Lxic

Derivats
Ompliu els buits de les frases segents amb una paraula derivada de les
que hi ha entre parntesis.

soletat

(sol) i el silenci del mas Roger.

1.

Enyora la

2.

El retaule major de lesglsia de Santa Maria dIgualada pertany a

lanomenat barroc (tard).

3.

Els professors de secundria es queixen de la gran

heterogenitat

(heterogeni) de nivells que t lalumnat.

trencall

4.

Continua tot dret fins al segon

5.

Per treure la pols dels llibres s millor que facis servir un

6.

El paquet ha caigut del carro i ha quedat

7.

Lestudi conclou que els llibres recomanats pels

8.

(trencar).

polmer(ploma).
(bony).
(llibre) sn

bonyegat

llibrers

ms valorats pels lectors.

bacallada (bacall) del mercat tamb hi venen olives i fruits secs.
la

9.

Els van aconsellar no

(travs) la zona fins que no

travessar

shaguessin retirat els vidres.

10.

Els experts es queixen que es teoritza poc i, en canvi,

dogmatitza

es (dogma) amb escreix.

11.

Darrerament hi ha molta crispaci amb les companyies

petroleras

(petroli), per aquestes deneguen la responsabilitat sobre l

(car) dels preus dels combustibles.
12.

Cada mat se sentia la

13.

El pilot es va veure obligat a fer

un

14.

s un terreny massa

15.

Tothom confiava en ella per la

seva

16.

Estan fent obres al pis

per

17.

Desprs de lexcursi, els nens

estaven

(piular) dels ocells del bosc de la font.

(aterrar) fors.
aterrament

(sorra) per a la gespa.

(honest).
honestitat

agrandar
sedents

(gran) el menjador.
(amb set).

encenedor

18.

Abans fiem
servir

(encendre) de fusta per encendre el foc.

19.

Com que no han tractat b laigua, ha

verds

(verd) als graons de la

sortit piscina.

20.

perms

enterrament

21.

Totes les autoritats van assistir a

l

22.

Ha aprofitat un moment de distracci per ferse

23.

Si no endrecem l

sens hi arxius i expedients.

Volien llogar un pis
any.

(enterrar) de lescultora.

fo
s

(fondre).

escampamen(tescampar) que tenim a la taula, no

trobarem cap document. Cada vegada

24.

(barat) els costos.

Les importacions xineses han

amoblat

amunton
a

(munt) ms

(moble) perqu hi havien de viure noms mig

Caminava descal, esgotat, amb els peus sangrantats

(sagnar).
(lleuger) la seva mala conscincia.
26. Explicar-li-ho tot ha lleugeres
25.

27.

Per quart any consecutiu se celebra la marxa internacional en bicicleta 'Follow

(pedal) durant dues setmanes
pedala
the Women'. Tretze
n
catalanes
a favor de la pau i dels drets de les dones a lOrient Mitj.

encomanabl(eencomanar).

28.

Ens hem de fer lanlisi, perqu s una

malaltia

29.

Aquest plnol diferencia entre l' alineaci proposada per

lAjuntament,

coincidei
x

(coincidir) amb l'edificaci actual, i la que proposa el Patronat.

(Iraq) i de les conseqncies
iraque
30. La historiadora parla del
conflicte que sen deriven.
31.

El preu dels mobles depn de l

qualitat de la fusta.

32.

antiguess(antic) de la pea i de la

Lincrement de les vendes es registra des que

han

dels productes
de consum
habitual.
3

(barat) el preu
33. La

majoria de les varietats sn autoincompatibles, s a dir necessiten

pollen
(fruit).
d'una altra varietat fruita
r
per
34.

A causa de la vaga de transports, els provedors daliments no van poder

donar el ab(absastt?) les botigues de

muntanesq(muuenstanya

les poblacions

).

35. L
alquitr

(quitr) dels carrers del barri del Mig es dur a terme a

mitjan
juliol.
No em sembla sincer, s
una

36.

humiliaci (humil) fingida.

Les ametlles de lametller del tros

petit

37.

38.

