LA RESURRECCI DE

LLTZER
El document present sanomena La Resurrecci de Lltzer
un quadre creat per Giotto di Bondone, un gran retratista del s. XIV
Itlia. Es tracta duna pintura mural al fresc. Es troba localitzada en
la capella dels Scrovegni o dell Arena, a Pdua, forma part dun
conjunt de frescos que representen nombrosos passatges dels
evangelis: LAnunciaci, les noces de la Verge, escenes de la vida de
Jess, etc.
En els elements plstics, shi veu un predomini de la lnia
sobre el color, i hi ha uns colors matisats de colors freds, el blau i el
blanc. La llum t un tractament acurat que vol proporcionar una
sensci de perspectiva, i dna a les figures un efecte de corporetat, i
per ressaltar ms les expressions i els gestos dels personatges per
transmetrens els seus estats dnims.
Per altra part, amb la composici veiem que lobra
semmarca dins dun conjunt de trenta-vuit frescos basats en escenes
evangliques. On estan a la part esquerra, mirant cap a laltar hi ha
les representacions de les noces de Can i lentrada a Jerusalem, per
representar amb una seqncia la vida de Jess. Mentre que a laltra
banda estan les escenes posteriors a la traci de Judes. La figura
principal (Crist) no hi t tanta importncia com normalment hi ha en
general, ja que s de la mateixa mida que la resta de personatges.
Explicant ms concretament els personatges veiem en una de les
figures centrals, la que ala la m, una simbolitzaci de incredulitat i
veneraci, i amb la m esquerra es toca la barba amb un gest de
reflexi pel fet que est presenciant. Darrere de Jess estan els
deixebles i al fons els jueus que ploraven la mort de Lltzer. Mentre
que Lltzer es troba lligat de peus i mans sortint de la tomba amb
una cara pllida. Al fons del quadre hi ha un paisatge fora
esquemtic per poder situar tots els personatges i dotar el quadre
dun efecte tridimensional i realista.
En lestil, podem dir que lobra de Giotto est situada entre
un estil gtic en decadncia i un prerenaixement. Podiem dir que
concretament forma part del perode itali gtic, aquesta corrent
presenta unes caracterstiques: la voluntat de crear efectes espacials,
on es renncia al fons daurat orientalitzant tpic del gtic itali, per
introduir un fons en forma de paisatge ; una preocupaci per la llum;
la manifestaci de lestat dnim dels protagonistes a travs de
gestos i expressions; el naturalisme guanyat respecte en anys
1

LA RESURRECCI DE
LLTZER
anteriors, per humanitzar les escenes religioses; I un gran modelatge
en les figures de lobra , que es troben dotats duna corporetat i un
expressivitat en cada un dels personatges. Tamb hi ha presents
elements de lescola sienesa, com els ulls ametllats i la utilitzaci de
les aureoles en les figures, de pans dor, i els gestos i les vestidures
amb una gran minusiocitat.
I per ltim en la interpretaci, lescena es basa en el
moment relatat al Nou Testament on Lltzer ressuscita per ordre de
Jess. On aquest, ala la m i el beneeix, i est acompanyat dels seus
familiars. Davant daquest (Jesucrist) estan Maria i Marta, les
germanes de Lltzer i sagenollen per expressar reconeixement.
Tota aquesta obra es considerada com una de les mes grans
del mestre Giotto i va ser encarregada per Enrico Scrovegni, un
poders terratinent florent que tenia lobjectiu de decorar la capella
de la seua famlia. Aquest fet dencarregament per part de burgesos
representa en lpoca que hi ha, on es fa un pas molt gran en el
mecenatge de lart, on no depn sols de lEsglsia ni de les seues
institucions i aix la pintura es converteix en un article de luxe amb
una gran demanda per la burgesia, aquesta volia fer presncia del
seu poder econmic en aquella poca. Tamb hi ha un canvi en els
temes de lobra, ja que volien representar lmbit familiar, les gestes
heroiques, etc.
La funci de lobra era decorativa, tot i que presenta motius
religiosos. La capella fou construda en part tamb per a lexpiaci
per les accions dels seu pare, un fams usurer.