Professional Documents
Culture Documents
Informe Joaquín Piquer
Informe Joaquín Piquer
Informe Joaquín Piquer
INFORME
VA-16/0107
VA-16/0129
Febrer 2016
PLATGES
1.
ANTECEDENTS
El Laboratori ha rebut en dates diferents dues mostres una slida i un lquid per a ser
analitzades i per identificar possibles components txics o perillosos per a la salut
Referncia
Data de
recepci
Descripci
VA16/00107
sal groga
10-02-2016
VA16/00126
AKASHA
23-02-2016
Lquid en un goter
2.
PLA DE TEBALL
Per poder analitzar el slid sha pesat 1 gram de mostra i s'ha portat a 100 ml. El slid s'ha
dissolt totalment sense que quedi residu insoluble apreciable, pel que sha procedit a fer
lanlisi de la dissoluci 1:100. La mostra lquida sha pogut analitzar directament.
Pg. 2 - 7
En primer lloc sha fet lanlisi dels anions per Cromatografia inica i un escombrat de tots els
metalls per ICP-Masses. Una vegada identificats els principals compostos sha procedit a fer
lanlisi quantitativa. En el slid, els resultats quantitatius sha expressat en mg/kg o en %
(equivalent a mg/kg dividit per 10000)
Sha vist que calia mirar altres cations, pel que sha procedit a determinar el contingut en
Amoni per destil.laci i valoraci amb indicaci fotomtrica del punt final
Els resultats obtinguts es presenten a linforme analtic identificat amb el nmero de registre
de cada mostra: VA16-00107 i VA106-00126, els quals sadjunten. La mostra Lquida va ser
registrada com a aigua de consum hum i per aix els resultats es contrasten
automticament amb la seva reglamentaci. Sha de tenir present que no s aigua de consum.
Per comprovar els resultats i avaluar si shan determinat tots els principals anions i cations,
sha fet el balan inic per a cada mostra, els quals es presenten en aquest informe addicional
3.
4.
EQUIPS UTILITZATS
RESULTATS OBTINGUTS
En lanlisi de la mostra slida, tal i com es mostra a linforme VA16-00107, es va observar que el
Pg. 3
VA1600107
N Reg.
Data presa de
mostres
Punt de mostreig
Referncia
10/02/2016
slid cristal.li
sal groga
Ca++
++
mg kg-1
8832
eq kg-1
440719
-1
Mg
mg kg-1
767
eq kg
63102
Na+
mg kg-1
1604
eq kg-1
69769
K+
mg kg-1
9134
eq kg-1
233606
NH4+
mg kg-1
195047
eq kg-1
10835944
Cl-
mg kg-1
eq kg-1
-1
11455000
-1
189583
-1
-1
NO3SO4=
CO3 2-
mg
kg-1
mg
kg-1
mg kg-1
687300
9100
0
eq kg
eq kg
eq kg
HCO3-
mg kg-1
eq kg
PO4---
mg kg-1
eq kg-1
Anions
eq L-1
11644583
Ratio
Cat/Ani
1.00
Sum
Cations
eq L-1
11643140
Balan
Ionic
ok
sC - sA
Ions
Diff. %
Taula I.- Balan inic dels principals cations i anions quantificats a la mostra slid groc
En lanlisi de la mostra liquida, sha seguit el mateix procediment. En aquest cas sha determinat a
ms el pH i la Conductivitat per poder fer el balan inic i el balan de la fora inica tal i com es mostra
a la Taula II.
Lescombrat de metalls pesants, detecta la presncia dalgun metalls per en concentracions baixes a
efectes de balan inic. Els ions majoritaris son tamb Nitrats i Amoni.
Pg. 4 - 7
VA1600129
23/02/201
6
goter
N Reg.