Lactuaci de lequip ha

Ha deixat de ploure i el cel

sha

39.

Van premiar lobra

de l

41.

Per

(amarg).

decebrosa(decebre). El pblic ha xiulat els

estat jugadors i la directiva.

40.

amarge
s

aclari
t

(clar) de sobte.

assagamen(at ss Hongres (Hongria).

aig)

( treure el greix) el terra del taller utilitzen un

producte qumic que noms es distribueix als mecnics i professionals

acreditats.
42.

a
43.

van

lletjes
a

(lleig) de la imatge era esgarrifosa.

Les lluites internes pel poder

febli
r

(feble) la coalici.

Va poder

44.

vernissa(vrerns) la porta del menjador del color que ella

volia.
45.

fornegis (forn) els panellets fins que els hgiu pintat amb el rovell dou.

No
46.

Per valorar si poden construir lembarcador, cal

fundaria

mesurar la (fondo) de la cala.

47.

pririns

El congrs pretn oferir una visi de la construcci del

paisatge (Pirineu).
La
preinscripci no

48.

garanteix(garantia) tenir una plaa en un curs.

borsaria

Consulta sovint la
informaci

49.

(borsa): s un inversor autodidacte.

50.

u quan tinteressa et fas el sord. Potser caldria que et fessis mirar aquesta

sordesa(sord).

51.

Treballen en un projecte que lluita contra la pobresa i l

exclosi

(excloure) social.
52.

costejar

(costa) Sardenya fins a arribar a Cller.

Vam
53.

sabiesa

Cal valorar les fonts

(savi) popular com a eines de

orals i la transmissi de
coneixement.
El primer pas del
procs s

54.

trossejar

(tros) la fusta i posar-la a

antiguitat

(tou) amb productes qumics.

55.

El gerro que van trobar enmig de les runes

era duna (antic) evident.

56.

permet

Les
taronges

57.

exprimides

Les fotografies sn
plenes de

58.

(mort) el soroll dels aparells.

El revestiment de suro

(esprmer) tenen molta vitamina C.

ditades

(dit).

engorguin
Les pgines dels llibres vells
shan anat
60.
El pintor

59.

(groc).

Parisenc

(Pars) exposa per primera vegada a Catalunya.

Estan fent obres a la

biblioteca per

61.

agrandar

62.

El bronze s l

63.

Lopini dels crtics no

(gran) la sala de lectura.

(aliar) del coure i lestany.

allant

condiciona

(condici) les

decisions del jurat.

Com que se sentia udolar els llops, els nens
estaven

64.

(esborrar).

esborrany

Abans de redactar linforme, cal

fer-ne un

65.

Va comenar a

66.

aterroritzats(terror).

ploure

(ploure) ahir a mitjanit i de

moment no satura.
La trobada es far en
un hotel

67.

Tunissi

(Tunis).

brillantor (brillant) que tenien fa uns anys.

Els seus discursos ja no
tenen la
(flama) de la foguera es veien des de la carena.
flames

68.

69.

Les
No mengis tan de
pressa!

70.

71.

saboreja

(sabor) lessncia de cada plat.

Feia tanta calor i estaven tan cansats

miratge(smirar) a lasfalt.

que veien La carretera era un desert.

Trob
ar menjar

72.

casol(casa) als restaurants barcelonins s difcil.

No pitgis el pedal del fre,
(embragar).

73.

sin el de l

embragatge

Estaven tan jogueners (joc) que no sen van adonar.

(quiet) de la nit es va serena r
quietut
( ser).

74.

Grcies a la
msica i a la

75.

76.

(fer tornar agre) la nata.

a calor

codony(scodony) per berenar.

A la tardor, la meva via ens donava
pa amb
(sal) i la remor de la mar.
78.
De
77.

s daqu se sent la

T
una lleugera

79.

coixera

(coix) a causa de laccident de cotxe que va tenir.

Per fer clculs daquesta magnitud,

es poden

80.

81.
cam

Per netejar aquestes rajoles es

necessita un

(rod) les xifres.

(pols) i

Fa dies que no plou, caminem per un

82.

83.

arrodonir

fregall

apedre(gpaedt ra).

