TRAVESSA DE LA COSTA BRAVA NEDANT

Caminante no hay camino,

si no estelas en la mar
(ANTONIO MACHADO).

Cala dEn Carles (Tossa)

La meva experincia nedant al mar es limita a algunes sortides a la Costa Daurada i a la travessa de la
Costa Brava, de Blanes a la frontera francesa. Considero que jo, de nedar, no en s massa. A la vegada,
em fa pena veure els qui realment en saben i satemoreixen noms de la idea de nedar 15 Km i, a ms,
pretendre de fer-ho al mar. A veure si alg entn ara que es pot nedar al mar tamb sense necessitat d'estar
participant en una cursa organitzada per una federaci.
No s si els famosos nedadors reben tants comentaris negatius com jo. Per a mi el 95% de la gent
m'esbronquen quan els dic que vull anar a nedar al mar, fent un tram d'uns 10-15 Km. Les tres amenaces
que segons ells m'haurien de fer moltssima por sn les rampes, les onades i els corrents marins.
Comenant pels corrents, degut a l'experincia desagradable d'estar nedant mitja hora sense avanar, a la
Costa Daurada, ara vaig a nedar amb peus d'nec, si b molt curts. Vaig trobar corrent forta que
m'empenyia cap el Sud a sota el far de Sant Sebasti de Llafranc. Un bussejador em va aconsellar all a la
vora que m'aprops a la roca, que all el corrent era molt ms dbil. I aix vaig fer, i aix vaig poder
avanar cap el Nord. Un altre corrent no tant fort el vaig trobar a alguna de les puntes de Cala Figuera, al
Sud de Cadaqus, que m'empenyia cap a llevant. Aqu em vaig apropar tant a la roca que amb les mans
vaig anar agafant-me per avanar i superar el petit tram de corrent forta.
Pel que fa a les onades, evidentment que no em fico al mar si veig que est molt agitat. La previsi ms
fiable per ara, unes 48 hores abans, s la de la pgina a Internet de windguru. Per, en un tram gran, l'estat
de la mar no s sempre igual. Pot estar molt encalmat en una badia i fora agitat en un sortint. La
tramuntana pot fer vibrar el mar molt rpidament, essent les onades potser molt baixetes. La mar de fons,
en canvi, no s gens molesta, almenys per a mi, tot i que quan hi ha roques someres submergides cal parar
molt de compte a no rascar-hi. A la zona a ponent de Cala Portal vaig trobar un mar agitat, amb ones de
metre i mig que s'escapaven al cim i em sepultaven momentniament. La cresta sescapava i
escumejava. I apareixien columnetes no ben b cilndriques, sin com columnes prismtiques retorades a
l'estil de Gaud, per ben dretes, de cosa de dos pams d'altura i un o dos cm de dimetre, sobre les crestes
de les onades. Podia arribar a veure'n ms de mitja dotzena d'un cop de vista, separades un metre o ms.
Malgrat haver vist curiositats com aquesta, francament, s molt ms agradable per a mi nedar a la mar
encalmada. Per haver superat situacions difcils em dna confiana.
Pel que fa a les rampes, he pogut nedar amb molt de dolor degut a rampes continuades a les cames durant
ms de 4 Km sense ms problemes. Suposo que tot era degut a l'hipotirodisme, ara corregit, i potser
tamb a alguna lesi a la columna vertebral (4-5 lumbar). He consultat els veterans i m'han recomanat

Totum Sport (sobrets, fcils d'obrir, d'aigua de mar), Magnesia Phosporica (sals de Schussler), i menjar
molts pltans o bananes. A Internet diuen que una cullerada de salsa de mostassa o beure tnica (amb
quinina) tamb ajuda contra les rampes. Jo, abans de comenar a nedar, prenc un sobret de Totum Sport,
una culleradeta de moca de la sal de Schussler, una tasseta de caf de tisana de dos fruits d' Eschschzolzia
californica, i una barreja d'aminocids essencials, hidroximetilbutirat, citrulina malat, maltodextrina,
creatina, i altres coses no massa importants. Lo important s una porci com un psol de PWR ultra
concentrated. Ms quantitat excita massa, per la cafena. I, quan ja porto una bona estona nedant (3 hores)
i noto que se m'acaba l'energia, m'aturo en alguna caleta i bec de la boia l'aigua de coco, i prenc una
barreta energtica, uns siropwafels (=vitelles), o el que sigui de dol (suc de fruita, coca-cola, llet de
soja). Crec que lo important, apart d'haver fet estiraments a la columna, s haver menjat abundantment els
dies abans: pltans, pasta eixuta, maionesa, formatge, olivada, i potser haver pres cpsules de corall mar
com a font de Calci i Magnesi. Ara mateix repassant el que he escrit, crec que potser el ms important de
tot siguin aquestes tres darreres coses: formatge (de cabra), olivada (d'olives negres), i corall mar.
Un perill afegit s el de les barques. Sortosament, els anomenats llops de mar creuen errniament que all
on hi ha una illa d'escuma hi ha roques a sota i s perills passar-hi amb la barca per sobre. Aix, aquests
oasis d'escuma sn una rea de descans segura per al nedador. Crec que la legislaci hauria de canviar i
passar el lmit dels 50 metres de distncia a les roques per a navegar fins els 200 metres, distncia que
s'aplica a les platges de sorra. Aix, essent 200 m la distncia universal, no hi hauria dubtes quan la costa
s mixta. Algunes embarcacions tenen un mal manteniment i deixen anar fora gasoil o gasolina. Aix fa
dissoldre de pressa el protector solar, si nedem per all a crol o a braa, a part de resultar desagradable i
poc saludable de respirar-ne els vapors. Les onades de fins a 2 m , amb rpliques, que ocasionen les
llanxes o iots rpids, cal preveure-les. Estant preparats, ja les podrem entomar amb ms tranquillitat. El
que s deplorable s que embarcacions grans passin arran les roques. Cal suposar, que ja s molt suposar,
que el qui du el tim veu ben b qu hi ha sota la proa. Per altra banda, sempre torbarem algun home
d'edat que navega vora la roca amb la seva petita llanxa i sense mirar endavant per res.
Pel que fa a la insolaci, una mitja soluci per protegir la part de la cara exposada a la llum, s aplicar-hi
abans la pasta feta amb els segents ingredients. A parts iguals: lanolina (pasta) + crema protectora solar
peditrica de grau superior a 50 que sigui molt resistent a l'aigua + pomada d'xid de Zinc amb mid de
blat de moro, + lecitina de soja (pasta)..... i mitja part de vaselina (pasta) i 1/25 de vitamina E. Ja es veu
que no em fio gaire de la qualitat de molta resistncia a l'aigua dels protectors solars de farmcia. Suposo
que per dues horetes ja valdrien. La darrera pomada que he comprat s de la marca ISDIN.
Si les ulleres no sacoblen massa b, amb el sol s d'esperar que els ulls piquin fora, per la sal del mar.
Va b, aleshores, disposar d'una ampolleta de colliri (duta a la boia tipus donut, que es pot obrir al mar,
per dalt). I amb certa dificultat, pel vaiv de les ones, podrem anar posant gotes als ulls. Aturar-se en una
platja o cala per menjar, beure o posar-nos gotes als ulls es pot fer si duem una boia tancada tamb. Ja s
que a les curses recomanen dur unes ulleres de recanvi. Jo n'he perdut un parell per descuit, i sobre tot
perqu no duia la cinta per sota la gorra. Duc una gorra del tipus de les de cardenal, de licra i de color ben
llampant, assegurada amb una tira ampla cosida a dos extrems oposats que em passa per sota la barbeta. A
sota hi duc la gorra de neopr gruixut, de les integrals, que arriben fins la base del coll.
Sigui degut a la sal del mar o sigui als detritus dels mateixos peixos o de les aus, tamb pot picar el nas
per dins. Abans de llenar-nos a l'aigua, com a preventiu, va b posar-se una pomada a base de prpolis, o
tamb untar-se la part interior amb el llapis labial del tipus que es fa servir per esquiar, o b untar-se les
parets internes amb una pomada especial contra la rinitis.
Pel que fa a la senyalitzaci, duc una boia de color taronja llampant. A vegades duc la gran, de marge
enrotllable, i a vegades la petita, tipus donut, que es pot obrir al mar, per dalt. I a vegades duc les dues.
Tamb a vegades duc un globus d'Heli que venen a les botigues d'articles per a festes, per exemple a l'Illa
Diagonal, a la botiga d'articles de festa, a la planta ms baixa, davant el Xocolat Factory. Dins la boia hi
duc la clau del cotxe, el telfon mbil i diners (dins una bossa estanca), unes sabatilles per calar-me
portant els escarpins, per poder caminar a la costa; menjar i beguda; i hi hauria de dur el telfon de
satllit. Perqu si el duc dins el neopr (dins bossa estanca) no dna senyal quan nedo a crol o a braa.
Tinc un Security InReach Delorme. Cal tenir en compte que gaireb tot el que fa referncia al telfon
satellital cal haver-ho preparat amb l'ordinador a casa. Per exemple, no es pot marcar un nmero de
telfon per enviar un missatge SMS a no ser que el nmero sigui dels EEUU. Cal haver ficat prviament
els nmeros de contacte a la llista interna de l'aparell. De moment, tinc poca experincia amb aquest
Security (que s la versi ms senzilla). M'han parlat d'un programa LocaToWeb, per a mbils, tamb
amb rastrejador (ms acurat i continu) GPS de la posici. I d'un GPS aqutic (Marlin) que va donant
instruccions del rumb, velocitat, tram fet, tram que falta,... Tot dins l'aigua.
Les meduses, duent un vestit de neopr, caputxa de neopr, guants de neopr, i escarpins de neopr, s
difcil que ens facin mal. La nica zona exposada serien les galtes, al voltant de les ulleres o els ulls si les
mirem de la vora sense ulleres estanques.
En l'hipottic cas de l'atac d'un taur, diuen que obrir una bossa amb sulfat de coure els allunya
definitivament. La bossa de tela cal dur-la dins una altra bossa estanca de plstic perqu no es vagi
dissolent. A Itlia he nedat amb dotzenes de petits taurons al voltant. I ms que res semblaven contents de