Data presa de mostres
Punt de mostreig
Referncia
AKASHA
pH
u pH
6.8
eq L-1
0.16
25C
S cm-1
56200
mS cm-1
56.20
Ca++
mg L-1
643
eq L-1
32086
++
mg
L-1
199
eq L
-1
16372
mg
L-1
eq L
-1
20531
-1
Mg
Na
K
NH4+
Cl
NO3SO4=
472
867
9907
eq L
eq L-1
22174
550389
mg L-1
eq L-1
mg L-1
35000
eq L-1
583333
mg L-1
mg
L-1
mg L-1
3900
eq L
-1
81250
-1
0
0
CO3 2-
mg L-2
eq L
HCO3-
mg L-3
eq L-1
PO4---
L-1
eq L
-1
mg
0.00
Anions
eq L-1
664583
Ratio
Cat/Ani
0.97
Sum
Cations
eq L-1
641551
Balan
Ionic
ok
sC - sA
Ions
Diff. %
-4
Conductivitat
mostra
S cm-1
56200.0
cm-1
94040
53706
S cm-1
56200
Fora
calc corregida
Cond.Cond.H+
inica
cm-1
mol L-1
0.71792
Ratio
kcalc/Kexp
0.96
Factor
activitat
dels ions
0.7557
Balan
Conductivita
t
ok
Conductivitat
Conductivitat
Taula II.- Balan inic i de Conductivitat dels cations i anions quantificats a la mostra lquida
Pg. 5
Tot seguit sha procedit a comparar les dues mostres. Per poder tenir concentracions similars, sha
suposat una dissoluci 1:20, pel que els microequivalents de cada i corresponents al slid shan
dividit per 20 :
Ca++
Mg++
Na+
K+
NH4+
ClNO3SO4=
Slid 1:20
22036
3155
3488
11680
541667
0
572750
9479
Lquid
32086
16372
20531
22174
550389
0
583333
81250
La representaci grfica daquests valors es presenta a la Figura II. Sobserva que els perfils son molt
similars. En ambds casos i en proporcions similars, els majoritaris son Nitrat i Amoni, amb un lleuger
increment del Nitrat. Donat que els ions es combinen equivalent a equivalent en aquest cas el
compost predominant seria Nitrat Amnic amb algunes impureses de sals de Calci, Potassi, Sodi i
Magnesi en forma de Sulfat i Nitrat
700000
600000
uequiv/L
500000
400000
300000
200000
100000
0
Ca++
Mg++
Na+
Slid 1:20
K+
NH4+
Cl-
NO3-
SO4=
Lquid
Pg. 6 - 7
5.
CONCLUSIONS
A partir del contingut en amoni es dedueix que la sal groga es Nitrat Amnic (NH4NO3)
en un 87% , amb impureses daltres sals inferior al 5% . La resta s Humitat.
Calci, Potassi, Sodi i Magnesi. Si es comparen proporcionalment aquests resultats amb els
que sobtindrien amb la diluci 1;20 del slid, aquesta mostra est lleugerament enriquida
amb sulfats.
El Nitrat Amnic s un compost utilitzat com a fertilitzant pel seu alt contingut en
Nitrogen i tamb en la fabricaci d'explosius, per ser altament comburent, ja que
explosiona en contacte amb material combustible i/o amb temperatures elevades.
Sadjunta Full de seguretat dexemple a lAnnex.
Dacord amb el Full de seguretat del Nitrat amnic en estat slid, shan de tenir moltes
precaucions en el magatzematge, que ha de ser en un lloc ben ventilat, lluny de
qualsevol font de calor i tamb de allat de substncies combustibles, agents
reductors, cids, lcalis, metalls i qualsevol compost susceptible de ser oxidat.
Hi ha poca informaci sobre els efectes toxicolgics. Les vies principals dexposici del
Nitrat Amnic en pols serien la inhalaci i la ingesti. Sha trobat que pot ser irritant
per inhalaci de la pols. La ingesti de petites quantitats s improbable que causi
efectes de toxicitat aguda. Sobre efectes duna exposici crnica, sha definit que en
alguns casos pot produir debilitat en el sistema nervis central i mal de cap. Tamb
sha trobat descrit que lexposici a quantitats molt elevades, pot produir acidosis i
hemoglobina anormal.
Pg. 7