(fregar) resistent.

agrandar

Si el nombre dalumnes continua

(gran) la

augmentant caldr sala dactes.

84.

en les seves operacions

Lvia
parlava mentre

85.

financeres

miquejava (mica) el pa.

Aquests pantalons sn massa

llargs, els vull

No ha tingut gaire xit

(finanar).

(curt).

curts

86.

Les pellcules Dogma tenen un certificat que expedeix un comit que

valora la
(cast).
pellcula i sassegura que compleix amb el vot de csting
87.

La
crema de

88.

branca

Ning no
dubta de la

89.

No t
cap sentit

90.

(branca) dolivera s habitual en aquesta poca.

falsedat

amagatzema(mr agatzem) tots els documents interns.

91.

s una persona
responsable i

92.

(fals) de les seves afirmacions.

argilosos
Els fruiters no arrelen
(arrel) b en terrenys
(seny).
senyuda

(argila).

LAjuntament subhastar els tres habitatges que construir al terreny del

(cost) la urbanitzaci daquesta zona.
Mercat Vell per poder costejar
93.

La Gurdia Civil ha confiscat 4.630 quilos de

94.

seitons d'una mida inferior a la permesa al pas

fronterer

(frontera) de la

Jonquera.
95.

En un inici, el pla preveia que la llera passs per la llacuna, per finalment

es va
optar per

estrenyir
96.
Sha ?

(estret) el darrer tram del desviament.

(tossut) a acabar la carrera en un any. Ho aconseguir.

Emprem la
negreta per

97.

98.

fredulic

mfatitzar

(mfasi) un element que cal destacar.

(fred): sempre dormo tapat i amb la finestra tancada.

Sc
molt
Els dubtes la

99.

(turment). s incapa de

turmenten

prendre una decisi.

sorde(sosrda) que li han

La detonaci sembla ser

lorigen de la

100.

diagnosticat.

101.

sabadelle(Snacbadell) Ramon Madaula estrena aquesta nit El llibert.

L'actor

empalladir(pllid) de cop.

Quan li van dir els

resultats, va

102.

La cantant

103.

(Brasil) actua aquesta nit a

brasileira

lAuditori.
104.

parpadejar

(parpella).

105.

Un estudi

(el Canad) afirma que

El mirava
fixament, sense

canadenc

l'Alzheimer apareix ms tard en les persones que sn bilinges que en les

que no ho sn.
Cada mat em faig un
(esprmer).

106.

suc de taronja amb l

esprimidora

Des

107.

prs de la signatura de lacord, alguns assistents al ple es qestionaven l

honestit(ahtonest) de lalcaldessa.

Un dels smptomes de la malaltia s la

sensaci de

108.

(dol) el te amb

adola

sacarina.
110.

(feble).

Li han prohibit el

109.

consum de sucre; ara s

feblesa

Lobra de lautora

sitgera

(Sitges) reflecteix la
existencial de la protagonista.

buidesa

(buit)

claretat(clar)

Quan facis la intervenci al congrs thas

111.

dexpressar amb i no excedir el temps de qu disposes.

Labladeix
( tornar bla) el quitr.
a
calor
ceguera
(cec) o amb alguna deficincia visual poden
113.
Els
nens amb
112.

seguir lobra de teatre a travs del sistema Audesc.

(illa) debatr dem el cas Andratx.
114. El ple del
Parlament

Costava de seguir el fil del raonament: parlava amb

115.

massa

vag(nvcagiaue)
.

Els vens volen

116.

(jard) els antics terrenys de

ajardinar

la pista de tennis.
(grumoll).

117. Cal remenar la salsa sovint, si no volem que

s agromolli
118.

vidrera

(vidre) sha traslladat a un altre barri.

La
119.

coretjar

(coratge) la Irene perqu presents la seva obra al concurs.

Van

120.
?

(sovint) les denominacions localistes de la

Durant el segle XV

trbolar(trbol) la convivncia entre vens.

llengua.
Laplicaci de la
nova llei va

121.

He perdut la
clau del

122.

En
veure la

123.

negresa

encadenat (cadena) de la bicicleta.

