ESFOROS I ESTRUCTURES

1. LES FORCES.

Qu s una fora?

Una fora tot all capa de deformar un objecte (efecte esttic) o b de

modificar el seu estat de reps o moviment (efecte dinmic).

- L'esponja es deforma perqu se li aplicar una fora. La plastilina es deforma

perqu se li aplica una fora. Quan es fa una fora estirant de la corda de la
corriola, aconseguim moure l'objecte.

2. LES ESTRUCTURES

Tot all que ens envolta ( les construccions, les mquines, els objectes, incls
els animals i les plantes de la natura) est sotms a l'acci de FORCES de tot
tipus (la d el seu propi pes, la del pes d'altres objectes, fora del vent, etc).

Les estructures tenen la missi de suportar l'acci d'aquestes forces i de

mantenir la seva forma. Per tant , les estructures sn:

Conjunt d'elements units entre s destinats a suportar les forces que actuen
sobre ells

Podem distingir entre:

- Estructures naturals: aquelles existents a la natura , com per exemple

l'estructura ssea del cos hum o el tronc dels arbres.

-Tant l'esquelet com el tronc i les branques de l'arbre sn estructures

naturals. La seva funci principal s la de mantenir la seva forma,
suportant les accions de les forces externes i la del seu propi pes.
- Estructures artificials: Sn aquelles que construeix l sser hum, com per
exemple les estructures dels edificis, les pirmides d'Egipte o el xasss d'un
autombil.

2.1 CONDICIONS QUE HAN DE COMPLIR LES ESTRUCTURES.

-Totes les estructures han de complir quatre condicions bsiques:

1. Han de ser rgides. s a dir, no s'han de deformar.

2. Han de ser estables. s a dir, no han de bolcar.
3. Han de ser resistents. s a dir, cada part de l'estructura ha de ser capa de
suportar els esforos a que est sotmesa.
4. Ha de ser el ms lleugera possible. D'aquesta manera s'estalvia material i
tamb ha de suportar menys pes.

3. ELS ESFOROS.

-Els esforos sn les forces internes que pateixen els elements duna
estructura quan sn sotmesos a forces externes.

3.1 TIPUS DESFOROS

-Existeixen cinc tipus principals desforos: de compressi, de tracci, de flexi, de

torsi i de vinclament. N estudiarem els tres principals: tracci, compressi i flexi.

a. Esfor de tracci:

Un element duna estructura est patint un esfor de tracci quan la fora externa que
actua sobre ell tendeix a estirar-lo:
Exemple: El cable duna grua pateix tracci

b. Esfor de compressi:

Un element duna estructura est sotms a un esfor de compressi quan sobre ell
actuen forces que tendeixen a aixafar-lo o contreurel.
Exemple: Les potes duna cadira pateixen compressi Esfor de tracci Esfor de
compressi

c. Esfor de flexi:
Un element duna estructura est sotms a un esfor de flexi quan hi actuen forces que
tendeixen a doblegar-lo.
Exemple: La balda duna prestatgeria carregada pateix flexi

4. CLASSIFICACI DE LES ESTRUCTURES ARTIFICIALS

En funci de la seva forma podem fer la segent classificaci:
- Estructures massives: es construeixen acumulant material, quasi sense
deixar cavitats. Sn exemple destructures massives les pirmides dEgipte.

- Estructures de carcassa o laminars: Sn aquelles formades per

lmines. Per exemple la carrosseria dun cotxe , la carcassa dun mbil o la
majoria dels envasos de plstic o tetrabrick.

- Estructures d armadura: Sn aquelles formades per peces allargades,

com barres, tubs, pilars o bigues, que suneixen entre elles per a formar
una espcie desquelet. Segons com estigui disposats els seus elements es
classifiquen en:
- Estructures triangulades: Els seus elements es disposen
formant triangles.
Es caracteritzen perqu sn molt resistents i a la vegada molt
lleugeres.

- Estructures d entramat: Formades per una malla de peces

verticals i horitzontals.
. Per exemple, la majoria de les estructures dels edificis que es
construeixen avui en
el dia.

- Estructures penjants: Aquelles que suporten el pes de la

construcci mitjanant
cables o barres. Per exemple els ponts penjats.