la meva presncia. Per no se sap mai. A la costa de Mallorca peixos tradicionalment inofensius fa poc
han mossegat a molts banyistes.
Per posar-se el neopr hi ha tres estratgies per fer-ho ms fcil. 1) Posar-se'l dins l'aigua. 2) Untar-se amb
lubricant sexual (de metil-cellulosa) abans. 3) Posar el peu o la ma dins una bossa de plstic grandeta per
poder enfilar millor el camal o mniga. El que cal evitar s estirar fent pina transversal amb els dits.
Ajuda a poder cordar-se la cremallera ajuntar els omplats cap enrere, si s que la cremallera s al
darrere.
Les ulleres s'han d'aguantar-se soles fent el buit abans de subjectar-les amb els tirants de silicona. Per
mai aniran tant b com noves. Jo les prefereixo una mica grandetes, perqu s'emmotllin millor a la cara.
Preferiria dur lentilles als dos ulls, per per veure millor els missatges i a qui s'envien (amb el mbil o
amb el telfon de satllit) seria millor dur-ne una a l'ull que millor retingui la lentilla.
Hi ha trams que no hi ha ms remei que posar el peu a terra, com ara la badia de Lloret, plena de canals
de navegaci o orfe de canals de nataci. O el port de l'Escala, amb fora trfic martim. En tot cas, al
mar, miro de creuar el canal de navegaci per la lnia entra la boia verda i la vermella, i vigilant molt que
no vingui alguna embarcaci rpida ni que sigui de molt lluny. O per terra, sol haver-hi un bon cam o
passeig costaner.
Pel que fa a la logstica, he fet pocs trams d'anar i tornar. Surt ms a compte que alg et vingui a recollir a
dest. Per algun ensurt m'he dut quan el rescatador s'ha perdut i ha estat a punt d'abandonar el meu cotxe
ves a saber on i marxar ell tot sol cap a casa seva en taxi. Per si de cas, no estaria de ms que el rescatador
tingus un bon telfon mbil, o lo ideal seria que tingus un altre InReach Delorme (telfon satellital).
Tamb pot ajudar molt un walkie-talkie per cadasc. Els creuers de lnia regular a l'estiu, poden ser de
molta ajuda, i el viatge de tornada s rpid i econmic.
La pennsula del Cap de Creus, en sentit ampli, s a dir, des de Port de la Selva a Roses, podrem dir que
s un mn a part. Els taxis marins all no solen ser fiables, perqu a l'ltim moment es desdiuen del tracte,
a menys que no hi hagi molta colla apuntada. Tampoc els taxis de terra sn fiables, perqu sembla que els
faci molta mandra fer ms de 2 Km i no volen anar-te a recollir. Les informacions dels empleats del Parc
Natural no sn de fiar. Les prohibicions de ficar-se a l'aigua sn de legalitat molt dubtosa, excepte a la
zona de Reserva Integral de S'Encalladora. De la mateixa manera resulta grotesca la prohibici de tocar
les roques amb la ma anant nedant pel mar, excepte a la Cala Culip, que ells entenen que s un dels racons
de la Cala, i encara no s ben b quin. El senyor Foix estava molt cofoi del seu poema grfic que em va
explicar recent haver-lo creat. Suposo que es devia inspirar en la zona del Cap de Creus per dibuixar
Catalunya com un triangle rodejat pel mar Mediterrani per les tres bandes. Per si la Catalunya
independent ha de ser governada com la zona del Cap de Creus, anem molt malament. Com a contrapunt,
he de dir que els bombers de Roses ens varen tractar amablement quan el meu amic que m'havia de
recollir a Cala Tavellera es va perdre, grcies a les indicacions dels empleats del Parc Natural i no fent cap
cas de les meves indicacions, mapes i GPS.

Cala Talabre i Cala Tavellera (Port de la Selva)

Lo important no s arribar aviat, sin arribar, i arribar b. I sembla impossible, per a vegades he tingut
dubtes d'on havia comenat a nedar, al final del retorn. Per aix em fixo molt i molt abans de comenar a
nedar en serio, dels detalls de la costa (colors, siluetes). Tamb ajuda l'haver memoritzat el tram pel
Google Earth, almenys per arribar a dest o per programar aturades de descans. Finalment, ajuda dur un
GPS (a la boia) quan els detalls de la costa no els tenim massa ben apresos.