(negre) del cel vam decidir

Lallioli fet a m s ms bo que el que es fa

amb la

124.

La farina de blat de moro

sempra per

-nos (recer) en

batuda

aquella cova.

125.

recer

espesar

(batre).

(esps) les salses.

T fama dantiptica
(brusc).

126.

perqu diu les coses amb

brusquesa

gaseosa(gas).

Per beure, han

demanat vi i

127.

nussar

Abans de final de curs

tots saben

128.

creences

Cal ser respectus

amb les

129.

(nus) els cordons de les sabates.

(creure) religioses.

improvitzar

La prova daccs
consisteix a

130.

(improvs) sobre una forma o

una imatge per crear una pea nova.

Cal superar un procs de
selecci

131.

Ladvocat de lacusat

132.

rigorosa

matitzar

(rigor).
(mats) les declaracions que va

acaba de fer en sortir del

judici.

133.

(sonar).

El nen

mossega el

Pot imprimir la targeta d embarca(memebnat rcar) a travs del nostre

134.

lloc web.
135.

anivellar

Cal
Per

136.

(nivell) els ingressos i les despeses.

escalfamen(tescalfar) de la llar shan de segellar les portes i

mantenir l
les finestres.
137.
El treball dels alumnes consisteix a simular per ordinador el control
automtic
duna porta

corredor?

Els periodistes no

138.

(crrer).

contentitzar

(content) amb la informaci que els

es van
havia facilitat ladvocat de la famlia de la vctima.
(escs) de recursos energtics comena a alarmar les autoritats
139.
L

escs

del pas.
140.

El sol

tardoren(ctardor) es filtra a travs

del

fullatj(efulla) dels pltans.

No podrs canviar el vidre trencat tu sol, vidrer?

(vidre).
truca al
(fred).
brusquesa (brusc) i fredor
142.
El va
tractar amb
(moble).
143. Busquem un pis de
141.

lloguer

144.

Era

un vell

145.

(sense dents) i sord que noms parlava amb el seu gos.

(mort) grcies al

El xoc del vag va

quedar

146.

(punyir) li van fer molt de mal.

Aq

uelles paraules tan

topame(tnotpar).

Magrada sortir a passejar al vespre, quan

comena a

147.

enfosquir

148.

la notcia, va notar que el seu cos s

La migdiada no li ha fet passar la son; ms

aviat lha

149.

150.

Quan va saber
(petit).
(mandra).

(entendre).

Les paraules de la conferenciant eren

clares i

151.

mandror?

(fosc).

Per farcir el xai, primer

lhas de

agrandir

(treure los) i desprs courel.

(gran) lhabitaci.

Si tirem aquell env,

podem

152.

Ladvocat va assistir al
encoretjar
(coratge) lacusada.
judici per
(mats) una mica ms aquestes afirmacions.
amatitzar

153.

154.

Cal
Un cop
installat laire

155.

condicion(coandtici), el despatx ja estar amb

condicions de treballar-hi.

156.
mai la

No he sabut

(fondo) que t aquell pou.

157.

enia

molt prestigi per la

seva

(honest).

honestitat
Senfrontava a la
vida amb

158.

amargura

(amarg) i desconfiana.

El porter s molt

159.

(traa), tothom el truca

perqu els repari les avaries domstiques.

(bla) el seu cor
160. Aquells mots
van

(dur).

dur

161.

Mart i Pol va patir una tuberculosi als 19 anys que

162.

Els paletes van comenar

(llit)

l'obliga a ?
durant un any.

anivellar(nivell) el terra de la casa amb

el del
carrer.
Al Museu de Granollers

163.

trobem eines relacionades amb activitats artesanals o semiindustrials com

mquines de fer gel, o d

(clofolla) fruits secs.

Han concedit el guard a un
(conte) txec.

164.

Sempre est distret: la seva

(badoc) no t cura.

165.

166.

No trobaven la clau del

(cadena) de la

bicicleta.
La policia va desviar el
(trencar).

