EL MATRIMONI ARNOLFINI

El document present sanomena el Matrimoni Arnolfini, un

quadre creat per Jan Van Eyck, un gran retratista, en lany 1434
(s.XV) a Brujas, Flandes. Es trata dun xicotet quadre (menys dun
metre daltura) pintat a loli sota una taula de roure dunes
dimensions de 84 cm x 57 cm. Actualment el quadre es localitza en la
National Gallery, a Londres. El retrat representa les noces entre
Giovanni Arnolfini (ric mercader itali) i la seua promesa Giovanna
Cenami. Lescena del quadre t lloc a la cambra nupcial i amb les
figures volen representar el sagrament del matrimoni.
Fent una primera ullada a la pintura, podem parlar dels
elements plstics, podem dir primerament que la lnia predomina
sobre el color, de segon veiem tres colors que tenen una gran
predominaci respecte els altres, composici cromtica, on veiem un
verd molt intens en el vestit de la novia, el vermell en la roba que
cobreix els mobles i per ltim tenim el marr, present en la tnica del
mercader. I per ltim tenim la llum, que es plasmada en el quadre a
travs de la finestra per poder donar claredat a lescena.
Parlant sobre la composici del quadre, aquesta est feta a
base de lnies horitzontals, amb tots els objectes collocats en un
minucis ordre que es complementa amb la disposici dels
personatges, que prolonguen la seua simetria amb el punt central de
les seues mans unides, el mirall sobre aquestes i els taulons de fusta
de terra, i tot a serveix per poder crear un efecte tridimensional
que produeix una sensaci a lespectador de poder entrar a formar
part de lescena.
Per poder construir lespai de lobra es va buscar una
concordana entre tres plans, que sn el pla de terra, el pla de la
paret dels fons i el dels dos laterals, que sn el baldaqu del llit al
costat dret, mentre que a lesquerre la paret on es troba la finestra. I
per poder acabar la representaci ordenada de lespai, Van Eyck
utilitza un element com entre els pintors (Velzquez), que s posar
un mirall a la paret utilitzant una situaci estratgica per poder
veure`s en ell lescena reflectida, per crear aix un nou pla. Cal afegir
un aspecte important, que s que el pintor va collocar damunt del
mirall una inscripci Johannes Van Eyck va ser-hi, daquesta forma
el pintor vol dir que ell est present perqu es pot veure reflectit en el
mirall. Veien un poc ms lescena, podem afirmar que s una cambra
nupcial, ja que es veu un llit amb dosser i que al sostre hi ha penjada
una lmpada (centra la composici), i on veiem que lesps est
1

EL MATRIMONI ARNOLFINI
agafant la m de la dona, mentre que en laltra t una intenci
dacceptaci.
Des del punt estilstic, el matrimoni Arnolfini posseeix una
gran part dels elements propis de lescola flamenca del segle XV. On
els pintors flamencs es caracteritzaven pel gust per la sumptuositat i
el ric colorit, un gran inters per representar la realitat, i una gran
qualitat en lexecuci en les representacions tant en els rostres com
qualsevol altre element, ja que lartista flamenc t un inters per tot.
On veiem tamb en lobra una minuciositat i un gran detallisme,
observable en els llargs vestidures que es deixen caure, produint
daquesta manera unes corbes i contracorbes. Sobserva tamb un
naturalisme en les figures representades en lobra . Tamb es veu un
domini de la perspectiva on es pot veure que en les lnies ressalten la
perfecci daquesta composici. Amb lefecte tridimensional, explicat
anteriorment, i el recurs del mirall que reflecteix un altre punt de vista
en lobra, produeix un gran realisme i un subjectivisme. Tot i que
presenta quasi totes les caracterstiques de la pintura flamenca, van
Eyck s un revolucionari ja que renunci a les estructures planes dels
miniaturistes francoflamencs, i aplic una perspectiva lineal i aria,
on les lnies i els colors van donar a aquesta pintura una gran
detallisme i profunditat.
Explicant la seua significaci podem dir que el quadre est
elaborat per representar un moment de la vida quotidiana, per amb
tots els smbols presents en lobra i els detalls sabem hui en dia que
tamb es tracta dun obra religiosa per poder mostrar-nos el
sagrament del matrimoni. Encontrem una gran varietat de smbols
camuflats en objectes quotidians (caracterstic dels artistes del segle
XV per poder elevar lo terrenal fins a lo espiritual), com els sis braos
del canelobre amb sols una vela encesa en un moment del dia que
no requereix la llum per simbolitzar al Jesucrist que tot el veu i que
amb la seua presncia santifica el matrimoni; el gos que es troba en
els peus del matrimoni per simbolitzar la fidelitat; els rosaris de
cristall de lespill que representen la puresa; els fruits presents sobre
larca i lampit per recordar lestat dinnocncia dels homes; les
mans agafades dels personatges que simbolitzen la uni matrimonial
i el jurament; les peus descalos del matrimoni per representar que
estan sobre un sl sagrat com s el matrimoni; i per ltim els colors,
com el verd de la muller que sassocia a la fertilitat, mentre que el
roig a la passi.

EL MATRIMONI ARNOLFINI
El quadre va ser encarregat pel protagonista de lescena,
Giovanni Arnolfini. La funci de lobra s commemorativa i decorativa,
ja que els protagonistes de lobra van encarregar lexecuci del
retrat . Per pensant ms profundament, podem veure que tamb t
una funci religiosa per dotar una escena de la vida quotidiana amb
una profunda religiositat. I per ltim assenyalar que hi ha un estatus
social, per la presncia de vidres de colors de la finestra, uns objectes
que sols podien permetre les persones amb una gran economia.