consegentment, aquelles
matries que siguen cincies estudiaran objectes que sn fenmens. Daltra
banda trobem els nomens, aquests objectes sn aquells que no sn
emprics i el subjecte no pot ni determinar ni condicionar. Per tant, els
nomens sn objectes que sn desconeguts a nivell empric i, per
consegent, mai podran ser lobjecte destudi duna matria que siga una
cincia. Si tractem de definir, doncs, tots els conceptes de la metafsica
veurem com sn nomens sense excepci, ja que no hi ha cap que siga
empric. s per aix que aquesta segona conseqncia s negativa per a la
metafsica, ja que quedaria exclosa la possibilitat que aquesta matria
poguera arribar a ser una cincia.
Encara que la metafsica sembla no tenir molt bon estat en aquest punt,
Kant aconsegueix deixar-la en un lloc distint al del coneixement teric. Per a
entendre-ho millor, hem de saber que Kant diferencia el fet de conixer del
fet de pensar. Conixer s sempre referit a qualsevol objecte que siga
fenomen. En canvi, no noms podem pensar els fenmens, sin tamb els
nomens. Arran daquesta divisi, Kant troba dos tipus de coneixements
distints: el teric, s aquell que s cientfic (podem conixer els objectes
daquestes matries) i el prctic, s el coneixement de la moral, on els
objectes sn nomens i on t cabuda la matria que aprecia tant: la
metafsica. Per tant, com b diu Kant en el pargraf 14 del Prleg B de la
KRV: hi ha un s prctic absolutament necessari de la ra pura, ls moral,
veiem com el lloc on s deixada la metafsica s considerat per Kant un lloc
molt digne i totalment necessari.
Per ltim trobem lltima conseqncia que sen deriva a partir del gir
copernic. Aquest aporta a la filosofia dues utilitats, aix anomenades per
Kant i explicades en el pargraf 14 del Prleg B de la KRV. La primera utilitat
que troba s la negativa, ja que el fet dhaver realitzat el gir provoca una
negaci: no es pot anar ms enll de lexperincia per a adquirir
coneixement. No obstant aix, aquesta utilitat negativa es converteix
rpidament en positiva, ja que el fet de limitar el camp del coneixement (i
en conseqncia ls teric de lenteniment) possibilita lexistncia del
camp de ls prctic de la ra, de ls de la moral, on es troba la metafsica.
Caldria aclarir dos conceptes que apareixen en el Prleg B en el pargraf 16
i que poden resultar contradictoris: el procediment dogmtic i el
dogmatisme. s sorprenent lafirmaci que fa Kant respecte al procediment
dogmtic, ja que hi est dacord amb aquest i al mateix temps rebutja

totalment el dogmatisme dels racionalistes. Tot i que pot semblar una

contradicci no ho s, ja que el procediment dogmtic no s ms que el
desenvolupament de la veritat mitjanant un conjunt de regles seguides
estrictament (aqu Kant deixa entreveure com linfluenci el racionalista
Wolff). En canvi, el dogmatisme fa referncia a la filosofia, en concret a la
Metafsica, que est desproveda de cap tipus de crtica, com ho era la dels
filsofs racionalistes.
Desprs dhaver vist tot el procediment que Kant va seguir per a realitzar el
gir copernic i quines conseqncies comporta aquest, es pot definir qu s
la filosofia transcendental de Kant. Aquesta filosofia sanomena aix (no
confondre amb el terme transcendent) perqu sencarrega destudiar les
condicions de possibilitat del coneixement a priori, o s, el que fa falta per
a conixer, all que possibilita que coneguem i, en conseqncia, puguem
tenir coneixement.
En resum, tota la filosofia de Kant s un projecte clarament illustrat, amb la
illusi que aquest puga servir per a canviar de manera radical lmbit de la
filosofia, per tamb la societat.