167.

trnsit per un
168.

dhivernacle no tenen tan bon gust com les

169.

no s daqu; s de procedncia
170.

gerro xins, s duna porcellana molt

171.

Les maduixes
(bosc).
Aquest objecte
(fora).
No toqueu el
(trencar).

Va idear un sistema molt (enginy) per

organitzar els torns.

172.

tracten totes les malalties amb herbes

Al meu poble
(remei).

Lacord que han assolit s

173.

(avantatge) per als interessos de

lassociaci.
El mssil no va poder
(cuirassa).

174.

enfonsar el vaixell

Hi

175.

ha llibres condemnats a podrir-se en un calaix o a

(omplir-se de pols) en qualsevol prestatge de la biblioteca.
Els duaners van descobrir
(metrallar) amagat al

176.

un fusell
fons duna caixa de peces dautombil.

El bol ha caigut i sha

177.

(mica) en mil

bocins.

178.
van

Van perdre la clau del bagul i el

(pany) per poder obrir-lo.

(mida) el llom del diccionari.

179. He demanat un regle per

medir
(coratge) perqu ens presentssim a la prova.
180.
Ecoretjar
ns
van
No podia ni parlar. Democi
se li va

181.

nusar

(nus) la gola.

182.

Petrarca

(du o div) lamor.

183.

La constant d'

(cid) (de smbol

Ka) indica, per a cada cid feble, fins a quin punt es dissocia en
dissoluci acuosa.
184.

Per poder

(mats) les seves declaracions va

convocar una segona roda de premsa.

La pintura est tota

185.

fa molta humitat.
186.

(crost) perqu hi

La veu popular situa els orgens de lEncamisada en la

commemoraci de la victria dels

(Falset) sobre unes tropes franceses que
(setge) la poblaci, un dia

(boira) de Sant Antoni.

La tomaca
(de bon

187.

aconsegueix que el pa sec esdevingui

menjar), cosa que lliga molt b amb la cuina daprofitament.

Cap als anys 50 hi ha haver una

(revifar) del cuplet al Parallel.

188.

189.

Si no deixes de

(parpella), no et podr treure la

brossa de lull.
190.

Llavors va comenar a ploure, a

(llampec) i a
(tro).
El grup

191.

ecologista afirma que no hi havia cap necessitat d'

(quitr) un cam que s'endinsa al bosc envoltant la
192.

(faig).

Les seves paraules, lluny d'

-lo (dolor), l'estimulaven.
El

193.

sistema educatiu catal defineix l'alumne d'incorporaci

(tard)

com aquell que s'integra en un centre educatiu ms tard dels vuit anys, i
que prov de fora de Catalunya.
194.

El meu germ, que s molt

(traa),

tajudar a muntar els mobles.

195.

Aquest cntir t una esquerda i (gota).

Precisi lxica
Subratlleu lopci correcta de les dues que hi ha entre parntesis.
1.

Ahir ens van ensenyar elplnol ( /planell) de les installacions noves.

2.

El jurat no pot

/desvetllar (desvelar

) el nom dels guanyadors

abans de la cerimnia.
3.

necessari) demanar els permisos abans de comenar la construcci.

s (precs/

4.

Quan hgiu emplenat limprs

5.

La notamitja(

6.

Com que est de gurdia en Manel eslliura

( /deslliura) de venir a classe.

7.

el
El llibre constata all que deia (lafamat/

(dobleu/doblegueu) per la ratlla de punts.

/mitjana) de la selectivitat ha baixat sensiblement.

) matemtic angls G.H.

Hardy: un matemtic, com un poeta, s un creador dexpressions

esttiques.
8.

fullet)
El Volc del Croscat s un dels indrets dinters recomanats en el (fullet/
del Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa.

9.

No s recomanable

10. El

/adobar (abonar

) arbres malalts.

vannomenar
(
/anomenar) amb el seu nom en clau.