Ms enll del port de Blanes hi ha una doble platgeta. Una part dna a ponent i laltra a llevant,
enrere. Deu ser la Punta de Santa Anna. Tot i que diuen que la Costa Brava comena al farall
de Sa Palomera, el tram entre la platja de Blanes i la Punta de Santa Anna est ocupat
prcticament tot pel port. De petit la travessa del port nedant em semblava inassolible de per
vida. Jo aleshores no sabia nedar. Vaig veure el mar per primer cop a Blanes, quan tenia jo sis
mesos. El recordo dun blau fosc molt intens i brillant. Caminava aleshores amb molta
dificultat. Ma mare, un cop em va deixar a la vora de laigua perqu jugus amb laigua. Laigua
del mar marribava als genolls. Per quan una onada grossa imprevista em va rebolcar uns
quants cops, ella ni sen va adonar, distreta com estava parlant amb el seu pare, a uns 20 m don
era jo. Un home poc corpulent, despatlles molt caigudes, de barba incipient grisa, de cara
colrada, una mica vermellosa, em va pescar de dins laigua mentre jo encara era giravoltant al
fons ms rpid que un pollastre a last. Ell em va salvar la vida. Somreia una mica estranyat
mentre magafava mantenint-me pla amb les seves grans mans, jo estant de panxa enlaire, i del
tot despullat. Varem tornar-hi lany vinent a Blanes i desprs, quan jo ja tenia vuit anys. Crec
que va ser aleshores quan em deien que marrims a estribord , que mestigus dreta all, i que
vindrien a veurem dofins, perqu als dofins els agraden els nens. I va ser veritat. De gran he
pensat un munt de vegades en aquells dofins que semblaven contents de veurem una bona
estona nedant al costat del creuer. I tamb, quan no nedava amb prou destresa, mimaginava que
els dofins em renyaven. A la Punta de Santa Anna, que s una mena de tombolo, hi vaig anar
una de tantes vegades que torn a Blanes, potser per rememorar records dinfantesa. El mar no
era ja daquell color tant intens, per encara conservava un to admirable. Com el dels ulls blaus
dun xicot de pell blanca, atltic, per poc fibrat, de cabells negres curts, ben proporcionat, que
potser era gallec, que es capbuss a laigua freda sense fer escarafalls. Era juliol. Devia tenir una
capa de greix bru ben desenvolupada, almenys a dalt lesquena. Jo ja sabia nedar aleshores,
grcies al capit Enric Camps, almenys a la piscina. Per crec que va ser aquell noi qui em va
fer venir ganes de nedar al mar. O almenys de nedar de Blanes cap el Nord.
La primera etapa la vaig fer aprofitant una de les visites al Marimurtra, vaig comenar a nedar
cap el Nord, amb neopr fi. La Cala de Sa Forcanera sol estar poc transitada. La platja s rocosa
i de mal anar. Les enormes llastres de roca diortica acarbassada capbussen dins la mar podrida.
Ja abans de La Roca dEs Viver vaig trobar una catifa enorme de meduses que deixaven entre
elles menys espai que el que ocupaven elles en superfcie. La Cala de Sant Francesc sempre
resulta acollidora, com a punt de cabotatge dels creuers i com a punt de referncia del nedador.
A ms, recordo que en la segent etapa que vaig comenar all mateix, alg em va ajudar de bon
grat a cordar-me la cremallera del darrera del neopr gruixut.
La segona etapa va acabar a SAgia. Es tracta duna roca fora blanca en forma de cucurutxo
de fins a 18 m dalada. Abans darribar-hi hi ha una platja minscula que s la que es podia
visitar des del Jard Botnic Pinya de Rosa, i que ara ha quedat per a s exclusiu del nou
propietari rus, o almenys no deixen accedir-hi des de terra.
La tercera etapa va ser entre SAgia i Cala Canyelles, de Lloret. De fet vaig comenar a
Treumal, una cala amb racons dombra a les puntes, que sagraeixen quan fa massa calor.
SAgia s una mena de monument natural, a destacar entre tots els de la Costa Brava. Al
voltant de lillot amb la columna de 18 m, hi ha mitja dotzena dilletes i entremig una aigua
molt transparent. Crec que era francs el noi amb vestit de bany curt de color blau cel, amb la
pell molt blanca, de constituci atltica, daquelles que podrien fer de model, el qui estava per
all intentant fer pesca submarina a pulm lliure. I crec que ell pensava que jo li volia prendre el
lloc. Enlloc de respondre a la meva oferta damistat i amor amb simpatia va respondre amb
sentit de competici i enemistat. De fet, Cala Treumal s una prolongaci de la platja de Santa
Cristina. A segona fila de la platja principal sorprenia una enorme bandera espanyola onejant
amb la brisa. Les platges de Sa Boadella em varen semblar petites i gaireb inassequibles des de
mar obert. Ja no recordo a quina part es concentraven els nudistes, per probablement era a la
platgeta de ponent a Sa Cova. Crec que els meus avis materns festejaven per aquesta zona.
Almenys shi van fer algunes fotos. Aviat vingu la platja de Fenals, i desprs del tram rocs

amb illetes, la gran platja de Lloret. Per si a Fenals em vaig veure capa de nedar creuant la
darrera lnia de boies dels canals de navegaci, a Lloret ja em va sembla impossible o massa
perills. Vaig amorrar, doncs, i seguir caminant pel passeig. Era ple dhomes musculosos,
daquells que es veuen fent lluita lliure en alguns programes de televisi. Si no recordo
malament, a la primera caleta rocosa hi havia una orelleta que facilitava endinsar-se a laigua al
baixar per la roca. Tot el tram fins arribar a la bocana del Port de Canyelles sem va fer molt
llarg. All vaig girar cua i vaig tornar a Treumal on mesperava lamiga que havia vingut amb mi
al cotxe i shavia passat el temps parant el sol, i a estones lombra. Ja a aquella hora tardana del
migdia hi havia molta gent a la platja i alguns fumaven.
La quarta etapa va ser entre Canyelles i Cala Llorell (de Tossa). s una etapa curta que vaig
aprofitar de fer en una de les moltes anades a la platja amb la famlia de Tossa amics meus.
Danada i tornada, clar, des de Cala Llorell. A Cala Llorell les roques sn grises. Especialment
cap el Sud.
La cinquena etapa tamb la vaig fer aprofitant la invitaci daquesta famlia, que de fet viuen a
Sitges per tenen casa a Tossa tamb. Va ser entre Canyelles i la platja gran de Tossa. Sem va
fer pesada, potser per la mar picadeta, i vaig trigar ms del que em pensava. La vaig fer danada
i tornada des de Cala Llorell. Em sorprengu que a Es Codolar, malgrat el nom, la platja fos de
sorra. A larribar a Llorell de tornada, es veu que ja estaven alarmats, perqu hi vaig arribar
mitja hora ms tard del que havia dit. Un bussejador del centre de submarinisme, al veurem
arribar manava preguntant amb insistncia si estava b. Vaig aprendre aleshores que jo havia
dhaver respost amb el signe manual de lOK. Ell volia que demostrs que estava b saltant i
posant-me dempeus de seguida desprs dhaver amorrat. Per jo ja tenia experincia i sabia que
aixecar-se massa de pressa et pot provocar mareig, quan has nedat unes hores en mar remoguda.
Al xiringuito de Cala Llevador (que s com en diuen els meus amics de Cala Llorell) hi ha
molta ombra, un bon restaurant, i unes quantes plantes de jard ben florides pel voltant. A Cala
Llorell el sol enganya perqu crema ms del que sembla.
La sisena etapa, entre Tossa i Cala Bona, lhavia fet unes quantes vegades amb la dona del meu
amic de Sitges i Tossa i el seu germ. Ja coneixia els racons submarins de fer la primera part del
trajecte fora vegades. Tamb sabia de la dificultat de dur un cordill massa llarg per lligar la
boia, donada la gran aglomeraci de submarinistes que emergeixen de les profunditats,
especialment a Sa Banyera de Ses Dones. Feia goig veure al cunyat, de Madrid, endinsar-se a
les profunditats del mar, a pulm lliure, recte avall, amb moviments molt potents. Igualment era
capa de nedar en superfcie molt i molt de pressa. Per mai va voler fer amb mi distncies
llargues.

Costa de Tossa des del Nord

La setena etapa va ser entre Cala Pola (Tossa) i Sant Feliu de Guxols (Sa Punta den Bosc).
Trobar aparcament a Tossa a lestiu, vora la platja, s missi gaireb impossible. Per abans de
la barrera de Cala Pola, a primera hora del mat ( a les vuit) encara se nhi pot trobar. SAgulla
de sa Pola ser un bon punt de referncia per encertar el punt de tornada des de mar obert. s un
cilindre dobra civil blanca, runosa, que data almenys del segle XI, ben visible al capdamunt
del cap de Sa Pola. Aquell dia nedava prou embalat, perqu sem feia curt el trajecte. Acostumat
com estava a fer-lo per carretera em semblava que nedant les platges apareixien ms rpid que
en cotxe. Giverola, Fotedera, Saliona, Vallpresona, Cala del Senyor Ramon, Rosamar, ho vaig
fer duna tirada. A Rosamar un senyor francs em va dir on era. Les platges nudistes anteriors
era fcil identificar-les, perqu ja les coneixia. Llevat dalguna petita on alguns nois anaven nus
i passaven paquets duna barca a laltra. No s als nudistes quina impressi els deu fer que passi
per laigua davant seu un nedador totalment cobert de neopr. A mi em sorprenia el penis
exageradament desenvolupat dalgun dels banyistes a la Cala del Senyor Ramon. I lhome no
era pas massa alt ni corpulent. Vaig arribar fins la Punta dEn Bosc perqu fins all ja hi havia
nedat des de Sant Feliu de Guxols abans. De tornada, clar, anava ja ms lent i notava el
cansament. Per vaig escurar una mica perqu els meus amics de Tossa mesperaven a la
Giverola. Per molt cansant no vaig arribar perqu desprs damorrar a la sorra i aturar-me
abans daixecar-me encara tenia ganes de seguir nedant. s curis el tnel que du o havia de dur
a la Fotedera, on pensaven fer-hi un port esportiu connectat aix amb la platja de la Giverola, o
almenys amb el rac de llevant de la platja.