11. Cal

mitj ).
tenir en compte el pressupost domstic anual del ciutad (mig/

12. Quan

va saber que havia de marxar, va esclafar (

13. Aquell
14. Ja

(incomplert/incomplet).
joc de caf de lvia el tenim

/
se sap: el peix (gran

15. Porta

) es menja el petit.

el cotxe al mecnic, li far una

16. L'ltim

(posta/posada) a punt.

informe elaborat per l'Agncia Europea de Medi Ambient apunta

cabal
que el (

/cabdal) del riu Ebre es reduir a la meitat en noms 65

/esclafades).

anys.
17. Desprs
18. Ja

/esclafir) a plorar.

de la derrota de lequip, les jugadores estaven (aixafades

sha publicat elnombre

(
/nmero) de places que surten a concurs pblic.

19. Desprs

estad
de dotze dies d'
(
/estana) a ustria, el Nstic de Tarragona ja ha

tornat a Catalunya.
20. Si

teniu alguna discapacitat, fisica o daprenentatge, que limiti la vostra

independncia en la cerca dinformaci a la Biblioteca, adreceu-vos

/tauler ) dinformaci bibliogrfica.
al (taulell
21. En

/pedregada ) descomunal.
lltima tempesta, a Arenys va caure una (pedrada

22. Per

la part dreta de la roca, i encara que a primera vista sembli impossible, hi

/fons ) del torrent.

ha una sendera que descendeix vertiginosa cap al (fondo
23. Vacompondre
(

/composar) la primera simfonia als dotze anys.

24. Desprs

de la derrota els jugadors no van voler fer declaracions i es van

tancar al (vestidor / vestuari).

25. La

cooperativa de pagesos no es vol (doblegar/plegar) a les exigncies

de les multinacionals de lagricultura transgnica.

26. El

centre posa a disposici de lalumnat un (taulell / tauler)

danuncis i comunicacions diverses.

27. Per

garantir que el canvi de tarifes fos transparent, van (inserir / insertar)

un anunci al diari.
28. Avui
29. El

el sol sha (post/posat) a les 19.23 minuts.

paquet s tan (gran/gros) que no cap a lascensor.

30. Malgrat

que

lndex

de

natalitat

ha

crescut

considerablement,

les

(dades/dates) de natalitat actuals es troben encara molt lluny dels rcords

histrics dels anys 1976 i 1977.
31. La

neu en cotes baixes a les comarques de Lleida i Tarragona provoca

alguns problemes de (trfic/trnsit).

32. Li

van (infligir / infringir) una multa de 500 euros.

33. Aquesta
34. Un

setmana sha tornat a (abaixar / baixar) el preu del pa.

anatomista itali, Luigi Galvani, observ per primera vegada que una

descrrega elctrica sobre les potes d'una granota morta produa

contraccions dels seus (muscles/msculs).
35. El

conegut poeta continuar al (capdavant/front) de la instituci fins a

mitjan desembre.
36. Dues

tardes a la setmana (es lliura/ es deslliura) de les reunions de

seguiment perqu va a un curs de formaci.

37. La

Batalla de l'Ebre de l'any 1938 a Catalunya s un fet (cabal/cabdal) per

comprendre la histria de la Guerra Civil espanyola i la ingerncia

internacional ms diversa que s'hi va produir.
38. Els

bunyols sn una massa de forma rodonenca que es fregeix amb oli o

sam i que acostuma a tenir enmig un forat o un clot

39. Segons

(fondo/fons).

cientfics de la Societat Zoolgica de Londres, el (delf/dof) d'aleta

blanca podria ser el primer cetaci a desaparixer de la Terra com a resultat de

la pesca descontrolada i la contaminaci del seu hbitat -el riu xins Yangtze.
40. El

president dIcoms Andorra, (orgue/rgan) de la Unesco, recomana

constncia

perqu el paisatge vitcola del Priorat sigui declarat patrimoni mundial.

41. Es

va sucidar prenent-se tota una (caixa/capsa) de pastilles.

42. Si

no saps on deixar-ho, ho pots (ficar/posar) al damunt de la taula.

43. La

quantitat fixa a (abonar/adobar) per despeses de gesti s de 200 .