Tram de costa entre Tossa i Sant Feliu de Guxols

Tram de costa entre Palams i Platja dAro

La vuitena etapa, que ja havia fet, podrem dir que s el trajecte entre la platja de Sant Feliu de
Guxols i la Punta dEn Bosc. Hi ha un canal abalisat per a nedadors daiges obertes. Aiges
obertes vol dir, fora del port, tot i que per a mi significaria mar endins ms que vora la costa.
La novena etapa la vaig fer en caiac, amb el meu amic gallec, o millor dit, amb la seva filla. s
una campiona de nataci, que fa feredat veure com neda a la piscina. Noms dos o tres cops
varem remar descompassats. Varem passar davant la Cala Ametller, que coneixia de nedar-hi,
per davant de SAgar, i fins el final de la Platja dAro (Roca den Ramis). Jo volia veure si hi
havia pels esculls de ms endavant el meu amic libans, gran professor de gimnstica i campi
del mn de lluita lliure, afeccionat a la pesca submarina all. Per el pare de la noia va agafar
por de la mar de fons, que deia que anava a pitjor, i no era veritat. O potser es veia incapa de
seguir-nos amb la seva barqueta inflable i difcil de dirigir. Jo no estava cansat per a res. Per va
insistir tant en plegar que va trucar als qui ens havien llogat el caiac perqu ens vinguessin a
recollir en cotxe (i remolc).
La desena etapa va ser entre Platja dAro i Sant Antoni de Calonge. Vaig fer-la en sentit invers,
cap a Platja dAro, nedant, i vaig aprofitar el cam de ronda per fer-lo caminant. Val la pena. A
Cala Sa Cova crec que hi tenia la torre en Pius Font Quer, eminent botnic que vaig conixer
quan ell sortia del jard de Marimurtra a Blanes. Estava molt colrat del sol, no s si el de Platja
dAro o el de Marroc. Mirava i mirava jo la Cala del Pi, que mhavia dit en Tannous que era
nudista, per no hi vaig veure ning sense la circumstncia del vestit. A la Cal dels Canyers s,
per em va sembla gaireb inaccessible des de mar obert, pels nombrosos niells. Entre les dues
cales devia ser on deia que follaven parelles gais, cosa que a ell el molestava fora, per ms alts
funcionaris que fossin. Arribant a Torre Valentina, sorprn veure enclastada entre les roques una
finestreta que dna al mig duna piscina.
L onzena etapa va ser entre Palams i Calella de Palafrugell. No s un tram amb massa
complicacions. Des del mar es veuen alguns trams del cam de ronda escagassats. Lamic que
mesperava dormint a la platja de Calella, es va avenir en tornant a ciutat a baixar a la Cala
Estreta. s una cala nudista on la bona gent gironina sol anar. Un fill dell ha fet tota la Costa
Brava en caiac, s bon nedador, bon socorrista, i fora amant de caminar descal i danar
despullat, potser com molts joves del Maresme.
La dotzena etapa s la millor, la ms espectacular. s entre Calella de Palafrugell i Aiguablava.
Lajuda per terra aqu va venir del meu amic giron. A Calella es deixond per trobar-me alguns
globus al supermercat de la vora perqu li deia que majudarien a fer-me ms visible. A Llafranc
vaig fer la part de port per terra, caminant.

Llafranc i Calella

Al Cap de Sant Sebasti em sorprengu un corrent molt fort que no em deixava avanar cap el
Nord. Un submarinista maconsell, al veure que en cinc minuts no havia avenat gens, aproparme molt a la roca, que all el corrent era molt ms fluix. I va resultar un molt bon consell, potser
contrari a les teories que alguns posen a Internet, per a mi em va anar de meravella. Tamariu,
com Llafranc eren noms que coneixia de petit, perqu els meus pares hi festejaven. Per no
mhavien explicat que el tram entre Tamariu i Aiguablava s espectacular. Una amiga de ma
mare, s. Per tamb deia que Cala Pedrosa era una meravella, i a mi, des de terra, em va
semblar deplorable. Plena de cdols grisos, petita i sense cap encant. En canvi, els canals de
mar entre penya-segats i freus entre farallons i niells de la zona entre Aigua Xelida, Cala
Marquesa em van arribar al cor. Crec que en un concurs endegat per en Cun a TV3 aquesta
zona va guanyar el primer premi com a paisatge catal. Com tantes vegades que pregunto als
dels iots, aqu tamb no es creien que volia arribar a Aiguablava, perqu deien que era massa
lluny. Per hi vaig arribar, i ben content.

Aiguablava

La tretzena etapa la vaig fer en sentit invers, de Sa Riera a Aiguablava. Cap Sa Sal em va
sorprendre per la seva sordidesa. I tant entusiasta que nera una amiga de ma germana,
daquelles que sap posar-te la mel a la boca! Sa Tuna em va semblar, al contrari, poc urbanitzat i
molt pintoresc. El Cap de Begur el vaig passar a poc a poc, amb por. Lespadat de roques negres
fent un mur vertical infranquejable, labsncia de barques (perqu deu ser reserva integral
natural) que dna encara ms misteri a la zona, i el color violeta de laigua, tot quedava
compensat per la bondat del mar mentre era jo per all. Per sintua que quan la mar senfadava
all havia de ser intransitable, amb ones de ms de 10 metres.

Fornells i quasi Cap de Begur

Vaig arribar a Aiguablava alentint la marxa, pel cansament, al final. Un home llua un munt de
grans peixos penjats amb ganxos dambds costats de la cintura, al sortir de laigua. Havem fet
el darrer tram junts. El meu amic del Maresme el felicit, per a disgust meu i, suposo, dels
peixos.
La catorzena etapa feia molt de temps que lhavia feta, entre la Platja del Rec de Pals i Sa
Riera. Aleshores no duia neopr ni res.
La quinzena etapa no lhe feta nedant. s entre aquesta platja i lEstartit. Lhe feta en bici dues
vegades. Fins i tot varem creuar la gola del Ter per mar, amb la bici alada per sobre el mar amb
els braos.

La Gola del Ter

Crec que aquesta platja de Pals no representa la Costa Brava, en el sentit de costa agresta, plena
desculls, espadats i farallons. El que s he fet s unes voltes en caiac per les Illes Medes, des de
lEstartit. Anvem, el meu amic giron i jo, amb una noia que havia estat nedadora dlit, que
havia entrenat 14 Km diaris. I es notava de frua de laigua. All pots veure centenars i centenars
de peixos de diverses espcies sense gaire dificultat. Estan acostumats a apropar-se als humans.
Laigua tamb s de color violeta, i put una mica de cagada de peix o de gavina.

Les Medes

La setzena etapa s entre lEstartit i Cala Montg. s un tram de roques blanques calcries, ben
diferent geolgicament de la costa que havia fet fins ara. Per em va sorprendre. Jo mesperava
uns penya-segats com els de la zona del Garraf, per vaig trobar-mels com els de Menorca o
fins i tot ms bonics. Coneixia la zona des de dalt, pel cam de ronda. Un amic del mateix poble
macompany al port perqu em pods canviar. I s que pel poble i vora mar s molt difcil
trobar aparcament. Tot el tram s espectacular, ple de cavorques i roques meravelloses. Per el
punt culminant s La Foradada. No recordo que ning me nhagus parlat. s un tnel natural a
la roca, duns 70 metres de llarg i uns 5 dample i entre 5 i 10 dalt, amb aigua pregona, que
facilita el pas de barques, sempre que larboradura no arribi massa amunt i el buc pugui encabirshi. Vaig esperar que hi passs un grup de motos daigua, i amb tranquillitat vaig anar avanant
pel tnel fosc. Anava prou ben senyalitzat (boia carbassa llampant i globus dHeli magenta
brillant) i els pocs barquers que passaven donaven senyals dhaver-me vist b. Vaig estalviar-me
uns 500 metres al no rodejar el Cap dEs Castell per la punta. Vaig aturar-me a la platja de Cala
Ferriol a menjar i beure una mica. Un home no es creia per res que pods arribar al cap de
poques hores a Cala Montg, i aix que ell coneixia la zona danar-hi en barca. Son fillet sel
mirava amb una mica de llstima, com significant que lhome havia perdut facultats. Per la
barca la condua amb molta prudncia. Vaig estar content darribar a Cala Montg. Era fcil a
tot el tram entre lEstartit i lEscala veure submarinistes capbussant-se dins laigua o llurs
bombolles emergint cap a la superfcie des duna fondria gaireb indiscernible. Les bombolles
feien soroll, es notaven contra el neopr, i algunes tenien forma de plat de mig pam de dimetre,
amb la cara convexa per sobre. Es feia llarg el darrer tram un cop ja dins la badia, com gaireb
sempre, per per altra banda em satisfeia haver escurat lexcursi i no arribar fins lEscala. Ho
deixava per un altre dia. Hi ha un parell de botigues de queviures o petits supermercats vora la
platja. No hi ha cap edifici alt. Hi ha ms dun cmping. I una oficina dinformaci, on em
varen facilitar el telfon dun taxista. Primer havia projectat tornar a peu a lEstartit. Per em
notava cansat i desanimat. Si hagus tingut una mica ms de fe en mi mateix, hagus esperat a
menjar i beure ms, i anant a peu potser hagus arribat no gaire ms tard del que havia dit, a les
quatre i mitja, a lEstartit. En taxi vaig arribar-hi una mica abans. Dient-li a lhome que saturs
a la rotonda de lncora ja ens varem entendre. Potser el meu amic va entendre que tornaria de
Cala Montg nedant i esperava que el truqus per venir-me a buscar al port.
La dissetena etapa s entre Cala Montg i Sant Mart dEmpries. Em va acompanyar nedant
el meu amic Santi, de Sant Just. Per aquest dia ell no estava massa fi. Ens va sorprendre, apart
els submarinistes, Les Cambres, unes cavorques altssimes que creuen el mar deixant un bra

navegable dins la roca blanca. Estan just desprs de rodejar la Punta de Trencabraos. Tot i no
ser tant espectacular com La Foradada, ve val la pena visitar aquesta cavorca. La cova del fons,
ennegrida, sembla tenir una lleixa on posar peu, per dall ve una catipn com de pixum
desagradable.

Les Cambres (LEscala)

En algun punt que ara no recordo amb exactitud, hi havia un grupet de nois que pensant-sho
molt es dedicaven a llanar-se de dalt alguna repiseta de lespadat al mar. La platja de lIlla
Mateua ens apareix protegida per un tancat de malla. Potser era per evitar que la gent hi
accedeixin per indrets perillosos. Abans darribar al primer espig del port, arribo a convncer
al Santi destalviar-nos el trngol de creuar les bocanes nedant. Lamic que estiueja a lEscala
em deia, amb to denfadat, que no fes lindio i passs per terra. Les barques entraven per les
diferents bocanes a molta velocitat i hagus estat una imprudncia creuar el port nedant. De la
platja del Bol Roig a laltre extrem del port hi anem cadasc amb duna boia i un globus. Primer
per camins gaireb planers, una esplanada erma enmig la Pineda den Berdellac, i desprs per
voreres al costat dedificis ms o menys vius a lavinguda dels Riells. Ens arribem fins la
mateixa platja de sorra per varar-hi i reprendre la singladura. La badia est abalisada i resulta
fcil encertar el rumb sense guinyar.

Badia de lEscala

LEscala s famosa per les ballades de sardanes al comps de les cobles i per les anxoves.

El Port den Perris em sembla molt poc espectacular des del mar. Arribats a la Platja del Mol,
en Santi sen va cap a la c que ha deixa lligada en una barana vora la capella, per anar a cercar el
cotxe que hem deixat a Cala Montg. Jo continuo cap a la platja de Sant Mart dEmpries,
perqu una que havia estat la seva xicota em deia que valia molt la pena aquell tram. A la sorra
hi ha els cossos vius duns cinc nois anglesos, de faccions arrodonides, com sobrats de vitalitat,
per gaudint del dolce far niente, a part de somriurem a mi i comentar algun secret entre ells.
Vindrien a ser una mena dels remers de Warwick, per amb vestit de bany de camal.
Francament la recomanaci de fer nedant el tram que falta no lacabo dentendre. A no ser pels
nois anglesos no vaig que aquest tram estigui ple de vida. Laigua est trbol i ms calenta del