44. (El

fi /La fi) d'aquest projecte ha estat cartografiar les distncies mnimes

entre els punts d'anellament de determinades espcies d'ocells i els seus

punts de recaptura.
45. Volem
46. Els

anar al mateix hotel, per ja estava (complet/complert).

membres de la comunitat educativa han fet arribar el (dol/condol) a la

famlia i als amics de la prestigiosa pedagoga.

47. L'empresa

titular de la pgina web ha decidit tancar el frum (arran de/arrel

de) la polmica urbanstica feta pblica els darrers dies.

48. LAjuntament
49. Els

organitza visites guiades a la (Vila/Villa) Olmpica.

(medis/mitjans) de comunicaci han estat determinants en la confecci

de la identitat nacional andorrana i en la promoci i normalitzaci del catal.

50. Les

imatges de la catstrofe els van deixar (aterroritzats/aterrits).

51. Aquest
52. Per

bistec no es pot menjar: s tot (grassa/greix) i tendrum!

poder accedir al gimns podeu emprar aquesta (targeta/tarja) magntica.

53. Tant

me (dna/fa) que hi vulguis anar o no: hi anirs!

54. L'oli

d'oliva, els fruits secs i la mantega sn aliments rics en (grassa/greix).

55. La

realitat, per, ens demostra que l (enteniment/entesa) entre els

diversos agents de vegades s difcil i que la fragmentaci de les diverses

propostes impossibilita traar un pla dactuaci efica.
56. El

(taulell/tauler) virtual d'anuncis proposa un lloc de trobada i d'intercanvi

entre els estudiants dels cursos no presencials.

57. La

representant de la comissi afirma que les poltiques neoliberals comporten

un

deteriorament de drets socials i (un retall/una retallada) preocupant de

les llibertats individuals.
58. La

sociloga considera que el (descontent/descontentament) econmic

continuat proporciona un terreny frtil per a l'extremisme ideolgic.

59. Els

agents no poden (registrar/escorcollar) una casa sense autoritzaci judicial.

60. No

li van renovar la beca perqu el full de sollicitud

estava (incomplet/incomplert).
61. La
62. El

compulsa del certificat que necessita, la fan dos pisos ms (avall/ a baix).
riu de les Grutes de Sant Josep s el riu (soterrani/subterrani) navegable

ms llarg dEuropa.

63. Hi

ha un ordinador per a (cadasc/cadascun) dels assistents al curs.

64. s

(precs/necessari) consultar-ho prviament amb els tcnics.

65. Fa

un parell de setmanes la van (nomenar/anomenar) cap de vendes.

66. No

havia vist mai un pou tan (fons/fondo).

67. Mha
68. El

(donat/fet) molta por sentir passes darrere meu.

(nombre/nmero) de matriculats al curs ditali s inferior al que

havem previst.
69. La

companyia asseguradora va decidir no prendre cap decisi sobre el cas

fins que no en tinguessin totes les (dates/dades).

70. Les

prctiques tenen com a objectiu lestudi de la flora i de la fauna

de (medi/mitj) mar.
71. Ja

ha passat el (gros/gruix) de la manifestaci.

72. He

quedat amb ell al (vestidor/vestuari) quan sacabi el partit.

73. Lobjectiu

daquesta iniciativa pionera s investigar el (trfic/trnsit)

de substncies estupefaents als centres penitenciaris.

74. Tots
75. No

treballvem; i tu, qu feies, (mentre/mentrestant)?

haurien de tancar lestaci fins que hagi passat lltim tren. Amb

aquesta humitat, mha (agafat/entrat) fred.

76. Els

cercles interiors de la imatge representen els quatre elements de qu

(es compon/es composa) la substncia bsica dels set metalls.

77. Leconomista

ens va aconsellar que no invertssim en valors tecnolgics, ara

per ara no s (rentable/rendible).

78. s

tot un professional per no pots (contar/comptar) amb ell perqu et faci

un favor personal.
79. Tot

sembla indicar que el mercat immobiliari es desinfla. Alguns analistes

consideren que ens acostem (al fi/a la fi) de lanomenada bombolla immobiliria.
80. Un

dels objectius del mtode Pilates s aconseguir una alineaci correcta del

cos, enfortint els (muscles/msculs) abdominals, els oblics i la base de

l'esquena i els glutis.
81. El

(fondo/fons) del mar ha estat somiat per escriptors, poetes i visionaris. Ara,

la cincia revela els secrets ms captivadors de les profunditats marines.