normal, aix s. A listme de les Muscleres Grosses pregunto si aquella platja per sobre de la
qual voleien els kite-surfs s la del Riuet, i mho confirma, que all ja s al terme de Sant Pere.
Deu voler dir de Sant Pere Pescador. Les runes dEmpries i el port grec, des del mar semblen
molt poca cosa. El darrer tram de platja abans darribar al Riu Vedll el faig a peu, per complir
amb lhorari. Arribo uns segons abans de lhora prevista. Per en Santi no hi s. Del xiringuito
saixequen una mitja dotzena de dones que aplaudeixen i criden tio bueno. No crec que ho
diguin per mi, per tampoc veig cap altra opci. Vaig trucant al Santi i reculo cap el Sud, per on
hi havia quatre persones sense banyador parant el sol. Diu que li ha costat ms del que es
pensava arribar al cotxe, segurament pel pes dels cadenats. I que tot i dur el Tom-Tom sha
perdut una mica al tornar. Arribat al final de la platja em despullo perqu la pell respiri una
mica, desprs de les hores de ser presonera de neopr. Vaig contemplant la vista esbastanada
tota blava de cel i mar, amb el contrapunt a lesquerra dels kite-surfs de coloraines ms enll del
Riu Vell. Molt enll, cap el Nord, es veuen els barris de cases blanques de Roses i la silueta de
migjorn de la pennsula del Cap de Creus. Un home de faccions amples s all a la vora amb la
seva dona, amb vestits de bany minimalistes, I em van mirant de rell com si jo fes alguna cosa
dolenta estant despullat en una platja oficialment nudista. Al final en Santi apareix saltant de
sobre el muret. El cotxe el t all mateix, darrere les dunes. El descans mirant el mar esbatanat o
fins i tot conversant all darrere les dunes val la pena. En Pere Albert, un bon home ja gran per
que conservava molt dencant i bellesa, dEsquerra Republicana, fa molts anys que deixava que
lacompanys i mexplicava el que volien els dels pobles. I els de Sant Pere volien un tram per
fer kite-surf i els ho va aconseguir.
La divuitena etapa tampoc lhe feta, per ser un tram de costa molt plana, sense accidents. s
entre Sant Pere Pescador i Roses.
La dinovena etapa s entre el Far de Roses i Cala Montjoi. Aqu la dificultat raa en esquivar
lembat del solc de les embarcacions que per dotzes i dotzes semblaven infestar la mar. Devien
venir dEmpuriabrava. A ms, laigua somplia de residus dhidrocarburs, uns amb ms olor de
gasolina, les altres , de gasoil. A ms dhaver de nedar a braa treien el cap fora laigua, era
curis com es dissolia la crema protectora solar a la cara amb els hidrocarburs. Feia mesos havia
fet nedant de Cala Canyelles als Brancs, una mena dillots de fcil accs, poc elevats. Aquell
deia bufava molta tramuntana i les onades tot i ser molt baixes venien summament rpides. Per
el dia de la travessia tot i no fer gaire vent, hi havia marejol i a vegades maror que era de ms
mal nedar. Vaig arribar a la platja de Cala Montjoi prometent-me a mi mateix que mai ms faria
aquest tram nedant.
La vintena etapa va ser entre Cala Montjoi i Cala Jncols. La vaig fer en sentit invers.
Comenant a Cala Jncols sembla que de seguida puguis rodejar el Cap de Norfeu, per la volta
s enganyosa, ms llarga del que sembla. Van apareixent puntes i ms puntes a superar. Vaig
amorrar a Cala Pelosa, per a beure, menjar, descansar i telefonar. De tornada a Cala Montjoi em
vaig espantar perqu vaig trobar el cotxe amb la clau posada al pany. I s que en Santi era
darrere mateix, menjant. Hi havia un munt de francesos que preguntaven coses. Laparcament
estava collapsat i jo els anava dient que pel fondal cap el mar hi havia lloc de sobres per aparcar
encara. Dies desprs vaig arribar a creure que mhavia deixat els 5- fingers a Cala Pelosa, tot i
recordar haver mirat cap a la platja un cop avarat i no haver vist ni les gavines que primer
locupaven, tot net i pelat. I s que les havia penjades de la lmpada de la terrasseta perqu
seixuguessin millor, amb la glopada daire calent que eixia dels aparells daire condicionat.
La vint-i-unena etapa, entre Cala Jncols i Sa Conca era la que em feia ms por, i potser la que
vaig completar amb menys esfor. Tamb la vaig fer en sentit invers, comenant a Cadaqus. En
Santi macompany una mica des de terra, per crec que no va arribar a Sa Sabolla, on tothom
anava amb vestit de bany i desprenia aires de superioritat moral. Per superar la Punta de Sa
Figuera vaig haver dagafar-me amb les mans a la riba, perqu un corrent no gaire fort
dificultava laven cap a ponent. Poc abans mhavia passat fregant la panxa un peix fora gros, i
a molta velocitat. Devia ser una tonyina. Hi havia uns quants ions esgarriats dempreses de
busseig. Un dels encarregats no s si de forma sorneguera o seriosament em pregunt com me
deia, per si trobaven desprs el meu cos per all. Aleshores jo duia el telfon mbil satellital
senzill, que podria enviar el missatge del SOS rpidament. A ms,a letiqueta interna del neopr
hi tinc el meu nom i nmero de telfon de casa. s curis com e mal de queixal que tenia em va
passar anant glopejant aigua (de mar!) unes quantes vegades.
La vint-i-dosena etapa tamb em feia por, per ser potser massa llarga, i per haver de creuar la
badia de Cadaqus.

Badia de Cadaqus

Per ben dhora ben dhora, i amb lajuda duna noia que sestava tota sola a la platja de Sa
Conca i em va cordar la cremallera del neopr pel darrere, vaig salpar amb mar plana. Una
llanxa arrossegava un i altre cop una esquiadora per la badia, per no varem interferir lun amb
laltre. Jo enfilava de Sa Punta de Sa Conca a Sa Tortuga. Es veien cases que semblaven de gent
rica a la riba oposada. Abans denfilar el Passatge de sEstrop vaig preguntar a dues dones si
podia ajudar-les perqu feia estona que intentaven arrencar el motor de la llanxa all al mig del
mar i no podien. Sembla que els vaig dur sort. Em deien que s que es podia passar nedant per
aquella bra daigua soma. Es Parads estava agitat. O sigui que vaig preferir fer drecera i a ms
estalviar-me un mal trngol. Passats els Caials no sabia si endinsar-me a la badia de Portlligat o
rodejar-la per fora. La primera idea era ficar-mhi, per algun veler gran movent-se per all men
va desencoratjar. Ja havia nedat pels Calders, un rac de mar amb aigua ms calenta del normal
amb algues agradoses. Al final, sense voler-ho vaig rodejar tota la badia i vaig trencar al final
cap a lesquerra de la Punta de Sa Farnera a la Punta de Sa Guineu. Aqu ja es comenaven a
veure els plecs dels esculls submergits, que recordaven els dun llibre, com mhavia dit una
neboda den Dal. Vaig pensar molt en ella durant aquest trajecte. Era una dona ben jovial. Quan
no sabia ben b on era vaig optar per dirigir-me a una platja on semblava que hi feien nudisme.
Va resultar ser sAlqueria. El meu neopr semblava incomodar alg, que va acabar posant-se el
banyador. Vaig beure, menjar i telefonar, a ms de conversar amb una parella que eren al meu
darrere. Desprs de la badia de Guillola, vingueren rocams ben pintorescos. Vora la Cala Bona
semblaven lleixes de llibres duna biblioteca gegantina. Vaig arribar a Cala Jugadora mitja hora
ms tard del que havia previst. Per tampoc ning mhi esperava.

Cales al Sud del Cap de Creus. LIllot s Sa Rata. En primer terme La Jugadora.

Abans darribar al fons de lestreta badia, maturo dins laigua per regalar el globus a uns nens
que sn en un iot ancorat. Al final laccepten i semblen contents de tenir-lo. A mi ja no em far
servei. Ms aviat em faria nosa si he danar caminant per la carretera per tornar a Cadaqus.
Com a totes les platges nudistes, aqu al Rac dels Barrilers hi ha pocs que vagin sense res. s
curis, per tot i conixer de fa poc aquesta cala Jugadora, erro la ruta cap a la carretera i vaig
ms a la dreta de laparcament del giravolt on volia anar primer. Per tan se val. Essent ja
setembre es veu que no circula el carrilet, una mena de trenet que duia la gent de Cadaqus al
Far de Cap de Creus. Fa molta calor. Evito anar a preguntar els del Parc, donada una mala
passada que fa poc ens varen fer i que explicar desprs. Quan aconsegueixo tenir cobertura pel
mbil truco a uns quants nmeros de taxistes de Cadaqus. Uns no volen venir perqu ho troben
massa lluny, els altres ja tenen feina per la nit i no volen treballar a aquesta hora. Un desastre de
promoci turstica. Potser estan tocats per la tramuntant i per un excs de llum, apart de per
alguna tara gentica. Segueixo a peu, ja mig marejat per la calor. Tot duna se macudeix lltim
recurs, el que em recomanava la primera dona del meu cos matern, fer autoestop. I el primer
cotxe que ve pel darrere satura ja per recollir-me. Dins hi ha una parella ja dedat, amb un gos,
que es veu que sha cansat molt. Parlen castell entre ells, com dient-se secrets, per amb mi en
un catal perfecte. La furgoneta s una Volks-Wagen Califrnia de color granats, molt ben
equipada. Desprs sabr que val molts diners. En un no res ens plantem a Cadaqus on em
deixen.

Vista cap el Nord des de la carretera al Cap de Creus

La vint-i-tresena etapa s entre Cala Jugadora i Cala Culip, s a dir, el tomb al Cap de Creus.
La varem fer en Santi i jo, junt, i aquest cop ell estava en forma. Varem avarar-nos a Cala Culip.
El mar estava fora tranquil. Ens sobrava temps, donada a poca distncia a cobrir, i varem poder
aturar-nos a LInfern. s una cavorca que ja coneixia de mantes vagades de veure-la per dalt.
All shi congregava un munt de gent. Recordo un jovenet que tremolava de fred. Venia dalgun
dels iots propers. Li varem oferir una barreta energtica. Els primers 2 Km els vaig fer a crol, i
la segona meitat a esquena. Varem encertar el cam directe al cotxe. En Santi em va demanar
que li dugus les sabates que les havia deixades al cotxe. Jo havia dut les sabatilles de platja
dins la boia. A la Jugadora vaig parlar amb una senyora de Zurich. La conversa hagus pogut
durar hores, per no la varem haver descurar.
La vint-i-quatrena etapa s entre Cala Culip i Cala Tavellera. Lamic del Maresme em va
acompanyar fins laigua a Cala Culip. Li vaig explicar el que havia de fer per recollir-me a la
Tavellera a les 4 de la tarda. Al primer tram vaig haver de rodejar un gran iot ple dholandesos,
perqu alguns dells fumaven i laire per a mi es tornava irrespirable. La zona de Tudela des del
mar no s espectacular com ho s des del passeig habilitat per veure aquesta meravella
descultures naturals. Ni la Cala dAgulles era tant bonica des de mar obert com des de terra
ferma. Desprs de la Cala del Portal i fins la punta dels Farallons el mar es va anar cabrejant.
En algun punt que no recordo ben b on era, vaig veure columnetes daigua de cosa de mig
metre dalada i com dun dit de gruix, entre cilndriques i prismtiques, similars a algunes
columnes de Gaud. Els vent provocava aquesta mena de collecci de petits fiblons. Sen
podien veure en un mateix moment fins a ms de mitja dotzena en una zona de deu metres
quadrats. El mar anava fent forats i tapant. I jo quedava sepultat de tant en tant per laigua. Aix
em va llevar energia; i per aix, en arribant a Cala Prona vaig fer un pensament i vaig amorrarme a les roques de sota la barraca, on un grupet familiar estaven dinant. A ms, i sobre tot,
estava neguits perqu estava desorientat i no sabia on era, ni si em faltava molt. Temia que
encara hagus de rodejar encara el gran cap que es veia lluny a ponent. Per resultava que all
era el Cap Gros, cam ja de Port de la Selva. Coneixia Cala Tavellera, per des daqu no la
ubicava, ni la veia. La famlia de la barraca sespantaren quan els vaig dir que volia anar a Cala
Tavellera, perqu creien que era molt lluny. Per quan els vaig dir que venia de Cap de Creus,
van amollar i canviaren dopini. Aleshores la Tavellera els semblava molt a la vora, i ho deien
tot rient. I el GPS ho va confirmar. Amb lenergia de la beguda i la barreta energtica i la
vitella, vaig fer cap a la Tavellera, on vaig amorrar a les quatre i quatre minuts. Es diu
Tavellera, suposo que pels fulls de pissarra que semblen tavelles. Nhi a la pla part de ponent de
la mateixa cala, per ja en vaig veure abans darribar-hi, ms a ponent.

Tavelles a la roca

Em va animar que uns francesos dun dels iots ancorats a la badia masseguressin al final que s
que all era Cala Tavellera. A la platja hi havia una bona colla. Els nudistes sarraconaven al
rac de llevant. Pregunto a una colla dels txtils si han vist un home alt i prim amb barret i em
responen que no. Vaig cap a la part interior de la platja per connectar amb ma mare pel
satellital, perqu el mbil lhe deixat al meu amic del maresme absent. I mai millor dit perqu
es veu que ha preguntat als del parc enlloc de seguir les meves instruccions, i sha perdut. Jo li
deia que reculs amb el cotxe fins a la desviaci en Y, aparqus all, i camins cap al NNW fins
arribar a Cala Tavellera, cosa de 4 Km.

Enlloc daix ha anat a preguntar al punt dinformaci de lentrada a la zona de Tudela. All li
han dit que el meu itinerari era molt rebuscat, que el millor i ms curt era anar a donar la volta
cap a Port de la Selva, que dall hi ha una bonapista cap a sobre mateix de la cala, seguint
sempre el GR. Es veu que shan fet una llei per prohibir el pas de terra a mar i a linrevs. A
mi em deien que a la zona de Tudela no podia ficar-me al mar des de terra, i que des del mar no
podia ficar la ma ni el peu a la roca. s estrany que la gent sigui tan submisa a aquestes
directrius. No passaria aix segurament si haguessin fet aquesta llei a Navarra. No s perqu en
diuen Tudela daquella zona. Per hi ha una Tudela a Navarra. El cas s que el meu amic, a ms
del mbil, duia el walkie-talkie i el GPD engegats. I un mapa meu i un altre dels del parc del
Cap de Creus. La bona pista de Port de la Selva al Mas Paltr s diguem-ne infernal. Els
baixos del cotxe toquen un cop i un altre amb la roca de la pista. Quan era a kig cam es veu que
va fer pujar les motxilles dunes nois que veia molt cansades i les hi va dir seguint el GR una
estona. Al ficar les motxilles va desenganxar el retrovisor central de dins el cotxe. Enlloc de
seguir la pista principal, va tirar per un viarany cap a lesquerra on devia veure una indicaci
menuda del GR antic, o, al mapa, veia que all anava a Cala Talabre. I va confondre, malgrat el
munt de vegades que jo li havia pronunciat Tavellera, el nom de les dues cales. Fins i tot li havia
fet pronunciar a ell Ta-ve-lle-ra. Va deixar el cotxe quan ja no es podia seguir ms, abans de
Sant Baldiri. El GR passa per Sant Baldiri, per ell es va decantar ms cap a lesquerra o cap el
Nord. Va arribar fins un gran bassiol, que no es va atrevir a creuar, previ al sorral de Cala
Talabre. Va retrocedir pel fons de la vall uns 600 metres i va anar encar ms al Nord, al coll del
Puig de Talabre. Des dall va veure espadats que no es va atrevir a baixar. Va retrocedir 400 m i
encara va anar ms al Nord, fins vora el Tur dEn Llaures. Va ser quan jo vaig comunicar-me
amb ell mitjanant el walkie-talkie, quan era jo ja de cam al Mas dEn Birba, perqu creia que
ell havia dhaver deixat el cotxe a la bifurcaci en Y de la pista que hi du. Li vaig dir que em
semblava veure el cotxe, un cotxe blanc que es veia a sobre la cala, al Cap de la Vinya den
Macau. Vaig retrocedir, ja amb el neopr a les espatlles cap a la Tavellera. No vaig dir res ala
colla que havien parlat amb mi abans. Molts dels que era per all em miraven esparverats per
anar jo caminant amb el neopr a les espatlles com a tota vestimenta. Vaig pujar cap on creria
que era el cotxe i va resultar que no ho era. Al cap de poc un noi francs em va dir que el meu
cotxe, fcil didentificar per ladhesiu amb les banderes dEuropa i Catalunya, era enrere, cam
de Port de la Selva, i amb els vidres abaixats. Quan vaig poder comunicar-me amb el meu amic
mho va confirmar. I es va excusar perqu es veu que havia trobat al cam unes noies de Molines
de Rei. A partir daqu jo ja vaig comenar a desconfiar molt dell. Em temia que hagus deixat
tamb les claus posades i que alg ens hagus robat el cotxe, perqu fins al Port de la Selva no
el vaig veure. Passat el coll del Mas Puignau ja no sel sentia ni entretallat. Vaig suposar que era
per aquella zona cap el Nord. Abans li havia fet descriure qu era el que veia. Veia el mar, per
no era capa dexplicar res ms. Si hagus dit quines barques veia, de quin color, cap on anaven,
potser ens hagussim posat dacord i ens hagussim trobat. I s que el cotxe era a uns 280 m al
SE del coll del Mas Puignau. Per vaig preferir tirar pel dret, assegurar-me almenys un punt bo
de connexi (la cabina del Port de la Selva). Esperava, a ms, poder trobar all una cosins. En la
ltima conversa el meu amic esmaperdut va dir-me que havia trucat al 112 perqu lanessin a
recollir. Quan vaig arribar al Port de la Selva el municipal ja estava al corrent. Deia que havien
anat a cercar el meu amic en helicpter al Cap de Creus. Ma mare anava parlant amb ell, i com
que el va notar molt confs, va trucar ella al 112, on li digueren que no havien rebut cap trucada
del Cap de Creus. Potser el rescat del Cap de Creus lhavien anat a fer els francesos. Al final,
grcies ama mare, els del 112 el varen trucar a ell i par sort ell va saber prmer el bot principal
del davant del GPS i els va dir les coordenades del punt on era. Era a 300 a lEst del Tur den
Llaures. Ma mare li havia dit que jo no havia trobat el cotxe, per ell havia ents que jo me
nhavia anat ja amb el cotxe. I per ms INRI la dona dell havia dit a ma mare, abans, que els
dos estvem b ja de cam cap a casa, en cotxe. Els bombers de Roses varen trobar-lo sense
dificultats. I a ell no se li va ocrrer anar a veure, fent una petita marrada de 280 m, si el cotxe
encara era all. Abans mhavia dit que no sabia tornar desfent els passos que havia fet i que no
sabria trobar el cotxe. Ma mare no sabia explicar-me on eren els cosins, per altra banda, i els del
Port de la Selva creien que no hi eren en aquell moment. Vaig entrar al supermercat amb el
neopr a les espatlles per aquest cop amb el petit banyador posat. Un cop arribat ell al Port de
la Selva, al baixar del cotxe dels bombers, ja va estar segur don havia deixat el meu cotxe i ens
va indicar molt b, de tornada amb el mateix cotxe de bombers on era. Els bombers, parlant ell
tant calmosament, com ells, el devien trobar bon jan, per van haver de demanar perms al seu
cap per fer aquest viatge cap el cotxe. Ens deien que les nostres desavinences shavien de
calmar amb una bona peixada. A ell li havien explicat que feia poc pels espadats que ell no
havia volgut baixar havien trobat una nena morta.