82. Qualsevol

cosa ens pot (donar/fer) por: les aranyes, la foscor, els

gossos, la mort... La llista de pors i fbies dels ssers humans s

inacabable.
83. Finalment

el van (nomenar/anomenar) president honorfic de lassociaci.

84. Es

va demanar la investigaci d'aquests presumptes delictes contra

l'administraci pblica, que inclouen (trfic/trnsit) d'influncies,

malversaci o suborn.
85. Un

grup darquelegs de la Universitat de Girona (acota/delimita) les restes

de l'antiga sinagoga i del cementiri de la jueria de Besal.

86. Els

resultats facilitats per la comissi electoral, prcticament amb tots els vots

escrutats, han donat la victria al primer ministre, Viktor Ianukovitx, el

(delf/dof) del president, Lenid Kutxma.
87. Lagenda

sactualitza a (mida/mesura) que els socis fan arribar les

dades a lequip de redacci.

88. Lobjectiu

fonamental daquest projecte ha estat el disseny de clcul dun

mur pantalla discontinu per a un aparcament (soterrani/subterrani).

89. Fer

(gimnstica/gimns) suau o passejar a pas rpid sn els exercicis

ms adequats per prevenir losteoporosi en ledat adulta.

90. Els

msics caribenys (composen/componen) tenint com a eix de les canons el

ritme.
91. (Mentre/Mentrestant)

dormim hi ha un emmagatzematge de la memria a

llarg termini.
92. El

GOB demana la dimissi del batlle de Manacor, (arran de/arrel de) la tala

indiscriminada de les mlies de Na Camella.

93. En

el llibre El mn en jocs Oriol Comas, especialista en jocs del segle XX, ha

fet la tria d'un centenar de jocs de (taulell/tauler) que li semblen

indispensables.
94. Un

excs de (grassa/greix) a la parpella inferior pot indicar falta de (son

/somni).

95. Segons

les ltimes (dades/dates) de la Uni de Bancs Sussos,

96. Barcelona
97. La

fletxa (senyala/assenyala) la ruta de lermita del Puig.

98. L'explosi
99. No

destaca pel cost assequible dels (medis/mitjans) de transport urb.

de gas va (aterrar/aterrir) el venat.

el despertis. Ja fa ben b una hora que (dorm/sadorm).

100.

Van encerclar el (gros/gruix) de lexrcit a la frontera sussa.

101.

En meteorologia el models globals sempren per a prediccions a

(mig/mitj) termini, estacionals i climtiques.

102.

No sap si regalar-li un ram de flors o una (caixa/capsa) de bombons.

103.

La visita al Museu Darder s'inicia per la planta del

(soterrani/subterrani) on l'exposici ens apropa a la idea dels gabinets de

curiositats, i la seva evoluci cap als museus de cincies naturals del segle
XIX.

104.

Aquella malaltia lha deixat completament (aixafat/esclafat).

105.

Comparada amb els deutes que tenim, aquesta quantitat que ens

reclamen s (menyspreable/negligible).
106.

A la tercera jornada de lliga es van situar al

(capdavant/front) de la classificaci.
107.

Caldria (abonar/adobar) la terra abans de sembrar-hi res.

108.

Res no lamona: sho tira tot a l (esquena/espatlla).

109.

Els actors d'aquest conflicte laboral, amb la mediaci d'un Inspector de

Treball, es tornaran a reunir dem dijous per (reanudar/ reprendre) les

negociacions.
110.

Lanemmetre permet (amidar/mesurar) la velocitat del vent.

111.

Durant l(intermedi/intermig) del concert, es van lliurar els

premis als guanyadors del concurs.

112.

La pluja i el vent van accelerar la (runa/runa) del mas.

113.

La torre de control intenta evitar que (despegui/senvoli) el Jumbo

de la pista dos.
La publicaci del butllet ser (bimensual/bimestral): un cop cada dos
mesos.

114.