Lamic giron i una amiga seva sobre els Espadats de Cala Talabre

En magenta, el recorregut que havia dhaver fet el meu amic per anar de la carretera a la Tavellera.
En verd, el meu recorregut, primer nedant, desprs a peu. El darrer tram fins el Port de la Selva queda sota el track gris.
En gris, els recorreguts del meu amic del maresme.

La vint-i-cinquena etapa s entre Cala Tavallera i Port de la Selva. El meu amic que estiueja a
Llan macompany amb el seu cotxe, remugant a base de b, per por de fer malb el cotxe,
fins ms enll del Mas Paltr. Jo ja coneixia la zona de fer-la en bici, amb el meu amic giron i
una amiga seva. Recordo illots de roca, illots descuma, submarinistes francesos amb neopr
marr de camuflatge, pescadors francesos que saturaven a conversar amb mi des de la barca, i
una barraca blanca colgada sobre el petit penya-segat i mig amagada pels pins ajocats per la
tramuntana. Feia goig veure gent prenent el sol i les barques circulant amb precauci vora la
Cala Tamariu, desprs de passar tant de tros sense veure ning a la costa tant inaccessible.

Cala Tamariua

Vaig arribar al Pas una mica ms tard del previst, a lhora que havia dhaver arribat a la platja
de la Ribera.

El Port de la Selva

Em va alegrar que una senyora conegus all al Pas a la cosina de ma mare. Era emocionant al
seu funeral com la recordava un nt seu que exclamava: Tu via, neda, neda, segueix, que ho
fas molt b. Ella havia dit que aquella platja jo no era el que havia estat, quan all a sobre, a
la Lloia, hi pujaven per albirar els bancs de tonyines. Que ara ja no els deixaven fer brases al
moll per fer les sardines. En tot cas en nt deia que sempre anava molt elegant, i ho puc
corroborar, i que nedava molt b. El meu amic de Llan ja estava nervis pel meu retard de deu

minuts. Els seus fills neden molt b, per no estan avesats a fer grans distncies. El pare s dels
que prohibiren fer el que faig jo, de nedar grans distncies al mar.
La vint-i-sisena etapa s entre Port de la Selva a Llan. De fet aquesta etapa la vaig fer per
seccions quan estava invitat a casa el meu amic a Llan. Tot el trajecte per mar compta amb un
cam de ronda proper a la costa com a alternativa. s un cam molt bonic que val la pena fer-lo
corrent. A la platja de la Ribera de Port de la Selva aleshores hi havia una mena de cmping de
caravanes. Era curis com algun campista havia posat un rengle de torretes amb petnies sobre
el sorral. Ms al Nord del far de SArenella vaig descobrir les restes dun navili iber. El buc
tenia larmadura molt ennegrida, i curiosament tenia molt poc calat; segurament per navegar per
aquesta costa amb baixos tan amenaadors per a la seguretat dels navegants. Devia fer uns 10
metres deslora per 4 de mnega. I era enfonsat a uns 10 m de profunditat, a la banda de ponent
del Cap dEs Volt, al Nord de la Punta dEs Garoter. Mesos ms tard varem tornar per all amb
la filla del meu amic per ja no el varem saber trobar. Potser ja lhavien extret per a algun
museu. El que s que va trobar ella va ser una estrella de mar viva. La va dipositar arran de la
platja dins laigua per poder-la observar millor i desprs la va retornar on lhavia trobada.

Estrella de Mar al Cap dEs Volt (entre Llan i el Port de la Selva)

El Cau del Llop deu tenir aquest nom per la sorra negrosa de la platja. Els meus amic van sovint
a la Farella. Des de la Farella jo contemplava la silueta de la zona Nord de la pennsula del Cap
de Creus amb el fill del meu amic. Feia basarda aleshores la idea de fer aquella costa nedant.
Per ara ja em fa riure aquell record. A ell encara li deu fer por la idea. I aix que neda mot
millor que jo. Fer el tomb fins la platja del Port tot rodejant la zona de les Carboneres i el
Castellar ja no costa gaire.

Vista des de La Farella (Llan) cap el Cap de Creus)

Port de Llan

La vint-i-sisena etapa s entre la platja del Port de Llana i la platja del Garbet. Si no recordo
malament en Santi em va acompanyar, des de la platja de Grifeu. Varem aturar-nos a Cala
Bramant, que ve a ser com una olla gegant esculpida a la roca de color gris fosc. Per el ms
interessant s la zona de Cap Ras. Val la pena per la flora i perqu a la part Nord i gaireb a la
punta hi ha un rac de tradici nudista: Es Borr (de cap enfora). Havia fet tamb part
daquesta etapa (fins a Es Borr) en caiac, des del port.

E Borr de Cap Enfora i vista de la costa cap el Nord

La vint-i-vuitena etapa i ltima s entre el Garbet i Port-Bou. El meu amic de Llan em va

deixar a laparcament de la platja i em va venir a recollir a Port-Bou desprs. El primer tram,
fins a Colera, sem va fer molt curt. Estava temptat de trucar al meu amic de la infantesa, que s

que estiueja o va sovint all, perqu de segur que estaria content de veurem. De petits suposo
que jo era el dbil de la colla. Ara ell sha fet fams com a ballar. s en Cesc Gelabert. Abans
darribar a dest vaig aturar-me una estona a la platja de la Punta del Frare. Quan em veien
arribar uns nois francesos, la majoria despullats. Eren all a la vora una barca que anaven
estacant amb cordes a les roques. Un dells sajup, desquenes a mi, i va comenar a fer
contraccions dels esfnters anals. No s si all havia de ser un revulsiu o era que em volia
animar. Vaig intentar no apropar-me molt a ells, per si de cas, tot i la reduda dimensi de la
caleta. Vaig reprendre el viatge nedant i passada la punta de Gatillepis vaig topar amb el genoll
amb un escull que devia ser una pedra esgarriada i a ms de 50 m de lespig del port. A la
platja de Port-Bou hi havia molta gent. Em vaig desesperar perqu el telfon mbil devia haver
agafat humitat tot i ser dins una bossa estanca que era a la vegada dins la boia estanca. Ja em
veia agafant el tren vestit amb el neopr. Vaig deixar el telfon al sol i al cap de vint minuts va
ressuscitar. El meu amic em vindria a cercar. Descal, vaig anar a una botiga de primer lnia de
mar a comprar-me unes xancletes. Va venir amb la famlia. Al passeig, sota els plataners
esporgats, hi havia una fira molt concorreguda, per no hi havia aparcament per deixar el cotxe
a la vora, i poder anar ells a escorniflairar per all.